3 1 a T e m p o r a da

OrquestraSimfònica de Ràdio Suècia

d i j o u s 2 3 d'o c T u b r e d e 2 0 1 4 , 2 0. 3 0 h

l'au d i To r i

Beethoven, Mahler

Daniel Hardingdirector

Paul Lewispiano

Concert inaugural

s u m a r i

5 e l co N c e rT d'aV u i

7 p ro G r a m a

8 b i o G r a F i e s

1 4 co m e N Ta r i

17 l a m ú s i ca q u e Va V e N i r d e l N o r d d' e u ro pa

1 9 i b e rca m e r a r e co m a N a

2 0 r e s ú m e N b i o G r a F í as casT e l l a N o

2 1 e N G l i s h s u m m a ry b i o G r a p h i e s

2 2 a b o N aTs

29 p ro p e r co N c e rT

3 0 co l· l a b o r a d o r s i paT ro c i N a d o r s

Vinçon existeix des de 1941.

Quan l'any 1974 es va ampliar la botiga del Passeig de Gràcia varem decidir annexionar-hi l'espai que havia estat l'estudi de Ramon Casas. Calia conservar-lo per mostrar els treballs d'aquells personatges de la cultura que rarament eren acceptats en galeries comercials. Més de 300 artistes, dissenyadors, arquitectes ho han fet els últims 40 anys.

Si vol assegurar-se de rebre la informació de les noves exposicions pot subscriure's a la nostra newsletter entrant a www.vincon.com

Passeig de Gràcia, 96 Barcelona.Telèfon 93 215 60 50Mail info@vincon.com

5

Per tal d’afavorir la concentració dels músics i gaudir millor de la interpretació que ens oferiran, Ibercamera agrairà el màxim silenci i recolliment; els preguem també que compro-vin que els seus telèfons mòbils i altres dispositius electrò-nics estiguin desconnectats.

Una prova efectuada en aquesta sala de concerts demostra que una simple tos, mesurada instrumentalment, equival a la intensitat d’una nota mezzoforte emesa per una trompa. Aquest mateix so, pal·liat amb un mocador, és equiparable a un lleuger pianissimo.

Con el fin de favorecer la concentración de los músicos y dis-frutar mejor de la interpretación que nos ofrecerán, Iberca-mera agradecerá el máximo silencio y recogimiento; les ro-gamos también que comprueben que sus teléfonos móviles y otros dispositivos electrónicos estén desconectados.

Una prueba efectuada en esta sala de conciertos demuestra que una simple tos, medida instrumentalmente, equivale a la intensidad de una nota mezzoforte emitida por una trom-pa. Este mismo sonido, paliado con un pañuelo, es equipara-ble a un ligero pianissimo.

In order to ensure musicians’ concentration and to better enjoy their performance, Ibercamera would like to ask you to remain silent; please we would like to remind you that mobi-le phones and any other electronic devices must be switched off during the concert.

Please note that sound tests performed in this concert hall show that a mere cough is equivalent to a mezzoforte note played by a horn. This same cough alleviated by a handker-chief is equivalent to a pianissimo.

aV í s i m p o rTa N TaV i so i m p o rTa N T ei m p o rTa N T N oT e

En aquest concert inaugural de la 31a Temporada, Ibercamera

ha aconseguit dos objectius llargament desitjats: la presentació de l'extraordinària

Orquestra de Ràdio Suècia i la del seu director titular, Daniel Harding,

que malgrat la seva joventut gaudeix d’una excepcional trajectòria.

La Primera Simfonia de Mahler servirà per mostrar-nos la personalitat, qualitat instrumental i la transparència

del so d’aquesta gran orquestra.

Paul Lewis ens ha ofert versions memorables de les Sonates de Beethoven. La seva amistat i habitual col·laboració

amb el Mestre Harding són tota una garantia per a la interpretació

del preciós Tercer Concert.

e l co N c e rT d'aV u i

7

p ro G r a m a

Ludwig van Beethoven (1770-1827)Concert per a piano núm. 3, en do menor, op. 37 (1800)

— durada aprox. 33’

Allegro con brio

Largo

Rondo. Allegro-Presto

Gustav Mahler (1860-1911)Simfonia núm. 1, en re major, op. 66, “Tità” (1884-1888)

— durada aprox. 55’

Langsam. Schleppend

Kräftig bewegt, doch nicht zu schnell

Feierlich und gemessen, ohne zu schleppen

Stürmisch bewegt

9

Fundada el 1936, l'Orquestra Simfònica de Ràdio Suècia va impulsar la seva reputació en l'àmbit internacional sota la direcció de Ser-giu Celibidache (1965-1971). Celibidache va ser succeït per Herbert Blomstedt, actual Di-rector Honorífic, el qual va dirigir l'orquestra entre 1977 i 1982. El 1984, als 25 anys d'edat, Esa-Pekka Salonen va prendre les regnes de la formació, envigorint l'Orquestra amb inno-vadores opcions de repertori i nova energia. Deu anys després, la batuta va passar a mans de Ievgeni Svetlanov, i entre els anys 2000 i 2006 l'Orquestra va ser dirigida per Manfred Honeck.

