AllioliINTERSINDICAL

VALENCIANAQuaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 221 · Època IV · Febrer 2009

IntersindicalIntersindical

UN DESAFIAMENT PER A L’ESCOLA VALENCIANA

PLURILINGÜISME

Les negociacions comencenamb imposicions de la ConselleriaUn document ‘de mínims’ servirà perquè la Plataformaavalue les negociacions amb Conselleria

> 5

Treballar en la privada Crisis (més d’una)Maria Lozano Estivalis

PA I ROSES

Carme Miquel

A LA PORTA DE L’AULA

Seria important esbrinar quina és lapercepció que té la gent jove sobrela tan noticiada crisi econòmicamundial que vivim. Seria bo saber si

es pregunten pel seu abast i per les causesque la produeixen i si cerquen alternativesper superar la situació. Perquè entendre demanera crítica el món en què vivim idesenvolupar capacitats per intervenir-hi demanera positiva és una premissa que ha deconsiderar qualsevol enfocament educatiu.

Dins d’aquest plantejament deconeixement del món i anàlisi de la crisiactual, pot ser útil la reflexió sobre el quesuposen les hipoteques porqueria i leshipoteques en general, per tal d’arribar aanalitzar el funcionament del sistemafinancer, que crea els diners del no-res, quecompra i ven diners que no responen a unproducte concret. Un sistema que per aseguir funcionant necessita que consumimmolt de tot, que necessita que ens endeutemper a cobrar-nos més cars els nostresdeutes. Un sistema que no es basa en el valorreal de les coses, sinó en la lògica del màximbenefici sense preocupar-se de lesconseqüències que puga produir. Però el fetés que les conseqüències afecten tota lahumanitat. Per exemple, no es pot ignorarque el nivell extraordinari de desigualtatssocials existents són conseqüència del’esmentat sistema econòmic, el qual manté

les tres quartes parts de la població mundialper davall dels límits de la pobresa i propiciaque el 80% dels recursos naturals siguenconsumits només pel 20% de la població.

El consum d’aquests recursos estàaccelerant-ne l’esgotament, especialmentdels recursos energètics d’origen fòssil. Laseua explotació sense límits, alhora queamenaça la continuïtat del mateix sistemaeconòmic, ha produït el problema ecològicmés greu: el canvi climàtic. El canvi en elclima és una conseqüència del model de vida,un avís que estem vivint per damunt de lesnostres possibilitats, que el planeta Terra nopot suportar el nostre consumisme. Noméscal pensar que si tota la població mundialconsumira el mateix que un europeu mitjà, esnecessitarien entre tres i vuit planetes per aproduir els recursos suficients i per aabsorbir els residus generats. Enconseqüència, per a aturar el canvi climàticcal canviar el model econòmic dominant.

En definitiva: la crisi econòmica, la crisisocial i la crisi ecològica tenen un mateixorigen i necessiten una mateixa resposta.L’educació hauria de contribuir que la gentjove trobe i aplique les respostes adients.

Deia Agnes Heller que hauríem depensar i actuar com si estiguéremen una democràcia real, on lavalentia fonamental no és

l’heroisme militar sinó el valor cívic. En lesactuals relacions laborals ens fa falta moltd’això. Però com sostindre aquesta posturaen aquelles empreses l’organització i laideologia de les quals acaben emparantobertes discriminacions? És el cas de moltscentres educatius privats o concertats ontreballar no és gens fàcil, i no per lestasques, de docència o d’administració iserveis, sinó pel clima en què es desenvolupael treball diari.

Les decisions de la direcció solen estarprenyades d’arbitrarietats i els espais per a ladiscrepància, quan n’hi ha, estan coberts peruna espessa boira d’autocensura. Només calfer una ullada a la situació en què es trobentreballadors i treballadores en aquestes

institucions quan han d’organitzar la seuarepresentació sindical per a adonar-se quealguna cosa no funciona en el sistemademocràtic. D’una banda, han d’esquivaramenaces, coaccions i tot tipus de pressionspsicològiques d’aquells que pretenendebilitar la veu col·lectiva del personal delcentre. De l’altra, algunes lletanies —“elsamos del centre poden decidir el que millorels semble”, “si no t’agrada te’n vas” o“t’estàs buscant l’acomiadament”— actuencom una llosa en la iniciativa de molts. I quèdir-ne, dels perversos: “estàs posant en riscel nostre projecte” o “no mossegues la mà dequi et dóna menjar”.

Amb tot, el més demolidor és la sensaciód’aïllament, inseguretat i pèrdua amb què quihi treballa sol topar prompte o tard. Per això,és fonamental l’intercanvi d’idees i accionsentre les persones que treballen enl’ensenyament privat. Cal articular discursoscomuns que revaliden la postura sindical coma espai de creació, denúncia i defensa, irecuperar la dignitat col·lectiva que es preténsegrestar a força de falses premisses. Urgeixdefendre els drets laborals i les llibertats, iactuar com si en aquests centres esrespectaren. Però perquè per als qui hitreballen puguen actuar amb coratge cívic calteixir xarxes de suport polític i sindical.

Com sempre, el silenci —de la gent dedins, però també de la de fora— n’éscòmplice. Comencem a trencar-lo?

El compromís de la informacióJoan Blanco

EL MORTER

EL PARDAL

El sistema es basa enla lògica del màxim beneficisense preocupar-sede les conseqüènciesque puga produir

Josep Herrero

El més demolidorés la sensació d’aïllament,inseguretat i pèrduaamb què qui hi treballasol topar prompte o tard

2 / 221 / FEBRER 2009

Des que va començar elmoviment de rebuig alsdesgavells de laConselleria, ara fa quasi

un any, STEPV s’ha esforçat quetothom tinguera els elementsd'anàlisi suficients per a decidirsobre la seua participació en lesmobiltzacions.

Hem tingut clar que aquest esforçs'havia de fer, que caliademocratitzar la informació. Per això,hem afirmat que des del nostre web odes de la premsa escrita -revistaAllioli o comunicats- haviem d'oferirde manera permanent alstreballadors i treballadores tota lainformació disponible, amb l’únicobjectiu de garantir que eixainformació arribara senselimitacions.

La informació facilitada pelSindicat, però també la d’altresmembres de la Plataforma perl’ensenyament públic, ha enriquit laparticipació de persones i col.lectius. Ila plataforma ha estat clau a articulareixa participació per que ha estatcapaç de sumar la diversitat,construint una veu singular i unitària.

Enfront, l'administració va intentardividir les negociacions per sectorseducatius: sindicats, associacions depares i mares, direccions delscentres, alumnat... STEPV -que maiva ser convocat a cap reunió bilateralper Conselleria- va defensar quel'organització convocant de lesmobilitzacions, la plataforma,tinguera una única veu.

Més i millor informació és, també,més i millor participació. I qui participade la mobilització es guanya el dret aparticipar de les decisions. Així diguemque en la mobilització i en la negociació

compartim decisions. És un compromísque assumim, no un lema per a uncartell electoral. No existeix informacióreservada, tota la informació querebem la traslladem, immediatament,al professorat. És seua.

No pretenen que altresorganitzacions es comporten comnosaltres. Cadascuna és lliure dedecidir el seu model. Però no anem arenunciar a la nostra formad’entendre el sindicalisme per copiarla d’altres.

En aquest procés, algunaorganització està obsessionada ambSTEPV, i les seues publicacions ensón una bona prova. A base d’estiraro constrenyir la realitat -com unxicle- o presentar parcialment lesnostres posicions, es vol transmetrela imatge d’un Sindicat que noaprecia la unitat. No anem acontestar amb la mateixa moneda.Nosaltres no tenim cap posició queocultar. Tot allò que diem i fem està ala nostra revista i al nostre web. Dia adia, tot està a la vista. Qui ha deparlar és el professorat. No ensdedicarem a fer antisindicalisme.

Hem fet nostra la unitat, però unaunitat sòlida necessita estarcimentada amb la informació mésampla. No la confundirem amb launiformitat.

PENSADES

Més i millor informació és,també, més i millorparticipació. Qui participade la mobilització esguanya el dret a participarde les decisions.

ÈPOCA IV - Núm. 221 · Febrer 2009 ·SINDICATDETREBALLADORSITREBALLADORESDEL’ENSENYAMENTDEL PAÍSVALENCIÀ.INTER-SINDICAL VALENCIANA (STEPV-Iv)DIRECTOR: Joan Blanco · CAP DE REDACCIÓ: RafaMiralles · COORDINACIÓ: Rosa Roig COL•LABO-RADORS: Marc Candela, Antoni Cerdà, SoniaIbañez, Xavier Izquierdo, Jaume Llopis, VicentMaurí, Joan Pérez, Paco Tortosa . PRODUCCIÓ: PepRuiz · DISSENYIMAQUETACIÓ:Gràcia Ausiàs, JordiBoluda, Amadeu Sanz · CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA:Toni Soriano· ADMINISTRACIÓ,REDACCIÓIPUBLI-CITAT: Juan de Mena, 18, baix. 46008València.Telèfon 96 391 91 47 · Fax 96 392 43 34 ·allioli.stepv@intersindical.org · www.intersindi-cal.org/stepv · IMPRIMEIX: · Bronte Graf, S. L. ·Cullerers, 18. Alaquàs. · T. 961515017 · TIRATGE:15.000 exemplars · ISSN: 1576-0197 · DIPÒSITLEGAL: V-1.454-1981 · FRANQUEIG CONCERTAT:46/075 · INTERSINDICAL VALENCIANA · ALA-CANT: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005 · T.965985165 · ALCOI: Oliver, 1-5º. 03802 · T.966540602 · ALZIRA: Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p.16. 46600 · T. 962400221 · BENICARLÓ: Plaça del’Ajuntament, 3. 12580 · T. 964465283 · ELX:Maximilià Thous, 121-b. 03201 · T. 966225616 · CAS-TELLÓ: Marqués de Valverde, 8. 12003 · T.964269094 · GANDIA: Sant Pasqual, 13 - 1r dta.46700 · T., F. 962950754 · VALÈNCIA: Juan de Mena,18. 46008 · T. 963919147 · XÀTIVA: Portal del Lleó, 8,2ª. 46800 · T. 962283067 · UNIVERSITAT D’ALA-CANT: Edifici Germà Bernàcer, b. Tel. 965909512 ·UNIVERSITAT JAUME I CASTELLÓ: Ed. Rectorat.Campus Riu Sec. Tel. 964728812 · UNIVERSITAT DEVALÈNCIA: Blasco Ibáñez, 21. Tel. 963983018 · UNI-VERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA: Camí deVera, s/n. Tel. 963877046 · UNIVERSITAT MIGUELHERNÁNDEZ (ELX): Maximilià Thous, 121 b. Tel.966225616 · UNIVERSITAT CARDENAL HERRERA -CEU: Alfara del Patriarca. Tel. 963877046 · UNIVER-SITAT CATÒLICA SANT VICENT FERRER: Godella.Tel. 963877046

A l’Ajuntament de Torrent que haaprovat, amb el vot en solitari delPP, la cessió de 5.000 metresquadrats a una universitat privada.Alhora, amb 75.000 habitants,només té, per exemple, una escolainfantil pública, I no és municipal,sinó de la Generalitat.

Per a la revista SAÓ, referent de lanostra cultura durant els últims 32anys, que sobtadament s’ha vistsorpresa amb l’anulació de tots elscontractes que la Conselleriad’Educació mantenia amb la revistaper a la seua difusió en centresescolars i biblioteques, abocant-laal tancament.

OLI

ALL

Els darrers mesos hem assistita un seguit d'actuacions de laConselleria per a impartir enanglés l'assignatura

d'Educació per a la Ciutadania.L’ocurrència inicial de burlar laimpartició de la matèria i maniobrar alservei d'interessos partidistes, ha anatderivant, improvisació rereimprovisació, en una suposada aposta“per l'aprenentatge de l'anglés en elmarc d'un model d'ensenyamentplurilingüe”.

STEPV aposta perquè l'alumnat, enacabar els ensenyaments obligatoris,domine les dues llengües oficials i unallengua estrangera, com a mínim.Però, rebutgem que es maniobre ambl'ensenyament de les llengüesestrangeres per a obstaculitzar laimpartició de Ciutadania, o per aamagar els dèficits del nostre sistemaeducatiu. Aquests programes, que hande ser decidits per cada centre, ambsuficient professorat i sempreconsiderant les competèncieslingüístiques de l'alumnat, s'hand'iniciar en les primeres etapes,infantil i primària.

Reclamem una negociació realsobre la implantació d'un modelplurilingüe. En aquest marc, ja hemexpressat el compromís per a treballarconjuntament en la difusió del Pla perl’Escola Pluringüe, presentat perl’entitat cívica Escola Valenciana endesembre passat. Aquest pla senta lesbases per a potenciar amb realismeles capacitats lingüístiques del’alumnat en les dues llengües oficials ien una tercera llengua, a partir dels

quatre anys, un procés que caldriaincrementar de manera paulatina encursos posteriors. En aquest pla, laformació del professorat és una peçafonamental per tal que, al final delprocés, la totalitat del professorat delsnivells bàsics estiga capacitat en tresllengües.

Però, en les actuals circumstàncies,és impossible garantir lescompetències lingüístiques del’alumnat. Per a assolir el trilingüisme,és clau consolidar i partir delbilingüisme i la potenciació delsprogrames d'ensenyament en valenciào d'immersió lingüística.

Sorprén que mentre els distintsagents educatius aporten propostes aldebat, el conseller i la seua secretàriaautonòmica continuen insistint —malgrat les sentències judicials— laplena vigència de Ciutadania enanglés, amb una actitud que dificulta elprocés de negociació global amb lacomunitat educativa. Bé faria elconseller declarant la suspensiódefinitiva de l’ordre sobre Ciutadania:seria el millor gest amb que podriademostrar la seua voluntatnegociadora.

Nosaltres no participarem amb lapolítica d’aparador de Font de Mora, niacceptarem un reduccionisme que,des d'un fals model plurilingüe,pretenga convertir-se en un modelbilingüe castellà/anglés. Si hi havoluntat, negociarem, però sil'aprenentatge de les llengües esredueix a una estratègiapropagandística, el conseller enstrobarà enfront.

EDITORIALPlurilingüisme sense trampesErasmus L’experiència de la unitat

Tudi Torró

DES DEL SUD VALENCIÀ

Jaume Martínez Bonafé

TEATRES DE L’ESCOLA

Quan creus que ja s’acaba torna acomençar... Això canta Raimon icontinua sent així. Malauradament,en aquest país nostre, encara no

s’ha acabat un conflicte i en comença unaltre, que no és nou. És la faena delmatalafer: fer i desfer. Que si s’ha deconsiderar o no la titulació en filologiacatalana, que si el valencià és idioma propidiferent del català com diu l’Estatutd’Autonomia... És tan lamentable patir unsgovernants tan ignorants que ens fa vergonyaacceptar que els tenim. Ens cansa molt haverde contraargumentar contínuament, peròclar, ja no és el que diu la premsa que diuen.Ara també podem veure’ls en la seua salsa.¿Heu vist i escoltat la secretària autonòmicad’Educació, Concha Gómez Ocaña —recomane que visiteu el vídeo en youtube—,dir que parla en català perquè no sap parlaren valencià? Amb una barbaritat acadèmicacom aquesta, què més podem esperar de lanúmero dos de la Conselleria d’Educació?

