Imhotep i el faraóGuia de lectura

© 2019 Equip de Didàctica del CETR (www.otsiera.com)

Materials per reproduir o fotocopiar lliurement, sempre que sigui sense propòsit comercial.

Índex Introducció ........................ p. 1

Per tenir en compte .......... p. 5

Suggeriments .................... p. 13

1

Introducció

Un rostre de 98 anys que desprèn joia, curiositat, tendresa i vitalitat per tots els porus, no és ja per sí mateix un fenomen digne de ser investigat? I si, a més, aquest avi parla amb una jove periodista sobre com mantenir viu l'interès, dia a dia; i sobre els veritables tresors que val la pena descobrir i que no són precisament riqueses materials. I si l'escenari de les converses és el recinte de la més antiga de les piràmides egípcies i ens transporten al temps en què va ser construïda. I si resulta que l'arquitecte d'aquesta magna obra va ser Imhotep, un personatge fascinant i polifacètic, sacerdot d'Heliòpolis, savi, observador, impulsor de la creació de les Cases de la Vida, primer ministre i conseller del faraó Djoser, el faraó que va establir les bases de l'organització imperial de l'antic Egipte... Una tal confluència d'elements valuosos no es pot deixar passar així com així! D'aquí va néixer la narració Imhotep i el Faraó, amb ganes de facilitar l'exploració de tots, o d'alguns, d'aquests temes. I d'altres que desvetllin l'interès de qui ho llegeixi. Prou sabem que els temps a les aules no són infinits i que no és possible aturar-nos en tot allò que voldríem abordar. Però potser hi haurà qui desitgi subratllar el valor d'aquesta actitud o d'aquella altra, o qui es vulgui aturar en la civilització de l'antic Egipte, o estirar més algun tema relacionat amb "cultura religiosa"... Així doncs, amb el propòsit de poder servir a itineraris ben diversos, aquesta Guia anirà repassant la narració posant de relleu alguns punts d'interès i suggerint possibles activitats; aquestes es descriuen més endavant, en una segona part. Què aporta el text? L'avi en qüestió és, era, Jean Philippe Lauer (1902 – 2001), l'arquitecte francès que va dedicar la vida a estudiar i reconstruir el recinte funerari de Sakkara, amb la seva piràmide esgraonada. Tot buscant informació sobre Imhotep vàrem anar a parar a un relat autobiogràfic d'aquest arquitecte, escrit en col·laboració amb la periodista Claudine Le Tourneur d'Ison; un llibre en què el món egipci de fa 5000 anys apareixia viu, amb sentit, amb els seus reptes i aportacions. I encara més: de l'itinerari del propi Lauer se'n desprenia una experiència vital molt rica, una plenitud de vida creada dia a dia, i no pas sorgida d'un cop de sort. Aquest va ser el punt de partença del text que teniu entre mans. Jean-Philippe Lauer és un viu exemple de que l'interès per alguna cosa no cau del cel: com més ens hi dediquem, més podrem descobrir i més ens interessarà. Ens mostra que no hi ha res que sigui bufar i fer ampolles, que tot demana el seu temps; i, alhora, que aquesta dedicació val la pena. Que arribar-se a interessar de debò per alguna cosa és un autèntic tresor perquè ens fa feliços. Perquè interessar-se és estimar, i estimar és viure a fons. Una oportunitat que demana valentia, arriscar-se, així com desenvolupar

2

aquelles eines (actituds) imprescindibles per no llençar la tovallola a la primera dificultat: no deixar de fer-se preguntes, exercitar la paciència, treballar en equip, compartir... En Lauer ens fa descobrir l'enriquiment personal que suposa passar de la perspectiva de l'èxit personal a la de procurar aportar alguna cosa a la gran tasca col·lectiva de la humanitat. Una humanitat de la qual els mitjans de comunicació ens en destaquen -sovint- la cara destructiva i violenta, oblidant posar-nos en contacte amb tantes i tantes generacions, tantes persones, que s'han esforçat per comprendre i per contribuir a la millora de tota mena de situacions i necessitats. L'arquitecte francès se sent continuador dels esforços de l'antic Egipte i ens fa sentir la cordada que ens uneix amb les generacions passades, així com el valor de cada gra de sorra aportat a l'esforç col·lectiu. D'altra banda, joves i adults rebem un allau tan gran d'inputs d'una felicitat fast food, la dels polzes enlaire i els somriures d'aparador de les xarxes socials i dels anuncis, que poder entrar en contacte amb una altra mena de felicitat, la que creix des de dins a poc a poc, si sabem reconèixer-la i en tenim cura, és també un altre regal valuós. Tot això i més és el que il·lustra la vida de Jean-Philippe Lauer, mentre que ens fa descobrir les aportacions i la qualitat humana d'Imhotep i del seu faraó, Djoser. Sense oblidar, en tot aquest marc, a una jove egiptòloga, que no deixa de fer-se preguntes, interessada pel que l'envolta i per explorar tot allò que la vida li pugui oferir. Així doncs, són molts els temes que van apareixent en el relat, tant relacionats amb el món de l'antic Egipte, com amb actituds humanes atemporals. En farem un repàs. Segons el context de treball seran uns fils o uns altres els que s'exploraran amb més intensitat, i ben segur que cada escenari generarà les seves pròpies propostes i la seva pròpia riquesa. Per tal de facilitar algunes de les propostes de treball suggerides, el relat s'ofereix com a text obert (en Word) i com a llibre, editat per Lalè. Demanem que si es reprodueix part o la totalitat del text, sempre se'n faci constar la font (© Teresa Guardans, per la narració; www.otsiera.com , pel que fa a aquesta Guia de lectura).

Informacions complementàries Sobre la civilització de l'antic Egipte, així com del context i dels personatges del relat, hi ha quantitat d'informació de fàcil accés. Ens sembla, doncs, que no cal carregar aquesta Guia; qualsevol proposta d'activitat de recerca donarà bons resultats. Comentarem tan sols alguns dels vídeos que hem trobat. Sobre Sakkara i la piràmide

Sobre la piràmide i el recinte de Sakkara, ens ha agradat un documental realitzat per Museu del Louvre / Arte, "The Pyramid of Pharaoh Djoser at Saqqara". A tenir en compte, però, que l'audio és en anglès, sense subtítols: https://www.youtube.com/watch?v=sibs0F9dRJQ

3

I aquest altre, del canal francès de televisió, RMC Découverte: "Saqqarah, la première pyramide" (en francès): https://www.youtube.com/watch?v=-dVz0Epw2-c

En castellà, de no gaire qualitat però que permeten tenir una visió ràpida del recinte: Dentro de la pirámide https://www.youtube.com/watch?v=rM20MJLarWg (2:43 min)

La pirámide de Zoser https://www.youtube.com/watch?v=GQi5NKzNSp0 (2:01 min.)

Hi ha altres vídeos amb bones imatges però de contingut més "dubtós". Volen captar l'atenció creant un ambient de misteri amb tocs paranormals, més que procurar oferir informació històrica fonamentada. Per exemple, La pirámide de Sakkara: https://www.youtube.com/watch?v=VBXmFI8euS0 (46 min.)

El culto a los muertos: https://www.youtube.com/watch?v=Ske3FjSZOuE (56 min.)

Sobre Imhotep

Imhotep, el tres veces grande. Un vídeo d'animació, dividit en tres parts: 1. https://www.youtube.com/watch?v=1mq7cBMr65U

2. https://www.youtube.com/watch?v=G9w3Qvux6fU 3. https://www.youtube.com/watch?v=HkKRVQ8ZdgQ

Ens agrada... perquè dóna vida a Imhotep i al seu temps, recrea tot l'escenari en el que es desenvolupa la història i els seus personatges. No ens agrada... perquè ofereix -com a única versió- una versió sobre els materials amb els què es va construir la piràmide que no comparteixen la majoria d'egiptòlegs. Es basa en la teoria del químic Joseph Davidovits segons la qual gran part de la piràmide no va ser construïda amb pedra natural tallada, sinó amb una mena de formigó fet a base de pedra calcària. Tot el vídeo està molt impregnat d'aires alquímics. Però es podria equilibrar proposant dur a terme una recerca sobre els mètodes de construcció de les piràmides, que permeti entrar en contacte amb les diferents hipòtesis i amb els nombrosos interrogants no resolts encara.

