Indicis d’un campament romà tardorepublicà en el Serrat dels … · 2017-01-18 · C. P ADRÓS; C. B ELMONTE; I. G AR C ÉS Indicis d’un campament romà tardorepublicà en el

39

Data de recepció: 28-09-2015. Data d’acceptació: 01-02-2016

PYRENAE, vol. 47 núm. 2 (2016) ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 39-52)© Carles Padrós, Cristina Belmonte, Ignasi Garcés, 2016 – CC BY-NC-NDREVISTA DE PREHISTÒRIA I ANTIGUITAT DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTALJOURNAL OF WESTERN MEDITERRANEAN PREHISTORY AND ANTIQUITYDOI: 10.1344/Pyrenae2016.vol47num2.3

Indicis d’un campament romà tardorepublicà en el Serrat dels Espinyers (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà), nova evidència anterior a la fundació d’AesoEvidence of a Late Republican Roman Camp in Serrat dels Espinyers (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)

Carles Padrós

Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Plaça d’en Rovellat, s/n, E-43003 Tarragona [email protected]

Cristina Belmonte

Av. Tudela, 39, 4t, E-08242 Manresa (Barcelona) [email protected]

ignasi garCés

Universitat de Barcelona. C/ Montalegre, 6-8, E-08001 Barcelona [email protected]

Aquest article analitza la recent identificació en l’excavació realitzada en el Serrat dels Espinyers (Isona) de diversos trams de fossats atribuïbles a un campament romà tardorepublicà. Amb aquestes noves dades arqueològiques es planteja la importància de la presència d’una estructura militar del segle ii aC o inicis de l’i aC en aquest entorn al peu dels Pirineus, un fet que s’esdevé durant les dècades prèvies a la construcció de la muralla romana, com a element fundacional de la ciutat d’Aeso, o a moments d’inestabilitat com les Guerres Sertorianes.

PARAULES CLAUAESO, CAMPAMENT ROMÀ, FOSSA FASTIGATA, ROMA TARDOREPUBLICANA, HISPANIA CITERIOR

This article analyses the recent identification, in the excavation of Serrat dels Espinyers (Isona), of various sections from a few ditches/moats, attributable to a late-republican Roman camp. These new archaeological data, raises the importance of the presence of a military structure during the 2nd century BC or early 1st century BC in this site, just at the foot of the Pyrenees. This fact happened just in the decades prior to the construction of the Roman wall, as a foundational element to Aeso city or around instability moments during the Sertorian war.

KEYWORDSAESO, ROMAN CAMP, FOSSA FASTIGATA, LATE REPUBLICAN PERIOD, HISPANIA CITERIOR

C. Padrós; C. Belmonte; I. GarCés Indicis d’un campament romà tardorepublicà en el Serrat dels Espinyers

40 PYRENAE, vol. 47 núm. 2 (2016) ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 39-52)

Introducció

Les excavacions dutes a terme al jaciment del Serrat dels Espinyers (Isona i Conca Dellà) durant els anys 2009-2010, en relació amb les millores dels accessos al nucli urbà d’Isona des de la carretera C-1412b, es van realitzar sota l’encàrrec de GISA (actualment, Infraestructures.cat) i l’execució d’Arqueociència Serveis Culturals S.L., sota la direcció tècnica de Roser Arcos i Cristina Belmonte. Aquests treballs van posar al descobert un jaciment d’uns 4.500 m2 d’extensió aproximada. És en els nivells inferiors d’aquesta exca-vació, retallades en la base geològica, on va aparèixer un seguit de rases de secció en V, que es van identificar inicialment com a canals de drenatge (Belmonte et al., 2013: 205) i, més tard en una breu ressenya, ja com a fosses d’un antic campament militar romà tar-dorepublicà (Padrós, 2014a: 102-105).

A partir de les dades arqueològiques i d’aquesta nova interpretació, plantegem en aquest treball la importància de la presència d’un campament romà dels segles ii-i aC, en les dècades prèvies o immediates a la construcció de la muralla republicana i potser fins aquell mateix moment, com a element fundacional de la ciutat d’Aeso. Durant els anys noranta del segle passat ja es va apuntar, a partir del canvi en la cultura material dels nivells ante-riors a la fundació de la muralla, la possible existència d’un campament a l’entorn d’Aeso (Payà et al., 1994: 169-170; Pons, 1994: 115; Payà, 2014: 114-115), hipòtesi que finalment s’ha pogut demostrar arqueològicament.

La identificació d’aquest possible campament i les evidències d’un oppidum ibèric pre-romà (Reyes, 2014: 85-88) són fonamentals per a entendre millor aquest moment romà tardorepublicà, de gran importància en tractar-se d’una època de canvis que afectarà el nord-est peninsular i, en general, tot el món romà des de finals del segle ii aC i fins al canvi d’era (Padrós, 2014b: 101-102).

Situació

El municipi d’Isona i Conca Dellà està situat al sud-est de la comarca del Pallars Jussà i ocupa una posició central dins la subcomarca de la Conca Dellà, part oriental de la conca de Tremp. La conca Dellà, situada a l’esquerra del riu Noguera Pallaresa, es troba limitant, a més de per aquest riu, per una sèrie de serres, entre les quals destaquen al nord les cadenes de Sant Corneli, de Carreu i de Bóixols; a l’est, la serra de Comiols i, al sud, el massís de la serralada del Montsec, que la separa de la plana de Lleida. Tot aquest seguit de serres dificulten el pas i limiten a tres les vies de comunicació terrestres entre la Catalunya oriental, la central i la meridional i el territori pirinenc occidental de Catalunya, com són Terradets i el coll de Vilanova de Meià al Montsec, o el coll de Comiols, que resulten les zones de pas més apropiades tant per al trànsit humà, com de mercaderies i de bestiar. La conca Dellà té una hidrografia condicionada per dos afluents de la Noguera Pallaresa,

41

C. Padrós; C. Belmonte; I. GarCésIndicis d’un campament romà tardorepublicà en el Serrat dels Espinyers

PYRENAE, vol. 47 núm. 2 (2016) ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 39-52)

els rius Gavet, o de Conques, i Abella, a més de diversos rierols i torrents (Reyes et al., 1998: 40).

