Informe sobre autònoms a Catalunya - ctesc.gencat.catctesc.gencat.cat/doc/doc_13992740_1.pdf · 2007-05-22 · VI. LA PROTECCIÓ SOCIAL DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS 90 VI.1. Evolució

Informe sobrela situació dels treballadors autònoms a Catalunya

Informe sobrela situació dels treballadors autònoms a Catalunya

2

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Informe sobre la situació dels treballadors autònoms a Catalunya. (Col·lecció estudis i informes ; 14)ISBN 978-84-393-7391-9I. Ferrer Riu, Roser II. Santana Garcia, Joan Antoni, ed. III. Consell de Treball, Econòmic i Social deCatalunya IV. Col·lecció: Col·lecció estudis i informes ; 141. Treballadors autònoms – Situació legal, lleis, etc. – Catalunya331.102.12(467.1)

Coordinador

Joan Antoni Santana Garcia

Autors

Roser Ferrer Riu

Marta Olivella Pedrola

Pere Castell Castells

David Mallafrè Conesa

© Generalitat de Catalunya

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

Diputació, 284

08009 Barcelona

Tel. 93 270 17 80

Adreça a Internet: www.ctescat.cat

www.larevistactesc.cat

A/e: [email protected]

ISBN: 978-84-393-7391-9

Barcelona, febrer de 2007

Disseny Gràfic: IMF

Impressió: XB Celtica Papel, SL

D.L.: B-9445-2007

3

La situació dels treballadorsautònoms a Catalunya

4

ÍNDEX

I. PRESENTACIÓ DE L’INFORME 7

II. INTRODUCCIÓ 19

III. EL MARC JURÍDIC DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS 20III.1. Marc jurídic actual 20III.2. El Projecte de llei de l’Estatut del treball autònom 30III.3. Especial referència a la Directiva del Parlament Europeu

i del Consell relativa als serveis en el mercat interior 30

IV. ANÀLISI DE LA FIGURA DEL TREBALLADOR AUTÒNOM SEGONS TIPOLOGIESI SECTORS D’ACTIVITATA CATALUNYA 33IV.1. Evolució de la importància dels treballadors autònoms en relació

amb l’ocupació total. 33IV.2. Distribució dels treballadors autònoms segons situació professional 35IV.3. Evolució dels treballadors autònoms sobre els ocupats

i distribució per sectors 38IV.3.1. Distribució dels treballadors autònoms per sectors d’activitat 38IV.3.2. Importància relativa dels treballadors autònoms sobre

el treball total per branques d’activitat 43IV.3.3. Anàlisi dels treballadors autònoms per branques d’activitat econòmica

segons les tipologies de situació professional 48IV.4. Evolució dels treballadors autònoms sobre els ocupats

i distribució segons tipus de jornada 52IV.4.1. Distribució dels treballadors autònoms segons tipus de jornada 52IV.4.2. Importància relativa dels treballadors autònoms sobre el treball total 52IV.4.3. Anàlisi dels treballadors autònoms segons tipus de jornada per

branques d’activitat econòmica, gènere, edats i situació professional 54IV.5. Evolució dels treballadors autònoms sobre els ocupats

i distribució segons gènere 59IV.5.1. Distribució dels treballadors autònoms segons gènere 59IV.5.2. Importància relativa dels treballadors autònoms sobre

el treball total segons gènere 59IV.5.3. Anàlisi dels treballadors autònoms segons gènere per situació professional

i branques d’activitat econòmica 61IV.6. Evolució dels treballadors autònoms sobre els ocupats i distribució segons edat 65

IV.6.1. Distribució dels treballadors autònoms segons edat 65IV.6.2. Importància relativa dels treballadors autònoms sobre treball total segons edat 66IV.6.3. Anàlisi dels treballadors autònoms per edats segons situació professional

i gènere 68

5


IV.7. Evolució dels treballadors autònoms sobre els ocupats i distribució segons nivells de formació assolits 71IV.7.1. Distribució dels treballadors autònoms segons nivell de formació assolit 71IV.7.2. Importància relativa dels treballadors autònoms sobre el treball total

segons nivells de formació assolits 72IV.7.3. Anàlisi dels treballadors autònoms segons nivell d’estudis assolits

per situació professional, branques d’activitat i gènere 75V. ANÀLISI DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS SEGONS INFORMACIÓ

DE LA SEGURETAT SOCIAL 82V.1. Socis treballadors de cooperatives de treball associat que cotitzen al RETA 82V.2. Autònoms de nacionalitat estrangera per branques d’activitat 83V.3. Edat d’alta al RETA 85V.4. Treballadors autònoms en pluriactivitat 87V.5. Índex de creació d’empreses individuals 87

VI. LA PROTECCIÓ SOCIAL DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS 90VI.1. Evolució de la situació dels afiliats en alta per règims de la Seguretat Social. 90VI.2. Evolució de les pensions contributives i de l’import mitjà per

règim d’afiliació a la Seguretat Social. 96VI.3. Quantificació del nombre d’autònoms, per sectors d’activitat,

que cotitzen per incapacitat temporal i per contingències professionals. 102

VII. LES MESURES DE FOMENT DE L’OCUPACIÓ AUTÒNOMA 105VII.1. Mesures en l’àmbit estatal: la capitalització de la prestació d’atur a Catalunya 105VII.2. Mesures en l’àmbit autonòmic 116

VII.2.1.Servei de Creació d’Empreses 116VII.2.2.Subvencions a la promoció de l’ocupació autònoma. 121

VII.3. Nombre i tipologia de les persones que accedeixen als microcrèdits. 123

VIII. CONCLUSIONS 127

IX. ANNEX 137

6

Situació delstreballadors autònoms

a Catalunya

I. PRESENTACIÓ DE L’INFORME

7


Des d’un punt de vista jurídic destaca la inexistència d’un concepte legal únic de treballadorautònom i una gran dispersió normativa.

El nombre d’autònoms ha crescut un 2,31% anual acumulatiu, un ritme similar al dels assalariats.

El perfil tipus de l’autònom és:• empresari SENSE assalariats (63%)• home (67,5%)• sector comerç i reparació de vehicles(23,5%)• jornada completa (94%)• entre 35 i 54 anys (54%)• estudis secundaris (50%)

Mentre que l’aportació més itensa al creixementdel treball autònom s’explica pels autònoms:• empresaris AMB assalariats (76%)• tant homes com dones (51% i 49%respectivament)• al sector serveis a les empreses iinmobiliaris (47%)• entre 55 i 64 anys (56%)

La protecció social és menys intensa per als autònoms que per als treballadors per compted’altri i manté peculiaritats que generen rigideses.

El marc jurídic dels treballadors autònoms

• Concepte de treballador autònom: evolució contínua i

col·lectius molt diversos.

• Inexistència d’un concepte legal únic.

• Dispersió normativa. Àmbit civil, mercantil i administratiu.

• Aplicació de determinades normes laborals.

• Protecció social:

- manté peculiaritats que generen rigideses.

- menys intensa que treballadors per compte d’altri.

8

En les pàgines següents

s’analitza la figura del

treballador autònom segons

tipologies i sectors d’activitat

(dades EPA)

9


•

•

El nombre d’autònoms a Catalunya ha augmentat en termes absoluts des de l’any 2000 al mateixritme que el total d’ocupats.

De 2000-2004 ha estat un període d’estabilització de l’intens procés d’assalarització que s’haviaproduït anteriorment.

22,5%

23,2%

20,7%

21,1%

19,6%

17,3%

17,2%17,4%

17,7%17,6% 17,7%

493

528

491

525

515

487

501

523

534

565

507

15,0%

16,0%

17,0%

18,0%

19,0%

20,0%

21,0%

22,0%

23,0%

24,0%

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

480

490

500

510

520

530

540

550

560

570

Autònoms / Ocupat s (%)

Autònoms (milers)

percentatges milers

Percentatge autònoms sobre ocupats (esquerra) i nombre totald’autònoms (dreta). Catalunya 1995-2005

L’any 2004 dels 533.660 autònoms a Catalunya, 159.581 són empresaris amb assalariats, 333.729són empresaris sense assalariats, 6.138 són cooperativistes, i 34.212 són ajudes familiars.

159.581 333.729 6.138 34.2120

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

Empresaris amb assalariats Empresaris sense assalariats Cooperativistes Ajudes familiars

Nombre d’autònoms segons la seva situació professional, 2004

10

• El creixement que experimenta el treball autònom en el període 2000-2004 s’explica per:1.El creixement en la figura de l’empresari amb assalariats, que accentua el creixement experimentaten el període 1995-2000.

2.La inversió de la tendènciaen la dels empresaris sense assalariats, que inverteix en la tendènciala baixa del període 1995-2000.

3.Per la tendència a la baixa dels cooperativistes i de les ajudes familiars en tots dos períodes.

Variació del treballautònom1995-2000

Variació del treballautònom 2000-2004

590.843 580.109

-5.688-724

-8.677 -18.33322.047

-100.000

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

empresaris amb

assalariats

empresaris

sense

assalariats

cooperativistes ajudes familiars autònoms totals assalariats totals ocupats totals

24.070

46.601

294.091

340.814

35.446

-10.247-2.669

-50.000

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

empresaris amb

assalariats

empresaris

sense assalariats

cooperativistes ajudes familiars autònoms totals assalariats totals ocupats totals

Variació del treball

autònom 1995-2000

Variació del treball

autònom 2000-2004

Autònoms

OcupatsOcupats

Autònoms

Variació del nombre d’autònoms segons figures professionals aCatalunya, 1995-2004

25,8%

6,3%

6,7%

2,5%

0,1%

0,1%

0,8%

5,2%

3,3%

23,5%

14,3%

13,2%

12,7%

10,8%

7,8%

7,0%

5,3%

2,7%

1,7%

1,1%

12,9%

4,2%

6,0%

1,1%

5,0%

9,3%

10,7%

0,1%

0,1%

0,00% 5,00% 10,00% 15,00% 20,00% 25,00% 30,00%

Comerç i reparació de vehicles

Construcció

Serveis a les empreses i immobiliaris

I. Manufacturera

Hoteleria

Agricultura

Transports i comunicacions

Altres serveis personals

Sanitat, veterinària i serveis socials

Educació

Mediació financera

Pesca

I. Extractives

Energia

Administració pública

Llars, serveis domèstics

Autònoms

Assalariats

•••

Es distribueix en activitats diferents a les que ho fa el treball assalariat.Mostra una concentració de la seva ocupació en un menor nombre de branques.Destaca Comerç i reparació de vehicles.

Distribució dels autònoms i els assalariats per branques d’activitateconòmica

11


•

•

El creixement que ha experimentat el volum d’autònoms (46.601 persones) 2000-2004 es concentra:• a les Activitats immobiliàries i de lloguer, i serveis empresarials• a la Construcció,• i en menor mesura al Comerç, reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, iarticles personals i d’ús domèstic, Educació, i Activitats sanitàries i veterinàries i serveis socials.

Mentre que l’aportació negativa més significativa l’ha propiciat:• l’Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura.• I les Indústries manufactureres.

Aportació al creixement dels autònoms de cadascuna de les branquesd’activitat (%)

3 ,6 %

5 ,6 %

9 ,2 %

1 3 ,4 %

1 3 ,9 %

3 7 ,5 %

- 1 7 ,1%

- 1 ,4 %

- 1 0 ,9 %

4 7 ,3 %

- 2 0 ,0% - 10 ,0 % 0 ,0 % 1 0 ,0 % 2 0 ,0 % 3 0 ,0 % 4 0 ,0 % 5 0 ,0 %

A gr icult ur a

I . M a nufa cture res

P esca

H o t eler ia

T r an sp o r t s

Sa n it at , v et er in à ria i ser v eis so cia ls

E duc ació

C o m erç i rep a rac ió de v eh icle s

C o n st rucció

Ser v eis a les em p re ses i im m o biliar is

•••

Els autònoms treballen menys a jornada parcial que els assalariats.Entre els autònoms ara s’hi treballa ancara meny que abans.Les dones són les que han disminuït aquest percentatge entre els autònoms.

Percentatge de treballadors autònoms i assalariats segons jornada

92,9 93,8 90,7

7,1 6,2 9,3

0102030405060708090

100

2000 2004 2004

Autònoms Assalariats

Parcial

Completa

12

•

•

Relació d’aquesta disminució del percentatge amb el fort dinamisme que han tingut els empresarisamb assalariats, que tenen la incidència de jornada parcial més baixa.

La situació professional amb la incidència més alta de treball a temps parcial és la de les ajudesfamiliars.

Percentatge de treballadors autònoms a temps parcial segons situacióprofessional

2 7 ,4

6 ,15 ,92 ,30

1 0

2 0

3 0

4 0

5 0

6 0

7 0

8 0

9 0

1 0 0

E m p resar is am b

assa lar ia t s

E m p resar is sen se

assa lar ia t s

C o o p era t iv ist es A judes fam iliar s

Co m p let a

P arc ia l

•

•

La dona té una menor presència en el treball autònom que en el treball assalariat.

Aquest patró es repeteix en totes les figures professionals excepte en el cas de les ajudesfamiliars on el pes de la dona és del 70,5%.

Distribució segons gènere i situació professional

73,5%68,4% 70,3%

29,5%

67,5%56,7%

26,5%31,6% 29,7%

70,5%

32,5%43,3%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

empresaris

amb

assalariats

empresaris

sense

assalariats

cooperativistes ajudes

familiars

total autònoms total

assalariats

Dones

Homes

13


•

•

•

Del total d’ocupats un 19,8% són homes i un 13,5% són dones.

Empresaris amb assalariats, sense assalariats i cooperativistes menor propensió de la donaa treballar-hi.

Ajudes familiars la propensió a treballar-hi és més elevada per les dones que pels homes.

Participació dels autònoms en el total d’ocupació segons gènere isituació professional

6,5%

12,6%

0,2% 0,6%

3,3%

8,2%

0,1%

1,9%

19,8%

13,5%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

empresaris amb

assalariats

empresaris sense

as salariats

cooperativis tes ajudes familiars total autònoms

Homes

Dones

•

•

•

El treball autònom manté l’any 2004 una estrucutura d’edats més envellida que el conjunt delsassalariats.

Aquesta estructura es produeix per a totes les figures professionals si bé en el cas de les ajudesfamiliars la piràmide d’edats és més similar a la del conjunt dels assalariats.

Tendeixen a una jubilació més tardana.

Piràmide d’edats dels assalariats i dels autònoms, 2004

19,6%

54,4%

20,4%

11,8%

32,7%

46,5%

8,6%

0,4% 2,0%

3,6%

60% 40% 20% 0% 20% 40% 60%

Assalariats Autònoms

més de65 anys

de 55 a64 anys

de 35 a54 anys

de 25 a34 anys

de 16 a24 anys

14

•

•

En comparació amb l’any 2000, l’estructura d’edats dels autònoms s’ha envellit excepte en elcas dels empresaris amb assalariats.

L’increment de l’ocupació autònoma es concentra significativament:• entre els autònoms de 55 a 64 anys, i• entre els empresaris sense assalariats d’aquest grup d’edats, de forma més accentuada.

Aportació al creixement total dels autònoms segons grup d’edats isituació professional. 2000-2004

-0,6% -5,3% -4,4%

21,1%18,3%

-10,7%

26,1%

26,3%

5,6%

-8,3%

22,0%

22,0%

31,3%

55,8%

-5,7%

2,2%

3,3%

-2,9%

4,4%

0,5%

-1,0%

-40,0%

-20,0%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

120,0%

empresaris ambassalariats

cooperativistes ajudes familiars Total Autònoms

més 6555-6435-5425-3416-24

empresaris senseassalariats

•

•

•

Pes majoritari dels ocupats amb estudis de secundària, seguida d’aquells que han assolit estudissuperiors, i d’aquells que han assolit estudis de primària.

Menor pes dels estudis superiors i major pes dels estudis primaris respecte als assalariats.

Pels autònoms en ajudes familiars el pes dels estudis primaris està per sobre del dels estudissuperiors.

Distribució segons estudis i situació professional

17,0%23,5% 21,2%

31,2%22,0%

15,6%

51,0%48,6% 54,0%

54,6%

49,8%50,4%

31,9% 27,5% 24,9%12,6%

27,8%33,2%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2004 2004 2004 2004 2004 2004

e m pre sarisam b

assalari ats

e m presari sse nse

assal ariats

coope rativis te s aju desfam i li ars

total au tòn om s totalassalari ats

sup eriors

secundaris

p rimaris

15


•

•

L’increment que experimenta el treball autònom entre el 2000 i el 2004 es concentra• primer entre aquells autònoms amb formació de grau supeior, i• en un grau menor entre els autònoms amb nivells de formació de secundaria;

En aquets període l’estructura d’estudis dels autònoms s’acosta a la dels assalariats, si bé aqueststambé han millorat el nivell d’estudis dels seus ocupats.• els autònoms amb nivell de formació de primària experimenten una reducció.

Aportació del creixement total dels autònoms i assalariats segonsestudis. 2000-2004

88,2%(41.109)69,8%

(32.528)

-60,3%(-28.104)

2,3%(1.068)

57,4%(168 .891)

60,7%(178.569)

-20 ,6%(-60.555 )

2,4%(7.186)

-80,0%

-60,0%

-40,0%

-20,0%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

A nalfabe ts Educ ac ió pr im àr ia Educ ac ió s e c undàr i a Educ ac ió s upe r ior

a u t ò n oms 2000-04

a s s a la ria t s 2000-0 4

• Respecte a l’any 2000:• Millora el nivell formatiu assolit dels empresaris amb assalariats, dels empresaris senseassalariats.

• En el cas de les ajudes familiars empitjora l’estructrura d’estudis assolits.

Aportació al creixement total dels autònoms segons estudis i situacióprofessional. 2000-2004

-19 ,0%

69 ,8%

-12 ,6%

88 ,2%

-1,7%-39 ,7% -60 ,3%

30 ,0%55 ,5%

-10 ,3%

-5,4%

1,3%

60 ,0%

39 ,5%

-70,0%

-20,0%

30,0%

80,0%

130,0%

e mpre s aris am b

assalariats

e mpre s aris se nse

assa lariats

coope rativiste s a jude s famil iars total au tònom s

e s tu d is s u p e rio rs

e s tu d is s e c u n d a ris

e s tu d is p rima ris

16

•

•

Les branques d’activitat Mediació financera (J), Activitat inmobiliàries i de lloguer; serveisempresarials (K), Educació (M), Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials (N), i Altresserveis (O), és on els nivells de formació assolits són més elevats.

A tots els sectors augmenta el nivell de formació tret de l’hoteleria i la indústria manufacturera.

Distribució dels autònoms segons estudis per sectors, 2004

41 %

28 % 24% 2 2%

3 9%

25 %

4% 2% 2% 2 %6 %

7 %

9%15 %

21% 2 2%

8 %14 %

50 %

100 % 100%

57 %55% 5 5%

5 2%

61 %

51% 25% 61 %3 6%

72% 6 2% 9 1%45% 33 %

0 %

10 %

20 %

30 %

40 %

50 %

60 %

70 %

80 %

90 %

100 %

A B C D F G H I J K M N O

estudis superiorsestudis secundarisestudis primarisanalfabetsP

esca

Agr

icul

tura

I. e

xtra

ctiv

es

I. m

anuf

actu

rere

s

Con

stru

cció

Com

erç

i rep

arac

ió d

e ve

hicl

es

Hot

eler

ia

Tra

nspo

rt i

com

unic

acio

ns

Med

iaci

ó fi

nanc

era

Ser

veis

em

pres

aria

ls i

imm

obil

iari

s

Edu

caci

ó

San

itat

, vet

erin

ària

i se

rvei

s so

cial

s

Alt

res

serv

eis

Protecció social dels treballadors autònoms

• L’any 2005 el pes dels treballadors autònoms sobre el total del’afiliació a la Seguretat Social és 17,8 %, percentatge moltsimilar a l’obtingut amb les dades de l’EPA (17,3 %).

• Tot i això, els treballadors afiliats al RETA perceben el 13,4

% de les pensions atorgades durant el 2005.

• Gairebé tots els treballadors afiliats al RETA (el 98 %) han

millorat la seva protecció cotitzant per Incapacitat Temporal.

• La manca de dades oficials sobre sinistralitat dels autònomsno permet fer una valoració qualitativa d’aquestes dades.

RETA: RÈGIM ESPECIAL DE TREBALLADORS AUTÒNOMS

17


18

II. INTRODUCCIÓ

Aquest és el primer informe sobre la situació dels treballadors autònoms a Catalunya ambquè es dóna compliment al mandat legal establert en la lletra e) de l’article 2, apartat primer,de la Llei 7/2005, de 8 de juny, de nova regulació del Consell de Treball, Econòmic i Socialde Catalunya.

L’objectiu de l’informe és, tal com indica el seu nom, analitzar la situació dels treballadorsautònoms a Catalunya durant l’any 2005, però atès que és el primer cop que l’elabora elCTESC, se n’ha analitzat també el comportament els darrers cinc anys. Malgrat això, aques-ta anàlisi evolutiva s’ha vist condicionada a la disponibilitat material i temporal de les dadescorresponents.

L’informe, que s’estructura en cinc capítols, conté en primer lloc una descripció del marc jurí-dic aplicable als treballadors autònoms, que parteix de la manca d’un concepte legal únic detreballador autònom i de l’elevada dispersió normativa que els afecta.

En segon lloc, s’analitza la figura del treballador autònom a partir de les dades procedentsde l’Enquesta de població activa i facilitades per Idescat. Així, es descriu el comportamentdel treball autònom per branques d’activitat, tipus de jornada, gènere, edat i nivell d’estudis.En tercer lloc, s’analitzen també diferents característiques dels treballadors autònoms a par-tir de les dades de la Tresoreria de la Seguretat Social, com ara el nombre de treballadors acàrrec, els treballadors autònoms immigrants per sectors d’activitat, els socis de treball decooperatives de treball associat que cotitzen al RETA, la pluriactivitat, etc.

La protecció social dels treballadors autònoms es tracta en quart lloc, en un capítol inde-pendent. Després de fer un breu repàs a l’evolució dels diferents règims d’afiliació a laSeguretat Social, s’analitzen les pensions contributives i el seu import mitjà i es quantifica elnombre de treballadors autònoms que han millorat la seva protecció, és a dir, que cotitzenper incapacitat temporal i contingències professionals.

En cinquè i darrer lloc es descriuen algunes de les mesures de foment de l’ocupació autò-noma que es duen a terme tant a nivell estatal (capitalització de la prestació d’atur), comautonòmic (subvencions i mesures de suport a l’emprenedor, des del Servei de Creaciód’Empreses). Per últim, es fa un breu comentari sobre les persones que accedeixen alsmicrocrèdits i inicien una activitat per compte propi.

L’informe finalitza amb unes conclusions, consensuades en el si del Ple del CTESC.

19


20

III. EL MARC JURÍDIC DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS

III.1 MARC JURÍDIC ACTUAL

El marc jurídic actual dels treballadors autònoms està constituït per una diversitat de normesque regulen aspectes concrets (règim aplicable a l’activitat que es presta; protecció social;foment de l’activitat;...) i que parteixen d’un concepte de treballador autònom, no sempredefinit expressament,1 que abasta col·lectius no del tot coincidents.

Atesa la inexistència d’un concepte legal únic, el treballador autònom s’ha delimitat tradicio-nalment per oposició al treballador per compte d’altri,2 que es defineix per les notes dedependència (entesa com a inclusió en el cercle rector i disciplinari de l’empresari) i alieni-tat (entesa com l’atribució a l’empresari de la utilitat patrimonial del treball)3 i al qual s’aplicala legislació laboral.

En conseqüència, treball autònom és el realitzat de forma independent i per comte propi,sense que hi hagi vincles de submissió a altres persones físiques o jurídiques.

El concepte de treballador autònom està sotmès a una evolució contínua. Al costat del quetradicionalment s’havia entès per treballador autònom (agricultors, artesans i comerciants),han anat apareixent un gran nombre de treballadors que han estat considerades treballadorsautònoms.4 Així, entre d’altres, els professionals liberals, els agents mercantils,5 els agentsd’assegurances6 i en alguns supòsits, els transportistes.7

En sentit contrari a aquesta tendència, com a conseqüència de la progressiva terciaritzaciói tecnificació de l’economia, que han motivat una creixent externalització de les activitats

1 Defineixen el concepte de treballador autònom el Reial decret 1267/1997 pel qual s’estableixen les normesmínimes de seguretat i salut a les obres de construcció i el Decret 2530/1970 pel qual es crea el Règim espe-cial de treballadors autònoms.

2 El Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’estatut dels tre-balladors (ET) delimita el seu àmbit personal d’aplicació a través del joc de tres preceptes: l’article 1.1, quefa referència als “treballadors que voluntàriament prestin els seus serveis retribuïts per compte d’altri i dinsde l’àmbit d’organització i direcció d’una altra persona, física o jurídica, anomenada ocupador o empresari”;l’article 1.3, que enumera relacions de treball expressament excloses i l’article 2, que enumera un grup derelacions que es consideren laborals especials i que compten amb una regulació pròpia.

3 Amb tot, cal assenyalar que no hi ha unanimitat jurisprudencial ni doctrinal sobre l’abast dels conceptes d’a-lienitat i dependència.

4 I no sempre com a resultat d’un procés pacífic, atès que en determinats casos, la qualificació legal com atreballador autònom ha estat precedida de nombrosos pronunciaments judicials en sentits oposats.

5 Articles 1 i 2 de la Llei 12/1992, de 27 de maig, de règim jurídic del contracte d’agència. BOE núm. 129 de29.05.1992.

6 Els agents d’assegurances estan vinculats a l’entitat asseguradora a la qual presten els seus serveis per uncontracte d’agència, que tindrà sempre caràcter mercantil. Article 7 de la Llei 9/1992 de 30 d’abril, de media-ció en assegurances privades. BOE núm. 106 de 2.5.1992.

7 Quan prestin el servei de transport a l’empara d’autoritzacions administratives de les quals siguin titulars imitjançant el corresponent preu, amb vehicles comercials de servei públic la propietat o poder directe de dis-posició dels quals ostentin, encara que els serveis es facin de forma continuada per a un mateix carregadoro comercialitzador. Article. 1.3.g) ET.

21


empresarials, sorgeixen formes de treball autònom que no responen als principis clàssics defuncionament de la contractació civil o mercantil, atès que hi concorren elements que lesapropen al treball dependent. Els anomenats treballadors autònoms dependents comptenamb mitjans propis per exercir la seva activitat professional, que organitzen, dirigeixen i con-trolen de forma independent i efectiva, assumint els riscos i responsabilitats que se’n puguinderivar, però són dependents des del punt de vista econòmic.8 Enfront de la tradicional ten-dència expansiva del dret del treball, no hi ha unanimitat en la doctrina per estendre als autò-noms dependents el patró tutelar típic del dret del treball.9 En l’actualitat, algunes iniciativeslegislatives tenen en compte les peculiaritats dels treballadors autònoms dependents.10

Els autònoms dependents s’han de distingir d’aquells treballadors subordinats des del puntde vista material amb els quals se simula la celebració d’un contracte per compte propi, denaturalesa civil, mercantil o administrativa. Aquests casos representen, de fet, una fugidaindeguda del dret del treball.

A part dels preceptes constitucionals aplicables tant al treballador per compte propi com altreballador per compte d’altri,11 la regulació dels treballadors autònoms es troba bàsicamenten la legislació civil i mercantil, i també cada vegada més en la legislació administrativa, ales quals cal acudir per determinar el règim jurídic aplicable a la seva activitat (contractesd’arrendament de serveis, d’execució d’obra, mandats representatius, etc...). A més, la con-solidació d’algunes activitats en el tràfic jurídic ha derivat en l’establiment de normes espe-cífiques (agents mercantils12, transportistes...).

Amb caràcter general, atès que es presumeix que en els contractes subscrits pels treballa-dors autònoms els contractants es troben en una situació d’igualtat, s’ha exclòs l’aplicaciódel Dret del Treball i la regulació, majoritàriament de caràcter civil i mercantil, acostuma aser de caràcter dispositiu i, per tant, alterable per les parts sempre que es respecti la llei il’ordre públic.13

8 En aquest sentit, vegeu “Propuestas para una regulación del trabajo autónomo” a Laboratorio de alternati-vas, 2003 i “El treball autònom: noves realitats, nous reptes” a la Revista del CTESC de novembre del 2005,ambdós de Jesús Cruz Villalón.

9 En aquest sentit, vegeu “El ámbito subjetivo del Estatuto de los Trabajadores”. José Luján Alcaraz. Revistadel Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, núm. 58, 2005.

10 En aquest sentit, la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques ide modificació parcial de les lleis de l’impost sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patri-moni, BOE núm. 285 de 29.11.06, aprovada pel Congrés dels Diputats el 2.11.2006, introdueix a l’article 32.2mesures específiques en relació amb la tributació de determinats treballadors autònoms que reuneixencaracterístiques molt properes al treballador per compte d’altri.

11 Article 38 que reconeix la llibertat d’empresa; article 35.1 relatiu al dret al treball; article 40.2: els poderspúblics fomentaran una política que garanteixi la formació i readaptació professionals, vetllaran per la segu-retat i higiene i garantiran el descans necessari a través de la limitació de la jornada laboral, les vacancesperiòdiques retribuïdes i la promoció de centres adequats i article 41: els poders públics mantindran un règimpúblic de Seguretat Social.

12 Llei 12/1992, de 27 de maig, de règim jurídic del contracte d’agència. BOE núm. 129 de 29.05.1992.13 En aquest sentit, vegeu “Los trabajadores autónomos. Hacia un nuevo Derecho del Trabajo” Juan Antonio

Sagardoy. Ediciones Cinca, 2004. pàg. 17 i ss.

22

No obstant això, el dret del treball, tradicionalment caracteritzat per una tendència expansi-va atès el seu caràcter tuïtiu, va anar estenent el seu àmbit a determinades prestacions osituacions incloses en les anomenades “zones grises frontereres” entre el treballador percompte d’altri i el treballador autònom. En aquesta línia, a vegades s’ha equiparat directa-ment una determinada prestació al contracte de treball, tot i no compartir plenament lescaracterístiques d’aquest (per exemple, el treball a domicili, en el qual la dependència res-pecte de l’empresari és difusa); en d’altres la prestació de serveis s’ha considerat, no sem-pre d’acord amb criteris purament jurídics, una relació laboral especial (representants decomerç, alts directius, esportistes professionals, advocats que presten serveis en despatxosindividuals o col·lectius14...). Cal tenir present el paper de la jurisdicció social en la determi-nació de les activitats que poden ser considerades treball per compte d’altri15 i, per exclusió,treball autònom.

D’altra banda, el mateix Estatut dels Treballadors preveu la possibilitat d’aplicar normeslaborals als treballadors autònoms.16 En aquesta línia pot citar-se la Llei Orgànica de LlibertatSindical (que permet als treballadors per compte propi sense treballadors al seu servei afi-liar-se a organitzacions sindicals); determinades mesures de foment de l’ocupació (entred’altres, capitalització de la prestació d’atur per constituir-se com autònom o com a socid’una cooperativa o societat laboral; foment de la primera contractació per part d’un treba-llador autònom,...); la normativa sobre cooperatives opta per l’aplicació selectiva de normeslaborals concretes als socis treballadors de cooperatives de treball associat, els quals, mal-grat que la seva relació amb la cooperativa és societària, tenen un règim de treball quasila-boral17; contractes de parceria agrícola (la Llei d’arrendaments rústics18 admet que les partsatorguin caràcter laboral a la relació), i la recent Llei 32/2006, de 18 d’octubre del 2006, queregula la subcontractació en el sector de la construcció.

14 El Reial Decret 1331/2006, de17 de novembre, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial delsadvocats que presten serveis en despatxos d’advocats, individuals o col·lectius (BOE núm. 276 de18.11.2006) desenvolupa el mandat contingut a la disposició addicional primera de la Llei 22/2005, de 18 denovembre (BOE núm. 277 de 19.11.2005) que considera relació laboral especial l’activitat professional delsadvocats que presten serveis retribuïts, per compte d’altri i dins l’àmbit d’organització i direcció del titular d’undespatx d’advocats, individual o col·lectiu.

15 L’article 8.1 de l’Estatut dels Treballadors presumeix que existeix un contracte de treball entre tot aquell quepresta un servei dins de l’àmbit d’organització i direcció per compte d’altri i el que ho rep a canvi d’una remu-neració a aquell.

16 En aquest sentit, la disposició final primera de l’Estatut dels Treballadors parteix de la regla general d’exclu-sió de la seva aplicació als treballadors autònoms (definits per oposició al concepte de treballador per comp-te d’altri de l’article 1.1 del mateix text legal) però admet que la legislació laboral contingui normes parcial-ment aplicables a aquests.

17 Article 116 de la Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives. DOGC núm. 3679 de 17.07.2002, en relació ambla Llei 27/1999, de 16 de juliol, de Cooperatives (BOE núm. 170 de 17.07.1999). Amb caràcter general, segonsla Llei 27/1999, aquestes condicions són també aplicables als socis de treball en la resta de cooperatives.

18 Llei 49/2003, de 26 de novembre, d’arrendaments rústics. BOE núm. 287 d’1.12.2003, d’aplicació aCatalunya en base a l’article 337 del Decret legislatiu 1/1984, de 19 de juliol, pel qual s’aprova la Compilacióde dret civil català.

23


Prevenció de riscos laborals

Cal fer una especial menció a la prevenció de riscos laborals, àmbit en el qual també esconstata la tendència a l’expansió de les normes laborals.

Com a norma general, es parteix del criteri que el treballador autònom s’ha d’autoprotegir.Així, la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals19 (LPRL) exclou la seva aplicació als tre-balladors autònoms, sense perjudici dels drets i obligacions que puguin derivar-se peraquests.20 La referència als treballadors autònoms és, com a norma general, pels supòsitsen que l’activitat d’aquests afecti les condicions de seguretat de treballadors que si que estaninclosos en l’àmbit d’aplicació de la LPRL.21

De l’article 24.5 LPRL i del Reial Decret 171/2004,22 que el desenvolupa, se’n desprèn queel deure de cooperació entre els empresaris que comparteixen un espai físic afecta els tre-balladors autònoms que, en cas d’incompliment, poden incórrer en responsabilitat adminis-trativa.23 D’altra banda, els treballadors autònoms han de rebre de l’empresari principal totala informació necessària sobre els riscos per la seguretat i salut que poden afectar-los durantla seva presència a les instal·lacions d’aquest.

El sector de la construcció compta, a través del Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pelqual s’estableixen disposicions mínimes en matèria de seguretat i salut a les obres de cons-trucció,24 amb una regulació específica dels deures i obligacions dels treballadors autònoms,des d’un doble punt de vista, com a empresaris i com a treballadors.

Protecció social

Té interès especial l’anàlisi del marc jurídic en matèria de protecció social dels treballadorsautònoms. Aquesta es vehicula, dins el sistema de Seguretat Social,25 a través del règim

19 Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals. BOE núm. 269 de 10.11.1995.20 Article 3.1 LPRL.21 Però no exclusivament. En aquest sentit, el Reial Decret 1225/2006, de 27 d’octubre, pel qual es modifica

el Reglament de la Llei d’ordenació dels transports terrestres aprovat per Reial decret 1211/1990, de 28 desetembre (BOE núm. 273 de 15.11.2006) considera d’aplicació als conductors autònoms la normativa deseguretat i salut en el treball i de prevenció de riscos laborals relativa a les operacions de càrrega, estiba,desestiba i descàrrega aplicable als conductors professionals per compte d’altri de vehicles la conducció delsquals requereix permís de classe “C+E”.

22 Reial decret 171/2004 pel qual es desenvolupa l’article 24 de la Llei 31/1995 de Prevenció de riscos labo-rals en matèria de coordinació d’activitats. BOE núm. 27 de 31.01.2004.

23 Article 12.13 (infracció greu) i article 13.8.a) (infracció molt greu) del Reial decret legislatiu 5/2000 pel quals’aprova el text refós de la llei d’infraccions i sancions en l’ordre social.

24 BOE núm. 256 de 25.10.1997.25 Cal tenir en compte que determinats professionals col·legiats autònoms no estan inclosos dins el sistema de

Seguretat Social atès que estan protegits a través d’entitats asseguradores complementàries al sistema deSeguretat Social, les anomenades Mutualitats. D’altra banda, cal tenir en compte la disposició addicional pri-mera de la Llei 22/2005, de 18 de novembre, que inclou en el Règim general de la Seguretat Social els advo-cats que prestin serveis en despatxos, individuals o col·lectius.

24

especial de treballadors del mar (REM),26 del règim especial agrari (REA)27 i del règim espe-cial dels treballadors autònoms (RETA).28 Aquest darrer, en el qual se centrarà la nostra anà-lisi, és el que agrupa més treballadors i només afecta treballadors autònoms, a diferènciadels dos restants que també inclouen en el seu àmbit d’aplicació a treballadors per compted’altri.

El RETA també és, qualitativament, el més important dels règims especials que protegeixenels treballadors autònoms i es perfila com l’altre gran règim, conjuntament amb el règimgeneral, en els quals s’ha d’estructurar el sistema de Seguretat Social.29

Pel que fa als subjectes inclosos dins l’àmbit d’aplicació d’aquest règim especial, amb caràc-ter general, són aquells treballadors per compte propi, més grans de 18 anys, que de formahabitual,30 personal i directa, fan una activitat econòmica a títol lucratiu, sense subjecció a uncontracte de treball i encara que utilitzin el servei remunerat d’altres persones sempre i quanper l’exercici d’aquesta activitat no hagin d’estar inclosos en algun altre règim (en referènciaal REA o al REM).31 A més d’aquest concepte general, hi ha una diversitat de normes queinclouen o exclouen col·lectius determinats,32 observant-se en el decurs dels últims anys unprocés d’expansió, d’origen tant legal com jurisprudencial, de l’àmbit d’aplicació d’aquestrègim especial.

26 Decret 2864/1974, de 30 d’agost. BOE núm. 243 de 10.10.1974.27 Decret 2123/1971, de 23 de juliol. BOE núm. 226 de 21.09.1971.28 Decret 2530/1970, de 20 d’agost. BOE núm. 221 de 15.09.1970. Diverses reformes produïdes en matèria

de Seguretat Social, malgrat afectar els treballadors autònoms, no han estat introduïdes al Decret2530/1970, raó per la qual gran part d’aquest ha d’entendre’s derogat expressament o tàcitament, en funciódels casos.

29 En aquest sentit, vegeu l’Informe de la Ponència del Congrés dels Diputats per a l’anàlisi dels problemesestructurals del sistema de Seguretat Social i de les principals reformes que han de fer-se, conegut com aPacte de Toledo (BOCG-CD, Sèrie E, núm. 134, 12 d’abril del 1995). Aquesta idea es reitera a la posteriorrevisió del Pacte de Toledo, d’octubre del 2003; a l’Acord sobre consolidació i racionalització dels sistemade Seguretat Social subscrit l’octubre del 1996 entre Govern, UGT, CCOO, CEOE i CEPYME i a l’Acord perla millora i el desenvolupament del sistema de protecció social, de 9 d’abril del 2001, subscrit entre elGovern, CCOO, CEOE i CEPYME.En aquesta línia, el Govern va aprovar el 3 de novembre del 2006 el Projecte de llei d’integració dels treba-lladors per compte propi del REAS al RETA.