Actualment l'orquestra sueca gaudeix d'una posició envejable entre les orquestres més importants del món. Gràcies al lideratge i la dedicació del seu actual director musical, Da-niel Harding, l'Orquestra està guanyant elogis ràpidament com una de les formacions musi-cals més interessants i versàtils en tot tipus de repertori. Les seves constants col·laboracions amb els millors directors, solistes i composi-

tors del nostre temps estan permetent que la formació es desenvolupi i creixi artísticament, afermant el camí per convertir-se en una de les grans orquestres simfòniques del segle XXI.

Paral·lelament a les obres de repertori, l'Or-questra Simfònica de Ràdio Suècia està ferma-ment compromesa amb la difusió i l'enregistra-ment de música contemporània, motiu pel qual comissiona regularment noves obres de com-positors suecs i internacionals.

L'Orquestra Simfònica de Ràdio Suècia viatja amb regularitat per tot el món i rep invitacions d'importants festivals internacionals i sales de concerts. El 2010, va realitzar una gira per Europa i Àsia, i el 2011 i 2013 va actuar en gira per Itàlia. El 2014 l'Orquestra ha obert el Fes-tival de Pasqua d'Aix-en-Provence, ha visitat el Festival de Música de Turku i els BBC Proms a Londres abans d'anar a Àustria, Alemanya i Es-panya.

Avui debuta a la Temporada Ibercamera.

b i o G r a F i e s

Orquestra Simfònica de Ràdio Suècia

1 1

© Deutsche Grammophom / Harald Hoffmann

Daniel Harding és director titular de l'Or-questra Simfònica de Ràdio Suècia, principal director convidat de la London Symphony Or- chestra, col·laborador musical de la New Japan Philharmonic i director llorejat de la Mahler Chamber Orchestra. És convidat regularment per la Staatskapelle de Dresden, la Filharmòni-ca de Viena (actuant amb ambdues al Festival de Salzburg), la Royal Concertgebouw, la Bava-rian Radio Orchestra, la Leipzig Gewandhaus- orchester i la Filarmonica della Scala. També ha estat convidat per la Filharmònica de Berlín, la Munic Philharmonic, l'Orchestre National de Lyon, l'Oslo Philharmonic, la London Phil-harmonic, la Royal Stockholm Philharmonic, l'Orquestra Santa Cecília de Roma, l'Orches-tra of the Age of Enlightenment, la Rotterdam Philharmonic, la Frankfurt Radio Orchestra i l’Orquestra des Champs-Elysées. A més a més, als Estats Units ha dirigit amb assiduïtat orquestres tan importants com la New York Philharmonic, la Philadelphia Orchestra, Los Angeles Philharmonic i la Chicago Symphony Orchestra.

DANIEL HARDING director

b i o G r a F i e s

El 2005 va inaugurar la temporada de La Scala de Milà amb una nova producció d’Idomeneo. Des de llavors ha tornat cada temporada per di-rigir grans produccions operístiques, com Fals-taff, que va obrir els actes de l'Any Verdi el 2013. La seva experiència operística inclou també The Turn of the Screw i Wozzeck al Royal Ope-ra House Covent Garden, i Ariadne auf Naxos, Don Giovanni i Le nozze di Figaro al Festival de Salzburg amb la Filharmònica de Viena, i diver-ses aparicions al Festival d'Aix-en-Provence.

La seva extensa discografia inclou la Simfonia núm. 10 de Mahler amb l'Orquestra Filharmò-nica de Viena, Carmina Burana d'Orff amb l'Or-questra Simfònica de Ràdio Baviera, i Billy Budd amb la London Symphony Orchestra (premi Grammy al millor enregistrament d'òpera).

El 2002 va ser guardonat amb el títol de "Che-valier de l'Ordre des Arts et des Lettres" pel go-vern francès.

Avui debuta a la Temporada Ibercamera.

1 31 2

© Josep Molina

b i o G r a F i e s

PAUL LEWIS PIANO

Paul Lewis està considerat a nivell internacio-nal com un dels principals pianistes de la seva generació, amb un calendari ple de compro-misos internacionals a les sales i festivals més prestigiosos del món. Entre els nombrosos guar-dons que ha rebut es poden incloure el Premi a l’Instrumentista de l'Any de la Royal Philhar-monic Society i el South Bank Show Award de Música Clàssica, així com tres premis Gramo-phone.

Els seus cicles complets de les sonates de Beethoven i Schubert han rebut l'elogi unànime a tot el món.

Paul Lewis treballa regularment amb les or-questres més prestigioses del món i és convidat habitual de sales com el Royal Festival Hall de Londres, el Carnegie i l'Alice Tully Hall de Nova York, el Musikverein i el Konzerthaus de Viena, la Tonhalle de Zúric, el Palau de la Música de Barcelona, l'Oji Hall de Tòquio i la Sydney Opera House.

Paul Lewis és convidat amb freqüència pels festivals més prestigiosos del món, com Lucer-na, Mostly Mozart a Nova York, Tanglewood,

Schubertiade, Salzburg, Edimburg, La Roque d'Anthéron, Rheingau, Klavier Festival Ruhr i BBC Proms, on el 2010 es va convertir en el pri-mer pianista de la història a tocar els cinc con-certs de Beethoven en una mateixa temporada.

Guanyador de múltiples premis per la seva discografia per a Harmonia Mundi, aquesta inclou les Sonates completes per a piano de Beethoven, els concerts, les Variacions Diabelli, la Sonata en si menor de Liszt i altres peces com totes les grans obres per a piano dels últims sis anys de la vida de Schubert, a més dels tres cicles de cançons de Schubert amb Mark Padmore.

