Impr

emta

Pal

afru

gell

- Dip

. Leg

al G

I-68

1-20

11

3

5

CÁSTOR PÉREZ DIZ (1955-2010)

La cançó de taverna i l’havanera d’avui no es poden entendre sense la fi gura única i cabdal d’en Càstor. La seva vinculació amb l’havanera comença als disset anys. Va ser l’any 1972 quan s’incorpora al grup Port-Bo per cobrir la corda de baix i acompanyar amb la guitarra. Després d’estar vint-i-dos anys amb aquest grup, va ser membre i director d’altres formacions molt rellevants del gènere com Caobana, Duet, Empordanet i Cubacant, aquestes dues darreres formacions encara en actiu.

D’ençà del primer contacte amb les havaneres, en Càstor va ser un apassionat de la recuperació i la divulgació de la cultura popular, un veritable pont entre les dues cultures, la catalana i la cubana. Un intèrpret amb sensibilitat extrema, dotat d’una veu greu vellutada, capaç de donar solera a qualsevol melodia, i una mà dreta, sobre les cordes de la guitarra, que donava un groove inigualable al compàs de dos per quatre.

L’any passat, en aquest mateix escenari, vam tenir el plaer d’escoltar-lo, realitzant una actuació memorable, fent duet amb la seva fi lla, la Sílvia Pérez Cruz.

Volem dedicar la 45a edició de la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell a la seva persona, a la seva immensa tasca en favor de la recuperació, divulgació i popularització del cant taverna i de l’havanera. Poder tornar a escoltar la veu i sensibilitat de la Sílvia com un dels seus llegats més importants; ens sembla la millor manera de recordar-lo, en representació de tots els músics, cantants i “havanerus” que senten la seva pèrdua i que durant tants anys han gaudit del seu art.

11 DE NOVEMBRE Sílvia Pérez Cruz

...amb l’ànima enredada a les voltes de Calella,de mirada gallega i accent d’Empordanet petit,

el cor li bategacom punys que repiquen sobre taules

d’una taverna antiga i eterna.Seductor Atlàntic de pell Mediterrània,

mans nobles,plenes de pessigolles,

cordes de guitarra ansioses de ballaramb els seus dits

sense pressa.

(Dedicada a Cástor Pérez Diz)

4

5

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I AMICS DE CALELLA I LA CANTADA D’HAVANERES

La Cantada d’Havaneres de Calella és la degana de les cantades de Catalunya. Era l’any 1967 quan uns enamorats de Calella i de les havaneres, que s’estaven perdent, van prendre una iniciativa singular: treure les havaneres de les tavernes i de les cantades privades i traslladar-les a un escenari. Cantar havaneres des d’un escenari i adreçar-les a un públic assegut en cadires, va ser un fet molt inusual; això va passar, en un principi, a les terrasses de la platja d’en Calau.

Al cap de poc, al 1969, es traslladaven a la platja del Port Bo, amb l’escenari a tocar de Can Batlle. La cantada tenia lloc, llavors, el primer dissabte del mes d’agost, ho recordo perfectament; el meu primer contacte amb aquell esdeveniment (que era força domèstic) va ser l’any 1974 i des de llavors, no m’he perdut cap cantada; allà mateix vaig poder veure com les escoltaven en Josep Tarradelles i, més tard, el rei Joan Carles. El públic, uns quants centenars de persones.

Amb el temps, el pati de butaques es va anar fent petit, l’acte s’anava fent multitudinari; per aquella època, ja des de les platges, seguien la cantada entre 5.000 i 10.000 persones. L’escenari es traslladava a les Roques d’es Fesol i la data, passava del primer dissabte d’agost, al primer de juliol a fi de reduir l’afl uència de públic.

La cantada, doncs, s’anava fent gran; la popularitat i la complexitat anaven creixent i l’any 1987, l’Associació de Veïns i Amics de Calella, que fi ns llavors s’havia ocupat de l’organització, traspassava la torxa a l’Ajuntament de Palafrugell. Calella, coneguda ja com la “catedral de l’havanera” s’associava indissolublement a aquest cant cubà, tan nostre.