30 Concepte aquest sobre el qual no hi ha unanimitat ni en la doctrina ni en la jurisprudència, si bé la jurispru-dència més recent el vincula amb l’obtenció del salari mínim interprofessional com a mínim.

31 Article 2 Decret 2530/1970. 32 Entre d’altres, estan inclosos en el RETA el cònjuge o parents per consanguinitat o afinitat fins al segon grau

inclòs, dels treballadors per compte propi, quan de forma habitual, personal i directa col·laborin amb aquestsi no tinguin la condició d’assalariats; els socis de companyies regulars col·lectives i socis col·lectius de com-panyies comanditàries que treballin de forma habitual, personal i directa; els socis de cooperatives de tre-ball associat quan ho disposin els estatuts; els que exerceixin una activitat per compte propi que requereixila incorporació a un Col·legi Professional el col·lectiu del qual no hagi estat integrat al RETA; aquells queexerceixin funcions de direcció i gerència que comporta el desenvolupament d’un càrrec d’administrador oconseller, o prestin altres serveis per a una societat mercantil capitalista, a títol lucratiu i de forma habitual odirecta sempre que posseeixin el control efectiu, directe o indirecte, de la societat.

25


D’altra banda, les darreres dècades s’observa una progressiva equiparació de drets i pres-tacions entre treballadors per compte propi i treballadors per compte d’altri. En l’actualitat, elRETA inclou la protecció per assistència sanitària (per maternitat, malaltia i accident); lesprestacions econòmiques per incapacitat temporal; el risc durant l’embaràs; la incapacitatpermanent; les prestacions per mort i supervivència; la jubilació; les prestacions familiars; lesprestacions de serveis socials i les complementàries d’assistència social.

Malgrat tot, l’equiparació no és total. El RETA té diverses peculiaritats que a vegades portena una protecció menys intensa que el règim general. Entre d’altres, cal assenyalar que laprestació d’atur està exclosa; no és possible, amb caràcter general, avançar l’edat de jubi-lació;33 la incapacitat permanent parcial només està protegida en supòsit de contingènciesprofessionals i no hi ha una regulació específica pel treball a temps parcial.

A més, cal tenir en compte que la flexibilitat en l’elecció de la base de cotització i el caràcterpotestatiu de la cobertura de la incapacitat temporal i de les contingències professionals,34

fan que el treballador per compte propi gaudeixi d’un cert marge per determinar el seu esforçcontributiu així com el grau de protecció.

Aquesta flexibilitat s’explica per la diversitat de figures incloses en l’àmbit d’aplicació d’a-quest règim.

Pel que fa a l’elecció de la base de cotització, cada any, abans de l’1 d’octubre, el treballa-dor autònom ha d’escollir la seva base de cotització per l’any següent entre una base màxi-ma i una base mínima.35 Aquesta regulació, atès que no es tenen en compte els ingressosreals procedents de l’activitat professional, produeix un doble efecte: d’una banda, unasobrecàrrega econòmica per als treballadors amb ingressos baixos que pot dur a la fugidacap a formes d’economia submergida i, d’altra banda, una relaxació de la càrrega contribu-tiva en treballadors amb ingressos alts.

D’altra banda, es restringeix l’elecció de la base mínima als treballadors de més de 50 anys36

33 No obstant això, d’acord amb la Llei 47/1998, de 23 de desembre, poden jubilar-se anticipadament els tre-balladors que durant la seva vida laboral hagin cotitzat en règims que reconeguin aquesta possibilitat i quehaguessin tingut la condició de mutualistes abans de l’1 de gener del 1967 o assimilat, sempre que com-pleixin el període de carència específicament establert per aquest supòsit. D’altra banda, la disposició addi-cional 8a de la Llei general de Seguretat Social, en la redacció que li va donar la Llei 35/2002, consideraaplicable als treballadors autònoms inclosos al RETA, al REM i al REA l’art 166 de la mateixa norma, queregula la jubilació parcial. Atès que encara no s’ha produït el desenvolupament reglamentari corresponent,no és possible exercir aquest dret.

34 L’opció per a la cobertura d’aquestes prestacions es fa per un període mínim de tres anys naturals complets.En l’últim any del període d’opció s’hi pot renunciar abans de l’1 d’octubre amb efectes de l’1 de gener del’any següent. Si no hi ha renúncia es prorroga automàticament per un altre període de tres anys.

35 Durant l’any 2005, la base escollida s’havia de situar entre la base mínima de 770,40 euros i la màxima de2.813,40 euros. Durant l’any 2006 la base escollida se situarà entre una base mínima de cotització de 785,70euros i una base màxima de cotització de 2.897,70 euros mensuals. Cal assenyalar que la base mínima decotització és superior a la del Règim general i que la base màxima coincideix amb el límit màxim de cotit-zació del sistema de Seguretat Social.

36 L’any 2005 podien escollir una base d’entre 781,49 i 1.465,50 euros mensuals (el 2006 l’import s’escull entre809,40 i 1.509,60 euros mensuals), excepte que es tracti del cònjuge supervivent del titular del negoci que,

26

i s’estableixen bases mínimes reduïdes per a determinats col·lectius.37 A més, els treballadorsautònoms que tinguin 65 anys o més i com a mínim 35 anys de cotització efectiva, estaranexonerats de cotitzar a la Seguretat Social, excepte per incapacitat temporal i contingènciesprofessionals quan haguessin optat per protegir-les, cas en el qual el tipus aplicable serà del3,3%. No obstant això, podran optar per seguir cotitzant d’acord amb el procediment general.

Pel que fa a l’esmentada flexibilitat en l’acció protectora, destacava la inexistència al RETAd’una protecció específica de les contingències derivades de riscos professionals,38 amb laqual cosa es respectava un dels principis que havia de complir el sistema de SeguretatSocial segons la Llei de bases de la Seguretat Social del 1963. En conseqüència, no esmodulava la protecció en funció de l’origen del risc.

La Llei 53/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social,introduí una nova disposició addicional a la Llei general de la Seguretat Social, la 34, per laqual els treballadors inclosos al RETA poden millorar voluntàriament l’àmbit de l’acció pro-tectora incorporant la prestació per contingències professionals, sempre que prèviamenthagin optat per incloure la prestació per incapacitat temporal. Aquest assegurament es vapoder fer efectiu a partir de l’1 de gener del 2004, moment de l’entrada en vigor del Reialdecret 1273/2003, de 10 d’octubre, que desplega reglamentàriament la disposició addicional34 de la Llei general de Seguretat Social. L’ampliació de la cobertura comporta l’augment deltipus de cotització aplicable i representa, bàsicament, l’eliminació dels períodes de cotitza-ció per les prestacions d’incapacitat permanent i mort i supervivència.

La definició legal d’accident de treball en el RETA és més restrictiva que la del règim gene-ral.39 En aquest sentit, la delimitació del nexe causal entre la lesió o malaltia i el treball ésmolt més estricta, atès que s’exclou la causalitat indirecta. D’altra banda, en les situacionsde pluriactivitat pot existir el risc de desprotecció, atès que s’exigeix que el fet susceptible de

a causa de la mort d’aquest, se n’hagi hagut de fer càrrec i donar-se d’alta al RETA amb 45 o més anys, casen el qual han d’escollir entre 770,40 i 1.465,50 euros mensuals (entre 785,70 i 1.509,60 euros mensuals,l’any 2006). No obstant això, els autònoms que haguessin cotitzat per una base d’import superior en qual-sevol règim durant 5 o més anys, poden mantenir la de l’any anterior incrementada en un percentatge com-près entre el que hagi augmentat la base mínima i màxima del RETA. A aquests efectes es pren en consi-deració la mitjana de les bases per les quals es va cotitzar durant l’any anterior.

37 Els treballadors amb 30 anys o menys i les dones amb 45 anys o més, donades d’alta al RETA abans del’1 de gener del 2005, podran optar per cotitzar per la base mínima de 631,20 euros mensuals (598,50 eurosel 2005). Els treballadors incorporats al RETA a partir de l’1 de gener del 2005, que tinguin 30 anys o menys(35, en cas de dones), s’aplicaran una reducció sobre la quota de contingències comunes durant els 12mesos següents a la data d’efectes de l’alta, equivalent al 25% de la quota resultant d’aplicar el tipus mínimvigent a la base mínima de cotització, i la mateixa bonificació els 12 mesos següents. Aquesta previsió s’a-plicava també l’any anterior.Aquests beneficis seran també aplicables als socis treballadors de cooperatives de treball associat que s’in-cloguin al RETA.

38 En canvi, tant el REA com el REM preveien expressament la cobertura de les contingències professionalsdes de la seva constitució.

39 Disposició addicional 34a de la Llei general de Seguretat Social. Al RETA s’entén per accident de treball “l’o-corregut com a conseqüència directa immediata del treball que fa per compte propi i que determina la sevainclusió en el camp d’aplicació d’aquest règim”. El concepte de malaltia professional coincideix amb el delrègim general.

27


ser accident de treball ocorri respecte del treball que determina la seva inclusió en el RETAi que l’alta en aquest règim és única i es fa per l’activitat que esculli el treballador. Finalment,s’exclouen expressament els accidents in itinere, atès que s’exigeix que l’accident tinguicausa immediata i directa en l’activitat que es fa.

És requisit imprescindible per al reconeixement i pagament de les prestacions que el treba-llador es trobi al corrent de pagament de les quotes a la Seguretat Social i no és d’aplicacióals treballadors inclosos al RETA el recàrrec de prestacions econòmiques en cas d’accidentde treball o malaltia professional per falta de mesures de seguretat. Aquesta previsió, justi-ficada en principi atès que es tracta d’un treballador autònom, pot arribar a ser discutible enrelació amb els treballadors autònoms dependents.

D’altra banda, una altra manifestació de la flexibilitat en l’acció protectora del RETA és quela cobertura de la prestació per incapacitat temporal té caràcter potestatiu per a l’interessat,atès que lliurement pot acollir-s’hi o no.40 Amb caràcter general,41 si opta per la cobertura,obligatòriament s’ha de formalitzar amb una mútua d’accidents de treball i malalties profes-sionals.

Foment de l’ocupació autònoma

Les accions de foment de l’ocupació autònoma estan integrades per un conjunt heterogenide mesures (estatals, autonòmiques42 i locals), que s’han de relacionar amb els objectius decreixement i ocupació de la Unió Europea. D’entre aquestes mesures, cal esmentar la capi-talització de la prestació d’atur; el suport financer a l’activitat per compte propi; l’assessora-ment tècnic i els ajuts a la contractació.

La capitalització de la prestació d’atur és una mesura per fomentar i facilitar iniciatives d’o-cupació autònoma.43

40 En el REA els treballadors per compte propi també poden escollir lliurement entre acollir-se o no a la cober-tura de la incapacitat temporal. En el REM tots els treballadors, tant per compte propi com d’altri, tenen pro-tecció per incapacitat temporal.

41 Excepte quan s’hagués optat per fer-ho amb la corresponent entitat gestora (INSS) abans de gener del1998, casos en els quals pot mantenir-se aquesta opció.

42 La competència de Catalunya es fonamenta en la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma del’Estatut d’autonomia de Catalunya. DOGC núm. 4680, de 20.07.2006. L’article 156 atribueix a la Generalitatla competència, entre d’altres, per la promoció de l’activitat econòmica a Catalunya i l’article 114 estableixque en les matèries de la seva competència correspon a la Generalitat l’exercici de les competències defoment. L’article especifica l’abast d’aquesta activitat en funció del tipus de competència de la Generalitat.Mitjançant el Reial decret 1576/1991, de 18 d’octubre, es van traspassar les funcions i els serveis de l’Estata la Generalitat de Catalunya en matèria de gestió d’ajuts i subvencions pel que fa a la promoció de l’ocu-pació autònoma.

43 També poden acollir-se a aquesta mesura els beneficiaris de prestacions d’atur que vulguin incorporar-se,de forma estable, com a socis treballadors o de treball en cooperatives o en societats laborals, sempre queno hagin mantingut un vincle contractual previ amb aquestes societats superior a 24 mesos, o constituir-les.L’import a abonar serà el corresponent a l’aportació establerta amb caràcter general a cada cooperativa i ala quota d’ingrés; o el corresponent a l’adquisició d’accions o participacions del capital social en una socie-tat laboral.

28

La capitalització o pagament únic és regulat per l’article 228.3 de la LGSS i la disposició tran-sitòria quarta de la Llei 45/2002, de 12 de desembre, de mesures urgents per a la reformadel sistema de protecció d’atur i la millora de l’ocupabilitat i pel Reial decret 1413/2005, de25 de novembre.

Els beneficiaris de la prestació d’atur de nivell contributiu que pretenguin constituir-se com atreballadors autònoms poden sol·licitar l’abonament en una sola vegada de la seva presta-ció contributiva per l’import que correspongui a la inversió necessària per desenvolupar l’ac-tivitat, inclòs l’import de les càrregues tributàries per l’inici de l’activitat. En cas que no estracti de persones amb una minusvalidesa igual o superior al 33%, s’aplicarà el límit màximdel 40% de l’import de la prestació d’atur de nivell contributiu pendent de percebre.

Si no es capitalitza per la modalitat d’abonament en un únic pagament la totalitat de la pres-tació, en el mateix acte de la sol·licitud podrà demanar-se l’abonament de la resta per sub-vencionar les quotes de Seguretat Social. Si no es fa així, no podrà sol·licitar-se amb poste-rioritat aquest abonament. Així mateix, si el treballador només sol·licita la subvenció de quo-tes de Seguretat Social, no podrà accedir amb posterioritat a la capitalització en pagamentúnic de la prestació pendent de percebre. L’import de la subvenció correspon a l’import del’aportació del treballador com a autònom a qualsevol règim del sistema de Seguretat Socialdel mes d’inici de l’activitat. No són objecte de subvenció, acollint-se a aquesta mesura defoment de l’ocupació, les quotes ingressades a col·legis professionals o a mutualitats de pre-visió social, pel fet de tractar-se de sistemes alternatius al sistema públic de SeguretatSocial.

Pel que fa al suport financer a l’ocupació autònoma, en execució de l’Ordre ministerial de 21de febrer de 1986, la Generalitat concedeix diferents ajuts amb la finalitat de contribuir alfinançament de projectes destinats a la constitució en treballadors autònoms o per comptepropi de persones aturades que figurin inscrites a les oficines de treball de la Generalitat. Elsajuts consisteixen a reduir les quotes dels préstecs concedits amb la finalitat de finançar pro-jectes destinats a la constitució en treballadors autònoms; en imports a tant alçat que garan-teixin, durant l’inici de l’activitat per compte propi, uns ingressos mínims a les persones quecompleixin els requisits que s’estableixen i en subvencions d’estudis de viabilitat o assesso-rament que facilitin l’ocupació autònoma.44

D’altra banda, la Generalitat ofereix també assessorament i formació a persones emprene-dores, així com facilitats per aconseguir unes condicions de finançament avantatjoses perdur a terme les seves iniciatives empresarials.45

44 Mitjançant l’Ordre TRI/294/2005, de 20 de juny, s’aproven les bases reguladores que han de regir les aju-des destinades a la promoció de l’ocupació autònoma i s’obre la convocatòria corresponent a l’any 2005.Les subvencions poden ser financeres, tècniques o a fons perdut. Per a l’any 2006 s’ha de tenir en comptel’Ordre TRI/380/2006, de 19 de juliol, per la qual s’aproven les bases reguladores que han de regir els ajutsdestinats a la promoció de l’ocupació autònoma i es determina l’import màxim destinat a aquestes ajudesper a l’any 2006. DOGC núm. 4686 de 28.07.2006.

45 Per a l’any 2006 és d’aplicació l’Ordre TRI/387/2006, de 19 de juliol, per la qual es regula el Servei deCreació d’Empreses, s’aproven les bases reguladores de les accions relatives a l’assessorament a les per-sones emprenedores i a la formació dels professionals i s’obre la convocatòria per a l’any 2006. El Servei

29


Finalment, els treballadors autònoms són beneficiaris de les bonificacions establertes per lacontractació indefinida, tant a temps complet com a temps parcial i inclosa la modalitat de fixdiscontinu, de determinats treballadors aturats.46

Distribució competencial

Des del punt de vista de la distribució competencial, cal dir que el gruix normatiu que afectaels treballadors autònoms és de caràcter estatal. En aquest sentit, els articles 149.1.8 (legis-lació civil); 149.1.6 (legislació mercantil i processal); 149.1.17 (Seguretat Social) i 149.1.18(contractació administrativa) de la Constitució espanyola atribueixen a l’Estat la competèn-cia exclusiva en aquest àmbit. Malgrat l’anterior, com s’ha vist, Catalunya ha assumit com-petències en matèria de foment de l’autoocupació. També ha exercit les competències quese li atribueixen en matèria d’exercici de les professions titulades. En aquest sentit, s’haaprovat la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legisprofessionals.47

En l’àmbit europeu, hi ha directives que afecten els treballadors autònoms i que en regulenaspectes parcials com la igualtat, el foment de l’ocupació i la promoció de la millora de laseguretat i salut.48 Cal destacar que les iniciatives de foment de l’autoocupació, algunes deles quals han estat analitzades en aquest punt, tenen un lloc rellevant en l’EstratègiaEuropea per l’Ocupació, atès que la intervenció dels petits empresaris i dels treballadorsautònoms al mercat resulta absolutament necessària per convertir Europa en l’economiamés dinàmica i competitiva del món, objectiu establert a la Cimera de Lisboa. En matèria deseguretat i salut, a banda de la Directiva 89/391, cal fer esment de la Recomanació delConsell de la Unió Europea de 18 de febrer de 2003 relativa a la millora de la protecció dela salut i la seguretat en el treball dels treballadors autònoms,49 que demana als estats mem-bres que fomentin, en el marc de les seves polítiques de prevenció d’accidents i malaltiesprofessionals, la seguretat i la salut d’aquests treballadors tenint en compte els riscos espe-cials que hi ha en determinats sectors i el caràcter específic de la relació entre les empre-ses contractants i els treballadors autònoms.

de Creació d’Empreses substitueix el Servei Autoempresa, i actuarà en l’àmbit dels treballadors autònoms,de les microempreses i les petites empreses en les àrees de difusió de la cultura d’empresa, foment de lacreació d’activitat empresarial i suport a la seva consolidació.

46 Reial decret llei 5/2006, de 9 de juny, per la millora del creixement i de l’ocupació. BOE 14.06.2006. Article1.3.

47 DOGC núm. 4651, de 9.06.2006. Llei aprovada en desenvolupament de l’article 125 de l’Estatut d’autono-mia. Contra aquesta norma s’ha presentat recurs d’inconstitucionalitat per part del Partit Popular, que va seradmès a tràmit el 10.10.2006.

48 Directiva 86/613/CEE relativa a l’aplicació del principi d’igualtat de tracte entre homes i dones que exercei-xin una activitat autònoma, incloses les activitats agrícoles, així com a la protecció de la maternitat; Directiva89/391/CEE relativa a l’aplicació de mesures per promoure la millora de la seguretat i la salut dels treballa-dors al treball.

49 Recomanació 2003/134/CE del Consell (DOUE 28-2-03).

30

III.2 EL PROJECTE DE LLEI DE L’ESTATUT DEL TREBALL AUTÒNOM

El Consell de Ministres va aprovar, en data 24 de novembre del 2006, el Projecte de llei del’Estatut del treball autònom, que quan superi la tramitació parlamentària corresponent,constituirà una novetat en dret comparat atès que té per objecte ser una norma marc per altreballador autònom.

Amb caràcter previ a l’elaboració de l’Avantprojecte de llei, el Ministeri de Treball i AfersSocials va encarregar a una comissió d’experts que fes un diagnòstic i avaluació econòmi-ca sobre la situació del treball autònom a Espanya i que analitzés el règim jurídic i la pro-tecció social, elaborant alhora una proposta d’Estatut del treballador autònom. L’informe,d’octubre del 2005, complint el mandat rebut, incorpora una proposta d’Estatut del treballautònom.

Els continguts més rellevants del Projecte de llei són:

• S’estableix el concepte de treballador autònom i se’n regula el règim professional. • Es regula el concepte i règim professional del treballador autònom econòmicament

dependent. • Es reconeix un catàleg de drets col·lectius, s’estableixen les bases per al reconeixement

de la representativitat de les associacions d’autònoms i es crea un Consell Estatal delTreball Autònom.

• En matèria de protecció social, s’apliquen mesures que tendeixen a la convergència delRETA amb el règim general.

• S’estableixen mesures de foment de l’ocupació dirigides a promoure la cultura empre-nedora, a reduir les despeses d’inici de l’activitat, la formació professional i a afavorir eltreball autònom a través d’una política fiscal adequada.

III.3 ESPECIAL REFERÈNCIA A LA DIRECTIVA DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL RELATIVA ALS SERVEIS EN EL MERCAT INTERIOR

Malgrat els avenços innegables en la consecució del mercat interior europeu, en matèria deprestació de serveis encara hi ha una gran distància entre el que ha de ser una economiaeuropea integrada i la realitat viscuda pels ciutadans i els proveïdors europeus de serveis,ateses les encara múltiples barreres legals i administratives que hi ha (sistemes d’autoritza-ció complexos; exigència de representació legal en el país de destí, etc).

L’existència d’aquestes barreres per a la prestació de serveis repercuteix de forma negativaen el conjunt de l’economia europea, impacte que cal tenir en compte atès que el sector ser-veis representa aproximadament el 70% del PIB europeu i de l’ocupació en la majoria delsestats membres.50

50 Segons l’Informe de la Comissió al Consell i al Parlament Europeu sobre l’estat del mercat interior de ser-veis. Juliol 2002.

31


L’any 2002 la Comissió europea va fer un informe51 sobre l’estat del mercat interior de ser-veis com a conseqüència del qual, el gener del 2004 va presentar una proposta de directivarelativa als serveis al mercat interior52 que abordava l’excessiva i heterogènia regulació alsdiferents estats membres en aquest àmbit. Cal assenyalar que, conjuntament amb el pro-jecte de Constitució europea, la proposta de directiva de serveis ha estat el text que méspolèmica ha generat en els últims anys en l’àmbit europeu.

El problema de fons d’aquesta proposta de directiva rau a trobar l’equilibri entre la necessi-tat d’obrir el mercat de serveis a la competència i la necessitat de preservar el model socialeuropeu.53 En aquest sentit, la versió inicial de la Directiva es transformà per a molts en unsímbol de l’enfrontament entre l’Europa social i l’Europa liberal.

La Directiva es tramita pel procediment de codecisió. En una primera fase, el Parlament vaintroduir esmenes importants a la proposta inicial. Les esmenes afectaven bàsicament l’àm-bit d’aplicació de la Directiva i el principi del país d’origen, en virtut del qual una empresapodia prestar serveis en qualsevol estat membre complint exclusivament la legislació delpaís en què està establerta de forma permanent.

La Comissió, acceptant les esmenes acordades pel Parlament, va modificar la seva pro-posta de Directiva inicial. Amb posterioritat, el 24 de juliol del 2006, el Consell de la UnióEuropea va acordar la posició comuna per l’adopció de la Directiva relativa als serveis en elmercat interior que preservava, en essència, la proposta modificada per la Comissió.

En la reunió del 15 de novembre del 2006, el Parlament aprova la Directiva, l’entrada envigor de la qual està prevista en un termini de tres anys.

Els objectius de la Directiva són millorar les bases del creixement econòmic i de l’ocupacióa la Unió Europea; aconseguir un autèntic mercat interior de serveis a través de la supres-sió dels obstacles jurídics i administratius que s’oposen a la llibertat d’establiment i a la lliu-re circulació de serveis entre els estats membres; afermar els drets dels consumidors coma usuaris i establir les obligacions legals per aconseguir una cooperació administrativa efi-caç entre els estats membres.

En l’àmbit d’aplicació de la Directiva s’inclouen, com a norma general, serveis que es fan peruna contrapartida econòmica, tant destinats a empreses com a consumidors. La Directivaconté exclusions expresses, d’entre les quals s’han de destacar els serveis financers, lescomunicacions electròniques; els serveis de transport; els serveis sanitaris; els serveisaudiovisuals i els serveis socials.

51 Informe de la Comissió al Consell i al Parlament Europeu sobre l’estat del mercat interior de serveis. Juliol2002. L’informe conclou que la complexitat i el rigor de les fronteres jurídiques que van substituir les fronte-res físiques i tècniques en molts serveis tenen una amplitud molt més gran que la que es podria esperarquan es va iniciar la nova estratègia pels serveis en l’àmbit europeu.

52 Directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa als serveis al mercat interior. La proposta es coneixcom a Directiva Bolkenstein, pel nom de l’anterior Comissari responsable del mercat interior que la va pre-sentar, Fritz Bolkenstein.

53 En aquest sentit, vegeu http://europarl.europa.eu./

32

La Directiva estableix que s’entén per prestador de serveis qualsevol persona física amb lanacionalitat d’un estat membre o qualsevol persona jurídica establerta en un estat membreque ofereixi o presti un servei.

La Directiva pretén simplificar els procediments administratius requerits a una empresa deserveis per establir-se en un estat membre a través del reconeixement mutu d’una sèrie dedocuments i de l’establiment d’una finestreta única per a la distribució d’informació i la pre-sentació de sol·licituds. Aquesta finestreta és també accessible als usuaris dels serveis peraconseguir informació.

Es limita el poder dels estats membres per incidir en la regulació de la prestació de serveis.Entre d’altres, es prohibeix als estats membres imposar requisits previs per a l’accés o l’e-xercici d’una activitat de serveis que afavoreixin una empresa en funció de la seva naciona-litat; que imposin un test de necessitat econòmica o la intervenció directa o indirecta de com-petidors en la concessió d’una autorització.

S’estableix el principi de lliure prestació de serveis, segons el qual els estats membres nopodran restringir la lliure prestació de serveis,54 excepte per raons d’ordre públic, seguretatpública, protecció del medi ambient o salut pública. Qualsevol limitació a la lliure prestacióde serveis ha de ser necessària, proporcional i no discriminatòria en relació amb la nacio-nalitat de l’empresa o de qui presta el servei.

54 És la reformulació del principi del país d’origen que s’incloïa a la redacció inicial de la proposta de directivai segons el qual el proveïdor d’un servei només ha de sotmetre’s a les lleis del país on tingui la seva seusocial, independentment d’on desenvolupa les seves activitats. Vegeu, en aquest sentit, “DirectivaBolkenstein; situación actual” Raoul-Marc Jennar. http://voltairenet.org./

IV. ANALISI DE LA FIGURA DEL TREBALLADOR AUTÒNOM SEGONSTIPOLOGIES I SECTORS D’ACTIVITAT A CATALUNYA

El present capítol pretén desenvolupar una anàlisi exhaustiva tant de l’estructura com deldesenvolupament des de l’any 2000 fins a l’any 2005 del treball autònom a Catalunya. Pertal d’estudiar l’evolució i, per tant contextualitzar els canvis experimentats als col·lectius ana-litzats, s’ha considerat oportú analitzar les quantitats de treballadors autònoms tant en rela-ció amb el conjunt dels autònoms com en relació amb el conjunt dels ocupats.

El present informe explota l’EPA com a font documental. Les dades de l’EPA són estimacionstrimestrals realitzades a partir d’un recull mostral; tot i no ser, doncs, dades enregistrades,les estimacions de l’EPA sí que recullen, en el seu procés d’elaboració, el conjunt de defini-cions conceptuals i de criteris aprovats internacionalment convinguts, cosa que les fa com-parables amb les de la resta de països.

D’altra banda, el fet d’emprar dades estimades, implica també la submissió als eventualscanvis metodològics que es van produint al llarg del temps. De fet, el darrer canvi metodo-lògic en l’estimació dels resultats de l’EPA és precisament el que es va produir al primer tri-mestre del 2005, i que va introduir millores en el sistema de recollida de dades, va incorpo-rar les innovacions normatives d’Eurostat, i sobretot va revisar les projeccions demogràfi-ques a fi i efecte de no infravalorar l’impacte de la immigració, especialment intensa enaquests darrers anys. Malgrat la millora previsible en les estimacions derivades del canvi, eltrencament de la sèrie no permet treure conclusions fermes d’una comparació de les esti-macions de l’any 2005 amb les estimacions dels anys anteriors; és per això, afegit al fet queles dades del 2005 disponibles només arriben fins al tercer trimestre, que en el treball s’haoptat per analitzar només les dades fins al 2004, per bé que hi consten també les del 2005,obtingudes amb la informació disponible, base sobre la qual es compararan els informesposteriors. Finalment, el fet que es treballi amb una estimació podria implicar també un errormostral més alt a mesura que es descomponen les sèries per característiques, un efecte quecal subratllar, atesa la morfologia del treball que es desenvolupa a l’informe.

IV.1 EVOLUCIÓ DE LA IMPORTÀNCIA DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS EN RELACIÓ AMB L’OCUPACIÓ TOTAL

L’evolució del percentatge d’ocupats autònoms sobre el conjunt total dels ocupats del gràfic3.1, mostra que el període que s’enceta a partir de l’any 2000 es perfila com un període d’es-tabilització de l’intens procés d’assalarització que s’havia produït anteriorment en el període1995-2000. Malgrat tot, la relació entre autònoms i ocupats totals marca per al període 2000-2004 una lleugera tendència a la baixa, atès que el percentatge passa del 17,6% al 17,3%.

Mentre que en el període 1995-2000, en un context de fort creixement de l’ocupació amb unaugment del 4,8% anual acumulatiu (una variació neta de 580.109 ocupats), va tenir lloc unacaiguda del treball autònom a una taxa anual acumulativa del -0,2% (destruint-se en termesnets 5.688 ocupats autònoms), aquesta darrera etapa 2000-2004, on s’ha frenat el creixe-ment de l’ocupació amb un augment del 2,9% anual acumulatiu (una variació neta de

33


34

340.814 ocupats), ha experimentat una expansió del treball autònom creixent al 2,3% anualacumulatiu (creant-se un total de 46.601 nous ocupats autònoms).

Així, l’any 2004, i segons dades de l’EPA, el treball autònom ocupa a Catalunya 533.660 tre-balladors.

Gràfic 3.0 Nombre d’autònoms a Catalunya 1995-2005Unitats: milers.

Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades EPA.Nota: les dades del 2005 són una mitjana dels tres primers trimestres de l’any.

Gràfic 3.1 Evolució del percentatge d’autònoms sobre els ocupats a Catalunya 1995-2005

Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades EPA.Nota: les dades del 2005 són una mitjana dels tres primers trimestres de l’any.

493

460

480

500

520

540

560

580

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

528

491

525

515

487

501507

523

534

565

24%

23%

22%

21%

20%

19%

18%

17%

16%

15%1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

22,5%23,2%

20,7%

21,1%

19,6%

17,6% 17,7% 17,7%17,4% 17,2% 17,3%

Taula 3.1 Evolució del percentatge d’autònoms sobre els ocupats i taxes de creixement delnombre d’autònoms i del nombre d’ocupats. Catalunya 2000-2005

2000 2004 20051 ocupats(tcaa)2 autònoms (tcaa)2

Autònoms sobre ocupats 17,6% 17,2% 17,3% 2,95% 2,31%

Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades EPA.(1) mitjana dels tres primers trimestres.(2) taxes de creixement anual acumulatiu calculades per al període 2000-2004.

IV.2 DISTRIBUCIÓ DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS SEGONS SITUACIÓ PROFESSIONAL

L’any 2004 dels 533.660 autònoms a Catalunya, 159.581 són empresaris amb assalariats,333.729 són empresaris sense assalariats, 6.138 són cooperativistes, i 34.212 són ajudesfamiliars.55

De la distribució del treball autònom segons situació professional (taula i gràfic 3.2) en elperíode 2000-2004 tendeixen a perdre pes les figures de l’ajudant familiar i el cooperativis-ta, es mantenen, lleugerament a la baixa, els empresaris sense assalariats i augmenten elsempresaris amb assalariats. Així, l’any 2004 la majoria dels autònoms, el 62,5%, encara sónempresaris sense assalariats, després d’una caiguda de només un punt percentual en elsquatre anys precedents. També han caigut les figures de les ajudes familiars, del 8,3% finsal 6,4%, i la dels cooperativistes, que han passat de representar l’1,7% dels autònoms al’1,2%. Per contra, la figura de l’autònom amb assalariats ha pujat des del 23,3% fins al29,9% durant el mateix període.

De fet, els empresaris sense assalariats augmenten a una taxa anual acumulativa del’1,89%, una mica per sota de la del conjunt dels ocupats autònoms totals (2,31%); en con-seqüència, la proporció d’aquesta categoria sobre el total d’autònoms cau lleugerament enel còmput global del període. D’altra banda, el creixement més accelerat dels empresarisamb assalariats (6,48%) acaba repercutint en la distribució dels autònoms a favor precisa-ment d’aquesta darrera categoria.

35


55 La figura de les ajudes familiars fa referència a aquells treballadors familiars no remunerats.

36

Gràfic 3.2 Evolució de la distribució d’autònoms segons situació professional.Catalunya 2000-2005

Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades EPA.

Taula 3.2 Distribució d’autònoms segos situació professional. Catalunya 2000, 2004 i2005. I taxa de creixement del nombre d’autònoms segons situació professional delperíode 2000-2004

2000 2004 20051 Mitjana (2000-2004)

Empresaris amb assalariats 25,5% 29,9% 29,5% 6,48%

Empresaris sense assalariats 63,6% 62,5% 63,6% 1,89%

Cooperativistes 1,8% 1,2% 1,0% -8,63%

Ajudes familiars 9,1% 6,4% 5,9% -6,34%

Total 100% 100% 100% 2,31%

Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades EPA.(1) mitjana dels tres primers trimestres.

En termes absoluts el creixement que experimenta el treball autònom en el període 2000-2004 es concentra en la figura de l’empresari amb assalariats, amb un increment de 35.446persones, i en la dels empresaris sense assalariats, amb un augment de 24.070 ocupats.Mentre que la figura dels cooperativistes perd 2.669 treballadors, i la de les ajudes familiarsperd 10.247 treballadors/es.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

2000 2001 2002 2003 2004 2005

Empresaris ambassalariats Empresaris senseassalariatsCooperativistes Ajudes familiars

Respecte al període 1995-2000 s’accentua el creixement que ja van experimentar elsempresaris amb assalariats, període en què van augmentar en 22.047 persones; s’inverteixla tendència a la baixa que van tenir els empresaris sense assalariats, que es van reduir en724 treballadors; i es manté la tendència a la baixa de cooperativistes, i de les ajudes fami-liars, que van perdre 8.677 i 18.333 treballadors/es respectivament.

Gràfic 3.3 Variació absoluta del nombre d’autònoms i del nombre d’assalariats segonssituació professional. Catalunya 2000-2004


37


24.070

294.091

340.814

35.446

-10.247-2.669

-50.000

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000



cooperativistes ajudes familiars assalariats ocupats

38

Gràfic 3.4 Variació absoluta del nombre d’autònoms i del nombre d’assalariats segonssituació professional. Catalunya 1995-2000


IV.3 EVOLUCIÓ DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS SOBRE ELS OCUPATS I DISTRIBUCIÓ PER SECTORS

IV.3.1 DISTRIBUCIÓ DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS PER SECTORS D’ACTIVITAT

L’any 2004, tal com mostra la taula 2.1, el gruix principal dels treballadors autònoms cata-lans es concentra al sector serveis (65,2%); la resta es distribueixen entre els sectors de laconstrucció (14,3%), la indústria (12,7%) i l’agricultura, amb el 7,8% dels autònoms desprésd’una caiguda des del 2000, any en què abastava el 10,3%.

Taula 3.3 Distribució d’autònoms per grans sectors i mitjana del període.Catalunya 2000-2005

2000 2004 20051 Mitjana (2000-2004)

Agricultura i pesca 10,3% 7,8% 7,9% 8,9%

Indústria 15,1% 12,7% 14,1% 14,4%

Construcció 12,0% 14,3% 15,2% 13,9%

Serveis 62,6% 65,2% 62,8% 62,8%

Total 100% 100% 100% 100%


590.843 580.109

-724 -8.677 -18.33322.047

-100.000

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000



cooperativistes ajudes familiars assalariats ocupats

Per branques d’activitat56 observem (vegeu taula 3.4) que en termes generals el treball autò-nom es distribueix en unes activitats diferents a les que ho fa el treball assalariat, i que amés mostra una concentració de la seva ocupació en un menor nombre de branques que nopas els assalariats.

L’any 2004 pràcticament el 75% del treball autònom es concentra en cinc branques d’activi-tat, de manera que gairebé un de cada quatre treballadors autònoms, el 23,5%, treballa alsector Comerç, reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, i articles perso-nals i d’ús domèstic (G), que tot i davallar lleugerament respecte a l’any 2000, encara encap-çala la representació del treball autònom; el segueix, a certa distància, el sector de laConstrucció (F), que ocupa, després de progressar 2,3 punts percentuals des de l’any 2000,el 14,3% dels autònoms; i també les Activitats immobiliàries i de lloguer, i serveis empresa-rials (K), que han augmentat el seu pes fins a representar el 13,2% del treball autònom. Enquart lloc hi trobem el sector Indústries manufactureres (D), que l’any 2000 encabia el 14,9%dels autònoms, i que ha mostrat una davallada important en el seu pes fins a arribar al12,7%, i finalment, el sector Hoteleria (H) amb el 10,8% del treball autònom i una tendènciaa la baixa del seu pes compartida també per activitats terciàries tradicionalment importantscom ara el Comerç, com ja s’ha comentat.

De les onze branques d’activitat restants, cap d’elles arriba a aglutinar el 10% de l’ocupacióautònoma, només les branques d’Educació (M), i Activitats sanitàries, veterinàries i serveissocials (N) han mostrat un augment de la seva representativitat sobre el conjunt d’autònoms,mentre que en les altres s’ha reproduït la caiguda del pes dels autònoms, tot i que amb unaintensitat menor.

Es pot advertir també de la pèrdua de pes que ha tingut l’activitat d’Agricultura, ramaderia,caça i silvicultura (A) que ha passat del 10,1% al 7,8% del conjunt dels autònoms.

39


56 Les dades de l’EPA facilitades per l’Idescat ens permeten arribar fins a una desagregació de 17 branquesd’activitat econòmica.