La vila d’Isona, cap del municipi d’Isona i Conca Dellà, es troba a 663 m.s.n.m. i ocupa un relleu planer situat a l’extrem meridional d’un contrafort de conglomerats tous, prolongació de la zona coneguda com els Plans, per on discorre la carretera d’Isona a Coll de Nargó per Bóixols. El sud-oest de la població és una zona amb habitatges escassos i una gran concentració d’horts. En aquesta part de la vila hi ha una font pública, anome-nada Font de la Torreta, situada en el camí que porta el mateix nom; precisament al final d’aquest camí, just a la bifurcació entre el camí i la granja dels Espinyers, hem d’ubicar el jaciment del Serrat dels Espinyers (Payà et al., 1994: 151-152; Arcos i Belmonte, 2011: 6-7 i 11; Belmonte et al., 2013: 203) (fig. 1).

Descripció i marc cronològic de les estructures

L’àrea del jaciment del Serrat dels Espinyers està dividida en dos sectors diferenciats des-prés de la realització de rebaixos mecànics i de deixar el camí antic d’Isona al Serrat per a una segona fase d’excavació. El sector nord contenia un camp de sitges de cronologia ibèrica plena i iberoromana (Belmonte et al., 2013: 201-222; e.p.; Belmonte, 2014: 65-68; 2015), mentre que el sector sud, anomenat casa-magatzem, correspon a l’època altimperial (Arcos i Belmonte, 2011: 59 i 126) (fig. 2). Tanmateix, durant l’excavació, es va confirmar

Fig. 1. Situació geogràfica del Serrat dels Espinyers en el context del nord-est peninsular i en l’entorn del centre urbà d’Isona (Pallars Jussà). Mapa: ICC.



que les restes documentades s’estenien més enllà dels límits de la intervenció, evidenciant les grans dimensions del jaciment (Arcos i Belmonte, 2011: 59).

En síntesi, el conjunt d’estructures documentades s’ha d’adscriure a tres grans períodes cronològics: Neolític final (per la presència d’algunes estructures d’aquest període, que aquí obviem), Ibèric ple/tardà i Romà altimperial, subdividits al mateix temps en un total de vuit fases d’ocupació. En concret, les estructures a les quals es fa referència en aquest treball pertanyen a la fase IV de la memòria final de resultats de la intervenció, i han estat datades, per posició estratigràfica, entre la segona meitat del segle ii i la primera meitat del segle i aC1 (Arcos i Belmonte, 2011: 196).

El sector nord presentava estructures de forma uniforme en gran part de la seva exten-sió, amb la documentació de seixanta-cinc sitges, deu cubetes i/o sitges-cubeta i diversos retalls per a l’extracció d’argiles de les èpoques ibèrica i iberoromana, entre els segles iii i i aC (fig. 3). Aquests elements presenten una gran quantitat de fauna en connexió anatò-

1. Les tipologies i cronologies s’han basat essencialment en els treballs realitzats a Lattes (Py, 1993), com a element general, i l’estudi de J. Principal i A. Ribera (2013: 42-146) per als vernissos negres i especialment les produccions de Cales.

Fig. 2. Planimetria de l’àrea excavada entre Isona i el Serrat dels Espinyers, amb les restes recuperades. Planimetria: Maria Pujals i Cristina Belmonte.

