INTRODUCCIÓ1 D.1.2. ANÀLISI DELS ESTUDIS …aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/espais_fluvials/... · • Projecte de connexió de les rieres Comerç, Benet i Can

Planificació de l´espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i l’Anoia

D.1. ESTUDI D’ANTECEDENTS

Pàg. 1

ÍNDEX

D.1.1. INTRODUCCIÓ..............................................................................................................1

D.1.2. ANÀLISI DELS ESTUDIS ANTECEDENTS..................................................................2 D.1.2.1. Introducció ................................................................................................. 2

D.1.2.2. Estudis antecedents .................................................................................. 3

D.1.3. RECOPILACIÓ I ANÀLISI DE LES AVINGUDES HISTÒRIQUES .............................15 D.1.3.1. 25 de setembre 1962............................................................................... 16

D.1.3.1.1. Pluges .............................................................................................. 16

D.1.3.1.2. Cabals .............................................................................................. 17

D.1.3.1.3. Danys ............................................................................................... 18

D.1.3.2. 19-23 de setembre de 1971 .................................................................... 19

D.1.3.2.1. Pluges .............................................................................................. 19

D.1.3.2.2. Cabals .............................................................................................. 20

D.1.3.2.3. Danys ............................................................................................... 20

D.1.3.3. 18-19 d’octubre de 1977.......................................................................... 21

D.1.3.3.1. Pluges .............................................................................................. 21

D.1.3.3.2. Cabals .............................................................................................. 22

D.1.3.3.3. Danys ............................................................................................... 22

D.1.3.4. 6-8 de novembre de 1982 ....................................................................... 22

D.1.3.4.1. Pluges .............................................................................................. 22

D.1.3.4.2. Cabals .............................................................................................. 23

D.1.3.4.3. Danys ............................................................................................... 23

D.1.3.5. 6-8 de novembre de 1983 ....................................................................... 24



Pàg. 2

D.1.3.5.1. Pluges .............................................................................................. 24

D.1.3.5.2. Cabals .............................................................................................. 25

D.1.3.5.3. Danys ............................................................................................... 25

D.1.3.6. 11 d’octubre de 1994............................................................................... 25

D.1.3.6.1. Pluges .............................................................................................. 25

D.1.3.6.2. Cabals .............................................................................................. 25

D.1.3.6.3. Danys. .............................................................................................. 25

D.1.3.7. 10 de juny de 2000.................................................................................. 26

D.1.3.7.1. Pluges .............................................................................................. 26

D.1.3.7.2. Cabals .............................................................................................. 26

D.1.3.7.3. Danys ............................................................................................... 26

D.1.4. RECOPILACIÓ DE PROJECTES EN CURS ..............................................................27 D.1.4.1. Introducció............................................................................................... 27

D.1.4.2. Projectes en curs..................................................................................... 28

D.1.5. INFORMACIÓ MUNICIPAL .........................................................................................32 D.1.5.1. Introducció............................................................................................... 32

D.1.5.2. Objectius de l’enquesta municipal ........................................................... 33

D.1.5.3. Metodologia per a l’elaboració de l’enquesta municipal .......................... 34

D.1.5.3.1. Recopilació d’informació prèvia: espai fluvial i avingudes................ 34

D.1.5.3.2. Citació al municipi amb un tècnic de l’Ajuntament ........................... 34

D.1.5.3.3. Informació del planejament urbanístic.............................................. 34

D.1.5.3.4. Enquesta al tècnic municipal............................................................ 35

D.1.5.3.5. Treball final a l’oficina....................................................................... 35



Pàg. 1

D.1.1. INTRODUCCIÓ En aquest primer annex es descriu el procés d’obtenció, informatització i anàlisi de

tota aquella documentació prèvia relacionada amb el nostre estudi.

El coneixement, la catalogació i l’anàlisi de la informació precedent a aquest estudi

constitueix el fonament bàsic per delimitar l’objecte d’estudi: l’espai fluvial del Baix

Llobregat i l’Anoia.

Tota la informació rebuda ha estat classificada primerament en quatre categories:

• Projectes, estudis i informes sobre qualsevol temàtica relacionada amb l’espai

fluvial (hidrologia, infraestructures, mediambient,...). Constitueixen els

antecedents del nostre estudi (tractats a l’apartat 1.2).

• Dades descriptives, cròniques i informació en general d’avingudes històriques

(tractades a l’apartat 1.3).

• Projectes en curs, és a dir, treballs contemporanis al PEF (tractats a l’apartat

1.4).

Els objectius de la recopilació d’aquests materials són:

• La identificació de les necessitats actuals i futures a partir de l’anàlisi de les

deficiències detectades. Establir-ne les prioritats.

• La delimitació dels punts conflictius de l’espai fluvial quant a endegaments,

vies de comunicació, serveis a la comunitat, inundabilitat, etc.

• Aconseguir una visió històrica de la magnitud dels fenòmens hidrològics,

geomorfològics i ambientals que s’han produït en el passat, amb l’objectiu de

calibrar els models predictius que es plantejaran.

En definitiva, partint de l’experiència acumulada fins avui en l’estudi de l’espai fluvial,

es pretén entendre’n l’evolució històrica, l’estat actual i predir-ne el comportament

futur.



Pàg. 2

D.1.2. ANÀLISI DELS ESTUDIS ANTECEDENTS

D.1.2.1. Introducció La planificació de l’espai fluvial del Baix Llobregat i l’Anoia exigeix un acurat estudi

d’antecedents amb tres finalitats principals:

• La recopilació de qualsevol documentació que afecti el plantejament de la

planificació de l’espai fluvial. Això és: reunir tota la informació que actualment

es troba dispersa en diferents organismes, entitats o associacions.

• La millora del coneixement previ de l’espai físic i social a l’entorn dels cursos

fluvials implicats (el Llobregat i l’Anoia).

• L’assentament d’unes bases experiencials, generades a partir de l’anàlisi de la

documentació d’antecedents, des d’on encarar una planificació eficaç de

l’espai fluvial.

Les fonts d’informació han estat ben diverses, les detallem a continuació:

• Agència Catalana de l’Aigua, arxiu del Departament de Planificació del Medi

Físic.

• Informació municipal:

o Ajuntaments de la zona d’estudi (citats a l’apartat 1.5 d’aquest estudi).

o Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

• Universitat de Barcelona, departament d’Astronomia i Meteorologia.

• Altres entitats: Institut d’Estudis Territorials (Generalitat de Catalunya i

Universitat Pompeu Fabra), (CEPA) Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius.



Pàg. 3

D.1.2.2. Estudis antecedents La informació d’antecedents està constituïda principalment per tres tipus

de documents: estudis, informes i projectes.

El criteri de selecció dels treballs a consultar ha estat: escollir documents

amb temàtiques i objectius coincidents amb els del PEF. Els treballs de

caire generalista s’han pres en consideració per entendre el sistema fluvial

com a unitat global. En canvi, aquella documentació fragmentària,

localitzada en un àmbit concret del riu, s’ha tingut en compte en la mesura

que afectava l’àrea del nostre estudi.

Tot seguit llistem la informació d’antecedents consultada (ordenada per conques):

el Llobregat:

• Modificació n.1 del projecte desglossat del tram comprès entre B-204 i C-246

del projecte del desguàs de les rieres de St. Climent, St. Llorenç i C/

Agricultura del T.M. de Viladecans

• Projecte de serveis afectats n.1 del projecte desglossat del tram comprès

entre B-204 i C-246 del projecte de desguàs de les rieres de St. Climent, St.