40

Taula 3.4 Distribució d’autònoms i assalariats per branca d’activitat. Catalunya 2000-2005


2004 2000 2004 20051 Mitjana (2000-2004)

G 12,9% 24,4% 23,5% 23,1% 23,9%

F 10,7% 12,0% 14,3% 15,2% 13,6%

K 9,3% 9,9% 13,2% 10,9% 11,2%

D 25,8% 14,9% 12,7% 13,9% 14,4%

H 5,0% 11,4% 10,8% 8,8% 10,4%

A 1,1% 10,1% 7,8% 7,8% 9,0%

I 6,0% 7,2% 7,0% 8,7% 7,9%

O 4,2% 5,8% 5,3% 5,6% 5,2%

N 6,3% 2,1% 2,7% 2,8% 2,1%

M 6,7% 0,6% 1,7% 1,3% 1,1%

J 2,5% 1,2% 1,1% 1,5% 1,0%

B 0,1% 0,2% 0,1% 0,2% 0,1%

C 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1%

E 0,8% 0,0% 0,0% 0,1% 0,0%

L 5,2% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%

P 3,3% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%

Q 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%

Total 100% 100% 100% 100% 100%

Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades EPA.(1) mitjana dels tres primers trimestres.A Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura B PescaC Indústries extractivesD Indústries manufactureresE Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aiguaF ConstruccióG Comerç; reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, i articles personals i d’ús domèsticH HoteleriaI Transport, emmagatzematge i comunicacionsJ Mediació financeraK Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarialsL Administració pública, defensa i seguretat social obligatòriaM EducacióN Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socialsO Altres activitats i serveis prestats a la comunitat; serveis personalsP Llars que ocupen personal domèsticQ Organismes extraterritorials

El creixement de l’activitat econòmica en el període 2000-2004, d’un 2,9% anual acumula-tiu, ha tingut lloc amb una recuperació del treball autònom que s’ha manifestat en vuit (F, G,H, I, K, M, N i O)57 de les disset branques d’activitat econòmica analitzades (vegeu gràfic3.5), en què destaca la variació absoluta experimentada en la branca d’Activitats immobilià-ries i de lloguer i serveis empresarials (K), amb un increment de 22.062 nous autònoms, i enla Construcció (F), amb un increment de 17.496 nous autònoms. Per altra part, en sis (A, B,C, D, E i J)58 branques d’activitat ha tingut lloc una caiguda en termes absoluts del treballautònom, de les quals destaquen la branca d’Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura (A),amb 7.983 treballadors autònoms menys, i les activitats de la Indústria manufacturera (D)amb 5.060 treballadors autònoms menys.

Així, el procés de “substitució neta” del treball autònom que van experimentar set (A, D, G,I, L, M i P)59 de les disset branques d’activitat en el període 1995-2000, on el creixement del’activitat econòmica es va traduir en importants increments del treball assalariat, només esmanté en el període 2000-2004 en tres branques d’activitat, Agricultura, ramaderia, caça isilvicultura (A), Pesca (B) i Producció i distribució d’energia elèctrica, aigua i gas (E).

Pel que fa a les tres altres branques d’activitat on en el període 2000-2004 també té lloc unacaiguda del treball autònom, aquesta ha anat acompanyada d’una davallada també en elnombre de treballadors assalariats: en el cas de les Indústries manufactures (D) amb unrelatiu estancament de l’activitat econòmica en termes reals; en les Indústries extractives (C)amb una caiguda de l’activitat econòmica real, i en el cas de la Mediació financera (J) mal-grat l’expansió que experimenta la seva activitat econòmica.

En les deu branques d’activitat restants (F, G, H, I, K, L, M, N, O i P) el creixement econò-mic del període 2000-2004 s’ha traduït, si bé amb diferents intensitats, tant en un augmentdels treballadors assalariats com dels treballadors autònoms, excepte en les activitatsd’Administració pública, defensa i seguretat social obligatòria (L) i Llars que ocupen perso-nal domèstic (P), on el treball autònom es manté estable).

41


57 Construcció (F), Comerç, reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, i articles personals id’ús domèstic (G), Hoteleria (H), Transport, emmagatzematge i comunicacions (I), Activitats immobiliàries ide lloguer i serveis empresarials (K), Educació (M), Activitats sanitàries i veterinàries, i serveis socials (N), iAltres activitats i de serveis prestats a la comunitat; serveis personals (O).

58 Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura (A), Pesca (B), Indústries extractives (C), Indústries manufacture-res (D), Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aigua (E), Mediació financera (J).

59 Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura (A), Indústries manufactureres (D), Comerç, reparació de vehiclesde motor, motocicletes i ciclomotors, i articles personals i d’ús domèstic (G), Transport, emmagatzematge icomunicacions (I), Administració pública, defensa i seguretat social obligatòria (L), Educació (M) i Llars queocupen personal domèstic (P).

60 Construcció (F), Comerç, reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, i articles personals id’ús domèstic (G), Hoteleria (H), Transport, emmagatzematge i comunicacions (I), Activitats immobiliàries ide lloguer, i serveis empresarials (K), Administració pública, defensa i seguretat social obligatòria (L),Educació (M), Activitats sanitàries i veterinàries i serveis socials (N), Altres activitats i de serveis prestats ala comunitat, i serveis personals (O), Llars que ocupen personal domèstic (P).

42

Gràfic 3.5 Variació absoluta del nombre d’autònoms i del nombre d’assalariats perbranques d’activitat. Catalunya 2000-2004

Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades EPA.Nota: la branca Organismes extraterritorials (Q) no té ocupació autònoma ni assalariada l’any 2004.A Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura B PescaC Indústries extractivesD Indústries manufactureresE Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aiguaF ConstruccióG Comerç; reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, i articles personals i d’ús domèsticH HoteleriaI Transport, emmagatzematge i comunicacions J Mediació financeraK Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarialsL Administració pública, defensa i seguretat social obligatòriaM EducacióN Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socialsO Altres activitats i serveis prestats a la comunitat; serveis personalsP Llars que ocupen personal domèsticQ Organismes extraterritorials

0 01.174

-10.379

4.956

63.060

30.442

15.492

23.975

-15.684

19.741

43.397

25.156 25.050

14.047

-5.060

6.458

83

4.3006.262

-382.592

22.062

1.698

17.496

-320-297

-652

-7.983

7.097

47.714

-1.146

-10 .000

0

10 .000

20 .000

30 .000

40 .000

50 .000

60 .000

70 .000

A B C D E F G H I J K L M N O P

Var. Autònoms

Var. Assalariat s

-20 .000

Gràfic 3.6 Variacions per branques d’activitat del percentatge d’autònoms sobre elsocupats i taxes de creixement del nombre d’autònoms i del nombre d’ocupats.Catalunya 1995-2000

Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades EPA.Nota: la branca Organismes extraterritorials (Q) no té ocupació autònoma ni assalariada l’any 2004.A Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura B PescaC Indústries extractivesD Indústries manufactureresE Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aiguaF ConstruccióG Comerç; reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, i articles personals i d’ús domèsticH HoteleriaI Transport, emmagatzematge i comunicacionsJ Mediació financeraK Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarialsL Administració pública, defensa i seguretat social obligatòriaM EducacióN Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socialsO Altres activitats i serveis prestats a la comunitat; serveis personalsP Llars que ocupen personal domèsticQ Organismes extraterritorials

IV.3.2 IMPORTÀNCIA RELATIVA DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS SOBRE EL TREBALL TOTAL PER BRANQUES D’ACTIVITAT

La lleugera caiguda general, des del 17,6% fins al 17,3%, s’explica per l’evolució de tots elsgrans sectors, atès que tots ells mostren una tendència a la baixa de la relació entre autò-noms i ocupats, si bé la construcció pràcticament no varia.

43


82 328

-27.421

1.418

156.869

79.43472.354

37.795

27.425

78.347

19.30224.900 26.842

20.23613.886

-1.361

-449

-5.243-2.577

8.461 8.9101.5381.081

-993

-214

15.780

3.296

-6.905-5.056-215 -5.471

42.776

0

50.000

100.000

150.000

200.000

A B C D E F G H I J K L M N O P

Var. Autònoms

Var. Assalariat s

44

Tal com podem veure a la taula 3.5, la pèrdua de pes del treball autònom pels grans sectorses desenvolupa tant en contextos de pèrdua d’ocupació, com ara en l’agricultura i la indús-tria, on l’ocupació en general cau, per bé que menys que el treball autònom, o bé en un con-text de creixement d’aquesta mateixa, com ara els serveis, on el treball autònom, tot i créi-xer intensament, ho fa per sota del creixement de l’ocupació en general.

Gràfic 3.7 Evolució del percentatge d’autònoms sobre els ocupats per grans sectors.Catalunya 1995-2005


Taula 3.5 Evolució per grans sectors del percentatge d’autònoms sobre els ocupats i taxesde creixement del nombre d’autònoms i del nombre d’ocupats. Catalunya 2000-2005

2000 2004 20051 ocupats(tcaa)2 autònoms(tcaa)2

Agricultura i pesca 69,0% 58,0% 56,0% -0,19% -4,59%Indústria 10,0% 9,0% 10,0% -0,39% -1,89%Construcció 22,0% 22,0% 25,0% 6,76% 6,75%Serveis 18,0% 18,0% 17,0% 3,88% 3,36%


La tendència general a la baixa de la relació entre autònoms i ocupats es reprodueix pertotes les branques d’activitat tret de les Activitats immobiliàries i de lloguer, i serveis empre-sarials (K), la Mediació financera (J), l’Educació(M) i les Activitats sanitàries i veterinàries iserveis socials (N). A la Construcció (F), tot i caure lleugerament, pràcticament es manté.

Per branques d’activitat destaquen (taula 3.6), entre els sectors on la relació entre treballa-dors autònoms i ocupats es trobava per sobre de la mitjana l’any 2000, les caigudes per lesactivitats primàries com ara l’agricultura, que mostra una tendència continuadament decrei-

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

2000 2001 2002 2003 2004 2005

Agricultura i pesca Indústria Construcció Serveis

xent d’aquesta relació fins al 2004, i la pesca, que tot i que mostra una tendència mésoscil·lant també n’ofereix una evolució negativa per al conjunt del període. També cal desta-car el fet que, entre les activitats terciàries on la relació entre treball autònom i treball total estrobava l’any 2000 per sobre de la mitjana, la majoria també presenten una evolució decrei-xent en major o en menor mesura, mentre que només el sector de l’activitat immobiliària mos-tra una evolució contrària, atès que mentre que l’ocupació hi ha augmentat a un ritme del6,6%, el treball autònom hi ha progressat a un ritme netament superior, pròxim al 10% de mit-jana durant el mateix període. Per la importància relativa que té, cal apuntar també una lleu-gera minva de la presència relativa del treball autònom en el sector del comerç, on tot i créi-xer l’ocupació autònoma ho fa per sota del ritme de creixement de l’ocupació en general.

El sector de la construcció ha generat un creixement intens però pràcticament idèntic tant perals autònoms com per als ocupats en general (6,75% i 6,76% respectivament), per la qualcosa pràcticament no ha minvat la relació entre autònoms i ocupats, i ha evolucionat en totmoment per sobre de la mitjana del conjunt de l’economia. Aquest quasi manteniment de larelació entre treball autònom i ocupats a la construcció, es podria vincular en part, juntamentamb l’auge del treball autònom en el si de les activitats immobiliàries, amb la conjuntura eco-nòmica del període, propensa al desenvolupament d’aquest conjunt d’activitats.

Entre les activitats on la relació entre el treball autònom i el treball total es trobava, al principidel període analitzat, per sota de la mitjana, en destaca l’evolució que presenta la branca del’Educació (M), on l’evolució mostra un creixement del 33% del treball autònom, un creixe-ment netament superior al 8,3% de l’ocupació total. Aquesta evolució, tot i que la presènciade treball autònom al sector encara és reduïda (5% l’any 2004 i 4% l’any 2005), sí que mos-tra una tendència encetada en aquesta activitat a tenir en compte. En la mateixa línia, el sec-tor de les Activitats sanitàries i veterinàries i serveis socials (N) mostren també un creixementdels autònoms superior al dels ocupats (9,3% i 4,7% respectivament). Finalment, cal desta-car l’activitat de la Mediació financera (J), on el percentatge d’autònoms ha augmentat des del7% de l’any 2000 fins al 8% l’any 2004. Aquesta progressió, però, a diferència dels darrerssectors esmentats, s’ha aconseguit en un context de pèrdua d’ocupació, atès que la caigudadels ocupats (-5%) resulta ostensiblement més intensa que la dels autònoms (-1,36%).

En els quadres 3.1 i 3.2 es presenta una síntesi dels principals comportaments de les dis-tintes branques d’activitat analitzades. Els sectors es classifiquen en funció de l’evoluciórelativa que han patit els ocupats autònoms per cada categoria.

45


46

Taula 3.6 Evolució per branques d’activitat del percentatge d’autònoms sobre els ocu-pats i taxes de creixement del nombre d’autònoms i del nombre d’ocupats. Catalunya 2000-2005


A 70,6% 60,1% 57,0% -0,39% -4,31%

B 36,1% 10,6% 30,6% 4,41% -23,11%

C 16,7% 14,3% 9,7% -11,07% -14,36%

D 9,7% 9,2% 10,4% -0,52% -1,79%

E 0,2% - 2,4% 7,00% -

F 21,7% 21,7% 24,9% 6,76% 6,75%

G 28,2% 27,3% 27,4% 2,12% 1,33%

H 33,1% 30,9% 26,8% 2,46% 0,75%

I 20,9% 19,4% 22,0% 3,75% 1,81%

J 7,0% 8,1% 9,8% -5,00% -1,36%

K 20,2% 22,8% 20,0% 6,62% 9,87%

L - - - 4,07% -

M 2,2% 5,1% 3,7% 8,26% 32,67%

N 6,8% 8,1% 8,1% 4,68% 9,32%

O 25,3% 20,7% 23,5% 5,26% 0,07%

P - - - 4,71% -

Q - - - - -

Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades EPA.(1) mitjana dels tres primers trimestres.(2) taxes de creixement anual acumulatiu calculades per al període 2000-2004.Nota: les branques E, L, P i Q no tenen ocupació autònoma l’any 2004.A Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura B PescaC Indústries extractivesD Indústries manufactureresE Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aiguaF ConstruccióG Comerç; reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, i articles personals i d’ús domèsticH HoteleriaI Transport, emmagatzematge i comunicacionsJ Mediació financeraK Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarialsL Administració pública, defensa i seguretat social obligatòriaM EducacióN Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socialsO Altres activitats i serveis prestats a la comunitat; serveis personalsP Llars que ocupen personal domèsticQ Organismes extraterritorials

47


Sectors on el percentatged’autònoms és superiora la participació delsautònoms en l’ocupaciótotal (17%)

Sectors que redueixen aquestpercentatge

Sectors on el creixementde l’ocupació autònoma ésmenor al creixement de l’o-cupació total en aquestsector, i aquest comporta-ment és més intens que lapèrdua de pes dels autò-noms en el conjunt de l’e-conomia

Sectors on el creixementde l’ocupació autònoma ésmenor al del creixement del’ocupació total en aquestsector, i aquest comporta-ment és menys intens quela pèrdua de pes dels autò-noms en el conjunt de l’e-conomia

F – Construcció.

Sectors on la davalladadels autònoms és superioral creixement de l’ocupaciótotal en aquest sector

Sectors on la davalladadels autònoms és superiora la davallada de l’ocupaciótotal en aquest sector

G – Comerç, reparació devehicles de motor, motoci-cletes i ciclomotors, i arti-cles personals i d’úsdomèstic.H – Hoteleria.I – Transport, emmagat-zematge i comunicacions.O – Altres activitats i ser-veis prestats a la comuni-tat, i serveis personals.

Sectors que augmenten aquestpercentatge

B – Pesca.

A – Agricultura, ramade-ria, caça i silvicultura.

Sectors on el creixementde l’ocupació autònoma éssuperior al creixement del’ocupació total en aquestsector

K – Activitats immobilià-ries i de lloguer, i serveisempresarials.

Sectors on el percentatged’autònoms és inferior ala participació dels autò-noms en l’ocupació total(17%)

Sectors que redueixen aquestpercentatge

Sectors que augmenten aquestpercentatge

Sectors on la davalladadels autònoms és superiora la davallada de l’ocupaciótotal en aquest sector

Sectors on la davalladadels autònoms és inferior ala davallada de l’ocupaciótotal en aquest sector

C – Indústries extractives.D – Indústries manufactu-reres.

J – Mediació financera.

Sectors on el creixementde l’ocupació autònoma éssuperior al creixement del’ocupació total en aquestsector

M – Educació. N – Activitats sanitàries iveterinàries, i serveissocials.

Quadre 3.1 Classificació de les branques d’activitat segons el comportament relatiumostrat pels autònoms de la categoria

Font: elaboració pròpia.

48

Quadre 3.2 Branques d’activitat que segueixen el comportament general


IV.3.3 ANÀLISI DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS PER BRANQUES D’ACTIVITAT ECONÒMICA SEGONS LES TIPOLOGIES DE SITUACIÓ PROFESSIONAL

Com es pot observar al gràfic 3.8, la distribució dels autònoms per branques d’activitat isegons situació professional mostra per a totes les categories una distribució més concen-trada que la dels ocupats, on les cinc primeres branques amb més ocupació apleguennomés un 66% dels ocupats, mentre que per a qualsevol de les situacions professionals delsautònoms, la suma de les cinc primeres activitats aglutina en tots els casos una proporciósuperior. Les ajudes familiars són les que més concentrades es troben, atès que es con-centren en un 88,75% en les branques de Comerç, reparació de vehicles de motor, motoci-cletes i ciclomotors, i articles personals i d’ús domèstic (G), Hoteleria (H), Agricultura, rama-deria, caça i silvicultura (A), Indústries manufactureres (D) i Activitats immobiliàries i de llo-guer, i serveis empresarials (K), i amb especial incidència en les dues primeres. Els empre-saris amb assalariats es concentren de manera majoritària però a la vegada força equitati-va en les branques de Comerç, reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, iarticles personals i d’ús domèstic (G), Indústries manufactureres (D), Construcció (F),Hoteleria (H) i Activitats immobiliàries i de lloguer, i serveis empresarials (K), que aglutinenel 84,22% dels autònoms d’aquesta situació professional. La dels empresaris sense assala-riats, tot i que similar, es visualitza menys concentrada i amb una incidència especial del’Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura (A). Finalment, els cooperativistes mostren unatendència a concentrar-se principalment al sector Indústries manufactureres (D), i mantenenun patró de distribució absolutament diferent al de la resta, atès que també s’aglutinen enels sectors de Mediació financera (J) i Educació (M).

Sectors d’activitat que marquen la tendèn-

cia general (disminució del pes dels autò-

noms sobre l’ocupació total)

A Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura.

B Pesca.

F Construcció.

G Comerç, reparació de vehicles de motor,

motocicletes i ciclomotors, i articles perso-

nals i d’ús domèstic.

H Hoteleria.

I Transport, emmagatzematge i comunica-

cions.

O Altres activitats i serveis prestats a la

comunitat, i serveis personals.

C Indústries extractives.

D Indústries manufactureres.

Gràfic 3.8 Distribució dels autònoms segons categoria professional per les primeres

sis branques d’activitat més importants. Catalunya 2004

Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades EPA.Nota: les branques E, L, P i Q no tenen ocupació autònoma l’any 2004.A Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura B PescaC Indústries extractivesD Indústries manufactureresE Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aiguaF ConstruccióG Comerç; reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, i articles personals i d’ús domèsticH HoteleriaI Transport, emmagatzematge i comunicacionsJ Mediació financeraK Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarialsL Administració pública, defensa i seguretat social obligatòriaM EducacióN Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socialsO Altres activitats i serveis prestats a la comunitat; serveis personalsP Llars que ocupen personal domèsticQ Organismes extraterritorials

El gràfic 3.9 permet observar la distribució dels autònoms per situació professional a cadasector. Aquesta aproximació resulta complementària de l’anterior i permet observar que elpes del treball autònom cooperativista només es mostra rellevant, tal com s’apuntava, en elssectors de Mediació financera (J), Educació (M) i Indústries manufactureres (D). Destaquentambé, per la presència relativament important de les ajudes familiars als sectorsd’Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura (A), Hoteleria (H), Comerç, reparació de vehiclesde motor, motocicletes i ciclomotors, i articles personals i d’ús domèstic (G) i Indústriesextractives (C), si bé aquest darrer, per la seva poca incidència entre els autònoms resultapoc significatiu. Pel que fa als empresaris amb assalariats sobresurten en els sectors de laPesca (B) i les Indústries extractives (C) (amb poca incidència en valors absoluts) i es mos-tren també importants en els sectors Hoteleria (H), Indústries manufactureres (D) i

49


A; 9%A; 14%

G; 23%

G; 23%

G; 7%

G; 31%

G; 15%

D; 17%

D; 10%

D; 37%

D; 11%

D; 24%

F; 16%F; 14%

F; 8%F; 11%

H; 14%

H; 25%

K; 13%

K; 14%

K; 7%

K; 10%

M; 15%

J; 9%

I; 6%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%



cooperativistes ajudes familiars ocupats totals

I

J

M

K

H

F

D

G

A

50

Construcció (F). La incidència dels empresaris sense assalariats esdevé important per a gai-rebé tots els sectors.

Gràfic 3.9 Importància relativa de cada categoria professional d’autònoms segonsbranques d’activitat. Catalunya 2004

Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades EPA.Nota: les branques E, L, P i Q no tenen ocupació autònoma l’any 2004.A Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura B PescaC Indústries extractivesD Indústries manufactureresE Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aiguaF ConstruccióG Comerç; reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, i articles personals i d’ús domèsticH HoteleriaI Transport, emmagatzematge i comunicacionsJ Mediació financeraK Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarialsL Administració pública, defensa i seguretat social obligatòriaM EducacióN Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socialsO Altres activitats i serveis prestats a la comunitat; serveis personalsP Llars que ocupen personal domèsticQ Organismes extraterritorials

En l’epígraf 3.3.1 s’ha posat de manifest que per al conjunt de l’economia en el període2000-2004 s’havia “frenat o fins i tot invertit” un cert procés de “substitució neta” de la figu-ra del treball autònom que havia acompanyat al creixement econòmic experimentat en elperíode 1995-2000, procés que es concentrava en set branques d’activitat econòmica.

La possibilitat de disgregar aquest procés per figures professionals permet identificar-lo ambmés precisió.

En el període 1995-2004 es poden identificar dos subperíodes per a l’economia catalana. Enun primer, de 1995 al 2000, on el creixement real anual acumulatiu ha estat del 3,3% (3,9%segons Caixa Catalunya), i amb un augment anual acumulatiu de l’ocupació del 3,9%, i un

13%

81%74%

40%34% 29%

40%

17%22%

31%

17%27%

22%

75%

19%

13%

51% 62%62% 45%

80%64%

65%

72%

70% 77%

10%12% 13%

6% 8%15%

5%3% 10%

1%1%3% 2% 3%

1% 2%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

120,00%


ajudesfamiliars

cooperativistes

empresarissenseassalariats

1%

empresarisambassalariats

segon període, del 2000 al 2004, en què el creixement es desaccelera i se situa en el 2,3%anual acumulatiu (2,3% segons Caixa Catalunya) i l’ocupació creix al 2,6% anual acumulatiu.

En el conjunt de tot el període el creixement econòmic, al voltant del 3% anual acumulatiu,ha tingut lloc amb un creixement més intens del treball assalariat, del 4,8% anual acumula-tiu, mentre que el treball autònom ha tingut un augment molt més modest del 0,9% anualacumulatiu.

Per branques d’activitat i situació professional es poden identificar set branques d’activitat(A, B, D, G, I, L i P),61 on en el conjunt del període 1995-2004 el creixement econòmic ha tin-gut lloc amb un procés de substitució neta del treball autònom, amb una caiguda del -1,8%anual acumulatiu (47.714 autònoms menys que en el 2000), i un increment del treball assa-lariat del 3,7% (391.528 assalariats més). Aquest procés de substitució de treball autònomes concentra, però, en les figures dels empresaris sense assalariats o autònoms indepen-dents, amb una caiguda del -1,9% (33.175 ocupats menys), en el treball cooperativista, ambuna caiguda de l’11,3% (6.251 ocupats menys), i en les ajudes familiars, amb una caigudadel -7,8% (21.559 ocupats menys). Mentre que la figura dels empresaris amb assalariats hamantingut un creixement del 2,2% (amb 13.270 ocupats més).

A més, el procés de substitució neta és més intens en el primer subperíode 1995-2000, onen general el treball autònom cau a una taxa del -2,9%, tant pel fet que empresaris senseassalariats, cooperativistes i ajudes familiars tenen una major caiguda d’ocupats, com pel fetque en els empresaris amb assalariats el creixement de l’ocupació no és tan intens, que enel segon subperíode 2000-2004 on en general la caiguda del treball autònom és a una taxadel -0,4%, tant perquè la caiguda dels empresaris sense assalariats cooperativistes, i ajudesfamiliars és menys intensa (de fet fins i tot en alguns sectors com el Comerç, reparació devehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, i articles personals i d’ús domèstic (G) i elTransport, emmagatzematge i comunicacions (I) els autònoms sense assalariats incremen-ten en aquest subperíode), com pel fet que el creixement dels empresaris amb assalariatsés més intensa (no és així en el cas del sector de la Pesca (B) on els empresaris amb assa-lariats cauen en aquest segon subperíode).

Un segon grup de set branques d’activitat (F, H, J, K, M, N, i O)62 contraresten el procés desubstitució neta del treball autònom, on en el conjunt del període 1995-2004 el creixementeconòmic ha tingut lloc tant amb un increment del treball assalariat, 6,5% anual acumulatiu(499.163 assalariats més que el 1995) com amb un augment del treball autònom del 4,8%(amb 89.654 ocupats més). En aquests sectors el creixement de l’ocupació entre els autò-noms respon tant a l’augment de la figura dels empresaris amb assalariats, del 8,8% (44.369empresaris més) com dels empresaris sense assalariats, del 5,0% (57.369 ocupats més),

51


61 Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura (A), Pesca (B), Indústries manufactureres (D), Comerç, reparacióde vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, i articles personals i d’ús domèstic (G), Transport, emma-gatzematge i comunicacions (I), Administració pública, defensa i seguretat social obligatòria (L), Llars queocupen personal domèstic (P).

62 Construcció (F), Hoteleria (H), Activitats immobiliàries i de lloguer, i serveis empresarials (K), Educació (M),Activitats sanitàries i veterinàries, i serveis socials (N), Altres activitats i serveis prestats a la comunitat, i ser-veis personals (O).

52

mentre que la figura dels cooperativistes i de les ajudes familiars perden ocupats en el con-junt de les set branques, si bé és cert que en algunes d’aquestes guanyen treballadors entermes absoluts, si bé això succeeix en les branques amb menor importància relativa del tre-ball cooperativista i del treball en ajudes familiars.

Aquest procés de creixement net del treball autònom és més intens en el subperíode 1995-2000, on en general el treball autònom creix per a aquestes branques d’activitat el 8,6%anual acumulatiu, que en el període 2000-2004, en el qual el creixement és del 5,7%.

IV.4 EVOLUCIÓ DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS SOBRE ELS OCUPATS I DISTRIBUCIÓ SEGONS TIPUS DE JORNADA

IV.4.1 DISTRIBUCIÓ DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS SEGONS TIPUS DE JORNADA

Pel que fa a la jornada, entre els treballadors autònoms té un clar domini la jornada completa(vegeu la taula 3.7), atès que obtenim, per al conjunt del període 2000-2004, una proporciód’autònoms que treballen a temps parcial que no supera el 6%. Per contra, el grup majori-tari de treballadors autònoms que treballen a temps complet abasta, de mitjana durant elperíode, el 94,4% dels autònoms. Aquesta característica és també compartida pel treballassalariat, si bé amb un pes superior del treball a temps parcial que abasta el 9,3% delsassalariats.

Taula 3.7 Distribució d’autònoms i assalariats segons jornada. Catalunya 2000-2005


2004 2000 2004 20051 Mitjana(2000-2004)

Completa 90,7% 92,9% 93,8% 89,6% 94,4%

Parcial 9,3% 7,1% 6,2% 10,4% 5,6%

Total 100% 100% 100% 100% 100%


IV.4.2 IMPORTÀNCIA RELATIVA DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS SOBRE EL TREBALL TOTAL

La lleugera caiguda dels autònoms respecte dels ocupats que marca la tendència generales produeix principalment per la caiguda del pes del treball autònom a temps parcial, atèsque la relació entre autònoms i ocupats a temps complet, tot i que baixa lleugerament, gai-rebé no varia.

La relació entre autònoms i ocupats pràcticament no varia per al conjunt de treballadors ajornada completa (vegeu taula 3.8), atès que l’augment dels autònoms ha estat de 2,57%,lleugerament més baix però similar al dels ocupats (2,67%). També s’hi percep la caigudarelativament més intensa de la proporció d’autònoms a temps parcial sobre ocupats a temps

parcial, que s’explica principalment per la dinàmica ascendent de l’ocupació (6,08%), acom-panyada per un lleuger descens del volum d’ocupats autònoms amb aquesta característica(-1,33%). Dins d’aquesta categoria resulta per tant obvi que la tendència global del períodemarca una divergència entre l’evolució del treball autònom i l’evolució del treball assalariat, atèsque mentre que creix la proporció d’assalariats que treballen a temps parcial, decreix la delsautònoms. Els comportaments poden consultar-se de manera sintètica als quadres resum.

Gràfic 3.11 Evolució del percentatge d’autònoms sobre el conjunt dels ocupatssegons jornada. Catalunya 2000-2005

Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades EPA

Taula 3.8 Evolució segons jornada del percentatge d’autònoms sobre els ocupats i taxesde creixement del nombre d’autònoms i del nombre d’ocupats. Catalunya 2000-2005


Completa 17,7% 17,7% 17,8% 2,67% 2,57%

Parcial 16,1% 12,1% 14,1% 6,08% -1,33%


53


Completa

Parcial

20%

18%

16%

14%

12%

10%

8%

6%

4%

2%

0%2000 2001 2002 2003 2004 2005

54

Quadre 3.3 Classificació de les tipologies de jornada segons el comportament relatiumostrat pels autònoms de la categoria


Quadre 3.4 Tipologies de jornada que segueixen el comportament general


IV.4.3 ANÀLISI DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS SEGONS TIPUS DE JORNADA PER BRANQUES D’ACTIVITAT ECONÒMICA, GÈNERE, EDATS I SITUACIÓ PROFESSIONAL

El percentatge d’autònoms amb jornada a temps parcial esdevé més important en els sec-tors de l’Educació (M) i les Activitats sanitàries i veterinàries i serveis socials (N), amb unaincidència especial entre les dones, els joves i la gent més gran de 65 anys. El treballadorautònom a temps parcial acostuma a treballar en qualitat d’ajudant familiar.

Entre els sectors que mostren una incidència més alta de la jornada a temps parcial hi tro-bem els de l’Educació (M), les Activitats sanitàries i veterinàries, i serveis socials (N), lesAltres activitats i de serveis prestats a la comunitat, i serveis personals (O), i a certa distàn-cia, a prop de la mitjana, l’Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura (A) i les Activitats immo-biliàries i de lloguer, i serveis empresarials (K). La resta mostren una incidència per sota dela mitjana o simplement no es pot calcular.

L’evolució que s’observa del percentatge d’autònoms amb jornada parcial és per a algunesactivitats contrària a l’evolució del conjunt, i per tant, lluny de disminuir el pes de la jornadaparcial entre els autònoms, que és la tendència general, augmenta en els sectors de laConstrucció (F), les Activitats immobiliàries i de lloguer, i serveis empresarials (K), l’Educació

Tipus de jornada onel percentatge d’au-tònoms és superiora la participació delsautònoms en l’ocu-pació total (17%)

Tipus de jornadaque redueixaquest percentatge

Jornada a tempscomplet

Tipus de jornada on el crei-xement de l’ocupació autò-noma és menor al creixe-ment de l’ocupació total enaquest tipus de jornada, iaquest comportament ésmenys intens que la pèrduade pes dels autònoms en elconjunt de l’economia

Tipus de jornada onel percentatge d’au-tònoms és inferior ala participació delsautònoms en l’ocu-pació total (17%)

Tipus de jornadaque redueixaquest percentatge

Jornada a tempsparcial

Tipus de jornada on la dava-llada dels autònoms éssuperior al creixement de l’o-cupació total en aquest tipusde jornada

Tipus de jornada que marca la tendènciageneral (disminució del pes dels autò-noms sobre l’ocupació total)

Principalment la jornada a temps parcial, atèsque la jornada a temps complet pràcticament noredueix la relació entre autònoms i ocupats.

(M) i les Activitats sanitàries i veterinàries, i serveis socials (N). La resta tendeix a disminuirel percentatge d’autònoms amb jornada a temps parcial, i entre els que mostren un descensmés important d’aquest hi trobem el sector de la Mediació financera (J), l’Hoteleria (H), Altresactivitats i de serveis prestats a la comunitat, i serveis personals (O), l’Agricultura, ramade-ria, caça i silvicultura (A), i el Transport, emmagatzematge i comunicacions (I), per ordred’importància de la minva (gràfic 3.12).

Gràfic 3.12 Percentatge de treballadors autònoms a jornada parcial i completa per sec-tors. Catalunya 2004

Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades EPA.Nota: Els sectors de la Pesca (B) i Indústries extractives (C) no presenten cap incidència entre els autònoms a tempsparcial, per tant el percentatge és zero, mentre que els sectors de Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aigua(E), Administració pública, defensa i seguretat social obligatòria (L), Llars que ocupen personal domèstic (P) oOrganismes extraterritorials (Q) no presenten incidències entre els autònoms a l’estimació, i per tant no es poden cal-cular.A Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura B PescaC Indústries extractivesD Indústries manufactureresE Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aiguaF ConstruccióG Comerç; reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, i articles personals i d’ús domèsticH HoteleriaI Transport, emmagatzematge i comunicacionsJ Mediació financeraK Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarialsL Administració pública, defensa i seguretat social obligatòriaM EducacióN Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socialsO Altres activitats i serveis prestats a la comunitat; serveis personalsP Llars que ocupen personal domèsticQ Organismes extraterritorials

Les dones mantenen també entre els autònoms un pes de la jornada a temps parcial moltmés alt que els homes, si bé a diferència que per al conjunt dels ocupats aquesta ha tendita baixar des de l’any 2000 fins al 2004.

El percentatge de dones que treballen a jornada completa és més baix que no pas el per-centatge d’homes (87,3% i 97% respectivament, vegeu gràfic 3.13); per tant, el pes de la jor-nada a temps parcial és més alt entre les dones (12,7%) que no pas entre els homes (3%).

55


8% 0% 0% 5% 3% 5% 4% 2% 1% 7%

46%

21%11%

92%100% 100% 95% 97% 95% 96% 98% 99% 93%

54%

79%89%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


Completa

Parcial

56

Gràfic 3.13 Percentatge de dones i homes segons jornada laboral sobre els autònomsi els ocupats. Catalunya 2000-2004


Aquesta divergència del pes de la jornada a temps parcial entre gèneres és, però, menyspronunciada entre els autònoms que no pas entre els ocupats, on l’any 2004 el 16,9% de lesdones treballaven a temps parcial, mentre que els homes ho feien només el 3%. De fet, elcomportament dels homes no difereix entre el dels autònoms i el de la resta d’ocupats i ladivergència entre el total d’autònoms i d’ocupats s’explica únicament pel comportament deltreball de les dones.

L’evolució dels percentatges durant el període analitzat mostra que el percentatge de jorna-da a temps parcial entre els homes autònoms no ha variat, mentre que entre les dones elpercentatge ha baixat des del 15% al 12,7%, atès que les dones autònomes a temps parcialhan minvat lleugerament (-0,86%), mentre que les que treballen a jornada completa hancrescut a una taxa anual acumulativa del 4,35%.

Aquesta disminució no es reprodueix pels ocupats, atès que la taxa de creixement de lesdones ocupades a temps parcial és de gairebé el doble de la de les dones ocupades a tempscomplet (6,83% contra el 3,37%).

Seguint una distribució similar a la dels ocupats totals, els autònoms més propensos a tre-ballar a temps parcial són els joves i els més grans de 65 anys.

Si tenim en compte les edats (gràfic 3.14), el percentatge de jornada a temps parcial quedapolaritzat als extrems, atès que la probabilitat de treballar a temps parcial s’escora cap alsmés joves i cap als més grans, mentre que el tram d’edats centrals mostra una tendènciacentrípeta a treballar a temps complet.

Aquesta distribució coincideix força amb la dels ocupats, per bé que entre els ocupats eltram central no marca el punt més baix d’incidència de la jornada a temps parcial i els

97,1% 97,0%84,8% 87,3%

97,1% 97,0%84,8% 83,1%

15,2% 12,7% 15,2% 16,9%

2,9% 3,0% 2,9% 3,0%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000 2004 2000 2004 2000 2004 2000 2004

homes dones homes dones

Autònoms Ocupats

parcialcompleta

extrems es mostren més equilibrats, i la incidència de la jornada a temps parcial és pràcti-cament idèntica tant per als més joves com per als més grans.

La tendència ens mostra una disminució del percentatge de treballadors amb jornada atemps parcial entre els autònoms dels grups d’edat més extrems (16-24 anys i més grans de65 anys). Puja per a les edats compreses entre els 25 i 34 i els 55 i 64 anys, i es manté, ambuna lleugera reducció, per al tram d’edats central.

Aquesta evolució no es reprodueix per als ocupats, atès que augmenta el percentatge detreballadors amb jornada a temps parcial en tots els trams tret dels ocupats de més de 65anys, que mostren una caiguda dels treballadors a temps parcial (-6,18%) contra un aug-ment dels de temps complet (5,72%). En aquest darrer cas, les taxes també fan palesa lamajor magnitud de la caiguda del percentatge d’ocupats a temps parcial entre els autònoms.

Gràfic 3.14 Distribució de la incidència de la jornada completa i parcial entre els autò-noms i segons l’edat. Catalunya 2004


La incidència més alta de la jornada parcial es dóna entre els autònoms en ajudes familiars.La més baixa entre els empresaris amb assalariats.

La distribució dels autònoms, per categories de situació professional, entre aquells que tre-ballen a jornada completa i aquells altres que treballen a jornada parcial permet distingir cla-rament el comportament de les ajudes familiars del de la resta (gràfic 3.15). Amb un pes delstreballadors amb jornada a temps parcial del 27,4% queda perfectament palesa la més granpropensió a treballar a jornada parcial dels autònoms sota aquesta categoria. La resta decategories mostren un percentatge de treballadors a temps parcial per sota de la mitjana tantdels autònoms com dels ocupats. A l’altre extrem hi trobem els empresaris amb assalariats,que mostren un percentatge de treballadors a temps parcial molt per sota d’ambdues mitja-nes (6,2% dels autònoms i 8,8% dels ocupats).

57


23,4%6,9% 4,6% 5,9%

14,5%

76,6%93,1% 95,4% 94,1%

85,5%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

16-24 25-34 35-54 55-64 65omés

CompletaParcial

58

Gràfic 3.15 Percentatge d’autònoms a temps complet i parcial segons situació pro-fessional. Catalunya 2004


En el decurs del període analitzat les figures de l’empresari, amb assalariats o sense, hanvist créixer lleugerament el percentatge de treballadors a temps parcial, atès que en amb-dós casos la taxa de creixement anual acumulativa dels autònoms esdevé més important peral grup de jornada parcial que no pas el de jornada completa. Els cooperativistes, poc impor-tants en termes relatius, passen de no disposar d’autònoms a temps parcial a tenir-ne, i pertant també augmenten, mentre que les ajudes familiars, la categoria amb la propensió mésalta a la jornada a temps parcial, evoluciona precisament de forma contrària, cosa que impli-ca una disminució de la importància relativa del treball parcial entre els autònoms d’aques-ta categoria durant el període analitzat (es pot veure en termes absoluts al gràfic 3.16).

