Informe de reunions a Catalunya 2011 - Turismeact.gencat.cat/wp-content/uploads/2013/02/Resum-Informe...Informe de l’ativitat de reunions a Catalunya 2011 5 concentra el 35% de gestors,

Informe de l’activitat de reunions a Catalunya 2011

1

Un nou enfocament metodològic

L’informe de l’activitat

de reunions a

Catalunya 2011 s’ha

concebut a partir d’una

nova base

metodològica: la

comptabilització per

enquestació dels

esdeveniments que

han tingut lloc a

Catalunya l’any 2011.


Resum executiu

Informe de reunions a Catalunya 2011

2

1. INTRODUCCIÓ

1.1 PRESENTACIÓ

Segons l'Associació Internacional de Congressos i Convencions (ICCA), "el turisme de negocis és el

subministrament d’instal·lacions i serveis als milions de delegats que cada any assisteixen a reunions,

congressos, exposicions, esdeveniments de negocis, viatges d'incentiu i esdeveniments empresarials".

Per la seva banda, l’Organització Mundial del Turisme (OMT), defineix aquest sector com la “indústria de

les reunions”, afegint que la categoria de negocis i motius professionals podria dividir-se en "assistència a

reunions, conferències o congressos, fires comercials i exposicions" i en "d’altres negocis i motius

professionals".

El terme “indústria de les reunions” és també el més acceptat entre els organismes internacionals que

defineixen el panorama del turisme de reunions al món. Així, l'Associació Internacional de Congressos i

Convencions (ICCA), la Meeting Professional International (MPI) i Reed Travel Exhibitions han escollit

aquesta definició en substitució de l’acrònim MICE (Meetings, Incentives, Conferences and Exhibitions),

argumentant que aquest darrer no reconeix el caràcter industrial del turisme de reunions.

Tenint en compte aquestes definicions acceptades internacionalment, aquest informe posa de relleu el

panorama de la indústria de les reunions a Catalunya l’any 2011; tanmateix, excloent de l’àmbit d’estudi

les fires comercials i les exposicions.

Així, l’informe de l’activitat de reunions a Catalunya 2011 recull les informacions de les reunions

mantingudes a Catalunya del tipus congressos, convencions, incentius i jornades com a objecte del

mateix, si bé, incorpora també, una aproximació a conèixer d’altres reunions no reconegudes

internacionalment.

Finalment, i tenint en compte aquest darrer aspecte d’objecte d’estudi i exclusió, a partir d’ara, aquest

document farà referència, exclusivament, a l’activitat de reunions a Catalunya l’any 2011.

1.2 ANTECEDENTS

Turisme de Catalunya (actualment l’Agència Catalana de Turisme), per tal de dotar de coneixement la

indústria de les reunions catalana, va iniciar l’any 2005 l’“Inventari del Turisme de Negocis a Catalunya”

amb la finalitat d’identificar i crear una base de dades de l’oferta potencial d’espais per acollir reunions i

esdeveniments a Catalunya.


3

Un cop elaborat el primer l’inventari d’espais, es va encarregar el primer “Inventari de l’activitat de

turisme de reunions” generades amb dades de 2005. Aquest inventari, juntament amb el dels espais, va

ser actualitzat anualment fins 2007, consolidant la metodologia i permetent un treball paral·lel d’obtenció

d’informació de l’ús que es feia d’aquests espais, donant com a resultat l’ús de l’oferta de reunions. L’any

2008 i 2009 es va fer un pas endavant, tot incloent a la metodologia l’oferta a nivell municipal.

A partir del 2010, el lideratge del Catalunya Convention Bureau (CCB) de l’Agència Catalana de Turisme en

el territori aposta per fomentar el col·laboracionisme entre la resta de Convention Bureaux o entitats

locals de promoció del turisme de reunions presents a Catalunya (en endavant CBs) i s’intenta anar més

enllà en la metodologia per assolir una major quota de consens dels resultats finals d’ús de l’oferta a

partir d’una major fiabilitat de la informació de base (aquella que s’obté directament als gestors d’espais

de reunions1) entre els diferents CBs.

Aquesta fita implica dues modificacions metodològiques en relació al treball que es va portar a terme fins

al 2009:

La informació dels gestors dels espais s’ha facilitat verticalment entre els CBs d’acord a la seva

situació geogràfica i a la pertinença com a membre d’un CB, és a dir, que el gestor d’un espai

facilita la informació una única vegada i posteriorment són els CBs qui la trameten als seus

homòlegs.

La informació sol·licitada als gestors dels espais es consensua entre els CBs d’acord als

coneixements reals que aquests tenen dels esdeveniments, fet que redueix la informació

resultant final, però és més fiable.

Així, amb aquestes noves aportacions i modificacions metodològiques, s’ha concebut l’actual Informe de

l’activitat de les reunions de Catalunya 2011.

1.3 AGRAÏMENTS

Per portar a terme aquest projecte, s’ha comptat amb la col·laboració dels diferents CBs i gestors d’espai

repartits pel territori.