Llorenç i C/ Agricultura del T.M. de Viladecans

• Avaluació i restauració paisatgística del riu Llobregat de Martorell al Prat de

Llobregat, II

• Projecte de desguàs de la riera del Comerç al riu Llobregat sota l'autopista A-

2

• Estudi hidrològic i de risc d'inundació de les rieres de Vallvidrera, Sant

Bartomeu i Bonet

• Informe: Problemàtica de la confluència de l'Anoia i el Llobregat

• Projecte base de desguassos de Sant Feliu de Llobregat

• Estudios relacionados con el tramo inferior del río Llobregat, el puerto de

Barcelona y las zonas costeras inmediatas



Pàg. 4

• Proyecto modificado nº1 - variante de la N-II autovía del Baix Llobregat -

tramo Martorell-Cinturón Litoral

• Projecte de connexió de les rieres Comerç, Benet i Can Pahissa al canal de

l'esquerra

• Informe sobre el análisis ambiental del proyecto de acondicionamiento

hidráulico del río Llobregat entre la carretera C-245 en Sant Boi de Llobregat i

la carretera C- 246 en el Prat de Llobregat

• Estudi de desguassos del Prat de Llobregat i alimentació de les zones

humides del Delta

• Projecte de sanejament de zones contaminades en l'àmbit del desviament del

riu Llobregat

• Projecte de canalització del riu Llobregat des del pont de mercabarna fins al

mar amb inclusió de mesures correctores d'impacte ambiental

• Projecte de canals de pluvials del Prat de Llobregat. Tram 2: Canal de la

Bunyola

• Projecte de canals de pluvials del Prat de Llobregat. Tram 1 - canal ronda sud,

transvasament Aviació-Bunyola i sobreeixidor al riu

• Acondicionamiento hidráulico del río Llobregat -reportaje fotográfico

• Plan general de gestión de aguas superficiales del aeropuerto de Barcelona

• Plan general de gestión de aguas del aeropuerto de Barcelona

• Estudi de planificació de la reutilització d'aigües tractades en el Baix Llobregat

- 1ª fase

• Estudis realitzats al riu Llobregat per la secció d'enginyeria hidràulica i

hidrològica - departament d'enginyeria hidràulica, marítima i ambiental - UPC

• Projecte constructiu de canalització del torrent de Fondo tram Can Calderon-

Riera Roja



Pàg. 5

• Informe de viabilitat del projecte de desguàs del canal lateral de l'autopista A-2

des de la riera de Sant Just al riu Llobregat

• Informe de viabilitat del projecte d'ampliació del canal lateral de l'autopista A-2

entre capçalera i riera del Comerç

• Informe sobre el desguàs de la riera Mariona

• Informe de viabilitat del projecte de desguàs de la riera del Comerç al riu

Llobregat sota l'autopista A-2

• Pla director d'aigües pluvials a l'àmbit de l'entitat metropolitana de serveis

hidràulics i tractament de residus

• Extracció d'àrids del riu Llobregat

• Bases del pla Delta

• PEF torrent Mal i riera de Magarola a Esparreguera

• Proyecto complementario nº2. Defensa de márgenes y acondicionamiento de

rieras en el entorno de la autovía del Baix Llobregat

• Proyecto complementario nº2. Obras complementarias de la defensa de

márgenes y acondicionamiento de rieras en el entorno de la autovía del Baix

Llobregat (balsas)

• Separata del proyecto complementario nº 1: prolongación del 2º cinturón de

Barcelona-pata sur. Tramo cinturón litoral-aeropuerto y conexión de la pata

sur con la A-16. Canal y balsas de laminación

• Proyecto complementario: acondicionamiento hidráulico del río Llobregat y

rieras del entorno de la autovía del Baix Llobregat. Memoria resumen

• Actuaciones de acondicionamiento hidráulico del río Llobregat asociadas a las

obras de la autovía del Baix Llobregat y de la prolongación del II cinturón de

Barcelona, pata sur (anejo VII) del proyecto complementario

• Cartografia dels espais inundables: tram 43 del riu Llobregat



Pàg. 6

• Proyecto de encauzamiento del tamo final del rio Llobreagat. Tramo

comprendido entre el puente de la Autovia C-246 y el puente de Mercabarna.

• Projecte Interreg II-C. Realització d'una cartografia i anàlisi del risc d'inundació

del patrimoni cultural de la conca del riu Llobregat. Memòria del treball

(esborrany)

• Cartografia d'espais inundables i patrimoni cultural de les conques internes de

Catalunya. Conca del riu Llobregat, tram 45 vall baixa (de Martorell a Sant Boi

de Llobregat)

• Cartografia de risc d'inundació i patrimoni cultural a Catalunya. Conca del riu

Llobregat, trams 39 i 40 riu Cardener (esborrany preliminar)

• Proposta de recuperació ambiental dels marges del riu Llobregat de Martorell

fins al mar

• Diagnosi ambiental de l'entorn fluvial del riu Llobregat de Martorell fins al mar

• Acondicionamiento hidráulico del río Llobregat y rieras en el entorno de la

autovía del Baix Llobregat. Documento nº 6. Estudio de impacto ambiental


autovía del Baix Llobregat. Sistema de recarga del acuífero del valle bajo del

río Llobregat (municipio de Pallejà)


autovía del Baix Llobregat. Sistema de recarga de la cubeta de San Andrés

(municipio de Castellbisbal)


autovía del Baix Llobregat. Reportaje fotográfico de las balsas de recarga

• Estudi de la problemàtica de la confluència dels rius Anoia i Llobregat

• Plan general de gestión de aguas superficiales. Aeropuerto de Barcelona



Pàg. 7

• Documento informativo sobre el análisis ambiental del proyecto de

acondicionamiento hidráulico del río Llobregat entre la carretera C-245 en

Sant Boi de Llobregat y la carretera C-246 en el Prat de Llobregat

• Proposta complementària al projecte de canalització del riu Llobregat en el

municipi de Molins de Rei

• La qualitat ecològica del Besòs i el Llobregat. Informe 1994-1995

• La qualitat ecològica del Besòs i el Llobregat. Informe 1996

• Índex QBR. Mètode per a l'avaluació de la qualitat dels ecosistemes de ribera

• La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs i el Foix. Informe 1997

• La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix i la Tordera. Informe 1998



• Documentació AVE

• Espai fluvial del Llobregat / AVE

• Estudio metodológico de caracterización de la red de drenaje del Baix

Llobregat

l’Anoia:

• Endegament, recuperació i integració mediambiental del riu Anoia en un tram

d'Igualada i Sta. Margarida de Montbui

• El riu Anoia al pas per Igualada. Diagnosi i control de la qualitat de les aigües

• Infraestructures en la zona del riu Anoia a Igualada

• Infraestructura del riu Anoia a Igualada

• Inundabilitat a les zones riberenques del riu Anoia al sector de Subirats i

Gelida (Alt Penedès)



Pàg. 8

• Cabals i qualitat ecològica del riu Anoia. Diagnosi de l'estat del riu i dels trams

finals dels afluents principals

• Anàlisi dels abocaments dels col·lectors de l'Anoia al seu pas per Igualada

• Projecte de restauració i condicionament hidràulic del riu Anoia al seu pas per

Vilanova del Camí

• Projecte de transvasament del torrent Masarnau

Rubí, Arenes i Palau:

• Endegament de les rieres de les Arenes, Palau i Rubí

• Addenda a estudi cubrició riera de Palau - revisió hidrològica i hidràulica

• Pla general de Terrassa - estudi cubrició riera de Palau

• Cartografia de risc d'inundacions i patrimoni cultural a Catalunya

• Projecte de l’endegament de la riera de les Arenes, Palau i Rubí

• Avaluació del risc d'inundació dels terrenys proposats per a la construcció de

la planta de compostatge i triatge de Sant Cugat del Vallès

• Informe sobre dades bàsiques del "estudi de cobriment de la riera de Palau"

• Projecte de liquidació del modificat d'obra núm. 1 de l'endegament de la riera

de Rubí al seu pas pel casc urbà de Rubí. Fase 1

• Estudi hidrològic de la riera de les Arenes.