Gràfic 3.16 Variació de la importància relativa de la jornada a temps parcial segonssituació professional. Catalunya 2000-2004. (Punts percentuals)


5,9% 6,1%

27,4%

97,7% 94,1% 93,9%

72,6%

2,3%0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

CompletaParcial

empresaris amb assalariats empresaris sense assalariats cooperativistes ajudes familiars

cooperativistes

ajudes familiarsempresaris senseassalariats


-0,08

-0,06

-0,04

-0,02

0

0,02

0,04

0,06

0,08

IV.5 EVOLUCIÓ DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS SOBRE ELS OCUPATS I DISTRIBUCIÓ SEGONS GÈNERE

IV.5.1 DISTRIBUCIÓ DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS SEGONS GÈNERE

Pel que fa a la repercussió del treball autònom segons el gènere (taula 3.9), s’observa entreels autònoms una menor presència de la dona en relació amb el treball assalariat, on la donarepresenta el 43,3% de l’ocupació. Així, els homes representen el 67,5% dels autònoms l’any2004, mentre que les dones només representen el 32,5% dels autònoms. Tanmateix, i mal-grat la distància que separa un grup de l’altre, es percep un modest augment del percentat-ge de dones entre els autònoms, que del 2000 al 2004, ha passat del 30,9% al 32,5% (unaugment d’1,6 punts percentuals).

Taula 3.9 Distribució d’autònoms i assalariats segons sexe. Catalunya 2000-2005


2004 2000 2004 20051 Mitjana(2000-2004)

Homes 56,66% 69,1% 67,5% 66,7% 69%

Dones 43,34% 30,9% 32,5% 33,3% 31%

Total 100% 100% 100% 100% 100%


IV.5.2 IMPORTÀNCIA RELATIVA DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS SOBRE EL TREBALL TOTALSEGONS GÈNERE

La lleugera caiguda general del pes del treball autònom sobre el treball total en el període2000-2004 es reprodueix principalment entre els homes, on el treball autònom represental’any 2004 el 19,8% dels ocupats, mentre que entre les dones ocupades el pes del treballautònom es manté pràcticament estable amb una taxa del 13,5% el 2004.

Paral·lelament al creixement de l’ocupació en el període 2000-2004 s’ha produït una modes-ta convergència de la taxa de treball autònom de les dones amb la taxa de treball autònomdels homes. Al mateix temps, hi ha hagut tal com apuntàvem una lleu convergència entre laparticipació relativa de la dona i l’home entre els autònoms.

L’explicació del fenomen la trobem en el fet que es manté un ritme de creixement del treballautònom entre les dones de més del doble que el dels homes, si bé la diferència no és tanpronunciada entre els ocupats (vegeu taula 3.10).

La petita divergència entre els ritmes de creixement de les dones autònomes i les ocupadesexplica també la pràctica estabilitat de la relació entre autònoms i ocupats pel gènere feme-ní, atès que la taxa de creixement de les dones autònomes es mostra pràcticament igual,lleugerament per sota, a la del conjunt total de dones ocupades.

59


60

Als quadres 3.5 i 3.6 es pot veure una síntesi de l’evolució en termes relatius del treball autò-nom a Catalunya per a les dues categories de gènere.

Gràfic 3.17 Evolució del percentatge d’autònoms sobre els ocupats segons gènere.Catalunya 2000-2005


Taula 3.10 Evolució segons sexe del percentatge d’autònoms sobre els ocupats i taxesde creixement del nombre d’autònoms i del nombre d’ocupats. Catalunya 2000-2005


Homes 20,3% 19,8% 19,8% 2,29% 1,71%Dones 13,6% 13,5% 13,8% 3,92% 3,61%


0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

25,00%

2000 2001 2002 2003 2004 2005

Homes Dones

Quadre 3.5 Classificació de les categories de sexe segons el comportament relatiumostrat pels autònoms de la categoria


Quadre 3.6 Categories de sexe que segueixen el comportament general


IV.5.3 ANÀLISI DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS SEGONS GÈNERE PER SITUACIÓ PROFESSIONAL I BRANQUES D’ACTIVITAT ECONÒMICA

La menor presència de la dona entre el treball autònom descrita anteriorment es reprodueixtant en la figura dels empresaris amb assalariats, com en la dels empresaris sense assala-riats, com entre els cooperativistes, grups on l’any 2004 el pes de la dona respecte al treballautònom és d’un 26,5%, 31,6% i 29,7% respectivament. Per altra banda, la figura de les aju-des familiars es caracteritza per tenir un comportament totalment oposat, on el pes de ladona és del 70,5%.

Com ja s’ha dit, el creixement del treball autònom experimentat des de l’any 2000 fins al2004 ha permès una tímida convergència de la participació de la dona entre els autònoms.Aquesta convergència ha tingut lloc més significativament en la figura dels empresaris senseassalariats, on ha crescut l’ocupació; mentre que en la figura dels empresaris amb assala-riats, on també creix l’ocupació, i en els cooperativistes, on es redueix, el pes de les doness’ha mantingut relativament estable; i finalment, la caiguda de l’ocupació en les ajudes fami-liars ha tingut lloc amb una pèrdua de pes relatiu de les dones.

61


Gènere on el per-centatge d’autònomsés superior a la par-ticipació dels autò-noms en l’ocupaciótotal (17%)

Gènere queredueix aquestpercentatge

Homes

Gènere on el creixement de l’ocupa-ció autònoma és menor al creixe-ment de l’ocupació total en aquestgènere, i aquest comportament ésmenys intens que la pèrdua de pesdels autònoms en el conjunt de l’eco-nomia

Gènere on el per-centatge d’autònomsés inferior a la parti-cipació dels autò-noms en l’ocupaciótotal (17%)

Gènere queredueix aquestpercentatge

Dones

Gènere on el creixement de l’ocupa-ció autònoma és menor al del crei-xement de l’ocupació total en aquestgènere, i aquest comportament ésmenys intens que la pèrdua de pesdels autònoms en el conjunt de l’eco-nomia

Gènere que marca la tendència general(disminució del pes dels autònoms sobrel’ocupació total)

Els dos gèneres expliquen la disminució delpes dels autònoms sobre el comportamentgeneral, si bé els homes en major grau.

62

Gràfic 3.18 Pes relatiu per gènere segons figura professional. Catalunya 2000 i 2004


Per branques d’activitat econòmica, la presència de la dona en el treball autònom és forçadivergent, i està relativament més concentrada en unes determinades activitats, que no pasel treball autònom realitzat pels homes, i que el conjunt del treball de les dones. Així, espoden distingir quatre grups d’activitats:

Un grup de tres branques d’activitat econòmica, on el pes de la dona autònoma en cadabranca està per sobre del 50% del treball autònom: Educació (M), Activitats sanitàries, vete-rinàries i serveis socials (N), Altres activitats i de serveis prestats a la comunitat, i serveispersonals (O). Branques que aglutinen el 16,5% de les dones autònomes.

Un segon grup de tres branques d’activitat on la presència de la dona en el treball autònomes troba entre el 35% i per sota del 50%: Comerç, reparació de vehicles de motor, motoci-cletes i ciclomotors, i articles personals i d’ús domèstic (G), Hoteleria (H) i Activitats immo-biliàries i de lloguer, i serveis a les empreses (K). Branques que aglutinen el 64% de lesdones autònomes.

Un tercer grup de tres branques d’activitat amb una presència de la dóna en el treball autò-nom que se situa entre el 15% i el 35% del treball autònom: Mediació financera (J),Indústries manufactureres (D) i Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura (A). Branques queaglutinen el 15,1% de les dones autònomes.

73,7% 73,5% 73,3% 68,4% 68,5% 70,3%

26,9% 29,5%

58,1% 58,5%

26,3% 26,5% 26,7% 31,6% 31,5% 29,7%

73,1% 70,5%

41,9% 41,5%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000 2004 2000 2004 2000 2004 2000 2004 2000 2004

empresaris amb empresaris sense cooperativistes ajudes familiars ocupats

Dones

Homes

I un quart grup de quatre branques on el pes de la dona autònoma en cada branca està persota del 15%: Pesca (B), Indústries extractives (C), Construcció (F) i Transports, emmagatze-matges i comunicacions (I). Branques que només aglutinen el 4,5% de les dones autònomes.

En general, per cada una d’aquestes branques d’activitat el pes de la dona autònoma sobreel treball autònom és inferior que el pes de la dona assalariada sobre el treball assalariat,excepte en el sector de la Construcció (F), si bé en aquest sector la participació de la donatant assalariada com autònoma és testimonial.

Respecte a l’any 2000 l’estructura de l’ocupació autònoma per gènere entre els diferentssectors d’activitat no ha variat gaire. L’increment experimentat per l’ocupació autònomafemenina i masculina ha tingut lloc de manera que la classificació de branques d’activitatsegons el pes de la dona sobre el treball autònom segueix essent la mateixa. Només en elcas de les Activitats immobiliàries i de lloguer i serveis a les empreses (K) té lloc un canvisubstancial de la composició per gènere, amb un increment de quinze punts percentuals delpes de la dona en detriment dels homes.

La modesta convergència del pes de la dona en el treball autònom respecte el dels homesno té lloc de forma sistemàtica en tots els sectors d’activitat. La tendència cap a una majorequiparació del treball autònom entre homes i dones té lloc en sis branques d’activitat: qua-tre dominades pel pes dels homes i on la dona guanya pes (D, E, F i K),63 i dos on la pre-sència de la dona és majoritària i hi perd pes: Educació (M), i Altres activitats i serveis pres-tats a la comunitat i serveis personals (O). Mentre que en sis branques es produeix un incre-ment de la divergència en participació per gènere de l’activitat: en cinc branques d’activitaton els homes ja tenien un pes majoritari i incrementen el seu pes (A, G, H, I, i J),64 i una bran-ca, Activitats sanitàries i veterinàries, i serveis socials (N), on la presència femenina ja eramajoritària l’any 2000 i encara ho és més el 2004.

63


63 Indústries manufactureres (D), Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aigua (E), Construcció (F),Activitats immobiliàries i de lloguer, i serveis empresarials (K).

64 Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura (A), Comerç, reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomo-tors, i articles personals i d’ús domèstic (G), Hoteleria (H), Transport, emmagatzematge i comunicacions (I).

64

Gràfic 3.19 Pes relatiu en el treball autònom del gènere segons branca d’activitat eco-nòmica. Catalunya 2004

Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades EPA.Nota: les branques E, L, P i Q no tenen ocupació autònoma l’any 2004.A Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura B PescaC Indústries extractivesD Indústries manufactureresE Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aiguaF ConstruccióG Comerç; reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors i articles personals i d’ús domèsticH HoteleriaI Transport, emmagatzematge i comunicacionsJ Mediació financeraK Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarialsL Administració pública, defensa i seguretat social obligatòriaM EducacióN Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socialsO Altres activitats i serveis prestats a la comunitat; serveis personalsP Llars que ocupen personal domèsticQ Organismes extraterritorials

81,0%

100,0% 100,0%

75,6%

93,2%

52,6%56,7%

93,2%

69,3%61,8%

42,7%46,5% 44,6%

19,0%24,4%

6,8%

47,4%43,3%

6,8%

30,7%38,2%

57,3%53,5% 55,4%

0,0%0,0%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

DonesHomes

A B C D F G I J K M N OH

Gràfic 3.20 Pes relatiu en el treball assalariat per gènere segons branca d’activitat eco-nòmica. Catalunya 2004

Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades EPA.A Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura B PescaC Indústries extractivesD Indústries manufactureresE Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aiguaF ConstruccióG Comerç; reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors i articles personals i d’ús domèsticH HoteleriaI Transport, emmagatzematge i comunicacionsJ Mediació financeraK Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarialsL Administració pública, defensa i seguretat social obligatòriaM EducacióN Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socialsO Altres activitats i serveis prestats a la comunitat; serveis personalsP Llars que ocupen personal domèsticQ Organismes extraterritorials

IV.6 EVOLUCIÓ DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS SOBRE ELS OCUPATS I DISTRIBUCIÓ SEGONS EDAT

IV.6.1 DISTRIBUCIÓ DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS SEGONS EDAT

El treball autònom es caracteritza per mantenir una estructura d’edats més envellida que elconjunt d’assalariats. Majoritàriament, el gruix dels treballadors autònoms es concentra,l’any 2004, al voltant del grup d’edats compreses entre els 35 i els 54 anys (54,4%). Elssegueixen, tal com podem veure a la taula 6.1, els grups d’edats entre els 55 i 64 anys i entre

65


80,9%

100,0%

91,6%

71,2%78,2%

93,2%

47,6%53,7%

80,1%

60,2%

47,5%55,2%

29,9%21,7%

42,6%

7,8%

19,1%

8,4%

28,8%21,8%

6,8%

52,4%46,3%

19,9%

39,8%

52,5%44,8%

70,1%78,3%

57,4%

92,2%

0,0%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

DonesHomes

A C E F G H J K L M N OIB D P

66

25 i 34 anys, amb un percentatge de representació del 20,4% i el 19,5% respectivament.Finalment els grups de joves entre 16 i 24 anys i les persones de més de 65 anys es repar-teixen residualment la participació, i representen el 3,6% els primers i el 2% els segons.

Taula 3.11 Distribució d’autònoms i assalariats segons edat. Catalunya 2000-2005


2004 2000 2004 20051 Mitjana(2000-2004)

de 16 a 24 anys 11,8% 4,4% 3,6% 5,0% 4,1%

de 25 a 34 anys 32,7% 19,0% 19,6% 17,9% 19,0%

de 35 a 54 anys 46,5% 57,5% 54,4% 54,4% 56,3%

de 55 a 64 anys 8,6% 17,0% 20,4% 19,8% 18,5%

més de 65 anys 0,4% 2,1% 2,0% 2,9% 2,1%

Total 100% 100% 100% 100% 100%


IV.6.2 IMPORTÀNCIA RELATIVA DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS SOBRE EL TREBALL TOTALSEGONS EDAT

El comportament general de lleugera caiguda del treball autònom respecte del treball totales reprodueix només pels grups d’edats compresos entre els 35 i 54 anys i els de més de65 anys.

Tal com es pot veure a la taula 3.12, a banda dels grups de 35 a 54 anys i més grans de 65,els altres tres grups restants mostren un creixement de la relació entre treball autònom i ocu-pats. Entre aquests tres grups d’edats que no segueixen el perfil de comportament globaldistingim també el grup d’edats entre 16 i 24 anys, atès que aquest grup més jove, a dife-rència dels altres, guanya pes entre els autònoms perquè tot i decréixer-hi el treball autònom(-2,48%), aquest hi decreix a un ritme inferior al del conjunt dels ocupats (-3,11%). Per con-tra, els dos grups restants, entre 25 i 34 anys i entre 55 i 64 anys, mostren una evolucióparal·lela, en el sentit que en ambdós casos el creixement dels autònoms és més intens queels dels ocupats, per bé que totes dues variables creixen.

Així mateix, observem (vegeu taula 3.12) que el pes del treball autònom sobre el conjunt delsocupats es va fent més gran a mesura que incrementa l’edat dels treballadors, essent del6% entre els treballadors de 16 a 24 anys, i del 51,4% entre els de més de 65 anys. Aquestacaracterística podria posar de manifest, entre altres, que el tipus d’activitat dels autònomspot requerir en general una major edat, o també que els treballadors autònoms tenen unaedat mitjana de jubilació més tardana.

Finalment, respecte a l’any 2000 el procés de creixement general de l’ocupació ha tingut llocamb un envelliment tant dels treballadors autònoms, com del conjunt de l’ocupació, ja que

la millora de l’ocupació s’ha produït sobretot per un increment en l’ocupació d’aquelles per-sones que ja tenien edat de treballar l’any 2000, mentre que de fet ha caigut l’ocupació entreels treballadors de 16 a 24 anys.

Gràfic 3.21 Evolució del percentatge d’autònoms sobre els ocupats per edats.Catalunya 2000-2005


Taula 3.12 Evolució segons edats del percentatge d’autònoms sobre els ocupats i taxesde creixement del nombre d’autònoms i del nombre d’ocupats. Catalunya 2000-2005


de 16 a 24 anys 5,9% 6,0% 8,1% -3,11% -2,48%

de 25 a 34 anys 11,0% 11,0% 10,4% 2,95% 3,15%

de 35 a 54 anys 22,0% 19,5% 19,7% 3,90% 0,90%

de 55 a 64 anys 31,5% 33,0% 31,1% 5,86% 7,07%

més de 65 anys 56,3% 51,4% 61,3% 2,87% 0,54%


Els quadres 3.7 i 3.8 presenten també la síntesi del comportament evolutiu de cada catego-ria d’autònoms.

67


0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

2000 2001 2002 2003 2004 2005

de 16 a 24 anys de 25 a 34 anys de 35 a 54 anys de 55 a 64 anys més de 65 anys

68

Quadre 3.7 Classificació dels grups d’edats segons el comportament relatiu mostratpels autònoms de la categoria


Quadre 3.8 Grups d’edats que segueixen el comportament general


IV.6.3 ANÀLISI DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS PER EDATS SEGONS SITUACIÓ PROFESSIONALI GÈNERE

L’estructura d’edats més envellida del treball autònom en relació amb el conjunt de l’ocupa-ció es reprodueix tant per als empresaris amb assalariats, els empresaris sense assalariats,els cooperativistes, com les ajudes familiars, si bé en el cas de les ajudes familiars la pirà-mide d’edats és més similar a la del conjunt dels ocupats.

L’any 2004, el 80,9% dels empresaris amb assalariats, el 76,6% dels autònoms sense assa-lariats, i el 80,5% dels cooperativistes tenen més de 35 anys, mentre que per a les ajudesfamiliars aquest percentatge baixa fins al 58,3%. Al mateix temps els majors de 55 anysrepresenten el 24,2% dels empresaris amb assalariats, el 22,3% dels empresaris senseassalariats, el 16,6% dels cooperativistes, i el 13,6% de les ajudes familiars.

Grups d’edat on elpercentatge d’autò-noms és superior ala participació delsautònoms en l’ocu-pació total (17%) Grups d’edat que

augmenten aquest percentatge

Grups d’edat queredueixen aquestpercentatge

Autònoms de35 a 54 anysAutònoms demés de 65anys

Autònoms de55 a 64 anys



Grups d’edat on el creixement del’ocupació autònoma és superioral creixement de l’ocupació totalen aquest grup d’edat

Grups d’edat on el creixement del’ocupació autònoma és menor alcreixement de l’ocupació total enaquest grup d’edat, i aquest com-portament és més intens que lapèrdua de pes dels autònoms enel conjunt de l’economia

Grups d’edat on elpercentatge d’autò-noms és inferior ala participació delsautònoms en l’ocu-pació total (17%)

Grups d’edat queaugmenten aquestpercentatge

Grups d’edat on el creixementde l’ocupació autònoma és supe-rior al creixement de l’ocupaciótotal en aquest grup d’edat

Grups d’edat on la davalladadels autònoms és inferior a ladavallada de l’ocupació total enaquest grup d’edat

Grups d’edat que marquen la tendènciageneral (disminució del pes dels autò-noms sobre l’ocupació total)

Autònoms de 35 a 54 anysAutònoms de més de 65 anys[Cal tenir en compte també que la cohort de 16a 24 anys augmenta el seu pes però disminueixen termes absoluts]

Pel que fa a la seva evolució des de l’any 2000 l’envelliment dels autònoms té lloc:

Entre els empresaris sense assalariats, que experimenten un creixement de la seva ocupa-ció, i on tot i pràcticament mantenir-se el pes dels menors de 35 anys, incrementa el pes delsmajors de 55 anys.

Entre els cooperativistes, que en un context de caiguda de la seva ocupació augmenta elpes dels majors de 35 anys, i pràcticament es manté el pes dels majors de 55 anys. I entreles ajudes familiars, que en un context de caiguda de la seva ocupació augmenta el pes delsmajors de 35 anys, i incrementa el pes dels majors de 55 anys.

Només en el cas dels empresaris amb assalariats el creixement que hi experimenta l’ocu-pació té lloc sense un canvi significatiu de la seva “piràmide d’edats”, ja que l’increment delpes dels majors de 55 anys es contraresta amb un increment del pes dels menors de 35anys. De fet, els empresaris sense assalariats és l’única categoria professional on ha tingutlloc un creixement en termes absoluts de la seva ocupació entre els 16 i 24 anys.

Gràfic 3.22 Estructura d’edats en cada figura professional. Catalunya 2000 i 2004


Des d’una perspectiva de gènere l’estructura d’edats més envellida dels autònoms en rela-ció amb el conjunt dels ocupats es reprodueix tant per als homes autònoms com per a lesdones autònomes.

69


1,5% 1,8% 3,2% 2,9%8,6% 6,5%

20,5% 19,4%13,2% 10,4%

14,3% 17,3%19,4% 20,5%

22,7%

13,0%

28,3%22,3% 30,5%

30,5%

63,0% 56,7%57,7% 54,3%

52,8%

63,9%

41,6%

42,7%46,1% 47,8%

19,0% 21,2% 17,6% 20,7%15,9% 16,6% 7,7%

14,4%9,5% 10,6%

0,7% 0,7%1,2%2,0%0,0%0,0%1,6%2,2%3,0%2,2%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000 2004 2000 2004 2000 2004 2000 2004 2000 2004



cooperativistes ajudes familiars ocupats

més 65 55-64 35-54 25-34 16-24

70

Així, l’any 2004, el 22,6% dels treballadors autònoms homes són menors de 35 anys, men-tre que per al conjunt d’ocupats homes en són el 59,2%. D’altra banda, el 23,3% dels autò-noms homes són majors de 55 anys, i per als ocupats homes el 12,6%. Pel que fa a lesdones aquests percentatges són del 75,4% i el 56,8% respectivament.

Des de l’any 2000 el creixement que han experimentat tant els autònoms homes com donesha tingut lloc juntament amb un envelliment dels col·lectius, tant per als autònoms homescom per als autònoms dones.

Gràfic 3.23 Estructura d’edats per gènere. Catalunya 2000 i 2004


4,2% 3,8% 4,8% 3,4%12,2% 10,2%

14,7% 10,6%

18,9% 18,8% 19,1% 21,2%

28,7% 29,0%

33,2%32,7%

57,2% 54,2%58,2% 54,8%

47,1% 48,2%

44,6%47,4%

17,4% 21,0%16,1% 19,0%

11,2% 11,9%7,0% 8,7%

2,3% 2,2% 1,8% 1,6% 0,8% 0,7% 0,5% 0,6%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000 2004 2000 2004 2000 2004 2000 2004

homes dones homes dones

més 65 55-64 35-54 25-34 16-24

autònoms ocupats

IV.7 EVOLUCIÓ DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS SOBRE ELS OCUPATS I DISTRIBUCIÓ SEGONSNIVELLS DE FORMACIÓ ASSOLITS

IV.7.1 DISTRIBUCIÓ DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS SEGONS NIVELL DE FORMACIÓ ASSOLIT

En termes agregats, el nivell d’estudis assolits65 pels autònoms difereix de l’estructura d’es-tudis dels treballadors assalariats. Així, entre els autònoms hi tenen un menor pes els ocu-pats amb estudis assolits superiors i un major pes els ocupats amb estudis assolits prima-ris, si bé aquesta distribució està afectada pel comportament dels autònoms en ajudes fami-liars com es descriu més endavant. La distribució dels autònoms per categories d’estudisdurant el període analitzat (taula 3.13) mostra un pes majoritari de les persones amb estu-dis de secundària (49,8% l’any 2004 i 48,9% de mitjana), seguida d’aquells que han assolitestudis de primària (22% l’any 2004 i 26,7% de mitjana) i d’aquells que han assolit estudissuperiors (27,85% per al 2004 i 24,1% de mitjana). La categoria d’analfabets, atesos els per-centatges, esdevé residual en la mesura en què la seva proporció no abasta en cap momentni mig punt percentual.

Un dels fenòmens que cal destacar és precisament que en el decurs dels cinc anys analit-zats, el percentatge de treballadors amb estudis assolits de primària evoluciona negativa-ment fins a decaure a un nivell de prop del 22%, mentre que la categoria d’estudis superiorsprogressa de manera gairebé inversament proporcional fins a abastar, l’any 2004, el 27,8%del total dels autònoms.

71


65 L’EPA en el període 2000-2004 classifica els nivells d’estudis assolits com a:• Analfabets• Educació primària

-Estudis primaris incomplets-Estudis primaris complets

• Educació secundària-Ensenyaments per a la formació i inserció laboral que no requereixen una titulació acadèmica de primeraetapa de secundària (més de 300 hores)

-Primera etapa d’educació secundària sense títol-Primera etapa d’educació secundària amb títol-Ensenyaments per a la formació i inserció laboral que requereixen una titulació d’estudis secundaris de pri-mera etapa (més de 300 hores)

-Ensenyaments de batxillerat-Ensenyaments de grau mitjà de formació professional específica, arts plàstiques i disseny, i esportives-Ensenyaments de grau mitjà de música i dansa-Ensenyaments per a la formació i inserció laboral que requereixen una titulació d’estudis secundaris desegona etapa (més de 300 hores)

• Educació superior-Ensenyaments de grau superior de formació professional específica i equivalents, arts plàstiques i disseny,i esportives

-Títols propis de les universitats i altres ensenyaments que requereixen el títol de batxillerat (2 anys i més)-Ensenyaments per a la formació i inserció laboral que requereixen una formació professional de grau supe-rior (més de 300 hores)

-Ensenyaments universitaris de primer cicle i equivalents, o persones que hagin aprovat 3 cursos d’una lli-cenciatura o crèdits equivalents

-Ensenyaments universitaris de primer i segon cicle, només de segon cicle i equivalents-Estudis oficials d’especialització professional-Doctorat universitari

72

Taula 3.13 Distribució d’autònoms i assalariats segons estudis assolits.Catalunya 2000-2005


2004 2000 2004 20051 Mitjana(2000-2004)

Analfabets 0,8% 0,2% 0,4% 0,1% 0,2%

Educació primària 15,6% 29,9% 22,0% 24,2% 26,7%

Educació secundària 50,4% 47,9% 49,8% 50,3% 48,9%

Educació superior 33,2% 22,1% 27,8% 25,5% 24,1%

Total 100% 100% 100% 100% 100%


IV.7.2 IMPORTÀNCIA RELATIVA DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS SOBRE EL TREBALL TOTALSEGONS NIVELLS DE FORMACIÓ ASSOLITS

El pes dels autònoms sobre els ocupats divergeix segons el nivell de formació assolit pelstreballadors. La lleugera pèrdua d’importància relativa dels autònoms sobre el conjunt delsocupats, del 2000 al 2004, es reprodueix en els nivells de formació assolits d’educació pri-mària (que cau per sota la mitjana), i els de formació secundària, que també cau però ambmenys intensitat. Mentre que augmenta el pes del treball autònom entre aquells ocupatsamb nivells d’estudis superiors.

L’increment que experimenta el treball autònom, 46.601 nous ocupats entre el 2000 i el 2004es concentra de manera especial entre aquells autònoms amb formació assolida de grausuperior (vegeu gràfic 3.25), amb un increment de 41.109 ocupats, el 88,2% del total, i ungrau menor entre els autònoms amb nivells de formació assolits de secundària, amb un aug-ment de 32.528 ocupats, el 69,8% del total; mentre que els autònoms amb nivell de forma-ció assolida de primària experimenten una reducció de 28.104 ocupats.

Gràfic 3.25 Increment en termes absoluts dels autònoms segons nivells de formacióassolits. Catalunya 2000-2004


L’evolució de la distribució entre autònoms abans descrita, que mostra una caiguda del per-centatge d’autònoms a la categoria d’educació primària, es llegeix, amb la taula 3.14, a par-tir d’una caiguda de la seva proporció d’autònoms sobre ocupats des del 23,9% inicial finsal 22,6%. Paral·lelament, l’evolució positiva de la proporció d’autònoms amb estudis supe-riors es tradueix amb un augment del percentatge d’autònoms sobre ocupats, que ha pas-sat del 13,6% al 14,8%.

L’evolució dels autònoms de les diverses categories de formació, mostra que la categoriad’educació primària és l’única en què té lloc una disminució de la relació d’autònoms entreocupats més intensa que la del conjunt total dels autònoms. Contràriament, al grup de for-mació secundària la taxa de creixement de l’ocupació és més intensa que la dels autònoms,cosa que també fa caure lleugerament la proporció d’autònoms entre ocupats de la catego-ria. A la resta de grups la relació entre autònoms i ocupats mostra una evolució oposada, enel sentit que les taxes de creixement del treball autònom superen en tots dos casos les res-pectives taxes de creixement dels ocupats de les mateixes categories.

Així, de les quatre categories de formació assolida, només dues, les que més pes tenen,mostren una caiguda del percentatge d’autònoms, per bé que l’una és més intensa que lamitjana del conjunt de l’economia (educació primària) i la segona lleugerament més feble(educació secundària). Per contra, els altres dos grups (analfabets i formació superior) mos-tren un comportament contrari. Atesa la poca importància que té el primer grup en el conjuntdels autònoms, és, doncs, el segon el que mostra l’evolució positiva més rellevant.

73


1.068

-28.104

41.109

46.601

32.528

-40.000

-30.000

-20.000

-10.000

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

Analfabets Educació primària Educació secundària Educació superior Total

variació 2000-2004

74

Gràfic 3.24 Evolució del percentatge d’autònoms sobre els ocupats segons nivells deformació assolits. Catalunya 2000-2005


Taula 3.14 Evolució segons nivells de formació assolits del percentatge d’autònomssobre els ocupats i taxes de creixement del nombre d’autònoms i del nombre d’ocu-pats. Catalunya 2000-2005


Analfabets 6,4% 8,9% 3,4% 12,94% 22,84%Educació primària 23,9% 22,6% 23,3% -3,86% -5,22%Educació secundària 17,2% 17,0% 17,9% 3,69% 3,32%Educació superior 13,6% 14,8% 13,3% 6,06% 8,43%


El quadres 3.9 i 3.10 sintetitzen l’evolució de cada categoria de nivells de formació assolitsi les ordenen en funció del seu comportament.

0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

25,00%

30,00%

2000 2001 2002 2003 2004 2005

Analfabets Educació primària Educació secundària Educació superior

Quadre 3.9 Classificació dels nivells d’estudis segons el comportament relatiu mos-trat pels autònoms de la categoria


Quadre 3.10 Nivells d’estudis que segueixen el comportament general


IV.7.3 ANÀLISI DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS SEGONS NIVELL D’ESTUDIS ASSOLITSPER SITUACIÓ PROFESSIONAL, BRANQUES D’ACTIVITAT I GÈNERE

Tant els empresaris amb assalariats, com els empresaris sense assalariats, com els coope-rativistes comparteixen la característica d’un major pes dels treballadors amb estudis secun-daris, amb un pes al voltant del 50%, seguit dels estudis superiors, amb un pes al voltant del30%, i els estudis primaris, amb un pes proper al 20%, com succeeix entre el conjunt delsocupats. Mentre que per als autònoms en ajudes familiars el pes dels estudis primaris, ambun valor proper al 30%, està per sobre dels estudis superiors, amb un pes del 12,6%.

Respecte a l’any 2000, tant per als empresaris amb assalariats com per als empresaris senseassalariats l’increment de l’ocupació ha tingut lloc amb una millora del nivell formatiu assolitdels seus treballadors, amb un creixement en termes absoluts dels treballadors amb estudissuperiors (18.358 ocupats més i 27.959 ocupats més, respectivament) i amb estudis secun-daris (25.850 ocupats més i 13.988 ocupats més, respectivament), i una caiguda dels treba-lladors amb estudis primaris (8.863 ocupats menys i 18.498 ocupats menys, respectivament).

75


Nivell d’estudis on elpercentatge d’autò-noms és superior ala participació delsautònoms en l’ocu-pació total (17%)

Nivell d’estudisque redueixenaquest percentatge

Nivell d’estudisque augmentenaquest percentatge

Educacióprimària

AnalfabetsEducaciósuperior

Nivell d’estudis on la davallada delsautònoms és superior a la davalladade l’ocupació total en aquest nivell

Nivell d’estudis on el creixement del’ocupació autònoma és superior alcreixement de l’ocupació total enaquest nivell

Nivell d’estudis on elpercentatge d’autò-noms és inferior ala participació delsautònoms en l’ocu-pació total (17%)

Nivell d’estudisque redueixenaquest percentatge

Educaciósecundària

Nivell d’estudis on el creixement del’ocupació autònoma és menor alcreixement de l’ocupació total enaquests nivells d’estudis, i aquestcomportament és menys intensque la pèrdua de pes dels autò-noms en el conjunt de l’economia

Nivells d’estudis que marquen la tendèn-cia general (disminució del pes dels autò-noms sobre l’ocupació total)

Educació primària, que cau més que la mitja-na, i Educació secundària que cau, si bémenys que la mitjana

76

En el cas dels cooperativistes, que han vist reduir els seus efectius entre l’any 2000 i el 2004,l’estructura formativa d’estudis assolits també ha millorat, ja que la pèrdua d’efectius s’haconcentrat entre aquells que tenen estudis primaris (amb una caiguda de 789 ocupats) isecundaris (amb una caiguda de 2.496 ocupats), mentre que incrementen els cooperativis-tes amb estudis superiors (616 nous ocupats).

Finalment, en el cas de les ajudes familiars la caiguda d’ocupació ha anat acompanyadad’un empitjorament de l’estructura d’estudis assolits, ja que la pèrdua d’efectius es concen-tra entre aquells que tenen estudis secundaris (4.815 ocupats menys) i molt especialmententre els que tenen estudis superiors (5.851 ocupats menys).

Gràfic 3.26 Estructura dels nivells de formació assolits en cada situació professional.Catalunya 2000 i 2004


29,0%

17,0%

31,3%

23,5% 23,7%21,2%

23,9%

31,2%

22,0%

16,7%

44,8%

51,0%

47,8%

48,6%

65,9%

54,0%52,9%

54,6%

48,9%50,3%

26,2%31,9%

20,7%27,5%

10,3%

24,9% 22,8%

12,6%

28,6% 32,2%

0,7%0,5%1,6%0,4%0,0%0,0%0,4%0,2%0,1%0,0%0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000 2004 2000 2004 2000 2004 2000 2004 2000 2004

empresaris amb empresaris sense cooperativistes ajudes familiars ocupats

estudis superiorsestudis secundarisestudis primarisanalfabets

assalariats assalariats

Gràfic 3.27 Variació absoluta dels nivells de formació assolits en cada situació pro-fessional. Catalunya 2000-2004


L’estructura del nivell de formació no es reprodueix de manera sistemàtica entre les dissetbranques d’activitat analitzades. El gràfic 3.28 mostra el percentatge d’autònoms, segonsnivell d’estudis, per a cada branca d’activitat a Catalunya per a l’any 2004. Destaquen enaquest sentit cinc branques d’activitat (J, K, M, N, O)66 on els nivells de formació assolits sónmés elevats. Així, en totes aquestes, més del 30% dels autònoms tenen nivells d’estudisassolits superiors (valor que es troba per sobre del 27,8% de la mitjana del conjunt dels autò-noms), i al mateix temps menys del 7% dels autònoms en cada una d’aquestes branquestenen estudis assolits primaris (en el conjunt de l’economia el 22% dels autònoms tenenaquest nivell d’estudis). En tot cas dins d’aquest grup destaquen les branques d’Activitatsimmobiliàries i de lloguer, i serveis empresarials (K), Educació (M), i Activitats sanitàries i vete-rinàries, i serveis socials (N) per tenir un pes dels autònoms amb estudis superiors per sobredel 60%.

Les sis branques d’activitat A, D, F, G, H i I67 es caracteritzen per un clar domini dels autò-noms amb estudis assolits secundaris, i pel fet que el pes dels autònoms amb estudis asso-lits primaris supera en totes aquestes el pes dels autònoms amb estudis assolits superiors.

77


75 622 0 371

-8.863

48

-5.851

-18.498

-789-2.496 -4.815

25.850

13.98818.385

27.959

616

-30.000

-20.000

-10.000

0

10.000

20.000

30.000

40.000



cooperativistes ajudes familiars

analfabetsestudis primarisestudis secundarisestudis superiors

66 Mediació financera (J), Activitats immobiliàries i de lloguer, i serveis empresarials (K), Educació (M), Activitatssanitàries i veterinàries i serveis socials (N), i Altres activitats i serveis prestats a la comunitat, i serveis per-sonals (O).

67 Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura (A), Indústries manufactureres (D), Construcció (F), Comerç, repa-ració de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, i articles personals i d’ús domèstic (G), Hoteleria (H),i Transport, emmagatzematge i comunicacions (I).

78

En tot cas, les branques d’Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura (A), Indústries manufac-tureres (D), Hoteleria (H), i Transport, emmagatzematge i comunicacions (I) comparteixen elfet de tenir un percentatge d’autònoms amb estudis assolits superiors inferior al 15%.

La millora comentada del nivell assolit d’estudis que els autònoms experimenten entre el2000 i el 2004 es reprodueix en la major part de les branques d’activitat econòmica, com aconseqüència d’un major creixement dels autònoms amb estudis assolits superiors que ambestudis assolits secundaris, i d’una caiguda dels autònoms amb estudis assolits primaris.Només en els casos de la branca d’Hoteleria (H), i en un grau menor les Indústries manu-factureres (D), es pot percebre un empitjorament del nivell de formació assolit del treballautònom, principalment com a conseqüència de la pèrdua neta de treball autònom amb nivellde formació assolit superior (6.958 ocupats menys i 2.470 ocupats menys, respectivament);de fet són les dues úniques branques d’activitat on hi ha una pèrdua significativa del treballautònom amb estudis superiors.

El creixement, en termes absoluts, més gran del nombre d’autònoms amb nivell d’estudisassolits superiors l’experimenten les branques d’Activitats immobiliàries i de lloguer i serveisempresarials (K), amb 16.653 ocupats més, seguida de la Construcció (F), amb 10.854 ocu-pats més, i del Comerç, reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, i articlespersonals i d’ús domèstic (G), amb 7.212 ocupats més. De fet aquestes tres branques d’ac-tivitat són les que aglutinen el major nombre d’autònoms amb el nivell citat d’estudis, el 34%,l’11% i el 18% respectivament.

Gràfic 3.28 Estructura dels nivells de formació assolits per branques d’activitat eco-nòmica. Catalunya 2004

Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades EPA.Nota: les branques E, L, P i Q no tenen ocupació autònoma l’any 2004.A Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura B PescaC Indústries extractivesD Indústries manufactureresE Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aiguaF ConstruccióG Comerç; reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors i articles personals i d’ús domèsticH HoteleriaI Transport, emmagatzematge i comunicacionsJ Mediació financeraK Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarialsL Administració pública, defensa i seguretat social obligatòriaM EducacióN Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socialsO Altres activitats i serveis prestats a la comunitat; serveis personalsP Llars que ocupen personal domèsticQ Organismes extraterritorials

Des d’una perspectiva de gènere el nivell de formació assolit dels autònoms que tenen ocu-pació l’any 2004 és relativament similar entre homes i dones: al voltant del 50% amb estu-dis secundaris, al voltant del 30% amb estudis superiors, i al voltant del 20% amb estudisprimaris.

En tot cas, cal destacar que mentre l’estructura dels nivells de formació dels autònomshomes no difereix d’aquella que observem entre el conjunt dels ocupats homes, les donesautònomes tenen un nivell de formació assolit menor que el del conjunt de dones ocupades,amb un pes de les treballadores autònomes amb estudis superiors del 29,9% mentre queper al conjunt de les dones ocupades aquest percentatge és del 36,8%.