Paul Lewis va néixer a Anglaterra i va estudiar amb Joan Havill a la prestigiosa Guildhall School of Music & Drama de Londres abans d'anar a es-tudiar en privat amb Alfred Brendel. Amb la seva dona, la violoncel·lista noruega Bjørg Lewis, és director artístic del Midsummer Music, un fes-tival anual de música de cambra que se celebra a Buckinghamshire, Regne Unit.

Paul Lewis va debutar a la Temporada Ibercame-ra el 21 d'abril de 2004. Aquesta és la sisena vega-da que hi actua.

1 51 4

Ludwig van Beethoven: Concert per a piano núm. 3 en do menor, op. 37

Malgrat la distància que separa encara el tercer dels concerts pianístics de Beethoven dels dos últims de la sèrie (els Opp. 58 i 73), en els quals s'afirmarà la seva personalitat de manera defini-tiva, l'Op. 37 constitueix un capítol clau, un pas de gegant respecte al territori transitat pels seus germans majors (els Opp. 15 i 19), datats a mit-jans de l'última dècada del XVIII i encara massa aferrats a la doble influència de Haydn i Mozart. “El seu estil, el seu caràcter [...] és molt més greu i més imponent que el dels precedents”, declara-ria el pianista, compositor i pedagog vienès Carl Czerny.

Beethoven era molt conscient del considerable avenç manifestat amb la seva nova obra quan el 22 d'abril de 1810 escrivia a Breitkopf & Härtel, els prestigiosos editors de Leipzig, per menys-prear les qualitats dels seus dos primers assajos

co m e N Ta r i

DUEL DE TITANS

en aquest camp: “Un dels meus primers con-certs [el núm. 2 en si bemoll major] està publicat per Hoffmeister i no és una de les meves millors obres. Mollo publica també un concert [el núm. 1 en do major] que, encara que està escrit més tard, tampoc forma part de les meves millors obres en aquest gènere”. Encara que per raons purament comercials Beethoven exagerés una mica les deficiències dels seus dos concerts més juvenils, és indubtable que, com apunta Robbins Landon, “la voluntat de superar Mozart en el seu propi terreny arriba aquí al seu apogeu. El model és evidentment el gran i emocionant Concert en do menor K 491 de Mozart, que Beethoven, ho sa-bem, admirava molt”.

En un altre temps es va pensar que el músic de Bonn havia tocat l'obra per primera vegada l'abril de 1800, durant un concert benèfic al Burg- Theater de Viena, però la partitura, començada a principis d'aquest any no quedaria conclosa fins al 1803, després de l'arribada des de París

j ua N m a N u e l V i a N a

d'un nou pianoforte Érard, les innovacions tèc-niques i major extensió del teclat del qual van ser posades a prova per Beethoven.

El Concert op. 37 és l'única peça d'aquest gène-re escrita pel seu autor en tonalitat menor. A diferència dels dos últims concerts, en els quals Beethoven cedeix la paraula al piano des dels primers compassos, l'ampli Allegro con brio inicial en forma sonata bitemàtica –emfàtic i solemne el primer, més líric i cantabile el se-gon tema– debuta amb una extensíssima in-troducció orquestral de caràcter heroic-tràgic que, segons Sandberger, “transgredeix, amb els seus 111 compassos, totes les normes admeses fins llavors”. Els seus accents marcials i agres-sius prefiguren l'enèrgica retòrica beethoveni-ana que triomfarà en obres posteriors com la Simfonia "Heroica" o el Concert "Emperador". De disposició tripartita, el moviment lent és un Largo d'atmosfera nocturna el to meditatiu del qual contrasta granment amb els moviments que l'envolten. La noblesa declamatòria de la part solista, el refinament de la instrumentació i la modernitat del seu tractament harmònic fan d'aquest màgic fragment el cim emocio-nal de tota la partitura. Vigorós, dinàmic, ple d'inflexions dansaires zíngares, el Rondo (Alle-gro) conclusiu retorna a l'obra, després del pa-rèntesi extàtic del moviment central, els trets incisius del primer moviment però substituint el seu urgent dramatisme per un humor radiant i lluminós, digne del final d'una òpera bufa.

La primera execució pública del Concert per a piano núm. 3 en do menor va tenir lloc al Theater an der Wien, el 5 d'abril de 1803, en un concert en què també es van interpretar l'oratori Crist a la muntanya de les Oliveres i la Segona simfonia. Dedicada al príncep Lluís Ferran de Prússia –a qui Beethoven va dir un dia: “Vós no toqueu com un príncep, sinó com un autèntic músic"–, la partitura va ser publicada per la Cambra d'Arts i d'Indústria de Viena al novembre de 1804.

Gustav Mahler: Simfonia núm. 1, en re major, op. 66, "Tità"

Kassel, Praga, Leipzig i Budapest –ciutats en què el jove Mahler forjava la seva ascendent carrera com a director d'orquestra– formen part de la ge-ografia urbana que va contemplar el naixement de la primera partitura plenament simfònica del músic bohemi. Esbossada a partir de 1884, completada el 1888 i ultimada el 1889, la Prime-ra de Mahler és una partitura híbrida, a cavall entre dues formes de llenguatge orquestral que, en aquells anys, semblaven irreconciliables: la gran tradició simfònica, hereva de Beethoven i continuada, entre d'altres, per Brahms i Dvorák, i el poema simfònic d'ascendència lisztiana el ceptre del qual es disposava a ostentar una altra estrella emergent de la música alemanya (i rival de Mahler en la seva doble faceta de compositor i director): el bavarès Richard Strauss que, a finals de la dècada de 1880, escrivia dues de les seves primeres peces mestres, Don Joan i Mort i trans-figuració.