Cervelló:

• Projecte de la variant de la carretera de Cervelló

Rafamans:

• Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat)

• La riera de Rafamans. Bases ecològiques per a la seva gestió



Pàg. 9

Altres documents revisats són:

• Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT

• Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques

internes de Catalunya i conques catalanes de l’Ebre

• Ecostrimed. Protocol per determinar l’estat ecològic dels rius mediterranis

• PEF riera de Marganell

• PEF riera de Rajadell a Rajadell i el barri del Xup

• PEF riera de Castellet

En tots aquests treballs hi consten les dades següents: títol, data de realització de

l’estudi o projecte, organisme que va encarregar i va dirigir el projecte, àmbit

geogràfic, objecte de l’estudi, índex complet del document o de la part analitzada,

descripció metodològica, conclusions o resultats finals i anàlisi crítica del treball

realitzat.

La informació és clarament heterogènia en contingut, àmbit, definició, pressupost i

data de realització. Per exemple, en estudis hidràulics i hidrològics les metodologies

emprades i les dades de partida són sovint molt diferents. L’aparició del PC, l'ús de

programes comercials de modelització i l’increment de dades existents justifiquen

vagament les causes de la dispersió en els resultats. S’adjunta un resum, en forma

de taules, amb els cabals de les diverses lleres ordenats per estudis d’origen i per

períodes de retorn:

Estudios relacionados con el tramo inferior del río Llobregat, el puerto de

Barcelona y las zonas costeras inmediatas

Llera Q(2) Q(5) Q(10) Q(25) Q(100) Q(500) Metodologia el Llobregat (m3/s)

(de Castellvell a Martorell)

329 685 1025 1600 2823 4981 Mètodes estadístics

l’Anoia (m3/s) (a St. Sadurní

d’Anoia) 119 338 540 856 1510 2522

Mètodes hidrometeorològics



Pàg. 10

Estudi de la problemàtica de la confluència dels rius Anoia i Llobregat

Proposta complementària al projecte de canalització del riu Llobregat en el

munucipi de Molins de Rei (C.E.P.A.)

Inundabilitat a les zones riberenques del riu Anoia al sector de Subirats i

Gelida (Alt Penedès)

Llera Q(100) Metodologia

Cofluència riera de l’Avernó amb l’Anoia (m3/s) 2500 _______

Estudio niveles de avenidas del río Llobregat entre Martorell y Sant Boi por

efecto de la autovía del Baix Llobregat

Llera Q(5) Q(25) Q(100) Q(500) Metodologia aigües avall de la

confluència 4000 5500

Llobregat (m3/s) abans de la confluència

3500 5680 Mètodes

estadístics

1750 2500

Mètodes hidrometeorològics

(CEDEX) l’Anoia (m3/s)

205 637 1183 2072 Mètode racional modificat

Llera Q(2) Q(5) Q(10) Q(25 Q(50 Q(100 Q(500 Metodologia

95,7 267 564,1 1228 1976 2602,3 5574,4 INUNCAT

___ ___ 1319 1731 2037 2340 3050,8 Gumbel

(1908-1986)

el Llobregat (m3/s)

___ 50 aprox.

___ 750 aprox.

___ 2500 aprox. 4981

Proj. canalit. des de pont Mercabarna

fins al mar



Pàg. 11


Martorell (m3/s)

4000 Anàlisis estadístic de cabals màxims instantanis

Estudi de cobriment de la riera de Palau

Addenda a l’estudi de cubrició de la riera de Palau


Riera de Palau (m3/s)

465 Mètode racional

Riera de les Arenes (m3/s) (confluència amb la riera de Palau) 1006.7 Estudi fet per la UPC

Estudi de la UPC: Tesina d’Alberto Navarro (febrer 1998)

Llera Q(200) Q(250) Q(500) Metodologia

A Rubí ____ 1030 1228

Riera de Rubí (m3/s)

A Les Fonts 855 ____ 1006,7

Anàlisis estadístic de cabals màxims instantanis

Llera Q(2) Q(5) Q(10) Q(25) Q(50) Q(100) Q(500) Metodologia

Rubí (m3/s)

38.2 135.5 199.9 281.2

341.6 401.5 540.0 Distribució Gumbel

les Arenes (m3/s)

12.4 51 76.5 108.7

132.8 156.3 211

Palau (m3/s)

9.8 40.2 60.3 85.7

104.7 123.2 166.4

Arenes total (m3/s)

18.7 76.9 115.4 163.9

200 235.5 318

Correlació



Pàg. 12

Projecte de l’endegament de la Riera de les Arenes, Palau i Rubí

Informe sobre l’estudi de cobertura de la Riera de Palau al nucli urbà de

Terrassa


Riera de Palau (m3/s) 162

Riera de les Arenes (m3/s) 197

Confluència rieres de Palau i les Arenes (m3/s) 296

Càlcul hidrometeorològic de cabals màxims en petites i mitjanes

conques




Correlació





_______



Pàg. 13

Informe nº 2 sobre l’estudi de cobertura de la riera de Palau al nucli urbà de

Terrassa


Confluència rieres de Palau i Arenes (m3/s) 638 Model hidrometeorològic parcialment

calibrat

Avaluació del risc d’inundació del terreny proposat per a la construcció de la

planta de compostatge i triatge de Sant Cugat del Vallès

Endegament de les Rieres de les Arenes, Palau i Rubí (Iberinsa)

PEF riera de Rubí


Confluència rieres de Palau i Arenes (m3/s)

1600 _______

Llera Q(2) Q(10) Q(25) Q(100) Q(500) Metodologia

Riera de Rubí (m3/s) 80 300 400 550 700 Gumbel

(dades Plà Hidrològic Pirineu Oriental)

Llera Q(5) Q(10) Q(50) Q(100) Q(500) Q(1000) Metodologia

Palau (m3/s)

340 440 656

720 920 998

Arenes (m3/s)

219 276 402 445 559 608

Rubí (m3/s)

620 800 1240

1375

1740 1895

Distribució Gumbel



Pàg. 14

Informe AVE: tram Castellbisbal – frontera francesa


Rubí (m3/s) 1200 Cabal de projecte

INUNCAT

Metodologia: HEC-HMS

Llera Q(2,33) Q(5) Q(10) Q(25) Q(50) Q(100) Q(500) Q(1000) Anoia1

(confluencia amb la riera de Tous)

24,6 61,7 113,2 205,4

294 395,6 692,2 845,6

Anoia2 (confluencia amb la

riera d’Òdena)

36,5 88,8 161,3 291,8

416,4 560,3 976,9 1191,8

Carme (10081)

0,8 4,7 12,1 27,6

44,1 64,6 128,3 163,6

Anoia3 (confluencia amb riera del Carme)

41,3 103,8 194 360,3

521,2 730,7 1317,8 1623,9

Riudebitlles

(10084)

2,6 8,5 17,5 33,6

49,6 69,5 128,6 158,9

Anoia4 (confluencia amb el

Riudebitlles)

50,3 135 258,7 485

702,8 982,7 1765,5 2173,3

Anoia5 (confluencia amb la

riera l’Avernò)

51,3 143,3 280,5 534,8

781,6 1098,3 1998,5 2466

Llobregat (confluencia amb

l’Anoia)

94,6 268,2 546 1462,6

1877,5 2683,8 5235,4 6711,8

Rubí (10091)

36,3

65,4 99,8 154,5

199,8 251,6 387,6 453,2

Llobregat15 (confluencia amb la

riera de Rubí)

95,4 270,2 564 1516,1

1961,4

2831,5 5505,9 7027,7



Pàg. 15

Cervelló (10093)

14,6 34,8 62,6 111,2

153,8 204,9 344,4 414

Llobregat16 (confluencia riera

de Cervelló)

94,5 267,6 554,9 1525

1982,2 2885,9 5642,4 7157

Llobregat17 (confluencia amb riera de Torrelles)

94,1 267 553,6 1526

1984,5 2900,4 5685,5 7208,2

Llobregat desembocadura

93,5 266,3 555,4 1546,1

2027,3 2985,3 5896 7479,8

D.1.3. RECOPILACIÓ I ANÀLISI DE LES AVINGUDES HISTÒRIQUES

En vistes a la gran quantitat de dades històriques sobre fenòmens catastròfics

succeïts a les conques d’estudi i tenint en compte la variabilitat de les fonts i la

dispersió en diferents treballs antecedents, s’ha cregut oportú de recollir i organitzar

tota aquesta informació.