79


40,8%

0,0% 0,0%

28,0% 23,5% 22,3%

39,3%

24,8%

4,2% 2,3% 1,6% 1,8% 6,1%

50,3%

100,0% 100,0%

57,4%

55,1% 54,7%

52,1%

61,0%

50,6%

25,2%36,0%

7,2%

60,7%

8,9%

0,0% 0,0%

14,6%21,1% 22,0%

7,8%14,2%

45,2%

72,4%

62,4%

91,0%

33,2%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%



80

Gràfic 3.29 Variació absoluta dels nivells de formació assolits per branques d’activitateconòmica. Catalunya 2000-2004

Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades EPA.Nota: les branques, E, L, P, i Q no tenen ocupació autònoma els anys 2000 i 2004.A Agricultura, ramaderia, caça i silviculturaB PescaC Indústries extractivesD Indústries manufactureresE Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aiguaF ConstruccióG Comerç; reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors i articles personals i d’ús domèsticH HoteleriaI Transport, emmagatzematge i comunicacionsJ Mediació financeraK Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarialsL Administració pública, defensa i seguretat social obligatòriaM EducacióN Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socialsO Altres activitats i serveis prestats a la comunitat; serveis personalsP Llars que ocupen personal domèsticQ Organismes extraterritorials

Des de l’any 2000 fins al 2004 el creixement d’ocupació que experimenten tant els homescom les dones autònoms té lloc en els dos casos amb una caiguda dels autònoms ambnivells de formació primaris (12.747 homes ocupats menys i 15.356 dones ocupadesmenys), i amb un creixement tant d’aquells que tenen estudis secundaris (14.140 ocupatsmés i 18.388 ocupades més, respectivament) com més intensament dels que tenen estudissuperiors (22.056 ocupats més i 19.053 ocupades més, respectivament). Cal destacar elcreixement de l’ocupació entre les dones autònomes amb estudis superiors, que ha permèsque aquestes passin de representar el 21,8% de les dones ocupades autònomes al 29,9%.

-4.846

-7.848

91

6.744

3.604

3.704

374

0

-6.958

10.854

7.212

-2.470

1.043

16.653

5.398

35

-4.575

-4.435

-67

909

-1.455

-1.018-105

-521

-4.267

2.645

-1.031

2.3854.500

93

5.8197.548

-54

-131

2.014

-3.298

3.842

3.323

-138

-10.000

-5.000

0

5.000

10.000

15.000

20.000A B C D F G H I J K M N O


Gràfic 3.30 Nivell d’estudis assolits per gènere. Catalunya 2000 i 2004


Gràfic 3.31 Variació absoluta dels nivells de formació assolits dels autònoms pergènere. Catalunya 2000-2004


81


182885

-12.747

-15.356

18.388

14.140

19.053

22.056

-20.000

-15.000

-10.000

-5.000

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

Homes Dones


0,2% 0,2% 0,1% 0,6% 0,7% 0,9% 0,2% 0,4%

29,1%23,7%

31,6%

18,6%24,0%

19,1% 19,1%13,5%

48,4%49,2%

46,5%

51,0%49,9%

51,1%47,4%

49,3%

22,2%26,9%

21,8%29,9%

25,5% 29,0%33,3% 36,8%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000 2004 2000 2004 2000 2004 2000 2004homes dones homes dones


autònoms ocupats

82

V. ANÀLISI DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS SEGONS INFORMACIÓ DELA SEGURETAT SOCIAL68

V.1 SOCIS TREBALLADORS DE COOPERATIVES DE TREBALL ASSOCIAT QUE COTITZEN AL RETA

L’objectiu del present apartat és analitzar el nombre i la importància relativa dels socis tre-balladors de les cooperatives de treball associat que estan afiliats al RETA. Cal tenir encompte que aquestes dades no comprenen l’afiliació total dels socis treballadors de les coo-peratives de treball associat a Catalunya i a Espanya, atès que el règim en el qual s’afilienaquests socis és opcional. És a dir, en virtut de la disposició addicional quarta de la LGSS,els estatuts de les cooperatives de treball associat han d’indicar obligatòriament en quinrègim de la Seguretat Social es donaran d’alta tots els seus socis treballadors. La coopera-tiva pot optar entre donar-los d’alta com a treballadors per compte d’altri o com a treballa-dors autònoms, ambdós en el règim general o especial corresponent segons l’activitat.

Segons les dades de la Tresoreria de la Seguretat Social (a 31 de desembre), l’any 2005,13.634 socis treballadors de cooperatives de treball associat cotitzen al RETA a Catalunya,mentre que n’hi ha 45.014 a tot l’Estat. En termes relatius, Catalunya concentra, l’any 2005,el 30,29% del total estatal dels socis treballadors d’aquest tipus de cooperatives que cotit-zen al RETA. Tot i que el pes de Catalunya sobre l’Estat és innegable, cal tenir en compteque ha davallat lleugerament respecte d’anys anteriors. Així, l’any 2000 el percentatge delssocis treballadors de cooperatives de treball associat que cotitzaven al RETA a Catalunyarepresentava el 32,39% del total estatal, mentre que l’any 2005 aquest percentatge ha estatdel 30,29%. Aquesta pèrdua d’importància relativa és deguda al fet que, tal com s’aprecia ala taula següent, la taxa de creixement anual acumulativa a Catalunya és negativa mentreque la registrada a nivell estatal és positiva.

Taula 4.1 Nombre de socis treballadors de cooperatives de treball associat afiliats alRETA. Catalunya i Espanya 2000-2005

2000 2001 2002 2003 2004 2005 tcaa2000-2005

Catalunya 13.669 13.578 13.750 13.802 13.710 13.634 -0,05

Espanya 42.204 42.289 42.915 43.653 44.725 45.014 1,30

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Tresoreria de la Seguretat Social. Nota: dades a 31 de desembre.

68 Aquest capítol analitza l’evolució del nombre de cotitzants autònoms a la Seguretat Social, mentre que l’an-terior ho feia a partir de les estimacions de l’EPA. Atès que EPA i Seguretat Social divergeixen força i nonomés metodològicament, sinó també conceptualment, per tenir una idea de la divergència en termes quan-titatius d’ambdues fonts documentals, si considerem la mitjana de les estimacions proporcionades per l’EPAper a l’any 2004, dada emprada en l’anàlisi anterior, aquesta abasta un volum de 533.660 treballadors autò-noms, mentre que si sumem la mitjana per al mateix any dels autònoms que acaben cotitzant pels règimsespecials d’autònoms, agrari i dels treballadors del mar (RETA, REA i REM respectivament) en data de finalsde cada mes, ens apareix una xifra d’autònoms total de 552.160 persones, gairebé 20.000 persones mésque en el cas de l’EPA.

La taula següent conté el percentatge dels socis treballadors de cooperatives de treballassociat afiliats al RETA sobre el total de treballadors afiliats a aquest règim.69 Tal com potapreciar-se, representen un percentatge petit del total d’afiliats al RETA, si bé el deCatalunya supera en un punt percentual (o més) el valor per a tot l’Estat. Des d’un punt devista evolutiu però, en ambdós casos s’observa una tendència decreixent, més intensa aCatalunya que en l’àmbit estatal.

Taula 4.2 Percentatge de socis treballadors de cooperatives de treball associat afiliatsal RETA sobre el total de treballadors afiliats a aquest règim. Catalunya i Espanya2000-2005

2000 2001 2002 2003 2004 2005 tcaa2000-2005

Catalunya 2,80 2,77 2,75 2,67 2,57 2,49 -2,35

Espanya 1,63 1,61 1,60 1,58 1,55 1,52 -1,40


V.2 AUTÒNOMS DE NACIONALITAT ESTRANGERA PER BRANQUES D’ACTIVITAT

Entre els anys 2000 i 2005 el nombre d’autònoms de nacionalitat estrangera que van cotit-zar a la Seguretat Social pel règim especial de treballadors autònoms (RETA) va augmentarfins a les 26.945 persones, amb una variació del 20%.

Els autònoms de nacionalitat estrangera que cotitzen pel RETA es distribueixen, l’any 2005,sobretot al sector Comerç (que aglutina el 26% dels autònoms estrangers), la Construcció(amb el 18,3%), el sector Activitats immobiliàries i serveis a les empreses (16,8%) i el sec-tor Hoteleria (amb un 14,2%). El sector Industrial manufacturer se situa a certa distància ambel 7,3%, per bé que també amb un percentatge important.

83


69 Cal tenir en compte que el total d’afiliació al RETA que s’ha emprat per calcular aquests percentatges fa refe-rència a 31 de desembre, i que, per tant, pot presentar variacions respecte a les dades d’afiliació que s’hanemprat en l’epígraf 5.1 del present informe (mitjanes anuals calculades d’acord amb l’afiliació el darrer diade cada mes).

84

Taula 4.3 Autònoms de nacionalitat estrangera que cotitzen per RETA. Catalunya 2000-2005

2.000 2.005 Distribució Tcaa2005 2000-2005

A Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura 58 211 0,8% 29%

B Pesca 1 3 0,0% 25%

C Indústries extractives 0 2 0,0% -

D Indústries manufactureres 509 1.974 7,3% 31%

E Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aigua 1 0 0,0% -100%

F Construcció 668 4.936 18,3% 49%

G Comerç; reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, i articles personals 2.000 7.007 26,0% 28%d’ús domèstic

H Hoteleria 1.116 3.835 14,2% 28%

I Transport, emmagatzematge i comunicacions 230 1.140 4,2% 38%

J Mediació financera 44 157 0,6% 29%

K Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarials 1.081 4.538 16,8% 33%

L Administració pública, defensa i seguretat social obligatòria 2 3 0,0% 8%

M Educació 346 857 3,2% 20%

N Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 234 595 2,2% 21%

O Altres activitats i de serveis prestats a la comunitat; serveis personals 618 1.675 6,2% 22%

P Llars que ocupen personal domèstic 4 12 0,0% 25%

Q Organismes extraterritorials - - - -

TOTAL 10.951 26.945 100,0% 20%

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Tresoreria de la Seguretat Social.Nota: dades a 31 de desembre.Cal advertir que les dades fan referència únicament al règim d’aplicació general per als autònoms RETA, i no incloualtres règims especials com ara el de l’agricultura (REA) o la pesca (REM).

La destinació productiva dels nous estrangers arribats en el transcurs del període analitzatha estat principalment el sector Comerç (amb un augment de 5.007 persones), vegeu gràfic4.1, seguit pel sector de la Construcció (4.268) i del sector de les Activitats immobiliàries iels serveis a les empreses (3.457), de fet la distribució ens indica que la importància relati-va d’aquestes darreres activitats, com a destí productiu del col·lectiu estranger, s’ha vistpotenciada pel creixement del nombre d’autònoms estrangers en el sector, en detriment delsector Hoteler, que hauria perdut el seu segon lloc en importància i en benefici principalmentde la Construcció.

Gràfic 4.1 Distribució dels increments de treballadors amb nacionalitat estrangera quecotitzen per RETA. Catalunya 2000-2005

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Tresoreria de la Seguretat Social. Nota: dades a 31 de desembre.A Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura B PescaC Indústries extractivesD Indústries manufactureresE Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aiguaF ConstruccióG Comerç; reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors i articles personals i d’ús domèsticH HoteleriaI Transport, emmagatzematge i comunicacionsJ Mediació financeraK Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarialsL Administració pública, defensa i seguretat social obligatòriaM EducacióN Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socialsO Altres activitats i serveis prestats a la comunitat; serveis personalsP Llars que ocupen personal domèsticQ Organismes extraterritorials

V.3 EDAT D’ALTA AL RETA

Més del 50% dels treballadors autònoms afiliats al RETA tenen entre 25 i 40 anys en elmoment d’alta al règim, i l’edat mitjana en el moment d’alta és de 35 anys. Aquesta estruc-tura s’ha mantingut pràcticament constant al llarg del període 2000-2005, i no difereix delcomportament que s’observa per al conjunt d’Espanya.

85


15.994

1532

2

1.465

-14.268

5.007

2.719

910

113

3.457

1

511361

1.057

8

-1.000 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000 18.000

TOTAL

Agricultura

Pesca

I. extractives

I. manufactureres

Energia

Construcció

Comerç

Hoteleria

Transport

M. Financera

S. empresarials i immobiliaris

A. pública

Educació

A. sanitàries

Altres serveis personals

Personal domèstic

O. extraterritorials

86

Taula 4.4 Distribució del nombre de treballadors (RETA) desglossat per edat a la datad’alta en el règim de treballadors autònoms. Catalunya 2000-2005

2000 2001 2002 2003 2004 2005

No consta 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%

Entre 16 i 19 2,1% 2,2% 2,2% 2,1% 2,1% 2,1%

Entre 20 i 24 13,6% 13,7% 13,6% 13,4% 13,1% 12,9%

Entre 25 i 29 18,6% 18,8% 19,0% 19,1% 19,3% 19,4%

Entre 30 i 34 18,0% 18,1% 18,1% 18,3% 18,4% 18,6%

Entre 35 i 39 15,9% 15,9% 15,9% 16,0% 16,0% 16,1%

Entre 40 i 44 12,8% 12,7% 12,6% 12,5% 12,5% 12,5%

Entre 45 i 49 9,4% 9,3% 9,2% 9,2% 9,2% 9,2%

Entre 50 i 54 5,8% 5,8% 5,8% 5,8% 5,8% 5,7%

Entre 55 i 59 2,6% 2,6% 2,6% 2,6% 2,6% 2,5%

Entre 60 i 64 0,8% 0,8% 0,7% 0,7% 0,8% 0,8%

Major 65 0,2% 0,2% 0,2% 0,2% 0,2% 0,2%

Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Edat mitjana 35,0 35,0 34,9 34,9 35,0 34,9

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Tresoreria de la Seguretat Social.Nota: dades a 31 de desembre.

Taula 4.5 Distribució del nombre de treballadors (RETA) desglossat per edat a la datad’alta en el règim especial de treballadors autònoms. Espanya 2000-2005

2000 2001 2002 2003 2004 2005

No consta 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%

Entre 16 i 19 2,1% 2,2% 2,2% 2,2% 2,1% 2,1%

Entre 20 i 24 13,9% 13,8% 13,7% 13,6% 13,3% 13,1%

Entre 25 i 29 19,6% 19,7% 19,9% 20,0% 20,1% 20,1%

Entre 30 i 34 18,7% 18,7% 18,8% 18,9% 19,0% 19,2%

Entre 35 i 39 15,9% 15,9% 16,0% 16,1% 16,1% 16,2%

Entre 40 i 44 12,2% 12,2% 12,1% 12,1% 12,1% 12,2%

Entre 45 i 49 8,8% 8,6% 8,5% 8,5% 8,5% 8,5%

Entre 50 i 54 5,3% 5,3% 5,3% 5,3% 5,3% 5,2%

Entre 55 i 59 2,5% 2,4% 2,4% 2,4% 2,4% 2,4%

Entre 60 i 64 0,8% 0,8% 0,7% 0,7% 0,7% 0,7%

Major 65 0,2% 0,2% 0,2% 0,2% 0,2% 0,2%

Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Edat mitjana 34,6 34,6 34,6 34,6 34,6 34,6

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Tresoreria de la Seguretat Social.Nota: dades a 31 de desembre.

V.4 TREBALLADORS AUTÒNOMS EN PLURIACTIVITAT

S’entén per pluriactivitat la situació del treballador, per compte propi o aliè, les activitats delqual suposin la seva alta obligatòria en dos o més règims diferents del sistema de laSeguretat Social. Partint d’aquesta definició, tal com s’aprecia a la taula següent, el nombrede treballadors autònoms en situació de pluriactivitat (a 31 de desembre) creix any rere any,tant a Catalunya com a Espanya. Tot i això, a Catalunya el ritme de creixement d’aquestavariable és una mica més lent que en el total estatal, atès que la taxa de creixement anualacumulatiu a Catalunya és lleugerament inferior a l’estatal.

Taula 4.6 Treballadors autònoms en pluriactivitat. Catalunya i Espanya 2000-2005

2000 2001 2002 2003 2004 2005 tcaa 2000/2005

Catalunya 15.620 16.586 17.438 19.229 21.094 23.167 8,20

Espanya 76.184 82.118 88.405 96.947 107.719 120.069 9,53


Com a conseqüència del ritme de creixement més lent dels autònoms en pluriactivitat aCatalunya en comparació amb Espanya, el pes d’aquests sobre el total estatal també dis-minueix (l’1,21%) al llarg del període analitzat, tal com es pot observar a la taula següent.

Taula 4.7 Pes dels autònoms en pluriactivitat a Catalunya sobre el total estatal 2000-2005Unitats: percentatges.

2000 2001 2002 2003 2004 2005 tcaa 2000/2005

20,50 20,20 19,73 19,83 19,58 19,29 -1,21

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Tresoreria de la Seguretat Social.

V.5 ÍNDEX DE CREACIÓ D’EMPRESES INDIVIDUALS

Les dades de la taula 4.8 fan referència al nombre total d’empreses individuals, és a diraquelles sense personalitat jurídica. L’índex de creació d’empreses que hi apareix fa refe-rència a la variació percentual del nombre total d’empreses respecte de l’any anterior.

87


88

Taula 4.8 Nombre d’empresaris individuals de cada any i taxa de creació d’empreses.Catalunya i Espanya 2000-2005

Catalunya Espanya

2000 86.789 596.665 14,5%

2001 87.384 0,60% 607.830 1,80% 14,4%

2002 86.573 -0,90% 602.815 -0,80% 14,4%

2003 87.298 0,80% 612.598 1,60% 14,3%

2004 88.293 2,40% 624.704 1,90% 14,1%

2005 91.918 4,10% 646.568 3,40% 14,2%


L’evolució general que marca la sèrie, tant per a l’economia catalana com per al conjunt del’economia espanyola, manifesta una caiguda del nombre d’empreses entre els anys 2001 i2002, i una recuperació progressiva de l’índex per als anys posteriors. Aquesta evolució espot observar millor al gràfic 4.2, on apareixen els índexs de creació d’empreses de cada perío-de interanual.

Gràfic 4.2 Taxa de creació d’empreses individuals. Catalunya i Espanya 2000-2005


Any

Total empre-ses indivi-duals (t)

Índex de creació

d’empresesindividuals

(t,t-1)

Total empre-ses indivi-duals (t)

Índex de creació

d’empresesindividuals

(t,t-1)

Percentatged’empresesindividualscatalanes

sobre les delconjunt

d’Espanya

0,69%

-0,93%

0,84%1,14%

4,11%

1,87%

-0,83%

1,62%1,98%

3,50%

-2,00%

-1,00%

0,00%

1,00%

2,00%

3,00%

4,00%

5,00%

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005

Catalunya

Espanya

L’índex de creació d’empreses es mostra, tal com es pot veure al gràfic 4.2, sistemàticamentpitjor per al conjunt de l’economia catalana que no pas per a l’espanyola fins a l’any 2004,en què creix només per a aquest darrer període interanual per sobre del creixement espan-yol, en què ambdues taxes són les més altes del conjunt del període. L’evolució que mos-tren els índexs de creació d’empreses tant per a l’economia catalana com per a l’economiaespanyola en conjunt explica també l’evolució del percentatge d’empreses individuals cata-lanes respecte del conjunt d’empreses individuals espanyoles, una relació que mostra unprogressiu deteriorament fins a l’any 2004 de quatre punts percentuals i que recupera unpunt percentual només a partir d’aquest darrer any.

89


90

VI. LA PROTECCIÓ SOCIAL DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS

En aquest capítol s’analitzen les dades sobre la protecció social dels treballadors autònomsprocedents de la Tresoreria de la Seguretat Social. En primer lloc, es fa una descripció gene-ral de l’afiliació a la Seguretat Social durant el període 2000-2005, i a continuació s’analitzenles pensions contributives percebudes a Catalunya els anys 2004 i 2005, així com el seuimport mitjà. En el darrer epígraf es quantifica el nombre de treballadors autònoms que desde l’any 2004 cotitzen per incapacitat temporal i contingències professionals.

VI.1 EVOLUCIÓ DE LA SITUACIÓ DELS AFILIATS EN ALTA PER RÈGIMS DE LA SEGURETAT SOCIAL

L’evolució dels afiliats en alta a la Seguretat Social (SS) experimenta entre els anys 2000 iel 2005 un increment general del 3,44% en l’àmbit estatal, mentre que a Catalunya aquestincrement és menys intens, del 2,97%, tal com mostren les taules 5.1 i 5.2.

Tot i això, entre Catalunya i el total estatal s’aprecien diferències en cada règim tant en l’e-volució com en la intensitat d’aquesta evolució. Així, la taxa de creixement anual acumulati-va del règim general (RG) és del 3,96% en l’àmbit estatal, mentre que a Catalunya aquestaés del 3,04%. El règim especial dels treballadors autònoms (RETA) presenta un creixementmenys intens que el RG, però també positiu, del 2,70% a Espanya i del 2,29% a Catalunya.

En les taules 5.1 i 5.2 s’aprecia també com els creixements registrats pel RG (tant aCatalunya com a Espanya) són superiors als que presenta el RETA. Per tant, s’arriba a lamateixa conclusió que s’ha obtingut en analitzar el comportament de l’ocupació total i l’ocu-pació autònoma amb les dades procedents de l’EPA (capítol 3 de l’informe): els treballadorsautònoms (i afiliats al RETA) creixen amb menor intensitat que els ocupats per compte d’al-tri (i per tant afilats al RG).

Tot i això, les diferències entre l’evolució del RG i el RETA entre l’any 2000 i el 2005 sónmenors a Catalunya en comparació amb el comportament general de tot l’Estat. És a dir, eldiferencial entre les taxes de creixement del RG i del RETA a Catalunya és de 0,75 puntspercentuals, menor que el que es dóna a nivell estatal, que és d’1,26 punts percentuals.

D’altra banda, cal destacar l’increment significatiu del nombre d’afiliats del règim especiald’empleats domèstics. Així, a Catalunya els treballadors afiliats a aquest règim presentenunes taxes de creixement del 9,15% en el cas dels treballadors continus i del 16,02% en eldels treballadors discontinus. Malgrat això, les taxes de creixement registrades a nivell esta-tal superen les de Catalunya, de tal manera que els afiliats a aquest règim com a treballa-dors continus creixen el 10,55% mentre que els discontinus, el 20,30%. Tot i això, cal teniren compte que aquestes taxes de creixement estan fortament condicionades pel comporta-ment de l’afiliació en aquest règim el darrer any, comportament influenciat de manera signi-ficativa pel procés de normalització de treballadors immigrants previst en la disposició tran-sitòria tercera, apartat segon, del Reial decret 2393/2004, de 30 de desembre, que aprovael Reglament de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estran-gers a Espanya i la seva integració social.

Tal com s’afirma en la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya de l’any 200570 ambdades facilitades per la Delegació del Govern, el sector que concentra el major nombre desol·licituds d’autoritzacions de residència i treball és el de les llars que ocupen servei domès-tic (el 33,85% del total de sol·licituds presentades).

Ara bé, cal tenir en compte que el pes dels treballadors afiliats a aquest règim (tant continuscom discontinus) matisa l’increment experimentat l’any 2005: mentre que a Catalunya repre-senten l’1,76% del total dels afiliats (en l’àmbit estatal suposen l’1,60% del total).

Tot i això, a Catalunya el pes dels treballadors afiliats al règim especial d’empleats domès-tics, tant continus com discontinus, calculat amb les dades d’afiliació a 31 de desembre, tantper l’any 2004 com pel 2005, presenta una peculiaritat en comparació amb la resta derègims: els treballadors afiliats a aquest règim passen de representar l’1,15% del total de l’a-filiació l’any 2004, al 2,30% el 2005. De manera paral·lela a aquest increment, el pes delsafiliats al RG i al RETA sobre el total de l’afiliació davalla el 2005 respecte l’any anterior:passa del 79,95% al 79,40% en el cas dels afiliats al RG, i davalla del 17,32% al 16,80% enels afilats al RETA. A nivell estatal es dóna una situació lleugerament semblant: els afiliats alrègim especial d’empleats domèstics incrementen el seu pes en passar de representarl’1,07% del total de l’afiliació al 2,01% el 2005; els afiliats al RETA davallen el seu pes total(passen del 16,78 al 16,34%); mentre que els afiliats al RG incrementen molt lleugeramentel seu pes sobre el total d’afiliats (passen de representar el 75,44% al 75,49% el 2005).

Seguint amb l’anàlisi evolutiva del comportament dels règims d’afiliació a la SS, els règimsque davallen en nombre d’afiliats són el règim especial agrari (REA) per compte d’altri (queexperimenta una davallada del 3,97% a Espanya i del 5,08% a Catalunya); el règim espe-cial del mar (REM) per compte d’altri (davalla l’1,33% a l’Estat i el 3,83% a Catalunya); i elrègim especial de la mineria i el carbó, únic règim on la davallada estatal és més intensa quela que es dóna a Catalunya (el 10,62% i el 9,82% respectivament).

En canvi, els dos règims tenen un comportament divergent a Catalunya en comparació ambel total estatal. Així, a Catalunya el nombre d’afiliats del REA per compte propi incrementa el5,73%, mentre que en l’àmbit estatal davalla el 0,88%. D’altra banda, els afiliats al REM percompte propi es mantenen pràcticament estables a Catalunya (amb un increment lleu del0,10%), mentre que en el total d’Espanya davallen l’1,72%.

91


70 Pàgines 172 i següents.

92

Tau

la 5

.1 E

volu

ció

del

no

mb

re d

’afi

liats

en

sit

uac

ió d

’alt

a p

er r

ègim

. E

span

ya 2

000-

2005

Fon

t: el

abor

ació

prò

pia

a pa

rtir

de le

s da

des

de la

Tre

sore

ria d

e la

Seg

uret

at S

ocia

l.N

ota:

mitj

anes

anu

als

calc

ulad

es d

’aco

rd a

mb

l’afil

iaci

ó el

dar

rer

dia

de c

ada

mes

.

Tau

la 5

.2 E

volu

ció

del

no

mb

re d

’afi

liats

en

sit

uac

ió d

’alt

a p

er r

ègim

. C

atal

un

ya 2

000-

2005

Fon

t: el

abor

ació

prò

pia

a pa

rtir

de le

s da

des

de la

Tre

sore

ria d

e la

Seg

uret

at S

ocia

l.N

ota:

mitj

anes

anu

als

calc

ulad

es d

’aco

rd a

mb

l’afil

iaci

ó el

dar

rer

dia

de c

ada

mes

.

2000

11.1

06.0

60,9

2.56

8.83

3,3

806.

867,

333

2.75

0,8

62.0

84,8

16.9

89,4

18.1

78,0

110.

667,

140

.461

,815

.062

.893

,3

2001

11.6

56.7

69,0

2.61

4.94

9,4

812.

034,

131

5.59

7,8

61.2

88,1

16.8

23,8

16.5

62,3

112.

491,

143

.424

,715

.649

.940

,3

2002

12.0

79.2

79,2

2.65

6.21

3,3

821.

677,

930

1.83

3,5

59.7

40,8

16.6

64,1

14.8

81,5

125.

570,

150

.437

,116

.126

.297

,4

2003

12.4

72.6

04,3

2.73

2.94

9,5

840.

740,

529

3.50

1,6

59.2

85,6

16.5

32,0

13.3

87,3

128.

124,

456

.435

,516

.613

.560

,7

2004

12.8

88.0

07,7

2.84

0.42

4,7

802.

222,

428

3.70

1,0

58.1

88,7

16.3

31,2

11.9

36,9

123.

936,

057

.035

,217

.081

.783

,7

2005

13.4

88.8

64,3

2.93

4.97

5,9

771.

980,

827

1.75

5,4

56.9

30,5

15.8

87,9

10.3

69,6

182.

691,

310

1.96

7,2

17.8

35.4

22,8

tcaa

00

-05

3,96

2,70

-0,8

8-3

,97

-1,7

2-1

,33

-10,

6210

,55

20,3

03,

44

Règ

imge

nera

lR

ETA

RE

agr

ari

RE

mar

RE

Em

plea

ts d

omès

tics

Com

pte

prop

iC

ompt

ed’

altr

iC

ompt

epr

opi

Com

pte

d’al

tri

RE

min

eria

i car

bóC

ontin

usD

isco

ntin

usT

OTA

L

Règ

imge

nera

lR

ETA

RE

agr

ari

RE

mar

RE

Em

plea

ts d

omès

tics

Com

pte

prop

iC

ompt

ed’

altr

iC

ompt

epr

opi

Com

pte

d’al

tri

RE

min

eria

i car

bóC

ontin

usD

isco

ntin

usT

OTA

L

2000

2.20

0.70

6,8

484.

604,

315

.751

,629

.172

,45.

926,

284

5,5

155,

319

.426

,012

.530

,42.

769.

118,

3

2001

2.28

7.29

9,9

489.

158,

716

.142

,827

.499

,35.

783,

580

5,3

152,

119

.622

,412

.724

,82.

859.

188,

8

2002

2.34

8.90

2,5

495.

967,

816

.585

,525

.901

,15.

811,

577

7,5

131,

020

.731

,713

.426

,62.

928.

235,

1

2003

2.40

3.60

6,6

510.

198,

518

.443

,424

.644

,65.

859,

374

6,3

111,

520

.804

,614

.327

,12.

998.

741,

8

2004

2.46

1.02

9,0

527.

680,

719

.550

,423

.750

,35.

924,

572

9,4

100,

819

.808

,314

.740

,33.

073.

313,

8

2005

2.55

6.13

8,9

542.

648,

920

.814

,322

.474

,05.

956,

669

5,5

92,6

30.0

92,4

26.3

42,4

3.20

5.25

5,6

tcaa

00

-05

3,04

2,29

5,73

-5,0

80,

10-3

,83

-9,8

29,

1516

,02

2,97

D’altra banda, el comportament de l’afiliació en cadascun dels règims de la Seguretat Socialfluctua d’un any a l’altre, tant a Catalunya com a Espanya. Les taules 5.3 i 5.4 contenen lesvariacions interanuals del nombre d’afiliats.

Durant l’any 2005 destaca, tant a nivell català com estatal, l’increment substantiu del nom-bre d’afiliats al règim especial d’empleats domèstics, proper al 50% en el cas dels treballa-dors continus i al voltant del 78% en el cas dels treballadors discontinus. Tal com s’ha expli-cat anteriorment, el procés de normalització de treballadors immigrants dut a terme al llargde l’any 2005 contribueix de manera significativa a explicar aquest increment.

D’altra banda, i pel que fa als treballadors afiliats al RG, cal constatar que malgrat registrarvariacions interanuals positives tots els anys analitzats, alenteixen el ritme de creixementfins al 2003, per incrementar-lo els dos darrers anys. Aquesta afirmació és vàlida tant aCatalunya com al total de l’Estat.

En el cas dels treballadors afiliats al RETA, el comportament no és tan uniforme, malgrattenir una evolució positiva entre l’any 2000 i el 2005. A Catalunya, el nombre d’afiliats aaquest règim creix d’un any a l’altre amb més intensitat fins a l’any 2004, per desaccelerar-se aquest creixement l’any 2005. En canvi, a nivell estatal, tot i experimentar-se un creixe-ment anual acumulatiu superior al de Catalunya (com ja s’ha comentat), la intensitat d’aquestincrement fluctua al llarg dels anys.

Comentar per últim, el comportament dels treballadors afiliats al REA per compte propi, atèsque com ja s’ha indicat, mentre que a Catalunya experimenten un creixement anual acumu-latiu del 5,73%, a Espanya davallen el 0,88% en el període analitzat. Les variacions inter-anuals registrades els darrers anys (2003-2005) marquen aquest comportament general,positiu a Catalunya, negatiu al total estatal.

Taula 5.3 Variacions interanuals del nombre d’afiliats en alta per règims a la SeguretatSocial. Espanya 2000-2005Unitats: percentatges.


93


94

Taula 5.4 Variacions interanuals del nombre d’afiliats en alta per règim a la SeguretatSocial. Catalunya 2000-2005Unitats: percentatges.


D’altra banda, i pel que fa al pes de cada règim sobre el total de l’afiliació, la següent taulapermet observar com els règims d’afiliació que concentren la majoria dels afiliats (i que afec-ten per tant, el comportament general del total de l’afiliació a la SS), són el RG per unabanda, i el RETA per l’altra.

Taula 5.5 Mitjana per als anys 2000 al 2005 del pes de cada règim sobre el total de l’a-filiació a la Seguretat Social. Catalunya i EspanyaUnitats: percentatges.


Tot i això, a Catalunya el pes dels afiliats al RG sobre el total d’afiliats és superior al querepresenten els afiliats al RG a nivell estatal (79,94% de mitjana entre el 2000 i el 2005enfront del 74,88%). D’altra banda, els treballadors afiliats al RETA representen a Catalunyael 17,11% de mitjana sobre el total dels afiliats, mentre que a nivell estatal aquest valor ésdel 16,63%. Cal constatar que la importància relativa dels treballadors afiliats al RETA fluc-tua lleugerament al llarg dels anys analitzats.

Règim general RETARE agrari

Compte propi Compte d’altri

Espanya 74,88 16,63 4,95 1,84

Catalunya 79,94 17,11 0,60 0,87

Espanya 0,37 0,10 0,09 0,79 0,35

Catalunya 0,20 0,03 0,00 0,73 0,52

RE mineriai carbó

RE marCompte propi Compte d’altri

RE empleats domèsticsContinus Discontinus

El següent règim per ordre d’importància a Catalunya és el REA per compte d’altri (queregistra el 0,87% dels treballadors afiliats a la SS), mentre que a Espanya és el REA percompte propi, que aglutina de mitjana el 4,95% del total dels treballadors afiliats.

D’altra banda, el pes mitjà dels treballadors per compte propi (que inclou els afiliats al RETA,REA i REM per compte propi) sobre el total de l’afiliació a la Seguretat Social és del 17,91%a Catalunya i del 21,95% a Espanya. La diferència entre aquests percentatges és deguda ala importància relativa dels treballadors afiliats al REA per compte propi a nivell estatal, moltmés elevada que a Catalunya.

A Catalunya el pes dels treballadors autònoms sobre el total de l’afiliació a la SS davalla lleu-gerament del 18,28% l’any 2000 al 17,77% el 2005, i a Espanya del 22,82% al 21,10% res-pectivament.

La següent taula analitza el pes de l’afiliació a Catalunya sobre el total estatal. Conté els per-centatges dels afiliats a cada règim a Catalunya en relació amb els afiliats en aquest règimen el total estatal per cada any.

Taula 5.6 Percentatge dels afiliats a cada règim a Catalunya sobre els afiliats en elmateix règim en el total estatal. 2000-2005


En primer lloc podem constatar que el pes de l’afiliació a Catalunya en relació amb el totalestatal se situa al voltant del 18%, tot i que aquest percentatge davalla lleugerament al llargdel període analitzat (el 0,45%).

En segon lloc, la importància relativa dels treballadors afiliats al RG a Catalunya sobre elshomòlegs estatals és lleugerament superior a la que tenen els treballadors afiliats al RETA(els primers més propers al 19%, mentre que els segons al voltant del 18%). Tot i això, elpes dels treballadors afiliats al RG davalla de manera més intensa que el pes dels afiliats alRETA, de tal manera que s’escurça el diferencial entre aquests règims.

95


96

D’altra banda, el REA per compte propi s’escapa de nou de la tendència general, en incre-mentar la seva importància relativa el 6,67% en cinc anys. Tot i això, cal tenir en compte queaquesta importància relativa és menor, entre el 2% i el 3% del total estatal d’afiliats a aquestrègim.

Cal destacar, per últim, la pèrdua de pes dels afiliats al règim especial d’empleats domèsticsa Catalunya sobre el total estatal, pèrdua que té lloc malgrat l’increment en nombres abso-luts de l’any 2005.

VI.2 EVOLUCIÓ DE LES PENSIONS CONTRIBUTIVES I DE L’IMPORT MITJÀ PER RÈGIM D’AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL

En aquest epígraf s’analitzen les dades facilitades per l’Institut Nacional de la SeguretatSocial (INSS) relatives a les pensions contributives a Catalunya dels anys 2004 i 2005. Enconcret, es disposa de la mitjana anual del nombre de pensions i del seu import mitjà pelsdiferents règims d’afiliació per les prestacions d’incapacitat permanent, jubilació, viduïtat,orfandat i en favor de familiars. Les dades es presenten classificades en sis règims de la SS,en què es distingeixen també les dades procedents del SOVI. A més, es desglossen les pen-sions causades per accidents de treball i malalties professionals, amb independència delrègim al qual estigués afiliat el causant.

El nombre de pensions (del qual es calcula la mitjana anual d’acord amb les dades men-suals) es refereix a aquelles pensions que s’abonen en el moment de referència. No inclou,per tant, les que estiguin en la fase de tramitació, tot i que posteriorment hagin estat reco-negudes. D’altra banda, la pensió mitjana es calcula dividint l’import total entre el nombre depensions en vigor en el mateix període de referència. Aquest concepte inclou la pensió ini-cial, la revalorització i millores i el complement al mínim.71

Tal com es pot apreciar a les taules 5.7 i 5.8, a Catalunya l’any 2005 es van percebre de mit-jana 1.410.828,58 pensions, amb un import mitjà de 630,94 euros per prestació. Aquestesxifres representen un increment de l’1,65% i del 5,56% (respectivament) en relació amb l’any2004. L’evolució és creixent en totes les pensions, excepte en el cas de la pensió en favorde familiars, on el seu nombre davalla el 5,46% (però no l’import mitjà, que creix el 6,94%respecte al 2004).

En funció del règim d’afiliació, l’any 2005 la majoria de pensions (938.114,42) es concentraentre els afiliats al RG, xifra que representa el 66,49% del total. En segon lloc se situa elRETA, que amb 189.314,83 pensions comprèn el 13,42% del total; seguit del SOVI(99.553,42 pensions, que suposen el 7,06%), el REA per compte propi (amb 74.938,17 pen-sions, el 5,31% del total), el règim especial d’empleats domèstics (perceben 35.119,58 pen-

71 La pensió inicial és la quantia de la pensió quan aquesta és reconeguda, en funció de les cotitzacions delsubjecte i de la normativa aplicable. La revalorització i millores és l’efecte acumulat dels augments que s’a-pliquen periòdicament a les pensions ja existents, generalment en funció de l’IPC previst i la desviació de lainflació real respecte d’aquest. Per últim, el complement al mínim és l’import que s’afegeix a la suma delsaltres dos conceptes i d’altres pensions que pugui tenir el pensionista, quan aquesta suma no assoleix lapensió mínima a la qual l’interessat té dret.

sions de mitjana, el 2,49% del total). Finalment, els afiliats al REA per compte d’altri perce-ben 2,01% del total de pensions (28.329,17), els afiliats al REM el 0,62% (8.800,75), i els delrègim especial de la mineria i el carbó, el 0,27% (3.765,75). Aquesta distribució és pràctica-ment idèntica a la de l’any 2004.

D’altra banda, i en funció del tipus de prestació, l’any 2005 s’abonen 860.107,92 pensionsde jubilació, xifra que suposa el 60,96% del total. La següent prestació per ordre d’impor-tància és la de viduïtat, que representa el 25,88% (365.114,17); seguida de la pensió perincapacitat permanent (10,60%), la d’orfandat (2,41%) i les pensions en favor de familiars(0,14% restant). De nou, aquests percentatges són molt similars als del 2004.