I la cosa va continuar creixent i s’assolia la xifra d’uns 40.000 visitants. L’any 2009 es canviava el pati de butaques (una mica rudimentari i també poc segur) i s’instal·laven unes grades que ocupaven tota la plaça, no sense polèmica (com tots els grans canvis).

L’Associació de Veïns i Amics de Calella, sempre s’ha sentit molt vinculada a la nostra Cantada. I també s’ha anat fent gran, enguany en commemorem el 50è aniversari. Des d’aquí volem convidar a residents, visitants i amics de Calella a participar en els actes de celebració que tindran lloc durant l’estiu.

Només em queda desitjar bona cantada a tothom i que passeu bon estiu.

Francesc VaquéPresident de l’Associació de Veïns i Amics i de Calella

5

5

CENT ANYS DE CARLES SENTÍS

Cent anys del naixement de Carles Sentís, cent anys que suposen la celebració,Entre articles, imatges i narracions, d’un llarg recorregut d’una de les fi gures mésNostrades de l’ofi ci de periodista a Catalunya. Al llarg de la seva dilatada i fructíferaTrajectòria ha relatat i dibuixat el contorn d’un litoral com el de Costa Brava,Enamorat d’un paisatge que ha sabut descriure amb encert gràcies a la seva ploma.Nascut a Barcelona, però fi ll adoptiu de Calella de Palafrugell, sempre ha estat unÀvid lector, mirador compromès i més coses; així es fa difícil defi nir al que avui a unRara avis de l’ofi ci periodístic. Familiar, entranyable o dialogant són adjectius per a unInclassifi cable personatge al qual retem homenatge enguany.

Cypsela és un indret sorgit de la mitologia grega, de lloc incert, destacable per la sevaAdmirada bellesa i que, amb encert, Sentí situaria prop de la costa de Calella, en unRacó del Canadell, al seu pas pel camí de ronda.Lector incansable i viatger, caminant per la història s’arrelà un dia a Calella on hi s’hiEnganxa sempre que pot. De mil vivències, articles i converses sobre havaneres, ara S’aixeca un mirador que porta el seu nom escrit.

Sota els Tres Pins de Calella s’hi ha inaugurat el mirador, dedicat a aquest reconegutEscriptor i periodista que tants pensaments ha dedicat a les formigues i en concret a laNostra costa palafrugellerenca. D’això en fa poques setmanes, però com mesurar el Temps quan parlem de Carles Sentís? La seva fi gura es perpetuarà al igual que ho fa laIngenuïtat de la mirada que evoca a l’horitzó de tots aquells que passegen a través de laSorra de la platja del Canadell, o s’abeuren a la barana del mirador que du el seu nom.

Narcís Mir

6

5

AL PIRATA JOAN TORRELLASLletra i música: Carles Casanovas

Per nau un vaixell de vint canons,per llar els confi ns blaus de la mar,

per llei el vent de tramuntana,vent que engalana

el bergantí en la foscor.

Busca una nau per enfonsar,busca un vaixell per abordar,

mentre el pirata navega,deixa al darrera

estela de sang i de foc,fl ama d’amor.

Canta el pirata a coberta,canta somnis de llibertat

des de l’illa de Formentera,al nord-est de Mallorca,

del cel de Menorcafi ns a l’Empordà.

Solca el mar a tota vela, fi ns a l’illa d’Espelmador,

on fa més de cent trenta llunes,entre les roques,

va enterrar el cofre d’or.

Per nau un vaixell de vint canons,per llar els confi ns blaus de la mar,

per llei el vent de tramuntana,vent que engalana

el bergantí en la foscor.

Diuen que no sap el que és la por,diuen que l’han vist jugar amb la mort,

diuen que la sang l’enamora,i no perdona

cap enemic carregatde rom i blat.

Canta el pirata a coberta,canta somnis de llibertat

des de l’illa de Formentera,al nord-est de Mallorca,

del cel de Menorcafi ns a l’Empordà.

Solca el mar a tota vela, fi ns a l’illa d’Espelmador,

on fa més de cent trenta llunes,entre les roques,

va enterrar el cofre d’or..el seu tresor.

7

5

DE COLORESPopular

De colores se visten los campos en la primaveraDe colores son los pajarillos que vienen de fuera

De colores es el arco iris que vemos luciry por eso de muchos colores

los granes amoresme gustan a mi…

Si ellas son asíque voy a hacer yotodas para mi (bis)

será lo mejor.Adiós que me voy,hermosa veldad,tan solo te pidoque des al olvido

mi felicidad.

