Inaugurat el nou centre de salut de Son Servera,

Nú

m. 3

17 -

ab

ril

201

1. 2

eu

ros

� Inaugurat el nou centre de salut de Son Servera, una infraestructura de futur a cura de tots

� Pep Barrientos,candidat a labatlia pel PSOE

�� Entrevistam a Maria Salom,

diputada nacional pel Partit Popular

La piscina coberta de Son Servera estarà llesta abans de l’estiu

�� Zarra, Los 5 del Este, Bilbao, Cala Millor, futbol i . . . per Pep Alba

Publicitat

2

Para comenzar…

SALVADOR ESQUINAS CREARÁ UN GIMLET A BASE DE GIN LARIOS 12 ACOMPAÑADO

CON “MISCELANIAS DE SA PUNTA”

1º OSTRA

Un bocado en el que el mar está en un primer plano, latentes, unas notas de limon

que a la vez son algo salinas, despuntan las notas de pimienta molida al momento.

A maridar con gin 6 oclock & 6 oclock-tonic water

2º PULPO

Con un gusto muy sutil, aparecen en primera escena unas delicadas notas de canela

y a su vez por detrás notas de especies de pimentón dulce que junto al aire solido

de pimienta y una delicada crema de puerros realizarán un gran equipo con

GIN BULLDOG DRAGON-EYE & FENTIMANS TONIC

3º VIEIRA Y MOLLEJAS DE PATO CONFITADAS

Aquí se dan la mano el mar y el monte, notas balsámicas y de café conjugan

con el sabor ahumado de unas setas muy particulares que junto a las notas saladas

de una sal de hibiscus harán equipo con GIN MASCARÓ 9-NINE & FENTIMANS TONIC

4º LASAÑA DE VERDURAS ASADAS

Aquí encontramos el sabor ahumado de las verduras en primer contexto destacando

levemente el delicado sabor del queso, es un plato singular que ira de la mano de

GIN SEAGRAM’S EXTRA DRY & TONICA SCHWEPPES

5º CIGALA EN CAMISA DE BRIE

Con sabor plenamente mediterraneo, el contenido de tomate Raft,

vinagreta de caviar de algas marinas y salicornios (espárragos marinos)

darán mucho de sí junto a MARTIN MILLER’S GIN & FEVER-TREE INDIAN TONIC WATER

6º MUSLO DE CONEJO COCINADO A BAJA TEMPERATURA

De pleno sabor a hierbas mediterraneas como el romero y especies

como el comino o tomillo se uniran a las leves notas de manzana

para formar tandem con WILLIAM’s CHASE GIN & FENTIMANS TONIC

7º postre ginspiracion de TONI NAVARRO

Precio por comensal 35.00 euros

GINSPIRACION en sa punta8 de abril a las 20:30h.

Els textos d’aquestarevista expressenúnicament l’opiniódels seus autors irespecten el seu estillingüístic.

Turismo 2007, s.l.Dep. Legal:

PM 1535-89C/ Dr. Servera, 34660 99 15 28609 48 65 0907550 Son [email protected]

Aquesta revista vetla per l’ús lingüístic de la nostra llengua pròpia. En tot cas, no es fa responsable de l’ús lingüístic dels seus col·laboradors ni de la publicitat.

Per tant, es respectaran les decisions, en aquest aspecte, personals de cada columnista i publicista.

Editorial

3

� Anar vius!!

Arribats aquí, ja és una realitat el nou centre de salut; una infraestructura ambunes magnituds quant a serveis, darrera tecnologia, modernitats i amb una capa-citat per donar servei a 20.000 persones, única en el nostre municipi.

Igualment, a l’estiu ja podrem gaudir també de la nova piscina, segons infor-mà el nostre Ajuntament.

I pel que fa a la nina guapa dels projectes serverins a realitzar en aquestalegislatura, �com és la ronda de circumval·lació, encara no té una senya en elcalendari fulgurant d’inauguracions a les acaballes d’una altra legislatura, peròcom si es tractàs d’un esport cronometrat s’espera �arribar a la foto finish d’a-quest govern actual.

El que no hi arribarà serà el nostre somiat tren, ara que arribar arribarà.Segurament serà inaugurat pel nou govern després d’unes eleccions que es pro-meten un tant estranyes a diferència d’altres, atès que la gent del carrer no téraons per estar il·lusionats en política, politics i sobretot de promeses.�Però la polí-tica és també allò que el poble té al seu abast per poder transmetre la seva, entrecometes, sobirania democràtica. Però després �ve el llop i s’acaba el conte. Eldesgast del votant és evident, però només el vot pot fer reforçar la trajectòria o bédonar un cop de �timó. El polítics ho saben, però també és el nostre deure recor-dar-los aquesta màxima perquè el poder és com la humitat: sempre fa filtrar elpitjor d’ell.�El CM7 tornarà a principis de maig amb un especial eleccions 2011davall el braç.

Així doncs, en aquest número vos presentam dues revistes en una, ben farci-da d’informació que tanca aquest mes d’inauguracions, presentacions de candi-dats, conspiracions de darrera hora per fermar la llista del partits... I les darrerescoses davall de la taula entre govern i oposició.�Ara, els que no entenem de cosesni tampoc ens agrada rebre som els que talment feim la feina que ens pertoca, oaixí creim fer-la, atesa la mortalitat orfe de perfecció que en ha tocat, com bé hopodria explicar la paràbola cristiana del pecat original. Per tant, a suar, a sofrir, afer feina, a caure, a plorar, a riure i a anar vius!

En aquesta casa només ens dóna per fer una humil revista de poble, l’arrel dela qual cada dia és més forta gràcies a la rebuda que té de la gent, tan sols duitaendavant per la publicitat dels nostres clients, les col·laboracions de tots aquellsque criden al nostre portal i la feina sense pretensions de no voler fer un gramassa dels qui tan sols aspiram i feim feina per ésser cronistes del nostre poble.

Però, de moment, a riure i a passar dos caps de setmana ben divertits, que béens ho mereixem, amb el Festival “SonServeraClown” del Teatre La Unió, que ja ésaquí!�

Manel Ismael Serrano Servera

[email protected]

Actualitat

4

1 Instalaciones eléctricas en general2 Pequeñas reparaciones3 Calefacción eléctrica de bajo consumo4 Reformas en general5 Mantenimiento de comunidades y locales6 Contadores definitivos y contadores de obra7 Venta de material eléctrico8 Presupuesto sin compromiso

Olivera, 15 - CALA MILLOR

Tel./Fax: 971 58 59 78 - Urgencias: 629 67 65 85

� Una sentència dona la raóa l'Ajuntament serverí perdeclarar la caducitat de llicència de Marina Universal

� Pep Barrientos candidat a la batlia per PSOE

Una sentència d'un jutjat del contenciós administratiu de Palma deMallorca, amb data, 11 de març de 2011, ha desestimat un recursinterposat per l'entitat mercantil Marina Universal, SA, contra l'Acordde la Junta de Govern local de l'Ajuntament de Son Servera, del 3 defebrer de 2009, en el qual es va declarar la caducitat de les llicènciesd'obres concedides en els expedients d'obra major 172/2006 i173/2006. Es tracta d'una de les sentències pioneres a les IllesBalears sobre caducitat de llicències amb expedients iniciades per unajuntament. L'empresa reclamava prop de dos milions i mig d'eurosper danys i perjudicis després dels efectes de la caducitat de les lli-cències.

L'Ajuntament de Son Servera va acordar la caducitat de les llicèn-cies en detectar l'incompliment dels terminis i la inactivitat de l'empre-sa en una zona de Port Verd en el nucli de Cala Bona, on s'anaven aconstruir habitatges plurifamiliars. L'empresa no estava conforme ambaquest acord de caducitat i recórrer davant la jurisdicció contenciosaadministrativa. Ara la sentència considera que Marina Universal, SA noha demostrat raons suficients per enervar l'acord municipal de cadu-citat de llicències.

A més, el consistori serverí va fer una modificació puntual de lesNNSS el 2008 en el qual es reduïa a la meitat l'edificabilitat, de mane-ra que es canviava la normativa i donava "base moral" per iniciar l'ex-pedient de caducitat de Marina Universal, SA , que "s'havia d'adaptara la normativa", segons indicar el regidor d'Urbanisme, Joan Riera. �

El passat dia 20 de març, a les Escoles Velles, el PSOE serverípresentà el seu candidat a la batlia, encapçalat una vegada més perPep Barrientos. L’acte, en què hi assistiren un centenar de persones,entre elles Antonio Diéguez, portaveu del PSIB, i el parlamentari socia-lista Pablo Martín, fou conduït per Natalia Troya i per FrancinaArmengol, presidenta del Consell de Mallorca.

Cal assenyalar que Troya, Joan Riera i el mateix Barrientos seranels tres capdavanters de la llista socialista per Son Servera.

Barrientos féu un repàs dels seus dos anys de batlia i argumentàla feina feta durant aquesta legislatura per donar validesa al projectesocialista. Cal informar als lectors d’aquesta revista que fórem convo-cats a l’acte per SMS, però per un problema tècnic del mòbil no ensn’adonàrem i no poguérem assistir a l’acte. No hi ha res com una bonatelefonada, com han fet fins ara la resta de partits polítics, però ja sesap que les presses preelectorals i la fascinació amb els mitjans gransde la premsa escrita per part d’alguns polítics és inevitable.�

“Aquesta sentència es molt important per la lluita duita a terme pels veïns

d ‘es Port Verd”Barrientos afirma amb grandilocuencia

sobre la sentencia que:"això demostra que les coses

s'han de fer ben fetes".

Actualitat

5

Avda. de la Constitución, 507550 Son Servera · Tel. 971 56 70 08 Fax 971 56 75

25 Móvil 629 74 59 53

Limpiauto Son ServeraTALLER DE REPARACIÓN TALLER MULTI-MARCACHAPA Y PINTURACAMBIO DE ACEITE - NEUMATICOSINSPECCIÓN TÉCNICA DE VEHÍCULOS (ITV)REPARAMOS TODA CLASE DE VEHICULOSMECANICA EN GENERAL

Servicio oficial FORD

� Empreses serverines participen en unes jornades perconèixer el programa SICTED de millora de l’oferta turística

Diverses empreses del municipi, a més del’Ajuntament de Son Servera, varen participar el pro-passat dia 24 de març a Sa Màniga, en unes jornadesper tal de conèixer el funcionament del Sistema Integralde Qualitat Turística en Destinacions (SICTED), encol·laboració amb la Conselleria de Turisme i Treball delGovern de les Illes Balears, i promogut per l'Institut deTurisme d’Espanya, Turespaña i la Federació Espanyolade Municipis i Províncies (Femp), que treballa ambempreses i serveis turístics de fins a 28 oficis diferents,amb l’objectiu de millorar l’experiència i satisfacció delturista. �

El municipi serverí es converteix així en una de lescinc primeres localitats a sumar-se al projecte, tal comja han fet Pollença, Artà, Alcúdia i aquest any SantLlorenç i Son Servera. Així, aquests municipis ofereixena les seves empreses la possibilitat de millorar la sevaqualitat de cara al turisme. �En les jornades, hi foren presents el batlede Son Servera, Antoni Servera, la regidora de Turisme, Carme Nebot,la tècnica del mateix Departament, Victòria Sancho, a més dels tècnicsde la Conselleria de Turisme, que exposaren que aquest sistema ésuna eina per incrementar la competitivitat turística de les destinacions.

Es tracta d'una metodologia que proporciona un sistema integral ipermanent de gestió de la qualitat en una destinació turística amb unanova concepció dels resultats esperats, un enfocament cap a la millo-ra contínua i una actitud de recuperació i posada en valor dels recur-sos i de l’espai. A més, ofereix a les empreses i serveis turístics adhe-

rits un pla de formació, visites d’assistència tècnica per part d’asses-sors homologats, tallers col·lectius, grups de treball que desenvolupenpropostes de millora per a la destinació i avaluacions que contrastenl’adequació de l’empresa i servei als estàndards de qualitat. Tot aixòculmina en l’obtenció del distintiu “Compromís de Qualitat Turística”,que s’atorga a les empreses i serveis turístics que han acreditat elcompliment dels requisits fixats. És un reconeixement a l’esforç i com-promís amb la qualitat i la millora contínua, alhora que distingeix l’es-tabliment davant la competència. El distintiu té validesa biennal, enca-ra que està condicionat a una avaluació anual de seguiment.�

6

Actualitat

C/ dels Camps, 1 - 2º izq. - SON SERVERA Tel. 971 56 78 49

le recomienda: para una buena salud bucal

visitar a su Dentista como mínimo una vez al año para control y limpieza dental

Horario: de lunes a viernes de 9:30 a 13:00lunes, martes y jueves de 16:30 a 19:30

� Inaugurat el nou Centre de Salut de Son ServeraUna infraestructura de futur a cura de tots

“El nou centre de salut donarà cobertura a 20.000 persones i comptarà, a més, amb els serveis de fisioteràpia i bucodental”

El nou centre de salut de Son Servera, d’unes característiques queel fan únic a la Part Forana, amb una inversió total de 2,3 milions d’eu-ros, tan sols ha hagut de mester 10 mesos d’obres per a la seva cons-trucció, tenint en compte que es tracta d’unes obres amb una super-fície construïda de 1.891 metres quadrats i que donarà cobertura a20.000 persones.

Una anècdota del dia de la inauguració fou que el president Antic,durant la visita a les instal·lacions, digué al batle serverí que: “Vos heuequivocat, això no és un centre de salut, això és un hospital!” En total,el centre comptarà amb 19 consultes, entre les de medicina i pedia-

tria, i hi destaquen les noves unitats de salut bucodental i fisioteràpia.El passat dia 21 de març s’inaugurà, gairebé per sorpresa, el nou

PAC, situat al carrer del Pi Gros de Son Servera, amb la presència degent del poble, premsa, personal sanitari, i del president del Govern,Francesc Antich, del conseller de Salut, Vicenç Thomàs, i del batleAntoni Servera. Tant Antich com Servera destacaren la importànciad’aquesta nova infraestructura que oferirà una ampliació de consultesper a la millor atenció dels pacients i que, a més, garantirà l’incrementpoblacional que sofreix el nostre municipi durant els mesos de la tem-porada turística.

Serveis del nostre nouCentre de Salut

· Unitat d’atenció administrativa:informació i atenció a l’usuari,citació a consultes mèdiques,

d’infermeria, comare i especialistes; visat de receptes; targeta sanitària.

· Consulta de medicina de família.

· Consulta de pediatriai atenció a l'infant.

· Consulta d’infermeria (adults i pediatria).

· Programa d’atenció domiciliària.· Extracció de sang i recollidad’altres mostres per a anàlisis.

· Control d'anticoagulació oral (Sintrom ®)

· Programes d’atenció a les malalties cròniques: hipertensió,diabetis, hiperlipèmies, obesitat, malalties respiratòries, etc.

· Unitat d’atenció a la dona:planificació familiar, diagnòstic i

seguiment de l’embaràs, diagnòstic precoç del càncer de cèrvix i de

l’endometri, atenció al climateri, etc.

· Unitat de salut bucodental.· Unitat de fisioteràpia.

· Activitats preventives i promoció de la salut: vacunació de nins

(al centre i a l’escola), i vacunació antigripal, antitetànica icontra l'hepatitis B.

· Centre docent de residents decomares i pregrau d’infermeria..�

7

Actualitat

Millores i ampliacions vers l’antic PACEl nou centre de salut augmentarà el nivell de confort dels usuaris

i permetrà als professionals unes condicions de treball també millors.Pel que fa al nombre de consultes, en total n’hi haurà 19, front de les9 actuals: 12 de medicina i infermeria de família (ara n’hi ha 6) i 4 depediatria i d’infermeria pediàtrica (actualment només en té 2), a mésde les noves unitats de salut bucodental i fisioteràpia. Igualment,també es manté la unitat d’atenció a la dona i comptarà amb una salapolivalent, una sala d’extraccions, una sala de cirurgia menor i unasala de cures, a més d’una zona d’admissió i una zona de PAC.

Tot plegat permetrà solucionar la problemàtica actual de difícilaccés i d’aparcament, molt important sobretot per a les urgències, jaque inclou un pàrquing amb àrees enjardinades, una planta baixa i unaplanta primera.

Quant als elements arquitectònics, estan integrats en el paisatge,sense impacte visual i respectant l’entorn, amb una gran entrada dellum solar i una vista cap a la natura. Així doncs, estam xerrant d’unainfraestructura de futur a cura de tots.� CM7

El proper dissabte 9 d’abril començarà una nova edició del FestivalInternacional de Pallassos i de teatre de riure “SonServeraClown”, jaen la cinquena edició, cosa que demostra l’assentament progressiud’aquest festival únic a la nostra comarca i que aplega propostes deli-rants i còmiques arribades de tot el món.

D’ençà el naixement del Teatre La Unió de Son Servera el 2007,s’apostà per consolidar un cicle de teatre que fos característic de SonServera; en aquest cas s’apostà per un festival de pallassos adreçat agrans i petits, entenent el pallasso no només com el tradicional de nasvermell, sinó com el clown més avantguardista, del bufó absurd, deteatre d’humor, tant per a infants com per a més adults, ja que a l’illano hi havia d’altre cicle d’aquestes característiques. I l’encert fou deple.