S’ha designat amb el nom d’avingudes històriques aquelles riuades produïdes en els

darrers 40 anys i que han estat especialment destacades pel que respecta a quantitat

de precipitació i danys produïts a persones i béns. El treball realitzat inclou el recull

de tres tipus de dades:

Dades meteorològiques: pluges enregistrades a diferents observatoris de

la xarxa de l’INM (Instituto Nacional de Meteorología).

Dades foronòmiques: cabals estimats a les estacions d’aforament

disponibles de les conques d’estudi.

Dades d’impacte socioeconòmic: inventari de pèrdues en vides i danys

materials produïts per les avingudes i per l’ocupació de les lleres.

El recull històric inclou informació extreta dels treballs següents:

Estudis inclosos al programa europeu Interreg-II.



Pàg. 16

Articles de Joan de Batlle i María-Carmen Llasat recopilats al treball

“Metereological Hazards Analysis” del Departament d’Astronomia i

Meteorologia de la Universitat de Barcelona.

BDH (Base de Dades Hidrològiques), dades de l’INM facilitades per

l’Agència.

Dades d’estacions d’aforament facilitades per l’Agència.

Els episodis analitzats han estat, per ordre cronològic:

• 25 de setembre 1962

• 19-23 de setembre de 1971

• 18-19 d’octubre de 1977

• 6-8 de novembre 1982

• 6-8 de novembre 1983

• 11 d’octubre 1994

• Desembre 1997

• 10 de juny de 2000

D.1.3.1. 25 de setembre 1962 Les inundacions que es van produir el 25 de setembre de 1962 són, sense cap mena

de dubte, les causants de la major tragèdia hidrològica que s’ha produït a l’estat

espanyol. En menys de dues hores, els nivells dels rius Llobregat i Besòs van pujar

sobtadament provocant pèrdues de 2650 milions de pessetes i 815 morts (incloent-hi

els desapareguts).

D.1.3.1.1. Pluges

Aquesta tempesta probablement va ser produïda per una forta advecció d’aire càlid i

humit del SE que generà un increment de la inestabilitat als nivells més baixos de

l’atmosfera.



Pàg. 17

Degut a aquesta inestabilitat, la tarda del dia 25 van començar a produir-se les

primeres tempestes importants i generalitzades a totes les conques internes de

Catalunya. Es van superar àmpliament els 200mm a les parts més baixes de les

conques del Besòs i el Llobregat.

La pluja caiguda es va concentrar en la majoria dels casos en el transcurs d’una hora,

a Sabadell es van acumular 95 mm de precipitació en tan sols 44 minuts.

D.1.3.1.2. Cabals

A principis dels anys seixanta, el control de cabals era molt deficient motiu pel qual

només es disposa de dades d’aforament del riu Llobregat: a l’estació de Martorell:

cabal mig diari de 462 m3/s. A la resta de conques únicament s’han trobat valors

estimats per diferents autors: Salvador Llobet calcula l’avinguda de la riera de les

Arenes en 1750 m3/s. A l’estudi “Interreg II-C: Cartografia pilot de les rieres de Rubí,

Les Arenes i Palau” es fa una estimació de cabals continguda a la taula 1. Cal fer

menció a la possible incongruència que pot haver-hi entre els cabals del tram mig i

inferior de la riera de Rubí, ja que sembla que hi ha hagut una pèrdua de 570 m3/s,

aquest fenomen podria ser degut a una forta infiltració de l’aqüífer associat al tram

final de la riera, però és poc probable una infiltració tant forta en un moment

d’avinguda. El que sembla més probable és que aquesta dada sigui motivada per la

metodologia emprada per l’obtenció d’aquests cabals, ja que aquests van ser extrets

observant les cotes on va arribar la làmina d’aigua a l’avinguda del 62 i a partir

d’aquestes es van deduir les seccions i el cabal d’aigua necessària per obtenir-les,

sense tenir en consideració qüestions tant importants com el transport sòlid o

possibles represes, les quals podrien fer augmentar molt la làmina d’aigua.

Tram Superfície de conca Km2 Cabal any 1962 m3/s

R. Rubí tram inferior 119 1400

R. Rubí tram mig 66 1970

Les Fonts 57 1150

R. Arenes a Terrassa 27 590

R. Palau a Terrassa 9 250



Pàg. 18

Taula1: Cabals extrets de l’estudi Interreg II-C i calculats a partir de les dades de nivells màxims d’inundació i les seccions topogràfiques de l’estudi de López-Bustos (1966).

D.1.3.1.3. Danys

Aquesta avinguda va provocar la mort de 815 persones i 213 ferits. Les pèrdues van

ser valorades en 2650 milions de pessetes. Moltes infraestructures i indústries van

ser destruïdes, les zones més afectades van ser Sabadell, Terrassa i Rubí.

L'agricultura també va ser afectada per aquesta avinguda i es van estimar unes

perdudes de 100 milions de pessetes.

El subministrament d’aigua i electricitat van quedar interromputs, de la mateixa

manera els accessos tant per carretera com per ferrocarril van quedar inutilitzats.

A l’estudi “Interreg-II C: Conca del riu Llobregat, tram 45” s’ha fet una recopilació dels

límits de les crescudes fluvials des de Martorell fins a la desembocadura, a partir de

dades històriques. El resum d’aquestes dades per municipis es presenta a

continuació:

Cornellà de Llobregat: Van ser afectats els barris de l’Almeda i de la Riera. El límit de

la inundació se situà just per sota del carrer Rubió i Ors.

Sant Boi de Llobregat: L’aigua no va sobrepassar el terraplè. Les zones afectades

van ser els cultius de la terrassa baixa.

Sant Joan Despí: L’aigua va arribar fins a la carretera i el casc antic, per aquest motiu

la zona inundada seguí el traçat de la carretera (BV-2001).

Sant Vicenç dels Horts: L’aigua va arribar fins a l’església (situada a l’actual plaça de

Sant Jordi) i al carrer Riu l’aigua va arribar fins al sostre de les primeres plantes.

Molins de Rei: A la masia de Can Rubí l’aigua va arribar fins a una alçada de 2,6m; al

carrer Bruc les aigües van arribar fins a 0,6 m; als carrers Verge del Pilar, Pg. del

Terraplè i voltants, les aigües van arribar a unes alçades compreses entre 0,8 i 2,1

metres. Al carrer Major l’aigua va arribar fins als 0,4 m d’alt. El límit de la zona

inundada passaria pel carrer Bruc, plaça Catalunya, carrer Rafael de Casanova,

passatge del Molí i el carrer Boters. D’aquesta manera la cota de les aigües s’estima

per sobre dels 27m al carrer Bruc i una mica menys de 26 metres a la plaça de la

Creu.



Pàg. 19

Semblantment al tram 45, existeix una recopilació de danys soferts al tram 43 del riu

(zona que comprèn una gran part de la llera del riu Anoia). Dins d’aquest àmbit els

danys soferts foren els següents:

Gelida: A Can Piula l’aigua va arribar fins pràcticament a dalt del portal de la casa del

molí.

Martorell: Al carrer Pere Puig es van ensorrar 2 cases i van morir 4 persones. Als

habitatges del Grup Santacana, la crescuda del riu Anoia va arribar fins a 1,5 metres

d’alçada per sobre de la base de l’edifici.