Calavera me llaman las niñas por mi ligerezayo no puedo pasar sin mirarlas de pies a cabezaellas fueron mi dulce tormento y mi loca pasión

y es por eso que paso las noches,que paso las noches,

bajo su balcón.

Si ellas son así….

Canta el gallo con el Kirikirikirikirikiri,la gallina con el caracaracaracaracara,los polluelos con el piopiopiopiopi,

Se arma un lío con el Kirikiricaracaracara

piopiopi.

8

5

A PROP DEL MARLletra i música: Antoni Mas

A prop del marben a prop d’aquell mar

on tot plorant em va dir adéuma dolça mare

A prop del marben a prop d’aquell mar

que encara guarda la tristorde ta mirada,

Que gosa despertarels vells recordsamb la remorde les onades

Tots els diners i el poderque jo he tingut

tots els amors i els plaersque jo he viscut

em vénen a recordarque l’oblit no es pot comprar

i malalt de melangiavoldria tornar...

A prop del marben a prop d’aquell mar

on el meu pare em va donartants consells savis

A prop del marben a prop d’aquell mar

on vaig sentir el gust de la salen els teus llavis,

fantasma que de nittruques al cor

enyoradísamb somnis màgics

Tots els diners i el poderque jo he tingut

tots els amors i els plaersque jo he viscut

em vénen a recordarque l’oblit no es pot comprarni el tendre amor d’una nina

ni el foc de la llari malalt de melangia

voldria tornar… a prop del mar.

9

5

VIEJO AMORLletra i música: Alfonso Esparza Otero

Por unos ojazos negros

igual que penas de amores,

hace tiempo tuve anhelos

alegrías y sinsabores

Al dejarlos algún día,

me decían así llorando

no te olvides vida mía

de lo que te estoy cantando:

Que un viejo amor

ni se olvida ni se deja.

Que un viejo amor

de nuestra alma si se aleja,

pero nunca dice adiós.

Un viejo amor….

Ha pasado mucho tiempo

y otra vez vi aquellos ojos,

me miraron con despecho,

fríamente y sin enojos

y al notar ese deprecio

de ojos que por mi lloraron,

pregunte si con el tiempo

sus recuerdos olvidaron

Que un viejo

10

5

EL PESCADOR DE CANYALletra: Carles CasanovasMúsica: Josep Bastons.

Rebolcant-se en la paciènciasempre amb la canya a la mà,mata el temps a l’esperança

de poder lluir el sopar.

De sobte dringa l’esquella,ja se sent picar el primer.

Tota la canya blegada.Com l’hi agrada aquell vaivé.

Ai! Si fos una morruda,una aurada o un roger.

Branda com una llampuga.Quin besuc més gros deu ser.

Que contenta avui la dona,soparem amb convidats:

peix al forn amb quatre trumfes.Quedaran bocabadats.

Tira com una veradaai! Déu meu si fos un sard,una càntara o una oblada,

potser un pagre o un xuclà.

Serà un llobarret de mida?,on pagell o un cap-roig?Per la mera que estira

és un mabre o és un tord

Res estrany que fos un congreuna molla o un corball

una escorpora o una llissa.Llàstima d’un esparrall,

I quan treu el peix de l’aigua,no pot creure el que ha pescat:

un farcell amb unes calces,unes botes i un parrac.

11

5

ENCÍS D’AMORLletra i música: Albert Prat i Vila

El meu mar sols ets tu

el meu mar és per a tu

i els teus llavis són com la mel

els teus ulls com el cel

embriagat d’amor

fort batega el meu cor

si te’n vas lluny del meu costat

jo em moriré d’amor

el teu perfum és de gessamí

tan dolç i fi com fulla de pi

suau és la brisa que deixes quan vas caminant

com vol de gavina blanca voltant pel cel blau

amor, mira’m dolçament com saps tu

sens tu, ja res no te sentit

no vull que em deixis sol amor meu

perquè ets, la joia del meu cor

quan estem junt mirant l’horitzó

sento que el temps s’atura de cop

tot l’univers dóna voltes quan estic amb tu

sembla que els anys no han passat estant al teu costat

amor, mira’m dolçament com saps tu

i junts anirem caminant

on tot és com un vell paradís

on mai em podran separar de tu

12

5

ALLÁ EN LA HABANA Popular

Allá en la Habana cierta mulatade un hombre blanco de enamoró.

