Embed Size (px)
DESCRIPTION
informacio i cultura
Citation preview
Ciutadella de Menorca, 10 de febrer de 2012. Preu 2,10 Ciutadella de Menorca, 10 de febrer de 2012. Preu 2,10 e e Nº 3.509Nº 3.509
DE LA MAR ALA TAULA
LA CUINA DELPEIX A
MENORCA
EL DRAMA DE LADESOCUPACIÓ
AFECTA A UN DECADA QUATRETREBALLADORS
SILI PONS: CAN SAURA HAURIA
DE SER EL MUSEUDE REFERÈNCIADE CIUTADELLA
Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112
Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87
Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22
FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 10 MOLL Eivissa, 50Dissabte dia 11 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Diumenge dia 12 CASTANY Tres Alqueries, 3Dilluns dia 13 MARCH Plaça Jaume II, 5Dimarts dia 14 CAVALLER Plaça de la CatedralDimecres dia 15 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDijous dia 16 PLAÇA NOVA Plaça NovaDivendres dia 17 OLEO Federico Pareja, 54
S E T M A N A R I
AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)
PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI
CAMÍ DE SA FAROLA
CAMÍ DE SA FAROLAPOICI
CANAL SALAT-PLAÇA PINS
07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00
14:0015:00*17:00*18:00*19:00*20:00*
07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30
14:3015:30*17:30*18:30*19:30*20:30*
CIUTADELLA MAÓ
6:40
7:15
7:45
8:15
8:45
9:30
10:45
11:30
12:30
13:15
14:15
15:15
16:30
17:00
18:15
19:30
21:00
22:15
6:45
7:15
7:45
8:15
8:45
9:30
10:15
11:15
12:00
13:15
14:15
15:15
16:15
17:00
18:15
19:30
21:00
22:15
De dilluns a divendres CIUTADELLA MAÓ
9:00
10:30
12:00
13:00
17:30
20:00
9:00
10:30
12:00
13:00
17:00
20:00
CIUTADELLA MAÓ
8:00
10:30
12:00
13:00
17:30
20:00
8:00
10:30
12:00
13:00
17:30
20:00
Dissabtes
Diumenges i Festius
PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •
* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES
I FESTIUS
RESERVESCIUTADELLA
AL
971 484 216
Núm. 3.509. Any LXX. Di pò sit le gal ME 54-1958.
DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports).ADRE ÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / [email protected]À GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris
EDI TA:
PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA
HORARI A PARTIR DE L’1 DE DESEMBRESORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:
1 DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES 2 DIMARTS I DIJOUS
3 PER CALA’N BOSCH
Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 27 DE ENERO
61CALAN BLANES
DELFINESCALAN FORCAT
61 6407:15
08:00
10:00
11:00
12:00
08:00
11:00
17:00
18:00
09:003
10:003
12:30
16:00
19:00
14:002
15:001
17:00
19:45
64CALETA
CALA BLANCA CALAN BOSCH
DISSABTESDIUMENGESI FESTIUS
07:003
08:003
09:003
13:00
14:002
15:001
16:003
18:00
19:00
2
DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.
Lu nes 08'00 16’00
Mar tes 08'00 16’00
Mi ér co les 08'00-16’00 11’30-19’30
Ju e ves 08'00-16’00 11’30-19’30
Vi er nes 08'00-16’00 11’30-19’30
Sá ba do 08'00 19’30
Do min go 16'00 19’30
3
7.627 aturatsa Menorca
La xifra de l’atur augmenta d’una manera preocupant ipodríem dir que sagnant a la nostra illa que ha batut latrista xifra rècord de persones en situació d’atur. Un total de7.627 menorquins estan sense feina, i a n’aquesta xifra nohi ha inclosos els fixos discontinus i els que fan cursets -aramassa pocs- de formació.
L’atur ha pujat a la nostra illa un 11% més i desgracia-dament som l’única illa de les Balears on creix el drama dela desocupació respecte al mes desembre és un 0.7% més i nocreix la contractació.
De res ha servit que la passada temporada turística fosmillor, el sector de serveis té 721 persones desocupades més.
La necessitat de reformes en el mercat laboral són aramés que mai necessàries, i el que no s’ha de fer és abaratirels acomiadaments, sinó incentivar als empresaris per acrear més contractacions. Hi ha que davallar les càrregues ales empreses per a generar llocs de feina, incentivar la con-tractació davallant impostos, i també el que es paga a la Se-guretat Social, perquè per cada 1.000 euros que es paguen aun treballador com a salari, l’empresari n’ha de pagar uns460 de Seguretat Social, i òbviament açò dificulta la crea-ció de nous llocs de feina.
Hi ha que donar facilitats a les empreses si és que es volque se generi ocupació, sinó serà molt difícil sortir d’aquestacrisi tràgica, sagnant i dura com cap altra. Si esrecupera la confiança empresarial, es crearàfeina.
S E T M A N A R I
EL GOVERN ORGANITZA UNCONCERT HOMENATGE AL
BARÍTON MENORQUÍ JOANPONS ÁLVAREZ
EL CLUB DE JOVES DE
SANT ESTEVE
DETECTAT UN PLANETACAPAÇ D’ALBERGAR VIDA A22 ANYS-LLUM DE LA TERRA
4
El peix és i ha estat des de sempre uningredient important a la gastronomia delsmenorquins que des de temps immemorialshan anat elaborant receptes per a gaudird'ell a les taules, des de les cases de senyora les més humils llars de pescadors. Fins itot la pagesia solia sortir a pescar més d'undia als mesos d'estiu per tal de gaudir delpeix, com eren molts els pescadors que s'a-tracaven a terra i solien canviar peix perpatates, tomàtigues, pebres, blat, fruites,sobrassades, formatges i també ous ocolque animal per a tenir carn a bord o acasa. D'aquesta manera el pescador gaudiadels productes de la terra i el pagès delsfruits de la mar.
És per aquest motiu, -ens explica BepAl·lès, autor del "Petit receptari de la cuinadel peix a Menorca"- que aquests tipus decuina a la nostra illa no sols té arrelsmarineres, sinó que també té arrels page-ses, perquè en temps d'emprimer eren pocsels plats de peix que es feien torrats a labrasa o al caliu i sols quan es pescava enabundància, i per mor de la manca de ge-leres per a la seva conservació es recurriagairebé sempre a l'art de l'escabetx o escuinaven aquells plats que permetien sermenjats després de dos o tres dies desprésde ser elaborats.
Com tota cuina tradicional, la cuina delpeix, la cuina marinera té els seus orígensprincipals en els plats que s'elaboraven abord o a les cases dels pescadors, i poc apoc aquestes receptes anàven passanttambé a la menestralia i a la pagesia, oncada cuinera o cuiner hi afegia també laseva mà, el seu estil per a millorar-la.
A aquest petit receptari de la cuina delpeix a Menorca -que ja és troba a la vendaa les principals llibreries de l'illa i també aMallorca- hi podeu trobar les diferentsmaneres de cuinar i menjar el peix a la nos-tra illa, des dels plats que tenen com a baseun bon sofregit com són les calderes,
calderetes, panaderes, brous, sopes i arròs-sos a aquelles on la patata n'és un ingre-dient important com és el cas dels peixosal forn a la menorquina, on a més derodelles de patata hi juguen un paper im-portant les rodelles de ceba i les tomàtiguespartides per la meitat, a més de l'all i juli-vert picat, barrejat amb pa ratllat i pebre-bord dolç. També hi trobarem aquelles, onla base és l'oli d'oliva, com és el cas delsplats de peix fregit, les raoles, croquetes, i
també aquelles que just necessiten un bonraig d'oli d'oliva per amanir-les com és elcas dels peixos torrats, a caliu i al fornsense guarnició.
"El petit receptari de la cuina del peix aMenorca" de segur que us impregnarà deltast de la nostra mar, del Mare Nostrum ipotser us evoqui també records de joven-tut i d'infantessa, de serrans fregits, de
TEXT : EL IRIS FOTOS: BEP AL·LÈS
DE LA MAR, A LA TAULA:LA CUINA DEL PEIX A MENORCA
Bep Al·lès edita un nou receptari de cuina.
ingredients tan importants en la dietamediterrània i que de segur, no trobareu amolts dels restaurants de l'illa, perquè sónplats que necessiten d'una elaboració lenta-que no vol dir difícil-, o perquè no es dónavalor a aquest tipus de peix ben nostro ipresent a plaça o a la peixateria.
5
REPORT
calderes, de peixos al forn amb patates itomàtigues, de raoles, d'arròssos mariners,en definitiva d'aquella cuina ben nostra ique no hem de deixar perdre, i que l'autor,en Bep Al·lès en la seva tasca de recerca, itambé d'elaborar-la davant els fogons, ensen deixa constància escrita per tal que lapoguem fer a casa i tambécom a llibre de consultasobre l'art de la cuina del peixa ca nostra.
Amb l'edició d'aques re-ceptari, en Bep Al·lès apostapel consum de peix fresc deMenorca i us convida a queaneu a la plaça del Mercat,que aposteu pel peix d'aquí, idescobriu-ne els sabors depeixos ben sans i també bonsper a les butxaques com és elcas del gerret, el gató, la rat-jada, la càntera o la mo-rruda... Si compreu peixoscom el rap, el dèntol, l'anfósque us separin el cap del cos.Amb el cap i els alons podeufer de primer una caldera,panadera o una sopa de peix,i amb el cos faceu el segonplat bé al forn acompanyat depatates i tomàtigues, o fregittallat a rodelles, i veure com guanyau en
salut i també hi surten guanyant les vostresbutxaques, a més de donar suport a uncol·lectiu ben nostre, el dels pescadors,aquests heròis de la mar que cada dia, facifred, plogui, piqui el sol, faci calor o bufiun vent i a vegades amb un bon temporalsurten a la mar per a proveir-nos d'aquests
6
7
TAULA DE R
EDACCIÓ
EDUCADORAINFANTILDE 39 ANYS,
S'OFEREIX PERCUIDAR FIETS/ESES CAPVESPRESDE DILLUNSA DIVENDRES.
MÓNICA TELÈFON636840443971482917
Tu tienda especializadaen pesca de superficie y
pesca submarina.
Ven a disfrutar de lasúltimas novedades
del mercado.
Plaça Sa Font, 3971 48 21 02
Menorca acollirà un congrès sobre reservesde biosfera com a pasprevi al seu nomenament com a seu mundial
Menorca acollirà entre el 13 i el 15 de febrer el primercongrés de la Xarxa Mundial de reserves de biosfera illesi zones costaneres com a pas previ a la seva designaciócom a seu internacional en desenvolupament sostenible.Així ho han explicat avui el president del Consell Insularde Menorca, Santiago Tadeo i el conseller d'Economia,Medi Ambient i Caça, Fernando Villalonga.