En aquest sentit, s’agraeix la participació i implicació dels CBs, ja sigui en la recepció i captació de dades

com en la coordinació amb les iniciatives locals i gestors d’espais. En concret, han col·laborat el Barcelona

Convention Bureau, l’Aran Natura Convention Bureau, el Baix Llobregat Meetings and Events, el Barcelona

Province Convention Bureau, el Costa Daurada Convention Bureau, el Girona Convention Bureau, el Lleida

1 S’entén per gestor d’espais aquells ens amb propietat o gestió directa de sales de reunions.


4

Convention Bureau, el Lloret Convention Bureau, Reunions entre Volcans de l’Ajuntament d’Olot, el Sitges

Convention Bureau i el Tarragona Convention Bureau. Agrair especialment als CBs que han facilitat la

tasca de captació de les enquestes dins el seu àmbit territorial (incloent membres i no membres dels seus

CBs).

Tanmateix cal agrair ben especialment l’esforç de tots els gestors d’espai implicats en aquest projecte, ja

que han estat aquests qui finalment han generat les informacions necessàries per portar a terme

l’informe de l’activitat de les reunions a Catalunya l’any 2011.

2. RESUM EXECUTIU

Tot i la seva consolidació com a activitat, la indústria de les reunions a Catalunya continua essent un

segment de mercat en emergència.

Aquest caràcter emergent té els seus orígens tant en la demanda com en la pròpia oferta. La demanda,

força consolidada, encara disposa d’un potencial força notori; i l’oferta de Catalunya ha experimentat en

els darrers anys un important creixement pel que fa a construcció de noves infraestructures i

equipaments, consecució d’una estructura d’organitzacions dinamitzadores de la demanda i en la creació

d’una oferta privada cada vegada més especialitzada en aquest àmbit de l’activitat a Catalunya.

Fruït del present estudi, inicialment s’identifiquen 1.828 gestors d’espai amb instal·lacions i serveis amb

capacitat per acollir reunions, dels quals se’n coneixen 369 que comercialitzin molt activament reunions. 2

Pel que fa als gestors d’espais, sales i capacitat, la distribució territorial seria la següent: en primer lloc es

troba la província de Barcelona, amb un 40% dels gestors, el 52% de les sales i el 54% de les places, amb

un alt percentatge dels quals a la ciutat de Barcelona. Seguidament, la província de Girona, la qual

2 Gestors actius són aquells que estan orientats a la indústria de les reunions i no actius els que no ho fan com a

activitat principal, no es comercialitzen com a tals.

1.459 80%

369 20%

Gestors d'Espais a Catalunya

No Actius Actius

1.127 43% 1.485

57%

Sales comercialtzades Catalunya

No Actius Actius

240 52%

222 48%

Capacitat a Catalunya (milers de places)

No Actius Actius


5

concentra el 35% de gestors, el 25% de sales i el 22% de places. En tercer lloc, la província de LLeida3, amb

el 15% dels gestors, el 12% de les sales i 10% de les places. I a la província de Tarragona s’ubiquen el 10%

dels gestors, l’11% de les sales i el 14% de les places.

Per tipologia d’espai4, els hotels concentren el 59% de gestors, el 65% de sales i el 44% de places.

Seguidament es situen els espais de reunions, amb un 14% de gestors, un 18% de sales i un 39% de places.

Però els espais de reunions són els que tenen les capacitats més grans i major mitja per establiments.

El panorama de la indústria de les reunions a Catalunya s’estructura en tres dimensions que conformen

realitats independents i totalment diferents, tant des del punt de vista de la demanda com de l’oferta, en

la seva pròpia estructuració, en tots els elements de màrqueting i en el propi impacte que generen en el

territori. Aquestes són, primerament la dimensió dels megaesdeveniments, segonament el gruix de les

3 Cal tenir en compte les peculiaritats de la recollida de dades a la província de Lleida (veure nota final)

4 Tipus de gestors d’espais: hotel, espai de reunions (centres de reunions, palaus de congressos, auditoris, etc.),

acadèmic (universitats, centres d’estudis, instituts, etc.), hostaler (restaurants, càterings, hostals, etc.), Altres (castells, esglésies, casals, biblioteques, museus, jardins... els quals disposen de sales o espais per realitzar reunions mínimament adaptats a tal efecte).

147 40%

130 35%

55 15%

37 10%

Gestors d'Espais per províncies

Barcelona Girona

Lleida Tarragona

776 52% 362

25%

180 12%

167 11%

Sales per províncies

Barcelona Girona

Lleida Tarragona

120 54% 48

22%

22 10%

31 14%

Capacitat per províncies (milers de places)

Barcelona Girona

Lleida Tarragona

50 14% 18

5%

219 59%

44 12%

38 10%

Espais de reunions a Catalunya per tipus de gestor

Espai de Reunions Acadèmic

264 18% 55

4%

975 65%

90 6%

101 7%

Sales de reunions a Catalunya per tipus de gestor

Espai de Reunions Acadèmic Hotel Hostaler Altre

85 38%

6 3%

98 44%

9 4%

23 11%

Capacitat MICE (milers de places) a Catalunya per tipus de gestor

Espai de Reunions Acadèmic Hotel Hostaler Altre


6

reunions pròpiament dites (congressos, convencions, incentius i jornades), i tercerament les reunions

menors.

Els megaesdeveniments són esdeveniments excepcionals que agrupen les reunions de 6.000 o més

delegats, amb una repercussió sobre el territori molt elevada.