Dígame usted lo que pasó:que la mulata muy zalamera

a su bohío se lo llevó.

Y cuando estaban entusiasmadosy se juraban eterno amor…llegó el marido de la mulata.

Dígame usted lo que pasó:que el mulato se quiso vengary un machete muy largo sacó,

pero al ir a tirarse a matar,se paró, los miró y se marchó...

(tornada)Allá en la Habana, allá en la Habana,

son más dulces los besos de las cubanas.

Allá en la Habana, allá en la Habana,pasan las mismas cosas, vidita mía,

que aquí en España.

Pasan las mismas cosas, vidita mía,que aquí en España.

La mulatita que allá en la Habanade un hombre blanco se enamoró.

Dígame usted lo que pasó:que al poco tiempo la mulatita, de un marinero se encaprichó.

Como el negrito ya se escamabaen la bahía los esperó.

Y cuando se iban a dar un besodígame usted los que pasó:

Que al agüita los iba a tirarcuando el hombre después se acordó,

que su negra no sabe nadar,y dudó, los miró, y se marchó..

(tornada)

13

5

LLUNA PLENA Josep Bastons/ Tòfol Mus

Com és que es vells pescadors, no moren dins de sa barca

A s’hora que s’ha foscor besa sa llum de s’aubada

Dient adéu a la mar, esculls, desitjos i lloses

En terra poden quedar, pensaments que facin nosa

No te’n vagis encara company,

poc a poc cantarem sa darrera

Lentament, retardant es compàs,

tanmateix ja ningú mos espera

I després baixarem cap es port,

voltejant pas a pas sa vorera

Obrirem es calix des records,

sols des bons, es dolents.. deixen pena.

Però deixem que es destí

sigui qui mana sa vela

Cantem ses nostres cançons

amb sa veu clara i serena

Avui segur que tampoc sa sort mos dona s’esquena

S’oratge be de xaloc.... i fa nit de lluna plena

No te’n vagis encara company,

poc a poc cantarem sa darrera

Lentament, retardant es compàs,

tanmateix ja ningú mos espera

Malgrat tot si arribam fi ns as moll,

on descansen ses barques i nanses

Comptarem quantes n’hi ha

que mai més, com tu i jo pescaran esperances

No te’n vagis encara company

que tenim avui nit... lluna plena

14

5

SABES A LIBERTAD J. Mª. Gutiérrez Segovia

Eres amanecer, sobre el azul del mar

Eres brisa del sur, una caricia en fl or

Cuándo en la oscuridad, oyes al viento hablar

Desde tu barca cantas al mar... sabes a libertad

(Tornada)

Yo que entre sueños fui, noble de sangre y fe

Sin puerto y perdedor, todo es historia en mi

Joven de corazón, golfo y soñador

Tengo un amor que viene del sur, otro que en puerto está

Pero el viento me empuja hacia ti... sabes a libertad

Marinera eres mar, en el aire se respira

Tus caricias, tu sonrisa hecha luz

Marinera eres viento eres tierra eres tú...

Una caricia me acompaña en mi caminar

(Tornada)

Marinera tu me sabes a libertad...

15

5

ESCOLTA ES VENTJ. Ll. Ortega Monasterio/ Tòfol Mus

Si no veusdins dels meus ulls

lo que esperesque et digui amb sa mirada,

si trobes que tal vegadases promeses d’amor

no són sinceres...Si penses que t’he oblidat

un moment,demana totes ses nits

a aquella estrelladel fi rmament

es vespres que li he pregatdugués en es teu costat

tot s’amor que t’he tinguti te tenc...

Mira al cel i escolta es ventque de Menorca t’arribate dirà que tu ets la vidai des meu cor s’aliment...

Mira al cel i escolta es vent!Si tu creus

que tot lo meués mentida

si tu creus que no t’estimo,si penses que tal vegada

en el món de l’amorvius enganyada...

s’estrella que, com jo,plora en sa nit

espera s’hora i es dia enyorantque tu retornis a mi,

voldria dir-te al momentsa pena que em va creixent

va creixent fi ns (a)rribaral fons des meu pit...