L'organització d'aquest congrés correrà a càrrec del'Orga-nisme Autònom de Parcs Nacionals del Ministerid'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, el Consell deMenorca i el govern autònom de Jeju (República deCorea) i estarà sota la coordinació general de la UN-ESCO.
La pròxima setmana arribaran a Menorca mig cente-nar de persones en representació de 19 reserves de labiosfera procedents de d'Àsia, Oceania, Amèrica Llatinai Europa amb l'objectiu de generar un intercanvi d'expe-riències i elaborar un pla de treball i de co-ordinació dins la Xarxa.
Però el més important per a Menorca d'aquest congrés, que tindrà lloc a la seu del Consell In-sular de la plaça Biosfera, serà la formalització del cormpromís entre tots els participants per im-pulsar el nomenament de Menorca com a seu mundial de reserves de biosfera en desenvolupamentsostenible i de Jejú en temes de canvi climàtic.
Posteriorment està previst que aquests nomenaments es ratifiquin de forma definitiva en la pr-opera assemblea de la UNESCO que tindrà lloc a finals de maig o princips de juny.
La divulgació del congrés es durà a terme a través de la web de la UNESCO, pel programaMAB del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i també s'enviarà la notícia a mésde 50 revistes i grups de notícies especialitzats en medi ambient i canvi climàtic.
El president Tadeo ha destacat la importància d'aquest fet pel que fa al medi ambient i per larepercussió mediàtica que pot tenir per a Menorca pel turisme ecològic.
Tadeo i Pons Vila segueixen la modificació de la llei de costas perles seves repercussions per a Menorca
El president del Consell Insular, Santiago Tadeo, i la senadora per Menorca, Juana FrancisPons Vila, seguiran de prop l'anunci fet públic dimarts de modificació de la Llei de Costes per lesseves repercussions per a l'lla.
Durant aquesta visita de la senadora a la seu del Consell Insular, la primera després de les dar-reres elecciones generals, també s'ha analitzat amb preocupació l'actual situació del transport aeria Menorca pel que fa a les seves connexions amb la Península especialment.
Pons Vila també ha manifestat la seva satisfacció pel fet que el primer congrés de la XarxaMundial de Reserves de Biosfera Illes i Zones costaneres es celebri a Menorca.
Cessió de retrats de Joan Benejam a l'escola homònima La regidora municipal de Cultura, Auxiliadora Pons Sabater, va fer lliurament divendres d'una
col·lecció de quatre retrats del pedagog Joan Benejam i Vives, Fill Il·lustre de Ciutadella, a la di-rectora del centre educatiu homònim de la nostra ciutat, África Iriondo.
Es tracta de quatre reproduccions d'altres tants retrats antics del pedagog ciutadellenc, al lliu-rament dels quals s'havia compromès l'Ajuntament el desembre de 2010, amb ocasió de l'acte in-stitucional del passat dia 1 de desembre de 2010, en què es va commemorar el 75è aniversari de lafundacíó del CEIP Joan Benejam.
Legalment, la cessió té caràcter de "precari", de manera que una simple reclamació de la in-stitució que n'és legítima propietària valdria per tal de recuperar-ne la possessió immediata. En-tretant, i mentre no hi hagi causes per al retorn, l'escola pública en serà la custòdia permanent delsretrats, per tal que quedin dignament exposats a les dependències que la direcció del centre estimiadients. I així, vetllaran per tenir-ne cura en el seu bon manteniment.
Les reproduccions fotogràfiques són en blanc i negre, i mostren diversos aspectes de la imatgepersonal de l'eminent pedagog ciutadellenc, amb vases, vidres i pas-pertu, de 32 x 56 cms. cada un.
8
EL PSM MÉS PER MENORCAVOL QUE EL CONSELL ES PRO-NUNCIÏ CONTRA LES RETA-LLADES EN LA SANITAT PÚBLICA.
La consellera menorquinista presen-tarà una proposta d’acord al plenariperquè la institució insular reclami alGovern “la paralització de qualsevol re-tallada” i que reconsideri les ja realitzades
La portaveu del PSM més perMenorca al Consell de Menorca, MaiteSalord, presentarà una proposta d’acordper debatre en la propera sessió plenària,amb la qual espera que la institució presi-dida per Santiago Tadeo (PP) reclami alGovern la “paralització de qualsevol altraretallada que afecti al sistema de la sanitatpública i la reconsideració de les rea-litzades fins aleshores”.
La consellera menorquinista consideraque aquest servei públic està amenaçat perles polítiques del PP: “ja s’han començata practicar retallades al sistema sanitari:pagament de la targeta sanitària, reducciód'hores d’intervenció quirúrgica, paga-ments dels bolquers per part dels menorsamb discapacitat física, pagament deldinar per part dels pares i mares delsmenors ingressats a la UCI, no coberturade determinades baixes laborals, traves alsimmigrants per poder ser atesos a la sani-tat pública, etc.
Salord afirma: “ningú no pot creureque aquestes actuacions no afectaran al’assistència sanitària, i més si es continuaamb aquesta política. La conseqüènciamés immediata ha estat l’augment de lesllista d’espera per intervencionsquirúrgiques i per l'atenció d'especia-listes”.
Per tot això, des del PSM més per
Menorca consideren que la institució in-sular ha de “manifestar el compromís ambel manteniment i millora del servei públicde salut, preservant el seu caràcter públic,universal, de qualitat, integral, solidari id’equitat garantida”, així com “amb la de-fensa dels recursos de la sanitat públicalocal”.
PERSONAL DEL CONSELL IDELS AJUNTAMENTS MILLORENELS SEUS CONEIXEMENTS PERTRACTAR AMB ADOLESCENTS ILES SEVES FAMÍLIES
El curs ha estat impartit per la doctoraLiliana Zanuso, Metge psiquiatra del’APSA, especialista en teràpia i mediaciófamiliar pel The Mediation Center dePortland (Oregon). Treballa a més com aassessora del Jutjat de Família número 25de Buenos Aires. Zanuso també és docentde l’associació de Psiquiatres Argentinsdel Poder Judicial bonarense.
Aquest seminari va tenir lloc el passatdijous i va comptar amb la participació delpersonal que treballa al Servei Insular deFamília i al Centre d’Acollida d’infància iFamília del Consell Insular, així com dels
equips d’Intervenciófamiliar dels vuitajuntaments.
La societat actualté, com un dels pro-blemes més difícilsd’abordar el treballamb adolescents pro-blemàtics, entre d’al-tres coses, perquè laintervenció i la con-sulta sobre la seva con-ducta i el seutractament, solen fer-sede forma tardana.Per altra banda, els abor-datges tradicionals solen ser complicats dedur a terme i la dificultat de que es desen-volupin amb resultats exitosos és impor-tant.
En aquest sentit, el seminari proposauna nova perspectiva per al treball enaquests contextos i inclou tècniques, ritu-als i metàfores que permeten al profe-ssional apropar-se més operativament aaquests adolescents i a les seves famílies.
La proposta de la Dra. Zanuso ensacosta a la intervenció sistèmica, amb unamirada diferent i molt interessant en quant
que es recolza en la pràc-tica i la reflexió sorgidade la mateixa.
Els transtorns adap-tatius i el control d’im-pulsos, el comportamentantisocial, la personalitatlímit, els transtorns ali-mentaris, la violència oles famílies resistents,han estat alguns delstemes que s’han tractat
en aquest seminari.
BREUS
9
EL GOVERN ORGANITZA UN CONCERTHOMENATGE AL BARÍTON MENORQUÍJOAN PONS ÁLVAREZTEXT: CARLES MARQUÈS FOTOS: EL IRIS
El Govern balear organitza unconcert homenatge al barítonmenorquí Joan Pons (Ciu-
tadella, 1946) que se celebrarà l'1 de marçal Teatre Principal de Maó, en el marc delsactes institucionals del Dia de les IllesBalears.
El programa del concert encara no haestat tancat, però estarà dedicat íntegra-ment a la figura i la trajectòria lírica de
Joan Pons.Al desembre passat, Pons va cancel·lar
les seves actuacions després d'haver sofertuna arítmia cardíaca a Nova York. El can-tant es va sentir indisposat quan es trobavaen l'aeroport JFK dels Estats Units, mentreesperava amb la seva dona, Catalina Moll,la sortida del vol que havia de traslladar-los a Espanya.
Va ser ingressat a la Unitat de Vigilàn-
cia Intensiva (UVI) de l'Hospital Long Is-land, on va romandre durant quatre dies,fins que va rebre l'alta mèdica.
Després d'uns dies de descans al seudomicili familiar de Ciutadella, on va pa-ssar el Nadal i el Cap d'Any, va reaparèixerel 3 de gener a Barcelona, en el concert ti-tulat “Una altra nit de Montserrat Ca-
ballé” amb el qual la soprano MontserratCaballé va celebrar el seu debut en el GranTeatre del Liceu fa 50 anys.
Pons va actuar al costat del tenor JosepCarreras, el també baríton Carlos Álvarez,i la soprano Montserrat Martí, filla del'homenatjada.
Montserrat Caballé ha estat una de lespersones que més ha recolzat la carrera deJoan Pons com a cantant líric, al que va a-nimar des del primer moment, quan es vadesplaçar de Ciutadella a Barcelona performar-se com a tenor i la soprano li va in-dicar que la seva veu i característiqueseren les de baríton.
REPO
RT
10
St. Esteve va néixer en l’eufòria con-ciliar dels anys seixanta sobre unes terresplenes de deixalles dels manobres diu-mengers i d’altra gent abandonada. D. JoanGelabert havia deixat a l’església un te-rreny de la finca de Son Vives i això per-meté les edificacions de la parròquia ambun esperit de servei al barri, tan just inci-pient. L’església ja disposava d’una petitacapella a l’antic ambulatori per atendre elsserveis religiosos. La nova tenia, en aquellmoment, una vocació polivalent, d’esglésiad’una banda i d’equipament d’un barri, que
TEXT: LLORENÇ OLIVES GALMÉS FOTOS: JOAN CAPÓ
EL CLUB DE JOVESDE ST. ESTEVE
era un desert i no havia cap lloc de reunió.
