INTERVALRuud Kuijer

INTERVALRuud Kuijer

PUBLICA / PUBLISHED BY© Ciudad de las Artes y las Ciencias, S. A.Av. del Professor López Piñero (Historiador de la Medicina) n.º 746013-Valencia (España)

1.ª edición / 1st edition: Octubre / October 2019

PRÓLOGO / PREFACE

Fundación Gabarrón

FOTOGRAFÍA / PHOTOGRAPHYDepartamento de Audiovisuales CAC, S. A. / Audiovisuals Department, CAC plc

COORDINACIÓN DE CONTENIDOS / CONTENT COORDINATIONDirección de Contenidos CAC, S. A. / Content Management, CAC plcDepartamento de exposiciones CAC, S. A. / Exhibitions Department, CAC plc

DISEÑO GRÁFICO Y MAQUETACIÓN / GRAPHIC DESIGN AND LAYOUTDepartamento de Diseño y producción CAC, S. A. / Design and production Department, CAC plc

Queda rigurosamente prohibida, sin la autorización escrita de los titulares del copyright, bajo las sanciones establecidas en las leyes, la reproducción total o parcial de esta obra por cualquier medio o procedimiento, comprendidos la reprografía y el tratamiento informático. / All rights reserved. No part of this publication may be reproduced, stored in or introduced into a retrieval system, or transmitted, in any form, or by any means (electronic, mechanical, photocopying, recording or otherwise) without the prior written permission of the copyright owners.

INTERVALRuud Kuijer

Ruud Kuijeren el Passeig de l’Art

La Ciutat de les Arts i les Ciències de Valencia se enorgullece en presentar la primera gran exposición de Ruud Kuijer en España.

Nueve esculturas al aire libre se muestran en el maravilloso Paseo del Arte ubicado en el Umbracle. El espacio y el material están en diálogo permanente. INTERVAL es un espacio activado. Es el resultado de los experimentos de Kuijer con el equilibrio, la gravedad y las formas y objetos. Cada escultura es totalmente autónoma, un objeto en sí mismo. El intérvalo físico también puede ser experimentado mentalmente: cuando miramos las esculturas, una por una, podríamos tener un ojo para su independencia conceptual.

Ruud Kuijerin the Art Walk

The Ciutat de les Arts i les Ciències in Valencia is proud to present the first large exhibition by Ruud Kuijer in Spain.

Nine outdoor sculptures exhibited in the wonderful Paseo de Arte located in L’Umbracle. The space and the material are in constant dialogue. INTERVAL is an activated space. It is the result of Kuijer’s experiments with balance, gravity, and the shapes and objects. Each sculpture is totally self-contained, an object in itself. The physical interval can be experienced mentally: when you look at the sculptures one by one, you can capture their individual concept.

INTERVALRuud Kuijer

La Fundación Gabarrón, en colaboración con la Ciutat de les Arts i les Ciències, ha hecho posible ese diálogo entre lo íntimo y lo espectacular, ofreciendo la posibilidad de conocer el singular trabajo de Kuijer, quien dijo sentir especial atracción por la obra de Julio González, Oteiza o Chillida: «España es un país de grandes artistas abstractos», recalcó. Su propia identidad está marcada por el hormigón, un material «muy actual, porque se usa para la construcción de centros comerciales, puentes o carreteras, pero que sin embargo no hay muchos artistas que lo utilicen, y yo empecé con él hace ya 30 años».

Y ahondó en esa relación que mantiene con el hormigón, al igual que con el acero: «Me gusta la sofisticación del hormigón y la ductilidad del acero, más manejable». Algo que se puede comprobar en las nueve piezas exhibidas bajo el elocuente título de ‘Intervalo’. Un intervalo que alude al ritmo establecido entre el espacio que separa las esculturas y el propio equilibrio compositivo de su obra, que parece sonar a ritmo de metrónomo. «Ese ritmo lo marca el propio edificio del Museu de les Ciències con el que dialogo, si bien mi obra es más arrítmica que la de Calatrava».