L’any 2011, 9 megaesdeveniments han aportat més d’un quart del nombre de delegats de reunions

comptabilitzats a Catalunya, tenint en compte, en mitjana, una aportació de gairebé 30.000 delegats (la

mitjana general per reunió a Catalunya l’any 2011 és de 229 delegats).

Aquests megaesdeveniments es concentren en dos gran pols d’activitat a Catalunya: en primer lloc, a la

ciutat de Barcelona i, en segon, a la província de Tarragona. A més, el poc volum de reunions que

representa fa que la seva distribució temporal no sigui permanent, recaient en puntes d’activitat

puntuals.

El gruix de les reunions pròpiament dites (congressos, convencions, incentius i jornades), representa el

95% (4.430) de les reunions a Catalunya i el 71% dels delegats (716.466). Aixopluga la majoria d’ens

dinamitzadors (gestors d’espai) d’aquesta activitat al territori català, i es consolida com el gran eix

vertebrador d’aquest sector d’activitat a Catalunya.

A diferència de la concentració dels grans megaesdeveniments en dos grans pols d’activitat i en períodes

temporals molt puntuals, aquestes reunions es distribueixen més equitativament pel territori català, i la

seva repercussió es manté durant tot el període, afavorint així una millor repartició espaial i temporal a

Catalunya.

Les reunions menors, o aquelles que es realitzen amb menys de 40 delegats i/o són d’una durada inferior

a 6 hores, també juguen un paper fonamental a Catalunya, tenint en compte les característiques del

mateix territori; conformen el microteixit d’esdeveniments de reunions a Catalunya.

L’any 2011 s’han produït, com a mínim, 2.089 reunions menors a Catalunya, que han generat, com a

mínim, 119.147 delegats, malgrat oferir un rati de delegats per reunió força baix (39 delegats per reunió).

4.209 95%

9 0,2%

221 5%

% de megaesdeveniments vs altres reunions

Resta de reunions Megaesdeveniments Nhs/Nhc

716.466 71%

267.219 26%

31.687 3%

% de delegats de megaesdeveniments vs altres reunions

Resta de reunions Megaesdeveniments Nhs/Nhc


7

A continuació es presenta el gruix de la informació que fa referència al conjunt de les dues primeres

dimensions comentades, deixant al marge les reunions menors. Tampoc es posa de manifest les

nacionalitats dels delegats de les reunions per falta de significació estadística, així com d’altres variables

poc fiables pel que fa al seu tractament estadístic.

2.1 REUNIONS A CATALUNYA (CONGRESSOS, CONVENCIONS I

JORNADES)

2.1.1 Quantificació de les reunions i delegats a Catalunya

L’any 2011 a Catalunya s’han realitzat 4.439 reunions, a les quals han participat 1.015.372 delegats.

Tenint en compte la conjuntura econòmica actual, les xifres són significatives.

Les convencions – incentius representen la tipologia de reunions més realitzades pel que fa al nombre

d’esdeveniments i delegats. Les 2.169 convencions – incentius registrades, representen el 49% del

total que van generar més de 378.000 delegats, un 37% del total.

Qualitativament, els congressos són la tipologia de reunions que aporten un major benefici: els 559

congressos (13% de reunions), aporten 345.000 participants (34% de delegats totals), el que comporta

559 13%

2.169 49%

1.711 38%

% de reunions segons tipus

Congrés Convenció / Incentiu Jornada / Curs / Seminari

345.336 34%

378.763 37%

291.273 29%

% de delegats segons tipus


4.439 reunions / 1 milió de delegats

559 congressos / 345.336 delegats

2.169 convencions - incentius /

378.763 delegats

1.711 jornades / 291.273 delegats


8

una ràtio participant/reunió de 618, tres vegades superior a la resta de reunions. Cal remarcat que en

la mitjana s’inclouen els 9 megaesdeveniements.

De forma orientativa i salvant diferències metodològiques, el contrast amb els resultats d’anys anteriors

indica que el nombre de reunions ha decrescut, tot i haver augmentat el nombre de delegats.

Donada la situació econòmica de constricció durant l’any 2011 als mercats català i resta d’Espanya, el

nombre de reunions amb orientació a aquests mercats ha descendit fortament, això es visualitza a la

següent taula, on s’aprecia que s’han deixat de celebrar moltes reunions nacionals i regionals.

Així, i en termes de delegats, si els resultats de 2009 es van considerar com a bons, essent qualificat

l’any com el segon millor de la indústria de les reunions a Catalunya, si es tenen en compte només els

anys en què s’ha realitat l’informe, es pot afirmar que 2011 ha estat el millor any pel que fa al nombre

de delegats a Catalunya.

Els nivells de qualitat de les reunions a Catalunya mantenen uns llindars força elevats, seguint la

mateixa tònica apuntada en les xifres de l’any 2009, on també eren els congressos i les convencions –

incentius les que ostentaven la majoria absoluta de les reunions a Catalunya.