A les noves dependències s’hi acollirennombrosos serveis. El parroquial i tambéuna escola, depenent del col·legi del Born,regentat exemplarment per Dª MargaritaMercadal, els boys escuts de la parròquia,una guarderia pels diumenges i UN CLUBDE JOVES. Eventualment hi actuava ungrup de teatre o es donava també un con-cert organitzat pels estudiants. Grupsd’escolars, vinguts de fora i joves ambmotxilla també hi trobaven acollida als es-
tius. Els pares joves que necessitaven espaiper una guarderia, van haver de cercar unacotxera dels veïns, tant grossa era la de-manda.
EL CLUB DE JOVES.En aquell entorn nou i en construcció,
hi havia una gran porció de joves queprovenien de les cases barates a més delsnombrosos fills de famílies noves, ques’establien en aquella zona.
A St. Esteve també hi va haver un localper a ells que anomenaren Es Cau i això elspermeté d’organitzar-se. La relació amb elscompanyons batissers, estudiants es-trangers que venien a construir el complexdurant l’estiu, els ajudà a obrir-se a novesperspectives i a compartir els foc de camp
i els balls de les vetllades.Antoni Casesnoves, un compromès
militant, va ser el que més va cuidar-sed’ells i d’aglutinar-los en un grup sòlid icompromès.
Joan Capó guarda el millor record fo-togràfic del grup, en Bep Ferro, animador
musical( que encara dura) en va ser mem-bre molt actiu. Nomenar-los a tots seriamolt llarg, però el grup persisteix i elsamics encara es troben de tan en tan, des-prés de més de quaranta anys.
11
REPORT
RACIÓN DE CHURROS.... 1,50 €RECORTANDO ESTE ANUNCIOCHOCOLATE A LA TAZA GRATISENCARGOS PARA FIESTAS!!!
Y TAMBIEN.....
· KEBAPS
· PIZZA TURCA
· HAMBURGUESAS
· FALAFEL...
12
- Aquesta setmana ha fet un any delfinalitzament de les obres de Can Saura,i el conflicte per a recepcionar les obresencara segueix?
- Sí, i ens preocupa sèriament per dife-rents motius. Per una banda tenim el con-flicte entre les empreses que va fer les
obres que demanen un sobre cost del 20%de les mateixes i per altra la Direcció Ge-neral d’Arquitectura sols reconeix un so-brecost del 9,6% i no es posen d’acord,cosa que ens impedeix ara per ara recep-cionar les obres.
- Quins creuen que són vostès els
motius que han provocat els incrementsque demanen les empreses afectades?
- El nostre pare és que l’increment vefruit de les modificacions fetes al llarg deles obres per part de la direcció facultativade les obres, i vull deixar ben clar que l’A-juntament no hi ha tingut cap poder de de-cisió, estant totalment al marge i sensehaver decidit res.
- Qui ho va decidir llavors?- La direcció facultativa de les obres
que cada vegada que venia a Can Sauraanaven introduïnt coses noves, fent canvis-a modus d’exemple- en el tipus de llums,en els acabats de les pareds, portalades auna altra ubicació... Clar i aquest canvishan fet incrementar les obres i no volen re-conèixer.
- Vostès com a promotors quinespasses faran?
- Des del principi hem demanat un pe-ritatge extern, cosa a que es vn negar, peròal darrer plenari per unanimitat es va acep-tar una esmena a la moció del PSM on esdemanava que l’Ajuntament recepcionésles obres i a la vista de la situació es vaacordar demanar el peritatge extern i ex-haustiu de les despeses que s’hi han fet i
TEXT: BEP AL·LÈS FOTO: BEP AL·LÈS
SILI PONS: CAN SAURA HAURIA DE SER ELMUSEU DE REFERÈNCIA DECIUTADELLA
BARCELONA,PIS PER LLOGAR:
3 HAB,PROP PLÇA. ESPANYA670 EUROS/MESTELF. 616 747 260
Se vende traje de neoprenoen muy buen estado.
Poco uso.Talla 54 de 5 milímetros de
grosor y doble forro.Precio ocasión: 80 euros.Interesados llamar al
686 703 178
l’Ajuntament no les pot recepcionar finsque es resolgui el conflicte entre les em-preses i la Direcció General d’Arquitec-tura, i com és normal, els petits empresarisque van participar a les obres i s’els hi deudoblers es neguen a entregar els certificatsd’instal·lació fins que no cobrin els300.000 euros que s’els hi deu entre tots.Com poden veure la cosa està ben embu-llada però en cap moment deixarem delluitar per tal que es pugui obrir un edificial que fa un any un any es van finalitzar lesobres i s’està deteriorant a marxesforçades cada dia que passa.
- Com hem apuntat a una preguntaanterior hi ha altres opcions com la delParador Nacional o bé vendrer-lo a unaempresa privada per tal de fer-hi unhotel...
- La situació d’aquest immoble és com-plicada i per tant s’han cercat possibles al-ternatives com bé són les proposades pelbatle d’ubicar-hi un hotel, d’ofertar-lo a laxarxa de paradors nacionals, ubicar-hil’Escola de Música... Però l’idea és quesigui el futur museu de referència de Ciu-tadella.
13
ENTREVISTA
sigui després acceptada tan per part del’UTE com per part de la Direcció Generald’Arquitectura, a la que s’ l’hi ha remés l’a-cord del ple.
- En el cas que s’arribés a un acord ies recepcionesin les obres... Quin serà elfutur de Can Saura? Museu, hotel,parador...?
- A veure, el quan vam entrar al governens vam trobar que des de l’Ajuntaments’havia convocat un concurs d’idees per ala redacció del projecte museogràfic deCan Saura on s’hi van presentar 3 empre-ses. Dues d’elles es van descartar i una ter-cera que va acomplir amb tots els requisitsdel plec de condicions i presentant un pro-jecte ambiciós per convertir Can Saura enmuseu de referència de Ciutadella. El quepassa ara és que s’hauran de pagar 60.000euros a aquesta empresa per la redacció delprojecte guanyador i no tenim finançamentper a poder executar el projecte.
- I el conveni que es va signar a lapassada legislatura entre l’Ajuntamenti la Conselleria d’Indústria i Comerç delGovern de les Illes Balears?
- No va ser un conveni, sinó un esbo-rrany de conveni on el Govern es compro-metia a cercar mitjançant els fonseuropeus del FEDER, 400.000 euros per a
poder executar el projecte, a la vegada queel Govern n’havia d’aportar 200.000 i l’A-juntament 200.000 més, per a fer realitat elmuseu que estava valorat en 800.000 euros.
- I que se n’ha fet idò d’aquesta pro-posta?
- Miri, ens vam posar en contacte ambel Govern de les Illes Balears i la respostaha estat que mai va existir cap reserva decrèdit ferma per a fer front al finançamentd’aquest projecte. També el FEDER de-mana que totes les peticions de fons eu-ropeus es facin per concurrència pública,que no s’aprovin sol pel Consell de Go-vern sinó que es faci una adjudicacióoberta i per tant les negociacions s’haurand’iniciar de bell nou i tot, desgraciadament,ha quedat en paper banyat.
- Hi veu vostè solució?- Ara per ara estam amb les mans fer-
mades. No sabem si declarar el concursconvocat per l’anterior equip de governdessert i pagar l’indemnització a l’empresaque acompleix amb els requisits, amb elrisc de que l’indemnització sigui més caraque els 60.000 euros del concurs. I en encas d’adjudicar-se no hi ha finançament pera poder executar el projecte i el projecte noes pot executar fins que les obres siguin re-cepcionades per part de l’Ajuntament, i
14
- Ens fa quatre retxes del que és laseva empresa de distribució de cinemai esdeveniments visuals mitjançant laxarxa?
- Versión Digital és una empresa ins-tal·lada a València que ens dediquem a laprojecció de continguts alternatius i en elcas de Canal Salat hem iniciat aquestasetmana la programació d'òpera i ballet,tant en directe com en diferit, de lamateixa manera que oferim una progra-
mació on line dels cinemes que estan a-dscrits a la nostra empresa i disposend’aquesta manera d'un a programació i unmaterial a Internet per reproduir a lesseves sales i sortint directament en pan-talla, donant així molta mobilitat i serveia les empreses adscrites, a les que tambéels hi oferim cicles de cinema clàssic itambé dotam de documentals en 3D alsImax de Madrid i València, i que possi-blement també s’oferiran al Canal Salat.
- Encara que la programaciód’òpera i ballet sigui la novetat a Ciu-tadella, és una iniciativa que es fa anivell internacional i sembla que ambmolts bons resultats?
- Sí, és cert, i pel fet que treballemamb distribuïdores internacionals d’Es-tats Units, Londres, Itàlia... ens permetposar a l’abast del públic una gran tem-
TEXT: BEP AL·LÈS FOTO: BEP AL·LÈS
JOSÉ MARÍA ÁLVAREZ:CIUTADELLA GAUDIRÀ DELES MILLORS ÒPERES I ESPEREMQUE BEN PREST D'UN DIRECTEAMB JOAN PONS
Venezia, així com bal-lets des del Bolshoi deMoscou. De fet et pucconfirmar que el 10 dejuliol es podrà veure“Norma” de Bellini desde Teatre Taormina deSicília en directe.
- I com a darrerapregunta. Arribarem aveure alguna òperaamb Joan Pons, el fillil·lustre de Ciutadella iuna de les grans figuresdel Bel Canto?
- Esperem que sí, ihem buscat òperes on hiha participat, però demoment no ha estat pos-sible, però tenim previst que alguna de lesproductores en passi material seu i faremtot el possible per a gaudir d’un directeamb ell.
15
ENTREVISTA
PETIT RECEPTARIPETIT RECEPTARIDE LA CUINA DEL PEIXDE LA CUINA DEL PEIX
A MENORCAA MENORCA
EL PODRÀS TROBAREL PODRÀS TROBARA LES LLIBRERIESA LES LLIBRERIES
DE L’ILLADE L’ILLA
porada d’òpera.Es tracta d’una iniciativa recent, que
no porta molts d’anys i de fet les granscadenes de cinema sols fa un parelld’anys que ho han posat en marxa, comtambé des de fa un parell d’anys si hansumat molts de cinemes independents.
- Per a una persona neòfita en eltema d’aquests tipus de projeccionsque també seran en directe, ens pot ex-plicar com es faran?
- Hi ha diferents formats. Per exem-ple la “Tosca” que s’ha vist aquesta set-man vé com si sigui una pel·lícula digitalen DCP, un disc dur que carrega el servi-dor i té com a possibilitat de veurer-se ala vegada a les dues sales, mentre que elsdirectes es veuran via satèl·lit pel que elCanal Salat té una antena mòbil i segonsdes d’on s’emiteixi es rediccionarà cap alsaltel·lit emissor, generalmet europeu, jaque per tema d’horaris els directes seranamb els temples de l’òpera d’Europa.