D.1.3.2. 19-23 de setembre de 1971 Durant els dies 19 i 23 de setembre de 1971 nombroses tempestes van caure sobre

Catalunya. La zona més afectada va ser el litoral mediterrani.

Una gota d’aire fred damunt de la península Ibèrica, juntament amb l’elevada

temperatura de l’aigua del mar Mediterrani van ser les causes de les fortes tempestes

que es van produir a Catalunya.

Al Llobregat es van mesurar els cabals més alts de tot el segle i la cota d’aigua pujà

entre 10 i 12 metres per sobre del nivell habitual.

Aquestes inundacions van produir unes destrosses valorades en 7000 milions de

pessetes i 19 morts.

D.1.3.2.1. Pluges

La precipitació es produí de manera molt variable territorialment amb puntes fortes a

escala local. La presència d’una pertorbació que evolucionà generant una profunda

gota freda produí les intenses precipitacions d’aquell novembre del 1971. Aquest

procés no és gaire freqüent a l’àrea Mediterrània.

L’episodi de pluges va començar el dia 19, concentrades bàsicament a les

comarques de Girona.

El dia 20 va ploure abundantment sobre tot el país, però amb puntes de precipitació

màxima al voltant de Barcelona, per exemple: la precipitació diària acumulada a Sant

Boi de Llobregat va ser de 270 mm.



Pàg. 20

Els dies següents, les tempestes van ser d’intensitat moderada i únicament en alguns

punts concrets del litoral les pluges van ser fortes.

D.1.3.2.2. Cabals

El cabal calculat del riu Llobregat a l’estació d’aforament de Martorell va ser de 3080

m3/s, això va provocar una pujada dels nivells entre 10 i 12 metres. De confirmar-se

aquesta dada correspondria al cabal enregistrat més alt de tot el segle.

D.1.3.2.3. Danys

Aquestes intenses pluges van ocasionar la mort a 19 persones i van produir unes

pèrdues econòmiques valorades en 7000 milions de pessetes.

A l’estudi “Interreg-II C: Conca del riu Llobregat, tram 45” , hi trobem un recull, per

municipis, de les zones que van quedar inundades:

Cornellà de Llobregat: de les dades extretes dels expedients dels damnificats es

determina que l’aigua va assolir una alçada de 1,70 m al grup escolar Almeda; 1,75 m

al camp municipal d’esports; 1,30 m al mercat municipal; 2,00 m a la Sociedad

General de Aguas de Barcelona i 1,80 m a Can Fatjó.

Sant Boi de Llobregat: l’aigua va desbordar, fins a la part més baixa de la població. El

punt més allunyat va ser la Plaça Llorenç Presas, sense arribar a la botiga de la

cantonada del carrer Major. La cota d’aigua se situà a 12,11 m.

Sant Joan Despí: va quedar afectat el barri de les Begudes i la part baixa de la

població. L’aigua va entrar per la carretera de Sant Feliu, BV-2001, i va arribar fins a

un metre d’alçada. Al carrer Mn. Jacint Verdaguer (a l’altura del número 18), l’aigua

va sobrepassar el primer esglaó, per tant s’ha estimat que la cota màxima fou de 15

m.

Sant Feliu de Llobregat: el Terraplè de l’autopista A-2 va actuar com a dic de

protecció i va impedir la inundació de les cases més baixes.

Sant Vicenç dels Horts: es van inundar els camps i alguns carrers pròxims al riu.

Sembla ser que l’aigua va assolir 20 o 30 cm als voltants de la plaça de Sant Jordi.

Molins de Rei: semblantment a Sant Feliu de Llobregat, l’autopista A-2 va protegir la

població. El riu va inundar els horts fins al terraplè de l’Autopista i va produir un



Pàg. 21

trencament parcial del pont de Carles III, a la N-II. La traça límit de la crescuda la

formà el terraplè de l’autopista.

Pallejà: el riu Llobregat va afectar només els camps de cultiu.

El Papiol: el riu només va afectar els camps de cultiu.

Sant Andreu de la Barca: l’aigua va arribar fins a la carretera, inundant les fàbriques

del marge dret. El límit de l’avinguda se situà per sota de la carretera i afectà

sensiblement les indústries del marge dret.

Martorell: en front del pont del Diable, al marge dret, l’aigua va assolir una alçada molt

important. Aigües avall del congost de Martorell, a la zona dels horts de Can

Albareda, l’avinguda va quedar limitada pel terraplè de l’autopista. Més avall d’aquest

punt el límit se situà entre la terrassa baixa i mitja. Al marge esquerre, l’aigua va

arribar primer fins a la plataforma de la via del ferrocarril de Barcelona a Vilafranca i

posteriorment va quedar limitada, igual que passà a l’altre marge, entre la terrassa

mitja i baixa.

De l’Interreg II-C tram 43, s’ha extret la relació de danys següent:

Sant Esteve Sesrovires: la riuada va obstruir el pont del Maset (de la via del tren) i va

inundar els horts i els camps de conreu adjacents.

Martorell: als blocs Santacana l’aigua va arribar fins a tocar les làmpades del 1r pis.

El setmanari de Martorell digué que la riuada de l’Anoia i el Llobregat provocà la

inundació de la part baixa del casca urbà, especialment el carrer Revall, els blocs

Santacana i el carrer Llosellas.

D.1.3.3. 18-19 d’octubre de 1977 Aquest episodi de pluges es va concentrar bàsicament a la part nord de Catalunya i

no va afectar tant les comarques centrals, això va provocar que les avingudes més

importants es donessin al riu Ter i al Fluvià.

D.1.3.3.1. Pluges

Les pluges que van provocar aquesta avinguda van ser molt focalitzades, fruit molt

probablement de tempestes locals.



Pàg. 22

Les comarques que van enregistrar un volum de precipitació més gran, el dia 18, van

ser el Ripollès i Osona. El dia 19, les pluges es van traslladar cap a les comarques de

la Costa Brava nord i foren l’episodi més intens de tot aquell any.

Per posar un exemple: el dia 19 l’estació de Roses va enregistrar un valor de pluja de

276 mm.

D.1.3.3.2. Cabals

Els cabals més importants es van donar al riu Fluvià amb una punta de 1300 m3/s a

l’estació de Garrigàs i una alçada de la cresta de 4,3 m per sobre del nivell habitual.

Altres rius afectats van ser el Ter i la Tordera.

D.1.3.3.3. Danys

Aquest episodi no va provocar víctimes mortals i únicament el Fluvià va produir els

danys més importants. Sant Pere Pescador va quedar inundat i les aigües van assolir

0,5 m, a prop de la desembocadura les aigües van desbordar al llarg d’un front de 2

quilòmetres de longitud.

D.1.3.4. 6-8 de novembre de 1982 Aquest episodi de pluges va ser el més important que es va donar a Catalunya des

de 1940. Atès que les precipitacions es van concentrar en zones de baixa densitat de

població, els morts es van reduir a 14; tot i això, les pèrdues materials van ser

superiors a 45000 milions de pessetes.

D.1.3.4.1. Pluges

Les precipitacions més abundants d’aquells dies es van concentrar als Pirineus, per

tant, s’ha trobat una gran variabilitat en els registres conseqüència de la gran

variabilitat orogràfica.

El 6 de novembre a la part alta de les conques dels rius Llobregat i Segre es van

enregistrar valors de 214 mm a la Molina, 158 mm a Vallcebollère i 72 mm a la Pobla

de Lillet.

El dia 7, les pluges copioses es van generalitzar i es van superar els registres del dia

anterior, destaquen com a quantitats destacades els 266 mm de la Pobla de Lillet i

Berga amb 153,9 mm.



Pàg. 23

El dia 8, les pluges es van desplaçar cap a França, poques zones dels Pirineus

superaren els 50 mm, únicament Susqueda, pertanyent a la conca del Ter, va

enregistrar un valor de 171,2 mm.