629.71

628.93

629.09

629.07

629.09

629.19

629.18

629.25

629.27

629.34

629.34

629.31

630.03

629.89

629.90 629.36

629.26

629.21

630.07

630.54

630.54

630.63

630.57

631.52

631.15

629.83

630.08

630.22

630.28

630.28

630.40

630.51

630.48

630.59

631.53

632.27

631.00

630.71

630.68

630.62

630.36

630.34

630.60

630.73

630.81

630.86

630.96

630.85

630.92

631.05

630.96

630.89

631.12

631.47

632.24

629.20

629.22

629.16

629.09

629.12

629.14

628.84

628.96

629.17

628.54

628.82

628.80628.81

628.60

628.62

628.33

628.24

629.47

629.45

628.64

630.37

629.57

630.20 629.13

630.11

629.04

629.88

629.62

627.92

629.54

629.70

629.46

630.31

629.20

630.54630.27

628.97

629.67

629.23

630.10

629.66

629.80

629.98

629.29

629.16

630.10

630.05

630.20

630.29

629.82

628.98

629.84

629.64

629.48

629.40

629.64

629.62

629.79 629.84

629.75

629.77

629.80

629.40

630.04

629.29

628.75628.82

629.35

629.15

628.96

629.26

629.10

628.95

628.98

629.07

629.44

629.46

629.39

628.37

629.70

628.76

629.36

629.57

628.06

629.70

629.73

629.15

629.39

629.40

629.49

629.30

628.49629.57

629.17

629.60

628.90618.97

628.85

629.20 628.80

628.62

628.55

629.40

628.81

628.77 627.53

628.93

629.17

629.00

629.07

629.32

628.71

628.70

629.65

629.55

629.86

630.00

629.58

629.43

1076

1090

1105 1109

1094

1076

1082

1085

1080

1078

1006

1044

1061

1048

1022

1018

1046

1008

1010

1014

1012

1016

1063

1024

1026

1002

1065

1096

1114

1039

1041

1283

1035

1181

1029

1290

1307

1033

1219

1286

1207

1213

1227

1167

1171

1169

1004

1163

1225

1161

1183

1197

1165

1177

1179

1159

SECTOR I: CAMP DE SITGES

629.14

628.77

629.27

630.76

630.62

630.25

629.24

629.13

630.20

630.51

630.45

630.62

630.07

630.23

629.70

629.76

628.72

630.96

629.32

630.34 628.54

628.44

629.94

630.96 630.64

629.27

630.52

630.64

629.24

630.62

629.00

630.06

628.66

628.56

630.71

628.31

630.21

628.69

630.19

628.18

629.51

631.08

630.66

629.91

629.38

628.71

630.11

629.10

630.99

629.96

627.77

629.92

630.75

630.50

629.71

630.60

630.53

627.82

630.32

629.81

928.46

628.68

639.46

630.28629.24

629.66627.56

1205

1278

1193 1185

1233

1229

1217

1231

13151280

1031

1320

1295

1292

1301

1303

1037

1297

1317

629.59

628.94

629.36

628.08

629.31

630.10

628.57

629.36

628.91

628.95

629.44

629.98

628.39

629.50

1175

sitja 1286

1239

1110

1103

1201

1325

1306

1331630.73

630.13630.72

630.87

631.71

631.30

631.38

630.70630.34

630.56

630.53

630.64

630.65

630.50

630.16

628.37

1221

1223

1098

1128

1100

1149

1153

630.41

631.81

630.06

631.55

631.23

630.91

630.57

630.17631.10

630.34 629.19

629.97

629.98

630.69

630.42

630.55

630.53

629.80

630.39630.30

639.43

629.93

629.39629.86

629.91630.05

630.04

629.78

630.10

629.89

629.50

629.71

629.63

629.75629.82

1122

629.21

628.90

628.80629.32

629.04

629.00

629.15

629.01628.54

628.10

629.02628.89

628.92

629.14

629.16

629.10

629.18

629.17629.17

628.09

629.29

630.75

630.82630.76

630.66

630.78

630.76 630.54630.43

630.39

630.43

630.47

630.48

630.70

630.79

631.01

629.56

629.54

629.44

629.51629.19

629.27

629.35629.42

629.10628.93

628.09

629.07

629.07

628.84

628.77

630.39

629.81

630.48

629.97

629.50

629.19

629.77

629.31

629.09

628.65

628.82

628.65

628.81

629.67

628.98630.09

629.13

629.90

629.88

628.85

628.86

628.69

628.07

628.85

629.34

629.21

629.22

629.47

629.66

1326

629.68

628.34

628.73

629.77

1267

11381142

12681097

1269

12751273

1271

1270

1130

12651140

1136

1134

11321124

1116

1120

1309

1118

1261

115511261067

1099

1005

1248

1247

1327

1260

1150

1329

1144

1260

16

10

151099

23

06

628.80

628.68

628.79

628.80

628.66

628.65

628.64

627.94

629.07

628.62

628.63

628.96

628.90

628.92

628.93628.91

629.24

628.96628.89

628.80

628.68

628.90

629.07

629.43

629.27

629.38

629.73

628.70

628.85

628.90

628.99

628.90

628.82

628.80 628.20

2009

2008

2017

2006

2006

2013

2166

2054

2053

2052

2007

2044

2051

2048

2036

2013

2016

2010

2055

2011

2012

2017

2029

2046

2038

2060

2068

2132

2135

2136

2134

2139

2140

2014

2015

2141 2138

2137

2098

2070

2130

2108

2109

2107

2110

2112

2114

21222118

2124

2058

2056

2065

2092

2020

2019

2022

2023

2083

2131

2133

2144

2128

21202116

2126

2018

2154

2033

2150

2159

2143

2148

2063

2080

2082

2162

2131

2081

2088

628.90

CAMÍ DELS ESPINYERS

CAMÍ DELS ESPINYERS

SECTOR II: CASA MAGATZEM

10 m

43



mica i material ceràmic (Arcos i Belmonte, 2011: 62-108; Belmonte et al., 2013: 205-208; Garcés i Cama, 2014: 68-78). Gran part de la fauna localitzada respon a cànids i èquids, majoritàriament híbrids entre cavalls i ases (Belmonte et al., 2013: 211-218), elements que fan pensar en la seva relació amb la presència militar romana i al seu avituallament (Belmonte et al., 2013: 214).

Al sud de la zona, destacava la presència d’una àrea de treball amb diverses parets i estructures de combustió fonamentades sobre els nivells geològics, i principalment una estructura en negatiu de grans dimensions, element que ens interessa en aquest estudi. Corresponia a una estructura negativa de 20,3 m de longitud documentada en direcció nord-oest/sud-est, de 2,35 m d’amplada en el seu punt màxim, retallada al subsòl. Aquesta estructura presentava una secció en V amb una potència màxima conservada de 0,9 m. En un primer moment, condicionats per les característiques morfològiques i hidrològiques del terreny, va ser interpretada com a part d’un sistema de drenatge i control d’aigua d’infiltració (aqua paludensis) (Wilson, 2000: 315). El material ceràmic que contenien els seus rebliments eren ceràmiques comunes de tradició ibèrica, així com diversos fragments d’àmfora itàlica, campaniana A i vernís negre de Cales, que donen un eix cronològic entre

Fig. 3. Vista general del sector 1 cap al nord, amb el camp de sitges. Foto: Cristina Belmonte.



finals del segle ii i principis del segle i aC (Arcos i Belmonte, 2011: 112-113; Belmonte et al., 2013: 205). Cal destacar que a curta distància de la part superior de l’estructura descrita es van localitzar diversos forats de pal amb un diàmetre aproximat de 0,3 m, que es poden relacionar amb alguns elements aeris peribles que funcionarien de manera simultània amb el fossat (Arcos i Belmonte, 2011: 113).