No passaria gran cosa si només fóra cosad’ella i de la gent del seu equip. Però elproblema està al carrer, a l’escola, a lesuniversitats... Per il·lustrar-ho us contaréuna anècdota real. Un dia, el fill d’una amigameua, un estudiant universitari, va arribartard a classe. En entrar-hi es va disculpar envalencià per la seua tardança. El seuprofessor, tot comprensiu, li va contestaramb un somriure: “Estos Erasmus...”. Desd’aleshores els companys del fill de la meuaamiga han optat per rebatejar-lo com aErasmus. Tot un avís per a navegants. Elprofessor, que no havia entés les paraules envalencià que li havia dirigit el jove… estavaconvençut que es tractava d’un alumneestranger! Forasters vindran que de casa enstrauran.

Però bé, no sigam tan negatius que no totestà tan malament, les coses difícilmentpoden empitjorar. Per això, ara que hemcomençat un nou any us confesse el que hedemanat als Reis Mags, perquè són mags,poden fer màgia i dur-nos una mica de seny:que l’educació valenciana comence a surar,que en la primera fila estiga l’alumnat, elprofessorat, les famílies i totes les personesque fan possible que cada dia, quan s’obrinles portes de l’escola, comence l’espectaclede l’educació. Per a aprendre coses noves,conviure amb els companys i les companyes,ser capaços de crear en les escoles espais deconvivència i d’aprenentatge… I perquè elspolítics, els que ens governen, facen el paperque els pertoca.

El que vam viure les darreressetmanes de 2008 en moltesescoles, molts instituts i moltesfacultats és l’experiència de la

unitat, i amb la unitat, també l’experiència del’autoritat, la força d’una veu popularreconeguda en què ens reconeixem. En lesdues multitudinàries manifestacions —la delmoviment estudiantil contra la colonitzaciócapitalista de la universitat, i la del movimentdocent i ciutadà contra la barbàrie despòtica,la burrera mental i la manipulació de lagestió política de l’educació— vaig viure unamateixa sensació: més enllà dels objectiusconcrets i tàctics de cada lluita, cadascú denosaltres s’adonava que l’agregació políticano era sols quantitativa. Estàvem vivint i nosols acudint, cadascú era necessari perquè elcicle mobilitzador en el qual ens trobàvemhavia nascut també del desig i la voluntatsingular de cadascú de nosaltres, que araérem molts, que ara érem moltes.

Coincidisc amb Reinhard Künhl —Sociedades en transformación, editorialGermania— que la possibilitat d’un altre món—que per a mi és la possibilitat d’una vidalliure, assossegada i plena de goig i dedesig— sols és possible si la políticaquotidiana ens transmet l’experiència queens movem cap a eixes formes de vida. Les

ocupacions de facultats universitàries, lesassemblees, els debats a l’aula o les reunionsde pares, mares i profes a l’institut, elssoparets, les tancades i les cartellades —només parle del que puc narrar de la meuaexperiència— han estat espais plens decoratge, i per això espais encoratjadors.Mireu el que ens diu el mateix Künhl:“Quienes nos dedicamos a enseñardeberíamos formar ciudadanos expertos,adultos, llenos de curiosidad intelectual ydispuestos a actuar. Pero antes deberíamostener nosotros mismos esas vivencias. Porqueuna cosa es clara: los inteligentes haceninteligentes; los buenos hacen buenos y losvalientes hacen valientes (Variaciones sobreBrecht)”.

Hi ha hagut també un bon treball de lesorganitzacions sindicals, els movimentssocials, ciutadans, pedagògics. No tant delspartits polítics, certament, però tampocdemanarem ara als que porten tant de tempsocupats per les poltrones del poder que esmolesten en fer recerca activista. Emconforme avui amb que les direccionssindicals i altres lideratges sàpiguenacaronar, mimar i acompanyar aquestaexperiència de la unitat. Tots i totes sabemque la unitat que hem pogut viure aquestsdies suposava alguna cosa més que la sumad’unes sigles. Era la multiplicació del desig.

¿Heu vist i escoltat lasecretària autonòmicad’Educació, Concha Gómez, dir que parla en català perquèno sap parlar en valencià?

Sabem que la unitat que hempogut viure aquests diessuposava alguna cosa més quela suma d’unes sigles. Era la multiplicació del desig

FEBRER 2009 / 221 / 3

PENSADES

La majoria sindical de la mesa generalde la funció pública signava en 2005 unacord pel qual es destinava un 0,3% dela massa salarial del personal quetreballa en la Generalitat a un fons depensions. Els representants de la In-tersindical s’hi van oposar, en considerarque aquests diners s’havien d’incorporara les nòmines, el salari directe que to-thom percep. Altres organitzacionssindicals van apostar pel pla de pen-sions, que garantiria —segons argu-mentaven— les futures jubilacions. LaIntersindical va arribar a plantejar la ne-cessitat de convocar un referèndum vin-culant, perquè el personal afectat de-cidira sobre la destinació dels seus di-ners, una iniciativa a què l’administraciói els altres sindicats es van oposar.

Un fons qüestionatEl fons de pensions, que des d’ales-hores no ha experimentat cap avançen la seua gestió, ha anat incremen-tant-se durant aquests anys a costa deretallades en les percepcions salarials

directes del personal. Però l’esclat dela crisi econòmica ha precipitat quel’eufòria inicial d’alguns portaveussindicals, que insistien en “l’impara-ble creixement dels beneficis”, hajaderivat en un pessimisme rotund, encomprovar les pèrdues dels guanys

acumulats en l’anterior període. A l’es-tat espanyol, el fons més conegut ésel que gestiona les aportacions obli-gatòries del personal funcionari del’administració general de l’estat,unes 574.000 persones. En finalitzarel tercer trimestre de 2008, el fons dis-

posava d’un valor patrimonial de 341milions d’euros. El fet que el 26% delpla s’invertisca en borsa ha provocatuna significativa devaluació del 6,64%entre gener i setembre de 2008, mésde 22 milions d’euros. D’aquesta ma-nera, d’una rendibilitat històrica anualdel 5,82%, a finals de 2005, s’ha pas-sat a només l’1,73%, i totes les esti-macions coincideixen a preveure pèr-dues més elevades a finals de 2008.A més, les quantitats aportades pelsaltres vora dos milions i mig d’em-pleats i empleades públics, tambéacumulen pèrdues.

La banca, amb els sindicatsEls qui no perden diners amb el fonsde pensions del funcionariat són elsseus gestors els quals —amb rendi-bilitat o sense— perceben puntual-ment el percentatge estipulat en l’a-cord que, en el tercer trimestre del’any passat, es traduïa en 383.000 eu-ros. La societat de gestió Gestión dePrevisión y Pensiones, participada pelBBVA —amb un 70%— junt ambCCOO i UGT —que es reparteixen amitges l’altre 30%— continuen deci-dint sobre uns diners descomptatsobligatòriament al personal emple-at públic, sense consultar-li-ho.

En aquest context, la premsa eco-nòmica (Expansión, 21/12/2008), in-formava que amb la crisi els fons depensions del països de l’OCDE hanperdut un total de 2,5 bilions d’euros—1,4 només en la part corresponenta les pensions d’empresa—, i hanacumulat pèrdues entre gener i oc-tubre per valor del 20% del seu pa-trimoni.

4 / 221 / FEBRER 2009

FUNCIÓ PÚBLICA

AllioliLa Conselleria de Justícia i Adminis-tracions Públiques ha presentat el pro-jecte de Llei de la Funció Pública Va-lenciana a la mesa general. La nego-

ciació ha d’acabar abans de març, pera obtindre els informes preceptius delConsell Econòmic i Social i del ConsellJurídic Consultiu i aprovar la llei en unple del Consell, previsiblement a finals

d’abril. D’acord amb aquestes previ-sions, les Corts Valencianes l’aprovarandurant el segon període de sessions de2009. Intersindical Valenciana, que hapresentat esmenes al projecte de llei,

està treballant amb els sindicats CAT iIGEVA per presentar-hi conjuntamentnoves propostes. La Intersindical ha re-butjat les posicions de l’administració,que al·lega el “mal moment econòmic”,per a oposar-se que la normativa in-corpore millores per als serveis públics,l’atenció a la ciutadania i les condicionslaborals del personal de les adminis-tracions públiques. El sindicat ha insistiten la necessitat de complir tots els com-promisos adquirits en els acords signatspels sindicats i la mateixa administra-

ció: “La transcendència de la llei, queha de perdurar en el temps, necessitael màxim consens entre els sindicats ipartits polítics. Cal apostar per uns ser-veis públics, de titularitat pública, queposen fi a les externalitzacions i priva-titzacions i amb les contractacions dis-crecionals al marge dels principis d’i-gualtat, mèrit i capacitat”.

La Intersindical ha encetat una cam-panya d’informació per reclamar laparticipació de totes les treballadoresi els treballadors afectats.

La Llei de la Funció Pública Valenciana es trametrà en 2009La defensa dels serveis públics i els drets laborals, principals exigències de la Intersindical

El País Valenciàlidera ladesocupació de tot l’estat

AllioliLes dades sobre la incidència de l’a-tur durant el mes de gener tornen asituar el País Valencià en una si-tuació preocupant, al capdavant detotes les comunitats autònomes.Un total de 31.021 noves personesdesocupades, amb un incrementdel 8,67% respecte al més anterior,situa el total d’aturats valencians enuns 390.000. L’increment interanualde155.595 persones des de gener de2008 representa un creixement del66,71%. En el conjunt de l’estat,l’augment de la desocupació de des-embre a gener s’ha establit en un6,35%, més de dos punts per davalldel País Valencià.

Mobilització social massivaIntersindical Valenciana, que situacom a principal responsable d’a-questa situació la Generalitat, exigeixal Consell que faça ús de totes lesseues competències per fer-hi frontamb seriositat i rigor: “Cal invertiren polítiques actives, potenciar el tei-xit productiu i els serveis públics, imillorar les prestacions socials a lespersones desocupades”. La Inter-sindical considera que “hi ha moltsexpedients de regulació d’ocupacióinjustificats, que han de ser des-aprovats per l’autoritat laboral”.D’altra banda, assegura, “la con-certació social dels darrers anysno ha servit per a encarar la crisi,sinó que ha estat un xec en blanc algovern valencià, que s’ha trobatamb les mans lliures per a dur a ter-me la seua política econòmica i so-cial”.

La Intersindical aposta per unamobilització social massiva, “per aexigir l’activació de les mesures i elsinstruments en poder de la Gene-ralitat que afavorisquen els sectorsmés desprotegits, milloren els ser-veis públics i les condicions del con-junt de la societat. L’administració hade potenciar el teixit industrial va-lencià i destinar recursos a la re-cerca, el desenvolupament i la in-novació”.

La Intersindical considera que“ha arribat el moment de passar pà-gina de l’actual model de creixementeconòmic, basat en la construcció iels serveis, responsable principal del’extrema gravetat de la crisi al PaísValencià”.

On ha quedat la rendibilitatdels plans de pensionsdel funcionariat?La crisi precipita l’acumulació de pèrdues en els fons degestió privada aprovats amb el suport de CCOO i UGT

Contra la crisi, cap a la vaga general“Contra la crisi i pels drets socials”, milers de persones es van manifestar, el 31 de gener a València, Alacant i Castelló, convocats per la Plataforma contrala Crisi i els Drets Socials, que agrupa distintes organitzacions. La Plataforma que s’oposa que la crisi “l’acaben pagant els de sempre” i es tanquen les em-preses, va promoure en 2008 altres mobilitzacions contra la directiva europea del retorn i la de les 65 hores. La Plataforma estudia la convocatòria de novesiniciatives que donen continuïtat a la mobilització, “que ha de tindre a l’horitzó la convocatòria d’una vaga general”. Foto: ARXIU

En les darreres setmanes, laIntersindical s’ha reunit ambIniciativa del Poble Valencià, Es-querra Unida del País Valencià,Esquerra i Bloc Nacionalista Va-lencià per intercanviar informa-ció i opinions sobre la crisi quetravessa el País Valencià i les di-verses propostes dels partits idel sindicat per fer-hi front. Enles reunions s’ha coincidit a cri-ticar l’actuació del govern va-lencià davant la crisi, marcadaper la presentació de diversosplans que, en un casos, ja esta-

ven inclosos en els Pressupos-tos del 2009 o bé no tenien cappartida pressupostària per tirar-los avant. Una política d’apara-dor que no ataca els problemesni aporta solucions més enllà dela pura propaganda. Els partitss’han oferit a treballar conjun-tament i a traslladar les inicia-tives de la Intersindical a les ins-titucions on tenen presència. Enels propers dies IntersindicalValenciana continuarà la roda dereunions amb altres partits po-lítics.

Intersindical Valenciana trasllada les seuespropostes sobre la crisi als partits polítics

Les ja històriques mobilitzacions delprimer trimestre van forçar l’admi-nistració a rectificar la seua actitudd’imposició i menyspreu cap a la co-munitat educativa valenciana. La in-evitable reculada de Font de Mora iel govern valencià del Partit Popu-lar davant el clamor popular era elpas previ per a que el nou any s’i-niciara amb una autèntica negocia-ció, mitjançant el diàleg i el pacte,per a superaren la confrontació en-tre la conselleria i l’escola valen-ciana. En aquest marc, la negocia-ció entre la Plataforma per l’en-senyament públic i les autoritatseducatives hauria de culminar ambun acord a mitjans de febrer, d’acordamb els terminis establerts. Aques-

tes negociacions han de possibilitarla signatura d’acords sobre qües-tions clau per al futur immediat,com ara la inspecció educativa i ladirecció dels centres, la catalogaciólingüística dels centres de secun-dària, la revisió de les plantilles do-cents, els models plurilingües i elsplans d’innovació, el mapa escolari els processos de matriculació.Aquests són els punts que la plata-forma va exigir negociar.

En el transcurs de la negociació,STEPV ha advertit que l’adminis-tració està incomplint els acordssobre la inspecció educativa, “en noconvocar un procés selectiu trans-parent i allunyat dels interessos po-lítics, que respecte els principisconstitucionals d'igualtat, mèrit icapacitat”. En aquest sentit, la se-cretària autonòmica, Concha Gó-

mez, ha imposat el nomenamentdirecte per l’administració dels cincmembres del tribunal. El Sindicat,que seguirà denunciant els incom-pliments i imposicions de la conse-lleria, ha recordat que la Plataformaper l’ensenyament públic “analit-zarà l’estat de les negociacions i elscompromisos signats i establirà, sical, un nou calendari de mobilitza-cions”.

A més dels punts establerts perla Plataforma, STEPV ha exigit ne-gociar també altres assumptes: con-dicions laborals del professorat In-terí, salut laboral, normes d’inicide curs i funcionament de centres,transformació places de primer ci-cle d’ESO als instituts i centres For-mació de Persones Adultes (FPA),jornada continuada, oferta d’ocu-pació pública, organització i funcio-

nament de les escoles oficials d'i-diomes, centres d’FPA, conservato-ris i escoles d’art i superior de dis-seny, retribucions del professorat inormatives de desplegament de laLOE.

