IRENA A LA GOLA DELS LLOPS · La història LaCaputxetaVermella ésunanticcontedefadesdetradici óoraldif ósperEuropail’origendel qualesperdeneltemps.Enfranc éselconteesdiuLeChaperonRouge

!

1 www.gaiacontes.com

! ! ! ! ! IRENA A LA GOLA DELS LLOPS

Dossier pedagògic! (cicle mitjà i superior)

Índex:

Abans de veure l’espectacle...............................................................................2

! ! El teatre...........................................................................................2

! ! L’obra d’avui....................................................................................7! !! ! El context històric..........................................................................11

! !Activitats sobre l’espectacle.............................................................................13

! ! Les cançons.................................................................................13

! ! Les coreografies..........................................................................22

! ! Les emocions................................................................................29

!


http://www.gaiacontes.com


ABANS DE VEURE LA FUNCIÓ.....

EL TEATREAvui és un dia molt especial: amb els companys de classe assistirem a una representacióteatral. Abans, però, hem de conèixer algunes coses sobre el món del teatre.

1.CAIXA ESCÈNICA:

Repassem les parts de l'escenari o caixa escènica. Al llarg de la història l'espai escènicha anat canviant segons les necessitats i l'evolució de la societat. A més, actualments'acondicionen espais molt diversos per fer teatre. Nosaltres, però, agafarem com a model elteatre a la italiana.

ESCENARI: és el lloc on els actors representen la funció.

TELÓ: tot i que actualment pocs teatres l'utilitzen, encara es conserva a moltsd'ells. No fa molts anys, fins que no s'obria el teló no començava la funció, ni tampoc s'acabava fins que no es tancava.

BOCA D'ESCENARI o PROSCENI: és la part de l'escenari més propera a laplatea, on està el públic.

FOSSA MÚSICS: quan a la representació hi ha música en directe, és el lloc ones situa l'orquestra i el seu director. És un lloc una mica petit, que s'amaga sota l'escenari.

CAMETES: situades als laterals de l'escenari, moltes vegades el públic no lesveu. Són unes robes, normalment negres, que fan de porta d'entrada i sortida a escena pelsactors.

!




!




PINTA: part de dalt de la caixa escènica per sota de la teulada del teatre. És unlloc molt alt on només hi poden accedir els tècnics que treballen al teatre.

BAMBOLINES: barres molt llargues penjades de la pinta amb cables d'acer,d'on es pengen els decorats i elements de l'escenografia. Antigament, per aixecar les perxes esfeia amb manetes i politges, però ara s'utilitzen mecanismes elèctrics més segurs.

FOSSA ESCENARI: espai just de sota del terra de l'escenari, que pot tenir,fàcilment, 10 metres de profunditat. És un espai tancat una mica angoixant on s'amaga part del'escenografia que després apareixerà a l'escenari de manera espectacular. S'utilitzenmecanismes hidràulics especials per a fer les aparicions i també plataformes giratòries que fanrodar els decorats.

ESCOTILLÓ: forat que hi ha al mig del terra de l'escenari que s'utilitza per feraparèixer i desaparèixer alguns personatges de l'obra. És molt coneguda l'aparició del Dimonidels Pastorets per l'escotilló.

BARRES i TORRES DE LLUMS: fan de suport als focus que il•luminenl'escena. Les barres estan penjades de la pinta de l'escenari i les torres es col•loquen al laterals,entre cametes.

ALTAVEU: estan situats a fora de la caixa escènica, penjats als costats delteló. Amplifiquen la veu dels actors quan aquests fan servir microfonia.

CABINA TÈCNICA DE SO i LLUM: està situada a la platea, just davant del'escenari, darrere del públic. Des d'allà, els tècnics de so i llum fan anar els focus i elsmicròfons, amb la taula de so i la taula de llum.

2.LA PLATEA:

És el pati de butaques on seu el públic que va a veure la funció. És a dir, on estemnosaltres. Quan entrem al teatre ens rebran el cap de sala i els acomodadors, que són lespersones que ens acompanyen al nostre lloc i vigilen que ningú faci sorolls ni escàndols durantla representació.