El sector sud es troba a migdia del camí que va d’Isona al Serrat dels Espinyers i l’espai amb major concentració d’estructures i restes queda al nord (fig. 4). En aquesta zona es van localitzar fins a sis àmbits diferents construïts amb pedra, amb continuïtat més enllà de a zona excavada, que corresponien a les diverses dependències d’un edifici de grans dimensions (Arcos i Belmonte, 2011: 126; Belmonte et al., 2013: 205). Una vegada extret el nivell superficial, es documentà un moment d’abandó per a l’edifici durant la segona mei-tat del segle ii dC o inicis del segle iii dC, a partir de la presència de terra sigil·lada hispànica i africana de cuina (Arcos i Belmonte, 2011: 127). D’altra banda, el nivell de fonamentació o de preparació de totes aquestes estructures és constituït per un gran terraplenat de les fases anteriors, fins al punt que en alguns casos s’arriba a la base geològica. En les ocasions en què l’estratigrafia ho permetia, es localitzaren nivells aïllats i molt alterats amb crono-logies que anaven des del segle ii aC al iii dC definides per la presència d’àmfora itàlica,

Fig. 4. Vista general del sector 2 cap al sud, amb les restes de la casa-magatzem. Foto: Cristina Belmonte.

45



campaniana A, calena mitjana-tardana, comuna itàlica, terra sigil·lada hispànica, terra sigil·lada africana o africanes de cuina (Arcos i Belmonte, 2011: 127, 131-132 i 140-141).

Així, les estructures que ens interessen en el sector sud són aquelles que se situen sota els àmbits i els nivells de terraplenat, retallades directament en el terreny natural. Aquestes restes presenten en general unes característiques longitudinals, en alguns casos amb més de 20 m, amb una amplada entre 1 i 2,35 m i una profunditat conservada que oscil·la entre 0,5 i 1,2 m (figs. 2 i 5). Aquestes estructures presenten secció en V, tret de dues de les fosses que presenten un canaló final d’uns 0,3 m de costat. Com es pot veure a la figura 2, les orienta-cions són dues i diferents: nord-oest/sud-est, per a tres de les estructures i aproximadament nord-est/sud-oest, per a dues. A l’últim, cal destacar que la cronologia que ens aporten les restes recuperades en els seus rebliments apunten des de mitjan o final del segle ii a inicis del segle i aC. Aquests materials són bàsicament alguns fragments d’àmfora itàlica, entre els que destaca una forma Dressel 1A (135-50 aC). També es van recuperar diversos fragments de campaniana A i calena mitjana. D’aquesta última es va identificar una vora de la forma Lamb. 8 (130-80 aC) i de la primera es van reconèixer una vora de Lamb. 36 (225-25 aC) i

Fig. 5. Vista del fossat UE 2083 en l’àmbit 5, que forma una secció en V perfecta. Foto: Cristina Belmonte.



una de Lamb. 27ab (300-50 aC). Juntament amb aquestes peces es van inventariar alguns fragments de ceràmica comuna de tradició ibèrica, ceràmica ibèrica pintada i ceràmica a mà, entre d’altres. És important destacar l’absència de sigil·lada itàlica en aquest contextos, cosa que ens limita clarament el moment d’abandó d’aquestes estructures a moments anteriors a mitjan segle i aC, en què s’inicia l’expansió d’aquests materials de factura itàlica.

Així doncs, la cronologia en què hem de situar aquestes estructures ens orienta cap a la segona meitat del segle ii aC i el primer quart del segle i aC, i es fonamenta en tres fac-tors principals: les evidències del material ceràmic recuperat, basades en àmfores itàliques i vernís negre: campaniana A, ceràmica de l’àrea de Cales, i finalment la relació amb les fases que cobreixen aquestes estructures. En aquest sentit, la presència d’un taller sobre un dels fossats (fig. 2) ens podria portar a una cronologia més específica, de la segona meitat del segle ii aC, ja que aquestes estructures posteriors també plantegen una cronologia en el tombant del segle ii a l’i aC (Arcos i Belmonte, 2011: 131; Belmonte et al., 2013: 205-208).

Tot i que la troballa de monedes acostuma a ser freqüent en àmbits campamentals, només se n’han recuperat tres exemplars, i encara tots procedents de la zona de la casama-gatzem (Arcos i Belmonte, 2011: 182). Les peces es van trobar en els nivells de terraplenat i de fonamentació d’aquest edifici. Es tracta de dues monedes de bronze de la seca d’eo, relacionada amb l’Aeso romana (Villaronga, 1994: 183-184) i amb una cronologia que se situa en el primer terç del segle i aC. L’altra moneda és un denari de la seca de bolkan (Osca) (ISE-2102.33) del grup II-III de Jenkins i que se situa cronològicament en el tom-bant del segle ii a l’i aC, segons els treballs de L. Villaronga (1994: 210-212).

Identificació campamental

En els apartats anteriors s’han definit les estructures com a tals, i la seva cronologia en aquest punt ens planteja la idea que sembla més factible ara com ara sobre la funcionalitat de les estructures identificades al Serrat dels Espinyers. És la d’un possible fossat doble (fossa duplex) d’un campament romà, en aquest cas en secció en V (fossa fastigata) (Caes., Bel. Gal., V, 40; VII, 72; VIII, 9; Higy., De re. cas., 49; Jones, 1975: 112; Johnson, 1983: 47; Morillo, 1991: 136), que respondria a l’element més extern de l’agger d’un campament romà (Polib., VI, 10-11; Higy., 14 i 49; Sabugo, 2007: 22; Morillo, 2008: 82; Menéndez Blanco et al., 2013: 175-178; Noguera et al., 2014: 33).

