IMPRESSIONISME1. Context histric, social i cultural + caracterstiques pintura impressionista2. Fitxa tcnica:a. Ttolb. Autor + explicar autorc. Cronologiad. Tcnica e. Estilf. Tema: literari

3. Anlisi formal:a. Composici b. Cromatisme o gama cromticac. Perspectivad. Llum

4. Anlisi conceptuale. Temtica

5. Models i influncies

Context histric, social i cultural impressionista: a finals del S XIX ens trobem amb un grup dartistes dits impressionistes. A la segona meitat del S XIX Pars ser lescenari de totes les revolucions; 1848, el segon imperi, la comuna, la tercera repblica. A ms a ms en aquesta mateixa capital a Pars ser tamb escenari dels grans canvis urbanstics dirigits pel bar Hausmann. Dins daquesta canvis urbanstics comencen a sortir les grans bulevards, les exposicions universals amb edificis emblemtics com la Torre Eiffel i lespeculaci urbanstica t com a conseqncia laparici duna burgesia de nous rics. Tot aix tindr els seus efectes sobre lart donat que Pars ser una ciutat on hi haur molts artistes, on es faran moltes reunions dintellectuals, on discutiran de; cultura, art, literatura i es en aquest espai on sorgiran els impressionistes que sels identifica amb la bohmia i amb el mn dels intellectuals crtics com mile Zola. La histria dels impressionistes es dna a finals del S XIX a Paris en una exposici al 1874 a la Galeria Nadal i totes les critiques dun dels principals crtics del moment dit Leroy cauen sobre unes de les obres de Monet denominava impressi, sol ixent. Pocs anys desprs al 1877 les critiques recauran sobre Cezanne. Desprs daquestes crtiques marxants nord-americans compraran obres daquests impressionistes i aix far que Pars amb l impressionisme es converteixi en la capital de lart i la pintura. Caracterstiques de la pintura impressionista: La teoria dels colors- en aquest moment hi ha un coneixement de la teoria de descomposici de Newton i la teoria dels colors de Chevreul que es basa en la afirmaci que existeixen tres colors primaris que sn el groc, el vermell i el blau i tres colors complementaris que sn el violat, vermell, taronja. Lassociaci daquets colors no es fa en la paleta sin que es realitza en la retina de lespectador que confon els tocs prxims de colors primaris. La plasmaci de la llum- pels impressionistes els objectes sn el reflex cromtic de la llum donat que un mateix tema pintat en llums diferents dna com a resultat obres diferents. Coloraci de les ombres- les ombres deixen de ser fosques i passen a ser espais acolorits amb colors complementaris. Ex: una llum groga fa una ombra violeta. La pinzellada- pinzellada dexecuci rpida perqu els impressionistes volen captar la immediatesa lumnica i atmosfrica del moment i sn pinzellades carregades de pasta de vegades curtes i de vegades llargues i defugen de qualsevol retoc. Composici- la composici impressionista deriva del enquadrament fotogrfic. Aquest element t com a conseqncia de vegades la falta dun tema central i de vegades fins i tot la representaci de figures incompletes en quedar tallades per les voreres del quadre.

