Les altres infànciesImatges de la infància en els dibuixos animats

* * * * *

Anna Xartó

Premi Internacional en Educació Social Joaquim Grau i Fuster. Reflexió sobre la pràctica educativa, 2015 (4a Edició)

Col·lecció Educació Social, 25

Directors de la col·lecció: Juan Sáez i José García Molina

© Anna Xartó

© D’aquesta edició:

Nau LlibresPeriodista Badía 10. 46010 ValènciaTel.: 96 360 33 36Fax: 96 332 55 82E-mail: nau@naullibres.comweb: www.naullibres.com

Disseny de portada i maquetació: Pablo Navarro, Nerina Navarrete i Arts Digitals Nau Llibres

Il·lustració de la coberta: Pablo Navarro

ISBN13: 978-84-7642-999-0Depósito Legal: V-2686-2016

Impressió: Safekat

Queden rigorosament prohibides, sense l’autorització per escrit dels titulars del Copyright, sota les sancions establertes per les lleis, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, inclosos la reprografia i el tractament informàtic.

Índex

Paraules d’inici... ................................................................................... 9

Paraules prèvies ................................................................................... 13

1. Punts de partida: algunes preguntes per començar ................ 15

2. El pas a la pràctica: de peus a terra ............................................. 19

3. L’ús de la mirada ............................................................................. 23

4. Els dibuixos animats: entre els adults i els infants .................. 27

5. Uns apunts sobre la manera de mirar els dibuixos animats .. 31

6. Imatges de la infància en els dibuixos animats ........................ 351. Blancaneus: el risc depèn de moltes coses .............................. 35

La mirada sobre el risc...2. Pinotxo: quan es fabrica l’objecte ............................................. 39

La mirada sobre la fabricació de l’objecte i la formació del subjecte

3. Dumbo: l’aposta pel subjecte .................................................... 42La mirada sobre la confiança en el subjecte

4. Heidi: l’alegria de ser pobre ....................................................... 46La mirada sobre la pobresa com a virtut

5. Marco: l’antidestí ........................................................................ 49La mirada sobre el destí dels infants

6. Pippi Langstrump: la rebel·lia de la infància .......................... 52La mirada sobre l’abandonament

7. Candy Candy: les institucions i els efectes de la minorització de la infància ........................................................ 54La mirada sobre els infants institucionalitzats

8. Daniel el trapella: l’etiqueta equivocada .................................. 58La mirada sobre el diagnòstic

9. Bola de drac: els infants també són poderosos ....................... 61La mirada sobre la capacitat

10. Peter Pan 2, retorn a Mai Més: la ressignificació de les infàncies ...................................................................................... 64Retorn a Mai Més, La mirada sobre la cultura

11. The Simpson: quan la infantilització de l’adult esdevé una forma de maltractament .................................................... 67La mirada sobre el lloc de l’adult

12. Shin Chan: els nens-rei també són maltractats ...................... 71La mirada sobre les obligacions associades a la relació de filiació

7. Un exercici final de conceptualització per al treball amb infants a l’Educació Social ................................................................. 75

8. Per deixar la porta oberta a la reflexió ... ................................... 83

Referències bibliogràfiques ............................................................... 87Llocs web consultats ........................................................................ 90

Altres títols de la col·lecció ................................................................ 93

“Tal vez la infancia es más larga que la vida”

Ana María Matute.

Moltes gràcies!

Al GRES (Grup de Recerca en Educació Social) , al CEESC (Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya), a l’Ajuntament de l’Hospitalet, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya per l’homenatge a en Joaquim Grau i Fuster, i per impulsar i motivar el treball i la reflexió en el camp de l’Educació Social.

Als ordinadors d’en Carlitos i la Clara, al de l’Olga i a totes les pel·lícules que em va ajudar a trobar, i als ordinadors i les cases de la Pepi i en Santos, i en Raúl. I sobretot, gràcies per fer palès allò de que l’amistat és un tresor.

Als companys i companyes del Grau d’Educació Social per tot el que durant 4 anys vam compartir, discutir, per la seva implicació i la seva il·lusió.

A l’equip motor del Grau d’Educació Social de la UOC: l’Eva Bretones, l’Asun Pié, en Jordi Planella, en Jordi Solé i en Segundo Moyano, per haver fet d’un Grau universitari una experiència transformadora i un viatge increïble. Per una honestedat i vocació envers la professió que em motiven i em commouen. Gràcies també a en Pere Muñoz, gran tutor, pel seu acompanyament, els seus ànims i el seu suport in-cansables.

Gràcies especialment a en Segun per transmetre’m la con-fiança necessària com perquè arribés a creure que podia fer aquest treball. Per tots els consells oferts respectant sempre alhora el meu propi caminar, pels coneixements i materials compartits, per regalar-se, per la seva generositat.