Imhotep ha protagonitzat també diverses pel·lícules, però el personatge de ficció no guarda cap mena de semblança amb el què la historiografia va mostrant de l'antic sacerdot egipci. La primera va ser un film de terror, La mòmia (The Mummy, 1932), de la què se'n va fer una nova versió el 1999 (The mummy) i una continuació el 2001 (The Mummy returns). En totes elles Imhotep és un "dolent" que fa por... Sobre Jean-Philippe Lauer

Hi ha diversos vídeos i entrevistes, de diferents llargades i qualitats. El vídeo que oferim (a otsiera.com), Jean-Philippe Lauer: visita a Sakkara, és una tria que hem preparat (d'uns 25 min.) a partir d'un documental més llarg (Jean-Philippe Lauer, viaje a Saqqara: https://www.youtube.com/watch?v=T_xGbJ1nc1U (de 44 min.). La versió sencera resulta una mica llarga i repetitiva. El "retall" permet veure en Lauer a París i a Sakkara, comentant alguns elements del recinte i de la seva tasca. A tenir en compte que, en el vídeo, Lauer fa servir la versió grega del nom d'Imhotep: Imutes

(Ἰμούθης), "el qui ve en pau".

4

La primera construcció en pedra?

Quan la narració Imhotep i el faraó ja era a punt per anar a impremta, i donàvem per acabada aquesta Guia, vàrem llegir que al Sultanat d'Oman, a les muntanyes Al-Hajar al-Xarkiyya, s'estan estudiant una seixantena de torres de pedra, de fins a vuit metres d'altura, en forma de con truncat... Serien unes torres tomba d'uns 5.000 anys d'antiguitat, una mica més antigues que la piràmide de Sakkara! Una bona ocasió per a mostrar que la terra continua parlant-nos dels que hi han viscut i per convidar a no deixar mai d'explorar. En algun moment de l'itinerari es podria plantejar una pregunta de l'estil de...

• Com ho sabem que no hi ha alguna construcció de pedra més antiga? Investiguem-ho!

vegeu: Oriol Alamany. Les tombes oblidades d'Oman. (Ara-Diumenge, 2.02.2020, pgs. 16-19) https://www.alamany.com/galerias/tumbas-torre-oman/

5

Per tenir en compte

Farem un repàs del relat destacant-ne alguns dels elements que el van entreteixint i en un segon moment reunirem algunes propostes de treball.

1. El senyor del barret de lona

La cosa va començar així

Treballar en equip

La Claudine i en J.P. Lauer es complementen. Sense la col·laboració entre ells no hi hauria llibre, i en sabríem moltes menys coses d'Imhotep i de Lauer. El treball en equip és un tema molt present en tot el relat. Cecil Firth, l'arqueòleg, necessita l'ajut de l'arquitecte Lauer, aquest necessita els coneixements de Firth. I s'ho passen bé compartint. I és gràcies a la comunicació i l'estreta col·laboració entre ells que brollen les idees i les forces es multipliquen. L'actitud de posar-se al servei els uns dels altres formarà part dels successius equips de treball a Sakkara. En certa manera, configura també la relació del matrimoni Lauer, així com la relació entre Imhotep i el faraó. El faraó exposa unes idees a algú en qui confia. Exposa, no imposa. Exposa i escolta, rep, dialoga, reformula. Imhotep escolta, capta la intenció del faraó i posa el seu saber a la seva disposició. Sense aquesta complicitat, al poder del faraó li haurien faltat els coneixements; i els coneixements del savi no haurien pogut materialitzar-se sense la compenetració amb el faraó. Fer equip (comunicació, compartir, col·laboració...) multiplica els resultats i, a més, modifica de soca-rel el sentit del treball: l'obsessió per l'èxit personal es va reorientant cap a l'èxit compartit, cap a l'interès genuí pel grup i per l'objectiu comú. El 'jo' deixa d'estar tant centrat sobre sí mateix i pot descobrir el bon gust de l'interès sincer. S'anuncia també el tema de fer front al desànim, molt present a l'apartat següent.

• activitats suggerides: Sobre el treball en equip i Enquesta a la gent gran

6

Els somnis d'un jove arquitecte

Sobre el desànim: cal preparar-se per a "senders de llarg recorregut"

Qualsevol àmbit d'interès demana dedicació i temps, malgrat que ens haguem fet a la idea que tot es pot aconseguir "amb un sol clic". Ho hem de saber, n'hem de ser conscients, perquè sinó el desànim i la frustració estaran ben assegurats. Com ja deia Lao Tse fa uns 2500 anys...

[el savi] consuma una gran obra per mitjà d'actes petits. Qui ho considera tot fàcil, experimenta grans dificultats. El savi ho considera tot difícil, i així no troba finalment cap gran dificultat. (Dao-De-Jing, 63)

Que sigui així no és pas un drama sinó un repte. Podem decidir quedar-nos quiets, però si el que volem és caminar, hem d'estar preparats a recórrer múltiples etapes, pas a pas. En Lauer ens mostra que el "premi" (allò que val la pena) és el camí mateix. Més endavant ens parlarà d'un ajut important: cultivar la paciència. Ho veurem. En aquest apartat apareix un aspecte que complementa el tema del treball en equip: saber-se part d'una cordada, d'un "equip humà" que pot arribar a reunir diverses generacions... "Així tot té un altre sentit!" —diu en Lauer—. Petit o gran, el resultat del nostre intent forma part i enriqueix l'esforç col·lectiu. Poc a poc creix la nostra estimació per un interès compartit que comença a passar per davant de les medalles personals. I lligat amb això, apareix un altre antídot contra el desànim: estimar allò que fem. Si ens ho estimem, s'accepta millor no veure resultats immediats. Poc a poc anirem descobrint com es va desenvolupar aquest amor en J.P. Lauer, una passió que serà la clau de volta de tota la seva vida: de qualsevol vida viscuda amb plenitud. Cap al final de l'apartat en Lauer fa esment del seu interès per apropar-se als seus avantpassats arquitectes. No hi ha ofici ni dedicació que sorgeixi del no res. Som receptors de l'esforç de moltes generacions humanes: aquest és un altre tema transversal del text.

• activitat suggerida: Joc de relleus

Què ens motiva? Fama, èxit, ...el valor de fer les coses de debò

El desig d'èxit o d'obtenir reconeixement és connatural a la vida! Però el que pot arribar a generar molt sofriment és que el reconeixement extern sigui l'únic motor de la nostra actuació, així com tenir com a referent "l'èxit" fàcil i instantani (tan freqüent a les xarxes socials). El desig d'èxit i reconeixement és una força que ens impulsa a fer, a aprendre, a indagar, a créixer... I si anem "fent les coses de debò" és quan neix i creix un interès genuí per allò que fem. És aquest interès el que ens dóna forces, el que ens arrela de debò i ens permet tirar endavant en les diferents circumstàncies. I potser fins i tot arribarà el dia —com explicarà en Lauer més endavant— en què ens haurem oblidat de la fama perquè haurem descobert un tresor de molt més valor, una felicitat d'un altre ordre: fruit de fer tot el que sóc capaç de fer, amb autenticitat.

• activitat suggerida: Treball sobre l'actitud "fer les coses de debò"

7

Un altre tema: "l'arquitectura al servei de la vida". En diversos moments, el text convida a enfocar les ocupacions, els treballs professionals, des d'aquesta perspectiva: la de la col·laboració amb la vida. Ho veurem molt especialment a l'apartat central amb les Cases de la Vida, el Nil, etc. La "passió": d'on neix l'interès per alguna cosa

Abans de dedicar-s'hi, Jean-Philippe Lauer no sospitava que Egipte el podria arribar a interessar d'aquella manera... Aquest és un altre element interessant de la biografia del nostre personatge, que pot servir de contrapès al mite idealitzat de la "vocació". Sembla com si aquelles persones que arriben a fer grans coses han estat triades per les muses en algun moment de la seva vida. I si això no ens ha passat? I si no hem sentit cap "crida"? I si no sabem ben bé a què ens volem dedicar? Vol dir això que no farem res valuós? En Lauer ens mostra una espiral en la què l'interès genera amor i la dedicació amb amor és font de felicitat, siguin quins siguin els resultats. El punt de partença d'aquesta evolució no és un moment d'il·luminació divina sinó "fer de debò" allò que tenim entre mans. No fer les coses per "pur tràmit", per obligació, o per enllestir-les. Si ens hi posem de ple, "passen coses" —diu en Lauer—. Posar-s'hi de debò és la condició que ajuda a néixer un interès genuí, la clau de l'espiral de la passió. És cert que algunes persones tenen molt clar a què es volen dedicar, però fins i tot en aquest cas cal cultivar un profund interès per mantenir viu el foc. "Fer de debò" i no per pur tràmit allò que tens entre mans, no entra en contradicció amb fer-se un projecte de futur. L'opció d'en Lauer per Egipte era una tasca temporal mentre mantenia els hospitals a l'horitzó. Però "temporal" no té perquè significar "pur tràmit" o "gens interessant". De tot en podem aprendre alguna cosa, de tot en podem fruir. Aquest és també un missatge important en uns temps en què la temporalitat és el pa de cada dia i l'ocupació a la qual dediquem la jornada sovint és "la que hem pogut trobar", mentre seguim buscant oportunitats per realitzar aquella que desitjaríem poder dur a terme.