El mètode compositiu mahlerià resulta tan hete-rodox que el músic dubta fins i tot respecte la cor-recta denominació de la seva última obra: poema simfònic, simfonia programàtica o, simplement, simfonia; fet que provocarà substancials revisions que arribaran fins als últims anys de la seva vida. Quan Mahler va dirigir l'estrena al capdavant de la Filharmònica de Budapest, el 20 de novembre de 1889, la partitura es va anunciar com a Sinfo-nische Dichtung (poema simfònic), les dues parts del qual estaven integrades respectivament per tres i dos moviments acompanyats de títols des-criptius. "Blumine", després descartat, se situava després del primer. Posteriors interpretacions a Hamburg i Weimar, sempre amb Mahler a la ba-tuta, afegirien a la partitura el títol de Tità, poema simfònic en forma de simfonia –com a homenat-ge a la novel·la homònima de Jean Paul Richter, figura clau del romanticisme alemany i un dels escriptors favorits del compositor–, abans que l'estrena berlinesa de l'obra, el 16 de març de 1896, ometés tota referència extramusical i reduís defi-nitivament la simfonia als quatre moviments que avui coneixem.

1 71 6

El dilema entre música pura (aliena a pretensions descriptives) i música de programa (il·lustrativa d'un argument literari) s'amaneix en el cas de la Tità de connotacions autobiogràfiques que pre-nen cos en diverses autocites liederístiques.

La naturalesa heteròclita de l'obra, que revela ja la insubornable independència i primerenca maduresa de l'escriptura mahleriana, provocaria opinions negatives entre els seus primers crítics. Així, el Neues Pester Journal va apuntar: "Conti-nuarem veient-lo amb plaer al podi de director, sempre que no dirigeixi les seves pròpies compo-sicions". Encara que potser la reacció més furi-bunda, apareguda arran de l'estrena a Viena, el 18 de novembre de 1900, va correspondre al temut Eduard Hanslick: "Un dels dos ha d'estar boig, i no sóc jo!".

En el primer moviment, “Com un so de la Na-tura”, un singular acord de rara immobilitat a la corda, exemple precoç d'aquests tensos passatges de transició que Adorno denominarà suspensions, en els quals el temps sembla aturar-se, represen-ta “el despertar de la Natura després del llarg son de l'hivern". Cants repetits del cucut, llunyanes fanfàrries de trompetes procedents d'alguna ca-serna, el soroll del vent entre els arbres velats per la boira ... Sons evocadors de les passejades infantils del compositor a través dels boscos mo-ravians preparen l'aparició, com a tema princi-pal d'aquest episodi, del segon Lied (Vaig creuar aquest matí els camps), del cicle Cançons d'un camarada errant. A ritme de Laendler (vals rústic austríac) inspirat en la cançó de joventut Hans i Grete, el breu Scherzo –titulat per Mahler, en la redacció primigènia, “A tota vela”– no amaga cert parentiu amb pàgines anàlogues de Schubert i Bruckner. El trio central, anunciat per la trompa, és un delicat vals lent que incorpora sucosos dià-legs entre vents i cordes.

Si la senzillesa d'aquest moviment va agradar als oients des de les primeres audicions, el tercer va suscitar, sens dubte per la seva radical novetat, les majors reserves. Mahler el va denominar en un principi “Marxa fúnebre a l'estil de Callot”, en tribut al gravador i dibuixant lorenès, i el seu origen procedeix de la contemplació d'un popu-

lar gravat austríac signat per Moritz von Schwind en el qual els animals del bosc i un grup de mú-sics acompanyen el fèretre d'un caçador. Paròdia i tendresa, humor i dramatisme, es donen cita en aquesta inimitable pàgina caricaturesca edificada sobre la cançó popular Bruder Martin Jakob (o Frère Jacques), entonada pel contrabaix i després convertida en cànon, a la qual se suma, a la secció intermèdia, l'última de les Cançons d'un camara-da errant. Anomenat en origen “Dall'Inferno al Paradiso”, el quart moviment irromp “com el crit sobtat d'un cor profundament ferit” amb violència aclaparadora, potser sense pre-cedents fins a la data. En el pla formal, aquest extens final constitueix un poema simfònic per si mateix. Passatges agilíssims a les cordes, fanfàrries a càrrec de les set trompes, reminis-cències de l'idíl·lic tema del rebutjat Blumine i el record de la misteriosa “suspensió” introduc-tòria i del Lied del Camarada errant ja conegut desemboquen en una peroració grandiosa que sembla ascendir als cels , com en la novel·la de Jean Paul.

Un final apoteòsic -“una victòria sobre la vida”, en paraules de Bruno Walter- per a la que potser sigui la Primera Simfonia més original composta des de la Fantàstica de Berlioz.