Obra: El dinar campestre dEduard ManetContext histric i caracterstiques de la pintura impressionistaEduard Manet (posar-ho aqu o en la fitxa tcnica)- a Manet li correspon la missi histrica de la ruptura ja que es el primer pintor que sidentifica totalment amb l impressionisme i va ser el primer en revolucionar el panorama pictric de la 2a meitat del S XIX. Al 1863 fa la seva entrada al mn pictric amb una exposici al sal dels rebutjats amb lobra El dinar campestre (objecte daquest comentari) que escandalitz el pblic i a la critica. Va ser el primer en donar molta importncia a la llum, a la valoraci arbitrria de la perspectiva i va ser el primer en transgredir les convencions de la pintura acadmica en quan el tractament del dibuix, del color, de la perspectiva i del registre o perspectiva de llums i ombres. Fitxa tcnica Ttol: El dinar campestre Autor: Eduard Manet Cronologia: 1863, 2a meitat S XIX Tcnica: oli sobre tela Estil: impressionista Tema: escena costumista Localitzaci: museu dOrsay, Pars Anlisi formal Composici i perspectiva: la composici sestructura a partir de tres plans horitzontals, en la part inferior on apareix unes fruites amb pa i els vestits de dues dones, al centre apareix la dona nua amb dos homes vestits i darrere daquesta una dona vestida mullant-se al rierol. Aquestes tres escenes queden incloses en un triangle compositiu format per una perspectiva lineal, el punt de fuga de la qual es troba situat el petit tros pintat a la part alta de la tela. Malgrat aquesta composici una de les critiques que va tenir lobra va ser la manca duni entre els diferents elements del quadre sobretot en lescena central on sembla que cada personatge estigui allat en el seu mn perqu no es miren entre ells. Cromatisme- Manet integra les figures en el paisatge com si formessin part del mateix (els pinta com si fossin parts del paisatge). s una representaci plana que aconsegueix a partir de la gradaci (graus) tonal del color tan en la representaci de la llum com en la representaci de les ombres. Daquesta manera Manet es capa daconseguir lombra dun arbre i al mateix temps aconseguir la transparncia del rierol noms utilitzant diferents tons de verd. Adems per aconseguir un contrapunt lumnic utilitza el negre i el blanc com a colors principals de les figures centrals. La sensaci de volums, doncs, es crea a partir daquesta gradaci de tons i no a partir del clarobscurs. Llum- la llum es representa com un taca tonal, clara, que contrasta amb les zones dombra mitjanant taques de colors juxtaposades (pinzellades curtes, a prop una de laltra, vistes de llum amb molt volum).

Anlisi conceptualTemtica: reflecteix una escena quotidiana en la que es veu a primer terme el germ del pintor amb un bast a la m i a lescultor holands Leenhoff i a la seva model preferida (la del pintor) que surt nua i mirant directament a lespectador, en el fons hi ha una altre dia que es banya en el rierol. Aquesta obra va ser presentada al sal oficial i no va ser acceptada i va formar part del sal dels rebutjats. La principal critica va ser que la dona estava nua sense que fos un tema mitolgic. Tamb va ser motiu de critica el fet de que les tres figures principals no semblessin tenir cap relaci entre elles i el fet de que la dona del fons sembla que estigui flotant fruit duna perspectiva desconcertant.Models i influnciesPodem veure a influncia del concert campestre de Tici i la influncia de la pintura veneciana del S XVI i de Velzquez. Aquesta obra influenciar sobretot en el cubisme i en Cezanne per tot el tema de la perspectiva ja que trenca amb la perspectiva tradicional.