3. EL PÚBLIC:La gent que veu l'obra: nosaltres. Hem de tenir en compte que quan anem al teatre s'han

!




de respectar unes normes de comportament. Els actors, a dalt de l'escenari, necessitenconcentració per a fer el seu treball el millor possible. Per això caldrà:

• guardar silenci durant la representació: no parlar en veu alta amb els companys, cridar alsactors...• ocupar el nostre seient. No aixecar-nos ni molestar al company del costat.• no fer corredisses pels corredors central i laterals de la platea.• no menjar ni beure. Al teatre això no està permés.• si tenim qualsevol problema, demanar pel mestre en veu baixa i no moure'ns del seient finsque ell no vingui a ajudar-nos.• estar atents a la història de l'obra per després poder parlar a classe amb els companys i elmestre.

I sobretot...aplaudir al final de l'obra! De segur que ens ha agradat molt i voldrem tornar un altre dia.

L’OBRA D’AVUI

Al teatre ens poden explicar històries de diferens maneres, podem trobar obres on els actors només parlen; o només canten; ballarins que només s'expressen amb el cos, sense parlar;espectacles amb titelles...o combinacions dels anteriors.En el nostre cas, es tracta d'un conte, el de La Caputxeta Vermella interpretat i cantat per dos actrius-cantants que interaccionaran amb obres i imatges projectades sobre els llençols que composen l’escenografia.

També hi veuràs que les actrius canten i ballen amb coreografies inspirades en el claqué i la percussió corporal.

!




La història

La Caputxeta Vermella és un antic conte de fades de tradició oral difós per Europa i l’origen del qual es perd en el temps. En francés el conte es diu Le Chaperon Rouge, en castellà, Caperucita Roja i en alemany Rotkäppchen. Però en totes les versions, la protagonista porta una capelina o caputxa de color vermell.

Els primers en recopilar aquest relat van ser els escriptor francés Charles Perrault (1697) i els alemanys germans Grimm l’any 1812.

A grans trets, el conte parla d’una nena, La Caputxeta, que estimava molt la seva àvia i un dia la seva mare li demana que li porti un cistell ple de menjar a casa seva. L’àvia vivia enmig del bosc i la mare prevé a la Caputxeta de passar depressa pel bosc i no fer cas a ningú. Però la nena es troba amb un llop que li pregunta cap on va i què hi porta al cistell. La Caputxeta, desobeïnt la seva mare, comença a conversar amb el llop , que li proposa un repte: Fer una carrera fins a casa de l’àvia. Li diu que hi ha dos camins, un de llarg i un de més curt , però molt astutament els hi ensenya al revés i la Caputxeta agafa el camí llarg.

El llop arriba primer a casa de l’àvia fent-se passar per la Caputxeta i davant l aporta li pregunta si pot passar. L’àvia li diu que passi, que la porta està oberta, el llop entra i es cruspeix l’àvia d’una sola mossegada. Es posa la seva roba i es posa dins del llit fent veure que és l’àvia.

!




La Caputxeta, distreta encara enmig del bosc buscant floretes, comença a caminar pel camí llarg fins que arriba a casa de l’àvia. Allà, començarà a parlar amb qui creu que és la seva àvia i li pregunta perquè té el nas tant gros, les orelles tant grosses i finalment la boca tant grossa. Aqui és quan el llop s’abalança sobre la nena i intenta cruspir-se-la.

El final

En la versió més antiga el llop es menja també la Caputexta però Charles Perrault canvia el final i es salva.Però és la versió dels germans Grimm la que passarà a la història dels contes universals, afegint un caçador que passava per allà sent els crits i salva a la Caputxeta i la seva àvia, obrint el ventre del llop, d’on l’àvia surt il·lesa.

Hi han moltes variants d’aquest conte però bàsicament podem trobar 4 personatges principals:

Caputxeta: la nena que representa la infantesa, la innocència i la ingenuitat.

Llop: El personatge desconegut i perillós. En algunes versions del conte simbolitza el pas de la infancia a edat adulta.

Mare: L’experiència, la protecció

L’àvia: la vellesa, la fragilitat

!