Kuijer fue desgranando las particularidades de cada una de sus criaturas, con las que mantiene ese aire doméstico reflejado en los materiales empleados para crearlas. Hay evocaciones a la madera -su veteado se puede sentir-, a la tela de arpillera, los cajones, las puertas -porque traslada de un espacio a otro- y a otro buen número de elementos cotidianos que transforman el frío hormigón en un lugar cálido. También sus piezas de acero, que al ser más dúctiles le permiten barrocos entrelazamientos, destilan esa sutileza de lo pesado que se vuelve ingrávido.

The Gabarrón Foundation, in collaboration with the Museo de las Ciencias has made that dialogue possible between the intimate and the spectacular, offering the possibility to discover the magnificent work by Kuijer, who said he felt a special attraction to the artwork byJulio González, Oteiza or Chillida: “Spain is a country of great abstract artists”, he pointed out. His own identity is characterised by the use of concrete, “a very modern material because it’s used to build shopping centres, bridges or roads, but few artists use it however, and I started to work with it 30 years ago.”And he explored that connection he has with concrete, just as he did with steel: “I like the sophistication of concrete and the ductility

of steel, which is more malleable.” This can be observed in the nine pieces exhibited under the expressive title of ‘Interval’. An interval that refers to the rhythm established between the space that separates the sculptures and the compositional balance of his work, which seems like it sounds to the rhythm of a metronome. “That rhythm is marked by the building of the Museo de las Artes y las Ciencias with which I engage, although my work is less rhythmical than Calatrava’s.”

Kuijer breaks down the distinctive features of each one of his creations with which he keeps that domestic appearance reflected in the materials used to create them. There are evocations of wood -you can feel the grain- sackcloth, drawers, doors -because it moves from one space to another- and another good number of everyday elements that turn the cold concrete into a warm place. He also mentions his steel pieces, and as these are more malleable, they allow baroque entanglements, showing that subtleness of how heavy weightless becomes.

“I believe in imperfection, not to be in complete control of things.” And it was then when he referred to Picasso by mentioning the creative process as a place of unexpected revelations: ”you learn by making things and surprising yourself.” He had the surprise of discovering the differences between his work and Calatrava’s, as “it grows upwards, whereas mine rises while it stays stuck to the ground.” The 3,000 kilos of the heaviest sculpture -which doesn’t seem that heavy- also stands straight to let it fall like a dress, which is his own metaphor when it came to explaining one of his sculptures.

‘Interval’ will stay in Valencia’s L’Umbracle until 9 April 2018, which is the same six-month interval marked by the Museo de las Artes y las Ciencias between one exhibition and another. Nine sculptures of steel and concrete which span the last 22 years of work by Ruud Kuijer, whose abstract sculpture is always related to real life. So, there is intimacy versus monumental character as a characteristic dialogue of modern society.

INTERVALRuud Kuijer

«Creo en la imperfección, no en el control total de las cosas». Y fue entonces cuando se refirió a Picasso, aludiendo al proceso creativo como lugar de inesperadas revelaciones: «Aprendes haciendo las cosas y sorprendiéndote». Como suya fue la sorpresa de descubrir las diferencias de su obra con la de Calatrava, «que va creciendo hacia arriba, mientras que la mía se eleva al tiempo que se mantiene pegada a tierra». Los 3.000 kilos de la más pesada -y ni siquiera los sientes- también se yergue igualmente para dejarse caer como un vestido, por utilizar su propia metáfora a la hora de explicar una de las esculturas.

‘Intervalo’ permanecerá en el Umbracle de Valencia hasta el 9 de abril de 2018, siguiendo en esto el mismo intervalo de seis meses marcado por la Ciutat de les Arts i les Ciències entre una exposición y otra. Nueve esculturas de acero y hormigón que abarcan el trabajo de los últimos 22 años de Ruud Kuijer, cuya abstracción escultórica se halla siempre «referida a la vida real». Intimidad, pues, versus monumentalidad como diálogo característico de la sociedad contemporánea.