El primer viatge En aquest apartat apareixen alguns aspectes que ajuden a contextualitzar la història i conviden a afinar la percepció i a donar més elements a la imaginació:

- Els canvis en els mitjans de transport i en les comunicacions fa que les distàncies no siguin les mateixes, tot i que les ciutats continuïn al mateix lloc. (Anar de París a Egipte en trens i vaixell, no és el mateix que un vol directe... Sense mòbil per mantenir-se en contacte...).

- La presència dels avantpassats impregna la terra. - Escoltar el silenci. La força del silenci del desert.

• Comentar-ho. De tot el que explica, què és el que ens crida més l'atenció? Hem escoltat mai el silenci?

8

* A partir d'aquí, en els tres apartats que completen aquest primer capítol hi trobem nombrosos elements de la civilització de l'antic Egipte mentre que Jean-Philippe Lauer continua posant de relleu el valor d'algunes actituds com, per exemple, no deixar de fer-se preguntes, estrenar la mirada cada dia, o la importància d'acréixer la paciència. Una primera lectura ens pot permetre anotar aspectes del món egipci que voldríem conèixer millor i que podrem explorar més tard, mentre seguim centrats en les lliçons de vida que ofereix l'ancià arquitecte. O a l'inrevés: deixem que el relat ens porti cap a l'antic Egipte, i subratllem aquelles reflexions que va deixant anar en Lauer per poder-hi tornar en un altre moment. Amb independència de la dinàmica de treball que puguem seguir a l'aula, quedem-nos de moment amb allò que ens mostra l'experiència vital de J.P. Lauer.

La descoberta

Fer-se preguntes

En Firth i en Lauer no deixen de fer-se preguntes, no donen res per fet1. Quina devia ser la relació entre Djoser i Imhotep? Per què construir amb pedra? A un altre potser li hauria semblat molt normal, però Lauer no deixa de preguntar-se "per què?" A cada pas, un nou "per què?" o un "com és que?" Fer-se preguntes li permet veure noves possibilitats; en el següent apartat hi tornarà a insistir. No donar res per fet fa créixer el seu interès per Imhotep. I l'interès el porta a prendre una decisió des del fons de sí mateix: fer tot el possible per comprendre a Imhotep i per donar-lo a conèixer. Mentrestant, la Claudine ha sabut escoltar. S'ha apropat de debò al senyor Lauer. I el resultat és que se sent feliç i que ha augmentat la seva capacitat de percepció i comprensió: la piràmide ja no és la mateixa i el passat està deixant de ser un escenari llunyà o apagat.

• activitat suggerida: Les pedres parlen

1 Si el grup ha recorregut abans algun dels itineraris de treball proposats en aquest web (www.otsiera.com) podem recordar en quins altres moments hem tractat aquest punt i fer-hi referència: a I tu què m'expliques? el rixi i Shvetaketu reflexionen sobre la importància de fer-se preguntes; a Tanparlaina, Tana i Lula ho posen constantment en pràctica. A La Frida i el senyor Lin és el Buda qui en subratlla la importància.

9

Un repte monumental

El relat del professor va enriquint dos temes ja presentats: acréixer tot allò que ens permet dur a terme "llargs recorreguts" (en aquest cas, la paciència). I la importància d'estrenar la mirada, evitar les rutines mentals. Sobre la paciència i la força interior

Si volem emprendre projectes de "llarg recorregut", hem de ser ben conscients que necessitem entrenar-nos, estar ben a punt, equipar-nos bé. En Lauer ja n'ha parlat abans i ha subratllat la importància d'estimar, de sentir-se part d'una cordada, de treballar en equip... Ara afegeix el cultiu d'una actitud que sovint passem per alt: la paciència! Alguna vegada hem pensat què implica, què aporta, què vol dir?

• activitat suggerida: Per què la paciència? Com l'entenem? Estrenar la mirada. Com que aquell jove arquitecte no tenia cap idea prèvia del que n'havia de resultar de totes aquelles pedres, "la seva imaginació volava lliure". Una llibertat que probablement no hauria arribat gaire lluny si no l'hagués combinat amb assajar i intentar, amb aplicar alguna metodologia de treball, amb constància i paciència. Jean-Philippe Lauer ens mostra que per resoldre situacions cal sortir de les perspectives de sempre, deixar de banda els pressupòsits. Que val la pena estrenar la mirada, temptejar, equivocar-se; és un fonament essencial de la creativitat, però per tal que la creativitat doni fruits cal no oblidar un altre element imprescindible: la continuïtat, l'esforç sostingut que permet enfrontar els reptes amb ànim d'aventura. Aleshores, sí! Aleshores és quan es poden produir aquells moments de llum, d'il·luminació, de descoberta, font d'una profunda felicitat, d'una emoció tan especial com la que viu i descriu el professor.

• activitat suggerida: Tria de frases de Jean-Philippe Lauer

Un brindis per l'eternitat Aquest últim apartat del primer capítol introdueix i deixa a les portes de la cosmovisió egípcia, de tot allò que dóna significat a les piràmides i a la concepció de la vida. Han fet acte de presència també els dos personatges que a partir d'ara centraran la nostra atenció: el faraó Djoser i el seu conseller, Imhotep (presentat també en un dels apèndixs). Tot plegat pot donar peu a alguna activitat introductòria de recerca d'informació, o pot ser, simplement, el punt de partença que motivi per continuar amb la lectura. Ho veurem tot seguit.

• activitats suggerides: veieu l'apartat de suggeriments "En contacte amb l'antic Egipte"; inclou propostes relacionades amb els Apèndixs.

10

2. El faraó i el seu conseller Una sèrie de fils entreteixeixen tot aquest capítol i els seus diversos apartats: - Governar (l'acció política) com a tasca de servei a la comunitat. El sentit de la funció

pública. La importància d'analitzar i comprendre a fons les situacions, de gestionar bé els recursos i les possibilitats. El valor de comptar amb les aportacions de tothom.

- El coneixement com a fonament i pal de paller. Conèixer és observar, interpretar, comprendre, compartir, interessar-se... Si comparem les maneres de treballar avui dels equips de recerca del CERN, per exemple, amb com ho feien fa 5000 anys al Temple d'Heliòpolis, segur que trobem moltes diferències (tecnològiques, la presència de les dones, les connexions interplanetàries, etc. etc.), però... no descobrirem també importants semblances de fons?

"Com més es comprèn, millor s'actua" —deia Imhotep.

- Tenir cura de la vida. Les Cases de la Vida. Que l'espai de recerca i aprenentatge rebés el nom de Casa de la Vida ja resulta ben indicatiu. Estudiar, indagar, aprendre, comprendre... per afavorir la vida: una gran tasca col·lectiva per a la que calen tots els sabers, en col·laboració i comunicació. El relat ens permet ser testimonis de com els éssers humans poden posar totes les seves capacitats al servei de la vida, al servei del Planeta i dels seus habitants.

- Fer-se preguntes, assajar, innovar, crear...: trobar solucions no va de donar copets amb una vareta màgica; però si mirem de posar les condicions adequades, podem fer molt més del que potser ens pensem. El relat ens fa adonar de la importància de desenvolupar aquelles actituds que ens fan créixer per dins. La importància del treball en equip. La importància de valorar i estimar els projectes... Un cop més ens ve a la memòria del llibre del Tao:

Aquest arbre que els teus braços encerclen ha nascut d'un germen minúscul. Aquella torre de nou pisos és fruit d'amuntegar una paletada de terra rere una altra. Un viatge de mil llegües comença per un sol pas. (Dao-De-Jing, 64)

• activitats suggerides: a més de les diverses línies de recerca per a conèixer millor la realitat de l'antic Egipte,

- Rol playing: Si fos jo... - Dissenyar una Casa de la vida - Calendari intercultural

11

Tot a punt per una vida sense fi La piràmide va començar a enlairar-se, va caldre resoldre un munt de nous reptes. Pel que fa a les tècniques de construcció queden encara molts interrogants sense respostes definitives, les recerques continuen. Ens podem aturar una mica en el dibuix que il·lustra aquest apartat. Quins treballs s'hi poden veure? Aquest esbós d'en Jaume Bosch ens dóna les pistes:

En aquests últims apartats és ben present el tema de la continuïtat de la vida més enllà de la mort. En el pensament de l'antic Egipte, crear bones condicions per a la pervivència del ka (la força vital) era consubstancial a la vida. Fins i tot les tècniques de momificació es consideraven uns coneixements mèdics, els propis per poder prendre cura d'una etapa més de la vida.

- Què en sabem de què pensaven els egipcis sobre la vida eterna? Coneixem què pensaven i feien en altres entorns culturals? I nosaltres, què en pensem? Quins costums tenim?