La nostra versió

La nostra obra, s’endinsa bàsicament en aquesta mateixa trama però li hem volgut donar una lectura nova. L’hem relacionat amb una història dels S.XX. La història de Irena Sendler. Una infermera polonesa que, durant la 2ª Guerra Mundial i que va aconseguir treballar pels nazis durant el temps que van durar el Gueto a la ciutat de Varsòvia. Irena va aconseguir treure del guetto a milers de nens que amagava en caixes i sacs de patates. Un cop fora, els donava una identitat falsa i eren donats en adopció. Irena va rebre el sobrenom de l’Àngel de Varsovia.La vida de la Irena és un exemple de valentia i compromís. Una de tantes persones que es juguen vida en situacions de conflicte per intentar ajudar als altres malgrat els obstacles i les adversitats.

Mes info:

https://www.youtube.com/watch?v=Df6jwilbNzA

!






Irena a la Gola dels Llops entrellaça la història de la Irena amb la de la Caputxeta, oferint una doble lectura que es va descobrint durant l’espectacle. Un conte emocionant i sobretot divertit que presenta a la Caputxeta com una nena que vol ser una cantant famosa però desafina com una mallarenga i a tot un poble (Polònia) en el que de sobte tothom deixa de cantar per ordre d’una colla de llops/personatges extranys i sinistres (nazis) que posen tota mena de prohibicions.

!




Irena : és la protagonista, a qui li agrada identificar-se amb la Caputxeta Vermella o Chaperon Rouge. És qui condueix el fil de la història tal com la coneixem. És una nena d’uns 9 o 10 anys, ingenua i atrevida.

Àvia/Narradora: Personatge que, desde un punt de vista fora de la història, va narrant tots els esdeveniments des del principi fins al final.

Mare: L’experiència. Li dóna els consells necessaris per travessar el bosc.

El LLop/Soldat Nazi: Figura que apareix en la penombra enmig del Bosc. També representa lo desconegut i perillós. Però té un punt divertit i entabana la nena perquè pugui al seu cotxe. la porta al Camp de concentració

Els nens del camp de concentració: Són unes figures noves en el conte que representen els centenars de nens que van patir les condicions infrahumanes dels camps de concentració i alguns d’ells van tenir la sort de trobar-se amb la Irena Sandler.

Irena Sendler:/Àvia de la Irena Caputxeta: Es diu Irena com la seva néta.Treballa pels nazis encobrint la seva veritable identitat. Es dedica a treure els nens del camp. Es retroba amb la seva néta, Irena/ Caputxeta dins el camp.

En la nostra versió, l’Avia salva la Irena i els altres nens que finalment viuran feliços a la casa que té a dalt d’una muntanya. La narradora, la pròpia Irena quan ja es gran, recorda la seva infantesa a que des de la seva residència d’ancians on viu.

!




El context històric

Irena a la Gola dels Llops situa l’acció en la 2ª Guerra Mundial europea concretament a Polònia. Ens ubiquem entre els anys 1940-45.

Hitler va ser un polític alemany que va crear el Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany i que l‘any 1933 va guanyar democràticament les eleccions al seu país. Però un cop al poder va començar a voler-se imposar sobre altres territoris veïns com Polònia, Hongria, Àustria. Era l’any 1939.Paral·lelament va emprendre accions de xenofòbia contra algunes races o grups ètnics que considerava inferiors, els jueus i els gitanos sobretot. Volia crear un gran imperi alemany a Europa (que vam anomenar Tercer Reich)i que la raça ària (pell blanca, rossos, alts i cossos atlètics) predomines per sobre de totes.

Poc a poc va a anar apartant a gitanos i jueus, boicotejant els seus negocis i fent pintades a les parets de les cases, obligant-los a portar l’estrella de David (símbol de la religió jueva)cosit a la màniga . A partir de la Nit dels Ganivets LLargs, comença és on de debó comença la persecució implacable d’aquestes ètnies aïllant-los en ghettos o zones tancades com a Varsòvia (Polònia) on no podien relacionar-se amb l’exterior ni tenien ajuda sanitària ni pràcticament menjar ni beure.