618

175 170 229

0

100

200

300

400

500

600

700

Catalunya

Ràt

io (

Del

egat

s/R

eun

ió)

Congrés Convenció / Incentiu Jornada / Curs / Seminari Totes

2011 2009 2008 2006 2005

Reunions 4.439 5.075 5.249 4.372 3.093

Participants 1.015.372 936.665 959.303 859.702 524.600

Ràtio 229 184 183 197 170

Reunions Reunions

2011 2009 2008 2006 2005

Internacional 1.986 1.520 1.345 1.217 1.051

Espanya 1.111 1.552 2.012 1.034 811

Català, comarcal, local 1.062 2.003 1.892 1.751 551

Total 4.439 5.075 5.249 4.372 3.093


9

2.1.2 Característiques de les reunions

Àmbit geogràfic

Coneixent el 94% de l’àmbit de les reunions, de les 4.439

reunions celebrades a Catalunya durant l’any 2011, 1.986 són

d’àmbit internacional (45%), 1.111 d’àmbit estatal (25%) i

1.062 d’àmbit català (24%).

L’element qualitatiu d’aquest comportament encara és més

rellevant si l’anàlisi es realitza per participants, ja que 587.000 són d’àmbit internacional (58%),

163.000 d’àmbit estatal (16%) i 174.000 d’àmbit català (17%).

La ciutat de Barcelona és la que s’orienta més cap a l’exterior de Catalunya, aportant la immensa majoria

de reunions i delegats estatals i internacionals, mentre que a la resta de demarcacions territorials s’hi ha

realitzat les reunions amb delegats d’àmbit català majoritàriament.

77 17

8 304

157

567

1.36

0

828

366

322

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

No

mb

re d

e re

un

ion

s


14

44

287

24

71

240

136

48 60

50

100

150

200

250

300

350

No

mb

re d

e d

eleg

ats

(mile

rs)


113

24

2

80 2

09

56

24 80

258

572

19

0

34 9

5

28

20 84 88

1.57

9

106

21 11

7

40

31

29

63

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

Bar

celo

na

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Gir

on

a

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Llei

da*

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Tarr

ago

na

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Barcelona Girona Lleida* Tarragona

No

mb

re d

e re

un

ion

s

1.Regional / Catalunya 2.Nacional / Estatal / Espanya 3.Internacional

Conegut 94%

Nhs/Nhc 6%

Coneixement de l'àmbit de les reunions


10

Seu (espai físic)

Coneixent el 93% de l’àmbit de les reunions, de les 4.439 reunions

celebrades a Catalunya durant l’any 2011, 2.635 es realitzen a hotels

(59%), 351 a palaus de Congressos (8%) i la resta a altres espais

(26%).

L’element qualitatiu d’aquest comportament encara és més rellevant

si l’anàlisi es realitza per participants, ja que 310.000 del total de delegats a Catalunya s’ha reunit en

hotels (31%), 403.000 a palaus de congressos (41%) i 136.000 a la resta d’espais (13%).

29 44

20 23

13

2 13 30

90

27

7 10

6 2 10 11

52

5

16

8 13

7 2 11

6

100

200

300

400

500

600

Bar

celo

na

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Gir

on

a

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Llei

da*

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Tarr

ago

na

Res

ta d

e p

roví

nci

a


No

mb

re d

e d

eleg

ats

(mile

rs)

1.Regional / Catalunya 2.Nacional / Estatal / Espanya 3.Internacional

96

76 19

0

92

9 33 1

24

66

1.6

99

3 11 13

8

13

1

63

746

181

45

10

2

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

1.Palau congressos 2.Auditori 3.Sala d'hotel 4.Universitat 5.Espai singular 6.Altra

No

mb

re d

e re

un

ion

s


259

19

35

14

3 6

81

10

209

2

27

64

12

67

15

5 2

2 50

100

150

200

250

300

1.Palau congressos 2.Auditori 3.Sala d'hotel 4.Universitat 5.Espai singular 6.Altra

No

mb

re d

e d

eleg

ats

(mile

rs)


Conegut 93%

Nhs/Nhc 7%

Coneixement de la seu de les reunions


11

Dimensió

Amb un coneixement del 95% de les reunions en relació a la seva

dimensió, s’observa que la majoria de les reunions acollides a

Catalunya es concentren entre els 50 i els 249 delegats (2.762

reunions – 62%) i, en segona instància, entre els 40 a 50 delegats

(752 reunions – 17%).

Tal i com succeeix repetidament en aquesta anàlisi, aquesta dada canvia radicalment si el que es té en

compte és el nombre de delegats de les reunions. En aquest cas, el 42% del nombre de delegats que han

assistit a algun tipus de reunió a Catalunya l’any 2011 es concentra en reunions de més de 1.000 delegats.

Aquesta dimensió superior a 1.000 delegats no es concentra tan sols en els congressos, sinó que

també succeeix el mateix pel que fa a les convencions – incentius, i encara a les jornades.

Els megaesdeveniments aporten més d’una quarta part dels delegats totals. Per aquesta característica

les diferències territorials són lleugerament perceptibles respecte a les reunions i força destacables en

nombre de delegats. Així, el nombre de delegats per a dimensions de reunions amb més de 1.000

delegats la ciutat de Barcelona té una aportació molt diferenciada a la resta de demarcacions

territorials, destacant també la província de Tarragona com la única, a part de la ciutat de Barcelona,

que aporta megareunions.

