Embed Size (px)
Citation preview
Incerta anatomia de
ciutat
XXXIV
CONCURS LITERARIS SANT ANTONI
El Perelló 2015
PREMI DE POESIA
CATEGORIA ADULT
Incerta anatomia de ciutat
1
Al proper creuament,
giri el full,
probablement trobarà
una ciutat.
Una ciutat,
com una pell que al tacte
no ens provoqui esgarrifances.
Incerta anatomia de ciutat
2
Realitat rima amb ciutat
Aquí comença el poema, benvolgut:
això és la ciutat.
Tots aquells grans somnis que
fins ara has tingut i que
t’han ajudat a créixer, ja
els pots deixar a l’entrada.
Aquí no valen per a res.
Incerta anatomia de ciutat
3
La fàbrica i la sirena
La una era l’hora de la meva ànima.
Quan tocava la una tornàvem a casa
-sonava la sirena de la fàbrica que així ho anuncia va-.
Assegut a taula anava sumant números, tots amb l’u
-sempre amb l’u per davant-.
Després multiplicava, -com no podia ser d’altra for ma,
sempre amb l’u-, mai restava, era terrible restar a mb l’u.
Poques coses quedaven restant-les amb l’u per davan t.
I mentre pegava cullerades a la sopa,
on suraven les lletres, cercava, distret,
algun número allà, especialment, malgrat tot, l’u.
Després, quan vaig aprendre a dividir, vaig entendr e
que hi havia coses pitjors que la resta.
Dividir i repartir per a un infant
és una de les coses més terribles,
repartir de l’u no tenia sentit, ni massa guanys.
Sort que la fàbrica va tancar,
i l’u, per sempre, me’l vaig endur per davant.
Incerta anatomia de ciutat
4
No saps si el número coincideix
No saps si vas viure en aquesta casa,
en aquest carrer i en aquesta ciutat.
Després de donar-li voltes i més voltes,
has arribat a l’atrevida conclusió que
el número coincideix. Llavors, un altre dubte
et centrifuga. No saps si tocar la porta.
Acabes rumiant que, tal vegada, millor provar-ho
demà, no fora que en obrir-se, el record d’un nen
et rebi mal vestit amb un pijama d’enyorances.
Incerta anatomia de ciutat
5
Tardor
Cau la nit a la plaça:
els nens no paren de córrer
i de dir que es queden,
les mares no paren de córrer
i de dir que ja és hora de tornar a casa.
Els homes estaran a punt d’arribar.
S’encenen les primeres cuines.
Els edificis semblen lluminosos encreuats.
Incerta anatomia de ciutat
6
L’aire no té cap arruga
No sap que un bon grapat d’ulls el contemplen,
titllant-lo d’espectacle o d’un pur miracle
de la vida.
Cau, s’aixeca i torna a caure, aliè a tot un món
que gira al voltant de l’imperfecte cercle
de la seva pilota de plàstic, plena de dibuixos
i de colors que no s’aturen.
Ignora que un bon grapat d’ulls el vigilen.
Familiars ulls d’incansables sentinelles.
Un gos s’apropa intentant trencar el cordó de segur etat
i amb rapidesa, una mà el detura, fent-lo fugir des prés.
El matí d’aquest diumenge és esplèndid.
L’aire no té cap arruga.
Canviarà tot, els ulls, la pilota, el gos,
fins i tot, l’aire envellirà.
Només la memòria d’un nen mai no es deixarà doblega r.
Incerta anatomia de ciutat
7
Amb l’amor en tenim prou
Per què no creix la gespa a totes bandes?
Tot ho vols saber i jo no sé.
No contesto res.
Resto com un llibre obert al qual se li han fugat
les paraules i espera, amb impaciència, el seu reto rn.
Mentre vaig calculant el pes de les teves passes
en ma vida, em pregunto, també, com és possible
que gairebé sàpiga res de coses tan senzilles.
De tornada a casa, filla, agafats de la mà,
ens anem mirant, sense respostes.
Amb l’amor en tenim prou, acabo per dir-me.
Un bon grapat de núvols van lliscant
per la dolça pendent del tobogan de l’existència.
Incerta anatomia de ciutat
8
Els homes vertaders
Els podem veure a les àrees d’aparcament
de les grans superfícies comercials,
dissabtes i algun diumenge al dematí.