I enguany ja n’arriba la cinquena edició amb un cartell de luxe queens permetrà gaudir dels espectacles més reconeguts gairebé a tot elmón, i tot això a ca nostra, a la nostra comarca! Així, el proper 9 d’a-bril a la plaça de Sant Joan, a partir de les 18.00 h, començarà elFestival amb l’actuació de la Cia. Capitán Maravilla (Andalusia), quepresentaran l’espectacle Mono A Mono B, que té com a protagonistesdues monees delirants: humor, acrobàcies a sobre d’un Mini Cooper imalabars són només una petita mostra d’aquest circ animal. Aquestespectacle ja ha girat per tot el món, des de França a Colòmbia i alsEstats Units, i ha aconseguit el 2n Premi al millor espectacle a la Firade Teatre al Carrer; el 1r Premi del Concurs d’Artistes de Carrer deBarcelona; i el 2n Premi del Públic al Festival Internacional de Teatrede Carrer de Valladolid. I després d’aquestes dues monees ens espe-ra el concert de música més delirant que puguem imaginar amb elsJashgawronsky Brothers (Itàlia/Armènia), a les 19 h, amb RadioArmeniac. Aquest grup de germans representen els inventors mundialsde la música de reciclatge! Els seus instruments són increïbles objec-tes quotidians: taules de planxar, estenedors i rentadores. Un estrany idivertit concert hàbilment mesclat amb comèdia moderna, malabars,acrobàcies i un toc de sensualitat. Arriben a Son Servera desprésd’una gira mundial per Itàlia, França, Suïssa, Bèlgica,Holanda,Dinamarca, Japó, Mèxic...(Winners of the Förderpreis at theInternationals Comedy Art Festival of Moers.)

Ambdós espectacles es faran a la plaça de Sant Joan a partir deles 18 h i són gratuïts, tot un luxe! Cal assenyalar que en cas de plujaels espectacles es faran dins el Teatre La Unió a la mateixa hora.

El diumenge 10 serà el torn del nostre millor monologuista i humo-rista de les illes: l’inconfusible Agustín El Casta, que de la mà del seumillor personatge repassarà l’actualitat i els nostres costums amb elseu humor sarcàstic i reivindicatiu. L’espectacle començarà a les 19 h

al Teatre i el preu és de 12 €. El Festival continuarà el següent cap desetmana, entre el 16 i 17 d’abril, també amb el mateix format. El dis-sabte 16 a partir de les 18 h a la plaça de sant Joan, amb caràctergratuït, comptarem amb una mostra clown arribada d’Argentina. Deprimer, amb l’actuació de El Niño de Retrete (Argentina), un pallassomodernista que, com a nin que és, s’expressa en un llenguatge uni-versal: el dels dibuixos animats. Aquest personatge delirant i ingenuens descobreix un espectacle ple d’emocions i jocs amb un estil origi-nal. Ell i el seu Cartoon! ja han participat a festivals d’arreu del món,com ara a Àustria, Croàcia, Brasil, Xile, Polònia, Nova Zelanda, Rússia,Xina... i ha assolit gran quantitat de premis, com ara el 1r Premi delPúblic “Buitenkans 2010” d’Holanda; el 2n Premi del Jurat“Buitenkans 2010” d’Holanda; el 1r Premi “Gaukler Festival 2010″d’Attendorn (Alemanya); o el 1r premi del “V Concurso Off de Calle2009” de Saragossa. I després serà el torn d’una altra parella d’argen-tins, Los Estrambóticos (Argentina), que amb Kataplum! ens delecta-ran amb un espectacle multidisciplinari basat en el circ, l’humor i elteatre, amb molta participació del públic. La gran barreja de situacionsabsurdes que contínuament es disparen entre els números donen vidaa aquesta comèdia. Un espectacle que ha rodat per tot el món:Portugal, Itàlia, Alemanya, Brasil, Corea...

Igualment, si plou les funcions es faran també al teatre a la matei-xa hora, també gratuïts. I per tancar el Festival de manera brillant, eldiumenge 17 a les 18.00 h al teatre es representarà l’obra guanyado-ra al millor espectacle infantil en els Premios Max de Teatro 2010, elmàxim guardó de les arts escèniques de l’Estat. La Companyia Yllana,un referent del teatre d’humor a tot el món, ens presentarà el seu pre-miat i reconegut espectacle per a tots els públics ZOO, en què unsintrèpids i bojos exploradors s’endinsaran en les profunditats de la jun-gla per afrontar les aventures més absurdes. La seva missió: capturarun exòtic animal en extinció per al zoo d’una gran ciutat. Ningú nopodrà fugir de les de la rialles assegurades, que comenci l’aventuraaa!El preu: 12 € i meitat de preu per als nins. Sens dubte, un excel·lentcartell per a un festival amb pretensions, que arriba a la cinquena edi-ció avalat per l’èxit de l’any passat, en què més de 1.000 persones jaen gaudiren. De fet, és l’únic festival clown de què es pot gaudiractualment a Mallorca, obert a tots els públics, adult, jove, infantil ifamiliar. I també important, amb uns preus per al públic molt populars,amb reduccions molt interessants per als més petits, que no en difi-cultaran l’assistència de tothom. No vos ho perdeu!.!�

(Teatre La Unió de Son Servera. Tel. 971568519

– www.sonservera.cat – [email protected])

8

La Unió

� V Edició del Festival Internacional de Pallassos “sonserveraclown”, la mostra de teatre d’humor per a tota la família més important de la nostra comarca

posem-nos el nas i passem un mesple de rialles!

9

Publicitat

La nostra gent

10

C/ Esperanza, 29 local A -esquina C/ Escola-

Tel. y Fax: 971 81 71 6507550 Son Servera - Móvil 646 207 298email: [email protected]

� Joan Llull va rebre la Distinció d’Or de SA FONT

“La vida m’ha donat més del que meresc i n’estic molt agraït.”(Joan Llull, Monget)

Així s’expressava un emocionat Joan Llull al final de l’acte que vatenir lloc a La Unió el passat 18 de març, durant el qual es va lliurar laDistinció d’Or de la revista SA FONT, dirigida per PEP GARCIA, a l’em-presari turístic, creador i president de la cadena hotelera HIPOTELS.

El teatre estava completament ple, amb moltes persones de SonServera, directius i empleats d’Hipotels, amics de l’homenatjat...L’ambient era càlid, distès i de festa.

A la primera fila, en Joan Llull va ocupar el seu lloc de preferènciaal costat de la seva esposa i de les seves filles, que a més formen partactiva i del futur d’Hipotels. A la seva esquerra, la Sra. Maria Duran,directora general de Responsabilitat Social Cooperativa del Govern de

les Illes balears, que hi va assistir en nom del president FrancescAntich, que no pogué ser-hi present per tenir compromisos adquiritsamb anterioritat.

L’acte es va iniciar amb el lliurament d'un preciós ram de flors perpart de na Margalida Artigues a l’esposa d’en Joan Llull, i na VictòriaSancho fou l’encarregada de conduir la vetlada i de presentar-ne lesintervencions. Entre d’altres afirmacions, va exposar que “ha fet volarla marca d’Hipotels pertot, invertint a la seva empresa amb solidesa; amés, com a home de família que és, la seva família en continua la nis-saga”.

Pedro Cañellas, president de l'Associació Hotelera de Cala Millor,fou l’encarregat, en nom de Sa Font, de fer la presentació de l’home-natjat, del qual va destacar, d’entre altres encertades paraules, que:

«Antoni Gual Sureda, secretari de l’Ajuntament de Son Servera,CERTIFIC: Que segons consta en l’esborrany de l’acta dela sessió ordinària del Ple de dia 17 de març de 2011, s’adoptà, entre altres, l’acord que, copiat literalment, diu el

següent: El regidor Damià Ripoll intervé i presenta una moció per alreconeixement de la seva urgència referida a les felicitacions d’aquestAjuntament al Sr. Joan Llull Juan, per la Medalla al Mèrit Turístic en elsector d’allotjament que ha estat atorgada pel Govern de l’Estat: “El Plede l’Ajuntament de Son Servera felicita el Sr.Joan Llull Juan per la Medalla al Mèrit Turísticrebuda recentment i atorgada pel Consell deMinistres del Govern de l’Estat per la seva mar-cada labor per la qualitat i tracte personalitzat”.

Intervé a continuació el batle, que manifes-ta la seva conformitat amb la moció presenta-da. Igualment, el regidor José Barrientos mani-festa la seva conformitat, així com també ho fanels regidors Rafael A. Valls i José Mas.

Tot seguit, el batle sotmet a votació el reco-neixement de la urgència de la moció assenya-lada, la qual s’aprova per unanimitat dels pre-sents (4 PSOE, 3 IXSMB, 1 UM, I EV-AM i 6 PP).

I, perquè així consti per ordre del batle de lacorporació, i tengui els efectes on convengui,expedesc el present certificat.

Son Servera, 24 de març de 2011».�

La nostra gent

11

�El Ple de l’Ajuntament Serverí felicita el Sr. Joan Llull Juan

“Destacaria d’en Joan aquesta bona carrera de fons que ha realitzat alllarg de la seva vida, amb una prudència extraordinària; home d’em-branzida, de tarannà, que ha sabut envoltar-se de bons col·laboradorsals quals ha sabut transmetre les seves idees. I que també ha comp-tat sempre amb el suport de la seva esposa i de les seves filles, jaincorporades a l’empresa”.

D’altra banda, el batle, Antoni Servera, en el seu discurs ben escriti millor dit, expressà la seva intenció de “ Donar l’enhorabona a enJoan Llull per aquest guardó més que merescut, per la seva llarga imeritòria trajectòria professional en el món de l’hoteleria. Pel que fa alsciutadans de Son Servera, en Joan Llull ha representat estabilitat labo-ral, creixement social, seguretat econòmica... i tots aquests factorshan influït positivament en la vida d’aquest municipi. I vull donar lesgràcies també a la Sra. Maria Dolores Sánchez, esposa d’en Joan, per-què com diuen: ‘darrere d'un gran home sempre hi ha una gran dona’,i jo vull afegir: ‘darrere no, al costat’.”

A continuació, la directora general de Responsabilitat Social, MariaDuran, va emfatitzar l’homenatjat tot dient que “És veritat que en JoanLlull, en rebre la Medalla al Mèrit Turístic, va rebre el màxim guardó,però ser homenatjat pels seus i pel seu poble no té preu, perquè és

Son Servera qui l’ha vist créixer. El Govern Balear aposta pel turisme,un turisme amb perspectives de qualitat, i un bon exemple el tenimamb la bona gestió d’en Joan Llull i d’Hipotels. Enhorabona.”

Va tancar l’acte un emocionat Joan Llull, que amb la seva veu tanpersonal ens va transmetre que: “He rebut molts premis al llarg de lameva vida, però el d’avui és molt especial i per això estic tan orgullós,perquè Son Servera és el meu poble, allà on he nascut. Al poble, a SaFont, a la meva família vos don les gràcies perquè em sent abrigat pertots vosaltres. Als 9 anys els meus pares em varen manar a estudiaral col·legi La Salle, i per cert no no vaig ser molt bon estudiant; desdels 18 als 23 anys vaig treballar per als meus pares, i als 24 anysvaig comprar el primer camió nou. En quatre anys vaig tenir 4 camionsi 4 xofers, tots serverins, als quals deia: “m’heu de respectar perquèsom uns mesos major que vosaltres”. Ells eren en Pedro Ferranou, enTomeu Mas, en Miquel Ferrerico i en Jeroni Mulinet. Després vaigcomençar a comprar accions de l’hotel Castell de Mar, de l’hotel Playadel Moro... i seguesc comprant accions. El 1970 vaig construir l’hotelHipocampo... i així fins avui. La vida m’ha donat més del que meresc iper això estic molt agraït.”

Enhorabona!..� CM7

Maria Salom, diputada nacional pel Partit Popular, es presenta enaquestes properes eleccions autonòmiques com a candidata a presi-dir el Consell de Mallorca. Abans d’iniciar l’acte polític que va organit-zar el PP a La Unió, aquesta redacció aprofità la visita de Salom al nos-tre municipi per entrevistar-la breument, atesa la imminent arribada deles eleccions autonòmiques i municipals. Maria Salom, guanya en ladistància curta i té un fi sentit de l'humor.

- Bé, què prefereix, mirar cap endavant o cap enrere? (Sempre enconcepte polític, és clar.)

Cap endavant, per descomptat, amb il·lusió, ganes, amb força,amb optimisme i responsabilitat.

Però és important també mirar cap enrere per conèixer la nostracultura i les nostres tradicions, per saber d'on venim i, amb més conei-xement saber cap on hem d’anar.

- Consider important saber la seva opinió sobre els casos decorrupció política que hi ha hagut recentment a les nostres illes.

Els partits polítics i les persones han de ser honestes i administraramb cura els diners públics que són de tots els ciutadans. Qui hagi fetel contrari que ho pagui i que se li apliquin les penes sense contem-plació. Però sense oblidar que vivim en un estat de dret i que, per tant,existeix el dret a la presumpció d’innocència fins que no es demostriel contrari. I si la Justícia ho demostra i els condemna, han de pagarels seus fets i complir les penes. I a més haurien de retornar tots elsdiners, cas que es demostri que són culpables.

- Què destacaria del seu treball com a diputada pel Partit Popularen el Congrés dels Diputats del Govern central?

El meu treball com a diputada és en matèria de turisme. En somla portaveu pel Partit Popular en àmbit nacional perquè crec que és boper a Mallorca, per a Balears. Del meu treball en aquesta legislaturaactual destacaria que he treballat amb esforç per poder aconseguirque es redueixi l’IVA a un 4 % per a tots els establiments hotelers, per-què el producte turístic sigui més competitiu. Així com també he dema-nat amb insistència i dedicació que les taxes portuàries i aeroportuà-ries de les illes es redueixin a la meitat. He tingut molt suport enaquesta tasca, excepte, això sí, del president del Govern central i delseu executiu, que m’han dit que no i, per més inri, han apujat l’IVA enlloc d’abaixar-lo com jo pretenia, del 16 al 18 %.

- Vostè es presenta a les properes eleccions autonòmiques com acandidata a presidir el Consell de Mallorca. Què els pot dir als seuspossibles votants?

Que aplicarem el sentit comú, cosa que no s’ha donat en aquestalegislatura passada, més ocupats amb els pactes i els seus socis. ElConsell de Mallorca ha de fer-se més petit, referint-me a l’operativitatdel Consell. Hem de reduir les despeses corrents, hi ha d’haver menysassessors i càrrecs polítics, més austeritat i molta transparència,donant més protagonisme als funcionaris, que són els que en realitatfan totes les gestions. I una vegada aconseguit tot això, hem de prio-ritzar les polítiques socials.

- Com veu el poble de Son Servera i què opina de Jaume Serveracom a candidat pel Partit Popular a la batlia?

Crec que en aquesta legislatura els polítics que governen caminencap enrere com els crancs, entre altres coses perquè no s’entenenamb el pacte polític que els va atorgar la governabilitat. Per això, fafalta que en Jaume Servera pugui governar amb una majoria suficienti d'aquesta manera pugui treballar de valent per al poble de SonServera; un poble que té recursos propis, que ben administrats podengenerar molt de treball, i tot això farà que l’economia es mogui i crei-xi. El candidat Jaume Servera és una persona que transmet seguretati és el batle que Son Servera necessita.� CM7

12

� Entrevistam a Maria Salom, diputada nacional pel Partit Popular

Actualitat

Empresa

de Cala Millor precisa:

Auxiliar Administrativa

Información en el telf:

971586073

13

Actualitat

� El PP de Son Serverapresentà, al Teatre La Unió,davant unes 200 persones,el negatiu balanç de gestiódel pacte municipal

El PP de Son Servera presentà, el passat 24 demarç al Teatre La Unió, davant unes 200 persones,el negatiu balanç de gestió del pacte municipalque situa l’Ajuntament gairebé en fallida tècnica.

L’acte fou conduït per Damià Ripoll, portaveudel PP, i Jaume Servera, candidat a la batlia, icomptà amb la presència de Maria Salom, candi-data al Consell de Mallorca.

Jaume Servera va denunciar que “Son Serveraes troba en fallida tècnica econòmica per la malagestió, sense que hagin augmentat ni millorat elsserveis oferts als veïns”. Així, repassà la labor delGovern local en aquesta legislatura:

“Augment de 62 treballadors durant els últims4 anys de la plantilla municipal.

El cost de tot l’equip municipal és de mésd’1,3 milions d’euros previst entre els càrrecs ipersonal contractat, així com les despeses quehan generat del PSOE (687.000 euros),Independents (486.000 euros), UM (102.000 euros),EV-ERC (106.000 euros). Una prova de falta d’auste-ritat i de no controlar la despesa. En l’anterior man-dat, l’equip municipal va tenir gairebé 600.000 eurosmenys de despesa en personal de confiança.

Bus urbà: ha creat un dèficit de 206.000 euros.Mantenir el contracte és un llast pesat per al’Ajuntament. Entre ingressos i despeses corrents,només sobren, des del primer mes de l’any i peraguantar tot l’exercici, prop de 800.000 euros perquèa l’Ajuntament no hi ha doblers i fa que les liquida-cions anuals es tanquin en nombres vermells.”

Per la seva banda, la candidata al Consell deMallorca va lamentar que el pacte municipal “hagipres decisions tan nefastes per al poble de SonServera. No s’han entès i això ha provocat que SonServera vagi per enrere com els crancs. Cal un canviperquè hi hagi un equip preparat, vàlid, que coneix lapart econòmica, que gestioni bé, que estimi el seu

municipi i hi treballi amb seny. Per això, JaumeServera sabrà anteposar els interessos del poble atota la resta, perquè té ganes de liderar un canviamb la finalitat d’acabar amb el sofriment i desgo-vern d’aquesta terra a les institucions”.

Salom va recordar que el Consell “s’ha de redi-mensionar per adaptar-se a la nova realitat amb lafinalitat d’ajudar les persones, els joves, als autò-noms i les empreses, amb la finalitat de generarriquesa i llocs de treball. De fet, és la primera vega-da a Mallorca que una generació de joves no veuclar el seu futur laboral. Per tant, volem construiruna Mallorca nova, amb un model de canvi basaten les persones, volem escoltar-les i atendre lesseves demandes per sortir de la tristesa. Per aixòsol·licit a tots els assistents una participació activade la gent per no perdre més el temps i reestructu-rar l’administració i optimitzar els recursos perdonar solució als problemes dels mallorquins.”�

14

Actualitat

� Protecció Civil de Son Servera celebrà el 15 aniversari de la seva Fundació el 3 d'abril amb una Diada

Tel. 971 567 321971 567 053

C/ Joana Roca,12107550 Son Servera

Subministram els millorsproductes per a hoteleria,restaurants, empreses

i bars...