32

123

190

97

47

14 15

3

372

729

629

215

54

18

5 3

348

626

465

161

38

20

11

3 0

100

200

300

400

500

600

700

800

40 a 50 50 a 99 100 a 249 250 a 499 500 a 999 1000 a 1999 2000 a 5999 6000 o Més

No

mb

re d

e re

un

ion

s


1 8

29 33

30

17

42

178

16

48

92

69

36

22

17

59

15

40

65

51

24

23 3

8

30

50

100

150

200

40 a 50 50 a 99 100 a 249 250 a 499 500 a 999 1000 a 1999 2000 a 5999 6000 o Més

No

mb

re d

e d

eleg

ats

(mile

rs)


Conegut 95%

Nhs/Nhc 5%

Coneixement de la dimensió de les reunions


12

Durada

Tenint en compte que coneixem el 95% de la durada de les reunions, a

Catalunya l’any 2011 hi van haver 1.518 reunions de 3 o 4 dies (34% del

total) amb 372 delegats (37%), 1.148 de 1 dia (26%) amb 209.000 delegats

(21%), 751 de 2 dies (17%) amb 157.000 delegats (16%), 550 de 5 o 6 dies

(12%) amb 99.000 delegats (10%) i la resta de reunions superiors a 6 dies

(6%) aportant més de 146.000 delegats (14%), xifra elevada degut a la

celebració d’un megaesdeveniment de 7 dies.

39

9

71

49 7

7

16 18 28

94

74

6

91 1

13

18

8

28 35

87

19

0

70

0

10

3

82

14

0

52

19 5

6

13

2

29

7

39

30 33

17

2 13 4

2

99

9 4

1 7 1 6 12 30

7 4

0 3 0 3 5 21

2 2 1

1

0 2 2 6 0 0 0 0 0 0 3

0

100

200

300

400

500

600

700

800

Bar

celo

na

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Gir

on

a

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Llei

da*

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Tarr

ago

na

Res

ta d

e p

roví

nci

a


No

mb

re d

e re

un

ion

s 40 a 50 50 a 99 100 a 249 250 a 499 500 a 999 1000 a 1999 2000 a 5999 6000 o Més

17

3 2 3 1 1 1 4

50

6 7 12

2 2 5 12

104

14

11 19

8 2 8

19

95

12

10

11

5 1 4

13

64

6 3 1 5 1 4 8

38

8 4 4 4 6

62

7 10

2 2 8 6

21

7

50

50

100

150

200

250

Bar

celo

na

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Gir

on

a

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Llei

da*

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Tarr

ago

na

Res

ta d

e p

roví

nci

a


No

mb

re d

e d

eleg

ats

(mile

rs)

40 a 50 50 a 99 100 a 249 250 a 499 500 a 999 1000 a 1999 2000 a 5999 6000 o Més

Conegut

95%

Nhs/Nhc 5%

Coneixement de la durada de les reunions


13

Mentre que la ciutat de Barcelona compta amb reunions majoritàriament per sobre de 2 dies, on la

majoria tenen una durada d’entre 3 i 4 dies, a la resta de demarcacions la durada majoritària és de 1

dia.

0

15

7 28

5

61

18

0

40

0

1.0

17

40

4

20

4

1.1

48

19

4

21

6

85

29

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

De 1 dia De 2 dies De 3 a 4 dies De 5 a 6 dies 7 o més dies

No

mb

re d

e re

un

ion

s Congrés Convenció / Incentiu Jornada / Curs / Seminari

20

9

15

7

37

3

99

14

6

43

17

1

19

10

6

89

16

6

68

36

50

100

150

200

250

300

350

400


No

mb

re d

e d

eleg

ats

(mile

rs)


34

216

22

1

193

70

20 12

6

268

488

53

23

66

8

7 21 8

5

1.10

1

41

32

14

1

35

32 38

98

449

8

7 33

9 15

7 22

226

4 1 7 2

1 3 7

0

200

400

600

800

1.000

1.200

Bar

celo

na

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Gir

on

a

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Llei

da*

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Tarr

ago

na

Res

ta d

e p

roví

nci

a


No

mb

re d

e re

un

ion

s


22 3

9

31

18

14

2

21

62

95

6 5 7 1 2

40

30

5

6 10

18

9 3 9 13

86

3 1 4 1 1 1 2

14

0

2

1 1 1 2

50

100

150

200

250

300

350

Bar

celo

na

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Gir

on

a

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Llei

da*

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Tarr

ago

na

Res

ta d

e p

roví

nci

a


No

mb

re d

e d

eleg

ats

(mile

rs)



14

Temporalitat

Tenint en compte que coneixem la data d’inici del 95% de les

reunions a Catalunya l’any 2011, podem dir que hi van haver 1.091

reunions al primer trimestre (25% del total) amb 266 delegats

(26%), 1.431 al segon trimestre (32%) amb 270.000 delegats (27%),

663 al tercer trimestre (15%) amb 233.000 delegats (23%) i 1.033 al

quart trimestre (23%) amb 215.000 delegats (21%).

A les dades s’aprecia una distribució temporal força equitativa en nombre de delegats, tot i que no ho

és en nombre de reunions. En aquest sentit, els megaesdeveniments provoquen una lectura

esbiaixada de la realitat, ja que en el tercer trimestre n’hi va haver un que va aportar 100.000 delegats

i que, si no s’hagués realitzat, faria que aquest trimestre quedés en tercera posició, per darrera del

segon i el quart trimestre.