Claude Monet- Sol naixent, impressiContext histric i caracterstiques pintura impressionista Autor: Claude Monet (posar-ho aqu o en la fitxa tcnica) ser un dels pintors impressionista ms fructfer. Fonamentalment pinta paisatges, escenes marines i fluvials. Ms de 3.000 obres. Un dels objectius ms importants de Monet es fixar la immediatesa de la sensaci visual i per aix un dels seus temes ms recurrents sn els efectes de la llum damunt de laigua. Les vibracions lluminoses i el reflex sobre laigua exclouen la perspectiva i la illuminaci tradicional. En les seves obres el color t una gran importncia, la lnia es dissol en favor de la taca i les pinzellades sn curtes, rpides i juxtaposades. La seva preocupaci per les variacions lluminoses segons lhora del dia el porten a pintar diferents quadres simultniament i s una gran aportaci el fet de pintar el mateix objecte en diferents hores del dia, amb llum diferent i per tan sn obres diferents, un exemple es la seva obra La catedral de Rouent. La seva pintura s rpida, basada amb petites pinzellades de colors purs que donen la impressi dun quadre esbossat, inacabat quan es mira de prop per quan es mira de lluny es veu totalment acabat. A la obra tardana de Monet comencem a veure ja una pintura ms propera a lextracci.Fitxa tcnica Autor: Claude Monet Ttol: Sol naixent, impressi/ Sol ixent Cronologia: finals SXIX Tcnica: oli sobre tela Estil: impressionista Tema: paisatge Localitzaci: LouvreDescripci formal: Composici i pinzellades- En aquesta obra sobserva un fons nebuls en el que sentreveuen els pals grans dels vaixells mercants i les xemeneies fumejants de les factories del port. El sol representat en una petita rodona ataronjada i en les aiges marines, tres petites embarcacions de rems. En aquesta obra, Monet prescindeix de tots els criteris tradicionals i obeint a les emocions suscitades per la representaci directa dels diferents elements naturals. Abandona la prctica acadmica de perfilar i de tallar els objectes i el que es fa es utilitzar unes pinzellades brillants i dinmiques que noms insinuen i aconsegueixen donar un efecte desbs. Gama cromtica- Pel que fa els colors domina el to blau grisenc de la tnue boirina amb la que el pintor embolcalla tota lobra. Contrasta fortament lataronjat del sol i el seu reflex lumnic. Aplica al llei de Chevreul, lli segons la qual, la juxtaposici de dues tonalitats complementries fan augmentar la intensitat de las mateixes i daquesta manera abandonar la utilitzaci tradicional del clarobscur. Perspectiva- En aquesta obra Monet aconsegueix establir la immediatesa de la sensaci visual a partir de les vibracions lluminoses i els reflexos sobre laigua Monet crea la perspectiva allunyada de la perspectiva fixa tradicional. Llum (boirina) Anlisi conceptualTemtica- Aquesta obra la va pintar Monet amb una estana seva a Havre i es un estudi executat probablement en una sola sessi a lalbada. En aquesta obra representa un dels elements ms importants que es aquest reflex lumnic en laigua i el seu inters en captar latmosfera i la immediatesa. Aquesta obra va ser presentada en la primera exposici impressionista i va donar nom a tot el grup dimpressionistes a partir de les crtiques del Leroy. Una de les crtiques ms famoses va ser que lobra era una obra inacabada, com si fos un esbs i la utilitzaci de la perspectiva i les tonalitats en contra del clarobscurs tradicional. Models i influncies- Monet va estar molt influenciat pels paisatges de William Turner i la seva obra va significar una experimentaci que ser de base per vels moviments i revolucions postimpressionistes.

Post- impressionisme 1. Context histric, social i cultural + caracterstiques pintura postimpressionista2. Fitxa tcnica:a. Ttolb. Autor + explicar autorc. Cronologiad. Tcnica e. Estilf. Tema

3. Anlisi formal:g. Composici h. Cromatisme o gama cromticai. Perspectivaj. Llum

4. Anlisi conceptualk. Temtica

5. Models i influncies

Context histric postimpressionista- Sens presenta un grup dartistes que sn els que coneixerem com els impressionistes i els post impressionistes. A finals del s- XIX, Pars ser lescenari de totes les revolucions com el 1948, el segon Imperi, la comuna i la tercera Repblica. A ms a ms en aquesta mateixa capital, Pars ser tamb escenari dels grans canvis urbanstics dirigits per el Bar Hausmann. Dins daquest canvis urbanstics s on comencen a esdevenir els grans bulevards, les exposicions universals amb edificis emblemtics com la torre Eiffel. I lespeculaci urbanstica ser molt forta i tindr coma conseqncia laparici duna burgesia de nou risc. Tot aix tindr els seus efectes sobre lart donat que Pars ser una ciutat on hi haur molts artistes, on es faran moltes reunions dintellectuals (que discutiran de cultura, art, literatura, etc.); s en aquest espai on surgiran els impressionistes que sels identifica amb la bohmia i amb el mn dels intellectuals crtics com mile Zola. La histria de dimpressionisme es dona a finals del S.XIX a Pars en una exposici al 1874 en la Galeria nadar. Totes les crtiques dun dels principal crtics del moment: Leroy cauen sobre una de les obres de Monet denominada impressi, sol ixent. Pocs anys desprs al 1877 les crtiques recauran sobre Cezanne; desprs daquestes crtiques marxants nord-americans compraran obres daquestes impressionistes i aix far que pars amb dimpressionisme es converteixi en la capital de lart i la pintura.Context artstic postimpressionista: Denominem postimpressionisme a la tendncia dels darrers impressionistes que davant dun cert acomodament dels primers impressionistes intenten decideixen comenar de nou la investigaci, cercar elements innovadors i portar-los fins a les ltimes conseqncies. El postimpressionisme recupera la importncia del dibuix i es preocupen per captar no noms llum sin lexpressivitat de les coses i les persones illuminades. Quatre pintors donen vida aquesta nova tendncia: Cezanne, Gauguin, Van Gogh i Toulousse-Lautrec. Els dos primers tenen una vessant ms intellectual i els dos segons tenen una vessant ms sensorial cadascun dells trobar diferents camins dexpressi que seran l inici o serviran de base per els moviments plstics del s. XX.