Poc a poc, a mida que Hitler anava avançant en la seves conquestes militars al centre d’Europa, tots els jueus de la zones ocupades eren deportats (traslladats a la força) a altres indrets on els tenien tots junts i controlats: Els camps de concentració

Eren llocs amb condicions infahumanes on tenien als seus presoners jueus i tancats i aparentment fent treballs forçats. Però en realitat eren camps d’extermini de la raça que Hitler odiava més. Sis milions de jueus van morir en aquests camps o bé per malaltia i desnutrició o a mans dels mateixos soldats. El gueto de Varsovia va ser una mena de Camp de Concentració en aquest sentit.

Quan la 2ª Guerra Mundial es va acabar, Hitler va ser abatut per les tropes aliades, que eren els països que s’havien unit lluitar contra els alemanys i van alliberar els supervivents dels camps.

!




Irena Sendler

És el personatge real amb el qual ens hem inspirat per explicar aquesta història i enllaçar-la amb el conte de la Caputxeta.Irena va néixer a Varsòvia (Polònia) el 1910. Treballava com a treballadora social a l mateixa ciutat quan va començar tot el conflicte. Quan va veure que es creava un mur tancant 400.000 persones en un dels barris de Varsòvia, l’anomenat Gueto de Varsòvia, conduïnt-los a la mort per malalties i fam, va decidir que havia de fer alguna cosa per ajudar-los. Va aconseguir uns permisos del Departament de Benestar Social que li permetien entrar i sortir del Gueto com a assistent social. Va salvar més de 2.500 nens d’una mort segura, traient-los d’allà amagats en els llocs més insospitats...caixes d’eines, taüts, sacs de patates....i un cop fora els donava en adopció sobretot en convents i monestirs.Durant tot el període de la guerra, Irena va guardar la identitat real dels nens el uns pots enterrats al jardí d’un veí. Cap soldat alemany va aconseguir mai que aquesta heroïna digués on estaven amagats els nens i les seva documentació.

Quan es va acabar la guerra, van poder recuperar la informació i milers de persones han anat contactant amb ella fins l’any 2008 que va morir, mostrant el seu agraïment pel que va fer.

Irena no tenia por, era valenta i estimava als qui tenia al seu voltant, fossin de la religió o raça que fossin. Nosaltres amb aquest conte, li volem retre el nostre petit homenatge.

!




Activitats sobre l’obra

Teatre musical Aquesta obra és un espectacle de Teatre Musical. Això vol dir que la música, escrita expressament per l’ocasió, acompanya al teatre tota l’estona i ajuda a comprendre i a gaudir de la història. Per això les actrius actuen cantant i sovint també ballant.

-Les Cançons

Les cançons estan escrites expressament per l’espectacle i la banda sonora anirà

acompanyant les imatges i accentúa el caràcter de cada escena.Trobem diferents gèneres musical dins de la Caputxeta.

Balada

La balada és un tipus de gènere que dóna molta importància a la melodia.

Sol tenir un tempo lent i melodies frassejades i poc rítmiques per donar més interés al

text i per expressar emocions i sentiments. Sovint aquests sentiments són d’amor, de

pèrdua, records del passat, desamor, melanconia...

La podem trobar en musicals, bandes sonores de pel·lícules i en la música pop.

!




e S’acabaren les cançons

És una balada que narra el context de la història que la velleta explicarà. Per això és

important que sigui lenta i melodiosa.

-Quina emoció predomina en aquesta balada?

-Hi ha algun canvi de caràcter al llarg de la cançó? què creus que vol expressar?

Algunes balades famoses:

-Perquè he plorat? (Mar i cel)-I dreamt a dream (Els miserables) -Beauty and the beast (La Bella i la Bèstia)

!




SwingEl swing és un ritme que apareix a Estats Units a principis del S. XX fruit de la influència dels

ritmes de la música negra. Es considera un dels primers ritmes del gènere del Jazz. Té un tempo moderat, accents a contratemps i un ritme intern de balanceig.

e Caminant, caminant

En aquesta cançó amb ritme de swing, la Caputxeta buscarà contenta i il·lusionada la ruta que

la mare li ha mostrat per anar a casa de la seva àvia i explicarà tot el que s’hi va trobant.-Quina emoció predomina en aquesta cançó?