L'agrupació de Protecció Civil de Son Servera celebrà el 15 ani-versari de la seva fundació el diumenge 3 d'abril, mitjançant unaDiada i unes jornades en les que mostraren el material, recursos ifuncions del cos de voluntaris, els quals obtingueren un reconeixe-ment oficial per la seva tasca. L'agrupació de Protecció Civil de SonServera és la quarta que es va crear a Mallorca, concretament en elmes d'abril de l'any 1997. El formaven 40 persones i els seus funda-dors van ser Manuel Alonso, Mateu Lladó i Francisco Barrachina.L’origen del naixemenent de l’esmentada agrupació es va veureempesa a causa de diverses inundacions que es van originar a l'illade Mallorca entre els anys 1995 i 1996.

Segons declaracions l'actual responsable de Protecció Civil deSon Servera, Manuel Alonso, nombroses persones van ajudar volun-tàriament en aquestes ocasions, i es va decidir seguir col.laborant demanera organitzada, se li va proposar a l'Ajuntament de Son Serverai així es va crear l'agrupació.

Protecció Civil de Son Servera compta actualment amb 15 actiusi coordina les tasques d'emergències amb el Govern des del 112, encasos d'incendis, accidents, etc. i compta amb una col.laboracióestreta amb la policia local.

Les jornades de celebració foren a la plaça des Mercat amb unaexposició de materials i una mostra d'habilitats de gossos de rescat.també es poguer veure una mostra de la Unitat de comandamentAvançat del 112(UCA). A les 17.00 hores tingue lloc l'acte on es ferenel reconeixements als voluntaris de Protecció Civil de Son Servera enel Teatre La Unió amb la col.laboració de la regidoria de Policia.�Enhorabona CM7

Manuel Alonso, responsable de Protecció Civil de Son Servera

15

publicitat

16

Cartes al director

� Resposta del Grup Municipal Independents a les declaracions del Partit Popular publicades ahttp://eldigitaldebaleares.com el dia 24 de març

Arran de la trobada que el Partit Popular va organitzar al Teatre laUnió el passat 24 de març, i sobre el que allà es va dir, el nostre grupmunicipal ha cregut oportú publicar aquest escrit. Pretenem aclarir totsels punts sobre els quals es va parlar a l’esmentat acte. També hemde fer una observació molt rellevant: en tot l’acte no es va oferir ni unasola proposta política ni cap alternativa de govern mínimament fona-mentada. La crítica gratuïta va ésser la trista protagonista.

Divisió interna durant els quatre anysEl pacte de govern actual (PSOE, Independents i UM) es va signar

d’acord amb uns objectius polítics comuns que tots els partits portà-vem als programes electorals de les eleccions del 2007. Tots elsobjectius compromesos sota el pacte de govern s’han complit: execu-tar la Via de Circumval·lació, fer un nou Centre de Salut, construir unaPiscina Climatitzada, dotar de majors recursos els Serveis Socials del’Ajuntament, reformar les escoles d’educació primària, elaborar unesNormes Subsidiàries que regeixin l’urbanisme del municipi, o millorarla neteja i jardineria.

A més, el nostre ha estat l’únic pacte de centreesquerra que haesgotat tota la legislatura en tota la història democràtica d’aquestpoble.

Inacabat carril biciCap membre de l’equip de govern no ha assegurat mai que la tota-

litat del carril bici estigui conclòs. És ben evident que no hi està. Pertant, els que menteixen són els que asseveren tal afirmació. L’execucióde tot el carril bici està dividida en fases. Del carril bici s’han executat:

- la Fase 1: Son Servera – Cala Millor- la Fase 2: Davant s’Hort- la Fase 3: Ciudad Laurel – Son Floriana- la Fase 4: Sunwing – Port Verd (en construcció)

S’ha de dir que aquesta obra només es pot executar durant elsmesos d’hivern, ja que per llei no es pot fer obra a l’estiu en zonesturístiques. Per dur a terme aquest projecte, el PP va signar un crèditde 4 milions d’euros, que és una gran part del deute heretat al qualara s’ha de fer front.

Mercat de Cala MillorForma part de la bona salut política d’un pacte de govern el fet que

cada grup polític es pugui pronunciar de manera autònoma, i manifes-tar-se de manera argumentada i democràtica d’acord amb la seva prò-pia ideologia.

Cal recordar que Independents i UM vàrem votar a favor d’eradi-car aquell tipus de mercat. El PSOE a favor de continuar-lo. El PP, nitan sols s’hi va pronunciar i s’hi va abstenir.

6 milions de litresÉs una irresponsabilitat per part d’un polític serverí afirmar que

s’aboquen 6.000 tones d’aigua dolça sense depurar a la mar; la depu-radora gestionada per l’Agència Balear de l’Aigua funciona a la perfec-ció amb el cicle secundari, així ho avalen els informes tècnics (regis-tre d’entrada 8882 de 25 de novembre de 2010) emesos per la

Conselleria de Salut i Consum i la Direcció General de Salut Pública,que en compliment del Reial decret 1341/ 2007 sobre la gestió dequalitat d’aigües, ens atorguen una qualificació d’excel·lent de lesmostres recollides a les platges del Ribell, Port Vell, Cala Bona i CalaMillor.

TDTA l’equip de govern li consta que actualment a Son Servera no es

veuen tots els canals digitals que es poden veure en altres indrets del’illa. Això també succeeix en altres municipis veïns com ara Artà oCapdepera.

De totes maneres, això no lleva que la qualitat de la recepció delscanals de TDT sigui immillorable, sempre que les antenes estiguinredirigides al nou repetidor.

AssessorsEn l’àmbit de contractació de personal, les afirmacions que fa el

PP són falses perquè estan inflades, com es veurà posteriorment. Sorprenentment, és cert que durant aquesta legislatura s’han con-

tractat dos destacadíssims professionals com a assessors municipals:un arquitecte i un advocat. La ironia és que durant l’anterior legislatu-ra el PP en va contractar quatre a cop de taló: dos advocats, un apa-rellador i un arquitecte.

600 mil euros en netejaEs va adjudicar aquest servei de neteja i manteniment a l’actual

empresa concessionària, segons la puntuació obtinguda pels informestècnics, de manera transparent i seguint els procediments de contrac-tació habituals.

Com es pot xerrar de mala gestió en neteja i jardineria si durant lapassada legislatura no va existir cap casta de gestió? Basta recordarcom es trobaven de bruts els carres, places i zones verdes de CalaMillor i Son Servera. Com es pot xerrar de gestió, si el plec de clàusu-les que va treure el PP era clarament insuficient? Un jardiner al 70 %de la jornada, 3 agranadors durant l’estiu i una màquina escombrado-ra. Només això per a tota la zona costanera, des de el carrer SolNaixent (Hotel Goya) fins al mirador de la Costa dels Pins. Tots sabemque vivim del turisme, i la imatge que oferíem als turistes era patètica.Amb el nou contracte de neteja i jardineria tots aquets problemes que-den coberts. S’han millorat tots els serveis i s’hi ha inclòs la neteja detots els carrers i places del municipi i nuclis rurals ( Son Gri, Clot Fiol iSon Comparet). També totes les zones verdes de la zona costanera, amés del manteniment i neteja del mobiliari urbà, col·locació de novespapereres, campanyes de conscienciació, així com un sistema infor-màtic de control GPS per a totes les màquines i treballadors. La dife-rència és més que notable.

Cementeri privatitzatLa gestió del cementeri s’ha privatitzat amb una concessió de 15

anys, a raó de 70.000 € anuals. Aquest fet garanteix un servei millo-rat i constant els 365 dies de l’any. S’ha de tenir en compte que no hihavia cap plaça de fosser. També s’han jubilat dos jardiners, i pel quefa al manteniment de jardins i edificis el servei era deficient. El serveiinclou la gestió integral del cementeri, dotant-lo del personal, la gestió

17

Cartes al director

administrativa derivada de les defuncions i la titularitat dels nínxols idues geleres frigorífiques com a millora. Durant l’anterior legislatura,la mateixa empresa concessionària ja duia a terme alguns d’aquestsserveis (no tots) i els facturava a l’Ajuntament de manera extraordinà-ria. Nosaltres hem formalitzat un contracte i hem ampliat i millorat lescondicions del servei ofert al ciutadà. Irònicament, en la sessió plenà-ria en què es va adjudicar aquesta concessió, el PP va manifestar elseu acord amb l’equip de govern i s’hi va abstenir.

Tres anys per a la piscinaSí, però pels múltiples problemes tècnics amb els quals ens vàrem

trobar a l’hora d’executar el projecte. L’arquitecte va projectar una pis-cina sobre uns fonaments que no existien (ja se li han exigit responsa-bilitats). Per aquest motiu vàrem decidir aturar les obres i realitzar unamodificació en el projecte. D’aquesta manera sabem el cost final delprojecte modificat i demostram que ens estimam més fer les cosesben fetes i no a corre-cuita per inaugurar a qualsevol preu.

Ses BarracassesDurant el final de la passada legislatura aquesta finca estava

essent utilitzada com a centre hípic i escola d’equitació. El presidentde l’Associació de Cavallistes de Son Servera, i membre de la llista delPP a les passades eleccions, no va mostrar cap interès per seguir ambaquesta activitat. Tampoc no va deixar estat dels comptes del’Associació, finançada amb doblers públics.

Davant d’aquest impàs, es va decidir dedicar aquest espai segonsla demanda que anava sorgint: diades de 4x4, romeries, concerts, etc.En l’actualitat aquest espai està destinat com a contingent contraincendis de l’IBANAT, que mantén la finca i n’ha arreglat les cases, ique dóna cobertura aèria al Pla i Llevant de Mallorca i Menorca.

AigüesEl PP ha mentit obertament al poble, ha mentit per escrit, publicant

en diaris i revistes que l’equip de govern tenia la intenció d’apujar lestarifes d’aigua. Finalment s’ha constatat que això és fals; altra cosa ésque al PP els hagués agradat això. El contracte de les aigües s’estàcomplint rigorosament; la prova està en el fet que el PP no ha pogutiniciar cap procediment d’amonestació ni cap denúncia de cap mena.La seva única opció ha estat sembrar confusió, fer demagògia i inten-tar vincular l’actual batle amb suposats tractes de favor. Pensen quetots són de la mateixa condició. Qui va fer les obres del tanatori muni-cipal?, la comissaria de Policia?, el teatre?, el centre de dia? el Pla-Dde Cala Millor? Parlam d’obres fetes, pagades i cobrades, no de sem-brar sospites ni d’interpretar intencions inexistents.

AturAfirmar que Son Servera és el tercer municipi de Mallorca amb

més atur és una mostra d’incompetència. Les dades del mercat de tre-ball d’un municipi no s’han de comparar en valors absoluts, sinó envalors relatius. Manacor, Marratxí, Calvià, Palma, Felanitx, Alcúdia oInca presenten major nombre d’aturats en valors absoluts. Son Serverano és ni el tercer ni el que fa 10. S’ha de saber el que es diu. Per fer-ho bé, cal relacionar el nombre d’aturats en proporció a la poblacióactiva del municipi. El PP realitza gratuïtament aquesta afirmació sobreunes dades elaborades per un diari local, sense cap validesa estadís-tica, i emprant dades del desembre del 2010. La taxa d’atur de SonServera, a data de febrer del 2011, és del 12,7 % (font:Observatori delTreball – Conselleria de Turisme i Treball). El component principal d’a-questa taxa d’atur municipal radica en el comportament del sector dela construcció. Inca, Lloseta, Santa Maria, Son Servera, Campos, sesSalines i Porreres han vist créixer el nombre de desocupats de la cons-

Cartes al director

18

¡Cuide su imagen!¡Su éxito depende de ello!

CONSULTE NUESTROSINMEJORABLES PRESUPUESTOS

CALA MILLOR Y PALMATel. 971 81 32 02Fax: 971 56 22 03Móvil 609 60 78 19

[email protected]

trucció més d’un 140 % interanual durant el primer trimestre 2011,mentre que en el conjunt de Balears va créixer un 109,9 %. El fet quesiguem un municipi eminentment turístic, com matisa el PP en aques-ta qüestió, no té res a veure.

Per altra banda, Son Servera és un dels municipis (juntament ambCapdepera) en què més ha davallat l’atur interanual:

Augment de 62 treballadorsÉs totalment fals que l’Ajuntament hagi augmentat la plantilla en

62 treballadors durant aquest darrers quatre anys. Vos animam a con-sultar la plantilla del personal dels darrers quatre pressuposts munici-pals i podreu verificar que la xifra que ofereix el PP està quintuplicadade manera mal intencionada i barroera. Les places de nova creaciódurant aquest legislatura són 12. Això ho podeu constatar en qualse-vol moment.

Cost de l’equip de governLes xifres que s’ofereixen com a “cost de l’equip de govern” no

tenen ni cap ni peus, ni cap sentit, ni demarcació temporal. Hi afegei-xen el personal contractat, les despeses generades, ho multipliquenper 4 anys... i voila!, 1,3 milions de la txistera! Això no és seriós. En elpressupost municipal del 2011, la partida 9120 10000 “Despeses derepresentació” és de 225.366 €. Això és la suma de les retribucionsde l’equip de govern, costos de Seguretat Social inclosos, format per9 regidors a sou. El PP dotava la mateixa partida dels seus pressupos-tos en 180.000 € per a un equip de govern format per 7 regidors asou més 1 que cobrava directament del Consell. El cost mitjà del’Ajuntament per cada regidor és ben revelador.

Bus urbàTots els transports públics són deficitaris perquè la seva funció va

destinada a oferir un servei a la societat i no a obtenir un retorn eco-nòmic. S’ha de tenir en compte que tots els partits que ens vàrem pre-sentar a les passades eleccions ho dúiem al programa electoral. El PPtambé. L’equip de govern està fent gestions perquè el bus urbà passi

a ser bus llançadora al tren tram i transferir els seu cost al GovernBalear.

Ingressos i despesesComenten que a l’Ajuntament no hi ha doblers. No falta raó. La

conjuntura econòmica nacional és molt penosa, i això té greus efectessobre les tresoreries dels ajuntaments, tant els del PP com elsd’Independents. L’endeutament de l’Ajuntament de Son Servera, queés anticipat i conegut, té dues característiques:

A) Ha estat un endeutament útil; durant aquesta legislatura s’handuit a terme reivindicacions històriques per al poble que no es varenaconseguir ni en els temps de major eufòria econòmica.

B) Ha estat heretada en la seva major part de la passada legislatura:- 3 milions d’euros en factures pendents de pagar quan vàrem

entrar el juny del 2007.- Crèdit de 4 milions d’euros pel Carril Bici, a tornar el 2011. Tanta

sort que ens han atorgat una pròrroga.- Camp de futbol: 210.000 € cada any, durant 12 anys. En total

2,5 milions d’euros que paga el poble, sense ni un euro de subvenció.- Comissaria de Policia: 150.000 € cada any, fins a l’any 2027. En

total 3 milions d’euros que paga el poble, sense ni un euro de subven-ció.

- Teatre, que va costar 1.136.000 € amb les parets originals, sub-vencionat al 60 % pel Consell. Tot i que s’hi va haver d’invertir més peresmenar els errors i poder rebre la subvenció (accessos minusvàlids,altures camerinos, etc.).

- Centre d’Informació Juvenil, propietat de l’església. Va costar542.000 € que l’Ajuntament va haver de pagar de cop. El Consell elsubvenciona al 100 %, ens torna una petita part cada any fins a l’any2024.

- Crèdit refinançat el 2006, a tornar a partir del 2009, 500.000 €cada any, durant 10 anys, fins al 2019.�

Actualitat

19

� La Casa de Extremadura de Son Servera invitada al Dia de las Casas Regionales 2011 en el Palma Arena

El pasado día 25 de Febrero la Consellería de la Presidencia juntocon la Federación de Casas Regionales en Baleares celebraron en elPalma Arena una cena de convivencia para todos los socios de las dis-tintas casas regionales.

A dicha cena asistieron más de 3.000 personas entre ellas másde cien socios de la Casa de Extremadura.

El acto fue inaugurado por el Presidente del Govern BalearFrancisc Antich. Desde la Casa de Extremadura en Son Servera nues-tra más enhorabuena a los organizadores de este evento-(Conselleríade la Presidencia y Federación de Casas Regionales) también agrade-cer la asistencia de todos nuestros socios y su colaboración con lacausa benéfica de la Casa de Madrid.�

ReportatgeHistoria de Cala Millor

20

�� Zarra, Los 5 del Este, Bilbao, Cala Millor, futbol i . . . Pep Alba

En el número 313 de la revista CALA MILLOR 7, en una foto i arti-cle anomenat “El futbolista Zarra a Cala Millor, any 1970” es feia refe-rència a l’estada a Cala Millor del famós i ja desaparegut exfutbolistade l’Athletic Club de Bilbao i de la Selecció Espanyola, TelmoZarraonandia Montoya, conegut com a Zarra.

En el número 315 es publicava una altra fotografia titulada “Unsfutbolistes de luxe”; ambdues fotos estan fetes el mateix dia i són partd’una mateixa història.

Si bé és ver que sempre resulta agradós saber coses dels tempspassats -que d’altra manera es perdrien dins l’oblit-, també no ésmenys ver que la història no sempre s’escriu com cal, com en el casdels articles al quals ens referim, molt ben intencionats, però inexac-tes i incomplets.

Anem, idò, a fer un poc de repàs dels fets, sense ànim de polèmi-ca i amb la sola idea de donar llum a uns esdeveniments ocorregutsa finals dels anys 60 i principis dels 70, i a la vegada aprofitar perdonar a conèixer les vivències del grup musical calamillorer Los 5 delEste i de la gran amistat que tenguérem amb en Zarra i la seva famí-lia; també aprofitarem per parlar de la seva estada a Cala Millor i de larelació que va tenir en Zarra amb el futbol local.