El relat ens permet saber-ne una mica més de la cosmovisió egípcia, del paper del faraó com a canalitzador de la vida de la comunitat, del sentit de la momificació, etc. I pot oferir-nos, també, l'oportunitat de recollir les diverses creences sobre la vida i la mort del nostre propi entorn cultural, entrar en contacte amb la diversitat cultural que configura el present i reflexionar sobre les nostres pròpies vivències. Un cop més, ens trobem amb un tema que pot ser una bona ocasió per a aproximar-nos-hi i estirar més el fil, o no. Potser preferim deixar-ho per un altre moment; tot i així, recollir idees i inquietuds pot servir per anunciar aquest treball futur i per orientar-nos sobre l'enfoc que hi podríem donar en el moment oportú.

12

3. Tresors visibles i invisibles Després d'un segon capítol centrat en l'antic Egipte, aquest tercer ens torna a acostar a l'experiència vital del professor Lauer i a les inquietuds de la Claudine. Reapareixen temes com la cordada de la que formem part i el lligam que ens uneix amb les vides del passat, uns temes que adquireixen encara més sentit després d'haver-nos apropat als reptes i aportacions que van produir-se cinc mil anys enrere. Passat i present s'entrellacen. El vell arquitecte subratlla un cop més la seva admiració per l'esforç de comprensió dut a terme en el passat, arreu i en tot temps. Les reflexions i preguntes de la Claudine ens van guiant. Quins elements sobresurten? Admiració, emoció, passió, amor, dedicació... I els fruits de tot plegat: "m'he sentit plenament feliç amb la feina que feia", fins el punt de que l'èxit o el reconeixement quedessin en un segon terme, oblidats. "No ho canviaria, em sento molt agraït". "Saps quina ha estat la meva veritable força? La passió, el profund amor que dia a dia es va anar teixint per aquest lloc...". Passió, amor, agraïment: són tresors que no tenen preu, tresors que ens fan feliços de debò. No apareixen un bon dia sinó que els construïm poc a poc, els podem fer créixer dins nostre. Tot aquest últim capítol està impregnat -i desprèn- amor i agraïment: l'interès per Imhotep; l'amistat amb Firth ("un amic és insubstituïble"); la relació amb la Mimi, una relació construïda sobre la base del profund respecte mutu. Amor per la humanitat de la que formem part, amor per la terra que ens sustenta i pel sol que ens il·lumina i escalfa. "Per ser feliç, no cal que les coses siguin sempre fàcils, gaudeix de les sortides de sol i dels capvespres, gaudeix d'aquesta terra que tot ens ho dóna, i sabràs que hi ha coses que costa d'explicar amb paraules, però que tenen molt valor..." No cal que ens allarguem més, serveixin aquestes quatre pinzellades per fer notar que val la pena preveure alguna estratègia de lectura que permeti als nois i noies establir un contacte personal, vivencial, amb les experiències viscudes per part de la Claudine i del vell professor. Temps per aturar-se en alguna part de la conversa, per pensar-hi, per poder-hi entrar en diàleg personalment ("Què em diu, a mi?"). Temps per valorar els tresors que ja tenim entre mans, cadascú de nosaltres, potser sense ser-ne gaire conscients encara. Temps per pensar i compartir quin/què consideraríem un veritable "tresor invisible": com el podríem alimentar.

• activitats suggerides: El meu tresor Escoltar la terra Gràcies Claudine!

Passem doncs a presentar algunes propostes de treball que propiciïn assaborir i fer-nos més nostres les vivències dels protagonistes de la narració, així com a descobrir els nostres propis "tresors invisibles".

13

Suggeriments

Per a cada apartat recollim diferents propostes i possibilitats, fruit d'experiències de treball dutes a terme en contextos ben diversos. Partim de la possibilitat d'una lectura pas a pas que permeti anar treballant la història a poc a poc. Dividirem les propostes en cinc grans apartats:

a) Activitats introductòries. b) Jean-Philippe Lauer i la seva saviesa de viure. c) Egipte: activitats per a conèixer millor la vida a l'antic Egipte. d) El faraó i Imhotep (el govern i el saber al servei de la vida, les Cases de la vida. El

valor del coneixement). e) Els tresors invisibles.

Un dels itineraris proposats va presentant l'exploració dels diferents apartats d’una manera lúdica, en forma d'un joc de pistes que, alhora, fa referència al treball propi del camp de l'arqueologia: anar "reconstruint" la història, aplicant les actituds necessàries per a poder-ho fer (recerca, paciència, interès, constància...). I, com a final d'itinerari, es convida al grup a fer la lectura seguida de tota la història, assaborint tot allò après. A banda d'aquesta possibilitat en forma de joc de pistes, es suggereixen altres activitats relacionades amb els diferents temes presents en la narració. Segons la dinàmica que es vulgui seguir, pot resultar més adient una mena de proposta o una altra. Es tracta d'enfocs complementaris que poden donar peu a tota mena de possibilitats. Tal com hem anunciat, el relat s'ofereix com a text obert (en Word) i en format llibre per tal de poder-se adaptar millor a les idees de cadascú. Demanem que si es reprodueix part o la totalitat del text, se'n faci constar la font (www.otsiera.com).

1. Activitats introductòries Una sèrie de propostes que tenen per objectiu despertar interès vers el relat i els seus protagonistes. Joc de pistes

1. Es tracta de trobar al pati diferents “trossets” amagats d’imatges (alguns més fàcils de localitzar, d’altres en llocs més difícils, o fins i tot algun d’impossible). Serien les imatges retallades d’en J.P. Lauer, la Claudine i Imhotep (potser també del faraó). Els donem temps (5-10’). Què fem amb el hem “trobat”? Apareixen cares, persones,... de què ens parlen? Potser ens “falten peces”! Continuem buscant 5-10 minuts més...

14

2. Tornem a l’aula: De què “parlen” les peces? Són pistes, de què? Qui són els personatges que apareixen? Quina relació pot haver-hi entre ells? Fem grups i cada grup intenta “reconstruir” la història que deu haver-hi rere aquestes imatges i la relació entres aquests personatges. Es posen en comú les diferents idees. Diàleg a partir d'algunes imatges dels protagonistes

Activitat a partir d'un powerpoint que va enllaçant una sèrie d'imatges (vegeu el web).

> Una primera diapositiva pot ser la imatge de l'estàtua d'Imhotep. - El coneixem? En sabem alguna cosa? Qui devia ser?

> La següent diapositiva podria mostrar el seu nom escrit amb jeroglífics. - Cap on ens fa mirar aquest nom?

> L'estàtua del faraó Djoser - L'havíem vist abans? Qui devia ser? On el situaríem?

> Després una diapositiva ens mostraria J.P. Lauer d'esquenes, amb la piràmide al fons - Qui deu ser? Cap on ens fa mirar?

> A continuació més imatges de J.P. Lauer: el rostre, a la seva taula de treball. - Ens diu alguna cosa? En què ens fan pensar aquestes imatges?

> Inhotep i Lauer... dos grans "amics"! - Es van conèixer? Com es van trobar? Qui va descobrir a qui? Què compartien? - Com devia començar aquesta relació d'amistat?

> Finalment, una fotografia de la Claudine Le Tourneur d'Ison - Qui deu ser? Què pot tenir a veure amb tot això?

> Imaginem connexions possibles. Mostrem i repassem la següent fitxa amb una breu presentació de cada un d'ells.

Informació complementària

El nom d'Imhotep (que significa "el que ve en pau") apareix a la base de l'estàtua del faraó, acompanyat d'una sèrie de títols. Podem trobar informació sobre el mateix personatge sota la versió grega del nom: Imutes (Ἰμούθης).

15

Qui és qui

Djoser: Faraó de la Tercera Dinastia, va governar entre 2665 i

2645 aC. -aproximadament-. Durant el seu regnat Egipte va viure grans avenços. La piràmide esgraonada de Sakkara es va aixecar com a tomba seva.

Imhotep: va viure a Egipte durant la tercera Dinastia, entre el

2700 i el2630 aC. -aproximadament-. Arquitecte, gran sacerdot, astrònom, metge, va ser primer ministre (visir) durant el regnat del faraó Djoser. Les generacions posteriors el van considerar un déu, fill de Ptah, i el van venerar com a tal.

Jean-Philippe Lauer (1902-2001): arquitecte francès. Va

treballar al jaciment egipci de Sakkara des de 1926 fins a l'any de la seva mort.

Claudine Le Tourneur d'Ison: periodista francesa; va

estudiar filologia i egiptologia. Li agrada molt viatjar, ha realitzat diversos documentals per a la televisió i com a escriptora s'ha especialitzat en els relats biogràfics.

16

2. Jean-Philippe Lauer: viure sàviament Entrem en la lectura del primer capítol: El senyor del barret de lona, centrant-nos en els tres primers apartats. Una primera proposta arrenca amb un joc de pistes i continua amb un treball global d'aquests apartats a partir d'una tria de frases. Una altra possibilitat podria ser aturar-se en alguna de les actituds subratllades per mitjà de les activitats suggerides i dur a terme la tria de frases com a activitat de síntesi. Joc de pistes

1. Portem a l’aula uns fulls escrits que hem trobat a la biblioteca (seran l’apartat 1, 2 i 3 del capítol 1r). No s’entén gaire què diuen... Què són aquests fulls? De què es tracta? Com podem saber què diuen?...