En la presa de decisions, ha indi-cat el Sindicat, “mantindrem obertesde manera permanent les vies de lainformació i la participació, tant delprofessorat com del conjunt de la co-munitat educativa”.

FEBRER 2009 / 221 / 5

ENSENYAMENT

Les negociacions comencenamb incompliments iimposicions de la ConselleriaEl Sindicat denúncia Educació per imposar els tribunals sobre la inspecció

Les assemblees confirmen l’ajornament de lavaga i el manteniment de la unitatUn document ‘de mínims’ servirà perquè la Plataformaavalue les negociacions amb Conselleria

AllioliSTEPV va convocar, en les diferents co-marques del País Valencià, una rodad’assemblees de treballadors i treba-lladores en les què va explicar la de-cisió d’ajornar la vaga convocada ini-cialment per al 17 de desembre. Lesassemblees van confirmar majorità-riament el suport a la Plataforma endefensa de l’ensenyament públic, toti que la decisió d’ajornar la vaga va ser“precipitada”. Si la convocatòria s’ha-guera mantingut, es va argumentar en

les assemblees, la protesta hauriaestat un èxit que haguera deixat en mi-llor posició la Plataforma per arrancarcompromisos en el procés de nego-ciació.

Tot i això, es considera positiu elmanteniment de la unitat de la plata-forma i es demana als seus membresnegociar, “amb una sola veu”, el con-junt de les reivindicacions. El profes-sorat assistent a les assemblees ha es-tudiat els documents de l’STEPV, queconcreten el punts de la plataforma i

amplien la negociació a d’altres puntsnecessaris per millorar el sistemaeducatiu valencià. Per encarar la ne-gociació, s’ha demanat a la Platafor-ma que dispose d’un document de mí-nims en cadascun dels punts per tald’avaluar globalment el procés enacabar la negociació, el 16 de febrer,i impulsar, si cal, noves mobilitzacions.

El Sindicat va convocar també as-semblees d’equips directius, les qualsvan confirmar, tot i valorar positiva-ment l’acord retributiu, algunes rei-

vindicacions pendents, com la neces-sitat de revisar les plantilles dels cen-tres i adequar-les a les noves neces-sitats, l’increment de les hores dededicació als equips directius i la do-tació de personal administratiu enels centres d’infantil, primària, edu-cació especial i de formació de per-sones adultes. Aquestes assembleestambé han exigit la democratització ila transparència en la renovació de lesdireccions i el cobriment immediat deles baixes.

La Plataforma critica la paràlisi de lesnegociacionsPer a la comunitat educativa, les respostes del’administració són “insatisfactòries”

AllioliLa Plataforma per l’ensenyament pú-blic s’ha reunit el 6 de febrer per a ana-litzar el procés de negociació. La pla-taforma ha resumit en un documentels mínims necessaris en cada punt dela negociació, un text que s’ha tras-lladat als responsables d’Educació.

La plataforma entén que la nego-ciació “no és positiva”, perquè cap delstemes plantejats ha obtingut una res-posta satisfactòria de l’administra-

ció. Tot i això, la plataforma mantéoberta la negociació fins el 15 de febrer.La plataforma ha reiterat a la conse-lleria la necessitat que plantege ele-ments de confluència que permetenuna eixida satisfactòria al conflicte.

La Plataforma ha recordat la ne-cessitat de reunir-se, abans del 20 defebrer, amb la secretària autonòmicad’Educació per a resoldre tots els te-mes pendents:

� Inspecció. Cessament immediatdels inspectors i inspectoresaccidentals. Sorteig dels tribunalsde baremació dels mèrits. Requisitlingüístic: mínim, certificat decapacitació.�Catalogació lingüística. Aplicació,des de setembre de 2009, d’unamoratòria inferior a dos anys, tot igarantint que el professorat de leslínies en valencià té la capacitació.Garantia en els procediments de

provisió: concurs de trasllats icomissions de servei. Formació delprofessorat en els mateixos llocs detreball.�Matriculació equilibrada del’alumnat. Reconeixement de lesal·legacions del consell escolarvalencià. Nou decret d’admissió en2008/09.

� 12 de gener. El Secretariat del’STEPV acorda l’acció sindicaldels propers mesos i un documentque concreta els punts de laPlataforma

� 13 de gener. La junta deportaveus acorda el calendari denegociació sobre els punts delmanifest de la plataforma. ElSindicat adverteix que si no hi haun canvi d’actitud de laConselleria proposarà reprendreles mobilitzacions.

� 15 de gener. Primera mesasectorial sobre un punt delmanifest de la plataforma.Conselleria no es compromet aacceptar cap proposta rellevantper traure la inspecció de laconfrontació politica.

� 15 de gener. Nova sentència delTribunal Superior de Justícia queinvalida la presència del professord’anglés a l’aula i anul·la totes lesactuacions de l’administraciósobre Ciutadania. STEPV exigeix ala conselleria la retirada de l’ordresobre la impartició de Ciutadaniaen anglés.

� 28 de gener. El Tribunal Supremtomba l'objecció a Ciutadania iaïlla encara més al governvalencià. La sentència unificacriteris i desautoritza les famíliesobjectores a impedir l’alumnatentrar a les classes, com passa enalguna comunitat autònoma. ElSuprem entén que “no hi haintromissió”en l’educació moral deles famílies.

� 3 de febrer. La Plataformacondiciona la convocatòria de lavaga al resultat de lesnegociacions durant la setmana.

� 5 de febrer. En la mesasectorial, STEPV demana que lacatalogació lingüística es faça ensetembre de 2009 i negociar un“pla de xoc” de formació delprofessorat. Conselleria no escompromet a res.

L’administració estàincomplint els acordssobre la inspeccióeducativa

La negociació,fins al 5 de febrer

016Telèfon dd’ajuda

Dones mmaltractades

Joan Vicent Pérez AlberoFa poc vaig llegir a El País el reportatge“Los modelos sociales de Europa yEEUU se miden en la crisis”, on PoulNyrup Rasmussen, exprimer ministredanés, sosté que “no és una coinci-dència que els estats de benestarmés forts, les societats escandinaves,figuren entre les economies méscompetitives”. Rasmussen basaaquesta afirmació en el fet que “les so-cietats de benestar inverteixen enl’educació i en la formació de les per-sones i tenen polítiques actives queajuden els treballadors a passar d’untreball a un altre, i on el diàleg socialentre treballadors, empresaris i go-verns és essencial per a aconseguiruna bona productivitat i una elevadaqualificació”. Es tracta de “treballar demanera més intel·ligent, no més dura,no amb salaris baixos, sinó amb ele-vada qualificació”.

Possiblement, ens trobem im-mersos en la pitjor crisi econòmica dela història contemporània. A les tur-bulències en el sistema financer, hemd’afegir, al País Valencià, la crisi delsector de la rajola, el motor de la nos-tra economia durant els últims anys,i que ha portat a l’atur especialmentla població treballadora amb un nivellinferior de qualificació —joves que hanabandonat el sistema educatiu sensehaver obtingut ni tan sols el graduaten secundària— i la població immi-grant. Per tant, calen polítiques acti-ves per a crear llocs de treball. Les in-versions públiques en serveis de l’es-tat de benestar —educació, sanitat,escoles infantils, serveis domiciliaris,etc.— en són algunes.

Als centres de formació de perso-nes adultes (FPA) s’està reflectint lacrisi de dues maneres: amb un aug-ment de les persones que desitgen

participar en les diferents accionsformatives que s’hi ofereixen i amb ladisminució de la mitjana d’abandód’anys anteriors.

Disposem de la ferramenta, la lleivalenciana de l’FPA, els objectius de laqual giren al voltant de tres eixos: l’ad-quisició i actualització de la formacióbàsica, la promoció de l’accés als di-ferents nivells del sistema educatiu ila millora de les possibilitats d’inser-ció i de participació en la vida social,econòmica, política i cultural, ambatenció preferent als sectors socialsdesafavorits. Només falten les políti-ques que facen possible el complimentd’aquests objectius. Per això, ara calque el govern valencià pose en pràc-tica els mecanismes que la pròpia lleipreveu: la coordinació dels recursospressupostaris de les administra-cions destinats a l’FPA, l’establimentde plans locals i comarcals que donenresposta a les necessitats formativesemanades des dels territoris, l’ober-tura de la possibilitat perquè aquestscentres puguen desenvolupar lesseues accions en el camp de la for-mació professional, etc.

La llei de l’FPA té catorze anys d’e-xistència. Aspectes com els ressenyatsadés i altres que no suposen neces-sàriament un augment pressuposta-ri no han estat desenvolupats encaratotalment pels diferents governs delPartit Popular. El govern de la Gene-ralitat té ara una bona ocasió de de-mostrar amb fets el seu interés perl’FPA, més enllà de plantejaments im-mobilistes i burocràcies que desate-nen les veritables necessitats socialsdel món educatiu adult.

Representant de STEPV en elConsell de la formació de lespersones adultes.

6 / 221 / FEBRER 2009

El Sindicat demana que esmodifiquen els criterissobre la planificacióescolar

La Conselleria d’Educació ha anun-ciat la proposta de creacions i su-pressions d’unitats escolars en in-fantil, primària i primer cicle de l’E-SO —la planificació o arranjamentescolar—, i ha ignorat les propostesi suggeriments de millora que li vatraslladar STEPV: reducció de la rà-tio mestre/alumnes per a infantil —de fins a 26 alumnes per aula, una xi-fra que contravé la normativa en vi-gor— i educació especial, i unaadequació dels centres incomplets(CRAS), per tal que el professoratpuga atendre adequadament l’a-lumnat d’aquestes etapes i centres.El Sindicat ha requerit la Conselleriaperquè cree els instituts de secun-dària necessaris per a traslladar-hidefinitivament tot l’alumnat de primercicle de l’ESO que encara roman enalguns col·legis públics de Primària,des de la promulgació de la LOGSE(1990).La Conselleria d’Educació no-més ha presentat l’oferta educativadels centres públics, i no dels centresconcertats. L’ampliació, renovació odisminució de concerts ha d’estar pu-blicada a l’abril, per tal que les fa-mílies puguen triar adequadament enel pròxim procés de matriculació.

Les escoles d’infantil i primària pressionenperquè Educació els dote de PAS

Al llarg dels darrers anys, els equipsdirectius de primària han vist aug-mentar les tasques administratives—matriculació, gestió de programesd’acollida, de compensatòria, etc.—en detriment de les tasques peda-gògiques, un fet que provoca l’em-pitjorament de les seues condicionslaborals. Les direccions han dema-nat de manera reiterada ampliar lesplantilles del centre amb personaladministratiu i de serveis (PAS) pera ocupar-se d’aquestes tasques.Com a mesura de pressió, la comis-sió permanent de directores i direc-tors d'infantil i primària va acordar alfinal de 2008 diferir el lliurament dela programació general Anual (PGA)a la Conselleria d’Educació fins al 14de gener. Dotar de PAS les escolesd’infantil i primària és una històricareivindicació de STEPV des de fa 20anys.

STEPV reitera la demandad’accés lliure del professorat alsmuseus i les biblioteques

Fa un any STEPV va sol·licitar a laConselleria d’Educació la regulació del’accés lliure del professorat als mu-seus i les biblioteques públiques,com preveu la Llei Orgànica d’Edu-cació. L’article 104.3 de la LOE pre-veu que “atesa l’exigència de forma-ció permanent del professorat i la ne-cessitat d’actualització, innovació iinvestigació que acompanya la funciódocent, el professorat degudamentacreditat disposarà d’accés gratuït ales biblioteques i museus depen-dents dels poders públics. Així ma-teix, podran fer ús dels serveis depréstec de llibres i altres materialsque ofereixen aquestes biblioteques”.A pesar que la llei va entrar en vigoren 2006, l’administració valenciana,a hores d’ara, encara no ha desen-volupat aquestes mesures.

Amb motiu de l’anunci del conse-ller d’implantar al País Valencià el nú-mero d’identificació de l’alumne(NIA), el Sindicat ha reiterat la de-manda perquè es regule de maneraurgent l’accés del personal docent alsmuseus i les biblioteques.

Educadores i educadorsd’infantil i especialprosseguiran les mobilitzacions

Una vella exigència de STEPV i deSTAS (Sindicat de Treballadores iTreballadors de l’Administració i Ser-veis) reclama la dotació i l’ocupacióimmediata de tots els llocs de per-sonal educador, i la incorporacióplena, com a personal docent, a laConselleria Educació d’aquest col·lec-tiu, que depén del departament d’Ad-ministracions Públiques. La vagaque va protagonitzar al juny aquestcol·lectiu va facilitar la constitució d’u-na mesa de negociació amb les duesconselleries. Sis mesos més tard, lanegativa de l’administració a donaruna solució definitiva al problema, haaugmentat el malestar en el sector.Amb més de 20 assemblees cele-brades el desembre passat, les tre-balladores i els treballadors afectatshan decidit prosseguir les mobilit-zacions, amb concentracions i vaguesintermitents de periodicitat men-sual.

Allà pel febrer de 1981, Alliolidedicava molta atenció a lesrelacions de la nostraorganització sindical amb la

federació d’ensenyament de CCOO,per una banda, i amb els movimentsde base, per l’altra. L’objectiu comú eraaconseguir un major grau d’unitatd’acció en benefici de les aspiracionsdels treballadors i les treballadores del’ensenyament en un context advers. Sibé ha plogut molt des d’aleshores —tant que es pot parlar en aquest cas decanvi climàtic— les raons per les qualscalia parlar aleshores d’unitat són benactuals.

La federació d’ensenyament deCCOO havia eixit del seu primer congrésen 1978 amb una proposta d’unitatd’acció dirigida a la FETE-UGT i anosaltres, i la basava “en las

dificultades con que nos enfrentamospara el desarrollo de la acción sindical,tanto en el sector privado como en elestatal”. El seu consell federal haviadecidit la primavera de 1980 tirar-laavant en quatre camps: plataformesreivindicatives unitàries, formes depressió i negociació, creació d’òrgansconjunts de coordinació i realització detrobades conjuntes per al coneixementmutu i la reflexió. La nostraorganització, estatutàriamentcompromesa amb la unitat, acceptà il’hivern següent en parlàrem.

Després, els sindicats seguiren elseu propi camí. L’oblit de la dificultat pera l’acció sindical —CCOO va aconseguir,per llei, un confortable estatusd’”organització majoritària” en tots elsàmbits negociadors, una consideracióque a nosaltres no ens ha seduït mai—ens ha dut, moltes vegades, a laconfrontació més agra. Llàstima que lamanca d'unitat ha fet que en la privadasiga majoritari el sindicalismeparapatronal.

És curiós, però, que quasi 28 anysdesprés, els sindicats esmentats enstrobem compartint unes reivindicacionscomunes i unes formes de pressióconjuntes acordades en un òrgan decoordinació unitari: la Plataforma enDefensa de l’Ensenyament Públic.