Per recuperar dates i anècdotes he tengut l’ajuda inestimable delbon amic Tomeu Oliver, que en realitat és la memòria històrica del nos-tre grup, encara que jo en som l’arxiu –eh! Tomeu? Un punt quenecessita aclariment és que en Zarra va venir a Cala Millor convidatper Los 5 del Este, que aleshores estava format per Joan Fons, ToniFons, Tomeu Oliver, Rafel Cortès i Pep Alba.

Los 5 del Este a San MamésEls noms d’aquesta foto no són cent per cent segurs. D’esquerra a dreta, a dalt (els que hem pogut identificar):

en José Luis, en Zorriqueta, en Tomeu Oliver, n’Argoitia, en Zugazaga, en Pep Alba, en Zamorita, en Rojo, en Sáez, en Rafel Cortès, (sense identificar), (s. i.), (s. i.), n’Arieta (el que té la mà penjant), (s. i.), (s. i.), en Rafel Massanet i en Ricardo de Mora.

D’esquerra a dreta, abaix: n’Aguirre, n’Arroyo, en Lavin , n’Orue, n’Arraiz, en Joan Fons i, al final assegut a terra, n’Iribar. Hi falta en Toni Fons. (Foto Felix – Arxiu Pep Alba.)

Los 5 del Este a Radio Bilbao. D’esquerra a dreta: en Joan Fons; en Tomeu Oliver; en Rafel Cortès;en Pep Alba; n’Antonio de Rojo, el presentador; i en Toni Fons.

(Foto Félix – Arxiu Pep Alba.)

Amb el batle de Bilbao D’esquerra a dreta: en Rafel Ferrer, en Joan Fons, en Ricardo de

Mora, en Rafel Cortès, en Pep Alba, El batle Javier de Ybarra i Bergé,en Toni Fons, en Tomeu Oliver i en José Luis.

(Foto Félix – Arxiu Pep Alba.)

Los 5 del Este a Bilbao


21

Tot va començar en la primera estadadel grup a Bilbao el novembre de 1967.Amb nosaltres viatjaren el periodista iescriptor Rafel Ferrer Massanet i l’empre-sari i fotògraf José Luis, els quals, a mésd’amics, eren una espècie de relacionspúbliques del conjunt i a la vegada cobrienles cròniques periodístiques dels nostresviatges.

Durant la presentació oficial del grupals mitjans de premsa i ràdio bilbaïns,vàrem tenir l’oportunitat de conèixer nom-brosos periodistes, i entre ells el conegutredactor del Diario Pueblo a Bilbao, Ricardode Mora, que era un bon amic d’en JoséLuis. Ells dos, juntament amb en RafelMassanet, foren els que es mogueren iaconseguiren un caramull de coses per aLos 5 del Este, com ara ésser rebuts pelbatle de Bilbao, Javier de Ybarra i Bergé iassistir com a convidats especials a unentrenament de l’Athletic al camp de SanMamés. Increïble poder estar amb Iribar, Rojo, Sáez, Clemente,Argoitia, Uriarte, Zorriqueta, Zamorita i l’equip al complet! Tots ells,amb una amabilitat fora sèrie, varen posar per a una tanda de fotogra-fies amb nosaltres i acceptaren l’obsequi del nostre darrer disc i laxerrada presentació que de Los 5 del Este va fer en Rafel Massanet.

Conèixer Zarra L’esdeveniment especial va venir poc

temps després i va ser conèixer en Zarra.En Zarra era un personatge entranyable iencantador i tot d’una hi vàrem establir unaextraordinària relació. Tenia llavors uns 46anys i era una persona molt popular. Perfer-vos una idea, en Telmo era incapaç decaminar dues passes per Bilbao sense quealgú no el saludàs o li digués qualque cosa,i ell per a tots sempre tenia una paraula i unsomriure. El mateix va succeir quan enZarra i na Carmen vengueren a veure’ns atocar a Madrid –el coneixia tothom–. Era unmite, una llegenda vivent.

A Bilbao, en Zarra, la seva sempre som-rient esposa Carmen i les seves preciosesfilles -na Carmen i n’Elena- ens obriren lesportes de ca seva de pinte en ample.Record que solien passar per la salaArizona –allà on actuàvem cada horabaixa-a dir-nos “esta noche cenamos en casa”.

Fins aquí tot semblaria normal, però el fet s’anava repetint dia rere diai sempre com si fos sols per a aquella nit. La seva hospitalitat i sobre-tot els fogons de na Carmen -na Menchu- varen ser culpables que joengreixàs sis quilos en tan sols un mes.

Retall de Diario Baleares

Pòsters de Los 5 del Este pels carrers de Bilbao.

D’esquerra a dreta: en Pep, en Zarra i les seves filles, n’Elena i na Carmen.

(Foto cedida per na Carmen.)

Los 5 del Este, 1966.D’esquerra a dreta: en Toni Fons, en Tomeu Oliver, en Pep Alba, enRafel Cortès i en Joan Fons. (Foto José Luis – Arxiu Pep Alba.)


22

Els Joves. D’esquerra a dreta, a dalt: en Joan Fons Tecles, Los 5, en Toni Miró Marchando, en Toni Martí, en Miquel Fornés Corb, en Pedro Llull,

en Sebastià Gorrió i en Fernando Chica Los 5 del Este. D’esquerra a dreta, a baix: en Toni Fons Los 5, en Rafel Cortès Los 5, en Pep Alba Los5, en Manolo Triguero, en Tomeu Femenias i en Tomeu Oliver Los 5. (Foto José Luis – Arxiu Pep Alba.)

Els Vells.D’esquerra a dreta, a dalt: en Tomeu Caldentey, en Rafel Ferrer Massanet, en Bernat Poll, en Tomeu Esteva Sanet, en Joan Llinàs, n’Amador i en Thomàs Canyellas. D’esquerra a dreta, a baix: en Toni Peñafort Cama, en Telmo Zarra, en Joan Font i en José Luis.

(Foto José Luis – Arxiu Pep Alba.)


23

L’equip de l’Hotel Castell de Mar.D’esquerra a dreta, a dalt: en Pedro Domenge Pamboli, en Colin Todd, en Burton, en Roy Mcfarlan, en Roger Davis, en Dave MaKay,

en Miquel Nebot i en Ramon Manzano. D’esquerra a dreta, a baix: del primer, no n’hem pogut recordar el nom; n’Alan Hinton; n’AlfonsoPinilla,(sense identificar) el que està entre les dues files és n’Archie Gemmill; ajagut, n’Esteva Melis;en John Ohara, n’Antonio Pinilla i en

Jaume Melis. (Foto José Luis cedida per Pedro Domenge Pamboli.)

L’equip de l’Hotel Osiris.D’esquerra a dreta, a dalt: el tercer, en Joan Domenge; devora, en Pere Bauzá Barral; el famós Detlef Pirsig;

i devora, mans creuades, en Rafel Bauzá Botó.


24

En Zarra a Cala MillorVa ser inevitable que Los 5 convidàssim en Zarra i la seva família

a passar unes setmanes a Cala Millor, on arribaren l’estiu de 1969 id’ençà les seves estades es repetiren una sèrie d’anys més.

El futbol a Cala MillorDon Joan Llinàs, que va ser un dels grans creadors i promotors de

Cala Millor, era aleshores director general d’una sèrie d’hotels i en rea-litat a la zona es movien poques fitxes sense que ell no hi participàs.Òbviament, don Joan va estar encantadíssim quan li presentàrem enZarra. Per aquestes dates, a Cala Millor –davant l’hotel Bahia del Este-, se celebrava cada estiu un torneig de futbol entre alguns dels hotels.El torneig es prenia molt seriosament i tenia les seva pròpia regula-ció, on, segons conta en Pedro Domenge, Pamboli, “l’entrenador” delCastell, “...hi havia un representant de cada hotel per tal d’enllestir imillorar el reglament”. El torneig estava pensat per promocionar elshotels de la zona i perquè hi participassin sobretot el clients. “Elsequips havien d’incloure un mínim de set clients i la resta treballadorsde l’empresa. Record en una ocasió que vaig dir a Brian Cough i aPeter Taylor, entrenadors de l’equip anglès Derby County i més tard delNotthigham Forest, que necessitava alguns jugadors per al partit del’horabaixa. -Quants? -me varen demanar. Set! –els vaig respondre. Iaixí va ser com l’equip de l’Hotel Castell de Mar va jugar amb set juga-dors de primera divisió i alguns d’ells de la Selecció Anglesa –el mésfamós, per ventura, el central McFarlan.” Els partits eren molts dispu-

tats i no exempts de polèmiques; de totes maneres cal dir que, tant siguanyaven com si no, els uns i els altres es trobaven a l’hotel allà onsonàvem Los 5 del Este.

Com hem dit abans, cada hotel tenia el seu representant que a lavegada solia ser l’entrenador i el que confeccionava les alineacions. Elde l’hotel Osiris era en Bernat Thomàs, i en Tomeu Oliver conta unaanècdota molt graciosa d’un horabaixa al camp de futbol del Bahia:

“... Un alemany molt exaltat va demanar a en Bernat per què noalineava aquell jugador –al mateix temps que l’assenyalava-, i enBernat tot tranquil li va contestar que a poc a poc els aniria provant atots. Quina seria la seva sorpresa quan l’alemany li va dir que teniaassegut a la banqueta a Detlef Pirsig, el central de la SeleccióAlemanya de futbol.” Vaja amb en Bernat!

Jugaren a Cala Millor en Zorriqueta i en Zamorita, dos jugadors del’Athletic que eren també convidats nostres. Era molt freqüent que elshotels alineassin figures internacionals en els seus equips i, a mesuraque el torneig cobrava força, també ho feien els fitxatges, que en rea-litat consistien a donar estada gratis als futbolistes que més els inte-ressaven. Els futbolistes locals també tengueren cabuda dins el torneigi jugadors de categoria regional com Toni Llinàs, Joan Riera Beió, enFrau, en Gabica i altres que ara no record pogueren -amb una petitareforma del reglament- animar els horabaixes futbolers de l’estiu aCala Millor. Recordam també jugadors com Rufino, Rafel Botó, TòfolMinyó, Tomeu Busquer, etc., tots ells empleats dels hotels.Precisament en Tomeu Busquer em recordà que es va crear un altreequip que no era de cap hotel en concret i que es deia el POMProveïdors, Oficinistes i Músics, on jugava ell i també qualque 5 delEste, encara que per poc temps.

Els àrbitres dels encontres solien ser el pastisser d’Artà, en PereMatamalas; en Pep Danús, també d’Artà; en Ramon Manzano i algu-nes vegades en Toni Penyafort Cama.

En Zarra i la seva família s’hostatjaven a l’Hotel Castell de Mar i esdonà la casualitat que l’equip del Castell duia els mateixos colors quel’Athletic de Bilbao, i a en Zarra, com és natural, el fet li encantà. Lafamosa txapela de l’Atlethic va passar a formar part de la indumentà-ria dels fans del Castell, i diu en Pedro Domenge “que vaig arribar afer comandes de cinc-centes o sis-centes boines a la botiga d’esports

En Zarra, en Pep i mon pare, en Jeroni Alba.Va ser un gran dia per a mon pare

poder conèixer un admirat ídol de la seva vida. (Foto José Luis – Arxiu Pep Alba.)

Zarra espectacular!


25

A l’Hotel Castell de Mar, Los 5 duim posada la txapela de l’Atlethic.D’esquerra a dreta: en Fernando; la filla de na Carmen i d’en Zarra, n’Elena; en Tomeu Oliver; jo, enmig, tapant l’altra filla, na Carmen, i gairebé tapant en Zarra; en Toni Fons; na Marisol, esposa d’en Javier; en Joan Fons, dret; l’estimada esposa d’en Joan, na Hanne;

en Rafel Cortès; na Carmen i en Javier, nebot d’en Zarra. (Foto José Luis – Arxiu Pep Alba.)

que Zarra tenia a Bilbao, i la plantilla del menjador del Castell les veniai així augmentàvem el bote que teníem en comú.” En Zarra, per la sevapart, els va regalar un equipatge complet i, segons en Tomeu Oliver,també en va enviar un al C. D. Serverense, encara que la indumentà-ria era diferent i poc tenia a veure amb l’Athletic.

Na MenchuPerò no tot era futbol a Cala Millor. Na Carmen, fidel a les seves

creences culinàries, va instal·lar una sucursal de la menjua basca almediterrani i la record dins la cuina de ca nostra demanant a na Jane,la meva recent esposa, “¿Donde tienes la pimienta? ¿Tienes perejil?¿Tienes cebollas en el huerto?...” Na Carmen era en realitat unamàquina de fer menjar: bacalao al pil pil, bacalao a la vizcaína, pimien-tos a la no se què... i si una cosa era bona l’altra era millor. Na Menchuno tenia aturall.

La història d’unes fotos (6 d’agost de 1970)

De la mà d’en Joan Fons Tecles, Los 5 del Este (aleshores éremsis: en Joan, en Toni, en Tomeu, en Rafel i en Pep, més en Fernando)organitzàrem un partit de futbol on s’enfrontaven els Vells contra elsJoves, tot per retre un petit homenatge a en Zarra. Un acte que va tenirpoc de futbol i molt d’alegria i germanor.

L’equip dels Vells, per la pinta que fan a la foto, hom pot sospitarde què va la cosa. A la primera part encalçaren la pilota com a nins al

pati de l’escola i a la segona part pareixien més bé espectadors, solses bategaven un poc quan el balón els passava prop, i així i tot! Lesaclamacions venien quan en Zarra tocava la pilota i envergava unparell de xuts, que quan el nostre porter -en Fernando- els veia esposava de costat per tal que no el ferís de ple.

No penseu que l’equip dels Joves en sortís més ben parat, perventura ens salvaren l’honor en Tomeu, que es movia com si sabésjugar, en Sebastià Gorrió, que era molt fi i sempre se’l veia per davant,i Miquel Fornés Corb, que sols veure les seves trossades ningú no hianava de bromes. En Joan Tecles a cada jugada demanava penal. EnFernando, a la porteria, feia molta planta, i els altres de Los 5 -enRafel, en Toni Fons i jo mateix- segurament ens anava un poc millor lamúsica.� Final

Un dia hauríem d’escriure la història de Cala Millor.

Pep Alba

Sentim que els peus de les fotos no siguin tan acurats com caldria,

però cal tenir en compte que tenen 40 anys!

Agraïments especials per les fotos, el seu temps i interès a: Pedro

Domenge Pamboli, Tomeu Massanet Busquer, Jaume Melis, Rafel

Bauzá Botó i òbviament a Tomeu Oliver. També a totes les persones

a les quals he demanat informació, fins i tot pel mig del carrer!

Gràcies a Jaume Perelló per la revisió del text.

26

L'Ajuntament de Son Servera posarà en marxa l'1 d’abril

la nova Oficina d’Atenció a la Ciutadania (OAC) Avançada,

així com la plataforma d’interoperabilitat entre organismes.

Això permetrà realitzar a les persones usuàries tramita-

cions per mitjà d’Internet amb l’Ajuntament. Una altra de les

novetats és la possibilitat que les gestories podran tramitar

les gestions de la ciutadania en el seu nom a través d’Internet.

Aquest sistema és un dels pioners a l’illa de Mallorca

D’aquesta manera, des dels seus propis domicilis, sense haver

de desplaçar-se físicament a les oficines municipals, i durant els

365 dies de l’any, la ciutadania podrà beneficiar-se, mitjançant

els mètodes segurs d’identificació com el eDNI o els certificats

digitals, de les comunicacions en suport electrònic, que tendran

la mateixa validesa que les tradicionals en paper.

D’altra banda, la plataforma d’interoperabilitat permetrà que

en els casos de canvi de domicili i empadronaments, l’Ajuntament

gestioni automàticament en un termini d’entre 24 i 48 hores la

comunicació a altres organismes, com ara l’Agència tributària,

l’INSS o la Tresoreria General de la Seguretat Social.

A més, un altre dels principals avantatges que presenta el nou

servei és que les persones usuàries no hauran de tornar a pre-

sentar fotocòpies del DNI i podran reduir de forma considerable

la denominada paperassa.

L'Ajuntament ha encarregat a les empreses T-Systems i

Indenova SL el desenvolupament d’aquests serveis que doten

l’Ajuntament de les eines necessàries per millorar i fer més efica-

ços els seus processos a fi d’aconseguir una major transparència,

accessibilitat de la informació i agilitat de resposta en les seves

relacions amb la ciutadania i empreses a l’hora de realitzar

noves consultes i tràmits. En el futur, a través del Portal del

Proveïdor, que actualment es troba en desenvolupament,

l'Ajuntament de Son Servera rebrà totes les factures electròni-

ques i agilitzarà així la seva gestió i les comunicacions amb els

proveïdors. Amb aquestes iniciatives, l'Ajuntament de Son

Servera consolida la seva estratègia per millorar l’eficiència i

nivell de servei en les relacions amb la ciutadania a través del

canal Internet i impulsar l’administració electrònica en el muni-

cipi, un objectiu que ha de permetre fer un salt qualitatiu en la

relació virtual amb la ciutadania.

L’Ajuntament de Son Servera ha posat en marxa, d’aquesta

manera, bona part dels projectes del Pla de Modernització de

l’Administració Local anomenat "Sonservera@digital", impulsat

pel Departament de Modernització mitjançant una subvenció de

111.305 euros, a càrrec del Govern central. La posada en marxa

d’aquesta iniciativa de modernització suposa a més que el muni-

cipi de Son Servera s’avança al compliment efectiu de la Llei

11/2007 d’accés electrònic de la ciutadania als serveis públics.

Juntament amb Palma i Calvià, Son Servera és un dels muni-

cipis més avançats en aquesta matèria..�

La directora insular de

Medi Ambient, Caterina

Amengual, i el batle de Son

Servera, Antoni Servera, a més

del regidor Pep Mas, visitaren,

el passat 22 de març, el molí de

sang de Son Servera que ha

estat objecte de restauració per

part del Consell de Mallorca. El

projecte de restauració es va

iniciar el setembre de 2007

dins el Programa de

Restauració del Medi Rural que

duu a terme el Departament de

Medi Ambient del Consell de

Mallorca. L’Ajuntament de Son Servera va adquirir el molí d’un

particular l'any 2001.