Post- impressionisme: Cezanne- Jugador de cartes Context histric postimpressionista + caracterstiques pintura postimpressionistaFitxa tcnica Obra: els Jugadors de Cartes- Cezanne Autor: Cezanne: Cezanne destaca per els seus quadres senzills, ntids on un dels elements ms importants s el color donat que subratlla la forma mitjanant el color en lloc de diluir-la com feien els impressionistes. Les seves obres sn molt ntides i treballades. El segon carcter important de la seva obra s el carcter geomatitzant de les obres que seran el precedent del cubisme del s. XX. Un altre element molt important dins de lobra de Cezanne sn les natures mortes perqu li donar molt joc per dur a terme la geomatitzaci per les distintes perspectives. Obres importants de lautor: els jugadors de cartes, pomes i taronges, la dona i la cafetera, etc. Cronologia: finals s. XIX Tcnica: oli sobre tela Estil: post impressionista Temtica: escena costumista Localitzaci: Orsay Anlisi formalComposici: en aquesta obra es veuen dos personatges jugant a cartes i al mig de la tela per desplaat una mica cap a la dreta trobem una ampolla que fa deix de simetria; aix fa que el jugador de lesquerra es mostri sencer mentre que el jugador de la dreta queda tallat per la vora del quadre. Aquesta diferncia despais queda compensada ja que el jugador de la dreta esta tirat ms cap endavant i s ms robust que el jugador que esta ms recte i s ms prim. A dems podem observar un triangle invertit imaginari format entre les mirades dels dos personatges fixades en les cartes. Un altre element important en lobra s ls de figures geomtriques com per exemple el barret del jugador de lesquerra format per un cilindre lespatlla del mateix per un triangle, el seu bra per un cilindre i el cos per un rectanglePinzellada: La pinzellada s breu i disposada en superposici utilitzant diferents tonalitats que ajuden a donar o modelar les diferents figures del quadre. Llum: la llum tamb ajuda en aquest objectiu de modelar les figures perqu no s una llum que respongui a elements naturalistes sin que respon al contrast tonal. Cromatisme: predominen les tonalitats ocres i tamb sutilitza per ressaltar loposici dels dos jugadors donat que porten els colors de la roba invertits entre els colors dels pantalons i la jaqueta. Anlisi conceptualTemtica: lautor va fer 5 versions daquesta obra fins que va arribar a aquesta. El que representa s una escena costumista duna jugada de cartes i lautor per arribar a fer aquesta escena va estar observant a un grup de llauradors que jugaven a cartes en un bar i el jugador de lesquerra va ser identificat com el jardiner del pare.Models i influncies: en quan al realisme del tema troba la influncia de Couvert i Cezanne influenciar en tot el moviment cubista i en autors tan importants com Braque que ser un dels grans cubistes del S XX i Picasso.