- Aquesta setmana heu inaugurat latemporada amb la “Tosca” de Puccinien diferit des de la Royal Opera Housede Londres. Quines destacaries de la
nova programació?- És dificil decantar-se per una òpera
o ballet, ja que tots són molts bon i vari-ats. Però si que valdrà la pena veure el 28de febrer la representació del “Llac delscignes” amb dues de les més gran figuresde la dansa com van ser RudolphNureyev i Margot Fontaine gravada alsanys 60 i que ha estat recentment digital-itzada. També destacar la representacióen directe de “La Boheme” de Puccinides d’El Liceu de Barcelona o també el“Rigoleto” de Verdi des de la RoyalOpera House de Londres. Com a novetatla representació des de Zalsburg de“Romeu i Julietta”, una òpera pocconeguda, poc programada i molt her-mosa. Pel que fa a l’òpera moderna“Cyrano de Bergerac” des del Real deMadrid.
- La programació serà fins maig otambé gaudiren de les òperes del’estiu?
- Sí, hi haurà òpera al llarg de l’any,en el segon trimestre hi haurà produc-cions de “L’Scalla de Milano”, el teatre“Regio” de Parma, “La Fenice” de
16
ball i Innovació, Pilar Pons, qualifica de“preocupants” les dades d’atur de Menorcadel mes de gener fetes públiques aquestasetmana.
“Aquestes xifres posen de manifest lanecessitat de portar a terme una sèrie de ac-tuacions per part de l'Administració per talde reactivar l'economia, incentivar la con-tractació i desenvolupar les reformesnecessàries per aconseguir fer front al prin-cipal problema nacional que és l'atur”.
En qualsevol cas, la consellera PilarPons té clar que “els efectes d’aquestafeina no es veuran a curt termini. A més,també el fet de que a Menorca tinguem unaalta dependència de la temporada turísticadetermina en gran part que l'hivern siguinegatiu pel que fa a les xifres d'atur, i ambla cojuntura socio-econòmica actual aquestefecte s'agreuja encara més”
EL DRAMA DE LA DESOCUPACIÓAFECTA A UN DE CADA QUATRETREBALLADORSTEXT I FOTOS: BEP AL·LÈS
La desocupació afecta un de cadaquatre treballadors de les Illes.Aquesta és una de les dades més
dramàtiques de la darrera Enquesta dePoblació Activa (EPA), en la qual s'afirmaque Balears va arribar als 146.500 aturatsdurant l'últim trimestre del 2011, la xiframés alta de la seva història i a la qual s'haarribat en el què s'havia anunciat com l'e-xercici de la recuperació gràcies a unamagnífica temporada turística.
Un aspecte a destacar és que al tanca-ment de passat exercici havia a les IllesBalears 44.700 famílies amb la totalitatdels seus membres desocupats, 2.200 mésque a finals de 2010.
La xifra de desocupats s'ha incremen-tat en els darrers 12 mesos en un preocu-pant 13,9%, per damunt de la mitjanaespanyola que és del 12,2%. Respecte altercer trimestre de 2011, aquest augment haestat del 33,6%, la taxa més alta del país,on la mitjana ha estat del 5,9%, deixant al'arxipèlag amb una taxa d'atur del 25,2%,també per damunt de la mitjana estatal queés del 22,8%.
Una altra dada negativa es que s'han des-truït 15.000 llocs de treball en 12 mesos,amb un descens de 3,3%. Si agafem lesdades del darrer trimestre de 2011, lacaiguda ha estat del 14% mentres que a laresta de l'Estat sols ha sigut de l'1,9%, si béhi ha que tenir en compte que el darrertrimestre coincideix amb l'acabament de latemporada turística.
La directora general de Treball delGovern de les Illes Balears, Joana Camps,és conscient que la tendència que marquenles dades de l'EPA són notablement nega-tives, i que "es necessiten moltes reformesestructurals per a poder canviar-la.
Segons Camps, el fort increment de ladesocupació es degut a les polítiqueseconòmiques dels anteriors Executius au-tonòmic i estatal, que van ser errònies, totinsistint que ara mateix l'actual Govern està
treballant per afavorir-ne un canvi.Tot i això, va comparar aquesta situació
a la d'un vaixell, "que no es pot parar decop". D'aquesta manera, no va ocultar queles previsions amb què treballa el seu de-partament contemplen que la situacióseguirà empitjorant durant aquest primertrimestre de 2012. No obstant això, vaapostar a que a finals d'aquest exercici lamillora ja serà més apreciable, amb dadesque seran més positives que les presentadesen les últimes setmanes.
La directora de Treball va volcar lesseves esperances en els canvis que gene-raran les anunciades reformes laboral i delsistema financer. "No podem deixar-noscaure en el desànim, i estic totalment con-vençuda de que a força de treball acon-seguirem resoldre aquest problema".
VALORACIÓ DE LES XIFRES DEL’ATURA PER PART DE LA CON-SELLERA PILAR PONS
La consellera de Serveis Generals, Tre-
REPO
RT
17
18
haver-hi planetes capaços d'albergar vida,tal com l'entenem, en molts més llocs delcosmos que l'assumit fins ara.
Aigua líquidaEl nou planeta compta amb tempera-
tures aptes per a l'existència d'aigua líquidaen la seva superfície gràcies a que orbita en-torn del seu estel a una distància molt infe-rior a la que separa la Terra del Sol. Lesnanes vermelles de classe M són estels bas-tant menys brillants que el Sol, per la qualcosa perquè els planetes obtinguin d'aque-stes un nivell de calor semblant al quegaudeix la Terra han d'estar molt més a prop.Això fa que el temps que triguen a fer una
DETECTAT UN PLANETA CAPAÇD’ALBERGAR VIDA A 22 ANYS-LLUMDE LA TERRATEXT: CARLES MARQUÈS FOTOS: EL IRIS
Un equip internacional de científics hadescobert un planeta de tipus rocós com laTerra que podria albergar vida, ja que estroba a la zona habitable entorn del seu estel,la franja orbital en què la distància a l'estelés la idònia per permetre un rang de tem-peratures ni molt fredes ni molt calentes,l'adequat per a l'existència d'aigua en estatlíquid en la superfície de qualsevol planetaamb les característiques apropiades que es-tigui allí.
L'estel entorn de la qual gira aquestplaneta es diu GJ 667C, i és una nana ver-mella de classe M, situada a 22 anys-llumde la Terra. L'estel forma part d'un sistematriple d'estels, i posseeix una composicióquímica que difereix de la del nostre Sol enl'abundància d'elements més pesats que
l'heli, com per exemple ferro, carboni isilici. GJ 667C és més pobra que el Sol entals elements pesats.
Els altres dos estels d'aquest sistematriple són nanes de color ataronjat, de classeK, amb una concentració d'elements pesatsque és només d'un 25 per cent de la del nos-tre Sol.
Aquests elements pesats són materialscomuns en la composició dels planetes detipus rocós com la Terra, Mart i Venus, perla qual cosa es creia poc probable que en-torn dels estels pobres en elements pesatsfos possible la formació de planetes demassa més baixa que la dels típics gegantsgasosos, composts en bona part d'hidrogen iheli.
La inesperada troballa indica que pot
El ciutadellenc Guillem Anglada Escudé, actualment a la Universitat de Gotinga a Alemanya, formapart de l’equip d’investigació que ha fet la troballa. El científic menorquí assegura que el planetaGJ 667Cc és en aquests moments el nou millor candidat a posseir aigua líquida en la seva super-
fície, i potser, fins i tot, a albergar vida tal com l'entenem.
Il·lustració artística de GJ 667Cc. Crèdit: Guillem Anglada-Escudé, Institución Carnegie.
parable a la que la Terraabsorbeix del Sol. Lamassa del planeta ésd'almenys 4,5 vegades lade la Terra, però mantenint-se dins del rang de massesdels planetes rocosos, encontraposició a les massesbastant majors dels gegantsgasosos, planetes que man-quen de superfície pròpia-ment aquesta.
Guillem Anglada: “Elnou millor candidat a al-bergar vida”
GJ 667Cc és en aquests moments el noumillor candidat a posseir aigua líquida en laseva superfície, i potser fins i tot a albergarvida tal com l'entenem. Així ho creu l'as-trònom ciutadellenc Guillem Anglada Es-cudé (ara a la Universitat de Gotinga aAlemanya), membre de l'equip d'investi-gació.
Les observacions en aquest sistema solarsuggereixen que pot haver-hi un planetagegant gasós, així com un planeta rocós ambmassa major que la de la Terra i un períodeorbital de 75 dies. No obstant això, es ne-cessiten fer més comprovacions abans depoder confirmar degudament l'existènciad'aquests dos mons.
Els avanços tecnològics en instrumentald'observació astronòmica van a permetre alscientífics escrutar molts estels nanos ver-mells de classe M, a fi de buscar indicis dela presència de planetes rocosos al seu alvoltant i, si fos el cas, detectar “petjades” es-pectroscòpiques indicadores de l'existènciade vida en algun d'ells, tal com assenyalaGuillem Anglada.
En l'equip d'investigació han treballattambé, entre uns altres, Eugenio Rivera de laUniversitat de Califòrnia a Santa Cruz, PaulButler de l'Institut Carnegie de Ciència alsEstats Units d’Amèrica, James Jenkins de laUniversitat de Xile, Pamela Arriagada iDante Minniti, de la Pontifícia UniversitatCatòlica de Xile, així com diversos espe-cialistes de l'Observatori Astronòmic Aus-tralià, la Universitat del Sud de Queensland,la de Nova Gal·les del Sud, ambdues a Aus-tràlia, la de Hawái a Manoa, i la de Hert-fordshire al Regne Unit.
19
REPO
RT
volt sencera al voltant del seu estel (un“any” astronòmic) sigui també inferior. Enel cas del nou planeta, denominat GJ 667C,triga només 28 dies a completar una òrbitaentorn del seu estel.
L'equip d'investigació, integrat per ex-perts de Xile, Estats Units, Austràlia i RegneUnit, va usar dades de l'Observatori Eu-ropeu Austral i els va processar mitjançantun nou mètode d'anàlisi. També es va recór-rer a nous mesuraments efectuats per l'Ob-servatori W. M. Keck i el TelescopiMagallanes II. La tècnica per detectar lapresència de planetes es basa a mesurar elpetitíssim "tentineig" que en moure's exper-imenta l'estel per acció de la força de grave-tat exercida sobre ell pels planetes del seuentorn.