Mira al cel i escolta es ventque de Menorca t’arribate dirà que tu ets la vidai des meu cor s’aliment...

Mira al cel, i escolta es vent!

16

5

11 DE NOVEMBRESílvia Pérez Cruz

...amb l’ànima enredada a les voltes de Calella,

de mirada gallega i accent d’Empordanet petit,

el cor li batega

com punys que repiquen sobre taules

d’una taverna antiga i eterna.

Seductor Atlàntic de pell Mediterrània,

mans nobles,

plenes de pessigolles,

cordes de guitarra ansioses de ballar

amb els seus dits

sense pressa.

(Dedicada a Cástor Pérez Diz)

17

5

VESTIDA DE NITLletra: Glòria Cruz / Música: Càstor Pérez

Pinto les notes d’una havanera,blava con l’aigua d’un mar antic;

blanca d’escuma, dolça com l’aire...gris de gavina, daurada d’imatges, vestida de nit.

Miro el paisatgecerco paraules,

que omplin els versos sense neguit;

els pins em parlen, sento com callen,

el vent s’emporta...tot l’horitzó.

Si pogués fer-me escata....i amagar-me a la platja,

per sentir sons i tardes del passat....d’aquell món d’enyorança, amor i calma,

perfumat de lluna, foc i rom.

Si pogués enfi lar-me...a l’onada més alta, i guarnir de palmeres el record...

escampant amb canyella totes les cales i,amb petxines, fer-lis un bressol.

Els vells em parlen plens de tendresa,d’hores viscudes amb emoció;joves encara, forts i valents,

prínceps de xarxa, herois de tempesta,amics del bon temps.

Els ulls inventen noves històries

vaixells que tornen d’un lloc de sol;porten tonades

enamorades,dones i Pàtria...

veles i fl ors.

Si pogués fer-me escata....

18

5

LA BARCA ABANDONADALletra: Josep Mª Ministral

Música: Salvador Dabau

Un llagut desballestat retut pels vents i l’oratge

Vell corsari de la mar ara dorm sobre la platja

Com desferra el costellam té la fusta ben corcada

Tot el casc s’està esberlant (bis) sols en queda la carcassa.

Qui diria que en altre temps era el rei de la mar brava

I solcava el llarg camí de garbí a tramuntana.

On sou ara mariners amics meus que jo embarcava?

I la canya del timó que amb mà ferma governàveu?

Què s’ha fet d’aquells valents que a la lluna li cantaven?

Ai torneu-me mar endins amb la vela desplegada (bis)

Un vailet se’n compadí i acostant-se a la carcassa

“no ploris més”, li va dir, “tornaràs a la mar brava,

el teu nom jo posaré a la proa de ta planxa

i amb lletres d’or que dirà (bis) sóc l’estel de matinada.

Jo seré ton mariner bella barca abandonada

I amb la vela volarem altre cop per les onades”

On sou ara…

19

5

ULLS VERDSLletra: Josep Servià i Figa

Música: Ricard Viladesau

Voldria ser poeta per dir-te quant t’estimo

Per covertir tes llàgrimes en versos i en cannçons

Per prendre i oferir-te els boscos, les estrelles

Les ones i les coses mes belles d’aquests mon.

Ulls verds de mirada tendra que no puc aconseguir

Qui pugues els teus ulls prendre i tot mirant-los morir.

Voldria ser la mar de la cala on et banyes

I el blanc llençol de seda que embolcalla el teu cos

I el mirall que als matins el teu rostre emmiralla

I fer-te la companya del meu dolç llit d’amor.

Ulls verds…

20

5

LUZ QUE BRILLASPopular

Luz que brillas en el cielo

Oh luna clara y hermosa

Oh que noche silenciosa

Tu mitigas, tu mitigas mi dolor. (3 vegades)

Luz que brillas en el cielo

Oh luna clara y hermosa

Oh que noche silenciosa

Tu mitigas, tu mitigas mi dolor.

Tu mitigas, tu mitigas, mi dolor.