Fan una compra enorme, per a tota la setmana,
amb un llistat de paper inacabable,
que no els hi cap ni a les butxaques.
Renten el vehicle després i acaben
omplint el seu dipòsit de benzina.
Condueixen, de tornada a casa,
amb el braç esquerre recolzat
sobre la baixada finestreta.
Mai no s’han preguntat si tenen sentit
les seves vides, cosa, per altra part,
que no els ha preocupat de cap de les maneres,
i diries, fins i tot, que, quan et veuen passar,
sota el vidre lluent de les seves ulleres de sol,
es pregunten com és la trista vida d’un home
com tu, que sempre escriu amb les mateixes lletres.
Incerta anatomia de ciutat
9
Les biblioteques
Des que vas marxar
m’han privat el pas
a les biblioteques.
Diuen que no paro
de provocar greus desordres
als polsosos prestatges,
amb els meus renecs i plors,
que he arribat a fondre
milers de bombetes cercant
el llibre que m’ensenyi
a viure sense tu.
Des que vas marxar
la meva ciutat de sempre
ha perdut tots els teus carrers.
Incerta anatomia de ciutat
10
Hi ha matèries que no s’ensenyen a l’escola
A tenir molta impaciència.
A beure els plors secs.
A desvestir-se amb pressa.
A tancar amb força el cor per reformes.
A cavalcar salvatges cavalls de cartró.
A naufragar sense mar ni veles.
A confondre molins amb gegants.
A passar temor en plena llum del dia.
A aprendre de memòria i després oblidar-ho tot.
Incerta anatomia de ciutat
11
Recolzat al balcó
Després de la tempesta
l’asfalt del carrer brilla com la pell d’un peix,
la pluja ha deixat escampats, sense ordre, tolls
-fragments d’espills trencats -,
on, quan tot s’apaga, la lluna, cansada,
contempla el seu trist rostre ben pàl·lid.
La fulla d’un arbre acaba caient sobre l’aigua, convertint-se en una estrella prop del seu llavi.
Incerta anatomia de ciutat
12
De nit cerrada
De sobte, una llum encén una finestra
a l’edifici del davant,
tot ensenyant un menjador de mobles antiquíssims,
empaperats ben ocres penjats de les parets.
Un nen, segurament, de mesos, has pensat,
-que l’has sentit plorar en els darrers dies-,
o algun home amb problemes de pròstata
-com tu, que no trobes mai el dia de visita-,
o algú, avorrit de tot, que no pot pegar ull
-com tu, que ja no saps que fer per enganyar-te-,
o algú que arriba una mica content de certa farra
-tu ja no saps, resignat, on s’ha mudat l’alegria-.
Després, el silenci.
Sona un telèfon.
El seu senyal acostuma a trencar en dos
la matinada, algun cop també la vida.
Com a tu.
Incerta anatomia de ciutat
13
Edificis
Mai no te n’has adonat en aquells edificis
que es queden a mig construir?
La desolació dels seus andamis rovellats
estrenyent les seves cintures.
Però saps que sempre hi haurà homes
disposats a acabar amb tanta tristor,
igual com si cobressin d’esperança
els seus fills en una nit frenètica i gelada.
Incerta anatomia de ciutat
14
Extraradi
Havent viscut tota la vida al centre,
tota ciutat és petita.
Només des dels afores
un compren allò que significa la llunyania
i acaba entenent perfectament de què va allò
de la distància.
Incerta anatomia de ciutat
15
Tota ciutat té un llop
Andareja un llop per aquest poema
i escoltes les seves passes silencioses,
les seves ganes de menjar-se algú
mentre recorre, d’amagades, la ciutat.
Aquesta tarda t’has tancat a casa,
sense fer soroll
i has esperat que els versos anessin
passant com passen els dies,
i que el llop escollis una altra presa,
un altre lloc, un altre poema tal vegada.
Però, no has tingut sort.
En aquest poema saps que t’espera,
quiet entre els versos, les paraules
i el silenci, a punt de mossegar-te.
Incerta anatomia de ciutat
16
Semàfor
No hi ha res més inútil que un semàfor en roig.
A l’altra riba, vianants sense nom, com jo mateix,
esperen. Tots esperem el moment de conquerir
un territori prohibit de llums canviants.
El vent fa que la meva jaqueta es fregui amb
d’altres robes i amb presses diferents.