A totes aquelles persones que s’estimen aquesta professió i treballen cada dia per, com deia María Zambrano, fer de la seva vocació una vertadera ofrena. Gràcies doncs, a en Joa-quim Grau i Fuster, pel seu llegat i per seguir inspirant-nos en aquesta tasca.

A la Montserrat Cornelles. Per les seves classes de litera-tura catalana quan jo era adolescent, magistrals, vives, hu-manes, apassionants. Per, fa més de set anys, haver fet de casa seva casa meva (biblioteca inclosa, tanta sort no es pot creure!) ajudant-me així a començar un procés que aleshores va salvar-me i avui encara continua i em sosté.

A la meva família. A la de sang i la de replà i la de vida, als que m’esperaven i als que ens vam trobar. Als que hi són i estan, i als que van marxar però no ens van deixar. Perquè tots i totes, cadascú a la seva manera entranyable, sempre m’han acompanyat.

A la meva mare i al meu pare, la Pepi i l’Enric, per aquesta vida que tant m’estimo, per romandre-hi, per tot el que n’he après i n’aprenc encara. Per haver fet de mi una persona que acostuma a tenir la sort de sentir-se agraïda pel que té. Pel seu amor irreemplaçable, insubstituïble i incommensurable.

I per acabar, vull dedicar aquest treball als meus avis, que tant enyoro encara, i que varen ensenyar-me les coses tan senzilles de què està fet un paradís.

Anna Xartó Torán.

. Paraules d’inici ...

Escriure paraules que parlin d’imatges pot ser que ens pugui sonar a paradoxa. Pot ser. Si, a més, aquestes imatges formen part d’una iconografia com la dels dibuixos animats, és probable que es posin en marxa pensaments compartits, idees comunes i nexes intergeneracionals. Paradoxes compartides, en definitiva, són les que en molts casos fan que emergeixin reflexions, pensaments i aportacions per al debat. En el cas del llibre de l’Anna Xartó, tot això gira entorn de les infàncies, pluralitzant un terme que li permet pluralitzar també les mirades al voltant del que significa actualment ser nen i nena, d’allò que aquesta edat de la vida ens mostra i dels desafiaments constants que suposa fer-nos càrrec de la seva atenció i de la seva educació. Un plural que pretén incor-porar, doncs, la diversitat de trajectes que recorren els infants en l’actualitat. Pot ser que no hi hagi ja una única manera d’habitar la infància.

En el rerefons de les paraules que escriu l’Anna hi ha, sens dubte, una preocupació constant que ha pogut posar de manifest mitjançant la utilització, si es vol metafòrica però també aclarido-ra, d’imatges, que d’una manera o altra, formen part de la infància dels nens i nenes d’ara i d’abans. Aquesta preocupació (que ha acabat convertint en ocupació) es sosté, al meu parer en dues grans qüestions. Per una banda, la necessitat d’incorporar, com deia el pedagog Lorenzo Luzuriaga, una mirada honesta en la complexa

Anna Xartó10

funció d’educar. Una mirada honesta que s’allunyi de la pretesa omnipotència de cert pensament pedagògic actual, excessivament recolzat en que tot és possible en el camp educatiu. Si ens aturem un moment en aquesta afirmació, veurem que en ocasions partir d’aquesta pretensió, ens pot dur, precisament, a l’altra cara de la mateixa moneda: la temptació de pensar en la impossibilitat d’educar. Una altra paradoxa. Per tant, parlar d’honestedat en el camp educatiu vol dir incorporar la incertesa de l’acte educatiu en si mateix, valorant la part de risc i aposta que ell mateix compor-ta, i sent conscient que, moltes més vegades de les que pensem, partim no tant de les idees de que “tot és possible” o que “això és impossible”, sinó més aviat que l’aposta inicial en l’acte d’educar ens compromet amb un “no sé què fer”. Aquest pensament es tro-ba, de manera permanent, en els plantejaments, les anàlisis i les reflexions d’aquest text que tenen entre mans. Sens dubte, aquesta proposta arriscada (i honesta) fa que s’allunyi d’un catàleg de re-comanacions a la manera d’un manual de bones pràctiques. Més aviat, trobaran en aquestes paraules que es disposen a llegir un exercici de propostes de pensar abans, durant i després el treball educatiu amb les infàncies.

