Ideologies Politiques Nous Moviments Socials

M. PORTA; Les ideologies poltiques. La magrana. Barcelona. 1998. 3 edici. 6. ELS NOUS MOVIMENTS SOCIALS: ECOLOGISTES, PACIFISTES I FEMINISTES. En Marc i la Mireia discuteixen amb el seu pare

1

AQUELL GENER DE L'ANY 1991, en Marc i la Mireia dos germans que llavors estudiaven batxillerat, es van discutir amb el seu pare. Per ser ms exactes: en Marc i la Mireia es van tornar a discutir una vegada ms amb el seu pare. Quan aquell gener va esclatar l'anomenada guerra del Golf Prsic contra l'Iraq, el pare es va alegrar i va dir: Ja s hora que els pasos democrtics fotin fora de Kuwait un tir genocida com Sadam Hussein. Els fills, per, no es van alegrar, sin tot al contrari: Com es pot tolerar que els yankees fiquin el nas all on vulguin i, a ms, es dediquin a tirar bombes all on els convingui, van dir al pare. Per, si no han estat els yankees va replicar el pare, sin un conjunt de forces multinacionals que, d'acord amb les instruccions de l'ONU, es limiten a fer fora un exrcit invasor. Potser no es podien emprar altres mtodes ms civilitzats?, va dir la Mireia. Potser s'ha de recrrer per sistema a la brutalitat de la guerra?, va afegir en Marc. El pare, amb un cert to paternalista, no els va dir res ms que de vegades, i per salvar la pau, no hi ha altre remei que utilitzar la violncia. Fantstic, pap, ara resulta que acceptes una guerra i ens vols fer creure que ets pacifista, va dir en Marc. S, sovint ets l'hstia, va sentenciar la Mireia. I la Mireia va continuar: Mira, si al mn manessin les dones aix no passaria. Mireia va exclamar el pare, tu s que ets l'hstia. Ara resulta que vas de feminista i que les dones sempre sn bones i els homes sempre sn dolents. Aix sn tpics, filla meva. Per, el que no s un tpic s que la "feminista" Mireia no fot ni brot i sempre s la mare, la que a casa ho ha de fer tot. Tu ho has dit - r e sp on la Mireia, s la mare la que penca a casa, i tu tampoc no fots ni brot. s a dir diu el pare, les vuit hores que jo penco al despatx no sn res, vols que en tornar del despatx faci hores extres? Mira, el teu pare i la teva la mare han establert una divisi del treball: jo treballo fora i ella ho fa a la casa. Quin mal hi ha en aix. La Mireia contesta: Et sembla poc, per si has condemnat la mare a estar-se a casa. S respon el pare, i a mi tots plegats m'heu condemnat a treballar al despatx. Saps qu et dic, que aqu l'nica que viu del cuento s la "feminista" de la casa. O sia conclou la Mireia, que jo a l'institut no faig res, i quan vaig a comprar tampoc no faig res, est vist que aqu noms penca el senyor. Que difcil s parlar amb qui no vol escoltar! I aqu es va acabar la discussi. L'endem, desprs d'haver vegetat durant tres hores per l'institut (classes de mates, castell i catal), en Marc i la Mireia van decidir d'anar a la mani convocada contra la guerra del Golf Prsic. Amb alguns companys icompanyes es van dirigir a la plaa de la Universitat. I d'all van anar baixant, i tamb van anar cridant, cantant, saltant i ballant: No, no, guerra no, aturem la guerra, OTAN no, bases fora, americans foteu el camp. En arribar a la plaa de Sant Jaume van plegar veles i, amb alguns companys i companyes, van entrar a un bar a apavaigar la set. I desprs a casa.