El molí es va mantenir desmuntat en el magatzem de la bri-

gada municipal fins que es va firmar el conveni de restauració

entre el consistori serverí i el Departament de Medi Ambient.

L’objectiu del conveni, a més de la restauració de l’element patri-

monial, és posar-lo a l’abast de

tothom i que es pugui visitar.

La restauració de les peces

s’ha duit a terme en els tallers

de restauració del Departament

de Medi Ambient i se n’han

muntat els elements sota una

porxada feta també pel Consell,

amb l’objectiu de protegir

aquest element. Finalment, la

ubicació triada per l’Ajuntament

de Son Servera han estat les

Escoles Velles.

El Programa de Restauració

del Medi Rural preveu que el

Consell aporti tota la mà d’obra i la direcció del projecte, i que el

propietari, en aquest cas l’Ajuntament de Son Servera, n’aporti el

material. Així, la inversió feta pel Departament de Medi Ambient

ha estat de 19.189 € i l’aportació per part de la propietat, de

2.505 €. Pel que fa a la porxada, l’aportació del Consell ha estat

de 32.006, i de 6.000 per part de l’Ajuntament.�

Ajuntament de Son Servera

� Finalitza la restauració del molí de sang de Son Servera

� L'Ajuntament de Son Servera posa en marxa la seva OAC virtual avançada, una de les pioneres a l’illa

Les gestories podran realitzar

les tramitacions de la ciutadania i

disposar de la plataforma

d’interoperabilitat entre organismes

27

El conseller de Cooperació Local, Miquel Rosselló, i el batle de

Son Servera, Antoni Servera, juntament amb regidors de la cor-

poració municipal, varen visitar el passat 26 de març, les obres

de l’ampliació del poliesportiu Es Pinaró i de la piscina coberta,

que estaran finalitzades abans de l’estiu. El pressupost de tot el

projecte arriba als 2,3 milions d’euros.

Les obres es varen reiniciar a principis del passat mes de

maig. Amb la modificació, relacionada amb qüestions tècniques, el

projecte ha mantingut les línies bàsiques del projecte inicial, és a

dir, que s’han duit a terme les obres de reforma del poliesportiu

previstes anteriorment, amb la construcció d'un gimnàs, vesti-

dors i l’ampliació de la pista de futbol 7, així com diversos treballs

de millores i manteniment. Pel que fa a la piscina municipal de

Son Servera, aquesta s’ha reformat completament i presenta ja

una renovada instal·lació coberta per poder utilitzar-la de mane-

ra òptima pels veïnats serverins. Les obres varen començar fa

uns dos anys, però es varen haver de paralitzar en detectar defi-

ciències tècniques, de manera que el projecte resultava inviable.

Ara, després de la modificació del projecte, s’han esmenat els pro-

blemes tècnics i s’ha millorat el projecte bàsic de Es Pinaró.

El pressupost s’ha ampliat un 20 % respecte de l’inicial per

tal d’aconseguir així que el futur manteniment del poliesportiu i

la piscina municipal sigui menys costós per a l'Ajuntament de Son

Servera.�

� Les obres d’ampliació del poliesportiu i la piscina coberta de Son Servera estaran llestes abans de l’estiu

Dimarts, 11 d’abril.

Presentació de Cuina mallorquina vegetariana,

a càrrec de Estrella Alba, Catalina

Piris i M. Antònia Santandreu.

A la Biblioteca de Son Servera a les 18.00 h.

Dimecres, 13 d’abril.

Presentació del llibre Adults normals de Jaume Miró.

A les 18.00 h a la Biblioteca de Son Servera.

Dijous, 14 d’abril.

Lectura de relats per a adults, a càrrec de Mar Bel,

assessora del Punt d’autoaprenentatge de català.

A les 18.00 h a la Biblioteca de Cala Millor.

Dissabte, 16 d’abril.

Fironet del Llibre.

Venda i intercanvi de llibres nous i de segona mà.

Plaça de Sant Joan de Son Servera,

de les 10. 00 h a les 13.00 h.

Dilluns, 18 d’abril.

Contacontes Toni Trons. A càrrec de Guillem Sansó,

a les 17.00 h a la Biblioteca de Son Servera.

Dimarts, 19 d’abril.

Contacontes Toni Trons. A càrrec de Guillem Sansó,

a les 17.00 h a la Biblioteca de Cala Millor .

Dimecres, 20 d’abril.

Entrega del IV Concurs de Punt de Llibre 2011

i presentació del Reglament del Servei de Biblioteques,

a les 19.00 h a la Biblioteca de Son Servera.�

� SETMANA DEL LLIBRE 2011a SON SERVERA

Ajuntament de Son Servera

Petit Observatori Socioeconòmic de Son Servera

28

Actualitat

� Ha abaixat l’atur a Son Servera. Estam millor o no? Michele Allegretti

sociòleg

Amics i amigues del Cala Millor 7, avui,amb aquest article, obrim una nova secciódel CM7 dedicada a l’observació i anàlisi delnostre entorn social i econòmic, en què inten-tarem donar una visió particularitzada sobremoltes de les dades que, constantment, ens

arriben de les diverses estadístiques que espubliquen en els diaris tant nacionals comlocals. La nostra vol ser una aportació quepugui aprofundir tant en la comprensió d’a-questes estadístiques com fer unes petitesanàlisis sobre la realitat socioeconòmica del

municipi de Son Servera. Des del CM7 creimque com més i millor puguem conèixer i inter-pretar el nostre entorn social i econòmic, mésclarament podrem entendre alguns proble-mes que ens afecten, i intentar donar-los unamés eficaç solució. � CM7

En aquest primer article de l’Observatorianalitzarem un poc més de prop el que a totel territori espanyol es considera el problemasocial més greu: l’atur.

A començament del mes de març ensarribava la notícia que Balears era l’únicacomunitat autònoma de l’Estat espanyol onl’atur havia abaixat durant el mes de febrer.La pràctica totalitat dels diaris tant nacionalscom locals destacaven aquest fet, i molt pro-bablement en molts de nosaltres això ens vaprovocar un poc d’optimisme envers el nostrefutur més pròxim, atès que la millora del nos-tre benestar tant econòmic com social passatambé per millorar la situa-ció laboral dels que es tro-ben sense feina. Com asociòleg, aquesta notícia vaatreure la meva curiositat ivaig voler analitzar milloraquestes dades que parei-xien molt esperançadores,per esbrinar la realitat ques’amaga moltes vegadesdarrere de les estadísti-ques.

Des d’aquest primeracostament a les dadesautonòmiques, he volgutaprofundir en la situacióparticular de l’atur a SonServera, i a continuacióexposaré el resultat d’a-questa anàlisi.

Com és conegut, elsmesos de gener i febrer, enuna localitat turística comla nostra, són mesos debaixa ocupació, però indi-quen una tendència d’allòque podria ser l’evoluciólaboral en els pròximsmesos.

Les dades d’aquestsdos mesos mostren unabaixada tant intermensualcom interanual. Hi ha 62(5,2 %) aturats menys queel gener 2011 i 92 (7 %)menys respecte el febrer2010, i això és important

atès que especialment en àmbit interanual el2010 l’atur havia augmentat un 14,3 % res-pecte del 2009. Altra dada relativament opti-mista és la relacionada amb els contractes detreball registrats, que pugen entre un 46 % elgener i un 37,6 % el febrer 2011 respectedels mateixos mesos de 2010, passant de133 a 183, i se situen molt a prop dels realit-zats l’any 2009. El problema és que encarasom lluny dels 282 de febrer 2008, períodeen què la crisi encara no s’havia manifestatamb força. Si aquestes dades es poden qua-lificar d’esperançadores, n’hi ha d’altres queens donen una perspectiva no tan optimista.

La dada més preocupant ens arriba delnombre d’afiliats a la Seguretat Social, quearriba al seu mínim justament el mes degener d’aquest any, amb 2.916 afiliats, i unadisminució del 7 % respecte de 2010 i del14,9 % amb 2009, i una pèrdua neta en dosanys de 509 afiliats. Aquesta evolució negati-va demostra el constant deteriorament quepateix el mercat laboral al municipi, tambéconfirmat per la evolució negativa que tenenels centres de treball amb afiliats -que esrefereixen a totes aquelles activitats econòmi-ques que tenen persones contractades-, quepassen del 395 de gener 2009 als 355 del

gener 2011. Així doncs,aquestes dades pareixentenir una lectura un poccontradictòria, ja que perun costat baixa l’atur i, perl’altre, hi ha menys afiliats imenys empreses o comer-ços que manifesten la lenti-tud de l’activitat econòmicai demostren que la recupe-ració és encara lluny de seruna realitat.

Això ens confirma que,encara que l’evolució delscontractes de treball siguipositiva, la baixada de l’aturen molts de casos es deu auna pèrdua de confiança enla recerca d’una feina, quees veu molt difícil de trobar,amb la consegüent retiradade la recerca activa quecomporta la baixa en lesllistes de l’atur i una baixa-da del total del aturats.Aquesta és, moltes vega-des, la situació que afectamoltes dones que preferei-xen retirar-se del mercat detreball per dedicar-se a lesfeines domèstiques, cosaque augmenta les proble-màtiques de gènere rela-cionades amb el mercat detreball. Altra motivació és laposada en marxa de moltscursos destinats als aturats

font: OBSERVATORI DEL TREBALL DE LES ILLES BALEARS I ELABORACIÓ PROPIA

29

ActualitatPetit Observatori Socioeconòmic de Son Servera

de llarga duració, que amb la inscripció dei-xen de ser aturats per l’INEM i contribueixena la davallada dels aturats.

Encara faltarien moltes dades a analitzarper tenir una avaluació i un diagnòstic com-plet de la situació, però aquestes, per ara, ensbasten per dir que la situació, encara que

millorada respecte a l’any passat, es troballuny de ser l’esperada per poder alimentarl’optimisme que aquesta baixada de l’aturens pot haver induït. Així que la resposta a lapregunta inicial podria ser: no, no estammillor, però tampoc no estam pitjor.

En qualsevol cas, tornarem a analitzartots els moviments del mercat de treball ser-verí al començament de la temporada turísti-ca i els compararem amb els anys passats,tot esperant de poder treure uns resultatsmés encoratjadors. �

font: OBSERVATORI DEL TREBALL DE LES ILLES BALEARS I ELABORACIÓ PROPIA

“ la baixada de l’atur en molts de casos es deu a una pèrdua de confiança en la recerca d’una feina, que es veu molt difícil de trobar, amb la consegüent retirada de la recerca activa que comporta la baixa en les llistes de l’atur i una baixada del total del aturats”

Quan era petita (ja fa molt temps!), a Roma no hi havia assistèn-cia mèdica social, però quan estàvem malalts solia venir un metge aca nostra que ens pegava copets a l’esquena fent-nos repetir “trenta-tres” i que sense anàlisis ni res ens havia d’endevinar què teníem,mirant-nos els ulls o les ungles, o la panxa... I, cosa molt curiosa, teniacom un petit pèndol, un fil i al final una pedra de no sé què, que feiamoure a sobre de les nostres mans per intuir de què estàvem malats.

No era un bruixot, perquè ens curava amb medicaments normals,normals com podien ser en aquells temps de postguerra.

Encara record el seu nom, el doctor Butazoni, i la seva llarga barbaque fregava la meva esquena quan m’escoltava dir “ trenta-tres”.

Després varen arribar els consultoris, els grans hospitals, les anà-lisis, sense les quals els metges ni et miraven a la cara, i tota la medi-cina moderna que ha allargat la vida mitjana de molts anys.

Durant la inauguració del nou i moderníssim PAC de Son Servera,mentre esperàvem l’arribada del president del Govern Balear, FrancescAntich, també el batle, Toni Servera, recordava quan aquí només hihavia els metges privats, fins que als anys 82-83 el doctor Francisco

Barrachina va crear un dispensari; i des-prés varen arribar l’Assistència Social, elsPAC i el progrés que coneixem.

El nou PAC inspira admiració amb laprospectiva que té de donar assistència amés de dues mil persones en moltíssimesbranques de la medicina, com ara el den-tista, que ara es troba només en estudisprivats, l’oculista, la maternitat, la pedia-tria..., i que cobreix amb els seus serveisels pobles de sa Coma, s’Illot, Sant Llorençi naturalment Son Servera, sempre ambintervencions d’urgència de dia i de nit.

Guapo, fet de vidre, ciment i acer, ambuna sensació d’espai i llum.

Pocs dies després, la consellera delGovern Balear, Francisca Vives, ha presen-tat a l’Ajuntament l’espot de la nova OAC(Oficina d’Atenció a la Ciutadania) virtualavançada, una de les pioneres de totMallorca. En paraules més senzilles, signi-fica que la majoria de tràmits administra-tius amb l’Ajuntament des d’ara es podranfer des de casa per mitjà d’Internet.

Un altre dia, la doctora -una doctoranova, jove i eficient- em demana: “Té latargeta? Per al seu problema prenguiaquest medicament. No necessita recep-ta. Entregui la targeta a la farmàcia i lidonaran el medicament”.

Ara començ a sentir-me com unpaquet postal. Per estalviar paper, si m’o-blid no sé on mirar per a la prescripció, elnom del medicament…

No sé si m’agrada molt aquesta vidatotalment robòtica, encara que sigui méscòmoda. Alguna vegada una mà a l’esque-na, una paraula de simpatia i un somriuresón el medicament més eficaç.

O són coses antigues? I no pot ser que sigui exactament això

el que falta als nostres joves?.�

30

Entrevista

� PAC, OAC I…Maria Migliaccio

Alguna vegada una mà a l’esquena, una paraula de simpatia i un somriure són el medicament més eficaç.

O són coses antigues? I no pot ser que sigui exactament això el que falta als nostres joves?

Adults normals és el títol de l'obra que enceta la col·lecció de tea-tre de Lleonard Muntaner Editor. Escrita per Jaume Miró (Cala Millor,1977), narra la història de quatre joves que viuen tancats a un pissense finestres i sense sortir-ne mai. Tots ells obeeixen la cap del grup,la Mare. Els problemes començaran quan un d'ellls vulgui sortir deltancat. "Voler sortir suposa rompre les normes establertes i això dis-para el conflicte entre els personatges", explica Miró, que actualmentés professor de Filosofia a l'ensenyament secundari, a més de dirigirla companyia de teatre Noctàmbuls.

Què té d'especial inaugurar una col·lecció de teatre com aquesta?"És d'agrair que quedin editors a Mallorca que creguin en el teatre feta les Balears", afirma Miró. "Hi ha una jove generació d'autors a lesIlles que parlen de temes d'aquí i d'ara", afegeix. "Els escriptors somel mirall dels lectors i del públic. Una societat que ignora els seusautors, s'ignora a si mateixa".

I això que poc espai queda per a les lectures de textos teatrals foradels escenaris. "Vull animar els lectors perquè s'animin a llegir teatre.És un gènere que no només serveix per ser vist, sinó també per serllegit", assenyala aquest autor que, malgrat la seva joventut, té unallarga trajectòria a l'esquena, amb títols com Noctàmbuls (2000), Elfuneral d'en Singelpeu (2004), Fuga (2004), L'Atlàntida (2006) i Llata,història d'un retorn (2008).

Malgrat la crisi i altres impediments, Jaume Miró veu "bona" lasalut del teatre mallorquí. "Estic parlant del nivell creatiu, perquè unaaltra cosa és el nivell econòmic. Recentment han sortit obres comMaria? i La història robada, que són grans obres fetes per autors d'a-quí", explica.

"Hi ha temes per parlar, temes que estiren els espectadors cap alteatre", afegeix. Això no lleva que el teatre hagi de lluitar contra mit-jans ben potents, com la televisió i el cinema. "Les circumstàncies sónmillorables, és clar. Però hi ha sales que intenten deixar un espai a les

obres d'aquí. De cada vegada hi ha més productors i editors que inten-ten apostar per això", comenta. "Tenim una nova generació d'autorsque estan contribuint a definir aquesta societat", sentencia un optimis-ta Miró.� Maria Llull DB

31

cultura

� Adults normals, una reflexió sobre la lluitaper la llibertat

� BASES DEL XXIII CERTAMEN DE PINTURADE SON CARRIÓ-2011

Amb motiu de les Festes Patronals de Son Carrió de maig de2011, se celebrarà el XXIII Certamen de Pintura. El 1r premi està dotatamb 2.200 €.

Les obres es poden presentar a Ca Ses Monges de Son Carrió,carrer Mossèn Alcover n. 1, els dies 16, 18, 19 i 20 del mes d’abril.

MATINS: de 10 a 13.30 hHORABAIXES: de 17 a 20 h

(El dissabte 16 només es recolliran el matí)

Telèfon: 971 56 96 19Podeu consultar-ne les bases a la pàgina web de l’Ajuntament de Sant Llorenç: www.santllorenc.es �

Dimecres, 13 d’abril. Presentació del llibre Adults normals

de Jaume Miró. A les 18.00 h a la

Biblioteca de Son Servera

El calamillorer Jaume Miró enceta ambaquesta obra, premi Pare Colom 2010, lacol·lecció de teatre de Lleonard Muntaner

Associació Dignitat i Feina

Si voleu deixar temporalment una fincaper poder cultivar-la a favor de la gent

necessitada, posau-vos en contacte amb nosaltres. Gràcies.

Yvonne 675 107 234Carme 655 765 419

www.calamillor7.com

PEDRO Y MARIA ANTONIAEl fue un baterista desde cuando

tenia 15 años. El y sus amigos se exhibí-an en Cala Mesquida donde, en el 1960,había solo tiendas de campaña y nadamás. Así, para hacerse publicidad, ibanpor la playa tocando tambores y anun-ciando el espectáculo de aquella noche odel día siguiente. Después los tiemposcambiaron, el turismo creció, los hotelesse multiplicaron y Pedro Negre, nuestrohéroe, tocó, entre otros, con el complejoKing Combo del 1963 hasta el 2000 gra-bando también cuatro discos.