Com es veu, podem aprendre moltde l’experiència. Els interessos delstreballadors i les treballadores, la seuainqüestionable participació directa i elsosteniment de l’alternativa escolapública generen la necessitat que lesorganitzacions sindicals s’entenguen.

La història és tossuda. Però la forçadels fets no és suficient. Cal la voluntatde les persones.

ADÉS I ARA

UnitatVicent Esteve

L’oblit de la dificultat per a l’acció sindical ens ha dut, moltesvegades, a laconfrontació més agra

ENSENYAMENT

Una oportunitatper a l’FPAEl Consell s'excusa en el finançament ino destina més recursos salarials

Albert Gonzàlez (www.albertgonzalez.net)

FEBRER 2009 / 221 / 7

ENSENYAMENT

AllioliLa Direcció General de Personal ha so-bresegut l’expedient disciplinari inco-at al final del curs passat a Batiste Ma-londa, director del CP El Castell d'Al-moines, la Safor, i ha ordenatl’arxivament de totes les actuacions ini-ciades contra ell. L’expedient contraMalonda, professor que lidera un cen-tre modèlic de la renovació pedagògi-ca al País Valencià, va desencadenaruna allau d’adhesions i protestes quevan coincidir en el temps, al final delcurs passat, amb la constitució de laplataforma en defensa de l’ensenya-ment públic, la qual va incorporar a lesseues reivindicacions l’exigència de“la màxima neutralitat de l’adminis-tració i el final d’actuacions partidistesencaminades a controlar les juntes di-rectives dels centres escolars”. Laplataforma, coneixedora que l’actitudrepressiva de la Conselleria tenia el seuorigen en un informe de la inspecció,també va exigir “que cessen totesaquelles persones que estan exercintamb caràcter temporal funcions d’ins-pecció per designació directa dels res-ponsables polítics de la Conselleria d’E-ducació i que es convoque un procésselectiu amb el més escrupolós res-pecte als principis de publicitat, igual-tat, mèrit i capacitat”.

El moviment de solidaritat ambBatiste Malonda va ser recollit fins i totpel Fòrum Mundial d’Educació, queamb el lema “totes i tots som BatisteMalonda”, va rebre més de 4.000 ad-hesions de sindicalistes, professio-nals, artistes, mares, pares i organit-zacions d’Europa, Àfrica, i Amèrica.

Amb l’anul·lació de l’expedient con-tra Batiste Malonda, que representauna victòria per a la comunitat educa-tiva i la democràcia en els centres,STEPV ha exigit l’obertura d’un procéselectoral per a elegir lliurement i de-mocràticament l’equip directiu de l’es-cola d’Almoines i ha advertit a l’admi-nistració que evite “caure en actuacionsantidemocràtiques contra els equips di-rectius compromesos amb la comuni-tat educativa, i que participen en lesmobilitzacions contra la política delConsell”.

Educació rectifica i sobreseul’expedient aldirector d’Almoines

El Sindicat exigeix posar fi a les “actuacionsantidemocràtiques”contra els equips directius

AllioliLa Conselleria planteja reconvertironze instituts d’educació secundària encentres integrats de formació profes-sional, que inclouran a més la forma-ció ocupacional i contínua. L’anunci esva presentar en la mesa tècnica del 27de gener, sense lliurar-ne cap infor-mació prèvia ni justificar-ne els motius.

L’aplicació d’aquesta reconversiósuposa que a l’emblemàtic barri deRussafa de la ciutat de València, l’IESBlasco Ibáñez, l’únic institut públic dela zona, es transformarà primer en ins-titut superior de FP i després es re-convertirà en centre integrat. L’alum-nat de secundària i batxillerat de l’ins-titut es distribuiran en tres centres

—els IES Sant Vicent Ferrer, Jordi deSant Jordi i Fonteta de Sant Lluís—, toti que els criteris de repartiment encarano s’han establit.

STEPV ha alertat sobre els proble-mes que es produiran “quan s’haja dedecidir quins estudiants es traslladena un centre o l’altre”. D’altra banda, lasituació del professorat afectat és in-

definida. El Sindicat ha demanat a laConselleria que paralitze el procés, finsque es construïsca un nou centre en elbarri i es donen garanties a l’alumnati al professorat perquè es puguentraslladar al nou centre.

STEPV ha recordat que una situa-ció semblant es va produir quan l’ad-ministració educativa va reconvertir, elcurs passat, l’IES 27 de València en ins-titut superior de FP, que va obligar l’a-lumnat i el professorat a traslladar-se a l’IES 26, ubicat en un edifici con-tigu. Els problemes que va generaraquella situació va dur la mesa sec-torial a exigir a la Conselleria que nola repetira en altres llocs.

Conselleria deixa el barri valencià deRussafa sense cap institut de secundàriaEl Sindicat demana paralitzar el procés fins que l’administraciódote la zona amb un nou centre

AllioliLa Conselleria d’Educació ha pro-mulgat l’anomenat Decret de mínimsd’infantil, que desenvolupa la Llei Or-gànica d’Educació (LOE) en aquestaetapa. A pesar que la LOE estableix queinfantil és una etapa educativa ambidentitat pròpia, el decret de la Con-

selleria considera que el referent cu-rricular bàsic és el cicle i no l’etapa.

STEPV ha manifestat el seu rebuiga aquesta interpretació: “El decretbuida de contingut els preceptes de laLOE i deixa la porta oberta per tornara excloure el primer cicle d’infantil delconjunt del sistema.” L’administració

valenciana “no té en compte els dretseducatius bàsics de l’alumnat valen-cià més menut i desprotegit”, afirmael Sindicat, que ha denunciat que el de-cret “no avança en la disminució de lesràtios establides, que ultrapassenvora un 150% les recomanades per laxarxa europea d’atenció a la infància”.

Durant el procés de negociació,STEPV ha seguit defenent una llei va-lenciana de l’educació infantil, unmapa escolar específic d’aquesta eta-pa i l’ampliació de la xarxa públicad’escoletes, reivindicacions que hanl’administració ha ignorat. Per una al-tra banda, les escoles infantils han si-gut definitivament reconegudes i clas-sificades com a centres educatius,una vella reivindicació del sector. Noobstant això, la Conselleria segueix in-complint l’acord de plantilles, quehauria d’haver entrat en vigor en2006, que afecta el personal d’aques-ta etapa.

El ‘decret de mínims’ mostra que l’etapa infantil no és unaprioritat per a Educació

STEPV: “La Conselleria ignora la LOE i els drets de l’alumnat d’infantil”

AllioliEl Ministeri d’Educació ha informatque vol reformar el sistema d’acre-ditació de títols de formació profes-sional. Segons el projecte ministerial,l’alumnat no haurà de cursar l’en-senyament reglat per a obtindre’n eltítol, al qual es podrà accedir amb uncertificat d’experiència professional

en el camp escollit o un documentque acredite haver realitzat cursosd’aquesta especialitat en acadèmieso entitats amb estudis no reglats.

La Confederació de STES-Inter-sindical ha denunciat que la reformacomportarà “una reducció en la for-mació dels futurs professionals, unaspecte molt important que possibi-

lita millorar el seu desenvolupa-ment personal. A més, no seguiruna formació reglada pot comportarper al treballador dèficits en matè-ries, com ara els drets fonamentalsdels treballadors i treballadores, co-neixements previs de seguretat i hi-giene, salut laboral i condicions detreball”.

Segons l’anàlisi dels STES, el pro-jecte del MEC deixa la porta oberta ala privatització de l’FP, ja que “elscursos organitzats per entitats pri-vades podran acreditar les compe-tències professionals per a obtindre’nel títol”, tot i ser un ensenyament noreglat i no disposar d’un certificat ofi-cial. La confederació sindical ha de-manat al ministeri que es mantingala formació reglada actual, “per a di-ginificar les persones titulades”.

La reforma, que ja ha passat pelconsell escolar de l’estat i pel consellgeneral de la FP, només s’ha nego-ciat amb les patronals i els sindicatsCCOO i UGT.

STES adverteix que el nou pla suposa retalls en la formació i unadevaluació de la FP

El Ministeri d’Educació reformarà l’acreditacióde títols de la formació professional

AllioliL’administració educativa preténeliminar els actes presencials d’ad-judicació de places que tradicio-nalment convoca al juliol i substituir-los per un sistema d’adjudicaciótelemàtica. Aquest canvi, afectariala provisió de les vacants del cos demestres.

STEPV ha manifestat la seuaoposició a la proposta. “El nou sis-tema, que deixaria de ser transpa-rent, públic i immediat, dificultariael control sindical del procés, i re-tallaria drets adquirits per les tre-balladores i treballadors. A més,

s’incrementarà la inseguretat deles persones obligades a participar-hi, i reduirà la capacitat d’elecció devacants. Si l’administració imposal’adjudicació telemàtica, transfor-marà un sistema d’adjudicacionsavalat, que és referent i model pera altres comunitats i que comptaamb garanties de publicitat. El sis-tema, encara vigent en 2008, hapermés que el professorat estiga enel seu lloc de treball des de l’1 de se-tembre. El sistema educatiu valen-cià té altres prioritats i necessitatsque cal negociar i acordar”.

El Sindicat ha recordat que, fa uns

anys, l’administració va intentar im-posar un model d’adjudicació tele-màtica mal concebut i que va haverd’anul·lar i substituir per l’adjudi-cació presencial al setembre, fet queva retardar la configuració de lesplantilles docents.

Les assemblees de professoratinterí, convocades conjuntamentper STEPV, AFID i CAT, han aprovatel manteniment dels actes presen-cials, i han instat a traslladar al’administració la urgència d’enca-rar una negociació global, que in-corpore les principals reivindica-cions del sector: la comarcalització

de les borses, que acostarien ellloc de treball al de residència i agi-litzarien les substitucions; la cata-logació d’algunes places com a llocsd’especial dificultat i la seua provi-sió voluntària i continuada; l’esta-bliment de plans temporals d’esta-bilitat que donen continuïtat en eltreball; l’equiparació de drets —permisos i llicències, formació...—i de retribucions amb la resta delfuncionariat; l’ampliació de drets derenúncia a vacants i substitucionsper cura de fills o filles, malaltia defamiliars, estudis i perfecciona-ment.

Les assemblees i tres sindicats adverteixen sobre la greu regressió que suposaria el nou sistema que vol imposar la Conselleria

El professorat interí rebutja lesadjudicacions telemàtiques

Els increments de sou aplicats a la nòmina provenen de dosacords: el del 12 de gener de 2007, de la mesa general(Funció Pública), i el del 8 de maig de 2007, de la mesasectorial (Educació). STEPV-Iv no en va firmar cap dels dos.El primer, que aplica l’increment del 2%, renuncia a laclàusula de revisió salarial, i el segon, incrementa demanera insuficient el complement específic i fa una revisiódels sexennis, que només percep una part del professorat.El Sindicat considera que ambdós acords són insuficients,incomplets i injustos, perquè no homologuen al conjunt delprofessorat i representen una pèrdua de poder adquisitiu.

UNA NÒMINA INSUFICIENT,INCOMPLETA I INJUSTA

INGRESSOS (A)

SOU BASE C.DESTINACIÓ C.ESPECÍFIC T.MENSUAL Mestres 982,64 496,76 607,14 2086,54Mestres ESO 982,64 611,76 607,14 2201,54

Professorat tècnic 982,64 611,76 608,50 2202,90

P. de Secundària 1157,82 611,76 610,93 2380,51i EE. Especialitzats (Idiomes i Artístics)

Catedràtic/a 1157,82 732,74 664,63 2555,19

Inspecció Grup B 982,64 732,74 E047 1368,60 3083,98E044 1105,37 2820,75

Inspecció Grup A 1157,82 732,74 E047 1368,60 3259,16E044 1105,37 2995,93

Taula de retribucions brutes

GRUP A1 44,51GRUP A2 35,62GRUP B 31,04GRUP C1 26,75GRUP C2 17,88GRUP E 13,42

CAP DEPARTAMENT 69,75CAP DIVISIÓ FP 69,75DIRECCIÓ CEFIRE/SPE 458,09ESPECIALISTA SPE/ASSESSORIA 349,29DIRECCIÓ CENTRE RESIDÈNCIA 349,29COORDINACIÓ ESPECIALITAT 69,75ADMINISTRACIÓ FP CENTRE TIPUS A 293,53ASSESSORIA CEFIRE 349,29ASSESSORIA TÈCNICA VALENCIÀ 349,29COORDINACIÓ CENTRE RESIDÈNCIA 69,75

SECUNDÀRIA, ENS. RÈGIM ESPECIAL I SECCIONSA B C

DIRECCIÓ 769,26 676,73 622,27VICEDIRECCIÓ 500,02 439,87 404,48SECRETARIA 500,02 439,87 404,48CAP ESTUDIS 500,02 439,87 404,48VICESECRET. 307,71 - -

E. INFANTIL, PRIMÀRIA I EDUCACIÓ ESPECIALA B C D

DIRECCIÓ 648,84 597,00 460,20 366,86SECRETARIA 421,74 388,05 299,14 238,46CAP ESTUDIS 421,74 388,05 299,14 238,46

NOMBRE IMPORT IMPORT ACUMULATSEXENI 1 73,83 73,83SEXENI 2 88,76 162,59SEXENI 3 117,10 279,69SEXENI 4 139,37 419,06SEXENI 5 80,99 500,05

Triennis

Sexennis (comuns a tots els cossos)

COMPLEMENTS ESPECÍFICS D’ÒRGANS UNIPERSONALS *

COMPLEMENTS ESPECÍFICS DE LLOCS SINGULARS

Les quantitats estan calculades aplicant-hi un 2% d’augment. La tipologia decentres s’ha modificat amb efectes econòmics a partir de l’1 de gener de 2008.Aquestes quantitats s’han de sumar al c. específic del lloc de treball base del cosdocent corresponent (quadre INGRESSOS).

La quantitat que s’ha de descomptar de l’I.R.P.F. depèn del salari brut i la situació familiar en els programes de retencions de l’Agència Tributària.

(*) Aquestes quantitats s’han de sumar al c. específic del lloc de treball basedel cos docent corresponent (quadre INGRESSOS).

Règim general de la Seguretat Social

I.R.P.F. (C)

GRUP MUFACE (1,69%) PASSIUS (3,86%)GRUP A1 46,34 105,84GRUP A2 36,47 83,30

DESCOMPTESQuota drets passius i MUFACE (D)

GRUP BASE MENSUALMÍNIMA MÀXIMA

1 1.016,70 3166,202 843,60 3166,203 733,80 3166,204-7 728,10 3166,208-11Bases diàries 24,27 105,54

COM COMPROVEM EL NOSTRE SOU1. Calculem el salari brut mensual (A), que és la suma dels conceptes: sou base,

complement de destinació, complement específic, triennis, sexennis i, si cal, elscomplements de llocs singulars i càrrecs unipersonals.