ProbabilitatFins ara, es considerava poc probable
que els estels nanos vermells de classe M,que figuren entre els més comuns en la nos-tra galàxia, comptassin al seu voltant ambplanetes com el descobert. Arran d'aquestatroballa, la manera de veure aquests sis-temes solars ha canviat. Tal com assenyalal'astrònom Steven Vogt de la Universitat deCalifòrnia a Santa Creu, la detecció d'aquestplaneta, tan prop del nostre sistema solar i
després d'un temps tan breu de cerca a lazona, implica que ha d'haver-hi en la nostragalàxia milers de milions de planetes detipus rocós com la Terra, potencialment ca-paços d'albergar vida.
El planeta recentment descobert no ésl'únic en òrbita a GJ 667C. Temps enrere, esva descobrir un altre planeta rocós (GJ667Cb), amb massa major que la de la Terra,en una òrbita molt més propera al seu estelque la del nou planeta. GJ 667Cb triganomés 7,2 dies a fer una volta al voltant delseu estel, i la seva distància a ell és massapetita per poder tenir la temperatura correctaque permeti l'existència d'aigua líquida. AGJ 667Cb, les temperatures són massa ele-vades perquè sigui possible la vida.
CalorLa posició privilegiada de GJ 667Cc li
fa rebre la quantitat idònia de calor del seuestel. En realitat, rep només el 90 per centde la llum que arriba a la Terra procedent delSol, però per mor que molta de la radiacióque arriba a GJ 667Cc correspon a la bandade l'infraroig, un percentatge major de l'e-nergia que arriba a aquest món és absorbidaper ell. Tenint en compte això últim, els càl-culs indiquen que el planeta absorbeix delseu estel una quantitat total d'energia com-
Diagrama dels planetes que orbiten l’estrella GJ 667Cc. Crèdit: UC Santa Cruz.
20
Entre d'altres, va tenir el càrrecs de co-rresponent de l'Acadèmia de Bones Lletresde Barcelona i mantenidor dels Jocs Floralsde Barcelona.
Morí a la ciutat de Mallorca el 8 de generde l'any 1932.
Mossèn Alcover, fortament enfrontatamb Pompeu Fabra per la seva gramàtica,fonamentada en el català central,[1] fou l'im-pulsor del Diccionari català-valencià-balear,obra lexicogràfica i de cultura popular querecull el conjunt del lèxic català en tots elsdialectes, registres i èpoques, i que trobaobres comparables en molt poques llengüesdel món.
També fou l'impulsor, organitzador i di-rector del I Congrés Internacional de la Llen-gua Catalana, amb l'assessorament delfilòleg alemany Bernhard Schädel.
Es considera el fundador dels estudis dedialectologia i de toponímia catalanes.També fundà, l'any 1901, la primera publi-cació filològica catalana, el Bolletí del Dic-cionari de la Llengua Catalana. L'any 1915publicà una bibliografia filològica catalanafins a l'any 1914. Publicà també laGramática de la lengua catalana de TomàsForteza i Cortès (1915), a qui havia dedicatun breu biografia (A la bona memoria d'EnTomàs Forteza, Mestre en Gay Saber, emi-nent filòleg y benemèrit de la llengua cata-lana, mort die XXI de maig de l'any delSenyor M.DCCC.XCVIII, 1896).
Dins la morfologia dialectal, publicà Laflexió verbal en els dialectes catalans (1929i següents), obra preparada entre 1906 i1928, amb 470.255 registres de 117 verbsrecollits a 170 localitats, un material a horesd'ara acabat de publicar, digitalitzat i car-tografiat per Maria Pilar Perea.
Diccionari català-valencià-balearEl Diccionari català-valencià-balear
(DCVB), també anomenat Diccionari Al-
ALCOVER, MOLL I EL DICCIONARIDEFENSORS DE LA LLENGUADE CA NOSTRATEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: EL IRIS
Aquest mes de febrer té un signi-ficat especial per tal de recordara tres pil·lars de la llengua cata-
lana a les nostres illes: Mossèn Alcover,Francesc de Borja Moll i el DiccionariCatalà-Valencià-Balear. El 2 mes febrer esvan acomplir 150 anys del naixement d’Al-cover, 50 de la finalització del Diccionari Al-cover-Moll i el 7 de febrer 50 anys de laconcesió de la Medalla d’Or de l’Ajunta-ment de Ciutadella a Francesc de Borja Molli Casasnovas.
L’Apòstol de la llenguaMossèn Antoni Maria Alcover i Sureda
(Santa Cirga, Manacor, 1862 - Palma, 1932)fou un escriptor mallorquí modernista, ecle-siàstic, lingüista, folklorista, dissenyador dediverses esglésies i capelles i publicista. Moltpopular arreu dels Països Catalans per laseva tasca a favor de la llengua catalana, fouanomenat apòstol de la llengua.
Les principals obres d'Antoni M. Alcoverforen el Diccionari català-valencià-balear, elrecull Aplec de rondalles mallorquines d'enJordi des Racó, La flexió verbal en els dia-lectes catalans i la direcció i finançament del'Edició de les Obres de Ramon Llull.
Com hen dit Alcover va néixer el dia dela Candelera ( dos de febrer) de 1862 a
Santacirga, possessió situada entre Manacori Portocristo, fill d'Antoni Alcover i CatalinaSureda, pagesos benestants. Després d'estu-diar llatinitat es traslladà, als 15 anys a Palmaper estudiar al seminari. Molt prest es donàa conèixer com a polemista intransigent, jaque el seu caràcter fort el féu intervenir enfurioses polèmiques.
La seva vocació literària es despertàprimer en castellà, publicant en aquesta llen-gua quadres de costums mallorquins, i a par-tir del 1879 en català, per influència de JosepMiralles i Sbert. A partir d'aquest any iniciàla tasca de recollir en el català col·loquial deMallorca les rondalles, que començà a pu-blicar el 1880 amb el pseudònim de Jordi desRacó. La primera rondalla aparegué a la re-vista La ignorància. El 1885 publicà Con-tarelles d'en Jordi des Recó, un aplec denarracions de tema popular. El 1886 fou or-denat prevere. Fou vicari de la parròquia deManacor, i el 1888 obtingué la càtedrad'Història Eclesiàstica al Seminari i hi acon-seguí la creació d'una assignatura d'història illengua de Mallorca. Més endavant arribà aser vicari general i canonge de la Seu deMallorca. El 1896 fundà la comissió editorade les Obres de Ramon Llull, que presidí. El1904 predicà per primera vegada en catalàdes de la capitulació a la Guerra de Succe-ssió el sermó de la Festa de l'Estendard a laSeu de Mallorca.
El 1906, per iniciativa seva i sota la sevapresidència, es celebrà el I Congrés Interna-cional de la Llengua Catalana. Quan es cons-tituí la Secció Filològica de l'Institutd'Estudis Catalans en fou nomenat president(1911). A causa de la ferotge disputa quemantingué amb els membres de l'Institut,aquesta relació es va acabar prest i quedàsense el seu suport.
La seva obra magna fou el Diccionaricatalà-valencià-balear, del qual només vaveure publicat un volum i que acabà el seucol·laborador Francesc de B. Moll, que nol'havia abandonat en el moment de l'en-frontament amb el món cultural oficial.
21
a la seva Ciutadellanatal. Malgrat que noféu estudis universi-taris, la col·laboració ambAntoni M. Alcover li vapermetre el contacte ambMeyer-Lübke, Leo Spitzero Bernhard Schädel. El1921 s'instal·là a Mallorca itreballà al costat d'AntoniM. Alcover en la preparaciódel Diccionari català-valen-cià-balear. Antoni M. Al-cover el va formar perquèfos el seu continuador: el vafer anar a Alemanya a estu-diar lingüística. El 1932, després de la mortde mossèn Alcover, continuà el Diccionari iel Bolletí amb un criteri més rigorós: vaaplicar les normes ortogràfiques de Fabraque Alcover no havia utilitzat en vida perquèestava barallat amb l'Institut d'Estudis Cata-lans. Morí el 1991.
El 7 de febrer de 1962, i amb motiu de lafinalització del “Diccionari” l’Ajuntamentde Ciutadella acordava fer entrega al filòlegFrancesc de Borja Moll de la Medalla d’Orde la ciutat que el va veure néixer en re-conèixement de l’obra magna de les lletrescatalanes. Aquest seria un més dels molts imerescuts reconeixements d’aquest ciu-tadellenc “Laboris causa”, com es va definir,i estandart de la parla catalana a les nostresilles. Borja Moll va ser nomenat Fill Il·lustrede Ciutadella al 1983, on també va rebre laMedall d’Or del Govern de les Illes Balearsi de la Generalitat de Catalunya.
cover-Moll en honor als seus creadors, An-toni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll,és un diccionari descriptiu i etimològic quevol recollir tot el cabal lèxic del català i queés una gran font per als lingüistes i alhorauna obra de lectura entretinguda per als noespecialistes. Realitzat amb la col·laboracióde moltíssimes persones que aportaren fitxeslexicogràfiques, la direcció i les tasques prin-cipals correspongueren a mossèn AntoniMaria Alcover i al seu col·laborador princi-pal, Francesc de Borja Moll, gràcies al qualel Diccionari va ser culminat a l'any 1962.Hi col·laboraren també, de manera notable,Manuel Sanchis Guarner i Aina Moll i Mar-quès.
Segons el llarg subtítol que duu aquestDiccionari, és un "inventari lexicològic i eti-mològic de la llengua catalana", una obracomprensiva de la llengua que es parla,segons el mateix títol, "al Principat deCatalunya, al Regne de València, a les illesBalears, al departament francès dels PirineusOrientals, a les Valls d'Andorra, al marge o-riental d'Aragó i a la ciutat d'Alguer de Sar-denya".
El diccionari és format per deu volums,un total de 9.850 pàgines que inclouen mésde 160.000 articles. En aquests moments espot consultar en línia en una versió amb20.000 columnes de text, 70 megues d'infor-mació textual i 1.500 il·lustracions en blanci negre.
El projecte es va iniciar l'any 1900 quanAntoni M. Alcover va publicar, des de Ma-llorca, la Lletra de Convit a tots els amics dela llengua catalana, convidant tothom acol·laborar a la replega de vocabulari. Al-cover bastí una xarxa de col·laboradors mit-jançant les seves excursions filològiquesarreu del domini lingüístic, sol o amb Bern-
hard Schädel iFrancesc deBorja Moll,aprofitant lesseves relacionsamb els eclesiàs-tics, pel seu cà-rrec de vicarigeneral de Ma-llorca i pel suportdel bisbe PereJoan Campins .L'any 1901 vacomençar a pu-blicar la primera
revista de filologia de l'Estat espanyol, de pe-riodicitat mensual, el Bolletí del Diccionaride la Llengua Catalana, per a la coordinacióamb els col·laboradors i pel seu títol el com-plet del Diccionari es pot veure que des delprimer moment Alcover va titular la sevaobra Diccionari de la llengua Catalana.