21

5

HABANERAS DE LA HABANACarlos Cano

Rosa linda de mi vida, de Sanlúcar vengo yo

Pá cantarte esta habanera, debajo de tu balcón

En esta noche de estrellas, quiero entregarte mi amor

Asómate a la ventana reina de mi corazón.

Habaneras de la Habana, madre que bonitas son

Cuando bajan por la rampa, camino del Malecón

La boca color guayaba, los ojos como el carbón

Con el vaivén de la palma, metida en su corazón.

Como una fl or, llegó el amor

Vino como naranja, se fue como limón

Santa Bárbara bendita Malvalucas del tambor

Espabila me este tango, que se me escapa el vapor

Que se me escapa el vapor, santa Bárbara bendita

Y me voy a quedar mas negro que el carbón.(bis)

Calles de La Habana vieja Plaza de la Catedral

Castillitos de la fuerza donde los poetas van

Con sus ventanas azules y su patio colonial

Alzadas como cometas mirando el telón del mar

Caminitos de ida y vuelta venga usted paca

Vaya usted palla, llamando de puerta en puerta

¿Dónde mi conga estará? Estará en las bodegonas

con su vara de bambú, sentada en su butacona

perdida en el mar azul.

Como una fl or…

22

5

QUAN ELLA EM MIRAJordi Carulla – Ramon Bordes

Quan la lluna em somriu i els estels van descalços,

una sola mirada, la vida em regala,

quan les llàgrimes negres

tantes voltes vessades

son daurades, son tresor, son la bruna son record

son record de la lluna

que em parteix sempre el cor.

Saps amor

la lluna plena és cadena pels meus sentits

quan és fosc

i ella em somriu, és sa cara dolça i clara

la que sempre em fa captiu,

es sa cara dolça i clara quan em mira em fa captiu.

si m’escriu sobre la sorra la paraula mes bonica,

jo bé la prenc per no se oblit

si m’escriu dins de la lluna un poema com d’escuma

neix l’infi nit dins del meu pit.

Saps amor

la lluna plena és cadena pels meus sentits

quan és fosc

i ella em somriu.

23

5

EL MEU VELERLletra i música: Pep Nadal

Lligat a dins del portIntranquil es balancejaEsperant volar pel mar

Com una gropada encesaÉs el meu veler estimatEll és ma vida sencera

Quan tots dos solquem la marNavegant a tota vela.

És company de les onadesDe la pluja i les ventadesAmb la proa sota vent

I la vela desplegadaRes no atura el seu viatgeLi és igual d’on vingui l’aire

Ell segueix el seu camíMarcant estels damunt l’aigua.

Amb tal gràcia solca el marRetallant la Costa Brava

Que els pins dels penya-segatsVan seguint-lo amb la mirada

Quan el vent l’empeny pel marSembla que no toqui l’aigua

Àgil igual que un dofíEmpès per la tramuntana.

És company de les onadesDe la pluja i les ventadesAmb la proa sota vent

I la vela desplegadaRes no atura el seu viatgeLi és igual d’on vingui l’aire

Ell segueix el seu camí

Marcant estels damunt l’aigua.

24

5

A LA ORILLA DE UN PALMARPopular

A la orilla de un palmar

Yo vi de una joven bella

Su boquita de coral,

Sus ojitos, dos estrellas.

Al pasar le pregunté

Que quien estaba con ella

Y me respondió llorando

Sola vivo en el palmar.

Soy huerfanita

No tengo padre ni madre

Ni un amigo

Que me venga a consolar

Solita paso la vida

A la orilla de un palmar

Y solita voy y vengo

Como las olas del mar.

25

5

ROSA DELS VENTSRicard Viladesau

A la voreta del marI tenim una barqueta

Blanca i blava de colorAmb dos rems i blanca velaTé per nom Rosa dels vents

I té gràcia marineraQuan navega mar endins

Al compàs d’una havanera.

A les coves d’en GispertAnirem a pinta d’alba

Per veure com surt el solAl vaivé de les onadesI com dos enamorats

Ens direm dolces paraulesI ens farem uns petonets

Arraulits dins nostra barca.

Seràs tu Rosa dels ventsNostra fl or més estimada

Per guardar Rosa dels ventsEl secret d’una besada.I a la voreta del marUna nit clara i serena

Tot jugant férem l’amorAmor de marí i sirenaI a la Rosa dels vents

Que a les nostres mars navegaLi cantàrem la cançó

La cançó que el mar ensenya.