Els fossats del Serrat dels Espinyers formen unes estructures conservades i documenta-des de nord-oest/sud-est de més de 40 m de llarg, de forma discontinua, i nord-est/sud-oest, on s’han documentat uns 14,5 m de llarg (fig. 2). Pel que fa a l’amplada d’aquestes estruc-tures, fan entre 1 i 2,35 m segons el punt2 i la seva profunditat conservada oscil·la entre 0,5

2. Cal destacar que en més d’un indret s’identifica un arrasament del terreny, per la qual cosa no estaríem a la part superior dels fossats.

47



i 1,2 m, com ja s’ha comentat anteriorment. Sembla que aquest tipus de fossats, en teoria, solien presentar unes mesures entre 2,5 i 6 m d’amplada, i d’1,2 a 2,7 m de profunditat,3 sempre tenint en compte que es tracta de mesures mitjanes. Tot i això, sembla que el més comú serien unes mesures que se situarien entre 3,7 i 5 m d’amplada, segons els estudis rea-litzats a Anglaterra per a campaments ja imperials (Jones, 1975: 105; Johnson, 1983: 47-48).

Un altre element que presenten aquests fossats són les seccions en V o en V més un canaló rectangular en el seu vèrtex inferior, d’uns 0,3 m de costat (fig. 6). Tots dos tipus de secció són els més habituals en els campaments romans, anomenats fossa fastigata (Jones, 1975: 106; Johnson, 1983: 47; Morillo, 1991: 139; Sabugo, 2009: 673-674) i engloben les dues versions que presenta el Serrat. Pel que fa al canaló final, es relaciona amb el drenatge d’aigua acumulada (Johnson, 1983: 47). El fossat podia anar acompanyat d’obstacles com ara estaques clavades, espines o llances (Jones, 1975: 105-111; Johnson, 1983: 53-55), objectes que tal vegada podrien situar-se en el fossat UE 2068 amb els forats de pal ja esmentats (fig. 2).

Així doncs, els indicis semblen assenyalar que ens trobem davant dels fossats d’un extrem d’un campament romà i, com es diu en la seva definició general, presenta una crono-logia de segona meitat del segle ii aC o inicis del segle i aC; per tant, en plena estabilització i reestructuració del nord-est peninsular per part de Roma. Així, si comparem aquestes estruc-tures amb les que presentarien els fossats identificats en altres campaments tardorepublicans, tenim casos com el de La Cabañeta (El Burgo de Ebro, Saragossa), Ses Salines (Mallorca) o la Vila Joiosa (Alacant). En el cas de La Cabañeta, es tracta d’una ciutat romanorepublicana, possiblement assentada en l’espai que anteriorment ocuparia un campament militar de 21,4 ha amb un fossat de fins a 30 m d’amplada, en forma de W i una cronologia de la segona meitat del segle ii aC (Ferreruela i Mínguez, 2006: 671-682). Quant a les restes localitzades en el municipi de Ses Salines, ens trobem davant una fortificació d’unes 0,75 ha, amb un fossat en forma de V de 3,2 m d’amplada per 3,5 m de profunditat, que no es va poder datar directament, però que s’ha situat durant l’últim quart del segle ii aC per coherència amb la conquesta de Mallorca per part de Metel (Bauzà i Ponç, 1998: 101-114). A l’últim, a la

3. Entre 9 i 20 peus d’amplada i 5 de profunditat, tot i que s’adaptaven al terreny i la necessitat del moment. També es parla de la defensa amb un sol fossat que seria de majors dimensions que una estructura de doble o múltiples fossats, els quals en general tendien a reduir les seves dimensions (Jones, 1975: 112-113; Sabugo, 2007: 30).

Fig. 6. Secció dels fossats del sector 2 (UE 2080 i 2068). Secció: Maria Pujals i Cristina Belmonte.



Vila Joiosa s’ha identificat un tram de 50 m de llarg d’una fossa fastigata que es perd sota els immobles adjacents als solars excavats. Es tracta d’una fossa en secció en V d’una amplada màxima de 4,28 m per 2,17 m de profunditat, i es relaciona, a partir del material recuperat, amb els fets de les Guerres Sertorianes, durant el segle i aC (Espinosa et al., 2008: 201-214; 2014: 119-120). Així, tot i les diferències de dimensions entre les defenses, la similitud i les característiques d’aquests exemples són clares, i ens permeten afirmar que les restes localit-zades al Serrat dels Espinyers són fossats d’un campament romà.

Pel que fa a les restes recuperades al Serrat dels Espinyers, no disposem del punt d’unió entre els fossats nord-oest/sud-est i nord-est/sud-oest, tot i que prolongant el doble fossat en direcció sud-oest, en el primer cas, i nord-est, en el segon, s’assoleix una cantonada en angle recte del campament. Després de la realització de prospeccions geofísiques a l’entorn del Serrat (Sala, 2015) no s’ha pogut definir la continuació dels fossats en el seu extrem nord, tot observant unes tènues traces que podrien marcar l’arrasament de les estructures.4 Les prospeccions a l’extrem sud i sud-est no s’han pogut realitzar per la negativa del propietari. Una campanya arqueològica de delimitació seria essencial per a confirmar aquests supòsits i conèixer-ne la llargada i la forma, com també la del mateix campament.5

De manera teòrica es pot avançar per la forma del campament, que en època repu-blicana tenen la característica d’adaptar-se al terreny on s’assenten (castra necessaria) més que no pas presentar una forma estandarditzada, quadrada (Polib., VI, 10) o rectangular (Higy., 20-21), com sí passarà a partir d’August i, sobretot, durant l’Alt Imperi, sembla que s’ha d’imaginar molt probablement un campament trapezoïdal com els definits per Cèsar en els seus escrits (Bel. Gal., VII, 83; Bel. Civ., I, 81). En el cas del Serrat s’apunta, tot i les limitacions, a un campament d’entre 3,35 i 4,9 ha de manera genèrica (fig. 7).