AjarWindow Sculpture I, 2006-2008

HormigónConcreteFormigó

Without title, 1995AceroSteelAcer

BerlínColumn Sculpture III, 2008

Hormigón armadoReinforced concrete

Formigó armat

Without title, 2015-2016Hormigón armadoReinforced concreteFormigó armat

Split, 1997AceroSteelAcer

KinkedWindow sculpture IVHormigón armadoReinforced concreteFormigó armat

ShellColumn Sculpture IIHormigón armado

Reinforced concreteFormigó armat

Loose, 2008-2010Hormigón armadoReinforced concreteFormigó armat

Without title, 1996AceroSteelAcer

Biografía

Ruud Kuijer (Schalkwijk, 8 de junio de 1959) es un escultor holandés, especialmente conocido por sus monumentales Waterworks (2001-2013), un grupo formado por siete esculturas a gran escala ubicadas a lo largo del Canal Amsterdam-Rin en la ciudad de Utrecht, Países Bajos.

Waterworks es un proyecto único iniciado por un artista, poco convencional en términos de visión, escala y ubicación.Las esculturas de Ruud Kuijer aparecen en colecciones de museos y coleccionistas privados en Holanda, Bélgica, Alemania y Estados Unidos. Ha realizado proyectos permanentes a gran escala en Melbourne (2009) y Ciudad de Panamá (2016).

La tradición de la escultura clásica y contemporánea desempeña un papel importante en la obra de Ruud Kuijer, junto con su constante deseo de trascender este concepto. Originalmente trataba de encontrar y utilizar las cualidades plásticas y las posibilidades expresivas que ofrecen las propiedades de materiales convencionales como hierro, tornillos, moqueta, cuerda, madera y hormigón. Estos materiales tienen una corta historia cuando se trata de arte. En los últimos años, el hormigón ha sido el material dominante.

Ruud Kuijer (Schalkwijk, 8 June 1959) is a Dutch sculptor particularly known for his monumental Waterworks (2001-2013), a group consisting of seven large-scale sculptures along the Amsterdam-Rhine Canal in the city of Utrecht, Netherlands. Waterworks is a unique project initiated by an artist, and is unorthodox in terms of vision, scale and location.

Ruud Kuijer’s sculptures appear in museum collections and private collections in Holland, Belgium, Germany and the US. He has carried out large-scale permanent projects in Melbourne (2009) and Panama City (2016).

The tradition of classic and contemporary sculpture plays an important role in Ruud Kuijer’s work, along with his constant desire to go beyond this concept. It was originally about finding and using sculptural qualities, and the expressive possibilities that the properties of conventional materials offer, such as iron, screws, carpet, rope, wood and concrete. These materials have a short history when it comes to art. In recent years, concrete has been the predominant material.

Biography

La Ciutat de les Arts i les Ciències de València s’enorgulleix a presentar la primera gran exposició de Ruud Kuijer a Espanya.

Nou escultures a l’aire lliure es mostren en el meravellós Passeig de l’Art situat en l’ Umbracle. L’espai i el material estan en diàleg permanent. INTERVAL és un espai activat. És el resultat dels experiments de Kuijer amb l’equilibri, la gravetat i les formes i objectes. Cada escultura és totalment autònoma, un objecte en si mateix. L’ interval físic també pot ser experimentat mentalment: quan mirem les escultures, una per una, podríem tindre un ull per a la seua independència conceptual.