D.1.3.4.2. Cabals

La gran quantitat d’embasaments que existien (i encara avui funcionen) als Pirineus

va facilitar la laminació de l’avinguda a les zones mitges i baixes dels rius.

El Llobregat, a Martorell, va enregistrar un cabal màxim de 1600 m3/s; el Cardener, a

Manresa, va mesurar un cabal màxim de 600 m3/s.

A zones de capçalera del Llobregat (a l’embassament de la Baells), el màxim cabal

entrant va ser de 1250 m3/s.

D.1.3.4.3. Danys

L’estudi “Interreg-II C: Conca del riu Llobregat, tram 45”, basant-se en dades extretes

d’altres estudis, va delimitar la zona inundada des de Martorell fins a l’entrada del

Llobregat a la plana del Delta.

Un cop passats el congost de Martorell i les restes de l’assut de Sedó, el límit

d’inundació al marge dret se situà en un inici per uns camps de cultiu elevats i

posteriorment pel terraplè de l’autopista A-2 a la zona de Can Albareda. Aigües avall

del pont de l’autopista A-2, i també al marge dret, el límit transcorregué per una zona

de camps de cultiu i un polígon industrial de nova construcció, fins arribar al cementiri

de Sant Andreu de la Barca. Arribats a aquest punt, la inundació quedà limitada per

un mur de contenció construït per l’Ajuntament del municipi esmentat, desaparegut en

l’actualitat per la construcció de l’autovia del Llobregat. Al marge esquerre l’avinguda

passà per sota de la carretera d’accés al polígon industrial de Sant Vicenç que actuà

com a dic de contenció.

Aigües avall de l’assut de Capdevila, el riu va desbordar lleugerament pel marge dret.

Passat el Papiol les aigües desbordades arribaren des del terraplè de l’autopista A-2

fins a l’escarpament de la terrassa mitja a Pallejà. El polígon industrial de Pallejà,

situat aigües amunt de la N-340 a Molins de Rei, no va resultar afectat perquè es

trobava situat a sobre de terrenys terraplenats amb una alçada de 2-3 metres per

damunt del sostre de la terrassa baixa.



Pàg. 24

Aigües avall del pont de la N-340, les aigües van ocupar les terrasses baixes en la

zona compresa entre el terraplè de l’autopista A-2, al marge esquerre, i la carretera

BV-2002, al marge dret. Només a Sant Vicenç dels Horts, les aigües van inundar la

calçada de la carretera BV-2002 i també el carrer Nou amb una alçada relativa de

0.4m.

El canal de la dreta del Llobregat va actuar de barrera longitudinal al desbordament i

va obligar les aigües a circular pel llit inferior; només van existir desbordaments

puntuals a l’alçada de l’actual connexió de l’Autopista A-2 i el cinturó del litoral, al

marge dret del meandre de Sant Joan Despí i al pont de la C-245 a Cornellà (marge

esquerre).

Els cabals màxims instantanis van passar per sota dels ponts de Molins de Rei, amb

una altura lliure d’aigua d’entre 2 i 5 m.

D.1.3.5. 6-8 de novembre de 1983 Just un any després, va tornar a succeir un episodi de pluges copioses que van

causar el desbordament de nombrosos torrents i fortes avingudes als rius Llobregat,

Besòs, Fluvià i Ter.

Moltes poblacions encara s’estaven refent de les destrosses ocasionades l’any

anterior, per aquest motiu els danys foren molt majors als esperables en condicions

normals.

D.1.3.5.1. Pluges

Les pluges van començar el dia 6 a la tarda, el màxim de pluges es donà al Vallès

Occidental, on s’enregistrà un màxim de 220mm a Terrassa. Al Baix Llobregat

s’assoliren valors de 94mm a Begues.

El dia 7 presentà una distribució de màxims de precipitació molt similar a la del dia

anterior, per exemple: 120mm a Rubí. L’únic lloc on hi hagué un nou màxim de

precipitació (respecte al dia anterior) fou el Prat de Llobregat amb 101,7mm.

El dia 8 no s’enregistrà cap valor excepcional de pluja a Catalunya, únicament el

Bages es desmarcà de la resta de comarques amb valors a l’entorn de 60 mm.



Pàg. 25

D.1.3.5.2. Cabals

Els cabals enregistrats a les diferents estacions d’aforament foren molt petits en

relació als de l’any anterior. A l’estació de Martorell el cabal mitjà mesurat aquell dia

va ser de 163 m3/s, molt inferior als 903 m3/s de 1982.

D.1.3.5.3. Danys

Molts carrers de Barcelona van quedar inundats. Aparcaments i indústries també van

patir aquestes inundacions. Totes les pèrdues es van quantificar en diversos milions de

pessetes.

D.1.3.6. 11 d’octubre de 1994 Les pluges caigudes que van provocar aquesta avinguda van ser de caire torrencial i

van afectar sobretot la part central de Catalunya, en Particular la conca del riu

Calders i la del Congost.

D.1.3.6.1. Pluges

Les pluges caigudes durant aquest episodi van ser menys abundants que les

succeïdes en avingudes anteriors.

A Olesa de Montserrat es van enregistrar 147 mm i a Cervelló de 45 mm de pluja.

D.1.3.6.2. Cabals

A Martorell es van calcular 300,46 m3/s de cabal mig diari. La publicació La Regió 7

comentava que el Llobregat havia pujat entre 3 i 4 metres per sobre del seu nivell

ordinari tot i no especificar-ne el tram.

D.1.3.6.3. Danys.

A l’Interreg II-C, tram 43, es va fer un recull dels danys provocats per aquesta riuada.

Cabrera d’Igualada: a Cal Bóta i Ca la Fou, l’aigua va rebentar la resclosa a la part

inferior.

Piera: al Batroc, el riu va inundar tots els camps de cultiu i el camp de futbol. A Piera,

l’aigua va inundar la carretera de Vallbona a Piera, al pas inferior de la via del

ferrocarril.



Pàg. 26

Sant Sadurní d’Anoia: a l’alçada de Can Catasús l’aigua va arribar a inundar les

instal·lacions de l’estació de bombeig de la Comunitat Mina i Aigües de la Salut.

Subirats: al Pas de Piles, l’aigua es va emportar la protecció subterrània de la

canalització del gas i va espatllar l’escullera del marge esquerre del riu i el mur de

protecció construït pels veïns de les cases del marge dret.

Martorell: es va inundar una part de l’aparcament del Vapor i el setmanari l’Informador

afirmà que la zona de major risc fou el barri de l’Illa.

D.1.3.7. 10 de juny de 2000 Aquestes pluges van ocasionar avingudes sobtades que ocasionaren destrosses

importants arreu de la conca del Llobregat.

Al massís de Montserrat es van enregistrar 224 mm en 24 hores, el 80 % dels quals van

caure en menys de 6 hores.

Les pèrdues materials van ascendir a 65 milions d’euros i van morir 5 persones.

D.1.3.7.1. Pluges

Les màximes quantitats de pluges es van enregistrar a la conca del riu Llobregat i

molt concretament a la comarca del Bages; a Rajadell es van donar valors de

224mm, 202 mm a Sant Salvador de Guardiola i 183 mm a Súria.

D.1.3.7.2. Cabals

Al Llobregat, l’increment més important de cabal enregistrat va ser a Castellbell i el

Vilar amb un cabal punta de 1100 m3/s i uns 4,5m de sobreelevació del nivell de les

aigües. A Martorell l’estació d’aforament va ser arrossegada per l’avinguda.

D.1.3.7.3. Danys

Van morir 5 persones i una setmana després de l’avinguda les pèrdues materials es

quantificaven en 11000 milions de pessetes.