El primer fascicle s'havia publicat el1926, el primer volum s'havia acabat d'im-primir el 1930 i el darrer, el 1962, per mordel parèntesi de la dictadura franquista.
L'any 1911 es va crear la Secció Filolò-gica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) iMn. Alcover en va ser nomenat president.Mantingué fortes discrepàncies sobre l'or-ganització de l'Institut, el diccionari normatiui amb els dirigents del catalanisme. Aixòprovocà que se'n tornés a Mallorca perdedicar-se al seu diccionari que va canviarde nom pel de Diccionari català-valencià-balear, i va deslligar-se així de l'IEC. El 1920Francesc de Borja Moll es va traslladar aMallorca per incorporar-se com a secretari iredactor. En morir Mn. Alcover, el 1932,Moll prengué la responsabilitat de continuarl'obra. Entre el 1943 i el 1959 hi col·laboràManuel Sanchis i Guarner. El primer volums'havia publicat el 1930 i el darrer, el volumX, es publicà el 1962.
Francesc de Borja MollFrancesc de Borja Moll i Casasnovas
(Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903- Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fouun lingüista i filòleg menorquí. Autor demoltes obres sobre la llengua catalana i lesvariants parlades a les Illes, fou el principalcol·laborador de Mossèn Antoni Maria Al-cover i Sureda en el Diccionari català-valen-cià-balear.
Estudià al seminari diocesà de Menorca,
REPO
RT
tots els que serem allà
tenim el mateix objectiu i
pocs són els que poden
fer-lo realitat”Els entrenadors del Físics Shotokan
Pere Calafat i Jesús Triay (Shuto) creuenque tant Dani com Shutín estan en un im-millorable estat de forma i amb la moti-vació suficient per donar una sorpresa atots els seus seguidors, així que “ a pesar
de lo difícil que és una medalla d’or en un
campionat d’Espanya absolut com una
medalla a un europeu cadet, creiem que
estan preparats per donar aquest èxit al
karate menorquí ”
22
ESPORTS
Dani Pérez, del Físics Shotokan,aquest cap de setmana viatjaràa Palma de Mallorca per dis-
putar el campionat de Balears sènior en lamodalitat de kúmite (combat) en el pes de-67kg. Pérez intentarà, un any més, revali-dar el títol de campió de Balears absolut.
El màxim representant i competidor in-ternacional menorquí en la categoriasènior, està entrenant i preparant-se perafrontar el Balear però sempre amb l’ob-jectiu fixat en fer un bon paper en el na-cional que es celebrarà els 10 i 11 de marça Bilbao. Pérez i el seu entrenador aBarcelona José Puertas, confien en que elcampionat autonòmic sigui pur tràmit, jaque demostrat de sobre a quedat amb laseva trajectòria i que és el que té, en el seupes dels balears, més opcions de fer podien el nacional, sempre respectant als seusrivals.
La màxima il·lusió i gran repte perDani és el de fer un bon paper en el na-cional per així optà a entrar en la llista delspreseleccionats del campionat d’Europa
DANI PÉREZ INTENTARÀ REVALIDAR EL TITOLEN EL ABSOLUT BALEAR IJESÚS TRIAY (SHUTÍN) INTENTARÀ DONAR LACAMPANADA AL EUROPEU A BAKÚ
TEXT I FOTOS: JOAN CANALS SOLDADO
que aquest any es celebrarà a Tenerife enel mes de maig.
Per altre banda l’altre karateka interna-cional del Físics Shotokan, Jesús Triay(Shutín) partirà aquest divendres cap aMadrid a on estarà concentrat durant cincdies amb la selecció espanyola abans d’a-gafar l’avió que el durà a terrescaucàsiques, concretament fins a Bakú(Azerbaijàn) a on disputarà el campionatd’Europa en la categoria cadet (14 i 15anys) en la modalitat de kúmite (combat) ien el pes de -63kg. Segons comenta el joveciutadellenc Shutín “ja sé que fer una
medalla en el europeu és un somni però
23
SEBASTIÀ “BAANET” (III)Vet aquí un altre cas que també mos
va contar, però aquest encara de tempsmolt més endarrere, i que ell coneixiaperquè entre es homes que el van pre-senciar hi havia uns avantpassats seus.Un dia de molt de sol de finals de juny,de cop i sense veure cap núvol, es va co-mençar a enfosquir. Sa gent es va mirares sol i van veure que s’anava apagant,era una cosa tan rara que ningú no haviavist mai abans. No sabien ni havien sen-tit rallar mai d’un eclipsi (que, en defini-tiva, és el que era).
Es mals de caps eren grossos: “Com
ho farem sense es sol? Ara el món s'aca-
barà!” A alguns ses llàgrimes els queien,ses bromes les tenien enfora, i fins i totvan veure ses estrelles, sentien qualquemussol i es galls de ses cases que canta-ven igual que fossin les tres o les quatrede sa matinada.
Al cap d’una bona estona van obser-var que s’ astre rei tornava a reviscolar i,a poc a poc , va tornar a l’estat natural.Va ser un tràngol molt mal de passar.
Ara, quan fa molt de sol o bé el tenimde cara mentre conduïm, molts el rene-gam i no mos donam compte que és un
bé de Déu. Aquella gent tenien motiud’estar preocupats, perquè, què seria delmón sense es sol?
En Sebastià, un dia que estava un pocde broma contava que ell només una ve-gada en sa vida havia cregut en bruixes.Un dia sa seva dona li va dir: “Sebastià,
aquella conilla que està dins sa gàbia de
davall sa figuera catalana, que te n’has
adonat que està a punt de tenir coni-
llets?” “No hi ha cap por”, li va contestarell. “Sí, sí, va dir ella, ho sé ben cert, ja
replega jas” “Com pot fer conills si no
ha estat amb cap mascle? Ho deus haversomiat”, li va dir l’amo en Sebastià. “Si
no ho creus, vés mira-te-la i te’n conven-
ceràs”, va dir madona. Però ell no en vafer cas.
L’endemà, quan l’amo va anar adonar-li menjar, va veure per dins sagàbia un poc de pèl de sa conilla. Va des-tapar es caixó i va trobar tres conilletsben tapats de pèl que s’havia arrabassatella mateixa. Ell sabia ben cert que nol’havia posada amb cap conill i com pu-nyetes podia ser que hagués criat? Es-tava tan desorientat que no sabia si eracosa de bruixes (de ses quals sempre se
n’ havia rigut), o bé que estava somiant .Al cap d’una estona de donar-hi vol-
tes, li va venir a sa memòria que un de-matí havia trobat sa conilla defora de sagàbia (havia sortit per un forat que s’ha-via fet en es fils de ferro), i podia ser queun conill del camp l’hagués coberta. Elque va confirmar sa seua teoria va serque, quan es tres conillets just van haverobert els ulls, van començar a fer cosesrares, coses que no eren naturals des co-nills de gàbia; i aquí s’ assumpte vaquedar resolt.
Per acabar aquests records d’en Se-bastià contaré una anècdota molt curtetaque me va explicar d’ un home que teniaun hortal as costat de ca seua. Un dia elva veure que venia de bon pas i, sensesaludar-lo ni res, li va dir: “Vaig a s’ hor-
tal a veure si avui dematí hi he deixat
ses ulleres. No sé on punyetes les he po-
sades, estic cansat de cercar-les i no les
trob per aumon, amb sa falta que me
fan!” “O aquestes que duus no fan bo?”,li va dir en Sebastià. Se les va treure, seles va mirar i va dir: “Remil refotres, tan
a prop com les tenia i m’he batut es cap
de tant cercar-les!”
TEXT: TÒFOL CAPÓ FOTOS: ARXIU EL IRIS
Converses d’antany
La temporada turística sepresenta llena de esperanza,o eso es lo que yo he leído enla prensa, ya que las ventasen el mercado alemán y bri-tánico auguran una gran tem-
porada. Pero como ya estamosacostumbrados a que nos vendan gato porliebre, yo como soy bastante escéptico lopongo en duda Dios quiera que me equivo-que, pero teniendo en cuenta que las plazasturísticas se comercializan al 16 % en régimen del todo in-cluido me parece que así no se va a ninguna parte, y ademásel precio de los hoteles sube ligeramente y la habitación al-canza una madia de de 70 €, pero tranquilos que ahora llegael turismo millonario que ha decidido venir a Menorca apasar las vacaciones, lo que hay una pega, y es que quierenencontrar la isla lo mas verde posible, y las menos edifica-ciones posibles, pienso que si se pudieran eliminar unascuantas urbanizaciones seria lo ideal, y es que el turismo mi-llonario es súper ecológico, el problema es que en verano elcampo en la isla suele estar seco, pero yo creo que yendo ala droguería a por un par de bidones de pintura verde, y conunas cuantas manos esto se soluciona rápido, además la islano es tan grande, y con algunas horas extras asunto con-cluido.
El problema es que hacen esos millonarios se quedaran enel hotel junto a la piscina, o en la barra del bar tomándoseunas copas de cava, a de ser que vengan con su lujoso yatecomo el LADY MOURA con letras de oro o quizás con sujet privado o algún helicóptero de esos de lujo con bar y todo,y se den unos garbeos admirando nuestras hermosas playasque es lo único que nos queda. En fin ya lo decía aquel elcantante que la vida solo era cine, me parece que era Aute uncantautor de fama en los años 60-70.
Luego esta la otra cara de la moneda, y es que el gasto tu-rístico en el 2011 cayo 14 %, pero el aumento de visitas enel citado año eleva un 9 % los ingresos empresariales, ¿enque quedamos? No sabemos ni por donde vamos, luego dicela prensa que Elxecltur sitúa Menorca como el séptimo des-tino español donde mas crece, ¡ah eso si! Por debajo de lasmás islas en fin sabia que los jeroglíficos eran malos de des-cifrar, pero pienso que para descifrar estos serian necesariomas de cien piedras roseta y no creo que sacáramos nada enclaro. En fin yo espero que esta próxima temporada todovaya a pedir de boca, y si no es así, a la hora de bailar ya bai-laremos.
José Mª Cleofe Estévez
BUENOS AUGURIOSPARA 2012
24
Un polític sap perfectament fins a on potarribar amb la mentida, corrupció, totalita-risme i abús sobre la base de les limitacions iexigències que li imposin els ciutadans.