Traducció: Marta Porter

Retrat de la soprano sueca Christina Nilsson (1843 - 1921)

a rT i c l e

p e r e - a N d r e u ja r i o d, DivulgaDor musical

Quan parlem de països nòrdics, ens referim a Escandinàvia, és a dir, Dinamarca, Suècia i No-ruega; a més de Finlàndia i Islàndia. Els vincles entre els diferents països han tingut episodis di-versos, amb unions i desunions que han marcat la seva història. És el cas de la Unió de Kalmar, que va ajuntar-los sota el domini de Dinamar-ca, i que va durar del 1397 al 1523. Després d'un seguit de revoltes, Gustau Vasa va ser elegit Rei de Suècia i se separaria de la resta, mentre Di-namarca i Noruega continuarien unides fins al 1814. A partir d'aleshores, els noruecs passari-en a dependre dels suecs, fins al 1905. Finlàndia s'alliberaria del poder rus l'any 1917, mentre que Islàndia aconseguiria la plena sobirania de Di-namarca un any després.

Com en altres regions d'Europa, a partir del se-gle XIX es desperta una consciència nacional per part de cadascun d'aquests països, i apareixen un seguit de músics interessats en major o menor mesura a explorar i incorporar a la seva música els elements tradicionals de la seva cultura. Una

LA MÚSICA QUE VA VENIR DEL NORD

D'EUROPA

1 91 8

mirada als seus orígens i a les seves arrels cul-turals: els ritmes, les danses i la cançó popular; i evidentment la seva història i llegendes. Tot i amb això, l'herència i la influència de la música germànica va ser molt gran. De fet, bona part d'aquests compositors nòrdics es van formar en terres alemanyes, principalment al Conservatori de Leipzig. I els models de músics com Mendels-sohn, Schumann o el mateix Wagner, van influir decisivament en molts autors. A partir d'aquesta formació germànica calia, doncs, fer una recerca de la pròpia identitat musical nacional.

La presència de músics flamencs, italians, fran-cesos o alemanys, ha estat una tònica habitual en les corts reials del nord d'Europa ja des del segle XVI, especialment a Dinamarca i a Suècia. Caldrà esperar a l'aparició de figures importants com les del noruec Edvard Grieg (1843-1907), i posteriorment la del finlandès Jean Sibelius (1865-1957), per situar aquests països i la seva música en el mapa musical europeu. Ens aturarem, però, a Suècia. Des d'aquella pri-mera polifonia que sabem que va arribar a la Ca-tedral d'Uppsala al s. XIII, la història de la mú-sica a Suècia s'ha anat confeccionant primer a partir de l'aportació de músics estrangers, espe-cialment d'origen alemany. És el cas dels Düben, pare i fill, mestres de capella de la cort reial i per tant dominadors de la vida musical en aquell país durant el segle XVII.

El primer compositor suec de renom és Johann Helmich Roman (1694-1758). Format a Angla-terra, va dirigir l'orquestra de la cort que situà en bon nivell, i també organitzà els primers concerts públics a Estocolm. La presència de compositors d'origen alemany va continuar du-rant el segle XVIII, destacant la figura de Joseph Martin Kraus (1756-1792), admirat per Haydn. Una mica posterior és Bernhard Crusell (1775-1838), reconegut clarinetista d'origen finlandès, i alhora destacat compositor.Les diverses corts reials que hi va haver a Su-ècia van promoure sovint la música, especial-ment durant els regnats de la Reina Cristina (promotora i admiradora de compositors com Carissimi, Alessandro Scarlatti o Corelli) i del

rei Gustau III (fundador de l'Òpera Reial i de l'Acadèmia de Música de Suècia).

El compositor suec més important de la primera meitat del segle XIX va ser Franz Berwald (1796-1868). Tant ell com el següent nom destacat, Wilhelm Stenhammar (1871-1927), són continuadors de l'estil germànic. Ar-ribats a aquest punt, caldria dir que Suècia va ser probablement el país nòrdic on els elements populars o folklòrics van tenir menor presència en la seva música i on la influència provinent de la música alemanya fou més estesa.

Haurem d'esperar a l'aparició d'autors com Hugo Alfvén (1872-1960) o Wilhelm Peter-son-Berger (1867-1942), per trobar en la seves composicions elements més evidents del fol- klore suec. De la llista de compositors posteriors, podrí-em destacar Kurt Atterberg (1887-1974), Allan Pettersson (1911-1980) i Eduard Tubin (1905-1982), aquest últim d'origen estonià.

Però Suècia no només ha estat terra de bons compositors, sinó també de grans cantants: de les llegendàries Jenny Lind i Christina Nilsson a Jussi Björling, Birgit Nilssohn o Anne Sofie von Otter, per dir alguns noms significatius. Això sense comptar amb la rica tradició coral del país.