97


98

Tau

la 5

.7 P

ensi

on

s en

vig

or

per

cla

sses

i r

ègim

s a

Cat

alu

nya

. M

itja

nes

an

ual

s. A

nys

200

4- 2

005

Fon

t: el

abor

ació

prò

pia

a pa

rtir

de le

s da

des

de la

Dire

cció

Pro

vinc

ial d

e l’I

NS

S.

Tau

la 5

.8 P

ensi

on

s en

vig

or

per

cla

sses

i r

ègim

s a

Cat

alu

nya

. M

itja

nes

an

ual

s. A

nys

200

4- 2

005.

Co

nti

nu

ació

Fon

t: el

abor

ació

prò

pia

a pa

rtir

de le

s da

des

de la

Dire

cció

Pro

vinc

ial d

e l’I

NS

S.

99


100

Com ja s’ha comentat, la pensió mitjana durant l’any 2005 ha estat de 630,94 euros, el5,56% més que l’any anterior, en què fou de 597,71 euros. La pensió mitjana en cas d’inca-pacitat permanent i de jubilació està per sobre d’aquesta xifra: és de 721,87 i 701,45 eurosrespectivament; mentre que l’import mitjà de la resta de prestacions se situa de manera con-siderable per sota de la mitjana: 462,76 euros en la pensió de viduïtat, 339,71 euros en lesprestacions en favor de familiars i 271,48 euros en orfandat.

Centrant-nos en l’objecte del present informe, els treballadors autònoms, cal ressaltar en pri-mer lloc l’augment de l’1,97% del nombre de pensions dels afiliats al RETA al llarg del 2005en relació amb el 2004. D’altra banda, la pensió mitjana incrementa també el 5,71%, varia-cions lleugerament superiors a les experimentades en el total dels règims.

Al REA i el REM cotitzen també treballadors per compte propi, tot i que només es disposendades sobre els afiliats per compte propi en el cas del REA. Així, per a aquest règim, l’any2005 el nombre de pensions davalla el 3,83% en relació amb l’any anterior.

Els treballadors afiliats al RETA perceben el 13,42% del total de pensions durant l’any 2005.Són el segon règim amb un major pes sobre el total de pensions, superats únicament pelstreballadors afiliats al RG, que perceben el 66,49% del total de les pensions. Aquest per-centatge és del 5,41% en el cas dels afiliats al REA per compte propi.

En funció del tipus de pensió, els afiliats al RETA concentren el 13,92% de les pensions dejubilació i orfandat de tots els règims, el 13,70% de les de viduïtat i el 9,86% i el 4,62% deles d’incapacitat permanent i en favor de familiars, respectivament.

D’altra banda, l’increment general del nombre de pensions es plasma (amb diferent intensi-tat) en tots els tipus de pensió a què tenen dret els treballadors afiliats al RETA, a excepcióde les prestacions en favor de familiars, en les que el seu nombre davalla el 5,51% respec-te a l’any anterior. El principal increment el registra el nombre de prestacions per incapacitatpermanent (que creix el 4,69%).

De manera paral·lela, l’increment de la pensió mitjana dels treballadors autònoms (5,71%)es reprodueix en totes les pensions, però amb major intensitat en el cas de l’orfandat (incre-menta el 7,99% en passar de 169,21 a 182,73 euros); d’incapacitat permanent (on augmentael 6,92% i passa de 479,85 a 513,08 euros); i la pensió de jubilació, on creix el 6% (i passade 465,43 a 493,35 euros).

Per últim, de l’anàlisi de les dades es constata que la pensió de jubilació concentra el63,24% del nombre total de pensions dels treballadors afiliats al RETA durant l’any 2005. Elsegüent tipus de prestació amb una major importància relativa és la pensió de viduïtat, quecomprèn el 26,42% del total, seguida per la prestació per incapacitat permanent (que repre-senta el 7,79%), la d’orfandat (amb el 2,50% del total) i en favor de familiars, amb un pesresidual (0,05%).

Tau

la 5

.9 P

ensi

on

s en

vig

or

per

cla

sses

i r

ègim

s a

Cat

alu

nya

. V

aria

cio

ns

inte

ran

ual

s 20

04-2

005

Uni

tats

: pe

rcen

tatg

es.

Fon

t: el

abor

ació

prò

pia

a pa

rtir

de le

s da

des

de la

Dire

cció

Pro

vinc

ial d

e l’I

NS

S.

101


102

VI.3 QUANTIFICACIÓ DEL NOMBRE D’AUTÒNOMS, PER SECTORS D’ACTIVITAT, QUE COTITZEN PER INCAPACITAT TEMPORAL I PER CONTINGÈNCIES PROFESSIONALS

Tal com ja s’ha exposat en analitzar el marc jurídic dels treballadors autònoms, des de l’en-trada en vigor del Reial decret 1273/2003, de 10 d’octubre, els treballadors autònoms podenmillorar voluntàriament l’acció protectora optant per cotitzar per incapacitat temporal (IT) iper contingències professionals.

Segons les dades (a 31 de desembre de 2005)72 facilitades per la Tresoreria de la SeguretatSocial, a Catalunya 537.000 treballadors afiliats al RETA han cotitzat per IT i 29.909 ho hanfet també per contingències professionals. El percentatge d’aquests treballadors sobre eltotal d’afiliats al RETA és del 98,07% i del 5,46%, respectivament. Aquests valors són bas-tant semblants a nivell estatal, si bé hi ha alguna diferència significativa. Així, el percentatged’afiliats al RETA que cotitzen per IT sobre el total d’afiliats a aquest règim és lleugeramentinferior, el 95,45% del total, mentre que en el cas dels que han cotitzat per contingències pro-fessionals és gairebé tres punts percentuals superior, el 8,13%.

Respecte a l’any anterior, el pes dels afiliats al RETA que han cotitzat per contingències pro-fessionals sobre el total d’afiliats al règim ha incrementat, tant a nivell autonòmic com a nivellestatal (el 14,84% i el 15,06%, respectivament); mentre que el percentatge de cotitzants perIT sobre el total d’afiliats al RETA ha davallat lleugerament (el 0,25% a Catalunya i el 0,12%a Espanya), tot i que en termes absoluts (és a dir, el nombre de cotitzants per IT) presentauna variació interanual positiva (del 2,85% a nivell estatal i del 2,31% a Catalunya).

Per sectors d’activitat, el major nombre d’afiliats al RETA que han millorat la seva proteccióes concentra, tant en el cas d’IT com contingències professionals i tant a nivell autonòmiccom estatal, en el comerç, seguit, també en tots els casos, de la construcció. El tercer llocper ordre d’importància l’ocupa el sector de les activitats immobiliàries i de lloguer en el casdels que cotitzen per contingències professionals (indistintament si és a Catalunya comEspanya), a més del cas dels afiliats que cotitzen per IT en el total estatal de l’any 2005. Encanvi, el tercer sector amb un major nombre d’afiliats que cotitzen per IT a nivell estatal l’any2004 és l’hoteleria, mentre que a Catalunya és el sector de les indústries manufactureres.

72 Cal remarcar que el total d’afiliació al RETA que s’ha emprat per calcular aquests percentatges fa referèn-cia a 31 de desembre, i que per tant, pot presentar variacions respecte de les dades d’afiliació que s’hanemprat en l’epígraf 5.1 del present informe (mitjanes anuals calculades d’acord amb l’afiliació el darrer diade cada mes).

Taula 5.10 Percentatge dels afiliats que cotitzen per incapacitat temporal (IT) i per con-tingències professionals (CP) per sectors sobre el total. Catalunya i Espanya 2004 i2005

Espanya Catalunya

2004 2005 2004 2005

Sector d’activitat CP IT CP IT CP IT CP IT

A 2,47 2,75 2,48 2,76 1,90 2,09 1,92 2,11

B 0,02 0,02 0,02 0,02 0,00 0,01 0,00 0,01

C 0,10 0,11 0,09 0,10 0,07 0,07 0,05 0,06

D 8,90 9,56 8,24 9,19 13,04 12,62 11,99 12,08

E 0,03 0,04 0,03 0,03 0,01 0,03 0,01 0,02

F 20,41 15,85 21,40 16,51 21,75 16,61 22,47 17,19

G 27,37 31,30 26,24 30,56 23,76 28,56 22,88 27,81

H 10,63 10,75 10,49 10,64 9,37 9,05 9,32 9,00

I 6,25 8,02 6,30 7,88 6,39 8,70 6,55 8,58

J 1,31 1,36 1,35 1,38 1,29 1,29 1,31 1,32

K 13,91 10,66 14,62 11,24 14,01 10,75 15,05 11,52

L 0,02 0,02 0,02 0,02 0,01 0,02 0,01 0,02

M 1,82 1,64 1,78 1,65 1,50 1,52 1,51 1,54

N 2,01 2,17 2,08 2,25 1,64 1,92 1,65 2,03

O 4,76 5,75 4,84 5,75 5,21 6,74 5,23 6,70

P 0,01 0,01 0,01 0,01 0,05 0,02 0,05 0,02

Q 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

TOTAL 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Tresoreria de la Seguretat Social.A Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura B PescaC Indústries extractivesD Indústries manufactureresE Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aiguaF ConstruccióG Comerç; reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors i articles personals i d’ús domèsticH HoteleriaI Transport, emmagatzematge i comunicacionsJ Mediació financeraK Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarialsL Administració pública, defensa i seguretat social obligatòriaM EducacióN Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socialsO Altres activitats i serveis prestats a la comunitat; serveis personalsP Llars que ocupen personal domèsticQ Organismes extraterritorials

103


104

Gràfic 5.1 Treballadors afiliats al RETA que han cotitzat per contingències professio-nals per sectors d’activitat. Catalunya 2005


Gràfic 5.2 Treballadors afiliats al RETA que han cotitzat per incapacitat temporalper sectors d’activitat. Catalunya 2005


2%0% 12%

0%

22%

23%

9%

7%

1%

15%

0%

2%

2%

5% 0%

A

B

C

D

E

F

G

H

I

J

K

L

M

N

O

P

Q

2%0% 12%

0%

17%

28%

9%

9%

1%

12%

0%

2%

2%7% 0%

A

B

C

D

E

F

G

H

I

J

K

L

M

N

O

P

Q

VII. LES MESURES DE FOMENT DE L’OCUPACIÓ AUTÒNOMA

Les mesures de foment de l’ocupació autònoma estan integrades per un conjunt heterogenide mesures, tant estatals com autonòmiques, tal com ja s’ha comentat en el capítol 2 de l’in-forme. El present capítol analitza una mesura estatal, la capitalització de la prestació d’aturde nivell contributiu, així com diferents mesures de l’àmbit autonòmic. En concret, les actua-cions dutes a terme pel Servei de Creació d’Empreses73 i els ajuts a la promoció de l’ocupa-ció autònoma.

VII.1 MESURES EN L’ÀMBIT ESTATAL: LA CAPITALITZACIÓ DE LA PRESTACIÓ D’ATUR A CATALUNYA

L’abonament únic o la capitalització de la prestació d’atur de nivell contributiu és una moda-litat de pagament d’aquesta prestació regulada en l’article 228, apartat tercer, del text refósde la LGSS, en la redacció que en donà la Llei 45/2002, de 12 de desembre.

Aquesta modalitat d’abonament no és nova, atès que fou prevista per primer cop per la Llei31/1984, de 2 d’agost (derogada per l’actual LGSS) i desenvolupada pel Reial decret1044/1985, de 19 de juny, que es manté vigent en aquells aspectes que no contradiguin lalegislació posterior dictada sobre la matèria. Cal tenir en compte, però, que el seu règim jurí-dic ha estat modificat per successives normes, que el quadre 6.1 enumera i en fa un breuresum del seu contingut.

La capitalització de la prestació d’atur és un mecanisme de foment de l’ocupació condicio-nat a l’existència d’un programa de foment de l’ocupació, i emmarcat, tal com indica el pre-àmbul del Reial decret 1413/2005, en l’Estratègia Europea per a l’Ocupació. La seva finali-tat és promoure l’autoocupació mitjançant el pas de polítiques passives de protecció per atura polítiques actives d’ocupació. És important recordar que únicament afecta les prestacionsd’atur de nivell contributiu i no les assistencials.

L’objectiu d’aquest epígraf és analitzar l’evolució d’aquesta mesura a Catalunya i al totald’Espanya en els darrers cinc anys. Per la qual cosa en primer lloc s’estudia la importànciarelativa del nombre de beneficiaris de la prestació d’atur de nivell contributiu que opten percapitalitzar-ne l’abonament en relació amb el total de beneficiaris de la prestació. A conti-nuació es tractaran específicament les dades disponibles sobre el nombre de beneficiaris enfunció de l’activitat a la qual destinen la prestació, l’import mitjà capitalitzat i la mitjana dedies capitalitzats amb les dades procedents de l’Anuari d’Estadístiques Laborals i AfersSocials del Ministeri de Treball i Afers Socials.

Tal com es podrà veure, l’evolució quantitativa d’aquesta mesura varia en funció del règimjurídic aplicable.

105


73 Nova denominació del Servei d’Autoempresa a partir de l’Ordre TRI/387/2006, de 19 de juliol (DOGC núm.4689, de 02.08.06).

Qu

adre

6.1

Règ

im j

urí

dic

de

la c

apit

alit

zaci

ó d

e la

pre

stac

ió d

’atu

r d

e n

ivel

l co

ntr

ibu

tiu

i l

es s

eves

su

cces

sive

s m

od

ific

acio

ns

106

Prè

via

prev

isió

per

un

prog

ram

a de

fom

ent

de l’

o-cu

paci

ó.

Abo

nam

ent d

’una

sol

a ve

gada

de

l’impo

rt ac

tual

de

la p

rest

ació

cor

resp

onen

t al

per

íode

a q

uè t

ingu

idr

et e

l tre

balla

dor e

n fu

nció

de

les

cotit

zaci

ons

efec

-tu

ades

.

Cal

acr

edita

r dav

ant l

’Inem

que

es

real

itzar

à un

a ac

tivita

t com

a:

- tre

balla

dors

aut

ònom

s- s

ocis

treb

alla

dors

d’u

na c

oope

rativ

a de

treb

all a

ssoc

iat o

soc

ieta

t lab

oral

Elim

ina

la p

ossi

bilit

at d

e ca

pita

litza

r la

pre

stac

ió p

er a

tur

en c

as d

e re

alitz

ar u

na a

ctiv

itat c

om a

treb

a-lla

dor a

utòn

om.

Per

met

sol

·lici

tar l

a ca

pita

litza

ció

de la

pre

stac

ió a

ls tr

ebal

lado

rs d

isca

paci

tats

que

es c

onst

ituei

xin

com

a au

tòno

ms.

Prè

via

prev

isió

per

a u

n pr

ogra

ma

de fo

men

t de

l’o-

cupa

ció.

Abo

nam

ent

d’un

a so

la v

egad

a de

l’im

port

actu

al,

tota

l o p

arci

al, d

e la

pre

stac

ió a

què

ting

ui d

ret e

l tre

-ba

llado

r i q

ue e

stig

ui p

ende

nt d

e pe

rceb

re.

Tam

bé e

s po

t abo

nar

(a tr

avés

de

paga

men

ts p

ar-

cial

s) l

’impo

rt de

la

pres

taci

ó pe

r su

bven

cion

ar l

aco

titza

ció

del t

reba

llado

r a la

Seg

uret

at S

ocia

l.

Tres

regl

es:

1.A

bona

men

t d’u

n so

l cop

de

la p

rest

ació

qua

n el

s be

nefic

iaris

pre

teng

uin:

inco

rpor

ar-s

e de

man

era

esta

ble

i a te

mps

com

plet

, com

a s

ocis

treb

alla

dors

o d

e tre

ball,

en

coop

era-

tives

o s

ocie

tats

labo

rals

, en

les

qual

s pr

èvia

men

t no

hagu

essi

n ce

ssat

(s’

abon

a l’im

port

corr

espo

nent

a l’a

porta

ció

oblig

atòr

ia);

a) c

onst

ituir-

se c

om a

treb

alla

dors

aut

ònom

s i t

ingu

in u

na d

isca

paci

tat ≥

33%

(s’a

bona

l’im

port

corr

es-

pone

nt a

la in

vers

ió n

eces

sària

per

dur

a te

rme

l’act

ivita

t).E

n ca

s de

que

dar u

n ro

man

ent,

podr

à ob

teni

r-se

con

form

e a

la re

gla

2.2.

Abo

nam

ent

trim

estra

l de

la p

rest

ació

per

sub

venc

iona

r la

cot

itzac

ió d

el t

reba

llado

r a

la S

egur

etat

Soc

ial.

Per

met

als

treb

alla

dors

que

es

cons

titue

ixin

com

a a

utòn

oms

sens

e un

a di

scap

acita

t≥33

% s

ol·li

cita

r el

paga

men

t con

form

e a

la re

gla

2 (a

bona

men

t trim

estra

l per

sub

venc

iona

r cot

itzac

ions

Seg

uret

at S

ocia

l)

Prè

via

prev

isió

per

a u

n pr

ogra

ma

de fo

men

t de

l’o-

cupa

ció.

Abo

nam

ent

d’un

a so

la v

egad

a de

l’im

port

actu

al,

tota

l o p

arci

al, d

e la

pre

stac

ió a

què

ting

ui d

ret e

l tre

-ba

llado

r i q

ue e

stig

ui p

ende

nt d

e pe

rceb

re.

Tam

bé e

s po

t abo

nar

(a tr

avés

de

paga

men

ts p

ar-

cial

s) l

’impo

rt de

la

pres

taci

ó pe

r su

bven

cion

ar l

aco

titza

ció

del t

reba

llado

r a la

Seg

uret

at S

ocia

l.

Tres

regl

es:

1.A

bona

men

t de

la p

rest

ació

qua

n el

s be

nefic

iaris

pre

teng

uin:

inco

rpor

ar-s

e de

man

era

esta

ble

i a te

mps

com

plet

, com

a s

ocis

treb

alla

dors

o d

e tre

ball,

en

coop

era-

tives

o s

ocie

tats

labo

rals

, en

les

qual

s pr

èvia

men

t no

hagu

essi

n ce

ssat

(s’

abon

a d’

un s

ol c

op l’

impo

rtco

rres

pone

nt a

l’ap

orta

ció

oblig

atòr

ia e

stab

lerta

am

b ca

ràct

er g

ener

al e

n ca

da c

oope

rativ

a, o

al d

e l’a

d-qu

isic

ió d

’acc

ions

o p

artic

ipac

ions

del

cap

ital s

ocia

l en

una

SL;

en

ambd

ós c

asos

en

què

sigu

i nec

es-

sari

per a

cced

ir a

la c

ondi

ció

de s

oci);

a)co

nstit

uir-

se c

om a

treb

alla

dors

aut

ònom

s i t

ingu

in u

na d

isca

paci

tat ≥

33%

(s’a

bona

l’im

port

corr

es-

pone

nt a

la in

vers

ió n

eces

sària

per

dur

a te

rme

l’act

ivita

t).E

n ca

s de

que

dar u

n ro

man

ent,

podr

à ob

teni

r-se

con

form

e a

la re

gla

2.

Llei

31/

1984

, de

2 d

’ago

st

Rei

al d

ecre

t 10

44/1

985,

de 1

9 de

juny

Llei

22/

1992

,de

30

de ju

liol

Llei

50/

1998

,de

30

de d

esem

bre

Rei

al d

ecre

tlle

i 5/2

002,

de

24

de m

aig

Llei

45/

2002

, de

12

de d

esem

bre

Pre

visi

ó le

gal

Sup

òsits

Fon

t: el

abor

ació

prò

pia.

N

ota:

els

req

uadr

es g

risos

indi

quen

la n

orm

ativ

a vi

gent

, si

bé

cal t

enir

en c

ompt

e qu

e el

Rei

al d

ecre

t 10

44/1

985,

de

19 d

e ju

ny,

es m

anté

vig

ent

en a

quel

ls a

spec

tes

que

noco

ntra

digu

in la

nor

mat

iva

dict

ada

amb

post

erio

ritat

.

107


2.A

bona

men

t tri

mes

tral d

e la

pre

stac

ió p

er s

ubve

ncio

nar

la c

otitz

ació

del

tre

balla

dor

a la

Seg

uret

atS

ocia

l. E

ls b

enef

icia

ris d

e le

s pr

esta

cion

s en

els

cas

os q

ue e

smen

ta la

reg

la 1

pod

en o

ptar

per

obt

enir

tota

la p

rest

ació

pen

dent

per

per

cebr

e se

gons

aqu

esta

regl

a 2.

Per

met

als

treb

alla

dors

que

es

cons

titue

ixin

com

a a

utòn

oms

sens

eun

a di

scap

acita

t≥33

% s

ol·li

cita

r el

paga

men

t de

la p

rest

ació

tant

de

conf

orm

itat a

mb

la re

gla

1co

m la

2.

Lím

iten

cas

de

abon

amen

t d’u

na s

ola

vega

da(r

egla

1):

impo

rt co

rres

pone

nt a

la in

vers

ió n

eces

sà-

ria p

er d

esen

volu

par l

’act

ivita

t (in

clos

es le

s cà

rreg

ues

tribu

tàrie

s), a

mb

el lí

mit

màx

im d

el 2

0%de

l’im

-po

rt de

la p

rest

ació

pen

dent

per

per

cebr

e.

Mod

ifica

la re

gla

1:1.

Abo

nam

ent d

e la

pre

stac

ió q

uan

els

bene

ficia

ris p

rete

ngui

n:

inco

rpor

ar-s

e de

man

era

esta

ble,

com

a s

ocis

treb

alla

dors

o d

e tre

ball,

en

coop

erat

ives

o s

ocie

tats

labo

-ra

ls,

sem

pre

que

no h

agin

man

tingu

t un

vin

cle

cont

ract

ual p

revi

en

aque

stes

soc

ieta

ts s

uper

ior

a 12

mes

os;o

vul

guin

con

stitu

ir-le

s; (s

’abo

na d

’un

sol c

op l’

impo

rt co

rres

pone

nt a

l’ap

orta

ció

oblig

atòr

ia e

sta-

bler

ta a

mb

carà

cter

gen

eral

en

cada

coo

pera

tiva,

o a

l de

l’adq

uisi

ció

d’ac

cion

s o

parti

cipa

cion

s de

l cap

i-ta

l soc

ial e

n un

a S

L; e

n am

bdós

cas

os e

n qu

è si

gui n

eces

sari

per a

cced

ir a

la c

ondi

ció

de s

oci);

a) c

onst

ituir-

se c

om a

treb

alla

dors

aut

ònom

s i t

ingu

in u

na d

isca

paci

tat ≥

33%

(s’a

bona

l’im

port

corr

es-

pone

nt a

la in

vers

ió n

eces

sària

per

dur

a te

rme

l’act

ivita

t).

Tres

regl

es:

1.A

bona

men

t de

la p

rest

ació

qua

n el

s be

nefic

iaris

pre

teng

uin:

in

corp

orar

-se

de m

aner

a es

tabl

e, c

om a

soc

is tr

ebal

lado

rs o

de

treba

ll, e

n co

oper

ativ

es o

soc

ieta

ts la

bo-

rals

, se

mpr

e qu

e no

hag

in m

antin

gut

un v

incl

e co

ntra

ctua

l pre

vi e

n aq

uest

es s

ocie

tats

sup

erio

r a

24m

esos

; o v

ulgu

in c

onst

ituir-

les

(s’a

bona

d’u

n so

l cop

l’im

port

corr

espo

nent

a le

s ap

orta

cion

s al

cap

ital,

incl

oent

-hi l

a qu

ota

d’in

grés

, en

el c

as d

e le

s co

oper

ativ

es, o

al d

e l’a

dqui

sici

ó d’

acci

ons

o pa

rtici

paci

ons

del c

apita

l soc

ial e

n un

a S

Len

allò

nec

essa

ri pe

r acc

edir

a la

con

dici

ó de

soc

i);

cons

titui

r-se

com

a tr

ebal

lado

rs a

utòn

oms

i tin

guin

una

dis

capa

cita

t ≥33

% (

s’ab

ona

l’impo

rt co

rres

po-

nent

a la

inve

rsió

nec

essà

ria p

er d

ur a

term

e l’a

ctiv

itat).

En

cas

de q

ueda

r un

rom

anen

t, po

drà

obte

nir-

se c

onfo

rme

a la

regl

a 2.

Abo

nam

ent m

ensu

al d

e la

pre

stac

ió p

er s

ubve

ncio

nar l

a co

titza

ció

del t

reba

llado

r a la

Seg

uret

at S

ocia

l. E

ls b

enef

icia

ris d

e le

s pr

esta

cion

s en

els

cas

os q

ue e

smen

ta la

reg

la 1

pod

en o

ptar

per

obt

enir

tota

la p

rest

ació

pen

dent

per

per

cebr

e se

gons

aqu

esta

regl

a 2.

Per

met

als

treb

alla

dors

que

es

cons

titue

ixin

com

a a

utòn

oms

sens

eun

a di

scap

acita

t≥33

% s

ol·li

cita

r el

paga

men

t de

la p

rest

ació

tant

de

conf

orm

itat a

mb

la re

gla

1co

m la

2.

Lím

iten

cas

de

abon

amen

t d’u

na s

ola

vega

da(r

egla

1):

impo

rt co

rres

pone

nt a

la in

vers

ió n

eces

sà-

ria p

er d

esen

volu

par

l’act

ivita

t (in

clos

es le

s cà

rreg

ues

tribu

tàrie

s a

l’inic

i de

l’act

ivita

t), a

mb

el lí

mit

màx

im d

el 4

0%de

l’im

port

de la

pre

stac

ió p

ende

nt p

er p

erce

bre.

Rei

al d

ecre

t lle

i 2/2

003,

de

25

d’ab

ril

Rei

al d

ecre

t14

13/2

005,

de 2

5 de

nov

embr

e

Llei

45/

2002

, de

12

de d

esem

bre

Pre

visi

ó le

gal

Sup

òsits

La primera dada relativa a la capitalització de la prestació d’atur que cal comentar és laimportància relativa dels beneficiaris d’aquesta modalitat de cobrament en relació amb eltotal de beneficiaris de la prestació d’atur de nivell contributiu. Així, tal com mostren lesdades de la taula 6.1, el seu pes presenta una evolució significativa: parteixen de represen-tar l’1,89% a Catalunya (el 2,38% a l’Estat) i acaben suposant el 12,95% del total dels bene-ficiaris de la prestació d’atur contributiva a Catalunya l’any 2005 (el 13,17% a Espanya).Malgrat això, cal destacar que el percentatge que representen els beneficiaris de la capita-lització respecte al total de beneficiaris de la prestació d’atur és lleugerament menor aCatalunya en comparació amb els percentatges estatals. Per tant, podríem afirmar que aCatalunya hi ha una tendència menor entre els beneficiaris de la prestació d’atur contributi-va a capitalitzar-ne el seu cobrament.

Taula 6.1 Beneficiaris de la prestació d’atur de nivell contributiu. Espanya i Catalunya2001-2005

Espanya Catalunya

2001 501.258 11.950 2,38 92.934 1.758 1,89

2002 565.902 11.873 2,10 108.533 1.773 1,63

2003 630.443 54.848 8,70 119.432 10.169 8,51

2004 663.154 61.560 9,28 127.808 11.403 8,92

2005 687.033 90.468 13,17 133.043 17.226 12,95

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Anuari d’Estadístiques Laborals i Afers Socials (MTAS, anys 2000 a 2005).

L’increment del pes dels beneficiaris de la capitalització de la prestació d’atur sobre el totalde beneficiaris és degut al fet que els primers han experimentat un increment significatiuentre els anys 2001 i 2005, tant a Catalunya com en el conjunt de l’Estat. Així, la taxa decreixement anual acumulatiu ha estat del 76,93% i del 65,88% respectivament, tal com espot observar en la taula 6.2. L’increment més significatiu va tenir lloc entre l’any 2002 i el2003 (473,54% a Catalunya i 361,95% en el total estatal). Aquest increment en termes abso-luts es reflecteix mimèticament en l’increment de la seva importància relativa sobre el totalde beneficiaris: a Catalunya passen de representar l’1,63% el 2002 al 8,51% del total el2003, i a l’Estat passen del 2,10% l’any 2002 al 8,70% el 2003.

En funció de l’activitat per a què es capitalitza la prestació d’atur, s’observa que els benefi-ciaris constituïts com a treballadors autònoms determinen el comportament general, tant aCatalunya com a nivell estatal. Els gràfics següents il·lustren aquesta evolució.

108

Beneficiaristotals

Beneficiaris quehan capitalitzat

Percentatgedels que hancapitalitzat

sobre el total debeneficiaris

Beneficiaristotals

Beneficiaris quehan capitalitzat

Percentatgedels que hancapitalitzat

sobre el total debeneficiaris

Gràfic 6.1 Evolució del tipus d’activitat dels beneficiaris de la prestació d’atur quel’han capitalitzat. Espanya 2001-2005

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Anuari d’Estadístiques Laborals i Afers Socials (MTAS, anys 2001 a 2005).

Gràfic 6.2 Evolució del tipus d’activitat dels beneficiaris de la prestació d’atur quel’han capitalitzat. Catalunya 2001-2005


El comportament dels autònoms l’any 2003 és fruit del canvi normatiu introduït per la Llei45/2002, de 12 de desembre (en concret, la seva disposició transitòria quarta) que en regu-lar el programa de foment de l’ocupació en economia social i ocupació autònoma, permet

109


2001 2002 2003 2004 2005

Autònoms

Socis de cooperatives

Socis de SocietatsLaborals

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

2001 2002 2003 2004 2005

Autònoms


Socis de SocietatsLaborals

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

capitalitzar la prestació d’atur als beneficiaris d’aquesta que es vulguin constituir com a tre-balladors autònoms i no tinguin una discapacitat igual o superior al 33%.

Aquesta previsió és una novetat respecte de la normativa anterior, atès que, tal com es potcomprovar en el quadre 6.1, la possibilitat de constituir-se com a treballadors autònoms ori-ginàriament prevista pel Reial decret 1044/1985 fou eliminada per la Llei 22/1992, de 30 dejuliol. Posteriorment, la Llei 50/1998, de 30 de desembre, va permetre capitalitzar la presta-ció per constituir-se com a autònoms únicament a aquells beneficiaris amb una discapacitatigual o superior al 33%. Per tant, durant els anys 2001 i 2002 es podia capitalitzar la pres-tació d’atur per iniciar una activitat en l’economia social o en l’autoocupació, però aquestdarrer cas limitat als treballadors amb discapacitat. Aquesta restricció explica el baix nombrede beneficiaris que es van acollir a aquesta mesura.

Com ja s’ha comentat, aquesta situació va ser modificada per la Llei 45/2002 que va per-metre als beneficiaris de la prestació per atur sense una discapacitat igual o superior al 33%,capitalitzar la prestació per tal de constituir-se com a autònoms (amb els límits quantitatiusque més endavant es comenten). Tot i que la Llei va entrar en vigor l’endemà de la sevapublicació (el 14 de desembre), els seus efectes es van desplegar al llarg del 2003, fet queexplica l’increment substancial del nombre de beneficiaris d’aquesta modalitat de pagamentde la prestació durant aquest any 2003 en comparació amb l’anterior.

Taula 6.2 Beneficiaris de la prestació d’atur de nivell contributiu acollits al sistema decapitalització. Catalunya i Espanya 2001-2005

2001 2002 2003 2004 2005Tcaa

2001-2005

11.950 11.873 54.848 61.560 90.468 65,88

119 573 41.134 50.250 78.869 407,39

4.504 3.612 3.351 3.176 3.260 -7,76

7.327 7.688 10.363 8.134 8.339 3,29

1.758 1.773 10.169 11.403 17.226 76,93

15 95 8.083 9.750 15.661 468,44

711 616 747 589 591 -4,52

1.032 1.062 1.339 1.064 974 -1,44


Així doncs, l’any 2003 a Catalunya el nombre de beneficiaris que van capitalitzar la presta-ció d’atur per constituir-se com a autònoms va passar de 95 a 8.083, la qual cosa suposauna variació interanual del 8.408,42% respecte de l’any anterior. En el total d’Espanya l’in-

110

ES

PA

NY

A

Total

Tipusd’activitat

Autònoms


Socis deSocietatsLaborals

CA

TALU

NY

A

Total

Tipusd’activitat

Autònoms



crement va ser del 7.078,7% (van passar de 573 el 2002 a 41.134 el 2003). Del període ana-litzat, destaca també l’increment del nombre de beneficiaris entre els anys 2004 i 2005(60,62% a Catalunya i el 56,95% al total estatal).

Tot i que l’evolució descrita és la mateixa a Catalunya que a nivell estatal, cal constatar queel creixement del nombre de beneficiaris totals i el de beneficiaris que es constitueixen enautònoms és superior a Catalunya en comparació amb el total estatal.

D’altra banda, cal tenir en compte que la prestació d’atur es pot capitalitzar també per incor-porar-se com a socis treballadors o de treball en cooperatives o societats laborals o consti-tuir-ne de noves. La taula 6.2 conté també les dades relatives als aturats que capitalitzen laseva prestació amb aquesta finalitat. S’hi aprecia, tot i fluctuar puntualment, com per al con-junt del període el nombre de socis de cooperatives davalla tant a Catalunya com a nivellestatal, si bé a Catalunya amb menys intensitat.

En canvi, el comportament general dels socis de societats laborals a Catalunya és diferentd’Espanya. Així, a Catalunya, els decreixements experimentats el 2004 i el 2005 provoquenque l’evolució general dels cinc anys analitzats sigui negativa (davallada de l’1,44%), men-tre que a Espanya el nombre de beneficiaris sota aquest tipus d’activitat registra un incre-ment general del 3,29%. Malgrat això, cal tenir en compte que els dos darrers anys (2004 i2005) les xifres són menors a les assolides el 2003.

Taula 6.3 Percentatge del beneficiaris de la capitalització de la prestació d’atur aCatalunya en relació amb Espanya

2001 2002 2003 2004 2005

Total 14,71 14,93 18,54 18,52 19,04

12,61 16,58 19,65 19,40 19,86

15,79 17,05 22,29 18,55 18,13

14,08 13,81 12,92 13,08 11,68


Tal com s’observa a la taula 6.3, la importància relativa del nombre de beneficiaris de la pres-tació d’atur a Catalunya que capitalitzen el seu cobrament en relació amb el total estatalincrementa al llarg del període analitzat. Així doncs, passen de representar el 14,71% el2001 al 19,04% el 2005. El principal increment té lloc el 2003, coincidint amb l’incrementsubstancial que experimenten el total de beneficiaris i que ja s’ha comentat.

Aquest increment general és degut, en primer lloc, al creixement més intens a Catalunya encomparació amb el total estatal del nombre de beneficiaris que capitalitzen la prestació perconstituir-se com a autònoms. En conseqüència, el percentatge dels beneficiaris que inicienuna activitat com a autònoms a Catalunya en relació amb els homòlegs de l’Estat incrementaal llarg del període analitzat en passar del 12,61% el 2001 al 19,86% el 2005.

111


Tipus

d’activitat

Autònoms


Socis de Societats Laborals

En segon lloc i de manera paral·lela, els beneficiaris de la prestació d’atur que passen a sersocis de cooperatives a Catalunya augmenten la seva importància relativa en relació amb eltotal estatal pel fet que tot i davallar al llarg del període estudiat, ho fan en una intensitatmenor que en l’àmbit estatal.

En tercer i darrer lloc, cal tenir en compte que els socis de societats laborals a Catalunyaperden pes en relació amb els homòlegs estatals, ja que passen de representar el 14,08%el 2001 a l’11,68% el 2005. Aquesta pèrdua de pes és deguda al diferent comportament queregistren a Catalunya (on davallen) en comparació amb el total estatal, on incrementen entermes absoluts.

Pel que fa a la distribució interna dels beneficiaris entre les diferents activitats a què podendestinar la prestació d’atur capitalitzada, hem de distingir dos períodes. El primer comprènels anys 2001 i 2002, mentre que el segon inclou els períodes del 2003 al 2005.

Els següents gràfics il·lustren el canvi produït en la distribució interna entre el 2001 i el 2005tant a Catalunya. Per interpretar-los correctament cal tenir en compte que l’anella interiorrepresenta la distribució interna l’any 2001, mentre que l’anella exterior fa referència a l’any2005.

Gràfic 6.3 Distribució dels beneficiaris segons tipus d’activitat. Espanya 2001 i 2005

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Anuari d’Estadístiques Laborals i Afers Socials (MTAS, anys 2001 a 2005).Nota: l’anella interior conté la distribució interna de l’any 2001, mentre que l’exterior conté la de l’any 2005.

112

1,037,7

61,3

87,2

3,6

9,2

Autònoms



Gràfic 6.4 Distribució dels beneficiaris segons tipus d’activitat. Catalunya 2001 i 2005

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Anuari d’Estadístiques Laborals i Afers Socials (MTAS, anys 2001 a 2005).Nota: l’anella interior conté la distribució interna de l’any 2001 mentre que l’exterior conté la de l’any 2005.

Les taules 6.4 i 6.5 permeten observar com, durant el primer període (2001-2002) tant aCatalunya com a Espanya, els socis de societats laborals representen més de la meitat delsbeneficiaris (més del 60% al total estatal), seguits pels socis de cooperatives (entre el 30 iel 40%) i finalment, amb una importància relativa escassa, els treballadors autònoms.

Taula 6.4 Beneficiaris de la capitalització de la prestació d’atur. Distribució entre elstipus d’activitat. Espanya 2001-2005

2001 2002 2003 2004 2005

Autònoms 1,00 4,83 75,00 81,63 87,18

Socis de cooperatives 37,69 30,42 6,11 5,16 3,60

Socis de Societats Laborals 61,31 64,75 18,89 13,21 9,22


Taula 6.5 Beneficiaris de la capitalització de la prestació d’atur. Distribució entre elstipus d’activitat. Catalunya 2001-2005

2001 2002 2003 2004 2005

Autònoms 0,85 5,36 79,49 85,50 90,91

Socis de cooperatives 40,44 34,74 7,35 5,17 3,43

Socis de Societats Laborals 58,70 59,90 13,17 9,33 5,65


113


Autònoms



0,940,4

58,7

3,45,7

90,9

Cal tenir en compte, però, que el pes dels autònoms incrementa lleugerament d’un any a l’al-tre. Així, a Catalunya passen de representar l’any 2001 el 0,85% del total de beneficiaris al5,36% el 2002. En l’àmbit estatal també incrementen el seu pes, però en menor grau –enpassar de l’1% al 4,83%.

D’altra banda, a Catalunya en comparació amb Espanya, els socis de societats laboralstenen una importància relativa lleugerament menor, mentre que la dels socis de cooperati-ves és una mica superior.

En canvi, i d’acord amb les explicacions anteriors, a partir del 2003 els beneficiaris de lacapitalització de la prestació d’atur que s’han constituït com a autònoms representen mésdel 75% dels beneficiaris totals i el seu pes incrementa any rere any. La seva importànciarelativa és superior a Catalunya que a l’Estat. Així, representen l’any 2003 el 79,5% delsbeneficiaris i el 90,91% l’any 2005, mentre que en l’àmbit estatal són el 75% (l’any 2003) i el87,18% (el 2005).