> En un full hi ha impreses les línies senars i al següent les parells, i així a tots els fulls, de tal manera que per poder llegir el text caldrà superposar els fulls.

Aconseguim llegir-los. Què hem entès? De qui parlen? Hi ha alguna relació entre la història i les fotos dels personatges, reconstruïdes a partir dels trossos trobats? Re-escriuríem ara la història que hem imaginat? 2. Al text hi ha unes frases remarcades (potser en negreta). Seran les frases que voldrem treballar. Podem distribuir-les entre els diferents grups per tal que discuteixin què signifiquen, què ens ensenya a nosaltres, posem exemples... O que triïn la que més els agradi i diguin perquè, etc. Per exemple: -El teu camí només el podràs fer tu, però potser sí que podràs aprendre alguna cosa d'aquest vell! -Contra el desànim, dos consells: estima molt el que facis i centra't en cada pas. Marca't petites fites i et sorprendrà com vas avançant. -Pensa que t'incorpores a una cordada que ve de lluny i que procures enriquir-la amb el teu treball, així tot té un altre sentit! -La vida és ben misteriosa, no saps pas on et portarà... Però he entès com és d'important fer de debò el que fas. -Pensar un edifici per a fer-ho tot més fàcil era un repte que m'interessava molt. Perquè l'arquitectura és això: crear espais al servei de la vida, dels diferents moments de la vida—. -I apareix ella, imponent, tota il·luminada pel sol! Quina visió! L'emoció em va regirar de cap a peus! -Per això m'agraden tant les nits i les matinades, quan tot recupera la calma i es pot seguir notant la presència del món misteriós que s'amaga sota la sorra... -Sí que he viscut molts canvis, però res no ha modificat la joia que sento cada vegada que em retrobo amb Sakkara... Suggerim que copiïn en un bell format la frase triada. O, també, cadascú podria escriure la seva pròpia frase inspirada potser en les paraules de Lauer.

17

3. Què hem après d’en Lauer? Què ens ha sorprès? Què ens ha agradat? Per què? Amb quina frase de les seves et quedaries? Per què? Quines pistes ens dóna sobre la vida? Valorem la diversitat, la diversitat d'elements que apareixen, la diversitat en la tria de cadascú, en la creació de les pròpies frases. Sobre el treball en equip

Aprofundir en el significat del treball en equip a partir d'una relació de paraules. - Comunicació, col·laboració, complicitat... Què més afegiríem? Quines altres

paraules ens suggereix el "treball en equip"? Enquesta a la gent gran: parlem de la vida

Tal com es recull al final de la narració, l'interès de la Claudine per les biografies va néixer parlant amb la seva àvia. Diu en una entrevista: Escoltant parlar a la meva àvia vaig comprendre que no era necessari ser un personatge conegut per tenir una vida rica i apassionant. Cada biografia em sembla un patrimoni preciós! Sense necessitat d'avançar ara aquesta informació (ja se la trobaran al final), aquesta és una descoberta valuosa que potser també faran els nois i noies si en tenen l'oportunitat.

• La Claudine voldria conèixer les experiències viscudes per el senyor Lauer. I jo? Tinc accés a alguna persona gran? Li he preguntat alguna vegada què és el que més valora del que ha viscut? De viure tants anys, què és el que més li ha agradat, què és el que menys...

Es tractaria de preguntar a alguna persona propera gran (avi, àvia...) sobre els anys viscuts. Suggerim donar abans les preguntes i quedar per un altre moment, donant temps a reaccionar i a preparar-se (per ambdues parts). Una altra possibilitat seria anar en grup a preguntar a algú de la localitat, o de l'escola. És una bona ocasió per a crear vincles. Algunes possibles preguntes:

- Què en destacaria de les seves experiències? - Què li han aportat els anys? Ha après alguna cosa important amb els anys? - Alguna vegada s'ha desanimat? Contra el desànim, què aconsellaria? - Voldria compartir alguna altra experiència? Alguna altra pista?

• Compartim els resultats: què és el que més m'ha agradat del que m'ha dit. M'ha sorprès? M'ho esperava, no m'ho esperava...?

18

Joc de relleus

Joc de relleus per grups, amb diferents objectes (un llibre, tros de pa, bolígraf, cinturó de pell, got de vidre, etc.) . No es tracta de competir. Cada relleu acaba amb èxit. - Diàleg: Quina relació hi pot haver entre el joc i el que hem llegit? En quins àmbits

podria passar una cosa així? Els objectes fets servir poden servir de pista: què hi ha al darrere de cada un d'ells? (quins sabers, quines activitats, han calgut per a fer realitat aquell objecte). Podríem repassar algun àmbit del coneixement i de l'activitat humana i detectar elements del "joc de relleus" intergeneracional: veure com el saber va passant i creixent de generació en generació.

- Representació de la reflexió compartida en un nou moment de joc de relleus. Fer les coses "de debò" 2

A partir de la frase del text: “La vida és ben misteriosa; no saps on et portarà, però ara sé com és d'important fer de debò el que fas.” Es podria establir una conversa estirant fils a partir d’algunes preguntes, per exemple:

- Què vol dir per a tu “fer de debò el que fas”? - Quines coses creus que “fas de debò”? - Quines creus que “no fas de debò” i per què les fas?

Les pedres parlen

No hi ha poble, barri o ciutat on no hi hagi vestigis del passat: una torre, un tros de muralla, una antiga font, un búnquer de la guerra civil, l'església, la plaça major, un edifici de fa cent anys, etc. Un dia de sortida en grup, o com a proposta de treball personal (que pot ser en petit grup):

- Triar algun d'aquests punts d'interès. - Visitar-lo. Observar tot allò que es pugui veure. Fer-ne un primer esbós. - Seure. Tancar els ulls. En silenci, reproduir-lo amb la imaginació. I procurar imaginar

les persones que ho van construir. Com vestien, quines eines tenien, com ho van fer. Amb la imaginació, donar vida a aquell lloc en un punt del passat; com si passéssim una pel·lícula.

- Sense pressa, dibuixar l'escena imaginada. Si és possible, mantenir l'ambient de silenci.

2 El cultiu de l'autenticitat, o "fer les coses de debò", és una actitud que ha estat present en els materials proposats en aquest web (www.otsiera.com) en els diferents itineraris d'aprenentatge. Per exemple, a "I tu què m'expliques?", és l'eix de la Unitat 'La velleta' i de la Unitat de cloenda 'Créixer per dins', a partir d'un fragment de Michael Ende sobre la manera d'escoltar de Momo. O la retrobem a "La Frida i el senyor Lin", a la Unitat 'Jesús i el tresor amagat'.

19

- Parlar-ne. Compartir allò que hem imaginat. El que hem pogut intuir o sentir. El que hem viscut pensant en les persones que hi vivien abans que nosaltres.

És una activitat que podem tenir en compte quan anem a visitar algun lloc, algun monument. Per què la paciència? Com l'entenem? Prou que sabem el que vol dir "paciència", o "curiositat", o "estimar allò que fas"... però resulta sorprenent descobrir com pot arribar a créixer el significat de paraules com aquestes si passem de la idea a la vivència. Al servei d'aquest enriquidor canvi de registre podem fer servir qualsevol pauta de comprensió activa que coneguem. A tall d'exemple en centrarem en la paciència adaptant una proposta d'Antonio Blay3 per a aprofundir en les actituds.

- Primer podem dedicar uns minuts a parlar de la paciència entre nosaltres. Com l’entenem? Què requereix, què comporta? Per què li atribuïm valor? Per què en Lauer la contraposa al desànim?...

- Després centrarem l'atenció en descobrir, des de dins, què és la paciència. I per explorar-ho cal mirar de sentir-la. Es tracta de recordar alguna ocasió en que haguem practicat i experimentat paciència; de reviure, o d'imaginar' una situació "sense paciència" i/o "amb paciència". Mirar i notar què sentim, si alguna cosa es modifica. Quina és la sensació viscuda. Sentir-la i comprendre-la...fins a assaborir-la. Mirar-la i contemplar-la de tal manera que es pugui viure la qualitat des de dins.

- Donar a l'actitud triada (en aquest cas, la paciència) una expressió breu, una frase positiva, afirmativa, concreta, curta: "la paciència m'ajuda", "sóc la paciència", " la paciència em fa créixer"..., que repetirem interiorment uns moments. La frase no ha de presentar cap contraindicació racional. El missatge ha de ser simple i directe.

- Visualitzar-nos i visualitzar la qualitat. Veure’ns amb la qualitat incorporada. En alguna situació concreta... com m’hi veig? Es transforma alguna cosa?

