5
Javier Perianes Piano DIMARTS, 2 DE DESEMBRE DE 2014. 20.30 h Sala de Concerts 02 I Felix Mendelssohn (1809-1847) Cançons sense paraules Op. 62 núm. 5. Andante con moto Op. 102 núm. 4. Un poco agitato ma andante Op. 19 núm. 1. Andante con moto Op. 38 núm. 6. Duetto: Andante con moto Ludwig van Beethoven (1770-1827) Sonata per a piano núm. 12, en La bemoll major, op. 26 Andante con variazioni Scherzo: Allegro molto Marcia funebre sulla morte d’un Eroe Allegro Felix Mendelssohn Variacions serioses, en Re menor, op. 54 12’ 12’ 19’ II Ludwig van Beethoven Sonata per a piano núm. 27, en Mi menor, op. 90 Mit Lebhaftigkeit und durchaus mit Empfindung und Ausdruck (Amb vivor i sempre amb sentiment i expressió) Nicht zu geschwind und sehr singbar vorgetragen (Per interpretar no massa ràpid i molt cantable) Felix Mendelssohn Preludi i fuga en Mi menor, op. 35 núm. 1 Ludwig van Beethoven Sonata per a piano núm. 31, en La bemoll major, op. 110 Moderato cantabile molto espressivo Allegro molto Adagio ma non troppo 12’ 9’ 20’ Catalunya Música enregistra aquest concert. Per tornar-lo a escoltar, consulteu la programació a www.catmusica.cat Javier Perianes, piano

Javier Perianes Piano - Palau de la Música Catalanade la col·lecció, en La bemoll major, el subjecte de la qual és virtualment idèntic al de la fuga del darrer moviment de la

  • Upload
    others

  • View
    2

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Javier Perianes Piano - Palau de la Música Catalanade la col·lecció, en La bemoll major, el subjecte de la qual és virtualment idèntic al de la fuga del darrer moviment de la

Javier PerianesPianoDimarts, 2 De Desembre De 2014. 20.30 h–Sala de Concerts

02

I

Felix Mendelssohn (1809-1847)Cançons sense paraules Op. 62 núm. 5. Andante con moto Op. 102 núm. 4. Un poco agitato ma andante Op. 19 núm. 1. Andante con moto Op. 38 núm. 6. Duetto: Andante con moto

Ludwig van Beethoven (1770-1827)Sonata per a piano núm. 12, en La bemoll major, op. 26 Andante con variazioni Scherzo: Allegro molto Marcia funebre sulla morte d’un Eroe Allegro

Felix MendelssohnVariacions serioses, en Re menor, op. 54

12’

12’

19’

II

Ludwig van BeethovenSonata per a piano núm. 27, en Mi menor, op. 90 Mit Lebhaftigkeit und durchaus mit Empfindung und Ausdruck (Amb vivor i sempre amb sentiment i expressió)

Nicht zu geschwind und sehr singbar vorgetragen (Per interpretar no massa ràpid i molt cantable)

Felix MendelssohnPreludi i fuga en Mi menor, op. 35 núm. 1

Ludwig van BeethovenSonata per a piano núm. 31, en La bemoll major, op. 110 Moderato cantabile molto espressivo Allegro molto Adagio ma non troppo

12’

9’

20’

Catalunya Música enregistra aquest concert. Per tornar-lo a escoltar, consulteu la programació a www.catmusica.cat

Javier Perianes, piano

Page 2: Javier Perianes Piano - Palau de la Música Catalanade la col·lecció, en La bemoll major, el subjecte de la qual és virtualment idèntic al de la fuga del darrer moviment de la

Ascensores Jordà, S.A. — Clos Interiors, S.L. — Dalkia Catalunya, S.A. — Eurofi rms ETT S.L.U. — Fundació Antoni Serra Santamans — Horaci Miras Giner — Teatre Romea

amics benefactors

Aena — Aenor — Almirall, S.A. — Armand Basi — Autoritat Portuària de Barcelona — Bagués-Masriera Joiers — Coca-Cola — Col·legi de Farmacèutics de Barcelona — Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports — Deloitte — Esteve — Fundació Antigues Caixes Catalanes — Fluidra, S.A. — Fundació Castell de Peralada — Hoteles Catalonia — La Fageda — Loteria de Catalunya — Memora — Nestlé España, S.A. — Quadis — Reial Automòbil Club de Catalunya — Roca Junyent, S.L.P. — Saba Infraestructures, S.A. — Selmar, S.A.