Post- impressionisme- Van Gogh- La nit esteladaContext histric i caracterstiques pintura postimpressionistaAutor: Van Gogh fou un home de vida difcil i turmentada. Un pintor exaltat que a partir de la pintura donava sortida al seu interior exaltat. En quan a la seva tcnica dna molta importncia al dibuix, dibuixa amb el pinzell i utilitza pinzellades rtmiques i ordenades en funci de les formes de lobjecte. Fa un dibuix delirant, de formes serpentejants que tradueixen el seu jo interior. Tamb ser molt influenciat per les tcniques japoneses. Les seves obres obriran cam com el que posteriorment coneixerem expressionisme. Altres obres del autor: autoretrats, els gira-sols, lhabitaci darlest i nit estelada. Fitxa tcnica Ttol: Nit estelada Autor: Vincent Van Gogh Cronologia: finals S XIX Estil: post- impressionista Tcnica: oli sobre tela Tema: paisatge Localitzaci: MOMA, NYAnlisis formalComposici: aquesta obra la podem dividir en dues parts; a la part inferior observem una vista llunyana dun poble sota unes muntanyes i a la part superior on destaca el cel amb la brillantor dels astres. Aquestes dues parts estan unides per dos xifres que trenquen verticalment la composici del quadre i tamb per la torre del campanar del poble. Aquestes dues parts es veuen reforades perqu la part inferior es representa amb lnies rectes i figures geomtriques com quadrats, rectangles i triangles mentre que els arbres i les muntanyes es representen amb lnies corbes per que estan molt ben perfilades i per tant no creen cap dinamisme. Mentre que el la part superior passa tot el contrari tant els astres com els xifres i la gran lluna estan representades amb una pinzellada dinmica i sinuosa reforada per els dos remolins que illuminen el centre de lobra donant una sensaci dinquietud, caos; totalment contrria a la sensaci de tranquillitat i ordre que transmet la part inferior.Gama cromtica: el verd, el groc, el taronja i sobretot el blau sn els colors principals i amb aquest colors no es pretn copiar un model sin que pretenen transmetre la visi de la realitat prpia de lartista. Aquesta idea es veu sobretot en el cel en el groc i en el blanc que permeten a Van Gogh transmetre una gran lluminositat en un paisatge nocturn. Tamb s important assenyalar que les lnies negres que marquen el contorn de les cases i dels arbres ajuden a lartista a dominar la mescla cromtica. Cosa que no utilitza en la part celeste on el groc sexpandeix i anulla la forta presncia del blau. Llum: s una llum artificial i s la que prov de les pinzellades grogues de les finestres de les cases i el groc que sutilitza en la representaci dels astres.

Anlisi conceptualTemtica: aquesta obra la va pintar Van Gogh durant la seva estada al sanatori de Saint- Remy on fou internat desprs dels seus atacs. Des de la finestra de la seva habitaci observava aquest poble o ciutat que s fictici perqu la torre de lesglsia recorda clarament al seu pas natal Holanda. Seguint aquesta idea, lobra ha de ser interpretada des de la vessant emocional i simblica de lartista i no pas com una cpia dun paisatge real que lautor estigus observant. Es pot entendre aquesta obra com una imatge de la redempci (perd) espiritual del propi pintor representada per el xiprer. Perqu el xifrer s una arbre tpic dels cementiris i per tant representa la mort i per un altre banda els estels brillants fets amb una pinzellada vigorosa els quals el pintor sempre deien el feien somiar. Models i influncies: el punt de partida de la pintura de Van Gogh el podem trobar amb la fora cromtica de Delacroix en la constncia preocupaci dels impressionistes per representar el color sense clarobscurs. En quan a fer les figures amb un contorn de lnia negra s influncia directa dels gravats japonesos. Lobra de Van Gogh influenciar sobretot per la seva pinzellada vigorosa i empastada en autors com Matisse o Vlaminck. Tamb en quan a lemotivitat en lexpressionisme.