- Ens mantenim encara uns moments en silenci, sense pressa. Altres actituds que apareixen en el relat i que es poden posar de relleu i treballar amb el grup:

saber escoltar curiositat estimar allò que fas, fer-ho de debò treballar en equip dedicació ganes de ser útil, de fer servei confiança ganes de comprendre

3 "Concentración sobre una cualidad propia" dins de: A. Blay. El trabajo interior. Indigo, 1993. pgs. 30-31.

20

Tria de frases de J.P. Lauer

Tal com ja es suggeríem més amunt, com a part de l'itinerari que arrencava amb el joc de pistes, podem convidar els nois i noies a recollir aquelles afirmacions de J.P. Lauer que més els hagin interessat o agradat i, d'entre elles, triar-ne alguna com a preferida. Deixar una estona per a pensar-hi i comentar perquè l'hem triada, què és el que més ens ha agradat. I a partir de tot plegat, potser tenim ganes de dir la nostra: cadascú podria escriure allò que posaria de relleu per a viure la vida amb saviesa, aquell pensament, aquella pista que li sembla valuosa.

3. En contacte amb l'antic Egipte Com i perquè es van construir les piràmides; el com i el perquè de les mòmies, el faraó i l'organització social, els déus i els diversos relats mitològics, el Nil, els sabers, les arts i tècniques, les Cases de la Vida, els escribes... són molts els elements de la civilització egípcia amb els que la narració ens posa en contacte. Si no disposem de temps per aprofundir-hi, el relat (amb els apèndixs que l'acompanyen) es pot seguir sense dificultats i sense necessitat de més indagacions. Per contra, si resulta que és un bon moment per explorar l'antic Egipte, es pot proposar fer alguna recerca, formant grups segons el tema triat, compartint després els resultats amb la resta de la classe amb powerpoints, maquetes, narracions, representacions... Un cop més, presentem diverses propostes. Suggerim també l'elaboració d'un quadre cronològic que ajudi a percebre les dimensions de la civilització egípcia i a establir relacions amb altres fets i realitats culturals ja estudiades. Una cronologia que es podrà anar enriquint des de qualsevol àrea de treball durant el curs. Joc de pistes

Si seguim el fil conductor del joc de pistes, el joc podria consistir en “desenterrar” de la sorrera una piràmide amb una pista per trobar la continuació del relat (apartats 4t, 5è i 6è del primer capítol) o bé presentar aquests apartats en forma de trencaclosques que cal reconstruir. També darrera de cada full podria aparèixer alguna marca que indicaria l'ordre dels fulls: un traç vertical per a cada unitat en el sistema de numeració de l'antic Egipte, els elements que formen la paraula Imhotep fent servir l'escriptura jeroglífica, etc. Acabem llegint aquests apartats. Sigui quin sigui l'itinerari que dissenyem, de recursos per treballar la civilització de l'antic Egipte no ens en faltaran. Una visita a la biblioteca, vídeos, webquest,

21

investigacions diverses per grups; sense oblidar l'oferta museística que hi pugui haver4. Tota mena de possibilitats que poden nodrir els diferents itineraris que es vulguin dur a terme amb l'objectiu d'apropar-nos a l'antic Egipte. Voldríem subratllar, però, que el relat ens convida a descobrir —molt especialment— els fils invisibles que ens uneixen amb el passat: tot allò que som avui va néixer fa milers d'anys... Estem molt familiaritzats amb les imatges de piràmides i faraons però potser no ens hem aturat mai massa a pensar què els preocupava, què desitjaven, què estimaven totes aquelles famílies, totes aquelles persones que durant milers d'anys van donar vida a una civilització de la què hem heretat molt!

En relació als apèndixs S'inclouen al final de la narració tres apèndixs que poden resultar útils, i un requadre sobre la construcció de les piràmides intercalat a la narració. Els apèndixs són:

- Imhotep, déu de la medicina, de l'arquitectura i de l'escriptura - Què en saps dels déus de l'antic Egipte? - El Nil, l'aigua de la vida

Cadascú veurà quin pot ser el moment més adient per a proposar-ne la lectura: abans d'endinsar-nos en el segon capítol? Com a informació complementària quan a la narració apareix algun dels temes tractats? Com a punt de partença d'alguna recerca? En fem aquí un breu comentari de cada un d'ells. Imhotep, déu de la medicina, de l'arquitectura i de l'escriptura

Presentació inicial d'un personatge que anirem descobrint al llarg de la narració. Coneixerem el seu interès pel saber i per posar aquest saber al servei de la vida, al servei de tot i de tothom. Doncs aquesta és la gran tasca humana: la de comprendre i tenir cura de la interacció de totes les trames de l'existència. Ens posa en contacte, també, amb uns temps en què no hi havia fronteres entre observació astronòmica, ciències, comprendre el voler dels déus, el sacerdoci, l'amor per la veritat... una forma diferent de concebre tot l'àmbit de la "saviesa".

Imhotep presenta, a més, un altre tret ben interessant. En vida va merèixer el reconeixement del faraó, que va tenir molt d'interès de mostrar-lo com a exemple a imitar. Passades un parell de generacions, se l'honorava com a patró dels escribes. I una mica més enllà, aquell savi ja s'havia transformat en fill de Déu, fill de Ptah, la veritable font de vida. I un cop convertit en déu, adquiria el paper d'intermediari entre els éssers humans i Ptah, en ell es podien descarregar les esperances de curació i benestar. La força d'Imhotep déu, fill de Ptah, era ara sobrehumana: podia obrar qualsevol miracle si els fidels s'hi dirigien amb fe i confiança. Ja no era un exemple a l'abast que pogués ser imitat, sinó algú digne de ser venerat i que podia oferir ajut.

4 Com, per exemple, el Museu Egipci de Barcelona i el seu programa d'activitats educatives.

22

El procés de divinització de persones que han destacat per la seva capacitat de comprendre, per la seva infinita compassió, per la seva saviesa, etc., és present en totes les cultures de la Terra. És una manera d'expressar l'admiració vers la seva grandesa. Una admiració que va prenent forma en els relats i aquests, mica en mica, van revestint aquella persona de més i més trets sobrenaturals. És un procés ben fàcil d'entendre si tenim en compte, a més, que la transmissió del seu record era oral, boca orella, de generació en generació. Podríem fer una prova a l'aula, proposant de descriure amb imatges o adjectius alguna persona que desperti la nostra admiració, i anar passant el missatge boca orella, convidant a cadascú a dir-ne alguna cosa de collita pròpia, amb les seves pròpies imatges. I observar al final de la roda si s'ha produït algun canvi i en quin sentit.

Ara bé, tot i l'interès del tema, som conscients que a Primària, no es tracta d'embolicar més la troca, que ja prou dificultats es generen amb Déu, els Déus, els relats mitològics (..."però, de tot això, què és veritat?"), etc.! Però sí que el cas d'Imhotep pot ser un bon exemple per recordar o fer servir a Secundària, per exemple en el marc de cultura religiosa, per ajudar a interpretar algunes divinitats i els seus naixements excepcionals, com pot ser el cas de Lao Tse a la Xina, Dangun a Corea, alguns relats sobre el Buda, sobre Jesús, etc. Una aproximació que ens permet familiaritzar-nos amb les claus del llenguatge simbòlic i poètic com a recurs expressiu que posa de relleu aspectes que resulten admirables, o que es volen destacar, en referència a algú.

En el marc de l'aula de Primària aquesta breu presentació d'Imhotep pot ser un material per a situar el nostre personatge en qualsevol moment de la lectura del relat. Què en saps dels déus de l'antic Egipte?

Una presentació a vol d'ocell dels principals noms de les divinitats de l'antic Egipte que pot ser suficient per a situar-se i no perdre's en el fil de la narració, sense més. Però que, per contra, si així es desitja, pot també ser un convit a buscar-ne més informació i ampliar coneixements.

- Individualment o per grups, es tria una divinitat. Un cop treballada, es posaran en comú alguns relats mitològics, la representació de les diferents divinitats i els seus atributs, joc de reconeixement d'imatges, etc.

El Nil, l'aigua de la vida

Tota vida depèn de l'aigua! Sempre i en tot temps els éssers humans n'han estat molt conscients d'aquest do de vida, l'han valorat, n'han pres cura, l'han agraït profundament. Han fet tot allò que ha estat al seu abast per comprendre i gestionar l'aigua el millor possible: tot un saber que s'ha anat acumulant al llarg dels temps. Posar-nos a la pell dels antics egipcis ens pot ajudar a ser-ne ben conscients. En circumstàncies diferents, passat i present compartim uns mateixos reptes i unes mateixes esperances. Parlem del Nil

23

Lectura de la primera part del text "El Nil, l'aigua de la vida", fins a la descoberta de les fonts. - Localitzar en un mapa les fonts del Nil. Situar-ne els diferents moments de la

recerca al quadre cronològic. També la construcció de la resclosa d'Assuan. - Abans de la resclosa... Imaginem com es devia sentir tota aquella gent davant del

llit del riu sec, a l'espera de l'arribada de les aigües. Què devien imaginar. Què hauria pensat i fet jo si hagués viscut en aquell temps?