M. PORTA; Les ideologies poltiques. La magrana. Barcelona. 1998. 3 edici.

2

Un cop a casa, i com no podia ser d 'una altra manera, van dir al pare el que havien fet aquell mat. El pare, com era previsible, va saltar i, sense embuts i amb un evident aire de superioritat, els va clavar la pallissa: Sou un parell de somia truites, uns il lusos i uns hipcrites. I el pare els va preguntar: Que potser penseu que l'home s un animal sense conflictes? Que potser penseu que la pau s un valor absolut del gnere hum que es troba per damunt de qualsevol altre valor com ara la llibertat o la dignitat? Que potser penseu que a vegades no s'ha d'arriscar la vida per arribar a una vida digna? Que potser penseu que en determinades circumstncies no hi ha guerres que tenen la seva justificaci? Que potser penseu que un tir pot envair pasos com li vingui de gust? Tamb restareu quiets davant un element com ara Hitler?. La Mireia no el va deixar continuar: Ep, afluixa i no ens fotis ms sermons. A ms va continuar, poses uns exemples tramposos, o s que ara som davant d'un nou Hitler? Potser els americans no estan sin defensant el petroli en perill? Quant cinisme no hi ha en els defensors de les "guerres justes"!. No, macos, no, no s'est defensant el petroli, sin la llibertat d'un poble que ha estat trepitjada per un dictador, va replicar el pare. I el Marc: vinga, home, com pots ser tan ingenu i hipcrita? Aix de defensar la llibertat d'un poble no t'ho creus ni tu. Doncs, mira diu el pare, jo s que m'ho crec. I en tot cas els hipcrites sou vosaltres: Qu fieu aquest estiu a l'Estartit consumin benzina amb la moto amunt i avall quan l'Iraq va envair Kuwait? Uns ecologistes com vosaltres sols es preocupaven per dilapidar energia no renovable i contaminar l'ambient! I, s clar, noms sou capaos de protestar quan els americans sn els "dolents" de la pellcula? El que faltava va esclatar la Mireia, que critiquessis els ecologistes i defensessis els yankees! A veure si entens que l'ecologia s molt ms que el tub d'escapament d'una moto, a veure si entens que aqu l'nic que es fot del medi ambient ets tu quan vas a pescar a les illes Medes, i, a ms, volies que ens manifestssim sols a la platja? A vegades resultes ridcul, pap. I cnic, diu un Marc que no entn que el seu pare justifiqui guerres, canvi sang per petroli i es carregui les Medes. Mira que sou tontos, fills, diu el pare mig emprenyat. El tonto sers tu, pap, diuen els fills emprenyats del tot. I la discussi es dna per closa. Definitivament, no s'entenen. Mentre en Marc i la Mireia toquen el dos a vegades resulta inaguantable, quina pallissa de tio, diuen en veu baixa, el pare connecta la televisi. Es fa la pau. Per fi.

E co l o gi s t e s , pa ci f i s te s i f e mi ni s t es vo l e n ca n vi a r l a vi da p er tr a n s f o r ma r l a s o ci e t a t .A_LA FI DELS ANYS 60, i per donar resposta a un seguit de problemes que havien estat oblidats o menystinguts per les ideologies politiques tradicionals, sorgeixen els anomenats nous moviments socials. Podem;


3

definir els nous moviments socials com un conglomerat de diversos moviments d'identitat (ecologistes, pacifistes i feministes) que giren al voltant d'uns eixos definits (protecci del medi ambient, manteniment de la pau, alliberament de la dona). Malgrat que els eixos que articulen la prctica dels diversos moviments estan perfectament diferenciats els uns dels altres, hi ha quatre premisses teriques comunes que ens permeten de parlar de l'existncia d'un cert aire de famlia entre els diversos moviments. Aquestes premisses sn les segents: Es nega l'existncia d'un subjecte privilegiat del canvi social. Tradicionalment sempre s'ha considerat que existia un subjecte privilegiat del canvi social (la burgesia o el proletariat, per exemple), doncs b, els nous moviments socials pensen que ja no existeix cap subjecte privilegiat del canvi social, sin que aquest subjecte s avui collectiu i plural i est format per la suma d'individus de les ms variades activitats i categories que persegueixen la instauraci d'un ordre social alternatiu i emancipador. S'afirma la crisi del partit poltic tradicional. Per als nous moviments socials els partits politics tradicionals han entrat en crisi perqu en burocratitzar-se i estatalitzar-se es converteixen en uns subproductes ambigus, incapaos de representar interessos que no siguin els de la reproducci del sistema. s aix com els partits sn vistos com un altre que est disposat a assimilar i/o integrar qualsevol projecte que intenti trencar la lgica i la racionalitat del poder establert. En conseqncia, la representaci i la mediaci poltica ha de passar per nous canals que no hagin estat privatitzats pel sistema. Aquests nous canals no sn sin els nous moviments socials: ecologistes, pacifistes i feministes. Es vol canviar la vida per transformar la societat. Els moviments, en comprovar que la societat no es pot transformar tot utilitzant els recursos tradicionals proposats per les diferents ideologies politiques i partits poltics, polititzen la vida i intenten de transformar la societat modificant prviament la quotidianitat (protegint el medi ambient, apostant per la pau, alliberant la dona, etc.). Es defineix un nou ideal emancipatori. Nou ideal que implica un parell de renncies fonamentals: renncia a un projecte que no inclogui elements considerats fins ara com heterodoxos (autodeterminaci i autogesti de la vida, pluralitat de valors i de formes de viure i d'entendre les relacions entre persones, sexes i comunitats); i renncia al productivisme perqu aquest, lluny de crear les bases d'una nova societat, s una via oberta a formes i models indits d'explotaci. Una vegada assenyalades les premisses teriques de partena precisarem l'especificitat dels nous moviments socials a fi i efecte de completar la seva caracteritzaci. Fonamentalment, les senyes d'identitat d'aquests moviments sen de dos tipus: morfolgiques i ideolgiques. Morfolgicament parlant els moviments sn: interclassistes: els seguidors es recluten de cap a cap de l'entramat social prescindint del lloc que els individus ocupen en la divisi del treball; oberts: no hi ha limitacions a l'hora d'admetre membres; pblics: existeix una transparncia programtica, estratgica i tctica; organitzats al voltant d'una sola qesti: defensa del medi