POST- IMPRESSIONISME- EL CRIT DE MUNCHContext histric: Moviment s anterior al propi moviment denominat expressionisme que apareixer durant la Primera Guerra Mundial. Autor: Munch s considerat lantecedent de lexpressionisme, t una dea de la desolaci de la vida que ja es comena a veure en les seves primeres obres com la nena malalta i que desprs desenvolupar molt ms. Les seves primeres produccions segueixen parmetres impressionistes per a partir del 1892 quan participa a la Berliner Knstlervereien on la seva obra s rebuda com intolerable. Aix far que influeixi molt en lexpressionisme alemany. En les seves primeres obres observem traos sinuosos que envolten zones de colors plans. Daqu evolucionar cap a un model ms expressionista de pinzellades llargues i amples que subratllen ls ms arbitrari del color. Munch pateix la necessitat dexpressar el seu concepte de la vida que s una expressi amargada, derivada de tots els seus problemes de quan era petit: un pare alcohlic, una tuberculosi, etc. La seva obra s lexpressi de les seves experincies personals i la transmissi del seu interior. Al llarg de la seva obra veiem una repetici de temes com sort la mort, passions humanes, destrucci i en totes elles veiem un tra violent i agut. Fitxa tcnica Autor: Eduard Munch Ttol: Crit Cronologia: finals s. XIX Tcnica: oli sobre tela Estil: expressionista Tema: allegric Localitzaci: Oslo Anlisi formalComposici- al centre de la imatge i en primer pla observem un personatge estrany sobre un pont amb les mans al cap i la boca oberta per cridar amb totes les seves forces. A lesquerra i en segon pla dues persones caminen alineades i darrere del pont lescena es completa amb un angoixant paisatge martim en el qual naveguen dues petites embarcacions petites. Perspectiva: Langoixa interior del personatge principal sexterioritza per tota la tela a partir de la lnia corba i sinuosa que Munch utilitza en tota la tela.El desequilibri visual es complementa per la gran diagonal que divideix lobra en dues parts per una banda el pont i per laltre el paisatge i que alla al personatge principal de les persones que hi ha darrere seu. De fet, aquest dos personatges que hi ha darrere el protagonista a ms de les dues embarcacions semblen els nics elements reals i equilibrats de lobra. Per aix, aquest elements sn els nics on Munch utilitza la lnia recta. Gama cromtica Seguint aquesta lnia els colors donen una visi subjectiva, per reforar la visi de lautor aquest utilitza una barreja de manera violenta de blaus, vermells, grocs i taronges sense cap tipus de transici Anlisi conceptualTemtica: en aquesta obra es transmet lestat nim combuls (convulsionant) de Munch i no mostra una realitat objectiva sin la sensaci dangoixa de lautor. Lobra sha interpretat com un reflex de prpies frustracions interiors de lartista i com una metfora visual de la soledat de lhome en la societat moderna. Tamb sha volgut veure una critica al mn falsament optimista de la burgesia de la ciutat natal de Munch, critica que Munch transforma en un malson, en un dels passejos de les classes benestants. El model del personatge principal ha estat identificat amb la mmia inca que hi ha al museu dels homes a Paris.Models i influncies: rep influncies de les pintures negres de Goya, en quan a la idea de transmetre el jo interior lartista shi fixa en Van Gogh, Gaughin, Tolousse- Lautrec. Tamb est molt influenciat per la filosofia de Nietzche i Munch servir com a model per lexpressionisme alemany de principis del S XX.