- Lectura del fragment següent ("Si tornem al temps dels faraons...") i de l'Himne a Hapi.

- ... I avui? Necessitem l'aigua? "No tenim avui també raons per a celebrar i per pensar com podem col·laborar amb el cicle de l’aigua i ajudar la vida en el planeta?" —ens diu el text convidant a implicar-nos-hi més.

El cicle de l'aigua avui

Amb especial atenció al nostre entorn geogràfic pròxim. - D'on ve l'aigua que fem servir? Qui en pren cura? Com? Hi ha alguna cosa que ens

preocupi, algun element d'inquietud, en algun moment específic de l'any potser? Podem col·laborar d'alguna manera en una millor gestió de l'aigua i de la seva qualitat?

- Fer un mural recollint informacions, reflexions i desigs. - Podríem pensar en alguna acció concreta que pogués implicar al grup? (col·laborar

en la neteja d'alguna font, observar els nivells de l'aigua de l'embassament, escriure un article en alguna publicació local o escolar, etc.!)

Visita a algun riu

- Observació dels colors de l'aigua, del moviment, les pedres, els revolts, la vegetació, la fauna. Escoltar els sons de l'aigua en diferents punts del curs del riu. Sentir l'olor de l'aigua, la frescor.

- Quedar-nos-hi a prop una estona. Tanquem els ulls. Imaginem des de quan l'aigua corre riu avall... Quin recorregut fa. Dibuixar el riu.

- Deixem que la presència del riu ens acompanyi. Què li diríem, què ens agradaria dir al riu?

24

Construïm un quadre cronològic Fem marxa enrere uns 5.000 anys... —llegim a l'inici del segon capítol. Sovint parlem d'Egipte com d'una realitat puntual, uniforme. Oblidem que al faraó Djoser el separen més de 2700 anys de la reina Cleopatra: més anys dels que ens separen a nosaltres de Plató, o de Confuci! Tants segles expliquen també la immensa diversitat i riquesa de narracions mitològiques. L'antic Egipte va ser una civilització viva, en constant transformació, impulsada pel saber i l'evolució social. Transformació "lenta"... si el criteri són els ritmes actuals dels canvis! Per això proposem construir una cronologia que permeti posar de relleu l'extensió en el temps de la civilització egípcia, situar al faraó Djoser als inicis de l'organització imperial, i relacionar el món egipci amb altres civilitzacions o fets que puguin resultar més familiars. Situar Nàrmer, Djoser, Imhotep, la recerca de les fonts del Nil, etc. pot ser un bon motiu per començar a donar forma a aquest quadre cronològic que es podria anar enriquint en altres moments del curs, i així servir d'instrument de repàs i de síntesi d'altres temes treballats. No costarà molt adonar-se que uns fulls queden molt més plens que altres. Per què deu ser? Veurem també que el món del present ocupa un espai ben petitó en aquest gran acordió d'anys. I tot i que és amb el pas de la pròpia vida que es va adquirint consciència de les dimensions del passat, la sola visió global de l'acordió transmet el missatge visual de continuïtat des de temps remots. Parla de com són d'antics els esforços de comprensió de l'univers, en aquest cas protagonitzats pels antics egipcis, i també de les seves grans aportacions.

25

Ingredients per una cronologia Què tal si fem un mapa del temps i comencem per situar els nostres protagonistes?

Necessitem: 7 fulls (millor si són quadriculats). Colors Preparació: Cada full representarà mil anys.

Un full representarà de l'any 1 a l'any 1000. Un altre del 1001 al 2000. Un altre del 2001 al... 3000. Ja tens tres fulls! Els altres quatre serviran per anar fent marxa enrere a partir de l'any 1: del 0 al -1000, del -1001 al -2000, del -2001 al -3000. I el full que queda, que serà el primer de tots al teu mapa del temps, el deixarem per tot allò que vulguem situar abans de l'any -3000. En aquest full caldrien més de 1000 anys, però ho podem deixar així.

Si divideixes cada full en 10 columnes verticals iguals, hauràs fet una línia per cada cent anys. I si uneixes els fulls en ordre, en acordió, ja ho tens tot a punt per fer una cronologia.

Per situar un personatge podries fer servir un punt. I una ratlla de color podria servir per indicar un període.

I de divisions horitzontals... quantes en necessites? Depèn. Què hi posaràs a la cronologia: dades d'Egipte o també d'altres llocs? La part superior dels fulls de l'acordió podria quedar reservada per Egipte, i a sota situar-hi altres dades del món. Fent alguna subdivisió més, o no, segons et sembli millor (deixant alguna franja específica per algun continent o país).

Som-hi!

Ara ja pots anar situant al seu lloc tot allò que vulguis i així aniràs enriquint aquest quadre cronològic. Què tal si comences per situar-te a tu en aquest mapa del temps humà? On anirà el teu punt? I els dels altres protagonistes d'aquesta història? La Claudine, Jean-Philippe Lauer (1902-2001), el regnat del faraó Djoser (aproximadament, 2665-2645 aC.),

Imhotep (que va viure aproximadament entre 2700-2630 aC.). Grans períodes en els que es divideix la història de l'antic Egipte

Trobaràs aquí algunes dates de l'antic Egipte que et poden resultar útils. Segons quina sigui la font d'informació que fem servir, veiem que les dates poden variar una mica. No és estrany, perquè no seguien un calendari continu, sinó que començaven a comptar de nou, des de l'any

26

1, amb cada faraó. El calendari s'ha anat construint mica en mica, a mesura que s'anaven descobrint els noms dels faraons i investigant quan van governar i quants anys. Més de 3000 anys d'història donen per moltes divisions entre les diferents èpoques. En trobaràs primer una versió més detallada i a continuació una segona més resumida, que segurament ja bastarà com a orientació. Cap el 3050 aC. Nàrmer imposa la seva autoritat a totes les terres regades pel Nil, que fins aleshores es repartien diferents clans. Serà el primer faraó d'un regne unificat. Amb ell comença la Primera Dinastia.

3050–2670 aC. → Període Tinita (Dinasties I i II)

2670–2181 aC. → Imperi Antic (Dinasties III, IV, V i VI). Regnat de Djoser (aproximadament entre 2665-2645 aC.) 2181–2040 aC. → Primer Període Intermedi (Dinasties VII – XI)

2040–1782 aC. →Període Mitjà (Dinasties XI-XIV) 1782–1570 aC. → Segon Període Intermedi (Dinasties XV – XVII)

1570–1070 aC. → Imperi Nou (Dinasties XVIII-XX) 1069–525 aC. →Tercer Període Intermedi (Dinasties XXI-XXVI)

525–332 aC. → Període Tardà (Dinasties XXVII-XXXI) 332–305 aC. → Època Macedònica (des d'Alexandre Magne: 332-323 aC.) 305–30 aC. → Època dels Ptolemeus (des de Ptolemeu I: 305-282 aC.)

Simplificant una mica, tindríem:

3050 – 2670 aC. → Període inicial 2670 – 2040 aC. → Imperi Antic 2040 – 1570 aC. → Imperi Mitjà 1570 – 525 aC. → Imperi Nou 525 – 30 aC. → Època Tardana

Amb aquesta orientació, on situar, per exemple:

- La construcció de la piràmide del faraó Keops (que va governar entre 2590 i 2570 aC.) - Tutankamon (aproximadament entre 1334 i 1325 aC.) Pertanyia a la dinastia XVIII. - Cleopatra (governa des del 51 aC. fins al 30 aC.) - Hipatia (350? – 415 dC.)

La recerca de les fonts del Nil: al segle XVII, Pedro Paez en va fixar un possible origen al llac Tana, a les muntanyes d'Etiòpia. Al segle XIX un seguit d'expedicions localitzen altres fonts al llac Victòria i també a Ruanda.

L'any 1970 es va inaugurar la immensa resclosa d'Assuan per controlar la força del riu. D'Egipte, què més t'agradaria situar? I de la resta del món, quines èpoques, personatges o fets, t'agradaria situar?

Per exemple...

2300 aC. Els monuments megalítics de Stonhenge

27

2000 aC. Fundació de les primeres ciutats xineses 3500 aC. Inici del cultiu del blat de moro a Amèrica 1700-1500 aC. Inici de la civilització micènica a Grècia 1500-1000 aC. Construcció de talaiots a Mallorca

O, també: l'Imperi Romà, l'Edat Mitjana, el Renaixement, ...