Ruud Kuijeren el Passeig de l’Art

La Fundació Gabarrón, en col·laboració amb la Ciutat de les Arts i les Ciències, ha fet possible aquest diàleg entre l’íntim i l’espectacular, oferint la possibilitat de conéixer el singular treball de Kuijer, qui va dir sentir especial atracció per l’obra de Julio González, Oteiza o Chillida: «Espanya és un país de grans artistes abstractes», va recalcar. La seua pròpia identitat està marcada pel formigó, un material «molt actual, perquè s’usa per a la construcció de centres comercials, ponts o carreteres, però que no obstant això no hi ha molts artistes que l’utilitzen, i jo vaig començar amb ell fa ja 30 anys».

I va aprofundir en aquesta relació que manté amb el formigó, igual que amb l’acer: «M’agrada la sofisticació del formigó i la ductilitat de l’hacer. Alguna cosa que es pot comprovar en les nou peces exhibides sota l’eloqüent títol de ‘Interval’. Un interval que al·ludeix al ritme establit entre l’espai que separa les escultures i el propi equilibri compositiu de la seua obra, que sembla sonar a ritme de metrònom. «Aquest ritme el marca el propi edifici del Museu dels Ciències amb el qual dialogue, si bé la meua obra és més arrítmica que la de Calatrava».

Kuijer va anar desgranant les particularitats de cadascuna de les seues criatures, amb les quals manté aquest aire domèstic reflectit en els materials emprats per a crear-les. Hi ha evocacions a la fusta -la seua veteado es pot sentir-, a la tela d’ arpillera, els calaixos, les portes -perquè trasllada d’un espai a un altre- i a un altre bon nombre d’elements quotidians que transformen el fred formigó en un lloc càlid. També les seues peces d’acer, que en ser més dúctils li permeten barrocs entrellaçaments, destil·len aquesta subtilesa del pesat que es torna ingràvid.

«Crec en la imperfecció, no en el control total de les coses». I

INTERVALRuud Kuijer

va anar llavors quan es va referir a Picasso, al·ludint al procés creatiu com a lloc d’inesperades revelacions: «Aprens fent les coses i sorprenent-te». Com a seua va ser la sorpresa de descobrir les diferències de la seua obra amb la de Calatrava, «que va creixent cap amunt, mentre que la meua s’eleva al mateix temps que es manté pegada a terra». Els 3.000 quilos de la més pesada -i ni tan sols els sents- també s’alça igualment per a deixar-se caure com un vestit, per utilitzar la seua pròpia metàfora a l’hora d’explicar una de les escultures.

‘Interval’ romandrà en l’ Umbracle de València fins al 9 d’abril de 2018, seguint en això el mateix interval de sis mesos marcat per la Ciutat de les Arts i les Ciències entre una exposició i una altra. Nou escultures d’acer i formigó que abasten el treball dels últims 22 anys de Ruud Kuijer, l’abstracció escultòrica dels quals es troba sempre «referida a la vida real». Intimitat, doncs, versus monumentalitat com a diàleg característic de la societat contemporània.

Ruud Kuijer (Schalkwijk, 8 de juny de 1959) és un escultor holandés, especialment conegut pels seus monumentals Waterworks (2001-2013), un grup format per set escultures a gran escala situades al llarg del Canal Amsterdam-Rin a la ciutat d’Utrecht, Països Baixos. Waterworks és un projecte únic iniciat per un artista, poc convencional en termes de visió, escala i ubicació.

Les escultures de Ruud Kuijer apareixen en col·leccions de museus i col·leccionistes privats a Holanda, Bèlgica, Alemanya i els Estats Units. Ha realitzat projectes permanents a gran escala a Melbourne (2009) i Ciutat de Panamà (2016).

La tradició de l’escultura clàssica i contemporània exerceix un paper important en l’obra de Ruud Kuijer, juntament amb el seu constant desig de transcendir aquest concepte. Originalment tractava de trobar i utilitzar les qualitats plàstiques i les possibilitats expressives que ofereixen les propietats de materials convencionals com a ferro, caragols, moqueta, corda, fusta i formigó. Aquests materials tenen una curta història quan es tracta d’art. En els últims anys, el formigó ha sigut el material dominant.

Biografia