Col·laboradors

mecenes Protectors

Media Partners

Tots sou part del Palau

mecenes d’Honor

Gràcies!

Page 3: Javier Perianes Piano - Palau de la Música Catalanade la col·lecció, en La bemoll major, el subjecte de la qual és virtualment idèntic al de la fuga del darrer moviment de la

El 1842 l’editor Pietro Mechetti va publicar a Viena un Album-Beethoven, integrat per “Dix Morceaux brillants/ pour le/ piano/ composés par Messieur/ Chopin, Czerny, Döhler, Henselt, Kalkbrenner,/ Liszt, Mendelssohn Bartholdy, Moscheles,/ Taubert et Thalberg”, l’objectiu del qual era recaptar fons per “contribuer aux Frais du Monument/ de Louis van Beethoven/ à / Bonn”. L’estàtua encara avui es pot contemplar a la Münsterplatz de Bonn i l’obra de F. Mendelssohn inclosa en l’àlbum eren les seves Variations sérieuses, compostes l’estiu de l’any abans. La proposta inicial havia estat rebuda amb molt de recel pel compositor, i així ho va confessar a Karl Kunt el 25 de maig de 1841: “No tinc res que, a parer meu, resulti escaient per a un àlbum que dugui aquest nom”, però una vegada superada la temença reverencial, la va compondre “amb passió” i li va reportar un “plaer celestial”.

Els sis Preludis i fugues, op. 35 van néixer en el decurs de tota una dècada, entre el 1827 (la fuga que escoltarem avui està datada el 16 de juny) i el 1837 (el manuscrit complet va quedar enllestit el 10 de gener). Són un testimoni més dels molts que ocupen el catàleg de Mendelssohn pel que fa a la seva passió pel contrapunt imitatiu, que segons ell tenia en Bach, per descomptat, la màxima expressió. Ell mateix va fer broma en diverses cartes sobre la imatge dels seus cabells recoberts amb una perruca, a la manera barroca, quan componia fugues: “ausgestopfte Perücke halten!” (20 d’abril de 1825, a la seva família), “me voilà peruque [sic]” (10 de gener de 1837, a Ferdinand Hiller), “das alte prächtige Perrückengesicht” (11 de desembre de 1842, a la seva mare). Però darrere d’aquestes fugues no solament hi ha Bach, sinó també Beethoven, especialment l’últim Beethoven, i l’exemple més clar n’és la quarta fuga de la col·lecció, en La bemoll major, el subjecte de la qual és virtualment idèntic al de la fuga del darrer moviment de la Sonata op. 110 –l’obra que tanca el programa d’aquest vespre, en la mateixa tonalitat–, amb l’únic afegit de notes de pas. La inusual proposta d’agermanar els noms de Mendelssohn i Beethoven no solament no és un caprici, sinó que, com acabem de veure, està plena de sentit. D’un costat, tres sonates del diari íntim que va anar escrivint Beethoven sense gairebé interrupcions entre els anys 1793 i 1822: tres dècades en què van conviure confi dències, experimentació, superació constant dels límits imposats pel mitjà, inconformisme en l’establiment de les fi nalitats, lluita, fe. De l’altre costat, Mendelssohn, romàntic de la petita forma, el mestre clàssic de la variació i el conreador neobarroc de la fuga: amb perruca o sense.

Luis Gago, traductor

Comentari del programa

Page 4: Javier Perianes Piano - Palau de la Música Catalanade la col·lecció, en La bemoll major, el subjecte de la qual és virtualment idèntic al de la fuga del darrer moviment de la

Els elogis entusiastes de la crítica i del públic confirmen el rang de Javier Perianes com un dels artistes espanyols més destacats del panorama concertístic actual.