Mentir ja no importa, com no importenmoltes coses que abans no es toleraven amb
tanta facilitat. Pitjor encara és la mentida quees comet per negar la realitat, per no veure-la. Literalment,viure en la mentida, no com a mitjà "lícit" per aconseguiruna fi, sinó com a forma de vida, per ocultar un sofriment,unfracàs que ens resulta intolerable suportar. Aquest tipus dementida està més estesa encara que la primera i adopta for-mes gairebé infinites... Ens hem deixat fer passivament, vo-lent viure en la mentida que ens anaven proposant aquestsmentiders professionals que són els polítics .
Hi ha hagut un procés de degradació política i moral. Lasobirania popular dirigida per mentiders professionals ensha enfonsat en la decadència més aclaparadora. És molt fàcilla resposta del perquè els polítics menteixen. Depenent delgrau de decència ciutadana, així abusaran . Els polítics ,sónciutadans igual que els altres; surten del mateix poble, ciutatsi ambient . Per mentir en altres països els polítics dimiteixen; no traspassen els límits de la llei i, si ho fessin, estan foradel seu càrrec en un tres i no res. Això succeeix perquè laciutadania en aquests països no tolera el robatori, corrupció,mentida o abús de les seves llibertats.
El ciutadà mitjà a Espanya sovint encara bravateja de co-rrupte i defrauda a hisenda, diners en factures sense IVA,xecs en descobert, és un pillet i estar endollat en el treball ésmotiu de satisfacció, manca de sentiment patriòtic , “ amb elcamini jo calent, rigui's la gent"; és envejós per naturalesa;no suporta l'èxit del veí, cerca culpables per amagar les sevesmisèries en comptes de posar remei i totes aquestes qualitatss'enalteixen a Espanya en comptes d'avergonyir-se com enaltres països.
El comunisme creu que la mentida és una virtut si ser-veix a les seves finalitats o afebleix als contraris. Ho pensenaixí, amb cinisme : atribuint-se unes intencions, idees i co-neixements en què tot val per a l'assoliment de l'objectiu. .Els intel·lectuals responen amb la prepotència de qui està bensituat i perquè estan en joc els seus interessos particulars, lesseves prebendes, els seus prestigis, els seus càrrecs...i en-front d'ells l’Honestedat intel·lectual cau per terra....
La mentida tant pertany a la dreta com a l’esquerra .També la tergiversació, la manipulació i l'acusació fàcil a-ccentuada per la falta de resposta . Un dels factors que in-crementen la rendibilitat de la mentida és que hi ha gentpredisposada a creu-se-la i a acceptar-la.
Aquest tema radica en el control del sistema educatiu idels mitjans de comunicació elements clau per a la difusiód'aquestes mentides.
No els importa perquè en la seva estructura moral, lamentida és un instrument vàlid per aconseguir les finalitatsproposades. Així de simple i de desolador. Els polítics hau-rien de caracteritzar-se, en virtut de la funció social que exer-ceixen, per ser els que mai menteixen.
Andreu Genestar Sabater
OPIN
IÓLA MENTIDA DELS POLÍTICS
– Es cerca company/a de pis a Barcelona. Zona Travessera dedalt. Tel.: 690 319 555– Busco chalet, hortal o casa en Ciutadella o alrededores, concochera. Para comprar. Tel.: 663 706 150– PREPARACION FISICA mediante entrenamiento con preparador fisicocon experiencia, a cuerpos de seguridad del estado. bomberos, policianacional y policia local, guardia civil y particulares que les guste el de-porte o deportistas de cualquier disciplina, a domicilio, gimnasios. ciu-tadella Tel: 647 40 92 35
FEINA– Educadora infantil de 39 anys, s’ofereix per cuidar fiets/fieteses capvespres de dilluns a divendres. Mónica. 971 48 29 17 -636 84 04 43.– Busco socio que sea mecánico para montar taller de repara-ción de motocicletas. Tel.: 691 747 914 / 971 480 652.– Se ofrece cobrador para empresas, sociedades, etc. Seriedad.tel.: 691 747 914 / 971 480 652.– Me ofrezco para trabajar para canguro y cuidado de personasmayores (por horas). También para trabajos de limpieza porhoras (bares, restaurantes, oficinas...) y tareas domésticas en ge-neral. Interesados llamar al 632406155– Se ofrece chica responsable y con ganas de trabajar y expe-riencia para trabajos de limpieza por horas y otras tareas delhogar (plancha...). Por horas. Flexibilidad de horarios. Tel.:660579006.– Busco trabajo de limpieza por horas y cuidar personas mayo-res y niños- Elena. 679 287 699 - 971 48 49 63– Busco socio que sea mecánico para montar taller de repara-ción de motocicletas. Tel.: 691 747 914 o 971 48 06 52– Graffiti, ilustracion. Pinto todo tipo de superficies, persianas,murales, habitaciones. Una imagen vale más...www.fullet.blogspot.com - 652 838 118– Me llamo Rosa y soy buena trabajadora, responsable y efi-ciente, y busco trabajo de limpieza, camarera de pisos, frega-platos o pinche de cocina. También cuidaría personas mayores.gracias por su atención. Tel: 622 85 67 0
MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Es ven Robot Aspirador ROOMBA 531 COMPACT, pràcticament senseestrenar i amb un any i mig de garantia encara. Totalment nova, pernomés 200 euros. http://www.el-robot-aspirador.com/Roomba/. Telè-fon: 630213651.– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311
MOTOS I BICICLETES– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 74 79 14.– Es ven moto vespa tx 200. Molt bon estat, 10.500 km reals.971 48 02 55 - 626 761 447.– Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio aconvenir. Tel.: 971 38 58 12– Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 747 914
NÀUTICA– Vendo Rodman Trancha cabinada.Motor Yamaha 40HP comonuevo. Toldo-ducha-radio teléfono VHF,sonda,compas, chalecosnuevos.Es muy marinera¡ Precio a convenir.Mobil 648 658 644– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros.Tel.: 669 455 757.
ALTRES– Vendo furgoneta Opel Combo, turbo diesel, color burdeos,cristales oscurecidos, 5 puertas (2 laterales correderas, traseradividida en 2). 5.900 euros negociables. 663 706 150.– El 15 de diciembre , en un supermercado, una señora se llevósin querer una carpeta, Es roja y contiene papeles importantes.Agradeceria su devolución. Puede dejarla en el apartado de co-rreos 628 de Ciutadella. tel.: 663 706 150.– Vendo equipo de música para coche y 4 ruedas con llantasaleación. Móvil: 657 415039.– C/Pintor Torrent, planta baja de 2 dormitorios, salón, baño ycocina completa. 2 patios y terraza de 35 m2 co barbacoa. Anti-güedad de 5 años. 420 euros/mes. Tel.: 638 324 311– Busco casa de campo para alquilar todo el año, con cochera osala para taller. Elisabet. 685 101 680. [email protected]
25
· 20 octubre 1776 – El procurador del Convent del Socors deCiutadella comunicà als Jurats que el Sr. Alimundo no tè el re-llotge acabat. Resolgueren que pasi dit procurador a Maó per pre-sentar-se davant de su Exa. acompanyat de D. Joseph Vigo,perque ordeni que dit Alimundo entregui el rellotge de la maneraque es troba.
· 10 octubre 1776 – Va arribar al port de Ciutadella la tartana“PAULINA” del capità Llopis, procedent d’Alger en llast, i de-manà fer la quarentena en aquest port. El consell resolgué que fesla quarentena en Calan Busquets, ja que su Exa., en el mes demaig envià a 3 metges per veure si era a propòsit, i resolguerenque sí, segons certificat firmat el dia 26 de maig.
· 8 desembre 1776 – Dels llocs de Binigafull, Son Planes, SesArenes, Torralba, Santa Ana i El Perico, és va tallar la rama i llenyaper fer 12.500 faixines i 37.500 estaques com les que es van fer eljuny de 1775 i devien ser embarcades a ses Fontanelles pel castellde Sant Felip.
· 9 març 1777 – El Jurat Militar comunicà que Su Santetat haextingit l’ordre religiosa de Sant Antoni Abat i agregat dita religióals hospitalaris de Sant Joan de Déu, i com aquí no hi ha religio-sos als que se pugan aplicar els bens dels antonians se propasaperque aquesta Universitat els puga obtenir i aplicar-los a un llocpïatós.
· 5 juny 1777 – El Comandant de Ciutadella demana als Juratsque vol 7 bísties per transportar una partida de palla d’ordi que hacollit de dins l’hort de Palau, pels llits dels malalts del castell deSant Felip. El Batlle Consol li digué que les bísties que es dónensón únicament per transportar els bagatges de les tropes i que lapalla se transporta per mar a Sant Felip.
26
Ses pàgines d'en Bep d'
Coses de ca nostra
Sabem que... ? (163)per Antoni Picó Vivó(e.p.d)
Cuina nostra
Ensaladad’en Bep d’El IrisIngredients: 4 endívies belgues, 2 taronges deMallorca, 2 pomes verdes, 1 llimona, 1 pit depollastre al forn, un punyat de panses, un pu-nyat de nous, 150 g de formatge de Menorcatallat a daus, oli d’oliva, mel de Menorca, vi-nagre i sal.
Elaboració: Netejam les endívies, n’eliminamles primeres fulles i les tallam a rodelles quereservaren dins un bol o una safata. Pelaremles taronges, les tallam a trossos damunt unapost de llenya i les posam al bol juntamentamb el suc que hagin amollat. Pelam les pomesi les tallam a daus, i abans de posar-les al reci-pient les ben amanim de suc de llimona natu-ral pel tal que no tornin negres. Remenam elsingredients dins el bol i seguidament hi posamel pit de pollastre -que ja tenim cuit i fred- ta-llat a rodelles, les nous i les panses i els dausde formatge de Menorca. A part, dins un reci-pient, farem una vinagreta amb l’oli d’oliva, elvinagre, la mel i la sal. Ho deixem emulsionarun poc, amanim l’ensalada i servim al mo-ment.
L’acord d’entrega de la Medalla d’Or de Ciutadella al filòleg Fran-cesc de Borja Moll i Casasnovas, obre la portada de l’edició del 10 defebrer.
A Calós es va celebrar la festivitat de Sant Joan Bosco, patró delsaprenents, amb l’inaguració dels nous tallers de mecànica i d’electri-citat, a més de millores en el de calçat. S’estava a l’espera d’inaugu-rar els tallers d’ebanisteria, galvanoplàstica i banys.
Es representava l’obra teatral de Martí Mayol, “Can Miraprim” alteatre del Cercle Artístic a càrrec de la “Compañía de Educación yDescanso” que dirigia José Delfín Serra.