2. Calculem les retencions:• El descompte (C) de l’IRPF el trobarem comparant el salari brut anual i la

situació familiar en els programes de retencions de l’Agència Tributària.• Descomptem la part (D) corresponent a MUFACE i Drets Passius (al juny i

desembre el descompte és el doble) o a la Seguretat Social.3. El salari líquid a percebre es compon de = A - C - D4. Si hi haguera endarreriments (B) o compensacions en els descomptes (E),

caldria afegir aquestes quantitats al brut mensual i a les retencions,respectivament, i quedaria: salari líquid a percebre = A + B - C - E - D

5. Calculem el brut anual, que és la suma del salari brut mensual multiplicat per12, més les 2 pagues extres.

6. Calculem la paga extra, que és la suma del salari brut mensual, més elComplement de destinació, més el Complement específic, més els triennis. A lespagues extres no es computen els sexennis.

El personal interí que no ocupa vacant (i per tant no cobra l’estiu) cobrarà al final de cada substitucióuna liquidació de la part proporcional de les pagues extres (1/6 per mes de sou) i del mes de vacances(l’equivalent a 2,5 dies per mes treballat).

REVISA’T LA NÒMINA

FEBRER 2009 / 221 / 9

Allioli Els mòduls de concerts educatius queincorporen els Pressupostos de la Ge-neralitat per a 2009 només han corre-git la retallada prevista en les despesesvariables dels mòduls de primària. Pelque fa als salaris, s’hi preveu l’homolo-gació amb els salaris del sector públic,sense incloure-hi els sexennis. L’admi-nistració no ha incorporat els endarre-riments pendents de 2008, tot i que laConselleria va reconéixer el deute en lacomissió de seguiment i es va compro-metre a abonar-lo en l’actual exercici.

D’altra banda, les despeses de fun-cionament dels centres només creixenun 2%, un increment insuficient per acomplir les addendes de 2004 i 2007. Totaixò repercutirà negativament en l’ac-tualització del complement autonò-mic del personal d’administració i ser-veis (PAS), que depén d’aquesta parti-da pressupostària. Les patronalssegueixen negant-se a actualitzar-lofins que no perceben de l’administra-ció les quantitats corresponents a lesdespeses de funcionament pactades enles addendes.

SALARI BRUT 2009 INCREMENT MENSUAL (BRUT)

Infantil/Primària 2086,50 164,48

Mestres ESO 2201,50 11,00

Llicenciats ESO, 2380,47 158,50batxillerat, cicles.

Els pressupostos no recullen els endarreriments de 2008Tampoc preveuen els increments de les despeses de funcionament signats en les addendes

Infantil/Primària 699,92Mestres primer cicle ESO 0,68Llicenciats primer cicle ESO 533,12Llicenciats segon cicle ESO. 534,52Batxillerat, cicles. 699,93

ENDARRERIMENTS 2008

PREVISIÓ SALARIAL 2009 (EN EUROS)

ENSENYAMENT PRIVAT

Convocades ajudes a lesjubilacions parcialstrameses el 2009

El Diari Oficial de la Comunitat Va-lenciana va publicar, el 29 de gener,l’ordre de la Conselleria d’Economiaque convoca les ajudes per fomentarl’ocupació estable i la creació d’o-cupació en 2009. Aquesta disposiciólegal regula les ajudes als treballa-dors i treballadores que accedis-quen als supòsits de jubilació parcial,sempre que aquesta circumstànciadone lloc a un nou contracte de re-lleu, que estiga vigent en el momentde la presentació de la sol·licitud.L’ordre estableix una subvenció de720 euros per cada any complet,amb el límit màxim de 3.600 euros.El termini de presentació de sol·li-cituds compleix el pròxim 30 de se-tembre.

El nou conveni de centresde servei i atenció adiscapacitats naix caducat

El Diari Oficial de la Comunitat Va-lenciana del 20 de gener ha publicatel V Conveni Laboral Autonòmic deCentres de Serveis i Atenció a les Per-sones amb Discapacitat, que té efec-tes “fins al 31 de desembre de 2008”.Es tracta, com ha assenyalat STEPV,d’un conveni que “naix caducat”. Elconveni implica l’homologació sala-rial, amb excepció de les taules sa-larials destinades als programes,que fins ara estaven inclosos en lestaules generals, i els centres espe-cials d’ocupació. Quant a l’articulat,el nou text només modifica l’article 2,referit a l’àmbit funcional, i el 42, queadapta el permís de paternitat a la lleid’igualtat, un precepte legal que,com l'Estatut dels Treballadors, s’haignorat per modificar altres articlesdel conveni.

Diferències entre les patronals provoquenl’ajornament del VI conveni

La constitució, el 22 de gener, de lamesa negociadora del VI Conveni del’Ensenyament Concertat es va sus-pendre perquè la patronal FED-ACES,Federación Española de centros de en-señanza de economia social, va ex-pressar que volia participar directa-ment en les negociacions, fet quesuposa que la part empresarial ne-gociadora haja de redefinir la pro-porció de representativitat de lesseues organitzacions, un tràmit quedemorarà de manera indefinida l’ini-ci de les converses amb la represen-tació sindical. El retard s’hauria evitatsi FED-ACES haguera comunicat prè-viament les seues intencions.

Daniel Climent i GinerDes de fa anys, cada volta que agafe un llibre devalencià, o mire els quaderns de valenciàd’alumnes pròxims —parents, fills d’amics,alumnes meus…— m’òmplic de desassossec itrobe fins i tot comprensible que hi haja alumnesque rebutgen una assignatura de la qual han decopiar de la pissarra, o del llibre, i després hand’abocar en un examen coses com les següents(en segon d’ESO): “Combinacions de pronomsfebles. En les combinacions de pronoms febles,l’elisió es fa en l’últim pronom. Quan hi ha mésd’un pronom feble, l’ordre en què es col·loquenés aquest: el reflexiu (es) sempre es posa enprimer lloc i es converteix en se; el pronom quefa de CI s’anteposa al CD.

Els pronoms adverbials (en, hi) ocupensempre l’últim lloc”. Davant d’això, jo mateix,militant pel valencià, m’he de plantejar si els quifan aprendre això als alumnes són companys deviatge o més aïna especialistes en una mena deteràpia d’aversió envers el valencià.

En lloc d’ensenyar llengua útil s’entesten a feraprendre reglaments lingüístics, en una confusiómolt greu que equival a identificar la mecànicaamb la conducció d’un automòbil, quan potsersón accions alternatives: si el tempsd’aprenentatge el dediquen a mirar motors, i no

a conduir el cotxe, després no sabran dur-lo. Noensenyen el nom dels objectes, els animals o lesplantes, ni solen estimular l’alumnat perquèinterprete una obra de teatre, que escriga unacrònica d’una visita a una exposició, que comenteun programa de televisió, un partit de futbol o undescobriment científic…

El resultat és que els estudiants, mancats delèxic, quan van al mercat a una paradeta defruites i verdures, què han de fer per a anomenarel que tenen al davant? Potser: substantiu,substantiu, substantiu…, i així fins a acabar larelació dels aliments exposats. Enhorabona:hem aconseguit anar des de la pobresa a la mésabsoluta misèria.

Aliens a la diferent problemàtica de serllengua minoritzada, una bona part delsprofessors de valencià es refereixen a lalingüística d’una manera idèntica als de castellà:“Les varietats funcionals de la llengua: Lesmodalitats diferents de parlar o escriures’anomenen varietats funcionals de la llengua[...] en l’acte de comunicació es poden fer serviraquests registres: a) Llenguatge col·loquial. És elpropi de les comunicacions orals habituals, ésmolt espontani, imprecís…”.

—Que no em feu cas? Doncs per demàexamen sobre les varietats funcionals de la

llengua.Naturalment, no tots els exàmens sóntan senzills com repetir un text. També es podenfer variants més “progressistes”. Però com queel lèxic a penes es dóna en els programes devalencià, els escrits li poden sonar a l’alumnemés o menys com el que segueix:

“Les fraslies d’estrumellotDe cranta, un brosqui va pidrar les grasques i

una murolla va nascrar filotudament. No lalligaren lligament, però la van sarretar tan plam.Quan el brosqui manillà les grasques, la murolladrinà priscament. Per això, l’estrumellot esfraslià mentre alfarvava: Naló, Naló, rilfa lacorga, rilfa la corga, pel cailó”.

Qüestions: ¿Què va pidrar el brosqui? ¿Comdrinà la murolla? ¿Què va fer l’estrumellot?Anàlisi sintàctica: Localitza el subjecte, elpredicat i els complements, i assenyala algunaoració subordinada. Anàlisi morfològica:assenyala els adverbis i defineix adverbi. Anàlisimètrica del vers: la rima, ¿és assonant o

consonant? ¿és d’art major o menor?En eixe progrés cap al no-res, també li arriba

el torn a la poesia:“Els diferents tipus del TU en el poema

intimista. La segona persona gramaticalexpressa en el poema la presència d’undestinatari que pot ser tant el poeta, que es parlaa si mateix —i en aquest cas parlem del recursanomenat imatge en espill— com una altrapersona —aquest recurs es coneix amb el nomd’apòstrofe”.

Això, ajuda a viure, a sentir, a fer poesia? Noés més aïna tanatologia, anàlisi d’un cos mort,disseccionable i impossible de gaudir? Sort queAusiàs March no va haver d’aprendre poesiad’eixa manera!

“No todo el viento contrario a lanormalización en el uso del valenciano procededel secesionismo lingüístico”. (Paco Mariscal,“Lengua poliédrica”, El País (29/6/1998).

Estimular l’afecte, mitjançant la pràcticaagradable, és previ a l’acceptació intel·lectual.Quan no saben què fer, alguns professorspresenten coneixements tancats i controlenfonamentalment la capacitat dels alumnes per arepetir com uns lloros el que han aprés dememòria. En compte d’estimular l’afecte pelvalencià, eixos docents actuen amb excésd’innocència: creuen que per haver ensenyat adistingir entre diglòssia i bilingüisme, aixòproduirà efectes taumatúrgics en el canvi social,sobretot en alumnes que han estudiat el valenciàcom una llengua morta, l’han disseccionada peròno l’han usada per a conéixer el món, per agaudir-ne, per a cantar, per a fer broma ni per aestimar.

Professor de Ciències de la natura en l’IESBadia del Baver, d’Alacant

Ensenyament del valencià o teràpia d’aversió?Reflexions d’un usuari no passiu davant l’ensenyament de la llengua

En lloc d’ensenyar llengua útils’entesten a fer aprendrereglaments lingüístics, en una confusió molt greu

Alguns professors presentenconeixements tancats icontrolen la capacitat delsalumnes per a memòrtzar

Amadeu Sanz

STEPV ha concretat les seues reivindicacionsen aspectes que afecten l’ensenyament delcastellà, valencià i les llengües estrangeres.D’aquesta manera, presentem una sèrie depropostes que aposten per avançar, demanera ferma, realista i inequívoca, cap alplurilingüisme. El Sindicat entén que lanegociació dels punts següents ha d’estarresolta durant l’actual curs acadèmic.� La Conselleria ha de negociar un modeld’ensenyament plurilingüe que garantiscaque, en acabar els ensenyamentsobligatoris, l’alumnat valencià domine lesdues llengües oficials i, com a mínim, unallengua estrangera.� L’adopció de qualsevol programaplurilingüe ha de tindre en compte que elvalencià és la llengua minoritzada. Cal,doncs, implantar els programes d’immersiólingüística (PIL) i d’ensenyament en valencià(PEV) en la totalitat dels centres públics iprivats. L’administració també had’assegurar la continuïtat de l’ensenyamenten valencià en secundària obligatòria ipostobligatòria.� En les comarques castellanoparlantss’ha de garantir que l’alumnat acabe elsseus estudis dominant tant el castellà comel valencià. Per a aconseguir-ho, cal dur aterme una planificació lingüística escaientque incloga, per exemple, la introducció deprogrames d’incorporació progressiva, elsplans específics de formació deprofessorat o la dotació de professorat devalencià, entre altres mesures.� L’administració educativa respectaràl’autonomia dels centres per a dissenyar iaprovar els seus programes lingüístics i pera determinar la impartició d’una matèria enllengua estrangera en qualsevol etapaeducativa.� L’administració adoptarà les mesuresadients per a garantir en tots els centres la

introducció de l’ensenyament d’una primerallengua estrangera a partir de l’educacióinfantil. Per a fer-ho possible, cal que cadacentre dissenye i aprove —en els consellsescolars i els claustres— el seu propiprograma lingüístic i que l’administració elsdote de professorat especialista per agarantir-ne el desenvolupament.� L’administració potenciarà l’ensenyamentde llengües estrangeres —anglés,francés...— a través d’innovacionsmetodològiques en la seua impartició:introducció de tecnologies de la informació ila comunicació, reducció de les ràtios,flexibilitat dels grups, reforç de les classesde llengua estrangera en l’ESO i batxillerat...� La impartició d’alguna matèria oassignatura en una llengua estrangera ha deser aprovada pel centre —consell escolar iclaustre—, en funció del seu programalingüístic. Per a garantir-ne l’eficàcia, calque aquesta impartició es faça en grupsreduïts � La Conselleria potenciarà i subvencionaràels intercanvis escolars amb centresestrangers, les activitats extraescolars enuna llengua estrangera i totes aquellesactivitats adreçades perquè l’alumnatvalencià obtinga una capacitació en unatercera llengua.� L’administració negociarà un pla específicde formació del professorat en llengües enel seu horari de treball per millorar-ne lacompetència lingüística en llengües:valencià, anglés, francés... Aquest pla tindràen compte la formació en centres, lesajudes individuals, els intercanvis i lesestades en altres països, la col·laboracióamb les escoles oficials d’idiomes, entrealtres aspectes.

Els responsables polítics de la Conselleriad’Educació insisteixen que l’assignatura d’Educació

per la Ciutadania s’ha d’impartir en anglés. També diuen que volenimplantar un model educatiu plurilingüe. El que no diuen és queutilitzen l’ensenyament de Ciutadania i de les llengües per amaniobrar al servei dels seus interessos partidistes.

L’alumnat ha d’acabar l’ensenyament obligatori dominant les duesllengües oficials i, com a mínim, una llengua estrangera, però no espot utitilizar l’ensenyament de les llengües estrangeres per aobstaculitzar la impartició d’EpC ni per a amagar els dèficits delsistema educatiu valencià. Ciutadania s’ha d’impartir en valencià ocastellà, en funció del projecte lingüístic de cada centre. D’altrabanda, cal una negociació real sobre la implantació d’un modelplurilingüe

STEPV adverteix que no participarà de la política d’aparador delconseller Alejandro Font de Mora, obsessionat amb les suposadesbondats del seu model per a potenciar l’aprenentatge de les llengües,una estratègia propagandística que els fets s’encarreguen deqüestionar-li.

10 / 221 / FEBRER 2009

Albert SansanoL'escola ha d'incorporar a les seuesdinàmiques quotidianes els canvis que viu lasocietat. La creixent presència de llengües,cultures, xiquetes i xiquets procedents dediversos països, l'ús de les noves tecnologies,etc., necessiten ser abordades des del'educació infantil. No obstant això, hui s'hanreduït les condicions de la seua qualitat. Laproporció professorat-alumnat s'ha elevat i noes respecten les condicions mínimes per aatendre l'alumnat amb necessitats educativesespecials.