Els danys materials més importants es van donar a Montserrat, amb la destrucció parcial

de les infrastructures del monestir i a Esparreguera on el pont de la N-II va quedar

totalment destruït al seu pas per sobre de la riera de la Magarola.



Pàg. 27

A l’ interreg-IC, tram 43 es va realitzar una recopilació dels danys provocats per aquesta

avinguda.

Gelida: l’aigua va passar arran de la depuradora industrial de la Gelidense però no va

arribar a inundar-la. L’origen del desbordament de l’Anoia cal buscar-lo en la riera de la

Rierussa que baixava amb excessiu cabal per poder desguassar correctament a l’Anoia.

El desbordament de l’Anoia va negar horts i camps, va malmetre camins,... Al pont de

Sant Salvador l’aigua va pujar 3,5 m per sobre del nivell habitual. Al polígon la Gelidense

l’aigua va arribar a 1,7m per sobre el nivell de la planta baixa.

Martorell: desbordament del riu Anoia i inundació d’alguns habitatges al barri Santacana.

Danys a les instal·lacions esportives, parc infantil, aparcament del Vapor, entre d’altres. El

riu va arrossegar dues passarel·les de vianants (cementiri i barri de Can Carreras). A Can

Serra va trencar 5 metres d'escullera i es va enfonsar un tram de calçada.

D.1.4. RECOPILACIÓ DE PROJECTES EN CURS

D.1.4.1. Introducció Seguint les indicacions de l’Agència Catalana de l’Aigua s’ha realitzat una recopilació

de projectes d’obres que poden afectar en un futur immediat l’espai fluvial en qüestió.

l’Agència ha facilitat un llistat amb tots els projectes que s’han d’executar a la zona

d’estudi, és a dir, el Baix Llobregat i l’Anoia.

La localització dels projectes ha estat en tots els casos l’Àrea Tècnica de la pròpia

Agència. Dins d’aquesta àrea s’ha consultat primordialment l’arxiu del departament

d’Infrastructures i, a més a més, diversos tècnics responsables de cada un dels

projectes.

El criteri per triar els estudis a catalogar ha estat el següent: seleccionar aquells

projectes aprovats oficialment, però encara no executats en l’actualitat. Aquells

projectes ja executats a dia d’avui han estat inclosos dins l’estudi d’antecedents

(veieu apartat 1.2).

Després de l’aplicació del primer filtrat, es determinen quins són els efectes produïts

per cadascun dels projectes sobre l’espai fluvial. Aquesta anàlisi ens porta a definir

dues categories de projectes:



Pàg. 28

• Projectes que generen un impacte mínim sobre la configuració i

característiques de l’espai fluvial. No impliquen cap modificació substancial de

les condicions fluvials. Per tant, són catalogats com a no negatius i arxivats.

• Projectes que generen un efecte negatiu sobre la configuració de l’espai fluvial

(redueixen secció útil, en modifiquen la morfologia, produeixen un impacte

ambiental nociu,...). Per tant, són analitzats i tinguts en compte per a la

proposta de millores.

D.1.4.2. Projectes en curs A continuació s’inclouen els projectes que previsiblement l’Agència executarà dins

l’àmbit fluvial del Baix Llobregat i l’Anoia. Especifiquem a la columna observacions si

produeixen un impacte negatiu o no sobre el curs fluvial:

Llobregat

Títol Observacions Projecte del col·lector unitari del C/ Sarajevo a la

conca de la Marina. (des del C/ del Prat, per C/

Sarajevo, C/ Joan Olivé, Pablo Neruda, Ctra. de la

Marina, camí de la Marina fins a canal de la Bunyola)

No afecta la llera de cap dels

rius/rieres de l'àmbit d'estudi

Anoia

Títol Observacions Projecte de "recuperació mediambiental del riu

Anoia" a Vilanova del Camí

Descriu les seccions de l'endegament,

tot i que no s'hi plasmen els valors

numèrics en les dimensions. Existeixen

plànols de l'assut actualment en servei

Projecte de nou abastament en alta a la

comarca de l'Anoia. 2ª fase tram Piera - La

Pobla de Claramunt

Les Canonades transcorren per la llera

en algun tram

Projecte constructiu de l'estació depuradora

d'aigües residuals i dels col·lectors en alta del

nucli de Lavern al T.M. de Subirats (Alt

Penedès)



Pàg. 29

Títol Observacions Projecte actualitzat de l'endegament del torrent

de Can Catassús, aigües avall del pont de la

carretera BV-2247

Afecta l'entroncament del torrent amb el

riu Anoia

Projecte actualitzat del projecte de terminació de

l'endegament del riu Anoia al seu pas pel casc

urbà de La Pobla de Claramunt

Afecta totalment al riu Anoia

Projecte constructiu d'un dipòsit i adequació del

camí d'accés, al terme municipal de Piera

No afecta la llera de cap dels rius/rieres

de l'àmbit d'estudi

Projecte constructiu d'entroncament del riu

Anoia i riera d'Òdena

Descriu les seccions de l’endegament,

tot i que no s'hi plasmen els valors

numèrics en les dimensions. Existeixen

plànols d'un gual projectat de set metres

d'ample Projecte d'obra per a la construcció de l'EDAR

de Vallbona d'Anoia

No afecta la llera

Projecte constructiu de les millores de la xarxa

de sanejament en alta del sistema Igualada i la

prolongació del col·lector general

La major part del col·lector general

discorre pel marge esquerre del riu

Anoia; la reparació del ramal 1 afecta el

riu Anoia; s'han fet millores puntuals Projecte constructiu del desviament del col·lector

en alta d'Igualada (Anoia). Tram-I

No afecta a la llera

Projecte constructiu del desviament del col·lector

en alta d'Igualada (Anoia). Tram-II


Projecte constructiu del desviament del col·lector

en alta d'Igualada (Anoia). Tram-III


Projecte constructiu del pont sobre el riu Anoia

per a l'accés a l'EDAR de Vilanova del Camí

Existeix un estudi geotècnic de la zona

de la llera

Projecte de millores de l'EDAR d'Igualada,

Òdena, Santa Margarida de Montbui i Vilanova

del Camí

No afecta la llera

Projecte constructiu del col·lector d'aigües

residuals del barri de Fàtima





Pàg. 30

Títol Observacions Projecte de col·lectors de connexió al sistema de

Capellades del sector Vallbonica, als termes

municipals de Vallbona d'Anoia i Piera (Anoia)



Projecte constructiu de col·lectors en alta de

Can Más, Can Bonastre i Can Cairot al T.M. de

Piera (Anoia)



Abastament en alta des del dipòsit de Can

Bonastre (C-360) al municipi de Piera (Anoia)



Projecte constructiu de la xarxa de col·lectors en

alta i l'estació depuradora d'aigües residuals del

municipi de Jorba (Anoia)



Projecte constructiu de l'estació depuradora

d'aigües residuals de Can Bonastre al T.M. de

Piera



Projecte constructiu dels col·lectors en alta del

sistema de La Plobla de Claramunt, La Torre de

Claramunt, Capellades i Vallbona d'Anoia

Traçat de col·lector passa pel marge dret

del riu entre la banda sud del T.M. de

Capellades i l'entrada a l'EDAR. No

afecta la llera de cap dels rius/rieres de

l'àmbit d'estudi

Memòria valorada de claveguera en el barri "La

Creu de Sant Pere"



Projecte constructiu d'endegament de les rieres

de Calaf i d'Anoia, al nucli urbà d'Els Prats de

Rei



Millora del subministrament d'aigua potable a

Rubió, Veciana i Els Prats de Rei. 2ª fase

(Anoia)





Pàg. 31

Rubí, Arenes i Palau

Títol Observacions Projecte d'endegament de la riera de les Arenes

tram A-18 - riera de Palau

A l'annex 4, geologia i geotècnia, apareix

un estudi que consta de diferents

granulometries de la llera.