-intenta memoritzar almenys 5 personatges o elements li diu la mare que es trobarà pel camí i

escriu-los.-----

Alguns swings famosos:

The bare necesities(El llibre de la Selva)On the sunny side of the street (Louis Armstrong)In the mood (Glenn Miller)

!




Tango

El tango és un ball d’origen argentí amb un fort accent rítmic amb contratemps molt marcat .Té un tempo pausat i un caràcter que sol inspirar sentiments i emocions profundes, a vegades

punyents o dramàtiques. La manera com es balla un tango és en parella i amb moviments contundents i elegants que evoquen un diàleg entre els ballarins.Es sol tocar amb un bandoneó(una mena d’acordió propi de l’Argentina) acompanyat de baix

guitarra o piano. El tango pot ser cantat o només instrumental.

e Que bé que es va en un cupè

El tema del tango alterna amb una altra cançó que la Caputxeta sent per la ràdio que ha posat el soldat/llop i que té un caràcter completament diferent, contrastant amb el dramatisme del tango: -que et suggereix el tango?

-Quina diferències hi trobes amb la melodia que sona per la ràdio?

Sobretot hi ha una diferència essencial entre les dues melodies....relaciona’ls:

Tango

Major

Ràdio

menor

El mode major t’utlitza per melodies alegres i brillants i en canvi el mode menor pot transmetre

tristesa, por o misteri. Això juntament amb el ritme i la lletra és el que li dóna el caràcter tant diferent a les dues melodies.

!




Alguns tangos famosos:

VolverCaminitoPor una cabeza

!




CalipsoRitme llatí d’origen caribeny. El trobem formant part de les músiques provinents de les Illes del Carib com Jamaica, Trinidad i Tobago, Barbados, Republica Dominicana o Costa Rica són

països on podem escoltar el calipso.

És un ritme força ràpid i vital amb accents a contatemps. Transmet al·legria i optimisme i les lletres dels calipsos són sempre divertides i festives

e Quin xivarri!

A la cançó Quin xivarri, el silenci absolut es transforma poc a poc en un gran guirigall

dins del bosc. La Caputxeta ja no té por i s’anima a ballar amb els seus amics del bosc.

Quants en pots trobar dins la cançó?

Alguns calipsos famosos

-Under the sea (La sirenita)

-Banana boat song (H. Belafonte) -Woman del Callao (J.Delgado)

!




Altres activitats1.La música genera estats d’ànim i emocions que ajuden a entendre la història que estem

explicant...i a vegades sense paraules!

-Relaciona cada gènere musical amb l’emoció predominant:

TANGO

IL·LUSIÓ

BALADA

ALEGRIA

CALIPSO

MISTERI

SWING

MELANCONIA

-Podries dir altres EMOCIONS que et suggereix cada cançó?

!




Aprèn una cançó de l’espectacleIrena té una cançó preferida, que canta a totes hores...sense adonar-se’n que desafina!!

És una cançó pop, tal com li agrada a ella, però els nois i noies que es coneixerà se la saben olt bé...Apren-la i canta-la amb ella...

e El Bum Bum de l’Amor

Si et tinc amb mi al meu costat

el nostre amor no s’acabarài amb el Bum-Bum dels nostres corscomposarem ritmes d’amor

Bum-Bum-Bumel meu cor fa Bum-BumBum-Bum Bumbatega el meu cor

Bum-Bum-Bumel meu cor fa Bum-BumBum-Bum Bumel Bum de l’amor

!




Les coreografiesEn aquest espectacle veuras algunes coreografies basades en el claqué i en la percussió corporal

El Claqué El claqué, o Tap Dance en anglès, és un estil de ball estatunidenc que es

fonamenta en lús dels peus com a instrument de percussió. Així, en aquesta dansa, els

ballarins colpegen el terra amb els peus creant diferents patrons rítmics.

Molts historiadors estan d'acord en dir que el claqué es va originar a Amèrica al

voltant del 1800 a partir de la fusió de les dances que practicaven els immigrants irlandesos i els esclaus afroamericans:

Les dances populars irlandeses es ballaven amb una espècie de botes ("clogs"),

que després van ser substituïdes per sabates, a les que fixaren unes plaques de metall, que anomenaven "taps".