Hoy en día algunas veces toca con losSonar. Al mismo tiempo se casó conMaria Antonia Sancho y tuvieron doshijos. Maria Antonia era una apasionadabailarina y, cuando podía, iba con susamigas a escuela de baile de salón. El nosabía y no quería bailar hasta que un díala mujer le convenció a intentarlo y desdeentonces Pedro se enamoró tanto de estadisciplina que no la dejó jamás . No solofue a la escuela pero también empezócon su mujer a dar clases. Practicar el

baile es como un gimnasio con músicaque alegra el cuerpo y el alma. Y hay unagran variedad, de antiguos y másmodernos.

Desde entonces Pedro y MariaAntonia enseñan de todo: el valzer vie-nes, el valzer ingles, el cha cha cha, elmambo hasta el bolero, el merengue, elTwist, el boogie…dando clases en lasescuelas de Son Servera, de CapdePera, de Artá y Sant Llorenç ademásque a privados.

Pero lo que más encanta es verlosbailar el tango argentino. No solamenteen las escuelas pero donde van con susamigos a divertirse, a escuchar músicaademás que a bailar. Sus exhibicionesgustan porque no son técnicamenteexageradas como las de la televisiónpero, también si perfectas, tienen elcalor de casa nuestra, algo que todospodemos aprender, naturalmente conuna buena aplicación, tanto que han lle-gado a tener más de ochenta alumnos.

¡Que vida bonita que hace estematrimonio hiendo por el levante bailan-do y tocando y trasmitiendo alegría.!�

32

Entrevista

� Galería serverina 36 Entrevista a Los dos Tangueros

Maria Migliaccio

Bodas, bautizos y comidas de grupo

Restaurante EL CRUCE

LUNES CERRADO - Tel. 971 840 382Menú diario casero · Cocina mallorquina

Paella y cochinilos para llevar

¿Quiere aprender a cortar jamón

para que le resulte más sabroso?

Los días 8 y 9 de abril, de las 13.30h. hasta las 15.00h.

tendrá lugar en el Restaurante El Cruce,

un curso, compartido y gratuito, para enseñar a cortar el jamón.

Impartido por la empresa Aracena, Centro de información CETME de Mallorca.

Acuda a esta invitación,¡no se lo pierda!

Santi con su cocinero German Ramírez

33

publicitat

34

Sa nostra gent

TOT GUSTHorari: 9’30 a 13’00h - 16’30 a 20’00 h

Plaça Sant Joan, 11 - Tel. 971 567 137

MODAPRIMAVERAVERANO

TOT PER HOME

TEL. 971 817 119 - AVDA. CONSTITUCIÓ, 28- SON SERVERA

LIQUIDACIÓTOTAL

Mantelerias - CortinasTelas mallorquinas

para vestir su hogarArreglos de ropa

Tintoreria y lavanderia

Plaça Sant JoanTel. 971 567 760

Horari: 9:30h. a 13:00h.

15:30h. a 19:00h.

CANMARCFruites i verdures

C/ Pere Antoni Servera,4Son Servera

Maquina de leche fresca del dia

OFERTAS!BOTAS FÚTBOL

DESDE 15 A 25 euros

colección primavera-verano

C/ Joana Roca, 123 (devora Suministros Murillo)

El coordinador de l'Àrea Territorial del'IMAS, Marcelo Unamuno, i la regidora deServeis Socials, Dori Moreno,van clausuraramb un acte festiu el propassat dia 30 demarç al local d'una de les associacions de laTercera Edat de Cala Millor situat al centrecívic els Tallers de Memòria i HabilitatsSocials de l'IMAS, dependent del Consell de

Mallorca, que s'han celebrat al municipi deSon Servera.. Més de 25 persones, de mésde 65 anys, han participat en els tallers ques'han desenvolupat al nostre municipi des delmesd'octubre de 2010 fins al mes març de2011. Aquets cursos tenen com a objectiumillorar la qualitat de vida de la gent gran iprevenir la dependència. Durant prop de vint

sessions, els participants dels tallers han tin-gut l'oportunitat de tractar temes socialsd'actualitat, de desenvolupament cognitiu i decreativitat. Durant l'acte de cloenda delstallers de Son Servera, els majors van rebre elseu diploma de mans del Consell de Mallorcai una planta com a obsequi a la seva partici-pació i dedicació al curs.�

� Tallers de Memòria i Habilitats Socials de l'IMAS a Son Servera

35

Publicitat

UN POC DE TOTEn el mundo Árabe los problemas y con-

flictos siguen igual que hace quince días,todas las sociedades piden una mejoría insti-tucional y un camino hacía la democracia, lescuesta a los gobernantes controlar ya suestatus feudal y todo parece que de momen-to va todo para largo plazo es decir no menosde dos años. Un mal menor también el queGadafi no encuentre ningún aliado para hacerfrente a la ofensiva de la OTAN por defenderlos derechos humanos básicos en la comuni-dad Libia. Irán, Venezuela, Corea no les fal-tan ganas de ir en ayuda a Gadafi lo que sejuegan demasiado y no se atreven.

En la economía Nacional, lo último es quese podría bajar la luz un 15% o un 20% yaque a las eléctricas contra todo pronosticoahora compran más BARATA la energía, loque el gobierno Socialista ( ¿no se en que? lode socialista) no les sale a cuenta aplicar lareducción a la población Española, nos quie-ren exprimir hasta no se que punto final.

En deportes hay que mencionar losClásicos Madrid-Barça como mínimo tendre-mos dos de ellos, en el Bernabeu y la final dela Copa del Rey. No existe un claro favoritopor lo que se prevé mucha expectación aljugarse el resultado final de la temporadaambos equipos.

Este fin de semana también tendremosMotoGP en TVE en el circuito de Jerez dondetenemos a un Jorge Lorenzo nuevamente conmuchas posibilidades de podio, como yaresulto en Sepan donde finalizo segundo deStoner con una clara desventaja en velocidadpunta, aceleración en su moto Yamaha y con

opciones a unas mejorías técnicas importan-tes en su Yamaha para revalidar el titulo decampeón del Mundo. Pedrosa sigue pordetrás debido ahora a unas molestias en subrazo que según dice no puede pilotar comoquisiera.

NEARCOHoy vamos a colocar un poco de historia

del mundo de las carreras de caballos en elMix lo cual vamos a mencionar a Nearco paramuchos el mejor caballo de carreras de todoslos tiempos. Todos los aficionados al mundode carreras de caballos en la modalidad degalope conocen y saben de la influencia anivel mundial y trascendencia en las carrerasdel caballo Nearco, nacido en el año 1935 enItalia con su criador llamado Federico Tesioquien puso los cimientos para aumentar el

prestigio de las carreras de caballos Italianasy buscar el lugar que se merecían en la esce-na internacional. Nearco era hijo de Pharos yde Nagora. Nagora había vencido las 1000guineas italianas y pharos fue segundo delderby italiano. El padre de Pharos Phalaris,fue un brillante sprinter, ganador de sietecarreras consecutivas a cuatro años, tenien-do que hacer frente a pesos muy duros en loshandicaps. Un hijo de Phalaris Manna ganolas 2000 guineas y el Derby, mientras su her-mano Fairway vencía en el 1928 St Leger.

En su vida deportiva Nearco venció entodas sus carreras, en 1937 a dos años ganosus siete carreras al igual que en 1938 a sustres años vencía en sus siete salidas a pista,catorce primeros de catorce salidas, todo unlogro que lo convertía en un fuera de serie ytodo un mito para los Italianos y en el mundoentero.

Como semental aun fue mucho mejor yaque en sus líneas descendentes a través deNasrullah incluyen a Secretariat, BlushingGroom, Seattle Slew, Mil Ref. y Riverman. Surama de Neartic incluye a Northern Dancer,Sir Ivor, Nijinski, Liyphard, Sadler Wells,Danzig y Nureyev, mientras la línea de RoyalCharger incluye a Sunday Silence y Roberto.Todos estos caballos descendientes mencio-nados tienen su particular historia en elmundo de las carreras al ser todos ellosCAMPEONES.

Durante muchos años siempre fue elmejor en la estadística de sementales y entrelos tres primeros durante décadas.

En definitiva, es bueno saber que Nearcofue un Rey como caballo de carreras y unEmperador como semental. Siempre serárecordado comoel caballo de carreras Italianomás importante de todo el siglo XX.�

36

Opinió

� Mix actualidad28 de març de 2010

Juan Fuster

Avui, quan he anat al cafè, un poquet més tard del que és habi-tual, he trobat la taula de sempre buida, he agafat el primer diari quehe vist, el qual reposava per damunt del taulell, i l’he començat a fulle-jar mentre el cambrer em preparava el tallat de sempre. En pocsmoments s’ha assegut devora jo en Miquel, potser en Joan o enTomeu... el seu nom vertader no importa. Deix de fullejar el diari, queja l’havia canviat per un altre. Parlar amb ell ha estat recordar untemps passat d’un barri de Ciutat on ell visqué d’adolescent i coneguttambé per jo mateix a causa de la presència d’algunes cases comer-cials relacionades amb les meves activitats professionals d’un tempsja llunyà. Tot el seu conjunt sembla que se centra en un carrer llarguer,nom del qual coincideix amb el d’uns arbres molt comuns a les torren-

teres i terrenys humits. Tots dos coincidíem a citar uns noms d’unspetits establiments que donaven vida a aquell indret. Alguns d’ellsencara perduren, amb la mateixa façana i el mateix rètol. Escaletesestretes amb uns graons de test que et portaven a uns pisets reduïts,on la cuina i el lloc comú eren gairebé la mateixa cosa. Un d’aquestspisets, situat a la mitjana del llarguer carrer, era com una ambaixada,un lloc de trobada per uns d’un poble que hi estaven fent el servei mili-tar. Allà, hi tenien mudes per canviar-se, unes sobrassades o qualquepa que havien duit de ca seva. Era una espècie de rebost que de vega-des es compartia. Em serví de refugi en una manifestació militar afavor del règim. Si en aquell moment em vaig fer desertor, crec que hovaig compensar amb aquells tres anys de mili.

L’endemà, quan vaig tornar al bar, gai-rebé a la mateixa hora primerenca, va arri-bar en Paco; tornàrem a parlar d’aquellpassat, d’aquelles cartilles de racionament,d’aquella època de penúries i de fam, i perquè no? Ens hem tornat a recrear parlantd’aquell suburbi de Ciutat. Sortí el nom d’unbar que coincidia amb el de la nostra nació,estava situat en una raconada del mateixcarrer, d’aquella fondeta d’uns valencianson la cambrera era tan bona com l’arròs secque et servia. La botigueta, un poc mésavall, de dona Paquita, o sigui, la dona del’amo en Pere Xerubinet.

Tota història té les seves etapes, elsanys de la fam; a la dècada dels anys 40una paraula es posà molt de moda: s’estra-perlo. El sol, a dures penes, s’internava perdins aquells carrerons estrets i humits, onels seus habitants feien tot el possible persobreviure.

Ha vengut també a la conversa aquelledifici gran, que era una caserna de sol-dats, on pel seu entorn passejaven unesdones, en molts casos mares amb les sevesfilles que per uns xuscos, uns panets llargs,oferien el seu cos. Eren les primeres passesper després entrar a la prostitució.

El tren arriba a Ciutat, aprofitam lesdarreres energies que eren de tot menys decarbó. Per les seves finestres abans jahavien sortit queviures que unes personesdeterminades cuidaven de retirar. Un mer-cat negre, una manera de burlar-se de lapolicia, una mercaderia que tenia un nom,com he dit abans estraperlo, on uns esferen rics i uns altres es morien de fam. Avuidematí, quan he tornat a fer el tallat, hedemanat al cambrer si havia quedat captros d’ensaïmada del míting d’ahir vespre.Sense riure, m’ha dit que se n’havien duittot el que sobrà. Paciència..�

Opinió

37

� Ciutat , temps enreraPere Sart

“una espècie de rebost que de vegades es compartia. Em serví de refugi en una manifestació militar a favor del règim. Si en aquell moment em vaig fer desertor,

crec que ho vaig compensar amb aquells tres anys de mili.”

50è aniversari1961-2011

Moltes gràcies a tots els nostres clients i amics!

C/ Joan ServeraCamps, 4 · Tel . 971 585 773 ·

(foto antiga)

Xerrrim Xerram

� Xerrim Xerram abril 2011DES DE BELLVER DE CERDANYA....DES DE GALISIA.......ROMEO DE PULA........AIGÜES SON SARD.....

POLICIA LOCAL.... ASSABENTAT PER INTERNET......INAUGURACIÓ CENTRE DE SALUT....NO VOTEU AL PARTIT POPULAR NI AL PSOE.... POLÍTIC = HIPÒCRITA = CORRUPTE ?????????????..ELS BONS POLÍTICS SÓN UNA RAÇA EN PERILL D'EXTINCIÓ......VIA DE CIRCUMVAL.LACIÓ......

INTOXICACIÓ PEPERA...........

Sebastià Vives “Perleta”

...Durant el passat mes de març vaig participar al Viatge d'Estudisdels meus alumnes de sisè de primària, al municipi de Bellver deCerdanya.Com que l'estat de la meva esquena i de les meves vèrte-bres cervicals no em permeteren participar en les activitats d'aventu-ra ( piraigua-rafting-hípica-multiaventura i espeleologia...) vaig gaudirde bastant temps lliure, i així vaig poder llegir un llibre que duia a lamotxilla, i emplenar un bon grapat de fulls que ara estic passant a l'or-dinador. Aquest haurà estat el meu darrer viatge d'estudis si es cum-pleixen les previsions de jubilacióanticipada.Fa dues setmanes vaigingressar al club dels seixantins- va per a tu Joan Buades -i com quepels anys que duc de serveis,un total de 37, tenc dret a la jubilació nom'ho vaig pensar ni un minut.La situació actual de l'ensenyament- delque n'hi hauria per omplir tota aquesta revista i un parell més- lespoques garanties de l'actual sistema de pensions...entre d'altresmotius, em feren prendre la decisió, de la qual esper no arrepentir-meel temps que em queda de vida.

...Però aquesta no ha estat la primera vegada que vaig comen-çar a escriure aquesta secció lluny de Son Servera. Fa 15 anys, a l'any1996 , la vaig escriure des de Galisia,a la zona de les Ries Baixes.I vadur molta polèmica...La secció finalitzava així: “ Per acabar, que ja ésben hora,comentar-vos que ja n’hi ha que tenen informació sobre lasituació exacta dels pous d’aigua potable de PULA GOLF, que la Juntad’Aigües diuen que no va poder trobar, o que no va voler trobar, ves asaber...”

Això va suposar que el senyoret de Pula retiràs la publicitat del res-taurant S’Era de Pula i del Pula Golf d'aquesta revista...Ho va deixarclar,o aquest individu deixa d'escriure o retiram la publicitat....I ja veisel que va decidir la directora d'aquesta revista...I aquí continuu,amb lameva secció i sense publicitat de cap de les empreses que hi ha perPula.

...Esteia molt lluny de Son Servera però no desconectat...La xarxad'internet és un gran invent...A distància et pots assabentar de moltescoses...

Em vaig assabentar de la celebració del polèmic Plenari on no esva fer cas a la proposta del Partit Popular de resoldre el contracte ambAigües Son Sard per allò del canvi de mil metres anuals de canonadesi de l'assistència d'un bon grapat de policies municipals.

I de la presentació dels dos primers integrants de la candidaturaPSM,Iniciativa els Verds i Esquerra, en Rafel Valls ,actual regidor ser-verí, i en Toni Oliver, ex batle del nostre municipi.

Prest coneixerem amb detall totes les llistes que lluitaran peraconseguir represen tació al nostre meravellós i endeutatConsistori.Qué curiós...Lluitaran per a entrar en una empresa moltendeudata i amb poques possibilitats d'eliminar el deute en els quatreanys de legislatura....De locos!!!...O no ???...

Hi ha moltes persones que abans de que siguin presentades lesllistes ja han entrat al periode de reflexió...Tenen molts dubtes...Per sila meva opinió els pot interesar els dic que el que han de fer és novotar a cap dels dos partits nacionalistes espanyols. Ni el Partit Popularni el PSOE es mereixen cap vot, però molts de fanàtics d'aquests dospartits les seguiran votant per inèrcia, per comoditat, per conservar ellloc de treball. No llegiran cap programa electoral, no se'n recordaran

dels polítics corruptes, ni dels que ja han entrat a la presso, nidels que hi entraran en els propers mesos si els jutges s'atreveixen afer-lis pagar per tot el que han fet amb els diners públics.

Molt de xerrar de crisi, molt de congelar i reduir les pensions i elssalaris dels funcionaris,però la crisi podria haver estar més minsa si elspolítics haguessin utilitzar els diners d'una forma més racional...Moltd'omplir-se la boca amb les tradicionals cançonetes “Treballarem pelpoble...” “Farem el que ens demani la gent...”Cap d'ells s'atreviria adir: “Treballarem per aconseguir el millor per a les empreses dels nos-tres amics...” “No farem cas del que vulgui la gent...”

Per això, per a molts, les paraules polític, hipòcrita i corrupte sónsinònimes........

Molts estan convençuts que els bons polítics no existeixen,queabans n'hi havia algun, però que actualment s'han extingit.

A distància vaig seguir connectat a l'actualitat serverina,peròquasi acabat d'arribar vaig poder assistir a la inauguració,que no ober-tura, del nou Centre de Salut......I alguns socialistes serverins, com l'exbatle Barrientos, xupant càmara,com sempre.

I com que esteim amb crisi un refresc molt auster, a càrreg d'unaempresa de catering...Qui pagava???…..el Govern Balear ol'Ajuntament Serverí....Pagàs qui pagàs tot surt de les nostres butxa-ques...Segur.... ...Els polítics,principalment els provincials, han pogut

En Barrientos continuà xupant càmara

inaugurar un bon grapat de nous edificis, amés del nou Centre de Salut serverí. Hi hahagut dies que n’han inaugurat uns parell deparells. Però no han pogut inaugurar l’obramés desitjada per a molts de serverins, la Viade Circumval.lació. Fa uns quants de mesos esvaren atrevir a dir que les obres ja estavenenllestides en un 80%. Jo no m’ho vaig creu-re...