A les coves d’en GispertAnirem a pinta d’alba

Per veure com surt el solAl vaivé de les onadesI com dos enamorats

Ens direm dolces paraulesI ens farem uns petonets

Arraulits dins nostra barca.

Seràs tu Rosa dels ventsNostra fl or més estimada

Per guardar Rosa dels ventsEl secret d’una besada.

26

5

LÁGRIMAS NEGRASMiguel Matamoros

Y aunque tu me has dejado en el abandono.

Y aunque tu has muerto todas mis ilusiones.

En vez de maldecirte con justo encono

En mis sueños te colmo de bendiciones.

Sufro la inmensa pena de tu extravío

Siento el dolor profundo de tu partida.

Y lloro sin que sepas que el llanto mío

Tiene lágrimas negras como mi vida.

Tu me quieres dejar yo no quiero sufrir

Contigo me voy mi santa aunque me cueste morir.

27

5

SALIÓ DE JAMAICAPopular

Salió de Jamaica rumbo a Nueva YorkUn barco velero cargado de ron

En medio del mar el barco se hundióLa culpa la tuvo el señor capitán

Que se emborrachó.

No siento el barcoQue se perdió

Siento el marinoY la tripulaciónPobres marinos Pobres pedazos

De corazónQue la mar brava

Se los llevó.

Señor capitánDéjeme subir

A izar la banderaDel palo más altoDe su bergantín

No siento el barcoQue se perdió

Siento el marinoY la tripulaciónPobres marinos Pobres pedazos

De corazónQue la mar brava

Se los llevó.

Señor capitánDéjeme subir

A izar la banderaDel palo más altoDe su bergantín.

Que quiero mirarDel palo mayor

Si en el puerto se hallaEsperando mi amor.

28

5

LA BELLA LOLAPopular

Cuando en la playa la bella Lola,

su larga cola luciendo va,

los marineros se vuelven locos

y hasta el piloto pierde el compás.

¡Ay! que placer, sentía yo,

cuando en la playa sacó el pañuelo

y me saludó, pero después, llegó hacia mí,

me dio un abrazo y en aquel lazo creí morir...

Después de un año de no ver tierra,

porque la guerra me lo impidió,

me fui al puerto donde se hallaba

la que adoraba mi corazón...

¡Ay! que placer, sentía yo,...

La cubanita lloraba triste,

de verse sola y en alta mar,

y el marinero la consolaba:

no llores Lola, no llores más.

¡Ay! que placer, sentía yo...

29

5

EL MEU AVIJ.L. Ortega Monasterio

El meu avi va anar a Cuba

a bordo del “Catalán”,

el millor barco de guerra

de la fl ota d’Ultramar.

El timoner i el nostramo

i catorze mariners

eren nascuts a Calella,

eren nascuts a Palafrugell...

Quan el “Catalán” sortia a la mar,

els nois de Calella feien un cremat,

mans a la guitarra, solien cantar, solien cantar:

Visca Catalunya! Visca el ”Catalán”!...

Arribaren temps de guerres,

de perfídies i traïcions

en el mar de les Antilles

retronaren els canons.

I el mariners de Calella,

el meu avi enmig de tots,

varen morir a coberta,

varen morir al peu del canó!

Quan el “Catalán” sortia a la mar,

cridava el meu avi:

apa nois que és tard!

però els valents de bordo

no varen tornar, no varen tornar

tingueren la culpa els americans...

30

ÍNDEX

PORT BOAl pirata Joan Torrellas. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6De colores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7A prop del Mar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Un viejo amor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9El pescador de canya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

ELS PESCADORS DE L’ESCALAEncís d’amor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Allá en la Habana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Lluna Plena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Sabes a libertad . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Escolta es vent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

SÍLVIA PÉREZ CRUZ11 de novembre. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Vestida de nit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

BOIRALa barca abandonada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18Ulls verds.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Luz que brillas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Habaneras de la Habana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Quan ella em mira . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 PEIX FREGITEl meu veler . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23A la orilla de un palmar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24Rosa dels vents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25Lágrimas negras . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26Salió de Jamaica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

TOTS ELS GRUPS

La bella Lola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

El meu avi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

31