ESCULTURA- FINALS S XIX- RODDIN- EL PENSADORContext histric- igual que els impressionistes. Al mateix temps que es desenvolupa l impressionisme lart escultric inicia la recerca dun lloc llenguatge que estigui dacord amb els plantejaments de finals del S XIX i de fet un dels grans representants del trencament amb la tradici escultrica ser Roddin.Autor: Roddin- els seus estudis el van ensenyar a modelar i transmetre moviment. Far dos viatges importants per la seva obra, un a Blgica on rebr la influncia de Rubens i un altre a Itlia on rebr la influncia de Miquel ngel. La seva obra trencar amb tots els cnons acadmics i mentre els crtics el defensen i comena a tenir encrrecs oficials, el pblic no acceptar tan rpidament les seves creacions excepte la seva obra el bes. La tcnica de Roddin fon duna tcnica impressionista en la que la rugositat de la superfcie i la multiplicaci de plans obt efectes de llum i a dems far figures colossals (mides grans). La seva execuci es rpida i desigual subratllant la expressi. El llenguatge escultric del S XX t el seu punt de partida en aquest creador descultures tan en bronze com en marbre. Es considera lescultor de l impressionisme encara que tamb ser catalogat de post- impressionista, dexpressionista, de simbolista i de romntic. No hi ha dubte que va ser el gran renovador de lescultura a finals del S XIX. Roddin va ser lautor que va introduir el modelatge amb els dits per donar ms rugositat a les seves obres. Aquest element juntament amb linacabat de les formes dna ms vitalitat a lobra, ms dinamisme i a dems ajuda a Roddin a crear jocs de llum i daquesta manera traslladar l impressionisme a lescultura. Obres: ms importants de lautor el bes, la catedral, la m de Du el burgesos de Calais i el pensador. Fitxa tcnica Autor: Roddin Ttol: El pensador Cronologia: ltims anys S XIX Tipologia: escultura exempta Material: bronze Estil: impressionista Tema: simblic Localitzaci: Pars, museu RoddinAnlisi formalComposici: Aquesta obra representa un home nu assegut en una roca amb els peus, les mans i els braos desmesurats (+ grans), el tor de la figura inclinat lleugerament cap endavant i el cap descansant sobre la m dreta mentre el bra esquerra est relaxat sobre la cama esquerra. Tota aquesta postura transmet una actitud de profunda reflexi. Composici centrpeta, s a dir, que est cap endins desvinculant-se de qualsevol relaci amb lentorn. Daquesta manera els elements anatmics principals, s a dir, braos, cap, cames, etc es relacionen entre s de manera que es pot inscriure tota la figura/escultura dins duna forma geomtrica regular. En quan el tractament anatmic tenim algunes part que sn ms grans i destaca el modelat en tensi de tots els msculs del cos com si estigus fent en comptes dun exercici mental un exercici fsic. Aix respon a la voluntat de donar vida a les figures representant-les amb moviment i a dems aquest ser un dels elements importants que veurem en tota lobra de Roddin. A dems trobem que aquesta obra presenta diferents acabats segons les parts del cos per exemple en els dits i en les mans sn les parts ms treballades, segurament amb lobjectiu de donar ms vitalitat al personatge i a dems dincorporar jocs lumnics a la superfcie. Aquest non finito (inacabat) s assembla a algunes obres de Miquel ngel com per exemple en Els esclaus. Anlisi conceptual Temtica: actualment el pensador sha convertit en un personatge annim immers en les seves preocupacions per inicialment Roddin va fer aquesta escultura com la imatge de Dante; poeta, autor de la divina comdia. Roddin no tenia la intenci que sassembls fsicament a Dante sin que la idea era fer una metfora del pensament de lhome enfrontat a la tragdia del seu dest mortal. Inicialment sembla que aquesta escultura va ser feta per formar part del conjunt de la porta de l infern de Pars. Inicialment el pensador havia de formar part del projecte de la porta de l infern a Paria que tenia com a motiu central el fams llibre de Dante, el projecte no va estar mai acabat per van quedar obres com el pensador, el bes.Models i influncies: Roddin estar influenciat pel non finito de Miquel ngel i estar considerat com el renovador de lescultura contempornia i influenciar en tota lescultura posterior del S XX.