Viatges Iberia a Ciutadella oferia un creuer transatlàntic per anara Atenes amb motiu de les noces reials entre els prínceps Joan Carlesd’Espanya i Sofia de Grècia amb escales a Cannes, Gènova i Nàpolsdel 8 al 18 de maig. El cost era de 18.000 ptes en primera classe, 8.000en classe especial i 6.000 ptes en classe turística.
El Iris 10 de febrerde 1962
Subscriu-te aSubscriu-te a
C/ CABRERA, 3TEL: 971 38 29 20
27
Que les obres a la via pública, com les dela plaça des Born, són un perill per als invi-dents segons ha denuncia la ONCE per a laseva manca de senyalització correcta.Que una altra vegada ens vam quedar senseneu.L’impasivitat del Govern davant l’augment del’atur i la manca d’iniciatives contra la deso-
cupació.Que turistes de l’IMSERSO hagin començat a cancelarles seves vacances a Menorca per manca de vols directesamb Madrid.La caiguda del 36% en la venda de cotxes.Que la reforma de secundària massificarà els instituts iprovocarà acomiadaments de personal educatiu a laconcertada.Que Vueling hagi descartat ampliar la seva oferta de volsamb Menorca fins el 25 de març.El retard de les obres de Cala en Brut.El caos del PTI i les seves fatals conseqüències.
Que el Govern de l’Estat sancionarà ales aerolínies que pugin els preus amb Me-norca des del tancament d’Spanair, cosaque van fer i de manera escandalosa.Que el turisme sigui qui ara per ara moguila recuperació econòmica a Menorca, on
s’ha de tornar a recuperar l'indústria de la sabata i labijuteria que es van deixar perdre als anys 80 i 90.Els 100 anys de l’UAASS a Ciutadella.Que els batles de l’illa hagin acordat demanar fons es-tatals per al subministrament d’aigua des de la dessala-dora de Ciutadella a la resta de municipis.Que el Parlament de les Illes Balears hagi demanat queles rutes aèries amb la península siguin declarades deservei públic.L’exposició de Heiko Speisekorn a l’Espai Xec Coll.Que la “Candelera” hagi plorat, senyal de bons temps id’un bon estiu.
Dites i refranys...- Tords que queden pes febrer, queden pes xoriguer.
PARENÒSTIC DEL MESDE FEBRER DE 2012
SOL
Dia 1 el sol va sortir a les 07,53 i es va pondre a les 18,02 h.Dia 29 el sol sortirà a les 07,19 i es pondrà a les 18,35 h.
LES LLUNES DE FEBRER
Dia 7 lluna plena en Lleó.Dia 14 lluna minvant en Escorpí.Dia 21 lluna nova en Peixos.
FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINSAmb la lluna plena, es poden fer els planters de tomàtiga
grossa i de ramellet. També els de monyaco.És un mes idoni per transplantar els tarongers i llimoners,
podar les oliveres i iniciar els empelts a la vinya.Devers dia 20 se sembren les patates primerenques a l’aire
lliure, i es comença a preparar la terra per sembra-hi melons isíndries.
QUE LLEIG!QUE POLIT!
Els sants de cada dia
CERCLE D’ECONOMIADimarts es va presentar a Ciutadella el primer Cercle
d’Economia de Menorca, una associació apolítica, plural iindependent formada per persones de l’estament empre-sarial, acadèmic i social que disertaran i crearan un fòrumd’opinió amb els temes importants de l’economia menor-quina, de la mateixa manera que es faran trobades perío-diques amb personalitats destacades de l’àmbit econòmic.La creació del Cercle d’Economia de Menorca sorgeix
fruit de la conferència d’Alexandre Forcades al Club Nàu-tic de Ciutadella, president del Cercle d’Economia de Ma-llorca, on veus autoritzades com la de Guillem LópezCasasnovas en recomanaren la seva creació a la nostrailla.
Divendres dia 10, Sotera, Escolàstica.Dissabte dia 11, Lourdes, Llàtzer.Diumenge dia 12, Eulàlia, Damià.Dilluns dia 13, Benigne, Julià.Dimarts dia 14, Ciril, Valentí.Dimecres dia 15, Faustí, Sever.Dijous dia 16, Elies, Isaïes.
C/ MURALLA D’ARTRUIX, 2 CIUTADELLA DE MENORCATel. 971 38 34 76 Móvil 610937827E-mail: [email protected]
PISO RECIÉN ESTRENADO de 70 m2 aprox. en primera planta, con 3 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño y patio interior. Amueblado y equipado. Precio gran ocasión: 106.000 €. APARTAMENTO EN CALA BLANCA. TIPO DÚPLEX. A 50 metros de la playa. Con 2 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño, terraza, patio propio y patio comunitario. Amueblado y equi-pado. Precio Gran Ocasión: 73.500 €.CASA EN PASSEIG SANT NICOLAU DE PLANTA BAJA CON VUELO PARA 2 PLANTAS. Consta de 147 m2 edificados y una superficie de solar de 432 m2. Enorme patio y grandes posi-bilidades. Precio: 494.000 €. CHALET INDIVIDUAL EN CALA’N BLANES en una parcela de 750 m2. aprox. Consta de 150 m2 edificados aprox. En perfecto estado. Dispone de 4 dormitorios, comedor-estar, cocina in-dependiente, 2 baños (1 en suite), trastero, terraza cubierta, jardín, piscina, barbacoa y solarium edificable. Aire acondicionado y amueblado. Precio Gran Oferta: 340.473 €.LOCAL COMERCIAL MUY CÉNTRICO de 120 m2 aprox. Todo planta baja. Recién estrenado: 3 años. Dispone de tienda, trastero, almacén, despacho, taller y cuarto de baño. Preinstalaciónde aire acondicionado. Precio Oferta: 214.000 €.HORTAL EN CAMI DE LA TRINITAT de 1.500 m2 aproximados de terreno y una edificación de 100 m2 aproximados. Consta de 3 dormitorios, cuarto de baño, comedor-estar, cocina, terraza,jardín, aljibe, pozo de agua, barbacoa y caseta de aperos. Precio: 190.000 €.PARCELA EN CALA’N BOSCH de 575 m2 aproximados. Dispone de proyecto para edificar un chalet unifamiliar aislado de 2 plantas. Zona tranquila. Cerca del puerto deportivo. Precio Oca-sión: 105.000 €.PISO EN PRIMERA PLANTA RECIÉN ESTRENADO. 1 dormitorio, comedor-estar, cocina independiente, baño y preinstalación de a/a. Semi equipado. Precio Oferta: 84.000 €.PISO EN BLOQUE SÓLO 2 VIVIENDAS. 85 m2 edificados. Con 3 dormitorios, comedor-estar, cocina independiente, baño completo, terraza/balcón, trastero y calefacción. Amueblado yequipado. Precio Oferta: 130.000 €.DÚPLEX con 3 dormitorios, baño, aseo, terraza semicubierta, lavadero, comedor-estar con chimena, cocina independiente, a/a y galería. Amueblado y equipado. Precio Oferta: 134.000 €.PLANTA BAJA CON ENTRADA INDEPENDIENTE. Consta de 3 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño y pequeña terrazita. Amueblado y equipado. En perfecto estado. Seminuevo. Da aplaza peatonal. Precio Gran Ocasión: 141.237 €.CASA TOTAL Y RECIENTEMENTE REFORMADA. Zona Playa Grande. Consta de 230 m2 edificados en total repartidos entre garaje, sala loft tipo local, barbacoa, comedor-estar, cocina,baño, aseo y 2 dormitorios y 2 terrazas. Precio: 320.000 € Negociable.CASA EN LA CONTRAMURADA DELANTE PLAZA DE ARTRUIX. DE 3 PLANTAS. Posibilidad de convertir la planta baja en local comercial. Superficie del terreno: 140 m2. Superficie totalconstruida: 293 m2. Precio: 412.000 €.BUNGALOW INDEPENDIENTE EN C. BLANES 2 dormitorios dobles, sala de estar, cocina independiente, amplia barbacoa, trastero, lavadero, baño completo, ducha exterior, terraza cu-bierta, patio y parking. Semiamueblado. Precio oferta: 176.697 €.BUNGALOW EN CAP D’ARTRUIX, todo planta baja, con entrada independiente. Compuesto de 2 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño, terraza, jardín privado con césped y piscina co-munitaria. Amueblado y equipado. Precio Oferta: 115.000 €.PARCELA EN 1ª LINEA DE MAR EN CAP D’ARTRUIX. De 900 m2. Edificable 2 alturas. Vallada y vistas excelentes al mar. Infórmese en nuestra oficina. GARAJE en la calle Torres Quevedo. Es un garaje individual en un parking comunitario. Cerrado con puerta de pvc Tiene 26,13 m2. Precio Oferta: 19.500 €.HORTAL A 100 METROS DE CIUTADELLA. Dispone de un terreno de 1.400 m2 aproximados. Edificados tiene en total 150 m2 aproximados distribuidos en amplio garaje, cuarto almacén-lavadero, casa amueblada que consta de 2 dormitorios dobles, comedor-estar con chimenea, cocina independiente y cuarto de baño. Además la finca también dispone de aljibe, gran varie-dad de árboles frutales, barbacoa, solarium y paredes muy bien valladas. Precio: 211.000 €.PISO TOTALMENTE REFORMADO. BLOQUE SÓLO 2 VIVIENDAS en calle céntrica. Con 3 dormitorios dobles con armarios empotrados, baño completo, aseo-lavadero, comedor-estar conchimenea, terraza cubierta, despensa, trastero y derecho a vuelo. Construidos: 120 m2 + trastero y vuelo de 56’50 m2. Precio: 155.000 €.PISO DÚPLEX DE PLANTA BAJA RECIÉN ESTRENADO. Bonitos acabados (parket, etc.) Consta de 2 dormitorios dobles (1 por cerrar), baño, aseo, aire acondicionado, comedor-estar ycocina. Total 75’26 m2 edificados. En perfecto estado. Posibilidad de trastero a parte. Precio: 149.350 €.
Inmobiliaria
Busca personas arraigadas en MENORCA.
Con un claro perfil comercial y de servicio.
Interesados en iniciar su actividad en el sector Seguros.
Como Agente Profesional de Seguros; a tiempo completo o condedicación parcial.
OFRECEMOS:
• SEGURIDAD ECONÓMICA.
• PRESTIGIO PROFESIONAL.
Pudiendo llegar a ser gerente de una Oficina de Agencia.
Interesados enviar C.V. a:
(Antonio Rosselló)
Fax: 971719416.
(J. Vicente Peón)