I, precisament, aquesta té a veure amb la següent qüestió que els hi volia plantejar entorn a les propostes de l’autora: la necessi-tat de sumar a l’acció educativa, un alt grau de component reflexiu. L’Anna Xartó tot just comença el seu recorregut com a educadora social. Això suposa incloure el descobriment de models de tre-ball, de funcionaments institucionals, d’aprenentatges compartits amb equips plurals,... Per tant, és encara més important si a tots aquests descobriments, l’Anna ha pogut sumar la mirada de la reflexió constant. És a dir, el compromís amb una posició educa-tiva que està construïda amb acció i pensament sobre l’acció. Per suposat, l’autora parteix per això d’una posició gens acomodada sobre la constitució de les infàncies amb les que treballa. És a dir, posa en dubte el cúmul de factors descriptius homogenis sobre els nens i nenes actuals; enretira cap a un costat el conjunt de trets característics que acompanyen algunes definicions de les infàncies, sobretot d’aquella que es troba en situacions de dificultat i vulne-rabilitat social i educativa; i, sobretot, valora les possibilitats de

Paraules d’inici ... 11

pensar amb altres maneres de posar en marxa accions educatives que permetin aprendre en els temps que corren.

Així doncs, l’honestedat i la reflexió. Dues apostes arriscades en l’actualitat. I, per suposat, una manera realment brillant de retre homenatge a l’educador que dóna nom al premi que tan me-rescudament ha guanyat aquest text.

Per últim, convidar-los a gaudir del llibre de l’Anna Xartó, de la mateixa manera que jo mateix l’he pogut gaudir: buscant i trobant possibilitats de continuar pensant en el treball educatiu amb les infàncies.

Segundo Moyano Mangas

L’Hospitalet, setembre de 2016

. Paraules prèvies

L’objectiu del text que aquí es presenta és respondre a una in-quietud personal, que no és altra que poder anar construint un dis-curs propi envers la tasca educativa amb les infàncies. És un text escrit també, des del convenciment de la importància d’analitzar la pròpia mirada perquè, aquesta, condiciona el lloc que ocupem per a l’altre, com ens hi dirigim, com hi parlem o quina atenció li dediquem; és a dir, allò que li oferim.

Per tant, aquest objectiu passa per detectar categories impo-sades en l’imaginari social que determinen uns tipus d’accions i assignen destins als infants, observar quina és la mirada des de la qual s’ofereix un lloc als altres infants i, també, qüestionar-nos quin concepte en tenim nosaltres, quina és la nostra mirada envers les altres infàncies i on ens situa aquesta mirada envers els infants i adolescents.

Es tracta d’un exercici de reflexió crítica i de posicionament ètic, de responsabilitzar-se també de les pròpies limitacions. Una mena, doncs, de mirall on anar sometent les pròpies reflexions a anàlisis i qüestionaments continus, des dels quals poder també anar plantejant les pròpies propostes.

Utilitzant el recurs dels dibuixos animats, s’aspira a poder analitzar com certes mirades envers alguns elements que es con-

Anna Xartó14

sideren fonamentals, poden afectar a les pràctiques educatives i provocar conseqüentment diferents efectes.

Mitjançant una anàlisi de caire genealògic, aquest exercici persegueix poder posicionar-nos i establir una coherència entre el que pensem que cal fer i allò que fem realment amb les nostres accions educatives en la pràctica professional com a educadors i educadores socials.

1. Punts de partida:

algunes preguntes per començar

El text que ara es presenta va començar a gestar-se durant el fi-nal dels meus estudis en Educació Social. Trobar-se al final d’aquell trajecte va comportar la necessitat d’emparar la intensificació de preguntes, d’inquietuds, de desitjos i de pors que comportava estar acabant el Grau, i de calmar la sensació de vertigen que provocava saber que arribava l’hora de la veritat. Alguna cosa semblant al “temblor del maestro” al que es referia María Zambrano (2007). Aquell tremolor fruit del fet de prendre consciència, d’assumir la responsabilitat de que quan s’ofereix la pròpia presència i la pròpia paraula, aquestes estiguin a l’alçada de la presència, l’atenció i el silenci de qui escolta.

Al llarg dels meus estudis vaig veure com els discursos tenen uns efectes en la vida de les persones i en les pràctiques educatives. Pel que fa a la infància i l’adolescència en concret, vaig poder conèi-xer i estudiar la seva construcció sociohistòrica i observar com els esdeveniments i el context configuraven una manera de veure-la, de considerar-la i tractar-la. Es va analitzar com els infants i els adolescents esdevenen menors, com la pobresa és criminalitzada i es construeix l’abandonament de manera punitiva, o com des de l’etnocentrisme es menyspreen les cultures dels infants quan aquests pertanyen a una que es considera minoritària; advertint reiteradament del perill de les pràctiques que no consideren l’altre i afavoreixen trajectòries estereotipades i homogènies, i de les

Anna Xartó72

Jaume 10 anys

Aquest comportament d’en Shin Chan, la seva manera desver-gonyida d’expressar-se, comunicar-se i dirigir-se als altres, que-den reflectits en la coneguda cançó que canta: “ (...) Quan es tracta d’empipar deixeu-me fer a mi, siguin tres o siguin quatre, l’energia no s’acaba. Escolta maca, escolta maca, a mi no m’agrada el pebrot. Quina trompa, mira quina trompa. Trompa, trompa! I mira que sóc el Shin Chan! Pànic, pànic, pànic, pànic, em veuen i se’n van. Ei, que jo soc un nen genial. Si véns amb mi et divertiràs!”.