Javier Perianes, Premio Nacional de Música 2012, és convidat habitual dels festivals i sales de concerts més importants d’Espanya; va ser artista en residència del Festival de Granada 2012, així com també el primer artista en residència del Teatro de la Maestranza i de la Real Orquesta Sinfónica de Sevilla durant la temporada 2012-13. Ha actuat en prestigiosos cicles i sales de concerts de tot el món, com, entre d’altres, el Carnegie Hall de Nova York, Concertgebouw d’Amsterdam, Royal Festival Hall, Barbican i Wigmore Hall de Londres, New World Center de Miami, Suntory Hall de Tòquio, Théâtre des Champs Élysées de París…

També ha col·laborat amb directors prestigiosos, com D. Barenboim, Frühbeck de Burgos, Zubin Mehta, J. Mena, Tilson Thomas, T. Dausgaard, D. Harding, I. Temirkanov, J. Pons, J. López Cobos, L. Maazel i V. Petrenko, entre d’altres.

Els seus treballs discogràfics per a Harmonia Mundi han estat rebuts amb entusiasme per la crítica internacional. Així, cal assenyalar els Impromptus i les Klavierstücke de Schubert, sonates per a teclat de Manuel Blasco de Nebra, Música callada de Mompou, música per a piano de Manuel de Falla, amb les Noches en los Jardines de España amb la BBC Symphony i Josep Pons (nominat per als Grammy Llatins), Moto perpetuo, un CD dedicat a sonates de Beethoven i … Les sons et les parfums, amb obres de Chopin i Debussy. El seu darrer treball està dedicat a la música per a piano de Mendelssohn.

Compromisos recents i futurs del pianista inclouen actuacions amb orquestres com les simfòniques d’Atlanta, San Francisco, BBC Scottish, BBC Philharmonic, National de Lió, City of Birmingham Orchestra, Filharmònica de Sant Petersburg, Orchestre de París i Orquestra de São Paulo, a més de recitals a Madrid, Barcelona, París, Festival de Ravínia, Sant Petersburg, Rio de Janeiro, Marsella i Ginebra.

Javier Perianes, piano

Biografia

Page 5: Javier Perianes Piano - Palau de la Música Catalanade la col·lecció, en La bemoll major, el subjecte de la qual és virtualment idèntic al de la fuga del darrer moviment de la

Palau de la Música CatalanaC/ Palau de la Música, 4-608003 Barcelona93 295 72 00

Troba’ns a:

Palau 100 BachSala de Concerts

DiJOUs, 11.12.14 – 20.30 h

Palau 100Sala de Concerts

Palau 100Sala de Concerts

Palau 100 BachSala de Concerts

DiJOUs, 15.01.15 – 20.30 h

DiJOUs, 18.12.14 – 20.30 h

DiVeNDres, 16.01.15 – 20.30 h

Propers concerts de Palau 100:

Balthasar Neumann Chor und EnsembleThomas Hengelbrock, director

J. S. Bach: Missa en Si menor, BWV 232

Preus: 25, 30, 65 i 100 euros

Christophe Rousset, directorLes Talens LyriquesCor de Cambra del Palau (Josep Vila i Casañas, director)

J. S. Bach: Oratori de Nadal, BWV 248 (cantates 1, 2, 3 i 6)

Preus: 15, 25, 30, 65 i 100 euros

Pierre-Laurent Aimard, piano

J. S. Bach: El clavecí ben temperat, llibre I

Preus: 20, 25, 30 i 40 euros

Orquesta Sinfónica Simón Bolívar de VenezuelaGustavo Dudamel, director

L. van Beethoven: Simfonia núm. 5, en Do menor, op. 57R. Wagner: fragments de L’or del Rin, El capvespre dels déus, Siegfried i La valquíria

Preus: 32, 53, 70, 97 i 160 euros