Grans viatges, expedicions, recerques, troballes, obres d'art, alguns personatges... : Moisès i l'Èxode del poble d'Israel (segons el relat bíblic, aproximadament 1300 a.C – 1260 aC.); El Buda (Índia, segle V aC.), Confuci, a la Xina (s.V aC.), Sòcrates (Grècia, segle V aC.), Hipòcrates (s.V-IV aC.), Jesús (Israel, s.I), el profeta Muhàmad (Aràbia, 571-632), Galileu (1564-1642)...

La Declaració dels Drets Humans, Gandhi, Malala Yousafzai, Wangari Mathai, el primer ordinador, els germans Wright i els inicis de l'aviació, etc., etc.! Qualsevol cosa que t'interessi pot tenir el seu lloc al teu quadre cronològic!

28

Com dèiem més amunt aquest quadre cronològic pot ser una bona eina durant el curs per relacionar coneixements. Per exemple, hem fet referència a alguns protagonistes de la història de les religions pensant que potser el grup ha treballat aquests temes en algun moment; i si no és el cas, és potser un bon moment per a una primera aproximació.

4. Imhotep i el faraó

Algunes propostes més, sense moure'ns de l'antic Egipte, tot fent nostres les actituds del faraó i d'Imhotep.

Joc de pistes

Si anem seguint la dinàmica del joc, podem organitzar un joc de pistes per acabar descobrint les insígnies del faraó (una corona i un ceptre); amb elles trobarem un rotlle de pergamí amb el text del primer apartat del segon capítol: "Governar un gran territori". El llegim posant èmfasi en alguna frase, com per exemple: Com s’ho faria per mantenir unit al poble, des del Sud fins el Nord? O: Aleshores va pensar que el millor que podia fer era demanar consell al Cap dels Observadors... És a dir, una lectura que convidi a posar-se en la pell dels protagonistes, tal com es suggereix a l'activitat següent. Amb o sense joc de pistes inicial, acompanyar la lectura d'aquests primers apartats d'algun joc de rol que ajudi a imaginar millor les situacions, permetrà despertar l'interès vers els temes que van apareixent. Rol playing: Si jo fos...

Així doncs, després de la lectura, els proposem un rol-playing. Algú farà de faraó, altres de poble i de consellers. - Si fossis el faraó, com hauries governat tu? - Quins consells hauries donat si haguessis estat un sacerdot? - Què opina el poble? Hi està d’acord? Per què? Presentaria altres propostes?

Ho preparen i presenten per grups.

Què va suggerir Imhotep? Lectura del segon i tercer apartat del capítol segon.

- Dissenya una “Casa de la vida” per la teva població (o territori, o pel món...). Individualment o en grup, presentant després els dibuixos, maquetes, powerpoints, etc.

29

Calendari intercultural "Va ser a Egipte que es va començar a parlar de 365 dies. Per què devia ser?"

"Comparant els diferents calendaris que existeixen es pot conèixer millor les persones. A cada calendari hi podem trobar pistes per descobrir coses que són importants pels habitants dels diferents llocs de la Terra!"

• Per què no fem un calendari plural que tingui en compte els diferents calendaris que coneixem?

Aquesta és una proposta que probablement podrem desenvolupar millor en un altre moment, però que pot quedar anunciada des d'ara. Prenent com a base, per exemple, el calendari "interreligiós i interconviccional" que cada any edita AUDIR (Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós), podem confeccionar un calendari que mostri els diferents inicis d'any (investigant a què correspon cada un) i les diferents durades. Què és el que marca les diferents llargades de l'any que existeixen? A mesura que avança el curs, el calendari pot ser un bon recurs per anar tenint en compte les principals celebracions pròpies dels diferents entorns culturals (el motiu de la celebració i en què consisteix). Si es tracta d'un grup que prèviament ha dut a terme algun itinerari de cultura religiosa, l'actualització del calendari podrà servir de repàs i síntesi d'allò ja treballat en altres moments. I si no és així, aleshores pot ser un instrument útil per a poder tenir una primera aproximació a la diversitat cultural i religiosa que configura el nostre entorn. Més encara si s'elabora el quadre cronològic proposat més amunt i aquest recull alguns elements clau de la història de les religions.

5. Tresors invisibles Com a material complementari relacionat amb aquest apartat, hem trobat una breu entrevista (2 min., en francès) amb Marguerite Jouguet, Mimi, en la que parla de la seva vivència del silenci del desert: https://www.youtube.com/watch?v=h5hYJG04aow . Joc de pistes A l’aula apareixen cartells amb lletres desordenades. Es tracta de descobrir la pregunta següent: Quins tresors invisibles ens fan feliços? Obrim el diàleg i/o la reflexió personal...

30

Llavors llegim l’últim capítol i intentem descobrir quins són els tresors invisibles que va descobrir en Lauer al llarg de la seva vida:

-Li sap greu? Li sap greu no haver arribat a construir el seu hospital? -No, gens ni mica. M'he sentit plenament feliç fent la feina que feia, fins i tot quan no hi havia cap avenç visible... -No sé com dir-ho... Molts venien a Egipte a buscar tombes plenes de tresors, però a mi em captivava una altra mena de tresor... -Saps quina ha estat la meva veritable força? La passió, el profund amor que dia a dia es va anar teixint per aquest lloc, pels qui hi van viure i per la saviesa de l'home que ho va fer possible. Etc.!

• Finalment, encara podem proposar una última recerca a través de pistes; el tresor que trobarem serà el llibre d’Imhotep i el faraó. Ens donem el gust de fer-ne la lectura de forma seguida.

El meu tresor

Es pot proposar que cadascú triï algun aspecte de tot allò que valoren J.P. Lauer i la Claudine; alguna frase, algun fragment. Diàleg.

- Per què és això el que més t'ha interessat? Seria per a tu un tresor valuós? - Hi afegiries algun altre tresor, alguna altre aspecte valuós que potser no ha sortit?

Escoltar la terra

Quan en tinguem l'oportunitat, amb motiu d'alguna sortida, reservar un temps per "escoltar la terra", per a gaudir dels olors, dels seus sons, de la seva grandària, la seva generositat... "la terra que tot ens ho dóna!". Temps sota els estels; temps a l'albada per contemplar "el mateix sol que veia sortir Imhotep"... Temps per intuir el pas de tanta gent que hi ha habitat abans que nosaltres, com proposàvem més amunt a l'activitat "Les pedres parlen". Les possibilitats són infinites. Algun exemple:

- Asseguts prop d'un camí que porta cap al poble. Observem el poble (o una casa, o un pont, etc.). Des de quan és allà? Com el devien començar a construir? Qui? No es tracta de parlar molt, sinó de deixar espai per a imaginar, per a traslladar-nos en el temps fins a aquell passat llunyà. I el camí que hi porta? Quan, com, el devien obrir? Convidem a tancar els ulls per poder imaginar millor les persones d'altres temps que han estat en aquell lloc on ara som nosaltres: homes i dones, joves i grans, que passegen, parlen, riuen, treballen...

- Un dia d'excursió. Després d'haver gaudit d'alguna activitat, ens asseiem i atenem al que ens envolta: sons, formes, colors, olors... Quants tipus d'arbres (d'ocells, de roques, etc.) diferents podem distingir? De quins en sabem el nom?

31

Podem proposar d'estirar-nos uns moments en silenci. Notar la terra sota nostre. Imaginar la profunditat, més enllà de la superfície. Des de quan és allà... Hi ha alguna cosa que podríem/voldríem agrair? Hi pensem uns moments. Es pot suggerir (qui ho desitgi!) de fer algun gest d'agraïment, una "abraçada" a la terra.

Merci Claudine, gràcies Claudine! En J.P. Lauer se sent agraït per les oportunitats que ha tingut, agraït també vers la Mimi, la seva companya de vida. La Claudine acaba dient que se sent molt agraïda d'haver pogut passar aquelles tardes amb el professor. I és gràcies al seu treball que nosaltres hem pogut saber coses de Sakkara, d'Imhotep, d'en Lauer, etc. etc. Tenim algun motiu per a sentir-nos agraïts?

- Què és el que més valoro de tot el que he après, del que he llegit, del que hem fet plegats?

- De què m'agradaria poder-li donar les gràcies a la Claudine?

Deixem uns moments per pensar-hi, per assaborir, per escriure. I si ho volem compartir, els diferents textos poden quedar penjats en lloc visible durant uns dies.

*** Final de trajecte! Esperant que la lectura i les activitats hagin servit per poder ser tots plegats una mica "arqueòlegs de la vida" a través de l'exploració de l'antic Egipte i de les experiències vitals de cada un dels protagonistes, així com de les nostres! Pot ser un bon moment per buscar més veus que ens parlin de la vida, entrar-hi en diàleg i continuar el trajecte en aquest camí d'aprofundiment. Si és així, a l'apartat Parlem de la vida! d'aquest mateix web podreu trobar més pistes i recursos que van en aquesta direcció.