102

212

81

126

38

51

9

671

381

454

144

470

54

8

201

45

3

39

0

100

200

300

400

500

600

700

800

1er trimestre 2n trimestre 3er trimestre 4t trimestre Nhs/Nhc

No

mb

re d

e re

un

ion

s


95

58

128

57

7

99

12

3

68 69

19

71

89

37

88

6

20

40

60

80

100

120

140

1er trimestre 2n trimestre 3er trimestre 4t trimestre Nhs/Nhc

No

mb

re d

e d

eleg

ats

(mile

rs)


Conegut 95%

Nhs/Nhc 5%

Coneixement del trimestre de les reunions


15

Sector d’activitat

Disposant del 91% de la informació relativa al sector d’activitat, es pot afirmar que un gran nombre

de sectors diversos realitzen reunions a Catalunya.

S’observa un gran volum de reunions i de delegats en el concepte “Altres” que podria esbiaixar la

importància dels diferents sector citats, tot i que donada la diversificació de sectors és molt probable

que aquest biaix en cas de produir-se dos baix.

S’aprecien 5 sectors amb destacada aportació en nombre de reunions: Farmacèutic, Tecnològic,

Acadèmic, Mèdic i Financer, aportant entre 249 i 519 reunions a l’any 2011. Aquests 5 sectors

concentren el 38% de les reunions i el 41% dels delegats a tot Catalunya.

Tot i això, si tenim en compte el nombre de delegats cal afegir-hi a la llista anterior el sector de

l’alimentació i el sector públic, aportant, els 7 sectors, el 43% de les reunions i el 49% de delegats.

La rellevància del sector tecnològic i, especialment, el tèxtil en relació al nombre destacat de delegats

cal atribuir-la als megaesdeveniments.

29

1 35

1

44

9

38

3

62

2

42

6

21

7

84

36

2

47

1

38

2

18

0

0

100

200

300

400

500

600

700

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

No

mb

re d

e re

un

ion

s

51

12

4

91

60

11

8

91

32

27

17

5

97

91

27

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre No

mb

re d

e d

eleg

ats

(mile

rs)


16

2.1.3 Distribució territorial de les reunions

Província, capital i resta

La ciutat de Barcelona aporta el 52% de les reunions i el 65% de delegats del global de reunions

realitzades a Catalunya el 2011 (incloent els congressos, les convencions – incentius i les jornades-

cursos-seminaris).

I, junt amb la resta de la província de Barcelona (12% de les reunions i 8% dels delegats), fan un total

del 64% de les reunions i un 72% dels delegats del total de reunions de Catalunya.

Seguidament, la Província de Tarragona aglutina el 16% de les reunions i el 15% dels delegats sobre el

total de reunions realitzades a Catalunya el 2011.

En tercer lloc, la província de Girona ha acollit el 16% de les reunions i el 9% dels delegats que s’han

reunit a Catalunya durant el 2011.

La província de Lleida, per la seva banda, ha acollit el 5% de les reunions i el 3% dels delegats que .5

5 Cal tenir en compte la peculiaritat de la recollida de dades de la província de Lleida (veure nota final).

519

324

308

285

249

150

144

128

127

112

101

95

93

81

75

72

72

70

67

60

58

39

37

33

24

7 7 6 5 5 4 3 2 2 1 1 0 689

384

69.4

61

131.

572

55.1

93

78.4

15

80.5

24

22.9

72

15.3

26

41.5

78

13.0

29

11.4

68

6.90

5

37.0

09

10.9

32

7.73

7

9.14

9

16.1

53

22.2

33

20

.91

5

8.34

7

14.0

75

8.95

1

2.57

0

2.75

1

3.85

6

3.88

9

1.04

5

1.3

40

101.

200

780

280

230

175

160

31

0

150

57

0

154.

561

60.0

74

0

20000

40000

60000

80000

100000

120000

140000

160000

180000

0

100

200

300

400

500

600

700

800

Salu

t-Fa

mac

èuti

ca

Sect

or-

Tecn

olò

gic

Sect

or-

Aca

dèm

ic/C

ien

tífi

c

Salu

t-M

èdic

Sect

or-

Fin

ance

r/B

anc

Ind

ust

rial

Ind

ust

rial

-Alt

re

Ind

ust

rial

-Alim

enta

ció

Sect

or-

Form

ació

/Ed

uca

ció

Ind

ust

rial

-Qu

ímic

Sect

or-

Emp

resa

Sect

or-

Pú

blic

Ind

ust

rial

-Au

tom

oci

ó

Sect

or-

Turi

sme

Sect

or-

Co

nsu

lto

ria

Salu

t-A

ltre

Ass

oci

ació

Ind

ust

rial

-In

form

àtic

a

Sect

or-

Ass

egu

ran

ces

Sect

or-

Po

lític

Sect

or-

Mo

da

Sect

or-

Co

mer

cial

Ind

ust

rial

-Tel

eco

mu

nic

acio

ns

Sect

or-

Cu

ltu

ra

Sect

or-

Edit

ori

al

Sect

or-

Esp

ort

s

Sect

or-

Au

dio

visu

al

Ind

ust

rial

-Tex

til

Sect

or-

Serv

eis

Sect

or-

Logí

stic

a/d

istr

ibu

ció

Sect

or-

Imm

ob

iliar

i

Ind

ust

rial

-En

ergi

a

Ind

ust

rial

-Co

smèt

ica

Ind

ust

rial

-Co

nst

rucc

ió

Sect

or-

Res

tau

raci

ó

Sect

or-

Ad

voca

cia

Sect

or-

màr

qu

etin

g/p

ub

licit

at

Alt

re

Nh

s/N

hc

Del

egat

s a

les

reu

nio

ns

No

mb

re d

e re

un

ion

s

Reunions Delegats


17

Per tipologia de reunió, un 47% dels congressos que s’han celebrat a Catalunya l’any 2011 ho han fet a la

ciutat de Barcelona (amb un 84% dels delegats) i a la resta de la província de Barcelona (12%). La resta de

províncies ha registrat un nombre de congressos similar, cadascuna d’elles entre el 12% i el 14% de

congressos i el 3% i 5% dels delegats.