I si parlem d'orquestres, la Reial Filharmònica d'Estocolm, la Simfònica de Ràdio Suècia i la Simfònica de Göteborg han aconseguit presèn-cia internacional gràcies a les seves actuacions fora del seu país i als seus enregistraments dis-cogràfics.

i b e rca m e r a r e co m a N a

c d

Daniel Harding / Maria João Pires

BEETHOVEN PIANO CONCERTOS 3&4SWEDISH RADIO SYMPHONY ORCHESTRAOnyx Classics, 2014

Enregistrament on es combinen tres grans talents: el de la consagrada pianista Maria João Pires, el del jove Mestre Daniel Harding i el de l’Or-questra Simfònica de Ràdio Suècia. Ens ofereixen una nova versió dels Concerts per a piano núm. 3 i 4 de Beethoven, molt més meditada però amb grans matisos i moments brillants.

c d

Paul Lewis

SCHUBERT PIANO SONATAS, IMPROMPTUS & KLA-VIERSTUCKE, D. 840, 850, 894, 899, 946Harmonia Mundi, 2011

Premiat com a “Enregistrament del mes” per Gramophone el febrer de 2012, aquest disc marca el retorn de Paul Lewis a l’univers Schubert. El pianista demostra la seva confiança i tenacitat combinades amb una gran musicalitat i sensibilitat.

m u s e u

MODERNA MUSEET STOCKHOLM

Estocolm té una rica vida cultural de la qual forma part el Museu d’Art Mo-dern. Inaugurat el 1958, alberga una de les més importants col·leccions d’art dels s. XX i XXI i duu a terme una important activitat pedagògica i divul-gativa. El nou edifici del museu fou dissenyat per Rafael Moneo, el mateix arquitecte de L’Auditori de Barcelona. Més informació a: www.modernamuseet.se/en

2 12 0

Titular de la Orquesta Sinfónica de Radio Suecia, Principal Director Invitado de la London Sym- phony Orchestra, Colaborador Musical de la New Japan Philharmonic y Director Laureado de la Mahler Chamber Orchestra. Ha dirigido también la Dresden Staatskapelle, la Filarmónica de Viena, la Royal Concertgebouworkest, la Leipzig Gewandhausorchester y la Filarmónica della Scala. Otros compromisos incluyen las Fi- larmónicas de Berlín, Múnich, Londres y Rotter-dam, la Royal Stockholm Philharmonic, la Or-questa des Champs-Elysées, las Filarmónicas de Nueva York y Los Ángeles y la Chicago Symphony.

En 2005 inauguró la temporada a La Scala diri-

Fundada en 1936, la Orquesta Sinfónica de Radio Suecia impulsó su reputación en el ámbito internacional bajo la dirección de Sergiu Celibidache (1965- 1971), a quién sucedió Herbert Blomstedt, actual Director Honorífico, que dirigió la orquesta entre 1977 y 1982. En 1984, a los 25 años, Esa-Pekka Salonen tomó las riendas de la formación. Diez años después, la batuta pasó a manos de Yevgeny Svetlanov, y entre 2000 y 2006 la Orquesta fue dirigida por Manfred Honeck.

Con su actual director musical, Daniel Harding, la Orquesta es una de las formaciones más interesantes y versátiles del mundo. Sus cola-boraciones con los mejores directores, solistas y compositores actuales permiten que la orquesta crezca artísticamente para convertirse en una de las grandes orquestas sinfónicas del siglo XXI.

La Orquesta de Radio Suecia realizó una gira por Europa y Asia en 2010, y en 2011 y 2013 actuó en gira por Italia. En 2014 abrió el Festival de Pascua de Aix-en-Provence, visitó el Festival de Música de Turku y los BBC Proms en Londres antes de visitar Austria, Alemania y España.

r e s u m e N b i o G r a F í as casT e l l a N o

Paul Lewis es uno de los principales pianistas de su generación. Sus premios incluyen el Premio al Instrumentista del Año de la Royal Philhar-monic Society, el South Bank Show Award de Música Clásica y tres premios Gramophone. Trabaja con las mejores orquestas del mundo y es invitado por salas como el Royal Festival Hall de Londres, Carnegie y Alice Tully Hall de Nue- va York, el Musikverein y el Konzerthaus de Vie- na, la Tonhalle de Zurich, el Oji Hall de Tokyo y la Sydney Opera House; así como por los festi-vales más prestigiosos como Lucerna, Mostly Mozart, Tanglewood, Schubertiade, Salzburgo, Edimburgo, La Roque d'Anthéron, Rheingau, Klavier Festival Ruhr, y BBC Proms, donde en 2010 se convirtió en el primer pianista de la his-toria en tocar los cinco conciertos de Beethoven en una misma temporada. Es ganador de múltiples premios por su discografía para Harmonia Mundi que incluye las Sonatas completas de Beethoven, las Variaciones Diabelli, la Sonata de Liszt en si menor y todas las grandes obras para piano de los últimos seis años de vida de Schubert entre otras. Paul Lewis estudió en la Guildhall School of Music & Drama y con Alfred Brendel. Junto con su esposa, la violonchelista Bjørg Lewis, es director artístico de Midsummer Music, un festival anual de música de cámara celebrado en Reino Unido.

giendo una nueva producción de Idomeneo. Ha regresado cada año con producciones como Falstaff, que abrió el Año Verdi en 2013. Su experiencia operística incluye The Turn of the Screw y Wozzeck en el Royal Opera House y Ariadne auf Naxos, Don Giovanni y Le nozze di Figaro en el Festival de Salzburgo entre otros. Su discografía incluye la Sinfonía núm. 10 de Mahler con la Filarmónica de Viena, Carmina Burana de Orff y Billy Budd con la London Symphony (premio Grammy a la mejor grabación de ópera). Es “Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres”.