I no és que sigui escèptic per naturalesa,fent-hi una breu visita n’hi ha prou per compro-var que ja no entrarà en funcionament al mesde març, que era la data fixada...

El pont del Comellar Fondo sense acabar,dues torretes d’alta tensió enmig de la novaCarretera per la zona del Son Llucs ( a lo milloraquestes torretes ja no hi són, fa dues setma-nes que no vaig a caminar pel camí de naMonja...)les dues rotondes molt endarrarides,principalment la de Son Comparet. S’hi podràcircular abans de Setmana Santa que enguanycau molt envant???.....O haurem d’esperar aldia que es celebrin les eleccions municipals oautonòmiques??? O ens faran esperar a s’es-tiu???

Per cert, ja que he xerrat de la nova carre-tera, contar-vos que fa ja dues setmanes queun grupet de peperes van escampant la bonanova,per elles, de que les obres s’han aturat,que ja no hi fa feina ningú...Qui els ha donat lainformació o l’ordre de intoxicar d’una maneratan escandalosa???...Què els molesta de lanova carretera??? L’obra en sí, o que no l’hagifeta el seu meravellós Partit Popular???...

I s’ha acabat per avui....Fins al proper mesde maig,si no hi ha res de nou....Supòs queabans de les eleccions aquesta revista tornaràa sortir...Llavors ja tindrem les llistes dels dife-rents partits..Diuen que hi haurà moltes nove-tats, principalment al grup dels Independents ial grup del Partit Popular...Prest ho sabrem..�

39

Xerrrim Xerram

SE ALQUILAN MÁQUINAS ELEVADORAS

Almacen cerrado al público

Son Servera vista des del pont del Comellar Fondo

PARA CONSULTAS: AVD. DES BON TEMPS, n.8 · CALA MILLOR

ActualitatSetmana Santa 2011

� Programa Semana Santa2011 en Cala MillorParroquia de NuestraSeñora de Los Angeles

40

� Programa Setmana Santa 2011 a Son Servera

DIUMENGE DE RAMS11.30 h BENEDICCIÓ DE RAMS A L’ESGLÉSIA NOVA

Processó i missa del Dia de Rams19.30 h VIA CRUCIS penitencial dels

DOTZE SERMONS

DIJOUS SANT20.00 h MISA DE LA CENA DEL SENYOR

21.30 h PROCESSÓ, seguidament HORA SANTA

DIVENDRES SANT17.00 h ACCIÓ LLITÚRGICA DE LA PASSIÓ DEL SENYOR

21.30 h DAVALLAMENT A L’ESGLÉSIA NOVA,seguidament PROCESSÓ

DISSABTE SANT20.00 h Encesa del FOC NOU A L’ESGLÉSIA NOVA,

PROCESSÓ I VIGÍLIA PASQUAL

DIUMENGE DE PASQUA10.30 h PROCESSÓ DE L’ENCONTRE I MISSA DE PASQUA 12.00 h Missa

17 de abril Domingo de Ramos11.30h. Bendición de Ramos Misa

21 de abril JUEVES SANTO20.00h Misa de la Cena del Señor.

Vía Crucis. Hora Santa hasta las 24.00h.

22 de abril VIERNES SANTO20.00h. Celebración de la Pasión del Señor.

Vía Crucis

24 de abril Domingo de Pascua06.30h. Celebración de la Resurrección

con Procesión del Encuentro.

10.00h. Misa en alemán11.30h. Misa en castellano20.00h. Misa en castellano

Falten cinc mesos per a les eleccions autonòmiques i municipals.Encara que pugui sonar a boutade, en primera instància els qui hau-rien de guanyar són els ciutadans que han tingut la possibilitat i la rea-litat de triar amb el seu vot el partit polític i els seus candidats que hau-ran de governar les diferents institucions públiques. Però el que s’hadefinit com a "festa democràtica", el dia D i l’hora H, se’ns presentacom més complexa, menys nítida i transparent, i menys festiva. Ésaltament preocupant per a la nostra salut democràtica la desafeccióque senten els ciutadans cap a la política i els polítics, que en aquestsmoments pot reflectir-se en xifres rellevants de possible abstenció, aixícom uns índexs significatius de vot indecís. Teòricament la campanyaelectoral hauria de servir per reactivar el vot i inclinar-lo a favor d’unpartit o un altre. Però avui, a cinc mesos, com és la realitat de la pre-campanya electoral que ja vivim i sofrim? Se suposa que el partit opartits polítics que governen una o altra institució (govern, consells,

ajuntaments) intentaran convèncer els ciutadans de la bondat de laseva gestió durant el seu mandat, així com la necessitat de seguirgovernant per completar i consolidar les iniciatives iniciades. Els par-tits ara a l’oposició també se suposa que pretendran convèncer-nosque les seves propostes en cas de governar seran molt més eficacesque la dels actuals governants per fer front als múltiples problemesdels ciutadans. Se suposa, quantes suposicions!, que tot això hauria dereflectir-se en els autodenominats "programes electorals". Però,quants ciutadans llegim tals programes electorals, amb freqüènciadesmanegats, abstractes, ambigus i poc compromesos?

Amb excessiva freqüència les campanyes electorals es convertei-xen en un pim-pam-pum contra el seu adversari (enemic?) polític quepoc o gens motiva el vot. No és infreqüent, aviat ho podrem ratificar,que les campanyes electorals es dissenyin seguint els cànons devenda d’un dentifrici o d’un cotxe elèctric. Més encara, encara que la

campanya electoral tengui unes datesregulades, ja estam en precampanya con-vertint les institucions en uns guirigalls pertal que l’altre no aconsegueixi transmetreal futur votant cap proposta que puguiinteressar-li. La temptació és l’abstenció.Però, a qui beneficia? Ho deixo com a inte-rrogant.

Però, qui guanyarà les properes elec-cions? Malgrat algunes enquestes publi-cades i/o filtrades, no tot el peix estàvenut. Encara que el PP seguirà sent elpartit més votat, no és fàcil que obtinguimajoria absoluta en el Parlament que triael president i el seu govern. Només podràser possible si UM no obté representació,i/o els partits/coalicions que s’autoubi-quen a l’esquerra del PSOE no es fan l’ha-rakiri fraccionant el seu vot. Fins ara, perno existir un vot separat per al Parlament iconsells, les majories depenien en granpart de les illes menors (recordi’s el casFormentera). El 2011 les majories podenjugar-se a Mallorca. Des de tal perspecti-va, i pel seu pes electoral, els resultatsmunicipals a Palma poden ser claus.

Una altra variable pot ser decisiva: nonomés l’índex d’abstenció, sinó la reacti-vació dels indecisos (molts d’ells afectatsper la crisi) que de manera rellevant afec-ta votants de centreesquerra. El votantconservador manté un fidelitat alta de votal PP. La corrupció no li afecta excessiva-ment i encara que és possible que nocoincideixi amb l’actual cúpula popular iamb alguns dels seus candidats, és moltprobable que els segueixi votant perquèno té alternativa en el camp de la dreta(van de retro UM?) i prefereix seguir en elsseus tretze abans que es renovin unesmajories i governs de centreesquerra.�

41

Opinió

� Eleccions 2011: qui guanyarà?, qui perdrà?

Antoni Tarabini

42

Sa pàgina des Pinaró Esports

� Sa pàgina des PinaróL’espai per a les notícies esportives: futbol, bàsquet, voleibol, tennis, etc.

BÀSQUET

SÈNIORSDia 4-3 Bàsquet Molinar 73 Bàsquet Son Servera 40

Dia 11-3 Bàsquet Son Servera 48 Santa Maria 47

Dia 25-3 Bàsquet Son Servera 54 Bàsquet Artà 40

Cal destacar el partit disputat al polies-portiu de Son Servera el divendres dia 25entre el Son Servera i l’Artà, derbi comarcal,amb molt públic per presenciar aquesta tro-bada on l’equip serverí guanyà gràcies a ungran darrer quart, i alhora superà així el bàs-quet average.

CADETSDia 6-3 Bàsquet Son Servera 59 De la Cruz 55

Dia 13-3 Bàsquet Pla Marratxí 82 Son Servera 41

Dia 20-3 Bàsquet Alcúdia 61Bàsquet Son Servera 57

Dia 27-3 Bàsquet Son Servera 41Sant Agustí 44

INFANTILSDia 5-3 Bàsquet Marratxí C 55Bàsquet Son Servera 40

Dia 19-3Bàsquet Marratxí B 50Bàsquet Son Servera 40

Dia 26-3 Bàsquet Son Servera 57Espanyol B 94

PREMINISDia12-3 Bàsquet Son ServeraLa Salle Palma.

En aquesta categoria no es compten elsresultats, però els nins serverins foren moltsuperiors.

FUTBOL SALA FEMENÍDia 6-3 AE Serverina 1Penya Ciutadella 9

Dia 13-3 Maó 3AE Serverina 2

Dia 20-3 AE Serverina 3Hostal Nadal 1

ESCOLETES ESPORTIVES

ESCOLETA DE FUTBOLEl dia 17 de març, en la categoria

Iniciació 6 anys, va tenir lloc al poliesportiu de

Son Servera una jornada amb enfrontamentscontra l’escoleta del Barracar, amb dosequips per entitat i en què varen guanyar unpartit cadascun.

El dia 18 de març, tres equips dels ninsde la categoria de 5 anys varen anar al PalmaArena per participar en un torneig juntamentamb representants de Capdepera, FisiomediaManacor i Porto Cristo. Després varen poderpresenciar el partit del Fisiomedia Manacorde divisió d’honor de futbol sala i es varenpoder fer fotos amb ells.

El dia 18 de març, en la categoriaIniciació de 7 anys, els nins de Son Serverajugaren a s’Illot.

ESCOLETA DE BÀSQUETDurant tot el matí del dissabte 19 de

març va tenir lloc al poliesportiu de SonServera una diada de bàsquet on es varenmuntar 3 pistes amb els equips zona 5 deManacor: Bàsquet Manacor, Petra, Artà, PortoCristo i l’equip local del Son Servera, que hiparticipà amb 1 equip i guanyaren els dospartits disputats.

ESCOLETA DE TENNISEl dissabte 26 de març, a les pistes del

Bella Platja de Cala Rajada, es va disputaruna diada de tennis per a les categories d’iniciació, benjamí, alevins i infantil. Els nins inines de l’escoleta serverina hi foren presentsen totes les categories i amb molt d’èxit.

ESCOLETA DE VÒLEITambé el dissabte 26 es disputà la diada

de vòlei a Vilafranca. Les nines de SonServera hi participaren en 2 categories d’in-fantils i 1 de cadet. Es nota dia a dia la pro-gressió que van adquirint.� CM7

Son Servera, 28 de març de 2011

www.calamillor7.com

43

Societat

Opinió

44

� Titol� En forma al levantarse Gero Hortian

Entrendor personal

¿Dispone de poco tiempo para practicar deporte en elgimnasio? Me llamo Gero Hortian, soy un experimentadoentrenador personal y puedo darle algunos trucos muy inte-resantes que puede hacer encajar en su día a día para man-tenerte en forma.

En esta ocasión: ¡el entrenamiento del despertador!

Ejercicios para antes de levantarse.Todos lo sabemos: la mañana significa casi siempre

tiempo escaso. El estómago gruñe y demanda de alimentos,el resto del cuerpo se preparará para la jornada de trabajo.Y, por supuesto, alguien debe ocuparse de untarles a losniños el pan con mantequilla, llevarlos a la guardería o alcole, … Todo esto apenas deja espacio para un entrena-miento extenso.

La buena noticia: pequeñas pautas de ejercicios puedenfortalecer los músculos y vigorizarlos para empezar el día.No se pretende que uno dé cinco vueltas al parque debuena mañana, incluso un ligero entrenamiento de diezminutos en casa puede mejorar nuestra circulación. Los beneficiospara nuestra mente del ejercicio temprano se traducen en un mejorsuministro de oxígeno al cerebro y en una mayor agilidad mental.

Qué hacer:• Inmediatamente después de despertar: estirar, descansar y esti-

rar varias veces. Incluir el cuerpo, los brazos y laspiernas. Finalmente estirar el cuerpo completo deuna vez.

• Tumbado de espaldas. Estirar completamenteuna pierna y levantarla. Tirar de la pierna hacia arri-ba hasta sentir la tensión del músculo en la parteposterior de la pierna. Mantener la posición durante15 segundos. Repetir este ejercicio dos veces concada pierna.

• Permanezca acostado sobre su espalda yestire los brazos izquierdo y derecho hacia loslados. Doble las piernas juntas a y gírelas hacia laizquierda. Los hombros deben estar en contacto conel colchón y la cabeza girada hacia la derecha.Sostenga esta posición durante 15 segundos ycambie entonces de lado las piernas. Recuerde quela cabeza siempre está girada en sentido opuestode las piernas.

• Siéntese con las piernas abiertas y estiradas.Respirar profundamente. Estirar los brazos hacia eltecho y poco a poco, intentar tocar la punta del pieizquierdo. Volver a la posición inicial e intentar tocarla punta del pie derecho. Repetir tres veces en cadalado. Se sentirá el trabajo en la espalda y en losflancos.

• Volviéndose a tumbar sobre su espalda, reco-ja sus piernas sobre el pecho colocándose en posi-ción fetal. Vamos a balancear el cuerpo hacia arribay hacia abajo de la columna vertebral. Hay querepetir este movimiento diez veces. Su espalda selo agradecerá.

Y ya tiene su primera sesión deportiva hecha.El día puede comenzar. En la próxima ocasión

le contaré qué es el entrenamiento personal!¡Manténgase en forma! �

Opinió

45

� Titol� MultitaskingVictòria Sancho

La primera vegada que vaig sentir parlard’aquest concepte era per allà els 90 i enfeien referencia en xerrar del Windows 95.Hores d’ara, pensar en un sistema que no per-meti posar en marxa diverses tasques alhoraés una bogeria; però si ens remetem als pri-mers 90, quan els ordinadors encara funcio-naven en MS-DOS i si tenies obert el lotus (fullde càlcul fantàstic) no es podia fer res més,cobra un cert sentit. La gent de menys de 35anys ara mateix està tan perduda com la demés de 75, però ara s’aclareix l’assumpte.

Tenc una amiga que té vertadera passiópels serverins i per la seva capacitat de fertres coses al mateix temps posant-hi tot el cori energia. Sempre en fa referència, d’aquellsque a més de fer la seva feina sempre fand’altres coses: tenen canaris, cavalls, pinten,canten, entrenen infants...

Personalment, he tengut la sort de conèixer gent que fa que l’ha-gis d’admirar sí o sí, per les seves habilitats, per la seva capacitat, pelseu somriure sempre present en les seves cares, signe de la satisfac-ció vital que els fa de benzina.

No és serverí, però en Diego Blanco, per exemple, n’és un cas, idels seriosos. És un pintor amb una obra prou extensa i en augmentque exposa amb una certa regularitat dins i fora de les nostres fronte-res, però al mateix temps és un fotògraf que va començar retratantturistes als hotels de Cala Millor i que ara retrata unes models precio-ses, de vegades amb més i d’altres amb menys roba, però totes divi-nes. I la passada edició dels “Enamorats de Son Servera” va actuaramb Babel, el grup que té amb el seu inseparable Alejandro Blasi, tanmultifacètic com ell mateix, capaç d’escriure uns relats que com-mouen fins a la pell de gallina, o de dissenyar caràtules de CD d’aque-lles que s’hauran de guardar per a la posteritat. Na Virtudes Ferreran’és un altre, que tampoc no és serverina, però que participa de totesles nostres festes. Existeix allò de fill adoptiu de Son Servera? Si no ésaixí, potser ho hauríem de posar en marxa. Gràcies al facebook m’a-don que també pinta i serigrafia. De les seves pedres pintades, delsseus bebès de mentida que a moltíssima gent li encanten i a d’altrescom jo mateixa escarrufen pel seu realisme, de la seva escripturamedieval, de les seves pepetes de roba o dels coixinets d’olor per als

calaixos..., ja n’hem vist mostres al fironet de Sant Antoni, i en tantesaltres festes nostres.

I de les propostes de l’Escola d’Adults, què? Divendres passat vaigésser per les Escoles Velles i és impressionant la quantitat de gent quepuja i baixa amb els seus cavallets i les pintures dins la bossa, o elsque corden cadires, o els que broden, o els que aprofiten per arrodo-nir la seva formació... I no en diguem res si ens trobam amb la gentde la banda, que són un enfilall...

M’encanta que siguem un poble de gent multitasking, que siguemcapaços de dur per envant tanta il·lusió cada dia, que ens enrevoltemde la gent que suma...

Creis que ens podrem llevar una miqueta aquesta mania de nobravejar-nos i fer-ho un poquet? No per presumir, que els serverins nosom d’aquesta pasta, però per valorar-nos dins la nostra mesura i noanar amb complexos per enmig...

Una persona que m’és molt especial va anar a unes colònies perdevers Madrid fa molts d’anys i dugué una tonada d’aquelles de pujarla moral: “mírame, mírame soy chula, mírame, mírame, ajá” .

No importa cantar-ho en veu alta, si ho cantes petitet només pertu també funciona, i fora bromes, fins i tot pots arribar a créixer doscentímetres.�

Diego Blanco : fotografó

FOTO:Diego i n’Ale

46

El racó de psicología Salut

Espanya és un dels països europeus ambmajor població envellida; l’esperança de vidaper als homes espanyols és de 78,6 anys iper a les dones, de 84,6 anys. Cada cop lapoblació es fa més vella, però vivim en unasocietat on allò que més es valora és la joven-tut. La gent vol veure’s jove i cada cop s’a-llunya del que significa ser vell. La televisióens envia missatges publicitaris de donesmajors que aparenten 20 anys menys; cre-mes antiarrugues per esborrar el pas delsanys; cremes i dietes antienvelliment i infini-tat d’articles que eviten el pas del temps i ensdonen un aspecte jove. En general, joves (i notan joves) ens resistim a fer-nos grans.