Els esclaus negres que no tenien permès utilitzar tam-tams africans, varen

recórrer als peus per a reproduir ritmes.

De la conjunció d'aquestes dues cultures, neix el claqué americà.

!




LES SABATES DE CLAQUÉ

Les sabates de claqué són l’instrument que utilitza el ballarí per crear els diferents

ritmes. Generalment són de pell amb una sola de cuir gruixuda on hi van collades unes

plaques metàl·liques anomenades claquetes que s’adhereixen a la sabata mitjançant uns

cargols. Cada sabata porta dues claquetes, una a la punta i una al taló.

PASSOS BÀSICS

Existeixen una infinitat de passos diferents que alhora es poden combinar per generar infinites seqüències

rítmiques. Aquí te néxpliquem set dels més bàsics :

Step: colpejar amb la mitja punta del peu a terra posant el pes del teu cos. Com si

trepitgessis un paper que està a punt de sortir volant.

Heel: desde la mitja punta (de puntetes) baixem el taló i el fem sonar posant el pes del nostre cos Stamp: és un cop a terra amb el peu pla (amb tota la planta) posant el pes del teu cos.

Brush (forward): Fer una patada endavant tocant amb la punta del peu a terra i aturant el peu al davant. En aquest moviment no es posa pes.

!




Brush (back): Comences amb el peu a láire i davant teu. Tira el peu cap a darrere tocant amb la punta del peu a terra. En aquest moviment no es posa pes.

Shuffle: és la combinació del Brush forward i el Brush back. És un pas de dos sons: primer colpegem la punta del peu cap endavant i després cap endarrere.

Practica aquests passos i quan ja els tinguis dominats intenta combinar-los com et proposem a continuació:

COMBINACIÓ 1

En aquest exercici alternem la cama dreta i lésquerra.

Contem quatre temps i a cada temps fem un pas (per començar pots comptar quatre segons per a fer els

quatre temps regulars, i a mida que agafis pràctica, anar augmentant la velocitat)

COMBINACIÓ 1.1.

Step dreta (1) + heel dreta (2) + step esquerra (3) + heel esquerra (4)

COMBINACIÓ 1.2.

Step dreta (1) + step esquerra (2)+ heel dreta (3) + heel esquerra (4 )

COMBINACIÓ 2

En aquest exercici també alternem la cama dreta i lésquerra.

Contem vuit temps i a cada temps fem un pas.

COMBINACIÓ 2.1.

Step dret (1) + step esq (2) + stamp dret (3) + stamp esq (4) + step dret (5) + step esq (6) + stamp dret (7) + stamp esq (8).

!




COMBINACIÓ 2.2.

Stamp dret (1) + step esq (2) + step dret (3 )+ stamp esq (4 ) + step dret (5) + step esq (6) + stamp dret (7) + stamp esq (8)

COMBINACIÓ 3

Primer farem tota la combinació a la cama dreta i després a lésquerra.

Contem vuit temps i a cada temps fem un cop

Brush fordward dret (1) + brush back dret (2) + brush fordward dret (3) + brush back dret (4) + brush fordward dret (5 ) + brush back dret (6) + stamp dret (7) + Piquem de mans (8)

I repetim tot a lésquerra

Brush fordward esq. (1) + brush back esq.(2) + brush fordward esq. (3) + brush back esq. (4) + brush fordward esq. (5) + brush back esq. (6) + stamp esq. (7) + Piquem de mans(8)

Quan ja tinguis dominades aquestes combinacions pots inventar-ne de noves!

!




SOPA DE LLETRES

Busca en aquesta sopa de lletres les noves paraules sobre els passos de claqué que has aprés

!




BODY PERCUSSION El body percussion o la percussió corporal és la producció de sons copejant el propi cos. Combinant els diferents sons creem diferents ritmes. Qualsevol part del nostre cos ens pot servir: podem picar de mans, xiular, fer petar els dits, copejar-nos les cuixes, el pit, els braços, picar de peus a terra… tot serveix per crear ritmes. En el body percussion el nostre cos és el

nostre instrument.