Projecte d'obra per a la construcció de

l'ampliació a biològic de l'EDAR de Rubí

Projecte modificant el traçat de la canonada

Sant Cugat - Rubí, tram entre el PK 0+578 i el

PK 1+198

En el nou traçat el col·lector transcorre al

llarg de la llera entre els PK 0+100 i

0+260

Projecte modificat núm. 1 de l'endegament de la

riera de Rubí al seu pas pel casc urbà de Rubí.

Fase 2 i 3

Es Continua amb la solució adoptada a

la Fase 1 de posar el llit fix amb

escullera per evitar la soscavació. A

més s’engrandeixen els murs per fer

desguassar l’avinguda de 200 anys de

període de retorn (Q200 AL PONT DEL

FERROCARRIL 1029.8 m3/s)

Rafamans

Títol Observacions Projecte constructiu de la 2a fase del col·lector

interceptor de la riera de Corbera i connexions

dels nuclis urbans de l'àrea d'influència

No afecta la llera de Rafamans

Projecte constructiu de col·lectors en alta i

connexions a la riera de les Planes al T.M. de

Corbera



Carme

Títol Observacions



Pàg. 32

Títol Observacions Projecte modificat del projecte de perllongament

de l'endegament de la riera del Carme al seu

pas pel casc urbà de la població de Carme

Projecte d'obra per a la construcció de l'EDAR i

els col·lectors en alta de Carme

No afecta la secció de la llera

Projecte de cobertura del torrent del Monjo a

Carme (Anoia)

No afecta la llera de la riera de Carme

D.1.5. INFORMACIÓ MUNICIPAL

D.1.5.1. Introducció La planificació de l’espai fluvial concerneix principalment l’Agència, que en té la

competència, però també i de forma molt directa els Ajuntaments amb zones fluvials

dins del seu terme municipal.

Les institucions municipals són una font no negligible d’informació, perquè són les

encarregades de l’ordenació del territori a nivell local i acumulen memòria històrica

d’esdeveniments catastròfics succeïts en el passat.

En una primera aproximació, s’han triat els municipis que complissin algun dels dos

requisits següents:

• Contenir-hi zones conflictives, espais d’interès o punts singulars. Per exemple:

Martorell conté dins del terme municipal la confluència de l’Anoia i el

Llobregat.

• Ser municipis representatius d’una part de l’espai fluvial. Per exemple: el Prat

de Llobregat és identificatiu del Delta del Llobregat.

Les poblacions escollides han estat:

• Cervelló

• El Prat de Llobregat

• Igualada

• Martorell



Pàg. 33

• Rubí

• Sant Boi de Llobregat

• Sant Sadurní d’Anoia

• Terrassa

• Vilanova del Camí

D.1.5.2. Objectius de l’enquesta municipal L’enquesta municipal té quatre objectius fonamentals:

• La identificació dels principals problemes que originen les avingudes, a partir

de l’opinió dels tècnics municipals, ja que són ells els coneixedors més

directes de les obres efectuades a la llera i del risc d’inundabilitat.

• L’enquesta municipal és una eina per obtenir i comprovar sobre el terreny el

planejament urbanístic (en forma de Pla general, Normes subsidiàries o

d’altres). Posteriorment, un cop obtingudes les zones d’inundació per a cada

període de retorn, es podrà creuar la informació urbanística amb les dades

hidràuliques i d’aquesta manera delimitar i catalogar les zones afectables per

avingudes. Un altre objectiu de l’anàlisi del planejament urbanístic és conèixer

els projectes previstos a l’espai fluvial, sobretot aquells que modifiquin les

característiques de la llera.

• L’enquesta municipal ens donarà criteris per a l’estimació dels danys

econòmics, socials i mediambientals que potencialment poden generar certs

fenòmens catastròfics sobre l’espai fluvial.

• L’obtenció dels nivells màxims de l’aigua en avingudes anteriors, a través de

la memòria històrica del tècnic, les marques de cotes d’aigua sobre

infrastructures, el material fotogràfic existent, o bé mitjançant la consulta de

l’arxiu municipal.



Pàg. 34

D.1.5.3. Metodologia per a l’elaboració de l’enquesta municipal La metodologia seguida per a l’obtenció d’informació en l’enquesta municipal ha

estat:

D.1.5.3.1. Recopilació d’informació prèvia: espai fluvial i avingudes

En primer lloc, s’ha consultat tota la informació continguda en els estudis aplegats

sota el nom d’Interreg-II, duts a terme per l’Agència Catalana de l’Aigua entre 2000-

2002. Les dades més significatives extretes d’aquests treballs són: determinació i

catalogació de trams fluvials conflictius, descripció d’esdeveniments catastròfics

(sobretot en els àmbits hidrològic i geomorfològic), resum d’afectacions ja succeïdes,

cartografies de la llera i de les terrasses baixes i mitjanes, material fotogràfic i recull

d’articles periodístics. L’abast d’aquests treballs és ampli tant espacialment com

temporal i la informació que se n’extreu és molt fiable.

En segon lloc, s’ha revisat la configuració de cada un dels termes municipals

implicats, la situació de l’espai fluvial en relació a l’estructura del municipi i el conjunt

d’actuacions que poden afectar-ne les característiques actuals.

D.1.5.3.2. Citació al municipi amb un tècnic de l’Ajuntament

S’ha prosseguit contactant amb cada Ajuntament i concertant les visites amb el tècnic

responsable del Servei d’Obres Públiques, de la regidoria d’Urbanisme o Medi

Ambient, preferentment.

D.1.5.3.3. Informació del planejament urbanístic

Un cop a cada Ajuntament, s’inicia l’entrevista amb un seguit de qüestions

relacionades amb el planejament urbanístic actual i previst:

• Definició de la fase en què es troba l’ordenació territorial (Pla general, Normes

subsidiàries o delimitació del sòl urbà).

• Modificacions executades o previstes a l’ordenació actual del territori. En

concret, obres futures que afectin la configuració de l’espai fluvial (construcció

de depuradores, endegaments, parcs fluvials, zones recreatives, etc).

Es cataloga tota la informació rebuda a l’Ajuntament i s’incorpora als antecedents.



Pàg. 35

D.1.5.3.4. Enquesta al tècnic municipal

A continuació, i davant d’un tècnic autoritzat, es plantegen un seguit de qüestions

sobre nivells de risc i avingudes històriques:

• Quins nuclis o emplaçaments es veuen afectats sovint per inundacions,

quines són les obres de protecció existents i quina periodicitat tenen aquests

successos.

• Quines han estat les avingudes històriques més catastròfiques, quines zones

han quedat inundades, quins danys s’han produït i si existeixen testimonis o

senyals referenciades de nivells d’aigua. Es demana una valoració de la

magnitud d’aquests fenòmens (dada subjectiva).

• Quines propostes d’actuació sobre l’espai fluvial són prioritàries, a criteri de

l’Ajuntament.

D.1.5.3.5. Treball final a l’oficina

Un cop recollida tota la informació municipal, s’ordena de manera sistemàtica i es

completa amb dades provinents de l’INE (Instituto Nacional de Estadística) i de

l’Interreg-II. A continuació, s’introdueix a l’ordinador mitjançant una base de dades

especialment creada per a informació dels Ajuntaments.

L’objectiu del treball de gabinet és doble:

• En primer lloc, fer consultable la informació obtinguda, Amb l’objecte de poder

respondre preguntes senzilles creuant camps relacionats.

• En segon lloc, fer editable la informació obtinguda, podent generar

automàticament informes o reculls de les dades que més interessin.

Tota aquesta informació serà útil i es tindrà en compte a l’hora de proposar

intervencions sobre el territori.

Documents

INTRODUCCIÓ1 D.1.2. ANÀLISI DELS ESTUDIS …aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/espais_fluvials/... · • Projecte de connexió de les rieres Comerç, Benet i Can