Miquel Blay- Els primers freds Context histric, social, cultural- Escultura finals del S XIX a Catalunya- a Catalunya a finals del S XIX, en quan a lescultura es caracteritza per inspirar-se en les novetats de Paris i sobretot de Roddin. En aquests moments a Catalunya tenim el modernisme i el seu anhel o desig dinnovar amb les influncies exteriors. Dins daquest marc ens trobem a dos autors importants que sn Miquel Blay amb un estil ms realista i Josep Llimona amb un estil ms simbolista. Autor: Miquel Blay i Fbregas: sense estar dins de lestil modernista donat que s ms realista per si que t el desig dinnovar. La seva obra la comena des dun punt de vista realista com es el cas dels primers freds i va evolucionant cap a un estil ms simbolista i ms modernista com s pot veure en el seu grup escultric al Palau de la Msica. s un autor que combina el domini de la tcnica acadmica amb la voluntat de superar el realisme merament disciplinari. Miquel Blay comena a treballar a Olot desprs marxar a Pars i a Itlia on es formar artsticament i obtindr un reconeixement internacional amb nombrosos premis nacionals e internacionals. Fitxa tcnica Ttol: Els primers freds Autor: Miquel Blay Cronologia: finals S XIX, 1892 Tipologia: escultura exempta Material: marbre blanc Estil: realista- simbolista Tema: anecdtic i costumista Localitzaci: MNAC, BarcelonaAnlisi formalComposici: en aquesta obra Miquel Blay esculpeix a un anci amb barba acompanyat duna nena, tots dos asseguts en un banc i completament nuus. En la seva posici lanci mostra una composici gaireb simtrica amb una lleugera inclinaci del cap i la noia jove, tot el contrari, presenta una composici dominada per la lnia corba amb el que es transmet el moviment cap al personatge central, que s lavi, representat per lesteticisme amb els dos peus al terra. Tractament del material: En el tractament podem observar un gran realisme, al mateix temps, duna gran minuciositat. Aquests aspectes queden molts clars en lanatomia de lanci. En quan el tractament del material trobem el realisme i la minuciositat. Aquests dos aspectes els veiem clarament en lanatomia de lanci, sobretot en la textura de la pell i la morbidesa i els plecs de la carn. Tamb cal destacar el naturalisme extraordinari en que Miquel Blay transmet la sensaci de fred dels personatges sobretot en el rostre de lanci esculpint amb tot detall la constricci (contreuen els msculs) muscular en el gest facial i tamb al coll en l intent de superar ladversitat. Les mans tamb sn molt expressives entrellaades com si volgus expressar que no hi ha alternativa ni esperana. Tota aquesta fora es transforma en tendresa en el cas de la nena, la cara de la qual t unes formes arrodonides, suaus i a dems podem veure lsfumato o el non finito (no acabar, formes arrodonides) per realar les formes suaus de la nena. El rostre de lavi, s un rostre digne i el dirigeix cap a lespectador mentre que la noia busca la protecci de lavi. El modelat es delicat i fa que la llum sigui difusa i aix fa que hi hagi ms vericitat ( + real) i a dems refora la sensaci de fred dels personatges. Anlisi conceptualTemtica: en quan a la temtica de lobra, Miquel Blay aconsegueix transformar en un tema anecdtic en una metfora que representa la vulnerabilitat en dues etapes crucials de la vida de lsser hum: la infantesa i la vellesa. Lanci presenta una musculatura robusta que fa pensar en la fortalesa i en el treballar dur de joventut per la seva mirada es trista i resignada assumeix la debilitat de la vellesa. La nena en canvi es delicada i tendre i transmet una sensaci de indefensi i temor tombant el cap cap a lanci i amb lsfumato o non finito que es pot observar en el rostre de la nena. La nuesa dels dos personatges contribueix a donar ms credibilitat a aquest missatge e incrementar lestat dindefensi. Model i influncies: Miquel Blay est influenciat per Roddin i la seva tcnica del non finito. Miquel Blay representar el pas de lacademicisme cap a la modernitat escultrica que desprs trobarem totalment desenvolupada en autors com Josep Llimona i Enric Claras.

ARQUITECTURA DE TRANSICI DEL S. XIX- S XX- MAGATZEMS CARSON- PIRIEContext histric: El panorama arquitectnic del S XIX ens el trobem amb una gran variant destils que van des de la cpia de larquitectura (antiga, medieval) i daqu sortiran moviments com el neoclssic, neogtic, etc. Fins a lorigen de l urbanisme modern i larquitectura dels nous materials. A la segona meitat del S XIX comencem a veure una arquitectura que neix per una funci determinada (arquitectura funcional). Diferents elements seran causa daquesta arquitectura, en primer lloc el sorgiment de nous materials com el ferro culat, lacer, el formig, el ciment, el vidre. Grcies a aquests nous materials es duu a terme larquitectura funcional, abans del S XIX no hi havia aquests materials. La revoluci industrial demandar nous edificis. Els canvis socials derivats a aquesta revoluci industrials que demandaran la creacions de nous barris, residencies, edificis. A dems hi haur avenos en els mitjans de transport amb el tramvia, tren. La implantaci daquesta nova arquitectura funcional que utilitza els nous materials inicialment va tenir molt poca acceptaci i els primers edificis van tenir moltes critiques. De fet la construcci amb ferro com a material bsic ja shavia iniciat a la segona meitat del S XIX per a la segona meitat del S XIX es convertir en el gran protagonista. A partir de la segona meitat del S XIX procediments com el de Bessemer, que faciliten la producci dacer i un altre fet molt important que ser el sorgiment de les grans exposicions universals seran els que donin la empenta definitiva en la utilitzaci dels nous materials.