LA NOSTRA PROPOSTA

Durant léspectacle ténsenyarem diferents passos de body percussion i et

demanarem que els facis amb nosaltres. Ara te nénsenyarem un perquè el puguis practicar a classe abans de venir al teatre.

Primer hem de contar quatre temps (1) (2) (3) (4)

A cada temps li correspon un cop:

(1) Amb el palmell dret ens copegem el pit

(2) Fem petar els dits de la mà esquerra (si no saps fer petar els dits pots donar un copet a lésquena del company que tens al costat) (3) Piquem de mans

(4) Fem petar els dits de la mà esquerra

!




Fins aquí la combinació. Ara has de tornar a començar pel principi i anar repetint la mateixa combinació sense parar. Cada cop la pots fer més ràpid.Ara crea en grup els teus propis passos de body percussion i ensenyeu-los a la resta de la classe.

!




Les emocions

En l’obra també hi trobarem que apart de cantar i ballar, els personatges fan teatre i el fil de la història es va presentant amb els personatges i les imatges que van apareixent. Els personatges transmeten moltes emocions tan quan canten com quan parlen...

-El dubteQuan la Irena es troba davant la bifurcació li ve el dubte. No sap si triar el camí fosc i tenebrós que fa una mica de por o bé el camí verd i lluminós que malgrat que l’han avisat que potser hi pot trobar algun llop, li agrada molt més.

!


El dubte apareix quan estas indecís entre dues possibilitats.-Pensa en una situació en la que et costi decidir-te i explica-la als teus companys.

-Observa si has pres una decisió sobre la situació



La il·lusió

Malgrat els advertiments de la seva mare que ressonen en el seu cap, la Irena es deixa enlluernar pel camí bonic i es deixa portar per la il·lusió que li fa perseguir un esquirol o desfullar una margarida...

La il·lusió és una emoció optimista que ens fa sentir contents i feliços pensant en una situació que ens agrada . Fa que tinguem molta energia per aconseguir-la

!


-Escriu un petit conte o redacció basat en alguna cosa que et faria il.lusió tenir, ser o sentir...



!




La PorLa Irena comença a tenir por quan se n’adona que el llop l’ha enganyat i l’ha tancat en una cel·la humida i fosca on hi han reclosos molts altres nens.La por és una emoció que sentim quan ens enfrontem a alguna situació desconeguda que no controlem i això ens provoca inquietud.Moltes famílies amb nois i noies de la vostra edat passen situacions extremes de pobresa, guerra o desastres naturals. Segurament tenen por en moltes d’aquestes circustàncies.

!


-Quines situacions de conflicte coneixes que actualment poden generar por o angoixa a les persones?

I a tu, quines situacions et fan venir por? Com pots deixar de sentir por?

Posa-ho en comú amb els teus companys de classe



L’amorL’amor és una de les emocions més agradables i boniques que podem sentir. Podem sentir amor per molta gent diferent....pels nostres pares, pels germans, pels nostres companys, per un amic o amiga...fins i tot es pot sentir amor per persones que no coneixes gaire, com li passava a l’Irena Sendler.

Estimar ens fa ser més generosos, fa venir pessigolles a la panxa, i ens fa sentir molt vius!

L’amor cap a la Irena i els altres nens reclosos, va fer que l’àvia -Irena arrisqués la seva vida per salvar-los.

!

-

!


Proposta de debat:

Creus que sentir amor és el mateix que enamorar-se?Argumenta la teva opinio i debatiu-la a classe



Aquestes imatges formen part del material videografic de l’espectacle IRENA A LA GOLA DELS LLOPS de Gaia Contes Musicals

-Podeu trobar els àudios de les cançons al web :www.gaacontes.com

Dossier confeccionat per:Glòria Garcés

amb la col·laboració de:Toni Sans, Rubén Montañá, Xavi Molina, Xènia Fuertes

!


http://www.gaacontes.com

http://www.gaacontes.com



Documents

IRENA A LA GOLA DELS LLOPS · La història LaCaputxetaVermella ésunanticcontedefadesdetradici óoraldif ósperEuropail’origendel qualesperdeneltemps.Enfranc éselconteesdiuLeChaperonRouge