6%

2%

1%

1%

1%

1%

1%

1%

37

%

4%

0%

3%

0%

0%

1%

3%

9%

6%

5%

6%

2%

1%

3%

7%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

Bar

celo

na

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Gir

on

a

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Llei

da*

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Tarr

ago

na

Res

ta d

e p

roví

nci

a


% d

e re

un

ion

s a

Cat

alu

nya

Congrés (C) Convenció / Incentiu (Cv) Jornada / Curs / Seminari (J)

28

%

1%

1%

1%

1%

0%

1%

1%

28

%

2%

0%

2%

0%

0%

0% 5

% 8%

5%

3%

2%

2%

0%

2% 6

%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

Bar

celo

na

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Gir

on

a

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Llei

da*

Res

ta d

e p

roví

nci

a

Tarr

ago

na

Res

ta d

e p

roví

nci

a


% d

e d

eleg

ats

a C

atal

un

ya


261

79

29 51

37

32

28 42

0%

10%

20%

30%

40%

50%

0

50

100

150

200

250

300

Barcelona Resta de província

Girona Resta de província

Lleida* Resta de província

Tarragona Resta de província


Co

ngr

esso

s

Reunions % Reunions


18

Les convencions-incentius esdevingudes a la ciutat de Barcelona representen el 76% del total de les

convencions-incentius que s’han dut a terme a Catalunya el 2011.

En segon terme, la província de Barcelona, excloent la capital, la de Girona i la de Tarragona presenten un

mitjana força similar, entre el 7% i el 8% respecte el total de convencions-incentius a Catalunya. Per la

seva banda a la província de Lleida s’hi han realitzat el 1,2% de les convencions – incentius a Catalunya el

20116.

Pel que fa al nombre de delegats, Barcelona ciutat concentra el 64% dels delegats assistents a les

convencions-incentius de Catalunya. La província de Tarragona ha acollit el 13,5% de delegats i la de

Girona ha representat el 4,7%.

6 Cal destacar la peculiaritat de la recollida de dades de la província de Lleida. (veure nota final)

28

9

12

12

8 8 3 7 6

0%

20%

40%

60%

80%

100%

50

100

150

200

250

300

350






Del

egat

s (m

ilers

) a

Co

ngr

esso

s Delegats (milers) % Delegats

1.64

2

181

19 14

3

11

16

26 13

1

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800






Co

nve

nci

on

s-In

cen

tiu

s

Reunions % Reunions


19

Pel que fa a les jornades-seminaris-cursos, que aquesta tipologia és la que presenta un a millor

distribució i homogeneïtat territorial: en primer lloc, la província de Barcelona (39,6%) seguida per les

províncies de Girona i de Tarragona, respectivament amb el 28,2% i el 26,2% del total de jornades. I,

per la seva banda, la província de Lleida, amb un 6%7.

7 Cal destacar la peculiaritat de la recollida de dades de la província de Lleida. (veure nota final)

28

1

25

3

15

3 1 4

47

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

50

100

150

200

250

300






Del

egat

s (m

ilers

) co

nve

nci

on

s-in

cen

tiu

s Delegats (milers) % Delegats

395

283

236

246

76

27

141

307

0%

5%

10%

15%

20%

25%

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450






Jorn

ades

Reunions % Reunions

79

49

33

25

15

2

23

65

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

10

20

30

40

50

60

70

80

90






Del

egat

s (m

ilers

) jo

rnad

es

Delegats (milers) % Delegats


20

Marca turística

La marca turística de Barcelona concentra la major activitat de reunions de Catalunya, amb més d’un

52% del total de reunions a Catalunya (incloent els congressos, les convencions – incentius i les

jornades-cursos-seminaris).

Seguidament la Costa Brava i la Costa Daurada aglutinen cada una el 14% de les reunions celebrades a

Catalunya.

A banda a la Costa de Barcelona (8%) , Catalunya Central (4%), Terres de Lleida8 (3%), Terres de L’Ebre,

Pirineus i Val d’Aran (1% cada una) s’hi ha celebrat la resta de reunions a Catalunya el 2011.

Per tipologia de reunió, la marca Barcelona ha acollit 261 congressos, el 47% del total de congressos

celebrats a Catalunya el 2011 amb 288.000 (84%) delegats. En segon lloc, la Costa Daurada, la Costa Brava

i Terres de Lleida, tenen mitjanes que varien del 10% al 12% del total de congressos i del 3% al 5% en

nombre de delegats. Seguidament la Costa de Barcelona, amb un 8% del total de congressos i un 2% de

delegats, els Pirineus, amb un 4,8% del total de congressos i gairebé un 1% dels delegats i les terres de

l’Ebre i la Val d’Aran amb percentatges inferiors a l’1%.