4

ambient, manteniment de la pau, alliberament de la dona; antiautoritaris: inexistncia de disciplina de grup, falta de control sobre els seguidors; homogenis: no dubten de la sola qesti defensada, es dimonitza sempre l'enemic; socials, no directament politics: no pretenen fer la revoluci o conquerir el poder d'estat, sin noms defensar la sola qesti; discontinus: sorgeixen, es desenvolupen, perden impuls i el tornen a guanyar en funci de cada conjuntura concreta. Ideolgicament parlant els moviments sn: transculturals: manifesten la voluntat d'anar ms enll de la cultura oficial tot creant una nova cultura ecolgica, pacifista o feminista; transversals: la prctica dels diversos moviments recorre, de dalt a baix, i de dreta a esquerra, tot l'entramat social; mutables: intenten de renovar-se i d'adaptar-se a una realitat sempre canviant. Desprs d'haver caracteritzat els nous moviments socials conv de procedir a la seva_aloraci. Comencem per la part positiva. s mrit v inqestionable d'aquests moviments a ms d'haver propiciat el sorgiment d'una nova conscincia critica cridar l'atenci sobre una srie de necessitats com ara: la necessitat de cercar una nova manera de viure, produir i consumir no alienant que comporti una autntica qualitat de vida; la necessitat de preservar la pau; la necessitat de posar fi a la dominaci de qu sn vctimes certs collectius com ara les dones; la necessitat de protegir la biosfera, amenaada per prctiques depredadores; la necessitat de limitar els poders de l'estat, etc. Ara b, i passant a la_ art negativa, els nous moviments socials no estan p exempts de perills. Perills entre els quals cal destacar els segents: abundoses dosis d'illuminisme (el feminisme radical preconitzant la lluita de classes entre home i dona, el pacifisme predicant l'apocalipsi immediata, l'ecologisme assegurant la fi de la vida en el planeta); certa raci d'autoritarisme (el feminisme en incrrer en un femellisme tan autoritari com el masclisme que combat, el pacifisme que anteposa fanticament la pau a qualsevol altre valor com ara la llibertat o la dignitat, l'ecologisme que sovint vol imposar determinades solucions que sn d'all ms discutibles); excs de maniqueisme (els moviments sn sempre els bons enfrontats als altres que sn sempre els dolents); i certa indefinici (sovint s difcil de saber qu s el que exactament proposen l'ecologisme, el pacifisme i el feminisme). En qualsevol cas, els nous moviments socials han evidenciat que hi ha un determinat nombre de problemes i qestions (el medi ambient, l'assumpte de la pau, la discriminaci de la dona, etc.) que no es poden oblidar. Un mrit indiscutible. Per llegir i comentar HEM D'ENTENDRE EL PROBLEMA en la seva totalitat i comenar desenvolupant un nou estil de vida, amb nous mtodes de producci i