Malgrat aquella espera no hem estat capaços
d’aconseguir cap gran fita, ni un sol mot
s’escapa de la boca.
Inútil semàfor que tot ho para.
Incerta anatomia de ciutat
17
Els taxis de la ciutat
Acabes de llençar-lo.
Més de mitja hora sota una tempesta,
esperant un taxi i ell ha mort per tu.
S’ha deixat la pell i el seu teixit.
Aquesta és la gran diferència:
els taxis a la ciutat són com
alguns que es diuen amics,
mai no estan quan els necessites.
Els paraigües, en canvi,
negres i silenciosos,
són capaços de morir per tu.
Incerta anatomia de ciutat
18
Plovent dues setmanes
Algú hauria de poder
parlar amb la pluja
que omple de solitud
la gespa dels jardins
i els parcs infantils,
la tristor de les avingudes
que fa tremolar la llum
d’una filera mal formada de faroles.
Algú li hauria de dir a la pluja
que la seva pretensió no pot durar:
“el vol dels moixons és una escriptura
invisible que mai no es podrà esborrar”.
Incerta anatomia de ciutat
19
Una vella pensió
Tenia la pensió un balcó
amb quatre flors mal comptades
i un grapat inexacte de moixons
que volaven sota les estrelles,
i sobre el fum de la cigarreta
d’un vianant despistat.
S’escoltava la respiració accelerada
dels enamorats que havien pujat les escales
de dos en dos, amb una pressa continguda.
Des d’allà, la ciutat ressonava deshabitada
i una solitud definitiva de robes de vestir
s’escampava contagiosa a través d’un pati de llums.
Incerta anatomia de ciutat
20
Totes les ciutats tenen al nord
Totes les ciutats tenen al nord
un aire gris de dolça malenconia
i un parc amb arbres de coloms tísics,
on juguen fills, pares i mares i també
alguns records que fugen sense deixar rastre.
A l’oest, tenen alguna fàbrica amb sirena
que dóna les hores sense massa ganes,
alguna cosa que sempre ens fa pensar en números,
l’afaitada pell del seu paisatge,
tatuada de senyals i coses sense història.
A l’est, tenen les rutinàries veus que passegen
per les parades nervioses dels supermercats,
entre fruites, carns i divorcis mal curats,
el pati solitari i fred d’una vella pensió,
la interrogació intermitent d’un trist semàfor.
Incerta anatomia de ciutat
21
Al sud, tenen una realitat crua
que mai no ha après a estar-se quieta,
els afores de la seva intimitat desconeguda,
un constipat que no es cura en set dies,
l’ombra d’un paraigües que mai no es banya.
Totes les ciutats tenen el nord,
l’oest, l’est i el sud dels mapes,
i un viatge per sempre que abraça
la memòria interna d’unes quantes megues
i uns vint-i-cinc versos amb més glòria que pena.
Incerta anatomia de ciutat
22
Coda
Compte!
Que ningú sàpiga que t’ho passes molt bé, que la teva vida va funcionant
i que, a estones, fins i tot, ets feliç. Hi ha gent capaç de qualsevol cosa
quan veu en un altre un cert somriure en aquesta incerta anatomia de ciutat.
Benaurat aquell que ha vist la seva ciutat d’una altra forma.
Incerta anatomia de ciutat
23
TAULA
Realitat rima amb ciutat ..................................................................................................... 2
La fàbrica i la sirena ...................................................................................................................... 3
No saps si el número coincideix ................................................................................................... 4
Tardor ................................................................................................................................ 5
L’aire no té cap arruga ................................................................................................................. 6
Amb l’amor en tenim prou .......................................................................................................... 7
Els homes vertaders ..................................................................................................................... 8
Les biblioteques .................................................................................................................. 9
Hi ha matèries que no s’ensenyen a l’escola ............................................................................ 10
Recolzat al balcó . ....................................................................................................................... 11
De nit cerrada ................................................................................................................... 12
Edificis ........................................................................................................................................ 13
Extraradi ...................................................................................................................................... 14
Tota ciutat té un llop ......................................................................................................... 15
Semàfor ...................................................................................................................................... 16
Els taxis de la ciutat ................................................................................................................... 17
Plovent dues setmanes ..................................................................................................... 18
Una vella pensió ........................................................................................................................ 19
Totes les ciutats tenen al nord .................................................................................................. 20
Coda ............................................................................................................................................ 22