8 Veure nota final sobre la recollida de dades de la província de Lleida.

6%

1%

1%

1%

2%

1%

0%

1%

0%

37

%

1% 3%

3%

3%

0%

1%

0%

0%

9%

2% 4%

10%

9%

1%

1%

2%

0%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

Barcelona Catalunya Central

Costa Barcelona

Costa Brava Costa Daurada

Pirineus Terres de l'Ebre*

Terres de Lleida*

Val d'Aran % d

e re

un

ion

s a

Cat

alu

nya


29%

0%

1%

2%

1%

0%

0%

1%

0%

28%

0%

2%

2%

5%

0%

0%

0%

0%

9%

1%

3% 5

% 8%

0%

1%

2%

0%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%


Costa Barcelona


Pirineus Terres de l'Ebre

Terres de Lleida

Val d'Aran % d

e d

eleg

ats

a C

atal

un

ya



21

Pel que fa a les convencions – incentius, les diferents marques turístiques presenten uns percentatges

similars pel que fa al pes d’aquesta tipologia de reunions. Aquests es situen entre el 20% i el 40%.

A la marca turística Barcelona representen el 76% del total convencions-incentius esdevingudes al 2011,

seguida de la Costa de Barcelona (7%), la Costa Brava (7%) i la Costa Daurada (5,9%). La resta tenen

percentatges al voltant de l’1%.

26

9

23 4

8 59 68

27

2

57

6

0%

10%

20%

30%

40%

50%

0

50

100

150

200

250

300


Costa Barcelona



Terres de Lleida

Val d'Aran

Co

ngr

esso

s Reunions % Reunions

29

0

2 9 17

13

3

1 11

0%

20%

40%

60%

80%

100%

50

100

150

200

250

300

350


Costa Barcelona



Terres de Lleida

Val d'Aran

Del

egat

s (m

ilers

) a

Co

ngr

esso

s


1.07

8

101 18

7 291

186

95

265

188

83

0

200

400

600

800

1.000

1.200


Costa Barcelona



Terres de Lleida

Val d'Aran

Ràt

i de

Del

egat

s/C

on

grés

Ràti de delegats/reunió


22

Pel que fa a les jornades – cursos – seminaris, s’han celebrat a tota Catalunya amb percentatges molt

semblants entre la Costa Brava (27%), la Costa Daurada (24%) i Barcelona (24%). Seguidament se situen la

Costa de Barcelona (12%), les Terres de Lleida (5%), la Catalunya Central (4%), i la resta de marques

turístiques amb percentatges inferiors al 3% del total de jornades-cursos-seminaris realitzats a Catalunya

el 2011.

1.6

42

27 1

54

15

3

13

0

18 27

11

7

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800


Costa Barcelona



Terres de Lleida

Val d'Aran

Co

nve

nci

on

s-In

cen

tiu

s Reunions % Reunions

28

1

5

20

17

49

1 2 3

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

50

100

150

200

250

300


Costa Barcelona



Terres de Lleida

Val d'Aran

Del

egat

s (m

ilers

) a

con

ven

cio

ns-

ince

nti

us


171

176

133

113

375

66 85

233

67

0

50

100

150

200

250

300

350

400


Costa Barcelona



Terres de Lleida

Val d'Aran Ràt

i de

Del

egat

s/C

on

ven

cio

ns-

Ince

nt.



23

41

1

68

19

9

45

8

40

5

34 43

83

10

0%

5%

10%

15%

20%

25%

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500


Costa Barcelona



Terres de Lleida

Val d'Aran

Jorn

ades

Reunions % Reunions

90

12

27

55

80

3

8

16

1

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Costa Barcelona



Terres de Lleida

Val d'Aran

Del

egat

s (m

ilers

) a

jorn

ades


171

176

133

113

375

66 85

233

67

0

50

100

150

200

250

300

350

400


Costa Barcelona



Terres de Lleida

Val d'Aran

Ràt

i de

Del

egat

s/Jo

rnad

es



24

Nota complementària per a les dades de la ciutat de Lleida

Durant l’elaboració d’aquest informe el Convention Bureau de la ciutat de Lleida ha facilitat informació

complementària que ha permès contrastar, a modus orientatiu, el biaix possible per a la ciutat de Lleida.

La informació facilitada per Lleida difereix de la presentada en aquest informe, diferència que es deu a la

baixa representativitat de la mostra per aquesta demarcació en el marc de la metodologia utilitzada. En

aquest sentit, i una vegada analitzada la informació facilitada pel Lleida Convention Bureau, podem

concloure:

1) El valor de 124 reunions i 26.223 delegats estimats per a la ciutat de Lleida podrien estar

infravalorats. Els nous valors podrien rondar les 250 reunions i els 39.000 delegats.

2) La principal diferència de dades es focalitza a la tipologia de “Jornades”, però no a la resta de

tipologies (congressos o convencions), pràcticament la totalitat de la diferència quantitativa entre

les dades citades al punt 1 anterior es deuen a jornades no comptabilitzades en el marc

metodològic d’aquest informe.

Documents

Informe de reunions a Catalunya 2011 - Turismeact.gencat.cat/wp-content/uploads/2013/02/Resum-Informe...Informe de l’ativitat de reunions a Catalunya 2011 5 concentra el 35% de gestors,