Al País Valencià, l'etapa que comprén desde 0 a 3 anys presenta una alta taxad'escolarització, però una oferta públicaridícula per atendre aquesta necessitat social.La conselleria ha de donar una respostaeducativa a una demanda social creixent, queactualment es tradueix en llistes d'espera,ràtios inadequades o recerca de solucions a laxarxa privada per a aquelles famílies quepoden pagar-la. El segon cicle haurà de ser nosols gratuït sinó obligatori, i cal revisar lesràtios en tota l'etapa, per a aconseguir mésatenció personalitzada. En segon cicle,l'atenció individualitzada només serà possiblesi no se supera la ràtio de 20 alumnes peraula d'un mateix nivell, menor si hi hanecessitats educatives especials o alumnatimmigrant, per exemple.

Un altre aspecte a considerar és l’asènciad'una política integral per a les famílies i lainfància. Malgrat totes les normativespublicades amb la finalitat de conciliar la vidaprofessional i familiar, s'ha optat per l’eixidamés fàcil: delegar la solució en l'escolainfantil. Cal obrir un debat social sobre eltemps que un xiquet o una xiqueta ha deromandre en un centre educatiu,independentment de les hores que l’escola hade romandre oberta o de la jornada laboral delprofessorat.

Respecte a les tutories dels grups classe,han d'exercir-les professionals que disposend'una formació inicial amb el màxim rang detitulació previst en les noves titulacionsuniversitàries. Cal desenvolupar processos

formatius per a l'homologació dels educadorsi les educadores actuals, que no complisquenaquests requisits, fins a arribar, en un terminide temps raonable, a la unificació de latitulació. Els especialistes que complementenla labor amb la tutora o el tutor ho faransempre amb el seu suport, presència icoordinació.

Per últim, la incorporació dels idiomesestrangers, de la mateixa manera que laincorporació d’altres nous sabers, han deplantejar-se sense trencar la idea deglobalitat i mai han de prevaldre sobre elssabers que desenvolupen altres aspectes dela vida i altres capacitats expressives. Així,per a la introducció d'una llengua estrangeraés fonamental definir les condicionsd'ensenyament i ús. En tot cas cal fer-ho apartir d'activitats reals, fruit de la necessitatde comunicar-se, de forma lúdica. Lapublicació, el 21 d’agost de 2008, de laresolució per la qual es regula una primeraaproximació a la llengua estrangera al segoncicle de l’educació infantil, ens permet exigiren primer lloc la dotació als centres delprofessorat escaient. També cal exigir que esdesenvolupe un programa de formació delprofessorat que amb la capacitació peraquest objectiu garantisca la continuïtat delprojecte.

La llei valenciana d’educació ha d’incloureuna llei de finançament que permeta lacreació d'una xarxa d'escoles infantilspúbliques que garantisquen l'existència deplaces gratuïtes en els dos cicles de l'etapa,sense descuidar zones —com ara el marcrural— on, malgrat no existir un alt índex depoblació, també és necessària. Això suposa lano-continuïtat dels convenis i concerts jaestablits i la impossibilitat d'establir-ne denous. STEPV s’oposarà a la llei d’educació sino incorpora una norma de finançament quetinga en compte les corresponents partidesque asseguren la implantació dels programesestrela de l’actual administració, com ara elpla de trilingüisme, el de tecnologies de lainformació i la comunicació o el pla Èxit, entrealtres programes.

Plurilingüisme o propaganda

Pel caràcter educatiu i públic de l'educació infantilDavant la llei d'educació valenciana (3)

Amadeu Sanz

POLÍTIQUES EDUCATIVES

El debat del plurilingüisme

El plurilingüisme que cal

Ramon Torres PalauEl valencià és un currículum amb tresllengües almenys. Des que iniciàreml’ensenyament en valencià, aquest fet norepresenta cap problema, sempre que estinga clar quin és el nostre contextsociolingüístic, així com el paper i el rol socialde cadascuna de les llengües.

No estem descobrint cap cosa nova quanparlem del valor social de les llengües. Esrecomana la introducció d’una llengua no enfunció de la seua suposada dificultat sinó de laseua presència social i el prestigi de quègaudeix. Al País Valencià, per a promoure iprotegir les diferents modalitats lingüístiquesde l’estat espanyol, com prescriuen laConstitució i l'Estatut d'Autonomia, cal tindreen compte que en la major part de lescomarques valencianoparlants la llengua mareés el valencià. No és tracta sols delconeixement d'una llengua sinó d'un vehicle deconceptualització del món. Elvalencianoparlant, entén el món en valència.Els significats i els referents vanindefugiblement lligats, des del punt de vistacultural, a la llengua mare. Aquesta és, a més,el mitjà de transmissió endofòric de la culturaper naturalesa i no hi ha creació culturaldeslligada de la llengua que la suporta. Lesfamílies immigrants conserven la llengua enl'àmbit intrafamiliar perquè, en ella, s'hitransmeten valors que corresponen no al medien la qual està inclosa sinó l'originària de lafamília que l’empra. La cultura és transmet permitjà de la llengua: sense la llengua, la culturadesapareix. Aquest és un corol·lari essencial,una veritat indiscutible.

D’altra banda, hi ha una llengua obligatòria:el castellà. El castellà és un idioma de prestigique ens serveix per a poder-nos comunicaramb quasi la meitat del món i, sobretot, és lallengua amb la qual ens toca conviurediàriament. El nostre alumnat ha d'estarpreparat a l’hora de competir socialment dinsde l’estat. Rebutjar el coneixement del castellàes posar-se ulleres com les dels ases, que

impedeixen veure el món on viuen els alumnes,i obligar-los a caminar en una direcció sensesaber ben bé cap a on. Una llengua franca ésl’anglés. És necessari tindre en compte aquestconcepte. Fins al segle XIX, s’havia utilitzat

arreu del món el llatí com a llengua decomunicació internacional entre els eruditsoccidentals. Durant el segle XVIII es va intentarestablir com a llengua franca una altre idiomamés modern com el francés. A la primeria delXX hi va haver intents infructuosos de crearuna llengua artificial com l’esperanto, fins quel'hegemonia mundial dels EUA va imposarl’anglés com a llengua franca. Actualment, s'haesdevingut una llengua necessària enintercanvis econòmics, acadèmics, culturals,informàtics, etc. Però estem referint-nos a unallengua d’intercanvi, en cap cas a una llenguade cultura. Podem trobar a Internet unaquantitat enorme d’adreces en anglés,dedicades a difondre la cultura de qualsevolpaís.

La nostra societat plurilingüe no sols ésculturalment fràgil a causa de la presència delcastellà dins del nostre àmbit lingüístic. Elperill de substitució cultural ens ve de lapressió de la cultura neoliberal nord-americana, que utilitza l’anglés com a vehiclede transmissió i de globalització, molt mésveloç, eficaç i ampli que ho ha fet mai elcastellà.

La funció social de cadascuna de les tresllengües ens obliga a un plantejament clar delcurrículum amb una llengua primera, elvalencià, a partir de la immersió per als novalencianoparlants, o des dels programesd'ensenyament en valencià. Aquesta ha de serla llengua d’aprenentatge normal i habitual.Cada poble fa l'ensenyament en la seuallengua: els flamencs ho fan en neerlandès i noen bilingüe, mentre que a Suïssa cada cantóadopta com a llengua d'ensenyament la seuapròpia i no la majoritària, que és l'alemany. Nohi ha cultura sense llengua i la identitatcultural d'un poble passa per l'oficialitat de laseua llengua, siga quin siga el nombre deparlants. A les comarques que tenen com allengua pròpia el castellà se’ls ha d’aconsellarque utilitzen els mitjans més eficaços per aassolir un coneixement del valencià a fi de nodiscriminar els que viuen a la resta del PaísValencià.

Una llengua segona, el castellà, queintroduïda de forma oral en infantil, ha d’anarampliant el seu ús dins de l’escola fins aarribar en l’ESO a utilitzar-se per a introduir totallò referit a la història i la geografia, laliteratura i altres aspectes comuns a l’estatespanyol. Així podem complementar la culturade l’alumnat de les nostres escoles perquèpuguen relacionar-se en igualtat de condicions

amb la resta de l’estat. Finalment, una llenguafranca, l’anglés, ens permetrà compartir ambla resta del món de parla no hispana, lainformació necessària per a viure en la societatdel segle XXI i per a millorar-la. L’ensenyamentde l’anglés no pot tindre, com a objectiuprimordial, que l’alumnat parle aquestallengua com els xiquets i xiquetesangloparlants, sinó que siga capaç decomunicar-se amb les persones de qualsevolindret del món que no sàpiguen ni català nicastellà.

Per a assolir aquests objectius cal utilitzarles metodologies més adequades i oferir lamillor formació per a dissenyar un modeladequat a les circumstànciessociolingüístiques que acabem de descriure.

FEBRER 2009 / 221 / 11

POLÍTIQUES EDUCATIVES

Es recomana la introducciód’una llengua en funció de laseua presència social i elprestigi de què gaudeix

No és tracta sols delconeixement d'una llenguasinó d'un vehicle deconceptualització del món

El perill de substitució cultural ens ve de la pressió de la cultura neoliberal nord-americana

STEPV subscriu el plaplurilingüe d’EscolaValenciana

AllioliEl passat 14 de gener va tindre llocuna reunió entre la Federació d’Es-cola Valenciana (FEV) i STEPV-Iv perintercanviar punts de vista sobre l'e-ducació plurilingüe. En aquesta reu-nió, es va constatar la coincidènciaentres les propostes de FEV i del Sin-dicat, i es va acordar treballar con-juntament en la difusió del Pla perl’Escola Pluringüe que FEV haviapresentat el passat desembre a la co-munitat educativa, amb l’objectiu desumar propostes i adhesions. En lareunió van participar els membresd’Escola Valenciana: Diego Gómez,Jaume Fullana i Àngel Martí. Per partde STEPV-Iv ho va fer una represen-tació del Secretariat Nacional.

Les dues organitzacions van coin-cidir en el punt que la promoció deltrilingüisme passa per la consolida-ció del bilingüisme i dels programesd’ensenyament en valencià i d’im-mersió lingüística. En aquest sentit,el Pla per l’Escola Plurilingüe assentales bases per potenciar les capacitatslingüístiques de l’alumnat en lesdues llengües oficials i en una tercerallengua, que s’introduiria a partirdels 4 anys.

Plurilingüisme valenciàUna llengua franca, l’anglés, ens permetràcompartir amb la resta del món la informaciónecessària per a viure en el segle XXI

Gracia Ausiàs

12 / 221 / FEBRER 2009

Els efectes del sorollen el treball docentMingo OrtolàQue el soroll excessiu no és gens agradable ho sapde manera intuïtiva la majoria de la gent. De fet,potser identifiquen les millors vacances en llocstranquils amb absència de soroll. Que el sorollprodueix molèsties que poden acabar en malaltiesés ja una evidència científica i, així i tot, molta gentviu sotmesa diàriament a nivells de sorollperillosos per a la seua salut. Valguen com aexemples la població que viu prop dels aeroports,les grans vies urbanes, les zones d'oci o lacontornada de les grans vies interurbanes. Enaquest article ens introduirem en la problemàticaespecífica derivada del soroll excesiu en l’àmbitdocent, amb els principals riscos. Tambéproposarem algunes solucions.

El so —i per tant el soroll— es caracteritzaper la freqüència i la intensitat. Ambdós esmesuren amb l'ajuda d'un aparell: el sonòmetre.Per analitzar el soroll cal tindre en compte totsels elements que hi intervenen: el soroll exteriordel carrer (el trànsit, unes obres a la via pública,una fàbrica propera...), el pati (en l'esplai o en laclasse d'educació física, per exemple), lesinstal·lacions (la calefacció, l’aire condicionat, lacuina...).

Cal evitar l'alarmisme, perquè treballar enambients amb el nivell de soroll que existeix enla majoria dels centres docents no presenta unrisc imminent de pèrdua auditiva. Dit això, calpuntualitzar que hi ha centres al costat de vies decomunicació importants —l'IES 1 de Xest, l'IESl'Om de Picassent, l'IES Hort de San Feliud'Alginet, el CP El Cid de Mislata, el Rei Jaumede Xirivella, la cooperativa Les Carolines i unllarguíssim etcètera— que són mereixedorsd’estudis específics i mesures preventives.

Alçar la veuImpartir classes en un entorn de nivell sonorelevat o amb unes condicions acústiquesdeficients obliga el docent a fer un sobreesforçvocal que, si es manté en el temps, pot provocar-li lesions a les cordes vocals. D’altra banda, elsoroll de fons obliga l’ensenyant a fer unsobresforç d'atenció auditiva.

No totes les tasques són pertorbades de lamateixa manera pel soroll. Són mes susceptiblesles que requereixen nivells d'atenció,concentració i tractament complex de lainformació. I la tasca educativa reuneix totesaquestes característiques. No sols es pertorba lacomunicació —amb nivells de 60 a 65 decibels—,sinó que disminueix la concentració i el nivelld'atenció de l'alumnat, i augmenta el nivelld'agressivitat i conflicte a l'aula, que obliga apujar el to i intensitat de la veu i incrementar elnivell d'estrés del professorat.

Si, a tot això, hi afegim la inhalació de pols i/oun ambient molt carregat de CO2, un sistema deventilació inadequat, uns hàbits respiratorisincorrectes i un mal ús de la veu comptem ambtotes les paperetes perquè se’ns presente unadisfonia, una de les patologies més freqüentsentre els docents.

Què cal fer? És millor previndre que curar. Cal planificar eldisseny i la ubicació dels centres. Cal allunyar lesaules de les fonts de soroll i instal·lar-hisistemes d'aillament, com ara vidres dobles,pantalles absorbents o reflectants del soroll.També cal distanciar les aules dels recintes dejoc, esport i música, aïllar acústicament lesparets i sostres, escollir mobiliari de fusta —menys sorollós que el metàl·lic—, evitar lamassificació de les classes i fomentar actituds icomportaments poc sorollosos. Individualment,hem d'aprendre a fer una articulació correctadels sons a un bon ritme d'emissió: no fer crits,controlar el to de veu i el muscular, mantindreuna bona hidratació i evitar canvis bruscos detemperatura. En determinats casos, pot serrecomanable la instal·lació d'algun sistema detransmissió de veu.

En tot cas, quan sospitem que els nivells desoroll són alts, hem de requerir els delegats idelegades de prevenció i la intervenció delcomité de seguretat i salut laboral. A ells, elscorrespondrà mamprendre en el seu cas lesmesures correctores més adients per a resoldreel problema.

AllioliEl Comité de Seguretat i Salut Labo-ral del sector docent no universitariha denunciat davant el cap de la uni-tat de Seguretat i Salut Laboral de laInspecció de Treball la manca deplans d’evacuació d’emergència od’autoprotecció degudament apro-vats i implantats en els centres edu-catius. El comité denuncia la paralit-zació quasi absoluta del complimentde les obligacions establides en la lleide prevenció de riscos laborals. En-tre aquestes obligacions hi ha l’ava-luació i identificació dels riscos la-borals; la garantia de la salut laboral,a través de la vigilància de la salut ide la corresponent adequació o can-vi de lloc de treball davant certs ris-cos; l’aprovació de plans d’emergèn-cia o d’autoprotecció davant incendiso altres incidències; la formació i in-formació al personal treballador delsriscos laborals; la creació de la per-sona coordinadora de riscos laboralsdel centre educatiu.