Què és l’ageism?

L’ageism (o viejismo en castellà) són lesactituds negatives envers les personesmajors i l’envelliment. Es tracta d’un conjuntd’estereotips, prejudicis i creences negativesenvers les persones majors pel fet de sermajors. Aquesta sèrie de prejudicis fa que lespersones que els mantenen rebutgin elsmajors i el procés d’envellir. Es veuen les per-sones d’edat com a dependents, malaltes,poc actives, tristes, gemegoses, molt rígides

en la forma de pensar, solitàries, que notenen res a aportar a la societat. I això duu ano valorar els majors com es mereixen. Fins itot, aquest tipus d’actituds negatives en elsmetges o la família, per exemple, fa que notenguin en compte alguns dels problemesque presenten els majors perquè pensen que“són coses de l’edat” i els lleven importància,amb la qual cosa deixen la persona preocu-pada.

La imatge que tenim de les personesmajors varia d’una cultura a una altra i d’untemps a un altre. Fa anys, a Espanya, elspadrins eren respectats en la família i se’lsvalorava. A la Xina, les persones majors sónmolt respectades i tenen un gran reconeixe-ment entre la societat. A l’Àfrica negra ocu-pen un lloc important dins la societat.

La realitat

Mites i prejudicis a part, allò cert és queles persones majors de cada vegada estanmés actives: padrins que cuiden els néts, quese’n van de viatge, que fan gimnàstica, quevan cada dia a caminar… Tenen malaltiesben igual que els més joves (ni més nimanco), no són rígides ni inflexibles (han d’a-

daptar-se a les noves situacions com la jubi-lació, separació de fills…), tampoc no sóndependents (el 60-75 % són totalment inde-pendents), sí que poden aprendre i recordar(els problemes de memòria només afecten un23 % dels majors de 85 anys i moltes perso-nes acudeixen a l’Escola d’Adults o laUniversitat Oberta per a Majors), no estanaïllades (moltes es relacionen amb altres per-sones, cerquen noves amistats, surten ambels amics) i no són més irritables que abans(la personalitat es manté tota la vida i si unapersona és afectuosa ho és de jove i de gran.

Per acabar…

Envellir és una etapa més de la vida i tots,sense excepció, arribarem a majors. A més,complir anys també és sinònim d’experiènciai saviesa. No hem de caure en l’errada depensar que els majors “no serveixen per ares”, ja que els majors cuiden dels néts, ensofereixen el seu afecte, ensenyen habilitats ioficis artesanals al més joves… I, sobretot,aporten l’experiència d’haver viscut tota unavida. �

n Ageism: la por a envellirVerónica Martínez,

Psicologa

47

� David C. Millos, del JudoShomen, directe alCampionat de Balears deJudo a Formentera

El passat, 26 de març, en el pavelló municipal de Sineu es va cele-brar el Campionat de Mallorca de Judo infantil i cadet. David CorderoMillos, del Judo Shomen, després de liderar la seva categoria duranttots els controls escolars, va fer un molt bon paper en aquest campio-nat de Mallorca on es classificaven els dos finalistes per disputar elCampionat de Balears que se celebrarà els propers dies 15 i 16 d’a-bril a Formentera.

David serà el representant de Mallorca a Formentera, on segur liespera un treball molt dur per poder seguir al capdavant. Esperem quetengui molta sort i pugui classificar-se per al Campionat d'Espanya.

Des del tatami del Judo Shomen, tots els seus companys i amicsli desitgen molta sort. I a seguir entrenant amb el seu professor Francisper fer el millor paper possible. ÀNIM!�

El passat dia 26 de març, Sineu va ser elcentre d’atenció per a tots els amants d’a-quest esport d’origen nipó. L’esdeveniment adisputar no podia ser més emocionant: elCampionat de Mallorca Escolar.

Els clubs amb més ressonància de l’illa hiforen presents amb prop de dos-cents alum-nes aspirants al títol en les diverses catego-ries: Sub-11 (9 i 10 anys) Sub-13 (11 i 12anys) Sub-15 (13 i 14 anys ) i Sub-17 (15 i16 anys).

Una vegada més, els joves esportistes delRenshinkan varen estar molt bé i dominarenen tot moment la gairebé totalitat de les cate-gories que disputaven: de 25 judokes, 11 n’a-conseguiren el títol. Li seguiren l’Olímpic, queguanyà 10 ors; el Taikukan, amb 8; amb 7 elDojo Muratore i el Mallorca Nord Judo; amb 4l’ED Mañes; i amb 2 el Samurai. L’Ajuba i elSanta Eugènia no varen obtenir cap primeraplaça.

El resultat final per clubs fou el següent:

1r) RENSHINKAN: 11 ORS, 5 PLATES,6 BRONZES.TOTAL: 76 PUNTS.

2n) DOJO MURATORE:7 ORS, 6 PLATES, 18 BRONZES. TOTAL: 71 PUNTS.

3r) TAIKUKAN: 8 ORS, 8 PLATES, 5 BRONZES.TOTAL: 69 PUNTS.

4t) OLÍMPIC: 10 ORS, 4 PLATES, 3 BRONZES. TOTAL: 65 PUNTS.

5è) MALLORCA N. JUDO:7 ORS, 7 PLATES, 8 BRONZES.TOTAL: 64 PUNTS.

6è) ED MAÑES: 4 ORS, 2 PLATES, 4 BRONZES.

TOTAL: 30 PUNTS.Els medallistes del Renshinkanforen els següents:Medalla d’or: DIEGO VELASCO LLODRÀ , ALINA

SÁNCHEZ HINGST, PAU RODRÍGUEZ, JAIMEFERNÁNDEZ, MIQUEL CABRER, SERGIFULLANA, LLUÍS LLULL RIERA,VÍCTORMANUEL MORALES, JAVIER SÁNCHEZHINGST, DENISSE ALMUNA i NEUS POUJIMÉNEZ.

Medalla de plata: FRANCO SERGIO GONZÁLEZ, MIQUEL

GINARD, YERAI MATAMALAS, BIEL FONT iVANESA MIKHAILOVA.

Medalla de bronze:JAUME MAIMÓ JUAN, JAUME NICOLAU,

FRANCISO JOSÉ ESPASANDIN, PEDROFEBRER MARTÍNEZ, CRISTINA CONEJO iTIZIANA LABORDA.

JOSEP SUREDA I PEP LLUÍS MAIMÓobtingueren la 5a plaça i NOFRE RUIZ, la7a.�

� El judo Renshinkan, el club millor classificat en el campionat de mallorca escolar

Esports

DIES DE CLASSE:DILLUNS I DIMECRESHORARI: DE 17:30 A 18:30 NINS/ES

DE 3 A 8 ANYSDE 18:30 A 19:30 DE 9 A 14 ANYS

CLASSE D'ADULTS: DIMECRES DE 19:30 A 20:3

DIRECCIÓ: PEP MASCARO MESTRE ENTRENADOR NACIONAL DE JUDO 6º DAN

INFORMACIÓ TELEFON: 659 68 68 9755 C/ CREUS 63 SON SERVERA

CENTRE D'ESTUDI DE JUDO RENSHINKAN

1 medalles d ‘or, 5 de plata I 6 de bronze

ActualitatEls dos viatjadors

48

� Els dos viatjadorsper Maria Migliaccio i Antoni Puig Palerm

PORT VERD- On hem arribat avui?- Això era el Port Verd, un petit paradís arran de mar, del verd de

les plantes, de cases construïdes amb gust a mesura que les perso-nes s’enamoraven d’aquest racó de Mallorca.

- Bé, sí, sabia que a l’àrea del Port Nou s’havia construït una urba-nització anomenada Port Verd on només hi havia una torre de defensai poc més.

- Ja. Però no fa molt, un dia hi varen arribar alguns especuladorsdel ciment i varen començar a comprar, a destruir i a reconstruir demanera salvatge intentant transformar aquest lloc; on abans vivientres-centes persones, ara l’han convertit en un poble de tres mil.

- M’han dit, però, afortunadament, que amb els esforços d’algunsveïns i després dels nous polítics de l’Ajuntament varen bloquejar totaaquesta especulació, perquè estava fent mal també a les cases i a leslocalitats properes, i hi varen posar límits. Els que tenien permisos pre-

cedents varen limitar metres cúbics i varen acabar les obres, són elsblocs d’apartaments buits que avui es veuen des de la carretera. Elsaltres especuladors varen desaparèixer o, potser, es varen amagaresperant una nova ocasió, deixant el lloc amb cases destruïdes comdesprés d’un bombardeig.

- Mira. Precisament aquests dies s’han iniciat les obres del segontram del carril bici, concretament el que uneix Cala Bona amb la Costadels Pins, i el desviament del trànsit generat pels treballs ha posat enevidència el mal estat dels carrers. Un mal estat que no deriva del’augment del trànsit desviat, sinó que és previ.

- Anterior? - Sí. El pas de tots els vehicles solament augmenta la vergonya de

la situació en què els veïns d'aquesta urbanització conviuen diària-ment. Ara s’exhibeixen tots els clots dels carrers del Port Verd, la fos-cor en què es troben gairebé totes les vies durant la nit, l’estat de lesvoreres i dels senyals de trànsit...

- Ho he vist, però qui n’és elresponsable? Des del’Ajuntament s’han fet treballsper recobrir forats i netejar lazona una mica.

- Sí, és cert, però, contrària-ment al que es pugui pensar,aquesta situació de la via públi-ca d’aquesta zona de SonServera no té com a responsablel'Ajuntament, perquè no en ges-tiona la urbanització. Al contrari,la gestora de la urbanització PortVerd (que és una propietat priva-da) és la que, amb una nefastaactuació i una deixadesa estrepi-tosa, ha generat la crítica situa-ció actual.

No és absurd, per ventura,que la recollida d’escombrariesporta a porta, un servei públicque funciona com un rellotge,arribi a carrers i avingudes on nofunciona ni un sol fanal? �

Memoría Historica

49

� Constituïda l’Associaciód’Amics del Campamentdels Soldats

� Artà dignifica el campament de 750 presos. El franquismehi va concentrar, entre 1941 i 1943, centenars de republicansper construir una carretera encara avui inacabada

El passat dia 26, una vintena de persones pujaren alCampament dels Soldats per celebrar l’assemblea constituentde l’Associació d’Amics del Campament dels Soldats. Quedanomenada, així, la Junta Directiva. �

http://campamentsoldats.blogspot.com/

Enmig de les muntanyes protegides d’Artà s’amaga un testimo-niatge únic, llegat de la dictadura franquista. Es tracta del Campamentdels Soldats. Segons els experts, “un element pràcticament únic en totl’Estat espanyol per les seves característiques i que cal preservar perestudiar i difondre uns fets principals de la història recent del nostrepaís”.

Està situat a uns nou quilòmetres de la localitat, concretamententre el puig des Corb i es Porrassar, prop de les cases de s’AlqueriaVella, a l’actual Parc Natural de Llevant. Com a infraestructura militarva ser ocupada els primers anys (1941-1943) de la dictadura fran-quista, just en l’època de més penúries econòmiques i aïllament inter-nacional. Aquí varen habitar almenys 750 presos republicans despla-çats de Punta Paloma, Cadis, obligats a treballs forçosos i en moltmales condicions. A fi de redimir condemna, varen participar en laconstrucció de la carretera de Son Morei a sa Talaia Moreia (Camí delsPresos). Un cartell al costat de les restes assenyala: “Encara que moltsvaren perdre aquí totes les seves forces, la carretera segueix avuiinacabada”. Tampoc no s’hi va arribar a muntar la bateria de defensaantiaèria prevista.

En aquests moments, el Govern duu a terme l’adequació i poten-ciació del campament: tancament perquè el ramat no el degradi més(es deixaran barreres perquè els visitants puguin continuar accedint al’àrea); retirada d’un dipòsit; museïtzació; major promoció; confecciód’activitats didàctiques, etc. El Consell en tramita actualment la decla-ració de Lloc Històric. L’arqueòleg Antoni Puig i l’historiador i docu-mentalista Tomàs Suau han anunciat que està en fase de constitucióoficial l’Associació d’Amics del Campament dels Soldats. Es vol, ambtot això, fer memòria històrica. El complex constava de caseta dels ofi-cials, estable i corral per als animals, cantina, infermeria, barracons de

soldats i presos, cuines, aljub, font, magatzems i àrea de reclusió delspresos. Fins al 1948 va ser destacament de soldats. Encara quedensupervivents dels dos bàndols. A Artà, hi viu Lluís Gil Cruz, de 91 anys,però les seves facultats mentals minvades per la seva avançada edatimpedeixen que rememori al detall la seva funció de soldat. Dels ano-menats ‘vermells’, el català Paulí Pallàs (Girona, 1920) ha publicat elllibre Vides truncades on relata les seves experiències a Artà.

Aurelio Conesa, mort fa uns anys, fou un pres que en abandonarel campament va decidir residir a Artà. En la revista local Bellpuig esva publicar en els anys 90 una entrevista en la qual recordava quedurant el temps de treball “hi va haver càstigs corporals esgarrifosos,que, vistos des de la distància de mig segle, romanen intactes dins demi”. Unes 300 persones varen ser víctimes de la repressió en elmunicipi d’Artà, entre execucions, desaparicions, persecucions,empresonaments, obertura d’expedients, seguiments... És el que cal-cula Jaume Morey Sureda, exbatle, professor i investigador, que pròxi-mament publicarà un llibre sobre la Guerra Civil i la repressió en àmbitdel municipi d’Artà. L’episodi bèl·lic viscut en aquest punt del Llevantconstata que la repressió va ser similar a la d’altres pobles. Hi existi-ren llistes detallades dels lleials a la República, instruccions clares imolta premeditació. No obstant això, crida l’atenció un fet dramàtic: lacaiguda de dues bombes el 31 d’agost de 1936 llançades per avionsitalians, teòric ‘foc amic’, que va causar la mort de dotze persones. Enla localitat se sentien les explosions de bombes procedents de la zonadel desembarcament de Bayo a Porto Cristo i a sa Coma, si bé les llan-çades a sobre d’Artà varen ser objecte de posteriors disculpes. Unaexcusa va ser que s’havia confós Artà amb Son Carrió.. � T. Obrador

DM 20 de marc 2011

A la foto superior, vista general del campament el 1942 amb els presos en formació a l’esplanada. Foto: Paulí Pallàs.

A la foto de la dreta, imatge del campament el gener de 2011.

Que diu la premsa forana,els caps de setmana a TVMallorca

Els caps de setmana elsespectadors de TV Mallorcatenen l’oportunitat de saber totel que passa al seu voltant grà-cies a l’espai “Què diu la prem-

sa forana”. Es tracta d’un mini espai d’un tres minuts de durada querecull la tasca de les diferents publicacions de la part forana. Cada set-mana alguns representants d’aquests mitjans de comunicació esposen davant les càmeres per comentar els temes que presenten lesseves publicacions.

D’aquesta manera els espectadors de TV Mallorca poden conèixerde primera les principals notícies dels nostres pobles, ja que aquestespublicacions es troben molt arrelades en el seu entorn i ofereixeninformació de proximitat.

Tot i que hi ha una gran diversitat dins aquest col·lectiu, tant pelque fa a mitjans, professionalització, audiència o objectius, des de latelevisió pública es fa un tractament bastant homogeni. Cada setmana

es fa ressò de la tasta d’entre dos i cinc publicacions. Així, unportaveu de cada mitjà presenta des del seu despatx professional o delpropi mitjà de comunicació el resum dels principals temes que tractala publicació. Es reforça la informació amb imatges de la publicació ala que es fa referència.

Cal recordar que RTV Mallorca i l’Associació de Premsa Forana deMallorca tenen signat un acord de col·laboració que suposa un apro-pament de dos mitjans decomunicació amb unaclara vocació d’oferir unainformació de proximitaten català.

A rel de l’acord Radioi Televisió de Mallorca escompromet a fer-se ressòde la tasca d’aquestaassociació, que represen-ta a 42 publicacions de lapart forana, amb una tira-da total de 54.000 exem-plars.�

50

Glosa Sa nostra gent

� Que diu la premsa forana, els caps de setmana a TV Mallorca

� Sopar de quintos de 1966

El proppassat dia 18 d’abril al Bar Nou, els quintos serverins del 66 feren un sopar ben concorregut on els records i els somriures foren presents durant tota la vetlada. Paga la pena que aquestes iniciatives no es perdin mai!.� Enhorabona i visca els quintos del 66! CM7

D’esquerra a dreta:JOAN TORRES, TONI VIVES, SEBASTIÀ BRUNET, BÀRBARA SERVERA, JAUME VIVES, ELENA FONS,MIQUEL SERVERA, ANTÒNIA MIRÓ, TOMEU SERVERA, M. ANTÒNIA ROSSELLÓ, MIQUEL BALLESTER,

MARIANO BASULTO, MAGDALENA CARRIÓ, M. ANTÒNIA VIVES, CATALINA MUNTANER,ISABEL FLORES, M. MAGDALENA BRUNET, MARGALIDA VIVES, MARÍA BENNÀSSAR, JOSÉ BAUZÀ,

TONI LLUÍS VALCANERAS, JOSEFINA SÁNCHEZ, LOLI FRANCO, M. PIEDAD PLAZA i M. ANTÒNIA SERVERA. Asseguts:

BIEL CARRIÓ, HERMENEGILDO ARENAS, SATURNINO SIERRA, DOMINGO, LLORENÇ FERRAGUT i M. MONSERRAT BRUNET.

Que diu la premsa forana, dissabte a les 20:35 hores i diumenge a les 14:35 hores a

Televisió de Mallorca

51

Publicitat

Horario: de 7:00h. a 13:00h. y de 14:00h. a 18:00h.

Documents

Inaugurat el nou centre de salut de Son Servera,