El segon lloc per ordre d’importància l’ocupen els socis de societats laborals, tot i que dis-minueixen el seu pes al llarg dels tres anys. Finalment, se situen els socis de cooperatives,que també perden importància relativa en benefici dels autònoms.

Tal com ja s’ha comentat, en comparació amb el total estatal, el pes relatiu dels autònomsés superior a Catalunya, mentre que el dels socis de societats laborals és menor. Finalment,la importància relativa dels socis de cooperatives dins del total de beneficiaris és bastantsimilar tant a Catalunya com a l’Estat.

Un cop analitzades les activitats a les quals destinen la prestació per atur els beneficiaris quesol·liciten el pagament únic, tot seguit s’estudia l’import mitjà líquid per beneficiari.

Cal tenir en compte que aquesta dada reflecteix el valor actual de les prestacions quehaguessin correspost als desocupats acollits al sistema de pagament únic de la prestacióper atur en funció de les cotitzacions efectuades. Cal tenir en compte també que no inclouels imports de les cotitzacions a la Seguretat Social que l’Inem abona a aquests treballadors.

Les dades analitzades tampoc inclouen la modalitat de cobrament de la prestació d’atur denivell contributiu amb caràcter mensual,74 per tal de subvencionar la cotització del treballa-dor a la Seguretat Social. Aquesta possibilitat va ser prevista per primer cop pel Reial decretllei 5/2002, de 24 de maig (previsió que va mantenir i ampliar la Llei 45/2002 que va derogaraquest Reial decret llei).

D’altra banda, en cas d’abonament únic, aquest import està sotmès a unes restriccionsquantitatives que varien en funció de l’activitat a la qual es destina la prestació capitalitzada.Així, en l’actualitat,75 en cas que el beneficiari s’incorpori com a soci treballador o de treball

114

74 En un principi l’abonament era trimestral, però el Reial decret 1413/2005 n’ha modificat la periodicitat delcobrament.

75 El quadre 6.1 conté els successius límits quantitatius introduïts per la normativa, avui determinats pel Reialdecret 1413/2005.

en cooperatives el límit de l’abonament és l’import corresponent a les aportacions de capi-tal, incloent la quota d’ingrés, o en cas de societats laborals, aquest límit és l’import corres-ponent al de l’adquisició d’accions o participacions del capital social en allò necessari peraccedir a la condició de soci. D’altra banda, en cas que el beneficiari es constitueixi com atreballador autònom i tingui una discapacitat igual o superior al 33%, l’abonament es limitaa l’import corresponent a la inversió necessària per dur a terme l’activitat.

Finalment, si el beneficiari es constitueix com a autònom i no és discapacitat, pot capitalitzarl’import de la prestació corresponent a la inversió necessària per desenvolupar l’activitat(incloent-hi les càrregues tributàries a l’inici de l’activitat), amb el límit màxim del 40% de l’im-port de la prestació pendent de percebre. Cal destacar que aquest límit del 40% és una nove-tat introduïda pel Reial decret 1413/2005, i que el límit que ha regit els anys anteriors (i queha operat en les dades de què es disposa per a l’elaboració de l’actual informe) era del 20%.

Tenint en compte aquestes restriccions, en cas que hi hagi un romanent de la prestació queno es pugui cobrar d’una sola vegada, aquest podrà obtenir-se de manera mensual, per sub-vencionar la cotització del treballador a la Seguretat Social, tal com ja s’ha explicat.

Taula 6.6 Import mitjà líquid per beneficiari (expressat en euros). Catalunya i Espanya2001-2005

2001 2002 2003 2004 2005 Tcaa 2001-2005

Espanya 10.617,24 9.859,35 2.551,43 3.482,27 3.075,16 -26,64

Catalunya 11.601,59 10.620,13 2.778,86 3.798,74 3.237,99 -27,32


Tal com es pot observar en la taula 6.6, el comportament general és decreixent (amb mésintensitat a Catalunya que a nivell estatal). Aquesta davallada és més forta del 2002 al 2003,tot i que el 2004 incrementa l’import mitjà, per tornar a decaure el 2005.

Aquest comportament general és degut a una multiplicitat de factors, entre els quals po-dríem destacar els següents: en primer lloc, al fet que tot i augmentar el nombre de benefi-ciaris de la prestació d’atur que la capitalitzen per constituir-se com a autònoms, l’importcapitalitzat està sotmès a importants restriccions quantitatives que afecten la quantia queaquests beneficiaris (majoritaris, com s’ha vist) poden capitalitzar.

En segon lloc, que poden contribuir a explicar la caiguda general de l’import mitjà capitalit-zat els límits quantitatius que s’introdueixen a l’hora de cobrar d’una sola vegada la presta-ció a aquells beneficiaris que volen incorporar-se o constituir societats cooperatives o labo-rals. Fins al Reial decret llei 5/2002, de 24 de maig, no s’establia cap limitació, mentre quea partir d’aquest76 s’imposa l’exigència als socis de cooperatives o de societats laborals ques’hi incorporin “de manera estable i a temps complert”.77

115


76 Cal tenir en compte que la Llei 45/2002, de 12 de desembre, per la qual es deroga aquest Reial decret llei,manté els límits establerts. Una descripció detallada dels límits a la capitalització es troba en el quadre 6.1.

77 L’exigència d’incorporació “a temps complet” serà eliminada amb posterioritat pel Reial decret llei 2/2003, de25 d’abril.

En tercer lloc, i tal com s’apuntava en la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya del’any 2004,78 l’import mitjà capitalitzat disminueix en augmentar la modalitat d’abonament tri-mestral de la prestació d’atur, per subvencionar les cotitzacions a la Seguretat Social delstreballadors (abonament que en l’actualitat s’efectua amb caràcter mensual, com ja s’hacomentat).

D’altra banda, de les dades de la taula 6.6 s’observa que l’import mitjà líquid per beneficiariés superior a Catalunya que en l’àmbit estatal, tot i experimentar una caiguda lleugeramentmés forta a Catalunya, tal com mostren les taxes de creixement anuals acumulatives.

De manera paral·lela al comportament de l’import mitjà capitalitzat, tant a Catalunya com al’Estat, davalla la mitjana de dies capitalitzats per beneficiari, tal com s’aprecia en la taula 6.7.

Taula 6.7 Nombre mitjà de dies capitalitzats per beneficiari. Catalunya i Espanya 2001-2005

2001 2002 2003 2004 2005 Tcaa 2001-2005

Espanya 457 413 98 146 127 -27,39

Catalunya 479 421 101 146 122 -28,96


Malgrat la caiguda general, el comportament no és uniforme al llarg dels anys. Així, de l’any2001 al 2003, decau el nombre mitjà de dies capitalitzats tant a Catalunya com a tot l’Estat.En canvi, a partir de l’any 2004 creix aquest valor per tornar a decaure l’any següent.Probablement expliquin aquestes fluctuacions els motius ja comentats en analitzar l’importmitjà per beneficiari.

VII.2 MESURES EN L’ÀMBIT AUTONÒMIC

VII.2.1 SERVEI DE CREACIÓ D’EMPRESES

El Servei de Creació d’Empreses té per objectiu oferir informació, orientació, assessora-ment, seguiment, formació i ajut per donar suport a la creació d’empreses i a les personesemprenedores –i fomentar-les–, que són els treballadors en situació d’ocupació o d’atur quevulguin crear la seva pròpia empresa.

La taula següent conté les principals mesures dutes a terme els darrers cinc anys en el marcd’aquest programa. Les dades són les publicades pel Departament de Treball i estan dispo-nibles a la seva pàgina web.

116

78 Pàgina 425.

Taula 6.8 Resum de les activitats del Servei de Creació d’Empreses. Catalunya 2000-2005

2000 2001 2002 2003 2004 2005Tcaa

2000 a 2005

Persones que inicien procés d’assessorament 11.858 11.952 16.020 20.791 19.634 19.869 10,87

Empreses creades 1.303 1.559 1.741 2.250 2.249 2.406 13,05

Llocs de treball creats 2.851 3.533 3.674 3.674 4.434 4.504 9,58

Emprenedors 1.944 2.390 2.577 3.101 3.170 3.276 11,00

Treb. per compte d’altri .907 1.143 1.097 1.175 1.264 1.228 6,25

Plans d’empresa finalitzats 1.880 2.113 2.620 2.620 3.506 3.338 12,17

Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball.

En analitzar les dades de la taula anterior s’aprecia que durant el període 2000-2005 les acti-vitats del Servei de Creació d’Empreses han incrementat el seu nombre (tot i alguna lleuge-ra variació negativa), amb taxes de creixement anual acumulatives al voltant del 10%. Sónsignificatius els increments experimentats en el nombre d’empreses creades (13,05%) i enel nombre dels plans d’empresa finalitzats (12,17%).

Pel que fa al sexe de les persones que han iniciat un procés d’assessorament,79 tal com s’a-precia en la taula 6.9, cal remarcar que la seva distribució és bastant equilibrada. Així, l’any2005 el 56,49% de les persones informades han estat homes, mentre que el 43,51% restant,dones. Tot i això, els anys anteriors (2002-2004) aquesta distribució era lleugerament mésigualitària, és a dir, el percentatge d’homes oscil·lava entre el 51 i el 52%, mentre que el deles dones se situava entre el 47 i el 48%. Aquesta pèrdua d’importància relativa de les donesinformades pel Servei de Creació d’Empreses es reflecteix també en l’anàlisi de les empre-ses creades segons sexe de l’emprenedor, com es veurà més endavant.

Taula 6.9 Informació sol·licitada sobre autoempresa, per sexe per part d’emprenedors.Catalunya 2002-2005

2002 2003 2004 2005 tcaaHome Dona Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona

Nombres abs. 8.278 7.742 10.638 10.153 10.313 9.321 11.224 8.646 10,68 3,75

Percentatges 51,67 48,33 51,17 48,83 52,53 47,47 56,49 43,51 3,02 -3,44


Pel que fa a la situació laboral dels sol·licitants d’informació, la taula 6.10 mostra com l’any2005 el 58,38% eren ocupats, mentre que el 41,62% restant eren aturats. Tot i això, des del’any 2002 fins al 2005 el nombre d’ocupats que han sol·licitat informació ha crescut a unritme superior que el nombre dels aturats, el 10,38% enfront del 3,79%.

117


79 Cal tenir en compte que les dades relatives el sexe, la situació laboral, el nivell d’estudis i l’activitat econò-mica d’aquestes persones únicament estan disponibles a partir de l’any 2002, no de l’any 2000 com en elcas de les empreses creades i els llocs de treball creats.

Taula 6.10 Informació sol·licitada sobre autoempresa, per situació laboral. Catalunya 2002-2005

2002 2003 2004 2005 tcaaOcupat Aturat Ocupat Aturat Ocupat Aturat Ocupat Aturat Ocupat Aturat

Nombres abs. 8.624 7.396 11.650 9.141 10.793 8.841 11.599 8.270 10,38 3,79

Percentatges 53,83 46,17 56,03 43,97 54,97 45,03 58,38 41,62 2,74 -3,40


D’altra banda, s’aprecien diferències entre les persones que han estat informades segons elseu nivell de formació.80 Així, tal com reflecteix la taula 6.11, la majoria tenen estudis secun-daris (el 42,10% l’any 2005), seguits per les persones amb estudis primaris (33,18%) i endarrer lloc, les persones amb estudis superiors (que suposen el 24,72%) del total. Des del’any 2000 el pes de les persones amb estudis primaris ha augmentat sobre el total (el2,15%), en detriment dels altres dos nivells formatius, que perden importància relativa (el0,53% en el cas de les persones informades amb estudis secundaris, i l’1,79% en el de lespersones amb estudis superiors).

Taula 6.11 Informació sol·licitada sobre autoempresa, per nivell acadèmic.Catalunya 2002-2005

2002 2003 2004 2005 tcaa

Nombres abs. 4.987 6.852 4.181 6.835 8.978 4.978 11.432 2.792 9.565 6.592 8.365 4.912 9,75 6,88 5,52

Percentatges 31,13 42,77 26,10 32,87 43,18 23,94 48,06 11,74 40,21 33,18 42,10 24,72 2,15 -0,53 -1,79

Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball.Nota: “estudis primaris” inclou estudis primaris inacabats, certificat escolar i graduat escolar; “estudis secundaris” inclouFP, BUP I COU; mentre que “estudis superiors” comprèn diplomats i llicenciats.

Per últim, en funció del sector econòmic d’activitat, es constata com des de l’any 2002 el sec-tor dels serveis concentra la major part d’informació sol·licitada, amb percentatges al voltantdel 90% tots els anys. El segon sector per ordre d’importància és la construcció, el pes dela qual creix cada any en passar de representar l’any 2002 el 3,78% al 5,87% el 2005, laqual cosa suposa un increment del 15,80% de la seva importància relativa. Aquest incrementdel sector de la construcció va acompanyat d’una davallada del pes de la informació sol·lici-tada en el sector de la indústria (que l’any 2002 ocupava el segon lloc per ordre d’importàn-cia a continuació del sector serveis) i de l’agricultura, tal com s’aprecia en la taula següent.

118

80 Cal tenir en compte però, que la classificació dels nivells formatius que s’empra en aquest epígraf no corres-pon a l’emprada en el capítol 3.

Estudis superiors

Estudis primaris

Estudis secundaris

Estudis superiors

Estudis primaris

Estudis secundaris

Estudis superiors

Estudis primaris

Estudis secundaris

Estudis superiors

Estudis primaris

Estudis secundaris

Estudis superiors

Estudis primaris

Estudis secundaris

Taula 6.12 Informació sol·licitada sobre autoempresa, per sector econòmics.Catalunya 2002-2005

Nombre abs. Percentatge

Agricultura 207 1,29

2002 Indústria 646 4,03

Construcció 605 3,78

Serveis 14.562 90,90


2003 Indústria 626 3,01


Serveis 19.019 91,48


2004 Indústria 647 3,30


Serveis 17.876 91,05


2005 Indústria 594 2,99

Construcció 1.167 5,87

Serveis 17.942 90,30

Agricultura -7,09 -13,32

tcaa Indústria -2,76 -9,47

Construcció 24,48 15,80

Serveis 7,21 -0,22


D’altra banda, durant el període 2000 a 2005, el nombre d’empreses creades registra unataxa de creixement elevada (del 13,05%). Malgrat això, cal destacar que les empreses crea-des són de petita dimensió, és a dir, generalment formades per l’emprenedor que les crea.De tal manera que, tot i incrementar el nombre total de llocs de treball creats (9,58%), el crei-xement dels emprenedors ha estat superior al del nombre de treballadors per compte d’altri(11% i 6,25%, respectivament).

S’aprecia també, al llarg dels anys analitzats, que la ràtio entre el nombre de llocs de treballcreats81 i el nombre de noves empreses disminueix, en passar de 2,19 l’any 2000 a 1,87 llocsde treball creats per empresa creada, el 2005.

Així mateix, en analitzar les empreses creades segons la forma jurídica, s’observa que l’em-presari individual predomina per sobre de la resta. L’any 2005 els empresaris individualsrepresenten el 66,92% del total de les empreses creades, xifra que a la vegada suposa unincrement del 2,33% de la seva importància relativa des del 2000 (quan representava el59,63%). La següent forma jurídica amb una major importància relativa és la societat civilprivada que, malgrat fluctuar lleugerament, incrementa el seu pes l’1,89%.

119


81 És a dir, el nombre total de persones que treballen en les empreses creades.

Pel que fa a les empreses creades segons sexe de l’emprenedor,82 la taula següent permetobservar com la presència d’ambdós gèneres és força equilibrada, si bé al final del períodeanalitzat s’aprecia un lleuger increment del pes del nombre d’empreses creades per homesen detriment de les creades per les dones. Aquest creixement de la importància relativa deles empreses creades per homes és deguda al fet que, tot i augmentar el nombre d’empre-ses creades tant per homes com per dones, les primeres han crescut a un ritme superior queles segones. És a dir, la taxa de creixement anual acumulativa del nombre d’empreses crea-des per homes és superior a la del nombre d’empreses creades per dones (14,67% i11,19%, respectivament).

Taula 6.13 Empreses creades segons sexe de l’emprenedor. Catalunya 2000-2005

tcaa tcaa2000 % 2001 % 2002 % 2003 % 2004 % 2005 % (núm. (val.

abs.) rel.)

Homes 677 51,96 833 53,43 888 50,71 1.161 51,60 1.223 54,38 1.342 55,78 14,67 1,43

Dones 626 48,04 726 46,57 853 48,72 1.089 48,40 1.026 45,62 1.064 44,22 11,19 -1,64

Total 1.303 100 1.559 100 1.751 100 2.250 100 2.249 100 2.406 100 13,05 0


Pel que fa al sector d’activitat econòmica de les empreses creades, les dades de l’any 2005que conté la taula següent reflecteixen un clar predomini del sector serveis (que aglutina el83,46% de les empreses), seguit de la construcció (que representa l’11,10%), la indústria(4,86%) i l’agricultura (0,58%). Aquest ordre no ha variat al llarg del període analitzat, si bél’únic sector que ha incrementat la seva importància relativa ha estat la construcció, en detri-ment de la resta, en passar de representar el 6,22% de les noves empreses l’any 2000, al’11,10% el 2005.

Taula 6.14 Empreses creades per grans sectors d’activitat econòmica. Catalunya2000-2005

tcaa tcaa2000 % 2001 % 2002 % 2003 % 2004 % 2005 % (núm. (pes.

abs.) rel.)

Agricul. 14 1,07 16 1,03 24 1,38 27 1,20 19 0,84 14 0,58 0,00 -11,54

Indústria 106 8,14 115 7,38 115 6,61 134 5,96 131 5,82 117 4,86 1,99 -9,78

Const. 81 6,22 105 6,74 123 7,06 195 8,67 257 11,43 267 11,10 26,94 12,29

Serveis 1.102 84,57 1.323 84,86 1.479 84,95 1.894 84,18 1.842 81,90 2.008 83,46 12,75 -0,27

Total 1.303 100 1.559 100 1.741 100 2.250 100 2.249 100 2.406 100 13,05 0,00


120

82 El concepte d’emprenedor inclou la persona titular que es va adreçar al Servei de Creació d’Empreses ialtres promotors que participen en el projecte.

VII.2.2 SUBVENCIONS A LA PROMOCIÓ DE L’OCUPACIÓ AUTÒNOMA

Les subvencions a la promoció de l’ocupació autònoma són convocades anualment pelDepartament de Treball amb la finalitat d’atorgar ajuts per contribuir al finançament dels pro-jectes destinats a la constitució en treballadors autònoms o per compte propi de personesaturades que figurin inscrites a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya.

Les ajudes a l’ocupació autònoma es poden classificar en ajudes d’assistència tècnica enl’elaboració dels estudis de viabilitat i assessorament a l’ocupació autònoma; les subven-cions financeres per a la reducció de les quotes dels préstecs concedits amb la finalitat definançar els projectes; i les subvencions a fons perdut o rendes de subsistència, que contri-bueixen a garantir uns ingressos mínims a l’inici de l’activitat.83

Tal com s’aprecia a la taula següent, l’any 2005 s’han atorgat un total de 1.429 ajuts amb unimport total de 4.282.522,29 €. D’aquests 1.429 ajuts, el 75,51% són subvencions finance-res, el 23,72% són subvencions a fons perdut i el 0,77% restant correspon als ajuts d’assis-tència tècnica. L’import atorgat es distribueix en la mateixa proporció.

Des d’un punt de vista evolutiu, cal destacar la disminució del 9,09% en el nombre de sub-vencions, així com la davallada del 5,72% de l’import total subvencionat. En concret, desta-ca la disminució experimentada per les subvencions a fons perdut: el seu nombre disminueixel 21,63% i el seu import total, el 16,76%. Malgrat els increments que registren els ajuts d’as-sistència tècnica que reflecteix la taula següent, cal tenir en compte el seu pes escàs en ter-mes absoluts.

Taula 6.15 Subvencions concedides i import segons tipus de subvenció. Catalunya2000-2005

Financeres Fons perdut Tècniques Total

Nombre Import Nombre Import Nombre Import Nombre Import

2000 1.147 3.196.305,65 1.147 2.548.469,40 7 4.511,20 2.301 5.749.286,24

2001 1.420 2.569.379,68 1.420 4.267.185,94 4 1.742,33 2.844 6.838.307,96

2002 1.770 3.149.785,61 1.770 5.318.956,20 11 8.166,73 3.551 8.476.908,54

2003 1.821 3.311.482,27 678 2.037.431,04 6 3.807,01 2.505 5.352.720,32

2004 1.551 3.165.577,21 591 1.775.990,77 3 2.867,50 2.145 4.944.435,47

2005 1.079 3.246.201,54 339 1.018.715,34 11 17.605,41 1.429 4.282.522,29

tcaa 2000- -1,21 0,31 -21,63 -16,76 9,46 31,30 -9,09 -5,722005

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball.

121


83 Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya, 2004. Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya.Pàg. 202-203.

Els ajuts atorgats l’any 2005 han beneficiat un total de 1.429 persones, fet que suposa unadisminució del 9,09% del nombre de beneficiaris respecte de l’any 2000, tal com s’observaa la taula següent. D’aquest total, el 54,65% eren homes i el 45,35% dones. Aquesta distri-bució és lleugerament menys igualitària que la de l’inici del període; és a dir, el pes de lesdones sobre el total ha disminuït en els darrers cinc anys, en benefici del dels homes. Així,l’any 2000 el 51,65% dels beneficiaris eren homes, mentre que el 48,28% restant erendones. L’única excepció es dóna l’any 2004 quan el pes de les dones és superior al delshomes (52,45 i 47,55%, respectivament).

Taula 6.16 Beneficiaris de les subvencions concedides segons tipus de subvenció per sexe. Catalunya 2000-2005

Financeres Fons perdut Tècniques Total

Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total

2000 593 554 1.147 593 554 1.147 4 3 7 1.190 1.111 2.301

2001 744 676 1.420 744 676 1.420 2 2 4 1.490 1.354 2.844

2002 916 854 1.770 916 854 1.770 4 7 11 1.836 1.715 3.551

2003 970 851 1.821 298 380 678 5 1 6 1.273 1.232 2.505

2004 775 776 1.551 245 346 591 0 3 3 1.020 1.125 2.145

2005 621 458 1.079 155 184 339 5 6 11 781 648 1.429

tcaa 0,93 -3,73 -1,21 -23,54 -19,78 -21,63 4,56 14,87 9,46 -8,08 -10,22 -9,09


En funció del tipus de subvenció s’aprecien algunes diferències segons el sexe del benefi-ciari. És a dir, mentre que en el cas dels ajuts financers, la proporció d’homes és superior ala de les dones en tots els anys analitzats (excepte l’any 2004, en el que les dones superenen un nombre molt petit els homes), en el cas de les subvencions a fons perdut a partir del’any 2003 el nombre de dones és superior al dels homes.

La taula següent conté les subvencions financeres atorgades segons import subvencionatdel préstec. Per l’any 2005 s’aprecia com gairebé la meitat (el 49,05%) se situen en el tramsuperior (de 3.005,07 a 6.010,12 €), seguides de les subvencions entre 601,02 i 1502,53 €(que representen el 20,76% del total), entre 1.502,54 i 3.005,06 € (el 17,79%) i finalment lesd’un import menor a 601,01 €, que suposen el 12,42% del total. Aquesta distribució no ésestable al llarg del temps, és a dir, els anys anteriors els trams que acumulaven un majornombre de subvencions financeres eren els intermedis.

122

Taula 6.17 Distribució de les subvencions financeres atorgades segons import sub-vencionat del préstec. Catalunya 2000-2005Unitats: percentatges.

Menys de 601,1 De 601,02 a 1.502,53 De 1.502,54 a 3.005,06 De 3.005,07 a 6.010,12

2000 7,24 21,19 30,17 41,41

2001 15,28 30,42 31,41 22,89

2002 17,29 28,81 30,56 23,33

2003 15,49 29,87 33,72 20,92

2004 11,86 28,63 35,20 24,31

2005 12,42 20,76 17,79 49,03


La taula següent conté la distribució de les subvencions financeres atorgades segons importsubvencionat per sexe del beneficiari. De l’anàlisi de les dades s’observa com en funció delsexe del beneficiari, la distribució per trams segons l’import subvencionat varia, tot i que node manera uniforme i per tots els anys. Així, es pot afirmar que el pes de les dones és supe-rior al dels homes en els trams inferiors (de menys de 1.502,53 €), mentre que el pes delshomes és superior al de les dones en els trams superiors (a partir de 1.502,54 €).

Taula 6.18 Distribució de les subvencions financeres atorgades segons import sub-vencionat del préstec i segons sexe del beneficiari. Catalunya 2000-2005Unitats: percentatges.

Menys de 601,01 De 601,02 a 1.502,53 De 1.502,54 a 3.005,06 De 3.005,07 a 6.010,12 Total

Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones

2000 50,60 49,40 40,33 59,67 48,27 51,73 60,21 39,79 51,70 48,30

2001 46,54 53,46 43,29 56,71 54,93 45,07 64,92 35,08 52,39 47,61

2002 52,61 47,39 43,33 56,67 53,23 46,77 59,56 40,44 51,75 48,25

2003 43,62 56,38 45,40 54,60 54,56 45,44 69,55 30,45 53,27 46,73

2004 47,83 52,17 44,14 55,86 45,79 54,21 63,93 36,07 49,97 50,03

2005 45,52 54,48 50,45 49,55 50,00 50,00 66,35 33,65 57,55 42,45


VII.3 NOMBRE I TIPOLOGIA DE LES PERSONES QUE ACCEDEIXEN ALS MICROCRÈDITS

El microcrèdit és un producte financer essencialment social. És un tipus de préstec dirigit apersones amb dificultats per accedir al sistema creditici tradicional que impulsen un projec-te econòmic sostenible. El microcrèdit s’avala d’acord amb la viabilitat econòmica de l’acti-vitat que es pretén dur a terme.

Des de l’any 2000 diverses entitats financeres han concedit aquesta modalitat de crèdits,d’entre les que destaquen “la Caixa” i la Caixa Catalunya, aquesta darrera a través de laFundació Un Sol Món.

123


Tal com s’observa a la taula següent, “la Caixa” ha concedit un total de 1.472 microcrèditsper un import total de 20.909.724 euros. Des d’un punt de vista evolutiu, es constata comdes de l’inici del programa tant el nombre de microcrèdits com l’import concedit ha incre-mentat de manera significativa, tal com reflecteixen les taxes de creixement anual acumula-tiu (del 125,26% i del 142,90%, respectivament).

D’altra banda, la taula 6.19 conté també l’import mitjà per microcrèdit (calculat dividint l’im-port concedit pel nombre de microcrèdits). Tot i que aquest valor presenta una tendènciacreixent al llarg del període (del 7,83%), aquest comportament positiu és clar fins a l’any2003, mentre que els dos darrers anys el seu valor és menor al registrat el 2003.

Taula 6.19 Nombre, import total i import mitjà dels microcrèdits concedits per “laCaixa”. 2000-2005

Import mitjà Nre. microcrèdits Import per microcrèdit

2000 11 105.213 9.564,82

2001 37 403.639 10.909,16

2002 116 1.488.245 12.829,70

2003 157 2.420.946 15.420,04

2004 513 7.594.529 14.804,15

2005 638 8.897.152 13.945,38

TOTAL 1.472 20.909.724 14.204,98

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Obra social “la Caixa”.

En funció del sexe del titular dels microcrèdits concedits a 31 de desembre del 2005, s’a-precien diferències significatives, atès que el 73,03% s’ha concedit a dones, mentre que el26,97% restant ha correspost a microcrèdits constituïts per homes. Malgrat això, tal com espot constatar a la taula següent, l’import concedit segons el sexe del titular del préstec no esdistribueix de manera idèntica: així, les dones han rebut el 71,23% del total, mentre que elshomes han rebut el 28,77%.

Taula 6.20 Distribució per sexe dels microcrèdits concedits per “la Caixa”. Dades a 31de desembre del 2005

Nre. microcrèdits % sobre el total Import concedit % sobre el total

Dones 1.075 73,03% 14.894.907 71,23%

Homes 397 26,97% 6.014.817 28,77%

TOTAL 1.472 20.909.724

Font: Obra social “la Caixa”.

La majoria dels microcrèdits se sol·liciten per iniciar activitats en el comerç i per crear empre-ses de serveis (el 27,70% i el 25,12%, respectivament), tal com s’observa en el gràficsegüent. Les següents finalitats per ordre d’importància són la restauració en general (que

124

suposa el 8,79% en bars i cafeteries i el 7,16% en restaurants i menjars preparats).

Gràfic 6.5 Distribució de les finalitats dels microcrèdits concedits per “la Caixa”, 2000-2005

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Obra social “la Caixa”.

Com ja s’ha comentat, Caixa Catalunya és l’altra entitat financera catalana que té un pro-grama de microcrèdits socials, gestionat des del vessant d’Obra Social i concretament a tra-vés de la Fundació Un Sol Món. Segons dades facilitades per la mateixa entitat, a 31 de de-sembre del 2005, s’ha concedit un total de 827 microcrèdits, per un import global de8.245.858 euros. Des de l’inici del programa (l’any 2001), tant el nombre de microcrèdits comel seu volum han incrementat de manera significativa (el 54,21% i el 57,12% respectiva-ment). L’import mitjà concedit també ha augmentat, si bé els valors més alts es van assolirentre el 2002 i el 2003. El nombre de persones beneficiades (superior al nombre de titularsde microcrèdits) ha incrementat també any rere any (el 96,92% des del 2001).

Taula 6.21 Nombre, import total, import mitjà i persones beneficiades dels microcrè-dits concedits per la Fundació Un Sol Món. 2001-2005

2001 55 55 491.838 8.942,51 275 1.788,50

2002 170 115 1.219.946 10.608,23 850 1.435,23

2003 343 173 1.788.216 10.336,51 1.715 1.042,69

2004 516 173 1.748.057 10.104,38 2.580 677,54

2005 827 311 2.997.801 9.639,23 4.135 724,98

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Fundació Un Sol Món.

125


27,70%

25,12%8,79%

7,16%

6,11%

25,00%

ComerçEmpresesdeServeisBars/CafeteriesRestaurants/Menjars preparatsPerruqueria/EstèticaAltres

Nre. microcrèdits

aprovats(acumulat)

Nre. micro-crèdits apro-

vats (any)Volum any

(euros)Import mitjà

conceditPersones

beneficiades

Import mitjàconcedit per

personabeneficiada

L’any 2005 la meitat de les persones beneficiades són homes i l’altra meitat són dones. Enfunció de l’origen d’aquestes persones la distribució no és tan equilibrada: el 70% són d’ori-gen no comunitari, mentre que el 30% restant sí que ho són.

D’altra banda, a la taula següent s’aprecia com, a excepció de l’any 2002, el sector que con-centra un major nombre d’activitats finançades amb els microcrèdits concedits per laFundació un Sol Món és el comerç, seguit per l’hoteleria i la restauració i els serveis empre-sarials. A grans trets, aquesta distribució coincideix amb la detectada en analitzar les finali-tats dels microcrèdits atorgats per “la Caixa”.

Taula 6.22 Distribució dels sectors productius de les activitats finançades mitjançantmicrocrèdits concedits per la Fundació Un Sol Món. 2002-2005

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Fundació Un Sol Món.

126

ComerçHoteleria irestauració

Serveisempresarials

Serveissocials

Tèxtil i confecció

Serveis professionals Construcció Artesania Altres

2002 25% 14% 40% 9% 13%2003 27% 16% 15% 6% 36%2004 30% 17% 11% 7% 5% 4% 4% 4% 18%2005 39% 19% 9% 5% 6% 3% 4% 3% 12%

VIII. CONCLUSIONS

L’objectiu d’aquest informe ha estat realitzar una anàlisi, tan detallada com ha estat possi-ble, de la situació actual del treball autònom a Catalunya a partir, principalment, de les fontsestadístiques de l’EPA i la Seguretat Social. De la mateixa manera es pretén que l’informeelaborat permeti, a partir d’ara i en les seves successives reedicions anuals, esdevenir labase per a l’elaboració de suggeriments, si escau, que des del CTESC es puguin fer alGovern.

CAPÍTOL 2. EL MARC JURÍDIC DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS

El concepte de treballador autònom, que està sotmès a una evolució contínua, inclou col·lec-tius molt diversos, que han anat ampliant-se progressivament.

No existeix un concepte legal únic de treballador autònom, el marc jurídic del qual es carac-teritza per una àmplia dispersió normativa, bàsicament de caràcter civil o mercantil (peròtambé administrativa). Tot i l’anterior, s’ha estès als treballadors autònoms l’aplicació dedeterminades normes laborals, com és el cas d’alguns preceptes en matèria de prevencióde riscos laborals o en matèria de foment de l’ocupació.

Pel que fa a la protecció social, malgrat l’equiparació progressiva entre treballadors percompte propi i treballadors per compte d’altri, en la regulació de la protecció dels treballa-dors autònoms subsisteixen peculiaritats que, d’una banda, fan que la protecció sigui enca-ra menys intensa i, d’altra banda, originen dificultats per a aquest col·lectiu, com és el casd’haver d’escollir la base de cotització abans de l’1 d’octubre de cada any i el fet que l’opcióper a la cobertura de la incapacitat temporal i les contingències professionals es faci per unperíode mínim de tres anys naturals complets.

CAPÍTOL 3. ANÀLISI DE LA FIGURA DEL TREBALLADOR AUTÒNOM SEGONS TIPOLOGIES I SECTORSD’ACTIVITAT

Descripció del treball autònom a partir de les dades de l’EPA

L’any 2004, i segons dades de l’EPA, el treball autònom ocupa a Catalunya 533.660 treballadors.

El període 2000-2004 es perfila com un període d’estabilització de l’intens procés de salarit-zació que s’havia produït anteriorment entre els anys 1995-2000. Malgrat tot, la relació entreautònoms i ocupats totals marca per als anys 2000-2004 una lleugera tendència a la baixa,atès que el percentatge passa del 17,6% al 17,3%. L’any 1995 aquest percentatge era del22,5%.

L’any 2004, dels 533.660 autònoms a Catalunya, 159.581 són empresaris amb assalariats,333.729 són empresaris sense assalariats, 6.138 són cooperativistes, i 34.212 són ajudesfamiliars.

127


Mentre que en el període 1995-2000, en un context de fort creixement de l’ocupació amb unaugment del 4,8% anual acumulatiu (una variació neta de 580.109 ocupats), va tenir lloc unacaiguda del treball autònom a una taxa anual acumulativa del 0,2% (i es van destruir en ter-mes nets 5.688 ocupats autònoms), aquesta darrera etapa 2000-2004, on s’ha frenat el crei-xement de l’ocupació amb un augment del 2,9% anual acumulatiu (una variació neta de340.814 ocupats), ha experimentat una expansió del treball autònom creixent al 2,3% anualacumulatius (i s’han creat un total de 46.601 nous ocupats autònoms).

En termes absoluts, el creixement que experimenta el treball autònom en el període 2000-2004 es concentra en la figura de l’empresari amb assalariats, amb un increment de 35.446persones, i en la dels empresaris sense assalariats, amb un augment de 24.070 ocupats.Mentre que la figura dels cooperativistes perd 2.669 treballadors, i la de les ajudes familiarsperd 10.247 treballadors.

Respecte al període 1995-2000 s’accentua el creixement que ja van experimentar elsempresaris amb assalariats, període en què van augmentar en 22.047 persones; s’inver-teix la tendència a la baixa que van tenir els empresaris sense assalariats, que es vanreduir en 724 treballadors; i es manté la tendència a la baixa de cooperativistes, i de lesajudes familiars, que van perdre 8.677 i 18.333 treballadors respectivament

Caracterització dels autònoms per branques d’activitat

Els autònoms es concentren l’any 2004, ordenats pel seu pes relatiu, principalment en lessegüents branques d’activitat econòmica, el 23,5% el Comerç, reparació de vehicles demotor, motocicletes i ciclomotors, i articles personals i d’ús domèstic (G), el 14,3% enConstrucció (F), el 13,2% en Activitats immobiliàries i de lloguer i serveis empresarials (K),el 12,7% en les Indústries manufactureres (D), el 10,8% en Hoteleria (H), el 7,8% enAgricultura, ramaderia, caça i silvicultura (A), el 7,0% en Transport, emmagatzematge icomunicacions (I), i el 5,3% en Altres activitats i serveis prestats a la comunitat, i serveispersonals (O).

El creixement en termes absoluts que ha sofert el volum d’autònoms (46.601 persones) del2000 al 2004 és imputable, principalment, en un 47,3% al creixement del treball autònomen les Activitats immobiliàries i de lloguer, i serveis empresarials (K), el que ha crescut més,i un 37,5% a l’increment d’autònoms al sector de la Construcció (F), mentre que l’aportaciónegativa més significativa l’ha propiciat l’Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura (A), ambuna aportació negativa del 17,1%, i les Indústries manufactureres (D), amb una aportaciónegativa del 10,9%.

Per al conjunt de l’economia, tal com s’ha recalcat, s’ha produït una lleugera disminució dela taxa d’autònoms sobre ocupats entre el 2000 i el 2004. Aquesta evolució s’ha reproduït,no pas en magnitud però sí en signe, per totes les branques d’activitat a excepció de lesActivitats immobiliàries i de lloguer, i serveis empresarials (K), l’Educació (M), les Activitatssanitàries i veterinàries, i serveis socials (N), i els serveis de Mediació financera (J), on, tot

128

i caure-hi en termes absoluts el nombre d’autònoms, aquesta caiguda ha estat molt menysintensa que la dels assalariats. Una característica comuna entre totes aquestes activitatsés, a part de pertànyer totes aquestes al sector terciari, el pes dels treballadors amb nivellsde formació d’estudis assolits superiors, atès que són les quatre que mostren els percen-tatges de participació més alts per a aquesta categoria formativa.

Del conjunt de sectors restants, cal destacar la dinàmica del sector de la Construcció (F),atès que, tot i que no augmenta la seva taxa de treball autònom sobre ocupats, manté uncreixement dels autònoms gairebé igual al dels assalariats (el 6,75% vers el 6,76%).

Caracterització dels autònoms per tipus de jornada

Entre els autònoms, la incidència de la jornada completa –el 93,8% dels autònoms treba-llen a jornada completa– és superior a la que trobem entre els assalariats. S’observa tambéque la incidència tendeix a pujar des de l’any 2000 fins al 2004. Aquest comportament esvincula a la disminució del pes de la jornada a temps parcial entre les dones, que cau del15,2% al 12,7%, atès que entre els homes, amb un pes de la jornada a temps parcial al vol-tant del 3%, la situació no varia en termes relatius, i a la incorporació més intensa d’autò-noms amb assalariats, que són els que es mostren amb una incidència de la jornada atemps parcial més baixa, només del 2,3% l’any 2004.

Per branques d’activitat, l’Educació (M), les Activitats sanitàries i veterinàries, i serveissocials (N), i Altres activitats i de serveis prestats a la comunitat, i serveis personals (O)mostren la incidència més alta de la jornada a temps parcial en la seva ocupació autòno-ma, amb percentatges del 46%, 21% i 11% respectivament.