Els sindicats presents al comité,entre ells STEPV, han recordat alcap de la Inspecció que és la terceravegada que el comité denuncia els in-compliments de la Conselleria enaquesta matèria. Cal remuntar-se agener de 2003, quan la inspectora deTreball va donar a Educació dos me-sos de termini per a implantar el con-junt de mesures preventives abans es-mentades, una situació que va des-embocar en un llarg procés denegociació culminat en els acords dejuliol del 2006 sobre obligacions pre-ventives, uns acords dels quals laConselleria es desvinculava l’octubredel mateix any. Això va motivar la se-gona denúncia, presentada el 27 defebrer de 2007.

STEPV lamenta la “deplorable ac-titud” de la Conselleria d’Educació perincomplir els deures legals.

NIVELLS SONORS CONTINUS RECOMANABLESEn dBA. Norma CA 82

TEMPS DE REVERBERACIÓ RECOMANABLESEn segons. Norma CA 82

35 dBA 0,5-1,5”

45 dBA 0,5-1,5”

50 dBA 1,5-2,0”

40 dBA <1,0”SALES DE LECTURA

DESPATXOS

AULES

ZONES COMUNES

Conselleriaparalitza els plansde prevencióen els centres

SALUT LABORAL

GRÀFIC: Amadeu Sanz

Ecologistes en Acció vacelebrar al desembre el seuX Congrés Confederal aValència, una trobada a què

vaig tindre l'oportunitat d'assistircom a convidat i representantd’Entrepobles. No vaig deixar depensar sobre si els ensenyants, i lasocietat en general, dediquem tempssuficient a reflexionar sobre l'interés ila qualitat dels coneixementsescolars del nostre alumnat, allò queanomenem coneixements socialmentrellevants.

¿Eduquem des de la consciènciaque ens trobem en una fase històricainevitable de decreixement, en haversuperat els límits del creixement queactualment gaudim? Tot això ambcinc milions d'immigrants que, apesar d’oferir treball barat, no hanpogut evitar l’enfonsament de lesfinances i l'arrossegament d'aquestaeconomia de mercat, que ha obligatl'estat a salvar grans empreses inegocis. Caldria que enspreguntàrem si la Geografia i laHistòria que ensenyem investiguen lapujada del preu de les matèries i elscostos socioecològics —cada vegadamajors— que han generat aquesta“motxilla ecològica” que s'engrandeixamb megaexplotacions —vegem, aAmèrica Llatina, el Plan PueblaPanamà— o amb l'expansió de portscom el de València amb mercaderiesprocedents de països asiàtics,africans i llatinoamericans.

Un telèfon mòbil, per exemple,associa recursos explotats d'unes 500vegades el seu pes. ¿podem fer-nosuna idea de la quantitat de dòlarsespeculatius flotants que el mercat haarribat a tindre? Doncs sí: l'equivalental cost d'un AVE Madrid-Sevilla quedonara la volta a l'Equador… milvegades!

L'avanç tecnològic sense control il’hiperconsum han superat labiocapacitat ecològica que marca la fid'aquest món feliç, amb una crisimultidimensional climàtica,alimentària, energètica, econòmica,d'hegemonia, globalmentcivilitzatòria, de la modernitat i laposmodernitat. És també el temps dela reculada de les conquestes socialsi d'un augment del control de lesperifèries per part dels centres. Ésun model que ha beneficiat sobretotles classes mitjanes emergents delNord i les seues elits —incloent-hiles de l'Est—, que ha cooptat lescúpules dirigents sindicals ipolítiques, que ha generat mésdesigualtats socials i ha aprofunditen la feminització de la pobresa.

Quan pensem en elsconeixements escolars desitjables,considerem de veres aquestespreocupacions i reptes?

FEBRER 2009 / 221 / 13

El País Valencià, amb les víctimes de GazaMilers de persones van prendre els carrers en distintes ciutats del País —València, Alacant, Castelló, Elx, Alcoi, Dénia...— entre d’altres, contra el geno-cidi militar israelià en Gaza i per a exigir que acaben les brutals agressions contra la població palestina. Les entitats en solidaritat amb el poble palestí,van aconseguir reunir en distintes concentracions i manifestacions solidàries a la pràctica totalitat dels sindicats, associacions pacifistes i partits de l’es-querra. La presència de persones d’origen àrab va ser es va fer notar en totes les protestes concentracions, així com els mocadors palestins, lligats alcoll de bona part de les persones manifestants. En les protestes, amb consignes contra el govern israelià, es va reclamar al govern espanyol que tren-que les relacions diplomàtiques amb aquell país. Els comunicats de les entitats assistent van exigir el respecte al dret internacional i una intervenció de-cidida de les Nacions Unides que pose fi als atacs contra el poble palestí.

AllioliLa necessitat de decréixer en la des-pessa global d’energia, de materialsi en la generació de residus és la con-clusió fonamental que es despréndel manifest de València, aprovat enel X congrés confederal d’Ecologistesen Acció, celebrat el desembre pas-sat en la capital de País. Durant deu

anys d’ecologisme social, es va aler-tar en el congrés, “quasi tots els fac-tors fonamentals per a la vida han em-pitjorat: el clima, l’aigua, l’alimenta-ció, la biodiversitat, la qualitat del’aire, l’accés a recursos, etc.”, i no s’hasuperat “el conflicte bàsic entre unplaneta amb recursos limitats i finits,i un capitalisme globalitzat basat en

el creixement il·limitat”. Ecologistes en Acció apunta que cal

un decreixement, que “l’han de dur aterme especialment pels països mésenriquits, els quals han imposat unasocietat de creixement construïdasobre la misèria de la major partdels éssers humans i sobre el dete-riorament de l’entorn. Aquesta societat

ha superat els seus límits i ho ha fet,denuncien els ecologistes, a costade les generacions futures i les des-igualtats socials presents”.

Per a Ecologistes en Acció, elprincipal repte social del decreixe-ment és “aprendre a viure milloramb menys, reduir significativamentl’ús de matèria, l’energia i els residus;ajustar el sistema de producció iconsum especialment a escala local;i replantejar el concepte de treball pera prioritzar aquelles tasques quecuiden la vida, és a dir, no només lesanomenades productives, sinó lesreproductives, de protecció de lavida”.

Ecologistes en Acció proposa “viure ambmenys per viure millor”El manifest de València apunta la responsabilitat delspaïsos enriquits

CAMPESINAS, SEMILLAS DE CAMBIORealización y edición: Joaquín Zúñiga, Ridders Mejía. Guión: Joaquín Zuñiga, Ernest Cañada,Felix Zurita. Producción: Ernest Cañada y Alba Films para Entrepueblos, con la colaboración deFundación Luciérnaga, Via Campesina y el apoyo de la Agencia Española de CooperaciónInternacional. Duración: 25 minutos. Formato: DVD y guía didáctica. Año: 2007. Nacionalidad:Nicaragua.

El documento muestra el trabajo de tres organizaciones de mujeres campesinas —Ananel SantaCatarina (Ixtahuacán, Guatemala), Centro Xoxilt Acalt (Malpansillo, Nicaragua) y el sindicatoConamuca (República Dominicana)— promotoras de cambios en las relaciones de género en suspropias comunidades y familias. Las mujeres fortalecen sus propias economías familiaresmediante la producción orgánica de alimentos para los mercados locales y nacionales. La guíadidáctica pretende sensibilizar al alumnado, preferentemente de secundaria y FPA, en ladesigualdad entre las relaciones de género y la soberanía alimentaria: distribución sexual de lostrabajos reproductivos y consecuencias; hábitos de consumo e impacto sobre las condiciones devida y de trabajo de las mujeres y la destrucción medioambiental. La guía incorpora una ficha conactividades, bibliografía y otros recursos complementarios.

Distribución (gratis hasta agotar existencias): Solicitud mediante correo electrónico aJOSEAANTON@terra.es

ALLEGRO MA NON TROPPO

Ecologisme isaber escolarJosé Antonio Antón Valero

FENT CAMÍ

14 / 221 / FEBRER 2009

Un Nadal diferenthttp://stepv.intersindical.org/enxarxats/nadal/index_nadal.htm/

Cinema en la nostra llenguahttp://www.totcinema.cat/Vicky Cristina Barcelona

Director i guionista: Woody Allen. Repartiment:Javier Bardem, Penélope Cruz, ScarlettJohanson, Rebeca Hall. Fotografia: JavierAguirresorabe. Productor executiu: JaumeRoures (Mediapro). País: EUA, 2008.

La història de la pel·lícula La ola s'inicia amb aques-ta pregunta: “Penseu que ara per ara Alemanya potconvertir-se en una dictadura?”. La planteja un pro-fessor d'un institut alemany, el senyor Wenger (Jür-gen Vogel), als alumnes de l'assignatura d’Auto-cràcia durant la setmana de projectes.

La pregunta és coherent dins del contingut del'assignatura. Igual de coherent com ho serà lametodologia aplicada pel professor per aexplicar en què consisteix un govern autocràtic.És a dir, per a representar una part de la teoriade l'assignatura en la pràctica.

Dins de l'aula, s’hi escenificaran tots elselements que caracteritzen un governautocràtic: disciplina, autoritat, uniformitat en elvestir, una manera de saludar, un nom per alnou moviment, l’ona —d'ací ve el títol del film—,un símbol, etcètera.

Perfecte. El professor, el senyor Wenger, haaconseguit interessar pràcticament tots elsestudiants en el contingut de l'assignatura. Uninterés que els alumnes extrapolen més enllà del'aula. Tots s'identifiquen amb l'uniforme, ambla salutació, amb els membres que formen elmoviment La ola fins al punt de comprometre's idefendre’s entre ells. En definitiva, estanorgullosos de formar-ne part. La contrapartida,com en tot govern autocràtic, serà crear elterror entre aquells que qüestionen el grup o noen formen part.

Democràcia enfront d’autocràcia La ola planteja una qüestió interessant: per què auns alumnes d'institut els resulta tan fàcil identi-ficar-se amb un model d'organització autocràtic —diametralment oposat al democràtic— senseqüestionar-lo. Són els mateixos protagonistes elsque contesten: “En La ola hem trobat compromís,lleialtat, respecte, unitat…”. Com veiem, es trac-ta d’uns valors, com ells mateixos assenyalen, opo-sats a d’altres com l'individualisme, el consumis-me o el nihilisme de la nostra realitat.

Tots podem estar d'acord a considerar elsprimers com a “valors autèntics”, per la seuaintensitat ètica. Des d'aquest consens hauríemde reflexionar sobre el fracàs que suposa nohaver aconseguit que certa joventut relacioneeixos valors amb la democràcia, i en canvi sí queels identifique amb un règim la veritat del qualsempre se situa en el món del terror.

Begoña Siles Ojeda

De l’ona al sisme submarí

ENXARXATS

Joan V. Pérez Albero

Joan Cortés

NATURA VALENCIANAEN PANTALLLA

A l’anterior edició ens referíem al’etimologia dels noms d’alguns delsbolets més preats i coneguts. Aratoca el torn a les plantes. Déiem queel nom científic està format per duesparaules en llatí; la primera, enmajúscules, fa referència a l’espèciei, la segona, en minúscules, algènere. Les dues paraules queconformen el nom, normalmentprocedents del llatí o del grec, solenfer referència a algunes de lespropietats que presenta en relacióamb la forma o la mida, el lloc onviuen o el lloc de procedència,l’ambient on viuen, els colors,propietats medicinals, etc.

Plantes com la sàlvia (Salviaofficinalis), el romer (Rosmarinusofficinalis), la calèndula (Calendulaofficinalis) o l’espàrrec (Asparagusofficinalis), etc. Doncs bé, el termeofficinalis a què fa referència ensestà indicant que són plantes ambpropietats medicinals; prové del llatíofficina, el magatzem on esdepositaven les herbes medicinals,que després esdevindria la farmàcia.

També amb referènciesmedicinals tenim altres vocablescom ara, vulneraria, “que curaferides” (Anthyllis vulneraria), o ruta,“que protegeix” com la ruda (Rutagraveolens). La mateixa paraulasalvia ens aporta el significat de“curar”.

En referència als colors, elsvocables album, alba o albidus esrefereixen al color blanquinós de laplanta: l’estepa (Cistus albidus),coneguda en castellà com jarablanca, o el xop blanc (Populus alba)en contraposició al xop negre(Populus nigra).

El borró és una gramínia quecreix a les dunes; d’ací el nomd’Ammophila arenaria. S’utilitzaarvensis per a indicar-nos que creixals camps cultivats, com la corretjola(Convolvulus arvensis), o els termesacuelatus o aquifolium per indicar-nos que punxa, que té espines; així elgalzeran (Ruscus acuelatus) (cast.:rusco) o el grèvol (Ilex aquifolium)(cast.: acebo).

El terme pendula ens indica “quepenja”, com els aments del bedoll(Betula pendula) (cast: abedul). Elterme sempervirens assenyala que“sempre està verd”, com el boix(Buxus sempervirens), i saponaria ésrelatiu al sabó, com l’herba sabonera(Saponaria officinalis). La llista ésllarga, ací ens hem referit només auns pocs exemples.

L’etimologia de lesplantes (II)

Era només qüestió de temps que elsblocs acabaren formant part de l’acti-vitat docent i de les experiències edu-catives. Una vegada hi trenques la màes fa ben difícil renunciar a una einatransversal com aquesta.

Plagueta escolarhttp://plaguetaescolar.blogspot.com/2008_06_01_archive.html/

La declaració conjunta dels ministreseuropeus d'Educació reunits a Bo-lonya el 19 de juny de 1999 fou la met-xa d’efecte retardat que ha fet es-clatar les protestes a les universitatsi als carrers de la vella Europa. Un al-tre Maig del 68?

Especial Bolonyahttp://especialbolonya.wordpress.com/

Hi ha de tot, gent que està a favor delsdoblatges i gent que els detracta. Hau-ran de passar molts anys, però, perquèels espectadors preferisquen veureuna pel·lícula en versió original sensesubtítols. Mentrestant, l’espanyol hi ésel més emprat.

Aquesta vegada us recomane unweb de la pròpia collita, un caldo ma-cerat als nostres barrils. És compli-cat apartar-se de la senda que mar-quen les grans empreses comercials,que durant el Nadal fan el seu agost.Bon profit.

EL RACONET DE PAU

Xela

—I si ens apuntem als Estats Units? Allà tota la

penya parla un anglés que flipes! A més, entre

Obama o Camps, Hillary o Rita, Yogui o Font de

Mora, la veritat és que no hi ha color.