Conclusions

Després de l’anàlisi de les estructures localitzades al Serrat dels Espinyers, s’ha pogut documentar un fossat doble d’un campament romà (fossa fastigata) en V (Jones, 1975: 105;

4. Els resultats han permès detectar un conjunt d’anomalies extensives resseguint el perímetre nord del potencial campament. Tot i que aquest conjunt presenta sobre el paper unes característiques i un traçat compatibles amb una estructura en negatiu, com podria ser un fossat, la feblesa de la resposta (menys de 2 nT/m) no permet una identificació ferma, ja que es podria atribuir també a d’altres possibilitats. En aquest sentit, les anomalies produïdes per antics cultius al sector oest ens permeten entendre que, en cas de presència dins l’àrea explorada de fossats, aquest s’haurien localitzat.

5. Actualment s’està portat a terme una important recerca arqueològica en relació amb l’exèrcit, la logística i les xarxes de control romanes al nord-est peninsular per part de diversos equips al Camp de les Lloses (Tona, Barcelona), Els Castellots (Bolvir, Girona), Empúries (L’Escala, Girona), Monteró (Camarasa, Lleida), Puig Castell (Cànoves i Samalús, Barcelona), Puig Castellar de Biosca (Biosca, Lleida), Puig Ciutat (Oristà, Barcelona), Sant Miquel de Sorba (Sorba, Lleida), etc. Tots aquests projectes i investigacions han de servir per a conèixer millor la implantació romana en el territori durant els segles ii-i aC i el seu procés de canvi cap a un sistema urbà que va molt més enllà d’Aeso.

49



Johnson, 1983: 47-48), com a part del seu agger defensiu, del qual no coneixem cap altre element. Cronològicament, les estructures localitzades s’han d’emmarcar en la segona mei-tat del segle ii aC o principis del segle i aC, a partir de les evidències de material ceràmic, basades en àmfores itàliques i ceràmiques de vernís negre campaniana A i vernís negre de Cales (Arcos i Belmonte, 2011: 31), amb un conjunt ceràmic assimilable al de les fases del tercer quart i de finals del segle ii aC de Tarraco (Díaz, 2000: 203-214), sempre amb la limitació del modest conjunt ceràmic recuperat; però també en relació amb els altres elements de la seqüència estratigràfica, especialment el taller ubicat al damunt d’una de les fosses obliterades, del mateix període tardorepublicà, segurament del primer terç del segle i aC, i que porta a un endarreriment de la cronologia dels fossats.

Així, si passem a parlar de la ciutat d’Aeso, els arqueòlegs de l’equip PRAMA, bons conei-xedors de l’antiga ciutat d’Aeso, a no més de 100 m a l’est del Serrat dels Espinyers, situaven molt probablement el moment previ a la fundació de la ciutat entre 120 i 100 aC, amb la localització dels nivells previs a la preparació dels fonaments de la muralla datada entre 100 i 80 aC (Payà et al., 1994: 159-165; Payà, 2014: 111-115; Reyes, 2014: 106-108).6 Cal destacar

6. Ens trobem en la fase definida com a -1 pels arqueòlegs de l’equip PRAMA. La datació d’aquesta fase ve dona-da per una significativa presència de ceràmiques de vernís negre i, especialment, àmfores, que seran l’element clau per a la datació de la fase. Així, la campaniana A mitjana és present per a les formes Lamb. 25, 27Bb, 31a i 36a; pel que fa a la producció calena, és present amb una forma Lamb. 5.; també s’han documentat morters de ceràmica comuna itàlica forma 8f i gobelets de parets fines Mayet I i II. Quant a les àmfores, recuperades en un context tancat, presenten produccions grecoitàliques i del tipus Dressel 1A, que juntament amb la resta de material aporten una cronologia de les darreres dues dècades del segle ii aC, assimilable a la datació dels fossats del Serrat dels Espinyers.

Fig. 7. Planta ideal de les dimensions del campament englobant el Serrat dels Espinyers. Planimetria: Cristina Belmonte; base ortofoto: ICC.



que aquests arqueòlegs i altres investigadors relacionen aquesta fase prèvia a la fundació de la ciutat amb la presència d’un contingent destinat a controlar la població indígena (Payà et al., 1994: 169-170; Pons 1994: 115). Així, al nostre entendre, a la zona que posteriorment ocupà Aeso hi hauria l’espai civil, en contraposició al campament, localitzat al Serrat dels Espinyers, que quedaria constatat pel caràcter d’Aeso com a ciutat stipendiaria segons apunta Plini (N.H. 3, 4, 23). En aquest sentit, l’obligació de mantenir els contingents militars romans es traduiria en la imposició tributaria cap a les poblacions indígenes a partir del stipendium en el cas d’Isona, la vicensima o altres tipus de tributs (Arcos i Belmonte, 2011: 10). Però, amb les dades de què es disposa fins ara, tampoc no es pot descartar una relació del campament amb fets històrics posteriors com ara les Guerres Sertorianes; com indica Plutarc: «Sertori es va fer estimar pels indígenes en alliberar-los de l’allotjament de les tropes. En efecte, va ordenar als seus generals fixar els campaments d’hivern en la proximitat de les ciutats» (Sert. 6, 7).

En definitiva, tot aquest context militaritzat comença a canviar amb la fundació de les ciutats del llevant i del nord-est peninsular, que s’allargaria fins avançat el primer quart del segle i aC amb una gran reforma de la gestió del territori, les Guerres Sertorianes i les definitives reformes pompeianes i la consolidació de la ciutat com a centre gestor per part de Roma (Gayraud, 1981: 119-136; Guitart, 1994: 205-206; Pena, 2002: 267-278; Ariño et al., 2004: 121-124; Ñaco i Principal, 2012: 159-177; Ribera, 2014: 153-159).