Ara bé, tot i que pot considerar-se en Shin Chan un nen-rei (Meirieu, 2010) que desqualifica i desaprova constantment la seva mare, d’altra banda també és un nen maltractat, i això no es deu únicament a que, ben sovint, Misae li provoca uns bons bonys al cap, sinó pel que implica i comporta ser un nen consentit o ser un nen-rei, com s’analitzarà a continuació.

Shin Chan ens dóna l’oportunitat de reflexionar sobre la mirada envers la desregulació de la infància, envers les obligacions associ-ades a la relació de filiació, i els efectes d’ambdues en els infants.

8. Per deixar la porta oberta

a la reflexió ...

Deixar aquesta porta oberta és una invitació. Deixar aquesta porta oberta és, potser, una oferta per a situar les mirades recorre-gudes i posar-les a treballar en un altre escenari. La tria d’imatges per a fer aquest trajecte ha estat el pretext, l’excusa, el punt de partida. Podrien haver estat unes altres, podria haver estat un reguitzell de pel·lícules, antigues o modernes, podria haver-se no-drit dels quadres d’una pinacoteca o de les músiques quotidianes.

A les pàgines següents hi ha dues pintures molt conegudes i un poema d’en Labordeta. Del que es tracta i el que es proposa és, després de tantes vegades d’haver-les vistes, tornar-les a mirar, potser meravellar-se. Per tant, deixar la porta oberta és una invi-tació a seguir pensant en les mirades dels educadors i educadores socials que tenen interès en treballar amb la infància, amb tota la infància. Possiblement, del que es tracta és de poder incorporar la importància de seguir mirant, de no deixar de fer-ho. I que, contra la immediatesa i la urgència, siguem capaços d’aturar-nos, mirar, i pensar. De fet, es tracta de tornar a començar...

Anna Xartó84

“Niños comiendo uvas y melón”, Bartolomé Esteban Murillo (1617-1682)

. Referències bibliogràfiques

Abal, A. (2011). “Crecer y madurar en condiciones de dificuldad social”. A Fryd, P. (coord.) Acción socioeducativa con infancias y adolescencias. Barcelona: Editorial UOC

Amorós, C. (s/d). “Desamparo y adopción desde la perspectiva del menor”. Ponència disponible a: http://www.intercanvis.es/pdf/21/Desamparo_y_adopcion.pdfAmorós, C. (2005). “Del abandono a la adopción: un proce-so dinámico de diálogo con el desamparo”, a Desenvolupa-ment infantil i atenció precoç: revista de l’Associació catalana d’atenció precoç. Nº 25-26. Pp. 81-98

Bourgois, P. (2009). “Treinta años de retrospectiva etnográfica sobre la violencia en las Américas” en Guatemala Violencias desbordadas. Universidad de Córdoba, Servicios de Publica-ciones.

Brignoni, S. (2012). Pensar las adolescencias. Barcelona: Editorial UOC. Col. Laboratorio de Educación Social nº 6

Coromines, J. (1980). Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, 9 Volums. Barcelona: Curial Edicions.

Donzelot, J. (1979). La policía de las familias. València: Pre-Textos.

12. Paradigmas y métodos pedagógicos para la Educación Social. La praxis pedagógica en Educación SocialLópez, J. A. 9788476426050

13. Sociología de la EducaciónFermoso, P. y Pont, J. (Eds.) 9788476426210

14. La promoción de la salud: Una perspectiva pedagógicaFlores, M.D. (Coor.) 9788476426432

15. Visión crítica de la reeducación penitenciaria en EspañaAyuso, A. 9788476426760

16. Historia de la Pedagogía Social españolaFermoso, P. 9788476426807

17. La intervención socioeducativa como proceso de investigaciónFernández, A. Mª. 9788476426791

18. Algunos escritos socialesPestalozzi, J. E. 9788476426876

19. Investigación y práctica en la educación de personas adultasLucio-Villegas, E. L. 9788476427033

20. Diversidad, identidades y ciudadaniasMarí Ytarte, R.M. 9788476427101

21. La infancia en desamparoPicornell, A. 9788476427279

22. Los hijos de Zotikos. Una antropología de la educación socialPlanella, J. 9788476427309

23. El educador social en la educación secundariaBarranco, R., Díaz, M. y Fernández, E. 9788476429075

24. La educación social en territorios periféricosRico Romero, J. I., Martín Solbes, V.M 9788476429501