El percentatge de treballadors a temps parcial es mostra més alt tant per als joves, del23,4%, com per als més grans de 65 anys, del 14,5%. Aquesta característica, tot i repro-duir-se per al conjunt dels ocupats, esdevé més intensa per al cas dels joves autònoms.Això podria estar relacionat amb el fet que la figura professional on la jornada a temps par-cial incideix més és la de l’ajudant familiar, amb un 27,4% l’any 2004.

Caracterització dels autònoms per gènere

La dona té una menor presència en el treball autònom que en el treball assalariat. Fenomenque queda recollit en dues dades, per una part només el 32,5% del treball autònom està rea-litzat per dones, mentre que en el cas del treball assalariat és el 43,3%, el treball autònomdels homes representa el 67,5% del total; per una altra part, de les dones ocupades, el13,5% ho fan en treball autònom, mentre que dels homes ocupats ho fan el 19,8%.

Per figures professionals, cal separar la figura de l’ajuda familiar, on el pes de la dona supe-ra el 70% dels ocupats, de les tres figures restants, on el pes de la dona és del 26,5% entreels empresaris amb assalariats, del 31,6% entre els empresaris sense assalariats, i del29,7% entre els cooperativistes.

129


La menor presència de la dona en el treball autònom no té lloc de forma sistemàtica entre lesdisset branques d’activitat analitzades. De fet, en sis d’aquestes (G, H, K, M, N i O)84 la pre-sència de la dona supera el 35% dels ocupats, i destaquen tres branques d’activitat (M, N, iO), on aquest percentatge supera el 50%. D’altra banda hi ha set branques d’activitat (A, B,C, D, F, I i J),85 on el percentatge de dones ocupades en el treball autònom no supera el 35%.

El creixement del treball autònom experimentat des de l’any 2000 fins al 2004 (increment de23.631 homes, i 22.970 dones) ha permès una tímida convergència de la participació de ladona entre els autònoms, que passa del 30,9% al 32,5%. Convergència que s’explica princi-palment per la millora de la participació de la dona en la figura dels empresaris sense assa-lariats, i en menor mesura per la pèrdua de pes de la dona entre els cooperativistes. Mentrel’increment net dels homes autònoms es concentra en la figura dels empresaris amb assala-riats, amb un augment de 25.879 nous ocupats, en el cas de la dona es concentren en la figu-ra de les empresàries sense assalariats, amb un augment net de 22.709 noves ocupades.

Aquesta convergència té lloc amb una relativa estabilitat del percentatge de dones ocupadesque ho fan com a autònomes, al voltant del 13,5%. Aquesta relativa estabilitat es manté pràc-ticament en totes les categories professionals, si bé és cert que tant en la figura dels empre-saris amb assalariats com sense assalariats, hi ha un petit increment en el percentatge dedones ocupades en cada una de les figures, mentre que tant per a la figura dels cooperati-vistes com per a les ajudes familiars hi ha una reducció del percentatge de dones ocupades.

Respecte de l’any 2000 l’estructura de l’ocupació autònoma per gènere entre els diferentssectors d’activitat no ha variat gaire. En tot cas, són destacables els canvis experimentatsper cinc branques d’activitat, on ha tingut lloc una convergència del pes de la dona en el tre-ball autònom respecte del dels homes. En tres d’aquestes, Activitats immobiliàries i de llo-guer, i serveis empresarials (K), Construcció (F) i Indústries manufactureres (D), on la pre-sència de l’home és majoritària i la dona hi guanya pes. I en dos d’aquestes, Educació (M)i Altres activitats i de serveis prestats a la comunitat, i serveis personals (O), on la presènciade la dona és majoritària i hi perd pes.

Caracterització dels autònoms per grups d’edat

El treball autònom es caracteritza per mantenir l’any 2004 una estructura d’edats més enve-llida que el conjunt d’assalariats.

El pes del treball autònom sobre el conjunt dels ocupats es va fent més gran a mesura queincrementa l’edat dels treballadors, que és del 6% entre els treballadors de 16 a 24 anys, idel 51,4% entre els de més de 65 anys.

130

84 Comerç, reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, i articles personals i d’ús domèstic (G),Hoteleria (H), Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarials (K), Educació (M), Activitats sanitàriesi veterinàries, serveis socials (N), i Altres activitats i de serveis prestats a la comunitat; serveis personals (O).

85 Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura (A), Pesca (B), Indústries extractives (C), Indústries manufacture-res (D), Construcció (F), Transport, emmagatzematge i comunicacions (I), i Mediació financera (J).

Per tant, aquestes característiques podrien posar de manifest, entre altres, que el tipus d’ac-tivitat dels autònoms pot requerir en general una major edat, i/o també que els treballadorsautònoms tenen una edat mitjana de jubilació mes tardana.

L’estructura d’edats més envellida del treball autònom en relació amb el conjunt de l’ocupa-ció es reprodueix tant per als empresaris amb assalariats, els empresaris sense assalariats,els cooperativistes, com les ajudes familiars, si bé en el cas de les ajudes familiars la pirà-mide d’edats és més similar a la del conjunt dels ocupats.

En comparació amb l’any 2000, l’estructura d’edats dels autònoms s’ha envellit. Així, l’incre-ment experimentat per l’ocupació autònoma, de 46.601 ocupats, es concentra significativa-ment entre els autònoms de 55 a 64 anys, que augmenten en 25.994 ocupats.

L’envelliment dels autònoms té lloc entre els empresaris sense assalariats, entre els coope-rativistes, i entre les ajudes familiars. Només en el cas dels empresaris amb assalariats elcreixement que hi experimenta l’ocupació té lloc sense un canvi significatiu de la seva “pirà-mide d’edats”.

Des d’una perspectiva de gènere, l’estructura d’edats més envellida dels autònoms en rela-ció amb el conjunt dels ocupats es reprodueix tant per als homes autònoms com per a lesdones autònomes.

Des de l’any 2000, el creixement que han experimentat tant els autònoms homes com donesha tingut lloc amb un envelliment dels dos col·lectius.

Caracterització dels autònoms per nivells d’estudis

La distribució dels autònoms per categories d’estudis86 durant els anys 2000-2004 mostra unpes majoritari de les persones amb estudis de secundària (49,8% l’any 2004 i 48,9% de mit-jana), seguida d’aquells que han assolit estudis de primària (22% l’any 2004 i 26,7% de mit-jana) i d’aquells que han assolit estudis superiors (27,85% per al 2004 i 24,1% de mitjana).La categoria d’analfabets, atesos els percentatges, esdevé residual en la mesura en què laseva proporció no abasta en cap moment ni mig punt percentual.

L’increment que experimenta el treball autònom, 46.601 nous ocupats, entre el 2000 i el2004 es concentra de manera especial entre aquells autònoms amb formació assolida degrau superior, amb un increment de 41.109 ocupats, el 88,2% del total, i menor mesura entreels autònoms amb nivells de formació assolits de secundària, amb un augment de 32.528ocupats, el 69,8% del total; mentre que els autònoms amb nivell de formació assolida de pri-mària experimenten una reducció de 28.104 ocupats.

131


86 Recordem que l’EPA classifica els treballadors amb estudis primaris incomplets dins el grup d’estudis pri-maris (vegeu nota 65).

Tant els empresaris amb assalariats, com els empresaris sense assalariats, com els coope-rativistes comparteixen la característica d’un major pes dels treballadors amb estudis secun-daris, amb un pes al voltant del 50%, seguit dels estudis superiors, amb un pes al voltant del30%, i els estudis primaris, amb un pes proper al 20%, com succeeix entre el conjunt delsocupats. Mentre que per als autònoms en ajudes familiars el pes dels estudis primaris, ambun valor proper al 30%, està per sobre els estudis superiors, amb un pes del 12,6%.

Respecte a l’any 2000, tant per als empresaris amb assalariats com per als empresaris senseassalariats, l’increment de l’ocupació ha tingut lloc amb una millora del nivell formatiu assolitdels seus treballadors, amb un creixement en termes absoluts dels treballadors amb estudissuperiors i amb estudis secundaris, i una caiguda dels treballadors amb estudis primaris.

En el cas dels cooperativistes, que han vist reduir els seus efectius entre l’any 2000 i el 2004,l’estructura formativa d’estudis assolits també ha millorat, ja que la pèrdua d’efectius s’haconcentrat entre aquells que tenen estudis primaris i secundaris, mentre que incrementenels cooperativistes amb estudis superiors.

En el cas de les ajudes familiars, la caiguda d’ocupació ha anat acompanyada d’un empitjo-rament de l’estructura d’estudis assolits, ja que la pèrdua d’efectius es concentra entre aquellsque tenen estudis secundaris i molt especialment entre els que tenen estudis superiors.

Des d’una perspectiva de gènere el nivell de formació assolit dels autònoms que tenen ocupa-ció l’any 2004 és relativament similar entre homes i dones: al voltant del 50% amb estudissecundaris, al voltant del 30% amb estudis superiors, i al voltant del 20% amb estudis primaris.

Des de l’any 2000 fins al 2004 el creixement d’ocupació que experimenten tant els homescom les dones autònoms té lloc amb una caiguda dels autònoms amb nivells de formacióprimàries, i amb un creixement tant d’aquells que tenen estudis secundaris, com més inten-sament dels que tenen estudis superiors.

L’estructura del nivell de formació no es reprodueix de manera sistemàtica entre les dissetbranques d’activitat analitzades.

Destaquen en aquest sentit cinc branques d’activitat (J, K, M, N, O),87 on els nivells de for-mació assolits són més elevats. Així, en totes aquestes, més del 30% dels autònoms tenennivells d’estudis assolits superiors, i al mateix temps menys del 7% dels autònoms en cadauna d’aquestes branques tenen estudis assolits primaris.

132

87 Mediació financera (J), Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarials (K), Educació (M), Activitatssanitàries i veterinàries, serveis socials (N), Altres activitats i de serveis prestats a la comunitat; serveis per-sonals (O).

88 Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura (A), Indústries manufactureres (D), Construcció (F), Comerç, repa-ració de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, i articles personals i d’ús domèstic (G), Hoteleria (H),i Transport, emmagatzematge i comunicacions (I).

Per una altra part, les sis branques d’activitat A, D, F, G, H i I88 es caracteritzen per un clardomini dels autònoms amb estudis assolits secundaris, i pel fet que el pes dels autònomsamb estudis assolits primaris supera en totes aquestes el pes dels autònoms amb estudisassolits superiors. En tot cas, les branques, A, D, H i I comparteixen el fet de tenir un per-centatge d’autònoms amb estudis assolits superiors menor del 15%.

La millora del nivell assolit d’estudis que els autònoms experimenten entre el 2000 i el 2004es reprodueix en la major part de les branques d’activitat econòmica, com a conseqüènciad’un major creixement dels autònoms amb estudis assolits superiors que amb estudis asso-lits secundaris, i d’una caiguda dels autònoms amb estudis assolits primaris. Només en elscasos de la branca d’Hoteleria (H), i en un grau menor les Indústries manufactureres (D) espot percebre un empitjorament del nivell de formació assolit del treball autònom.

El creixement, en termes absoluts, més gran del nombre d’autònoms amb nivell d’estudisassolits superiors l’experimenten les branques d’Activitats immobiliàries i de lloguer, serveisempresarials (K), seguida de la Construcció (F), i del Comerç, reparació de vehicles demotor, motocicletes i ciclomotors, i articles personals i d’ús domèstic (G). De fet, aquestestres branques d’activitat són les que aglutinen el major nombre d’autònoms amb el nivell citatd’estudis, el 34%, l’11% i el 18% respectivament.

CAPÍTOL 4. ANÀLISI DEL TREBALL AUTÒNOM SEGONS INFORMACIÓ DE LA SEGURETAT SOCIAL

L’any 2005 Catalunya concentra el 30,29% del total estatal dels socis treballadors de coo-peratives de treball associat que cotitzen al RETA. Ara bé, cal tenir en compte que el pesd’aquests treballadors sobre el total dels afiliats al RETA a Catalunya és del 2,49%.

Els autònoms de nacionalitat estrangera que cotitzen per RETA es distribueixen, l’any 2005,sobretot al sector Comerç, reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, i arti-cles personals i d’ús domèstic (que aglutina el 26% dels autònoms estrangers), laConstrucció (amb el 18,3%), el sector d’Activitats immobiliàries i de lloguer, serveis empre-sarials (16,8%) i el sector Hoteleria (amb un 14,2%); el sector Industrial manufacturer sesitua a certa distància amb el 7,3%, per bé que també amb un percentatge important.

L’any 2005, l’edat mitjana en el moment d’alta al RETA és de 35 anys, i s’ha mantingut pràc-ticament constant en el període 2000-2005.

El nombre de treballadors autònoms en situació de pluriactivitat a Catalunya l’any 2005 haestat de 23.167, mentre que l’any 2000 era de 15.620. Aquestes xifres mostren com el nom-bre d’autònoms pluriactius creix any rere any, el 8,20% en aquests darrers cinc anys.

L’índex de creació d’empreses ha estat sistemàticament inferior a Catalunya que en el con-junt d’Espanya en el període 2000-2004. Per al 2005 la creació d’empreses ha estat supe-rior a Catalunya.

133


CAPÍTOL 5. LA PROTECCIÓ SOCIAL DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS

Afiliació a la Seguretat Social

El pes mitjà al llarg del període 2000 al 2005 dels treballadors per compte propi (incloent-hiafiliats al RETA, REA i REM per compte propi) sobre el total de l’afiliació a la Seguretat Socialés del 17,91% a Catalunya i del 21,95% a Espanya. La diferència entre aquests percentat-ges és deguda a la importància relativa dels treballadors afiliats al REA per compte propi anivell estatal, molt més elevada que a Catalunya.

Des d’un punt de vista evolutiu i en termes absoluts, el RETA presenta un creixement menysintens que el RG, però també positiu, del 2,70% a Espanya i del 2,29% a Catalunya. Encanvi, els treballadors autònoms afiliats al REA i al REM a Catalunya creixen al llarg del perío-de analitzat (el 5,73% i el 0,10%, respectivament), mentre que a l’Estat davallen (el 0,88%en el cas del REA i l’1,72% en el cas del REM).

El RETA concentra, a continuació del RG, la majoria dels treballadors afiliats al sistema dela Seguretat Social. En concret, els treballadors afiliats a aquest règim representen aCatalunya el 17,11% de mitjana entre els anys 2000 i 2005 sobre el total dels afiliats, men-tre que a nivell estatal aquest valor és del 16,63%. Tenint en compte aquesta importànciarelativa, els treballadors autònoms afiliats al RETA marquen la tendència general del conjuntdels treballadors autònoms.

Partint del comportament descrit d’aquests col·lectius entre l’any 2000 i el 2005, es pot afir-mar que els treballadors autònoms (i afiliats al RETA) creixen amb menor intensitat que elsocupats per compte d’altri (i per tant afilats al RG).

Cal tenir en compte que el procés de normalització dels treballadors immigrants, dut a termedurant l’any 2005, estava limitat al treball per compte d’altri o al servei de la llar familiar.

Pensions i import mitjà

L’any 2005 els afiliats al RETA perceben el 13,42% del total de les pensions atorgades, úni-cament superats pels afiliats al RG, que en perceben el 66,49% del total. Els treballadors afi-liats al REA per compte propi n’han percebut el 5,31%.

L’any 2005 augmenta tant el nombre de pensions com l’import mitjà d’aquestes dels treba-lladors afiliats al RETA (l’1,97% i el 5,71%, respectivament). Aquestes variacions respecte al’any anterior són lleugerament superiors a les experimentades en el total del sistema.

Cotització per incapacitat temporal i contingències professionals

L’any 2005 a Catalunya 537.000 treballadors afiliats al RETA han cotitzat per IT i 29.909 hohan fet també per contingències professionals. El percentatge d’aquests treballadors sobreel total d’afiliats al RETA és del 98,07% i del 5,46%, respectivament.

134

Aquests valors són bastant semblants en l’àmbit de tot l’Estat, si bé hi ha alguna diferènciasignificativa: el percentatge d’afiliats al RETA que cotitzen per IT sobre el total d’afiliats aaquest règim és lleugerament inferior, el 95,45% del total, mentre que en el cas dels que hancotitzat per contingències professionals és gairebé tres punts percentuals superior, el 8,13%.

Per sectors d’activitat, el major nombre d’afiliats al RETA que han millorat la seva proteccióes concentra, tant en el cas d’IT com en contingències professionals i tant en l’àmbit auto-nòmic com estatal, en el comerç, seguit, també en tots els casos, de la construcció.

Cal tenir en compte, però, que la manca de dades oficials sobre la sinistralitat laboral delstreballadors autònoms impedeix una valoració qualitativa i amb profunditat de les dades ana-litzades en aquest apartat.

CAPÍTOL 6. MESURES DE FOMENT DE L’OCUPACIÓ AUTÒNOMA

Capitalització de la prestació d’atur de nivell contributiu

Els beneficiaris d’aquesta modalitat de cobrament de la prestació d’atur en relació amb eltotal de beneficiaris de la prestació d’atur presenta una evolució significativa: parteixen derepresentar l’1,89% a Catalunya (el 2,38% a la resta de l’Estat) l’any 2000 i acaben supo-sant el 12,95% del total dels beneficiaris de la prestació d’atur contributiva a Catalunya l’any2005 (el 13,17% a Espanya).

Malgrat això, cal destacar que aquests percentatges són lleugerament menors a Catalunyaen comparació amb els percentatges estatals. Per tant, podríem afirmar que a Catalunya hiha una tendència menor entre els beneficiaris de la prestació d’atur contributiva a capitalit-zar-ne el cobrament.

L’augment tan significatiu del nombre de beneficiaris és fruit del canvi normatiu introduït perla Llei 45/2002, de 12 de desembre, que va permetre capitalitzar la prestació d’atur als bene-ficiaris d’aquesta que es volguessin constituir com a treballadors autònoms i no tinguessinuna discapacitat igual o superior al 33%. Així, a partir del 2003 els beneficiaris de la capita-lització de la prestació d’atur que s’han constituït com a autònoms representen més del 75%dels beneficiaris totals i el seu pes incrementa any rere any.

Servei de Creació d’Empreses

Al llarg dels darrers cinc anys les activitats del Servei de Creació d’Empreses han incre-mentat el seu nombre. Els principals increments els registra el nombre d’empreses creades(13,05%) i en el nombre dels plans d’empresa finalitzats (12,17%). Tot i això, les empresescreades són de petita dimensió, és a dir, generalment formades per l’emprenedor que lescrea. Aquesta situació s’accentua al llarg dels anys.

La distribució per sexe de les persones emprenedores és bastant equilibrada, si bé al final

135


del període analitzat s’aprecia un lleuger increment del pes del nombre d’empreses creadesper homes en detriment de les creades per les dones.

D’altra banda, en funció del sector d’activitat de l’empresa creada, es constata un clar pre-domini del sector serveis, seguit de la construcció, la indústria i l’agricultura.

Subvencions a la promoció de l’ocupació autònoma

L’any 2005 s’han atorgat un total de 1.429 ajuts a la promoció de l’ocupació autònoma ambun import total de 4.282.522,29 €. D’aquests 1.429 ajuts, el 75,51% són subvencions finan-ceres, el 23,72% són subvencions a fons perdut i el 0,77% restant correspon als ajuts d’as-sistència tècnica. L’import atorgat es distribueix en la mateixa proporció.

Respecte a l’any 2000, el nombre de subvencions ha disminuït el 9,09% així com l’importtotal subvencionat també ha davallat el 5,72%.

Microcrèdits

El microcrèdit és un tipus de préstec dirigit a persones amb dificultats per accedir al sistemacreditici tradicional que impulsen un projecte econòmic sostenible. D’entre altres entitatsfinanceres que en concedeixen, a Catalunya destaca “la Caixa” i Caixa Catalunya, aquestadarrera a través de la Fundació Un Sol Món.

Des de l’inici d’aquests programes (any 2000 i 2001, respectivament), tant el nombre demicrocrèdits com el seu import no ha deixat de créixer. De tal manera, que fins a l’any 2005“la Caixa” ha concedit un total de 1.472 microcrèdits per un import total de 20.909.724 euros,a la vegada que la Fundació Un Sol Món ha concedit un total de 827 microcrèdits, per unimport global de 8.245.858 euros. En ambdós casos, els sectors on es concentren la majo-ria d’iniciatives són el comerç, l’hoteleria i la restauració, i els serveis empresarials. Per últim,entre els microcrèdits concedits per “la Caixa” hi ha una major presència dels homes enfrontles dones (70/30 aproximadament), mentre que la distribució és gairebé igual entre els dossexes en el cas dels microcrèdits concedits per la FUSM.

136

IX. ANNEX

1. PERCENTATGE D’AUTÒNOMS SOBRE EL CONJUNT DELS OCUPATS

Taula A1.1 Evolució per grans sectors del percentatge d’autònoms sobre els ocupats2005 i taxes de creixement del nombre d’autònoms i del nombre d’ocupats.Catalunya 2000-2005

ocupats autònoms2000 2001 2002 2003 2004 20051 (tcaa)2 (tcaa)2

Agricultura i pesca 69,0% 64,0% 65,1% 62,9% 58,0% 56,0% -0,19% -4,59%

Indústria 10,0% 9,5% 9,8% 9,1% 9,0% 10,0% -0,39% -1,89%

Construcció 22,0% 23,7% 25,0% 20,6% 22,0% 25,0% 6,76% 6,75%

Serveis 18,0% 18,6% 18,3% 18,6% 18,0% 17,0% 3,88% 3,36%


137


Taula A1.2 Evolució per branques d’activitat del percentatge d’autònoms sobre elsocupats 2005 i taxes de creixement del nombre d’autònoms i del nombre d’ocupats.Catalunya 2000-2005


A 70,6% 65,5% 66,9% 63,9% 60,1% 57,0% -0,39% -4,31%

B 36,1% 20,7% 31,3% 28,1% 10,6% 30,6% 4,41% -23,11%

C 16,7% 11,2% 8,1% 4,8% 14,3% 9,7% -11,07% -14,36%

D 9,7% 9,7% 10,0% 9,4% 9,2% 10,4% -0,52% -1,79%

E 0,2% 1,0% - - - 2,4% 7,00% -

F 21,7% 23,7% 25,0% 20,6% 21,7% 24,9% 6,76% 6,75%

G 28,2% 31,6% 28,9% 26,6% 27,3% 27,4% 2,12% 1,33%

H 33,1% 27,6% 24,9% 33,6% 30,9% 26,8% 2,46% 0,75%

I 20,9% 18,3% 24,3% 23,6% 19,4% 22,0% 3,75% 1,81%

J 7,0% 5,3% 6,1% 8,3% 8,1% 9,8% -5,00% -1,36%

K 20,2% 22,6% 21,1% 20,7% 22,8% 20,0% 6,62% 9,87%

L - - - - - - 4,07% -

M 2,2% 2,9% 3,4% 4,6% 5,1% 3,7% 8,26% 32,67%

N 6,8% 6,7% 6,9% 5,9% 8,1% 8,1% 4,68% 9,32%

O 25,3% 20,7% 22,4% 21,4% 20,7% 23,5% 5,26% 0,07%

P - - - - - - 4,71% -

Q - - - - - - - -

Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades EPA.(1) mitjana dels tres primers trimestres.(2) taxes de creixement anual acumulatiu calculades per al període 2000-2004.A Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura B PescaC Indústries extractivesD Indústries manufactureresE Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aiguaF ConstruccióG Comerç; reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors i articles personals i d’ús domèsticH HoteleriaI Transport, emmagatzematge i comunicacionsJ Mediació financeraK Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarialsL Administració pública, defensa i seguretat social obligatòriaM EducacióN Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socialsO Altres activitats i serveis prestats a la comunitat; serveis personalsP Llars que ocupen personal domèsticQ Organismes extraterritorials

138

Taula A1.3 Evolució segons jornada del percentatge d’autònoms sobre els ocupats2005 i taxes de creixement del nombre d’autònoms i del nombre d’ocupats. Catalunya 2000-2005


Completa 17,7% 18,0% 18,4% 18,0% 17,7% 17,8% 2,67% 2,57%

Parcial 16,1% 14,8% 9,6% 10,6% 12,1% 14,1% 6,08% -1,33%


Taula A1.4 Evolució segons sexe del percentatge d’autònoms sobre els ocupats 2005i taxes de creixement del nombre d’autònoms i del nombre d’ocupats. Catalunya 2000-2005


Homes 20,3% 20,6% 20,9% 20,0% 19,8% 19,8% 2,29% 1,71%

Dones 13,6% 13,4% 13,0% 13,6% 13,5% 13,8% 3,92% 3,61%


Taula A1.5 Evolució segons edat del percentatge d’autònoms sobre els ocupats 2005i taxes de creixement del nombre d’autònoms i del nombre d’ocupats. Catalunya 2000-2005


de 16 a 24 anys 5,9% 6,2% 6,0% 6,0% 6,0% 8,1% -3,11% -2,48%

de 25 a 34 anys 11,0% 10,7% 11,0% 11,3% 11,0% 10,4% 2,95% 3,15%

de 35 a 54 anys 22,0% 21,9% 21,9% 20,0% 19,5% 19,7% 3,90% 0,90%

de 55 a 64 anys 31,5% 32,6% 30,9% 31,3% 33,0% 31,1% 5,86% 7,07%

més de 65 anys 56,3% 53,6% 51,7% 62,7% 51,4% 61,3% 2,87% 0,54%


139


Taula A1.6 Evolució segons nivells de formació assolits del percentatge d’autònomssobre els ocupats 2005 i taxes de creixement del nombre d’autònoms i del nombred’ocupats. Catalunya 2000-2005


Analfabets 6,4% 4,7% 6,3% 9,1% 8,9% 3,4% 12,94% 22,84%

Educació primària 23,9% 25,5% 24,9% 25,4% 22,6% 23,3% -3,86% -5,22%

Educació secundària 17,2% 17,0% 17,4% 17,1% 17,0% 17,9% 3,69% 3,32%

Educació superior 13,6% 13,8% 14,1% 13,3% 14,8% 13,3% 6,06% 8,43%

Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades EPA.(1) mitjana dels tres primers trimestres.(2) taxes de creixement anual acumulatiu calculades per al període 2000-2004.Analfabets: analfabets i sense estudis .-Educació primària: Estudis primaris incomplets; Estudis primaris complets.-Educació secundària: Ensenyaments per a la formació i inserció laboral que no requereixen una titulació acadèmicade primera etapa de secundària (més de 300 hores); Primera etapa d’educació secundària sense títol: Primera etapad’educació secundària amb títol; Ensenyaments per a la formació i inserció laboral que requereixen una titulació d’es-tudis secundaris de primera etapa (més de 300 hores); Ensenyaments de batxillerat; Ensenyaments de grau mitjà deformació professional específica, arts plàstiques i disseny, i esportives; Ensenyaments de grau mitjà de música i dansa;Ensenyaments per a la formació i inserció laboral que requereixen una titulació d’estudis secundaris de segona etapa(més de 300 hores).-Educació superior: Ensenyaments de grau superior de formació professional específica i equi-valents, arts plàstiques i disseny, i esportives; Títols propis de les universitats i altres ensenyaments que requereixenel títol de batxillerat (2 anys i més); Ensenyaments per a la formació i inserció laboral que requereixen una formacióprofessional de grau superior (més de 300 hores); Ensenyaments universitaris de primer cicle i equivalents, o perso-nes que hagin aprovat 3 cursos d’una llicenciatura o crèdits equivalents; Ensenyaments universitaris de primer i segoncicle, només de segon cicle i equivalents; Estudis oficials d’especialització professional; Doctorat universitari

2. DISTRIBUCIÓ DELS AUTÒNOMS SEGONS TIPOLOGIES

Taula A2.1 Distribució d’autònoms per grans sectors i mitjana del període. Catalunya 2000-2005

2000 2001 2002 2003 2004 20051 Mitjana (2000-2004)

Agricultura i pesca 10,3% 9,3% 9,2% 9,1% 7,8% 7,9% 8,9%

Indústria 15,1% 15,5% 15,5% 13,7% 12,7% 14,1% 14,4%

Construcció 12,0% 13,9% 14,7% 13,1% 14,3% 15,2% 13,9%

Serveis 62,6% 61,3% 60,6% 64,2% 65,2% 62,8% 62,8%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%


140

Taula A2.2 Distribució d’autònoms per branques d’activitat i mitjana del període.Catalunya 2000-2005

2000 2001 2002 2003 2004 20051 Mitjana (2000-2004)

G 24,4% 26,7% 22,9% 22,1% 23,5% 23,1% 23,9%

F 12,0% 13,9% 14,7% 13,1% 14,3% 15,2% 13,6%

K 9,9% 11,0% 10,5% 11,2% 13,2% 10,9% 11,2%

D 14,9% 15,4% 15,5% 13,6% 12,7% 13,9% 14,4%

H 11,4% 9,1% 8,2% 12,5% 10,8% 8,8% 10,4%

A 10,1% 9,2% 9,0% 8,9% 7,8% 7,8% 9,0%

I 7,2% 6,3% 10,0% 8,9% 7,0% 8,7% 7,9%

O 5,8% 4,7% 5,1% 5,2% 5,3% 5,6% 5,2%

N 2,1% 1,9% 2,1% 1,9% 2,7% 2,8% 2,1%

M 0,6% 0,8% 1,0% 1,3% 1,7% 1,3% 1,1%

J 1,2% 0,8% 0,8% 1,1% 1,1% 1,5% 1,0%

B 0,2% 0,1% 0,2% 0,1% 0,1% 0,2% 0,1%

C 0,1% 0,1% 0,0% 0,0% 0,1% 0,1% 0,1%

E 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,1% 0,0%

L 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%

P 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%

Q 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades EPA.(1) mitjana dels tres primers trimestres.A Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura B PescaC Indústries extractivesD Indústries manufactureresE Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aiguaF ConstruccióG Comerç; reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors i articles personals i d’ús domèsticH HoteleriaI Transport, emmagatzematge i comunicacionsJ Mediació financeraK Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarialsL Administració pública, defensa i seguretat social obligatòriaM EducacióN Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socialsO Altres activitats i serveis prestats a la comunitat; serveis personalsP Llars que ocupen personal domèsticQ Organismes extraterritorials

141


Taula A2.3 Distribució d’autònoms segons situació professional. Catalunya 2000-2005

2000 2001 2002 2003 2004 20051

Empresaris amb assalariats 25,5% 25,3% 25,6% 28,5% 29,9% 29,5%

Empresaris sense assalariats 63,6% 65,2% 65,3% 60,9% 62,5% 63,6%

Cooperativista 1,8% 1,4% 1,7% 1,8% 1,2% 1,0%

Ajudes familiars 9,1% 8,1% 7,4% 8,9% 6,4% 5,9%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%


Taula A2.4 Distribució d’autònoms segons jornada i mitjana del període. Catalunya 2000-2005

2000 2001 2002 2003 2004 20051 Mitjana (2000-2004)

Completa 92,9% 93,8% 95,9% 95,3% 93,8% 89,6% 94,4%

Parcial 7,1% 6,2% 4,1% 4,7% 6,2% 10,4% 5,6%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%


Taula A2.5 Distribució d’autònoms segons sexe i mitjana del període. Catalunya 2000-2005

2000 2001 2002 2003 2004 20051 Mitjana

Homes 69,1% 69,9% 70,8% 68,3% 67,5% 66,7% 69,1%

Dones 30,9% 30,1% 29,2% 31,7% 32,5% 33,3% 30,9%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%


Taula A2.6 Distribució d’autònoms segons edat i mitjana del període. Catalunya 2000-2005

2000 2001 2002 2003 2004 20051 Mitjana (2000-2004)

de 16 a 24 anys 4,4% 4,6% 4,0% 3,7% 3,6% 5,0% 4,1%

de 25 a 34 anys 19,0% 18,4% 18,8% 19,4% 19,6% 17,9% 19,0%

de 35 a 54 anys 57,5% 57,0% 58,0% 54,9% 54,4% 54,4% 56,3%

de 55 a 64 anys 17,0% 18,0% 17,3% 19,6% 20,4% 19,8% 18,5%

més de 65 anys 2,1% 2,0% 1,8% 2,5% 2,0% 2,9% 2,1%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%


142

Taula A2.7 Distribució d’autònoms segons nivells de formació assolita i mitjana delperíode. Catalunya 2000-2005

2000 2001 2002 2003 2004 20051 Mitjana (2000-2004)

Analfabets 0,2% 0,1% 0,1% 0,3% 0,4% 0,1% 0,2%

Educació primària 29,9% 29,1% 26,5% 26,3% 22,0% 24,2% 26,7%

Educació secundària 47,9% 47,7% 49,2% 50,1% 49,8% 50,3% 48,9%

Educació superior 22,1% 23,1% 24,2% 23,3% 27,8% 25,5% 24,1%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades EPA.(1) mitjana dels tres primers trimestres.Analfabets: analfabets .-Educació primària: Estudis primaris incomplets; Estudis primaris complets.-Educaciósecundària: Ensenyaments per a la formació i inserció laboral que no requereixen una titulació acadèmica de prime-ra etapa de secundària (més de 300 hores); Primera etapa d’educació secundària sense títol: Primera etapa d’educa-ció secundària amb títol; Ensenyaments per a la formació i inserció laboral que requereixen una titulació d’estudissecundaris de primera etapa (més de 300 hores); Ensenyaments de batxillerat; Ensenyaments de grau mitjà de for-mació professional específica, arts plàstiques i disseny, i esportives; Ensenyaments de grau mitjà de música i dansa;Ensenyaments per a la formació i inserció laboral que requereixen una titulació d’estudis secundaris de segona etapa(més de 300 hores).-Educació superior: Ensenyaments de grau superior de formació professional específica i equi-valents, arts plàstiques i disseny, i esportives; Títols propis de les universitats i altres ensenyaments que requereixenel títol de batxillerat (2 anys i més); Ensenyaments per a la formació i inserció laboral que requereixen una formacióprofessional de grau superior (més de 300 hores); Ensenyaments universitaris de primer cicle i equivalents, o perso-nes que hagin aprovat 3 cursos d’una llicenciatura o crèdits equivalents; Ensenyaments universitaris de primer i segoncicle, només de segon cicle i equivalents; Estudis oficials d’especialització professional; Doctorat universitari.

3. NOMBRE D’AUTÒNOMS SEGONS TIPOLOGIES (VALORS ABSOLUTS)

Taula A3.1 Distribució d’autònoms segons situació professional. Catalunya 2000-2005

1995 2000 2004 20051

Empresaris amb assalariats 102.087 124.134 159.581 166.797

Empresaris sense assalariats 310.382 309.658 333.729 359.500

Cooperativista 17.485 8.807 6.138 5.596

Ajudes familiars 62.792 44.460 34.212 33.559

Total 492.747 487.059 533.660 565.451


143


Taula A3.2 Distribució d’autònoms per branques d’activitat i mitjana del període.Catalunya 2000-2005

1995 2000 2004 20051

A 51.983 49.405 41.422 44.028

B 920 1.002 350 888

C 315 643 346 361

D 77.902 72.659 67.599 78.849

E 487 38 0 419

F 50.106 58.567 76.063 85.968

G 146.138 118.716 125.174 130.728

H 46.848 55.758 57.455 49.816

I 41.742 34.837 37.429 49.162

J 2.725 6.021 5.701 8.559

K 32.479 48.259 70.321 61.842

L 214 0 0 0

M 3.977 2.984 9.246 7.190

N 8.954 10.035 14.335 16.001

O 26.597 28.135 28.218 31.640

P 1.361 0 0 0

Q 0 0 0 0

Total 492.747 487.059 533.660 565.451

Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades EPA.(1) mitjana dels tres primers trimestres.A Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura B PescaC Indústries extractivesD Indústries manufactureresE Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aiguaF ConstruccióG Comerç; reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors i articles personals i d’ús domèsticH HoteleriaI Transport, emmagatzematge i comunicacionsJ Mediació financeraK Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarialsL Administració pública, defensa i seguretat social obligatòriaM EducacióN Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socialsO Altres activitats i serveis prestats a la comunitat; serveis personalsP Llars que ocupen personal domèsticQ Organismes extraterritorials

Taula A3.3 Distribució d’autònoms segons jornada i mitjana del període.Catalunya 2000-2005

1995 2000 2004 20051

Completa 454.520 452.313 500.727 506.824

Parcial 38.226 34.746 32.933 58.627

Total 492.747 487.059 533.660 565.451


144

Taula A3.4 Distribució d’autònoms segons sexe i mitjana del període. Catalunya 2000-2005

1995 2000 2004 20051

Homes 338.100 336.490 360.121 377.387

Dones 154.647 150.569 173.538 188.064

Total 492.747 487.059 533.660 565.451


Taula A3.5 Distribució d’autònoms segons edat i mitjana del període. Catalunya 2000-2005

1995 2000 2004 20051

de 16 a 24 anys 34.691 21.521 19.461 28.215

de 25 a 34 anys 92.050 92.392 104.575 101.417

de 35 a 54 anys 275.743 280.024 290.281 307.506

de 55 a 64 anys 79.590 82.764 108.758 111.923

més de 65 anys 10.672 10.360 10.585 16.390

Total 492.747 487.059 533.660 565.451


Taula A3.6 Distribució d’autònoms segons nivells de formació assolits i mitjana delperíode. Catalunya 2000-2005

1995 2000 2004 20051

Analfabets 35.888 836 1.904 444

Educació primària 178.198 145.639 117.535 136.738

Educació secundària 220.550 233.091 265.619 284.292

Educació superior 58.111 107.493 148.602 143.977

Total 492.747 487.059 533.660 565.451

Font: elaboració pròpia a partir de la base de dades EPA.(1) mitjana dels tres primers trimestres.Analfabets: analfabets . - Educació primària: Estudis primaris incomplets; Estudis primaris complets. - Educaciósecundària: Ensenyaments per a la formació i inserció laboral que no requereixen una titulació acadèmica de prime-ra etapa de secundària (més de 300 hores); Primera etapa d’educació secundària sense títol: Primera etapa d’educa-ció secundària amb títol; Ensenyaments per a la formació i inserció laboral que requereixen una titulació d’estudissecundaris de primera etapa (més de 300 hores); Ensenyaments de batxillerat; Ensenyaments de grau mitjà de for-mació professional específica, arts plàstiques i disseny, i esportives; Ensenyaments de grau mitjà de música i dansa;Ensenyaments per a la formació i inserció laboral que requereixen una titulació d’estudis secundaris de segona etapa(més de 300 hores). - Educació superior: Ensenyaments de grau superior de formació professional específica i equi-valents, arts plàstiques i disseny, i esportives; Títols propis de les universitats i altres ensenyaments que requereixenel títol de batxillerat (2 anys i més); Ensenyaments per a la formació i inserció laboral que requereixen una formacióprofessional de grau superior (més de 300 hores); Ensenyaments universitaris de primer cicle i equivalents, o perso-nes que hagin aprovat 3 cursos d’una llicenciatura o crèdits equivalents; Ensenyaments universitaris de primer i segoncicle, només de segon cicle i equivalents; Estudis oficials d’especialització professional; Doctorat universitari.

145


146

Documents

Informe sobre autònoms a Catalunya - ctesc.gencat.catctesc.gencat.cat/doc/doc_13992740_1.pdf · 2007-05-22 · VI. LA PROTECCIÓ SOCIAL DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS 90 VI.1. Evolució