ARCOS, R. i BELMONTE, C., 2011, Memòria del seguiment arqueològic dels nous accessos a Isona i Conques des de la C-1412b. Clau al-137.F3. Excavació extensiva del jaciment del Serrat dels Espinyers (Isona). PK 0+100 a 0+300, Generalitat de Catalunya (manuscrit inèdit).

ARIÑO, E., GURT, J.M. i PALET, J.M., 2004, El pasado presente. Arqueología de los paisajes en la Hispania Romana. Ediciones Universidad de Salamanca.

BAUZÀ, H. i PONÇ, A., 1998, Una fortificació romana a ses Salines, a M. MAYER, J.M. NOLLA i J. PARDO (coords.), De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispània citerior: Homenatge a Josep Estrada i Garriga, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Societat Catalana d’Estudis Clàssics, 101-114.

BELMONTE, C., 2014, El sitjar ibèric i iberoromà del sector nord del Serrat dels Espinyers, a I. GARCÉS i T. REYES (coords.), Aeso, d’oppidum ibèric a municipium romà. Isona, Pallars Jussà, Barcelona, Societat Catalana d’Arqueologia, 65-68.

BELMONTE, C., 2015, El Serrat dels Espinyers: Noves aportacions al poblament iber i romà d’Isona. Pallars Jussà (Lleida), Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran (Coll de Nargó i La Seu d’Urgell, 2013), 156-163.

BELMONTE, C., ALBIZURI, S., NADAL, J. i GARCÉS, I., 2013, Èquids i gossos en l’economia i en els rituals. Resultats de l’estudi dels materials dipositats en el sitjar iberoromà del Serrat dels Espinyers (Isona, Pallars Jussà), Revista d’Arqueologia de Ponent 23, 201-222.

Bibliografía

51

C. Padrós; C. Belmonte; I. GarCésD’indicis d’un campament romà tardorepublicà en el Serrat dels Espinyers


BELMONTE, C., GARCÉS, I., ALBIZURI, S., NADAL, J., CAMA, M., BATLLE, S., FERNÁNDEZ, M., FORTUNY, K., SOBRINO, A., PEIRÓ, M., RICHAUD, I. i ROMÁN, E., e.p., La societat ibèrica al Pallars Jussà (Lleida, Catalunya): l’aportació del sitjar del Serrat dels Espinyers (Isona, Pallars Jussà), Arqueomediterrània 13, 175-181.

DÍAZ, M., 2000, Tipocronología de los contextos cerámicos tardo-republicanos en Tarraco, Empúries 52, 201-260.

ESPINOSA RUIZ, A., RUIZ ALCALDE, D., MARCOS GONZÁLEZ, A. i PEÑA DOMÍNGUEZ, P., 2008, Nuevos testimonios romano-republicanos en Villajoyosa: un campamento militar del siglo i aC, a J. UROZ, J.M. NOGUERA i F. COARELLI (eds.), Iberia e Italia: Modelos romanos de integración territorial, Murcia, Tabvlarivm, 199-219.

ESPINOSA RUIZ, A., RUIZ ALCALDE, D., MARCOS GONZÁLEZ, A., PEÑA DOMÍNGUEZ, P. i MARTÍNEZ SÁNCHEZ, A.M., 2014, El campamento militar de las Guerras Sertorianas de Villajoyosa, a F. SALA i J. MORATALLA JÁVEGA (eds.), Las guerras civiles romanas en Hispania. Una revisión desde la Contestania, Alicante, Diputación de Alicante y Universidad de Alicante, 115-125.

FERRERUELA, A. i MÍNGUEZ, J. A., 2006, Secundum oppidum quod castra Aelia vocatur, a A. MORILLO CERDÁN (coord.), Arqueología militar romana en Hispania II: producción y abastecimiento en el ámbito militar. Congreso de Arqueología militar romana, León, Universidad de León y Ayuntamiento de León, 671-682.

GARCÉS, I. i CAMA, M., 2014, La cultura material ibèrica del Serrat dels Espinyers: tradicions locals i importacions, a I. GARCÉS i T. REYES (coords.), Aeso d’oppidum ibèric a municipium romà. Isona, Pallars Jussà, Barcelona, Societat Catalana d’Arqueologia, 68-78.

GAYRAUD, M., 1981, Narbonne Antique des origines à la fin du iiiesiècle, RAN supl. 8, París.

GUITART, J., 1994, Un programa de fundacions urbanes a la Hispania Citerior del principi del segle i aC, a X. DUPRÉ (coord.), La ciutat en el món

romà = La ciudad en el mundo romano: XIV Congreso Internacional de Arqueología Clásica (Tarragona, 1993), Tarragona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 205-213.

HERAS, F.J., 2009, Fundaciones militares en el origen de la ciudad lusitana: nuevos datos para la reflexión, a P. MATEOS, S. CELESTINO, A. PIZZO i T. TORTOSA (eds.), Santuarios, oppida y ciudades: arquitectura sacra en el origen y desarrollo urbano del Mediterráneo occidental. Simposio Internacional de Arqueología de Mérida 2006, Anejos de Archivo Español de Arqueología XLV, 299-308.

JOHNSON, A., 1983, Roman forts of the 1st and 2nd centuries AD in Britain and the German Provinces, Londres, Adam & Charles Black, cop.

JONES, M.J., 1975, Roman fort defences to AD 117, Oxford, BAR 21.

MENÉNDEZ BLANCO, A., GONZÁLEZ, D., ÁLVAREZ, V. i JIMÉNEZ, J.I., 2013, Propuestas de prospección de bajo coste para la detección de campamentos romanos de campaña. El área occidental de la Cordillera Cantábrica como caso de estudio, Munibe (Antropologia-Arkeologia) 64, 175-197.