FENT CAMÍ

SAÓ, la revista decana del PaísValencià, en perillIntersindical s'afegeix a la proposta de col.laboració,i tu també pots fer-ho!CRIDA DE SAÓNecessitem de la teua col·laboració.Imaginem que ja coneixes SAÓ, una revista feta al País Valencià i en valencià,i que porta 32 anys (!) eixint cada mes, per tal de fer un poc més digne el nos-tre País. Doncs bé, la nostra benvolguda Conselleria de Cultura no ha respectatles canes i, sobtadament, ha anulat tots els contractes que mantenia amb larevista (principalment, els exemplars que rebien centres d'ensenyament i bi-blioteques). No podem amagar que aquest colp ha fet perillar el nostre futur,fins al punt de plantejar-nos el tancament de la publicació periòdica més an-tiga del nostre País. Afortunadament, hem pogut salvar, de moment, la situació.Per tot això, és necessari el teu suport, i el dels teus contactes: fes-los arribarla butlleta de subscripció, a fi d'aconseguir augmentar el volum de persones, grupsi institucions que ens facen costat. Gràcies per la teua estima i col·laboració.http://www.intersindical.org/docs/ajudemSAO.html

FEBRER 2009 / 221 / 15

Ferran Pastor Belda

El passat novembre, en el dinar de l’Assemblead’Història de la Ribera, a Guadassuar, l’amicCèsar Ferrandis i un servidor vam tenir la sortde compartir taula amb l’escriptor JosepLozano, el vicepresident de l’Associació deCronistes Locals de la Comunitat Valenciana, elsenyor Estalric, d’Antella, i altres amics.Inesperadament vaig confirmar in situ algunesreflexions que m’havia fet sobre les successivesgeneracions valencianistes. El cronista Estalricpersonificava la generació que havia salvat elsmobles amb les revistes Sicània i ValènciaCultural, a cavall dels anys 50 i 60. Lozanorepresentava la generació de Gorg, unadescarada entrada en la modernitat que lageneració de la revista Valencia Semanal,representada a la taula per Vicent Climent, haviaconsolidat en la democràcia. Tornant a lesreflexions, l’abisme que separava els continguts,l’estètica i el públic de Valencia Cultural i Gorgno era explicable només per l’inexorable pasdels anys, puix entre la fi de la primera (1964) il’inici de la segona (1969) només s’havien escolatuns pocs anys. Tampoc em satisfeia del totl’explicació tan estesa que tot ho remetia al canvieconòmic i social dels anys seixanta.Naturalment, és tot això i alguna cosa més, comel desencís absolut per a promouredeterminades iniciatives culturals en el marcfranquista que una minoria “possibilista” haviapracticat. Valencia Cultural, en definitiva, és la fid’aquest petaïnisme —el terme és d’AlfonsCucó— actiu i públic representat pel seu directorVicent Badia i Marín, que també teniarepresentants insignes a Lo Rat Penat —ManuelGonzález Martí— i a la Societat Castellonenca deCultura —Àngel Sànchez Gozalbo, regidorfranquista a la capital de la Plana, entre altrescàrrecs.

Si ens endinsem en els 52 números de larevista trobem una decidida defensa de lasupervivència cultural —sempre considerant eldifícil context i les servituds degudes al Règim—,manifestada en campanyes per l’ús de la llenguaen tot tipus d’actes religiosos i civils, ladivulgació de textos de temps de la República,com ara tota la contraportada del número 41-42(1963), “Necessitat d’una ensenyançavalenciana”, de Carles Salvador, i articlesdenúncia com el de “¡Levante feliz! o laVentafocs?”, de Josep Albero. Potser el vincleperdut entre Valencia Cultural i Gorg ésl’editorial que dedica el penúltim número de laprimera revista a l’intent de convertir Valencia–fruits en un diari. Bon any.

‘Valencia Cultural’ o el petaïnismepossibilista

Trabajo por proyectos en el aula:descripción, investigación y …

El treball per projectes —abordar el cu-rrículum per temes rellevants, no perassignatures— representa un dels re-ferents que més ha impactat en elprofessorat innovador i inquiet. El ma-terial conté fonaments teòrics i expe-riències reals, visibles en el CD.

Francisco J. Pozuelos EstradaPubl. del MCEP. Morón de la F.2007. 236 pàg

(Con)viure en la paraula. L’aula coma espai comunitari

Aquest professor de secundària pre-senta el testimoni de la lluita i elcompromís per a bastir des de l’amori l’exigència, un espai on els jovesaprenguen a usar la llengua, a gaudir-ne i a entendre-la com a membres d’u-na comunitat d’aprenentatge.

Juan Sánchez-EncisoGraó. Barcelona 2007. 198 pàg.

Educación, medio ambiente ididáctica del entorno

L’autor defén que l’educació ambien-tal és patrimoni de tota la població iconsidera un error creure que és no-més una tasca de l’escola. És res-ponsabilitat dels educadors ambien-tals, diu Ruiz Heredia, acostar elsciutadans al medi rural i natural, i tam-bé a la ciutat.

Antonio Ruiz HerediaPopular. Madrid 2008. 186 pàg

La red en la ciudad. Anuario demovimientos sociales 2008

La ciutat transforma identitats i creagreuges que generen respostescol·lectives. L’anuari proposa respon-dre col·lectivament contra l’espai glo-bal des del local perquè “serà molt di-fícil construir alternativitat sensecomptar amb els grups de ciutat,dels territoris”.

Pedro Ibarra, Elena Grau (coord.)Icaria. Barcelona 2008. 277 pàg.

La globalització i les noves condi-cions laborals estan provocant treba-lladors més solitaris, més aïllats i ambmenor capacitat d’acció col·lectiva i desocialització. L’autor aposta per unapràctica de la sociologia del treballamb i pels actors socials.

Juan José CastilloLos libros de la catarata. M. 2008. 158 p.

Creure en l’educació. L’assignaturapendent

“El principal problema amb què es tro-ba l’educació és la falta de fe”, diu l’au-tora, que reclama tornar a creure envalors com el respecte, la convivència,l’esforç, la llibertat, eliminar algunsprejudicis i convéncer-se que aques-tes actituds es poden ensenyar.

Victòria CampsEdicions 62. Barcelona 2007. 173 pàg.

Cultura digital y movimientossociales

La tecnologia i la política no són espaisdiferenciats. Aquesta tesi travessaaquest volum, on es nega la neutrali-tat i asèpsia de la tecnologia —mo-nopoli exclusiu d’enginyers i cientí-fics— i reivindica un canvi social queha d’operar també en aquests àmbits.

Igor Sádaba, Ángel Gordo (coord.)Libros de la catarata. Madrid 2008. 318 pàg.

Educar para la diversidad en laescuela actual

Després de quatre anys d’investigacióen un IES de Múrcia, els autors pro-posen una nova manera d’abordar ladiversitat, enfrontada als planteja-ments pedagògics conservadors. S’hiaposta per una educació solidària irespectuosa amb les diferències.

Jesús Molina, Nuria IllánEduforma-MAD. Alcalá de Guadaira 2008. 194 p

Medios, modernidad y tecnología.La geografía de lo nuevo

Morley, professor d’estudis culturals,presenta una insòlita perspectiva des-occidentalitzada que desarticula la ideaque “nosaltres” hem arribat a la fi de lahistòria, i mostra coincidències i conti-nuïtats suggeridors entre tradició imodernitat, entre màgia i tecnologia.

David MorleyGedisa. Barcelona 2008. 317 pàg

La soledad del trabajadorglobalizado

ESCRIT AHIR ESCRIT AVUI

ESCRITS

El Consell Superior d’EnsenyamentsArtístics (CSEA), dependent del Minis-teri d’Educació, està estudiant els es-borranys dels reials decrets que afec-ten la nova estructura i els contingutsde cada un dels ensenyaments artís-tics superiors (EAS). L’administració hapresentat també un esborrany de reialdecret marc sobre aquests estudis, pertal de reunir i desenvolupar els seus as-pectes bàsics i la seua ordenació. Totplegat, esdevindrà el marc legal de re-ferència per a desplegar els plansd’estudi d’aquestes disciplines en l’es-pai europeu d’educació superior (EEES).STEPV ha advertit que l’actual és “unmoment crucial per a la definició, im-puls i dignificació dels ensenyaments

artístics”, i que el debat sobre el seu fu-tur, “ha de ser obert, transparent i par-ticipatiu i ha de comptar amb la parti-cipació i la veu del professorat”.

Els aspectes més rellevants de laproposta del reial decret marc sobreaquests ensenyaments són l’establi-ment de dos cicles i dues titulacions,superior i màster, amb directrius peral disseny dels títols i la denominacióa què condueix cada cicle; la fixació del’accés als ensenyaments; la regulacióde les condicions per a l’expedició delsuplement europeu al títol; el reco-neixement i la transferència de crèdits;la mobilitat de titulats, estudiants i pro-fessorat; l’avaluació i la qualitat; la re-gulació de l’autonomia dels centres.

Un informe elaborat per una co-missió de professionals del CSEA, haconclós que la normativa en estudi hau-ria de ser “més ambiciosa, i apostar demanera decidida per convergir amb launiversitat”. Aquest informe reclama laincorporació del tercer cicle de docto-rat i l’establiment d’una organització es-pecífica dels EAS, en règim d’autono-mia, per tal d’acostar aquests ensen-yaments als universitaris, i afrontar aixíde manera conjunta la convergènciaeuropea. També es proposa unificar lanormativa i remodelar els registres detítols. Finalment, es proposa adoptaruna estratègia decidida per a iniciar uncanvi estructural, “amb mesures le-gislatives i de qualsevol altre tipus”. Perla seua banda, el ministeri, que espe-ra els dictàmens del consell escolar del’estat i el d’universitats, manté reti-cències per a establir el tercer cicle dedoctorat i materialitzar la convergèn-cia d’aquests estudis amb el sistemauniversitari.

Al País Valencià, el debat es pre-senta en paral·lel al desenvolupamentnormatiu de l’Institut Superior d’En-senyaments Artístics (ISEA), que tam-bé ha de buscar l’encaix en la nova re-gulació estatal dels ensenyaments ar-tístics.

Més informació: http://www.intersin-dical.org/stepv/ensenya/6artidis-seny.htm

16 / 221 / FEBRER 2009

El marc legal delsensenyamentsartístics superiors,a debatEls nous plans d’estudis poden serun pas decisiu per a la convergènciaamb la universitat i amb Europaa

Francesc AguilarA l’Escola d’art i superior dedisseny de Castelló de la Plana(EASD) comptem amb més de 400alumnes, repartits en cinc ciclesformatius de grau superior i endues especialitats d’estudissuperiors de disseny. Tenim ciclesde paviments i revestiment,ceràmica artística, il·lustració,gràfica publicitària i projectes idirecció d’obres de decoració. Elsestudis superiors de disseny queimpartim són disseny de producte idisseny gràfic.

Volem optimitzar el servei a lasocietat en la formació dedissenyadors sobre la base d’unmodel educatiu que impulsa lainnovació i la qualitat delsensenyaments artístics. Ambaquesta visió hem arribat a l’any2009 en que celebrem el vint-i-cincaniversari.

El procés d’adaptació delsnostres ensenyaments a l’espaieuropeu d’educació superior ques’inicia amb la LOE, implica tant elsensenyaments d’arts plàstiques idisseny com a conservació irestauració o les arts escèniques(música, dança i art dramàtic).

L’estat exerceix competències al’hora de les titulacions i dels nousplans d’estudis de graus ipostgraus artístics i l’administracióautonòmica té competències quanta l’organització administrativa delsestudis, centres educatius ipersonal, encara que és importantla que es reserva als centreseducatius, una autonomiapedagògica, d’organització i degestió equivalent a la universitària.

Pel que toca a l’estat, amb lacol·laboració del Consejo Superiord’Enseñanzas Artísticas està apunt de publicar una llei marcd’ensenyaments artístic a partir dela qual es podran crear els nousplans d’estudis de graus ipostgraus.

Al País Valencià, s’ha creat fados anys l’Institut superiord’ensenyaments artístics (ISEA-

CV). Esperem superarla paralització del’administració a l’horad’ampliar plantilles oimplantar nous estudisals centres. Elrendiment ioptimització de lesnostres instal·lacionsdemanen l’expansiódels nostresensenyaments, la qualcosa precisa l’ampliaciói diversificació del’oferta educativa. Laqualitat en l’educaciódemana consolidacióde llocs de treball.

Pel que fa alprofessorat, la nostraescola viu la incertesadel moment moltintensament. El grau

d’interinitat en els nostresensenyaments és molt superior aldels ensenyaments mitjans.L’anterior conseller d’Universitats iEmpresa, en promouere la llei deISEACV, va prometre públicamentque el personal milloraria desituació o almenys es quedariaigual amb tots aquests canvis.Pensem, no obstant això, queaquests temes no podran sertractats soterradament al margedels implicats, sinó abordar-losobertament amb tota la comunitateducativa afectada.

Per últim, el que més importa:els nostres alumnes i titulats, perals quals l’actualitzem i milloremcontínuament els sistemesd’ensenyament. Quant a l’espaieuropeu d’educació superior, lanostra escola va obtenir el curspassat la carta europea Erasmus ienguany estrenem intercanvisd’alumnes i professors. D’altrabanda, les noves tecnologies de lainformació i el coneixement s’hanincorporat plenament al centre, iara només ens falta el permís del’administració per a oferir al’alumnat la modalitat d’educació adistància.

Per la gran demanda social, desdel curs 2004/05 seguim demanantcurs la implantació dels estudissuperiors de disseny d’interiors —dels quals ja disposen lescomarques alacantines ivalencianes— i que fins ara enssón denegats. Així mateix, volemque s’implanten en el nostre centretots els estudis superiors dedisseny per als quals tenimcompetència. En l’àmbit deldisseny, les comarques de Castellóhan de disposar de la mateixaformació pública, diversa i dequalitat, que ja existeix a la restadel País Valencià.

Seu de l’EASD, a València /Amadeu Sanz

Francesc Aguilar / Ismael Barbé

El Consell superior d’ensenyaments ar-tístics (CSEA), creat amb la promulgacióde la llei d’educació (LOE) i adscrit alMinisteri d'Educació, és l’òrgan con-sultiu de l’estat i de participació sobreaquests estudis. Funciona en ple, en co-missió permanent i en altres d’espe-cífiques, i està integrat per una presi-dència, tres vicepresidències, una se-cretaria i setanta consellers.

Entre les funcions del CSEA hi ha lessegüents: � Elaborar propostes al ministerisobre l’ensenyament, la investigació,la informació i la projecció socialdels ensenyaments artístics, aixícom amb la promoció delsprofessionals relacionats amb elles. � Informar, amb caràcter preceptiu,sobre les normes relatives al’estructura i els continguts bàsicsdels diferents estudis, la seuaavaluació i la regulació de lescondicions per a l’oferta d’estudis depostgrau en els centres. � Informar sobre altres disposicionssol·licitades pel MEC.� Emetre informes, per pròpiainiciativa o a petició del MEC, iprestar el seu assessorament enmatèries relacionades amb elsensenyaments artístics. �Aprovar i fer públic un informeanual sobre l’estat i situació delsensenyaments artístics.�Altres funcions que li puguen serencomanades.

Tant en el plenari com en la comis-sió permanent, STEPV compta amb unarepresentació, a través de la Confede-ració STES-Intersindical.

El CSEA, un òrgan consultiu

L’Escola de Castelló, al servei de la societat

L’ÚLTIMA