5

noves pautes de consum, un estil de vida dissenyat per subsistir. (E. F. Schumacher: Lo pequeo es hermoso , 1978.) L'objectiu s ara intentar fer compatible el creixement amb el medi ambient. Si no ho aconseguim, no hi haur sortida ni esperana... Hem d'acordar-nos una via de trnsit cap a un model de desenvolupament autosostingut, que satisfaci les necessitats dels nostres descendents... Un projecte nacional com el nostre no pot deixar que els recursos vitals agonitzin davant els fugissers imperatius d'unes lleis de mercat desbocades. (Santiago Vilanova: L'onada ecolgica, 1991.) NO SOM ECOLOGISTES. SOM EGOISTES. Per simple egoisme, no volem que els nostres joves heretin un planeta vell. Que la salut dels nostres mars ens ofegui. O acabar sent els nics "animals" del planeta... Uneix-te a nosaltres. Encara que noms sigui perqu et conv. Fes-te soci dADENA. Per simple egoisme. Campanya publicitria. 1992. L'ecologisme est en procs d'esdevenir la ideologia mundial de recanvi. El mecanisme s conegut: s'agafa un valor amb el qual globalment tothom est d'acord en aquest cas la conservaci de la natura, se li dna la dimensi de valor absolut, i, a partir d'ell, s'estableix com si fos una veritat sagrada tot all que s ' ha de prohibir... hi ha unanimitat a l'hora de conjugar prohibicions... la presncia de la por desfigura el problema i el converteix en paranoia. I des de la paranoia s'aplaudeix a qui ms prohibicions est disposat a aportar. L'autoritarisme amenaa de nou. (Josep Ramoneda: Prohibir, 1992.) Es continuen adquirint noves i ms mortferes armes; la guerra i el militarisme continuen caracteritzant les relacions internacionals... existeix un vincle entre l ' empresa i el que s militar, una persistent aliana militarindustrial... no s'ha de fer nicament el procs tcnic de convertir les espases en arades, sin tamb el procs social de trobar un nou mecanisme d'assignaci de recursos. (Mary Kaldor: Desarmamento: el camino de retorno, 1983.) Proposo, amb absoluta seriositat, la categoria "d'exterminisme"... que viu de les caracterstiques del militarisme i l'imperialisme. (E. P. Thompson: Opcin cero, 1983.) Hem de protestar si hem de sobreviure. La protesta s l'nica forma realista de defensa civil. (E.P. Thompson: Protesta y sobrevive, 1983.) Hi ha quatre casos en qu el dret a la guerra existeix i la guerra s absolutament justa: quan una naci sobirana veu amenaada la seva sobirania, quan un estat ha estat desposset de la seva sobirania sota coacci, quan una naci ha estat atacada de sobte, i quan una naci est aliada amb una altra naci que est fent una guerra justa. (Agnes Heller/Ferenc Feher: Sobre el pacifismo, 1985.)


6

Pau s una situaci, un ordre, un estat de coses, caracteritzada per un elevat grau de justcia i una expressi mnima de la violncia. (Vicen Fisas: Introducci a l'estudi de la pau i dels conflictes, 1987.) L'emancipaci de les dones i la seva igualtat amb els homes sn impossibles mentre les dones estiguin excloses del treball socialment productiu i restringides al treball de la casa. (F. Engels: L'origen de la famlia, la propietat privada i l'estat, 1884.) L'home-sobir protegir materialment la dona-serva i justificar la seva existncia... la dona esquiva el risc econmic i el de la seva llibertat. (Simone de Beauvoir: El segon sexe, 1949.) El feminisme uneix les dones. La seva poltica equival a aix: s un atac total. (Juliet Mitchell: La condici de la dona, 1977.) La dona s una classe social i econmica, explotada i oprimida per l'home, que, en conseqncia, es constitueix en classe antagnica. (Lidia Falcn: La razn feminista, 1981.) El feminisme s la lluita per aconseguir una nova identitat humana tot partint del fet biolgic d'haver nascut dona, s arribar, juntament amb l'home, a una nova i superior categoria: la de persona. (Monserrat Roig: El feminismo, 1981) Les alumnes tenen dret a exigir drets especfics un ensenyament no sexista que les condueixi a l'autoafirmaci i a l'autoestima ja que, per circumstncies socials i histriques, estan sotmeses a discriminacions especifiques. (Assemblea de dones d'ensenyament: Projecte d'El llibre lila del cole, 1988.) Vam creure inventar una nova raa de dones, sorgida de la mgia de les feministes... el resultat va ser inslit. No tan brillant com espervem... vam quedar presoneres de la carrera, l'ambici, el sexe, aquestes noves normes robades als homes... Un cop ms vam caure en la trampa... Ens van convncer que rem genials, formidables, que farem les coses com els homes o millor. El pitjor s que ens ho vam creure. (Michle Fitoussi: iHasta el mono!, 1989.)

Documents

Ideologies Politiques Nous Moviments Socials