MORILLO CERDÁN, Á., 1991, Fortificaciones campamentales de época romana en España, Archivo Español de Arqueología 64, 135-190.

MORILLO CERDÁN, Á., 2008, Criterios arqueológicos de identificación de los campamentos romanos en Hispania, Salduie 8, 73-93.

NOGUERA, J., PRINCIPAL, J. i ÑACO, T., 2014, La actividad militar y la problemática de su reflejo arqueológico: el caso del Noreste de la Citerior (218-45 aC), a F. CADIOU i M. NAVARRO (eds.), La guerre et ses traces. Conflits et sociétés en Hispanie à l’époque de la conquête romaine (iiie-ier s. aC), Bordeus, Ausonius Mémoires 37, 31-56.

ÑACO, T. i PRINCIPAL, J., 2012, Outposts of Integration? Garrisoning, logistics and archaeology in north-eastern Hispania 133-82 BC, a S. ROSELAR (ed.), Processes of Integration and Identity Formation in the Roman Republic, Leiden-Boston, 159-177.

C. Padrós; C. Belmonte; I. GarCés D’indicis d’un campament romà tardorepublicà en el Serrat dels Espinyers


PADRÓS, C., 2014a, Els fossats del campament romà republicà del Serrat dels Espinyers, a I. GARCÉS i T. REYES (coords.), Aeso, d’oppidum ibèric a municipium romà. Isona, Pallars Jussà, Barcelona, Societat Catalana d’Arqueologia, 102-105.

PADRÓS, C., 2014b, L’arribada dels romans a Catalunya i la situació a la zona d’Aeso, a I. GARCÉS i T. REYES (coords.), Aeso, d’oppidum ibèric a municipium romà. Isona, Pallars Jussà, Barcelona, Societat Catalana d’Arqueologia, 101-102.

PAYÀ, X., 2014, Materials, datació i significació de les fases prefundacionals i fundacionals del camí de la Torreta, a I. GARCÉS i T. REYES (coords.), Aeso, d’oppidum ibèric a municipium romà. Isona, Pallars Jussà, Barcelona, Societat Catalana d’Arqueologia, 111-117.

PAYÀ, X., PUIG, F. i REYES, T., 1994, Primeres datacions dels nivells fundacionals d’Aeso, Revista d’Arqueologia de Ponent 4, 151-172.

PENA, M.J., 2002, Problemas históricos en torno a la fundación de Valentia, a J.L. JIMÉNEZ i A. RIBERA (eds.), Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania, Valencia, Grandes Temas Arqueológicos 3, 267-278.

PONS, J., 1994, Territori i societat romana a Catalunya: dels inicis al Baix Imperi, Barcelona, Edicions 62.

PRINCIPAL, J. i RIBERA, A., 2013, El material más apreciado por los arqueólogos. La cerámica fina. La cerámica de barniz negro, a Manual de cerámica romana. Del mundo helenístico al Imperio Romano, Alcalá de Henares, Museo Arqueológico Regional Madrid, 42-146.

PY, M. (dir.), 1993, Dicocer [1], Dictionnaire des céramiques antiques (viie s. av. n. è.- viie s. de n. è.) en Méditerranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdan), Lattara 6.

REYES, T., 2014, Els nivells anteriors a la construcció de la muralla del camí de la Torreta, a I. GARCÉS i T. REYES (coords.), Aeso, d’oppidum

ibèric a municipium romà. Isona, Pallars Jussà, Barcelona, Societat Catalana d’Arqueologia, 85-89.

REYES, T., 2014, La muralla republicana d’Aeso, a I. GARCÉS i T. REYES (coords.), Aeso, d’oppidum ibèric a municipium romà. Isona, Pallars Jussà, Barcelona, Societat Catalana d’Arqueologia, 106-108.

REYES, T., GONZÁLEZ, R. i GARCÍA, J.E., 1998, Estudi de l’ager aesonensis (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà), Revista d’Arqueologia de Ponent 8, 39-59.

RIBERA LACOMBA, A., 2014, La realidad material de la fundación de Valentia, una colonia en Iberia a mediados del siglo ii aC y la situación previa de su entorno territorial inmediato, a Implantations humaines en milieu littoral méditerranéen: facteurs d’installation et processus d’appropriation de l’espace: Préhistoire, Antiquité, Moyen âge: actes des rencontres, 15-17 octobre 2013, L. MERCURI, R. GONZÁLEZ VILLAESCUSA i F. BERTONCELLO (dirs.), Antibes, APDCA, 149-161.

SABUGO SOUSA, N., 2007, Hispania: huellas de la conquista romana. Aproximación al estudio de los fosos de los asentamientos militares peninsulares, Estudios Humanísticos, Historia 6, 19-46.

SABUGO SOUSA, N., 2009, Estructuras defensivas en los campamentos republicanos de la Península Ibérica, Limes XX, XX Congreso Internacional de Estudios sobre la frontera romana, Madrid, 672-677.

SALA, R., 2015, Informe de les prospeccions geofísiques al Serrat dels Espinyers i a la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà), Generalitat de Catalunya (manuscrit inèdit).

VILLARONGA, L., 1994, Corpus Nummum Hispaniae ante Augusti aetatem, Madrid, José A. Herrera, S.A.

WILSON, A.I., 2000, Land drainage, a Ö. WIKANDER (ed.), Ancient water technology (Technology and change in history 2), Leiden, E.J. Brill, 308-317.

Documents

Indicis d’un campament romà tardorepublicà en el Serrat dels … · 2017-01-18 · C. P ADRÓS; C. B ELMONTE; I. G AR C ÉS Indicis d’un campament romà tardorepublicà en el