He is Music Director of the Swedish Radio Sym-phony Orchestra, Principal Guest Conductor of the London Symphony Orchestra, Music Partner of the New Japan Philharmonic and Conductor Laureate of the Mahler Chamber Orchestra. He has also conducted the Dresden Staatskapelle, the Vienna Philharmonic, the Royal Concertge-bouworkest, the Leipzig Gewandhausorchester and the Filarmonica della Scala. Other guest conducting engagements include the Berlin, Munich, London and Rotterdam Philharmonic Orchestras, Royal Stockholm Philharmonic, the Orchestre des Champs-Elysées, the New York and Los Angeles Philharmonic and the Chicago Symphony Orchestra.

Founded in 1936, the Swedish Radio Sympho-ny Orchestra took its place as a world standard ensemble under the leadership of Sergiu Celibi-dache (1965-1971). Celibidache was succeeded by Herbert Blomstedt, the current Conductor Laureate, who led the orchestra from 1977-1982. In 1984, the 25 year-old Esa-Pekka Salonen took up the reins. Ten years later the baton passed to Yevgeny Svetlanov, and from 2000-2006 the Or-chestra was led by Manfred Honeck.

With its current Music Director, Daniel Harding, the Orchestra is one of the most interesting and versatile in the world. This collaborations with top conductors, soloists and composers is allo- wing the orchestra to artistically grow to become one of the great symphony orchestras of the XXI century.

The Swedish Radio Orchestra toured Europe and Asia in 2010, and in 2011 and 2013 appeared in tour in Italy. In 2014 the Orchestra opened the Easter Festival Aix-en-Provence, visited the Turku Music Festival and the BBC Proms in Lon-don before visiting Austria, Germany and Spain.

Paul Lewis is internationally regarded as one of the leading pianists of his generation. His nume- rous awards include the Royal Philharmonic Society’s Instrumentalist of the Year, the South Bank Show Classical Music Award and three Gramophone awards. He regularly works with many of the world's great orchestras while being invited by venues such as London's Royal Festi-val Hall, Carnegie and Alice Tully Hall New York, Musikverein and the Konzerthaus in Vienna, Tonhalle Zurich, Oji Hall in Tokyo and the Sydney Opera House. Also, he is a frequent guest at the world's most prestigious festivals, including Lu-cerne, Mostly Mozart in New York, Tanglewood, Schubertiade, Salzburg, Edinburgh, La Roque d’Antheron, Rheingau, Klavier Festival Ruhr, and London’s BBC Proms where in 2010 he became the first pianist to perform a complete Beethoven piano concerto cycle in one season.

His multi award winning discography for Harmo-nia Mundi includes the complete Beethoven so-natas, the Diabelli Variations, Liszt’s Sonata in B minor and all the major piano works from the last six years of Schubert's life, among others. Paul Lewis studied at the Guildhall School of Music and Drama and with Alfred Brendel. Along with his wife the cellist Bjørg Lewis, he is artistic di-rector of Midsummer Music, an annual chamber music festival held in the UK.

e N G l i s h s u m m a ry b i o G r a p h i e s

In 2005 he opened the season at La Scala con-ducting a new production of Idomeneo and has since returned each season including Falstaff which opened the Verdi celebrations in 2013. His operatic experience also includes The Turn of the Screw and Wozzeck at the Royal Opera House and Ariadne auf Naxos, Don Giovanni and Le nozze di Figaro at the Salzburg Festival among others. His discography includes Mahler's Symphony No. 10 with the Vienna Philharmonic, Orff’s Carmina Burana and Billy Budd with the London Sympho-ny (winner of a Grammy Award for best opera re-cording). He is “Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres”.

da N i e l h a r d i N G, d i r e c To r da N i e l h a r d i N G, d i r e c To r

pau l l e w i s , p i a N opau l l e w i s , p i a N o

orquesTa siNFóNica de r adio suecia swedish radio symphoNy orchesTr a

2 32 2

Sra. Maria Mercedes Abelló RieraSra. Immaculada Abelló Riera Sra. Rosa Abraham Sra. Margarida Abras Sra. Angela Acín Ferrer Sra. Carme Admella Salvador Sra. Elisa Aguilar Azuaga Sra. Joana Aicart Sánchez Sr. Eduard Albert Mestres Sr. Alfonso Alegre Moncho Sra. Maria Alegre Barbarà Sr. Antoni Alegre Escolano Sra. Myriam Alemany del Castillo Sra. Amparo Alemany Gómez Sr. Antoni Alemany Gómez Sra. Carmen Alemany Gómez Sra. Ma. Laura Allende Boada Sra. Ma. Dolors Alonso Campamar Sra. Mª José Alonso Caballero Sra. Eulàlia Alsina Dachs Sr. Joan Altirriba Sra. Elsa Alvarez Forges Sr. Alvaro Alvarez Lipkau Sra. Luisa Álvarez Sra. Montserrat Amat Rossell Sr. Emili Amat Pérez Sr. Josep Amat Torroella Sra. Emma Andrés Alesan Sr. Josep Antolín Sra. Pilar Aparici Llanas Sr. Carlos Apezteguia Bosch Sra. Teresa Arau Armengou Sra. Isabel Ardid Grau Sra. Mercè Argemí Camprubí Sr. Pedro Armario Garcia Sr. Benet Armengol Obradors Sr. Adrià Arqué Armestoy

Sra. Montserrat Arumí Jubany Sr. Antoni Audenis Llorens Sr. Genis Aulés Millaruelo Sra. Cristina Azuara Barbarà Sra. Margarita Bach Coblas Srs. Bach-Ibáñez Sr. Florenci Bach Montserrat Sr. Joan Badia Roig Sr. Juan Francisco Bages Ferrer Sra. Carme Balaña Quintero Sra. Ma Pilar Banyeres Blanco Sra. M. Assumpció Barbarà Ribalta Sra. Angela Bardenhewer Sr. Ferran Bargalló Sra. Marta Barnés Sr. Joaquim Barraquer Moner Sr. José Luis Bassols Villà Sra. Margarita Batlle Cunill Sra. Carmen Batlle Duró Sr. Eduard Baylina Cabré Sra. Ma. Angela Bedos Sra. Lucienne Belilos Bentata Sra. Paloma Bellés Gea Sr. Braulio Beltrán Sr. Josep Benedito Rovira Sra. Lourdes Benería Sr. Josep Maria Benet Ferran Sr. Francisco Javier Benet Villarroya Sr. Roberto Benito Bastardo Sr. Manuel Benito López Sra. Ma. Carmen Benlloch Albiol Sra. Cristina Berenguer Amat Sr. Bernardo Berjano Valdes Sr. Esteban Bernués Gardés Sra. Carmen Bertrán Sr. Albert Bestard Escudé Sra. Juana Teresa Betancor Gómez Sr. Josep Maria Bilurbina Alter Sra. Pilar Blasco Claret Sra. Inmaculada Boguña Riera Sra. Teresa Boix Camps Sr. Joaquim Boixareu Antolí Sra. M. Mercè Bombardó Alemany Sra. Beatriz Bonet Sr. Andrés Bonet Andreu Sra. Rita Bonet Puncernau

Sr. Esteve Borrell Marco Sr. Ricard Bosch Amat Sra. Ma. Teresa Bosch Miró Sr. Joan Bosch Costa Sra. Ma. Teresa Bricall Orellana Sr. José Ignacio Brugarolas Masllorens Sr. Oriol Brugarolas Bonet Sr. Jordi Bruguera Cortada Sra. Amèlia Bruguera Sr. Antoni Bueso Guerra Sra. Victoria Buján Santás Sra. Ma. Teresa Busquets Recasens Sr. Jordi Bustins Sr. Gustavo Butelman Herrera Sr. Carlos Cabadés Sr. Màrius Cabré Gross Sra. Berta Caldentey Cabré Sr. Lluís Maria Callís Bracons Sr. Sixte Cambra Sánchez Sra. Montserrat Caminal Badia Sra. Beatriz Camós Grau Sr. Jordi Camprubí Ravés Sr. Alejandro Camps Fresneda Sr. Joan Canals Oliva Sra. Montserrat Canut Esteva Sra. Carmen Cañardo Garcés Sra. Ma. Reyes Caparrós Nebra Sr. Manuel Capdevila Sra. Mercè Carbonell Coll Sr. Pere Carbonell Coll Sra. Mª Teresa Carbonell López Sr. Toni Carbonell Tobias Sr. Emilio Carrasco Sra. Isabel Carreras Fisas Sr. Joaquim Carreras Martí Sr. Marc Carrillo López Sr. Martí Casadevall Pou Sr. Salvador Casadevall Pou Sra. Carmen Casalà Guerra Sr. Jaume Casalots Sr. Ramon Casals Creus Sra. Ma Carme Casanovas Crusafon Sr. Pere Casanovas Vila Sra. Roser Casas Selvas Sr. Sergi Castan Marcè Sra. Ana Mª Castellar Solé Sr. Eduard Castellarnau Ibáñez Sr. Manel Castells Alcoriza Sr. Eugeni Castells Oliveres

Sr. Ferran Castilla Romeu Sra. Mariona Casulleras Ambrós Sra. Isabel Català Costa Sra. Salvadora Català Serra Sra. Carmen Cazorla Herrera Sra. Carme Cesena Mèlich Sr. Hector Cesena Mèlich Sr. Norberto Chaves Martínez Sr. Cristian Cirici Alomar Sr. Josep Ciurana Jové Sr. Lluís Clapés Flaqué Sra. Dolors Claverol Sesplugas Sra. Ma Trinitat Codina Tomàs Sr. Joaquim Coello Brufau Sra. Maria Coll Fontana Sr. Josep Maria Colomé Torrents Sr. Xavier Colomer Marcet Sra. Mercè Colomer Maronas Sr. Josep Comas Galcerán Sr. Miquel Contijoch Julià Sra. Julia Cordero Sra. Maria Rosa Cornella Grau Sra. Rosa Maria Cornet Sisquella Sr. Federico Correa Ruiz Sra. Anna Cortada Pasola Sra. Carmen Cortés Forteza Sra. Ma. Jesús Cubells Larrosa Sra. Ma Lluïsa Cucala Arnau Sra. Anna Cuello Riera Sra. Núria Cumellas Sr. Lluís Cusí Ramon Sra. Marta Dalmau Da-Cruz Sr. Joan Dalmau Reda Sr. Albert Danés Sra. Carme Darnell Pons Sra. Luisa de Atauri Alfaro Sr. Jordi de Bolós Capdevila Sra. Teresa de Ciurana Ribas Sra. Marta de Diego Suárez Sra. Gladys de Fortuny González Sra. Pilar de Gispert Nicolau Sr. Fernando de la Mata Viader Sr. Angel de la Torre Garcia Mauriño Sra. Angeles de March Guardiola Sra. Ana de Moner de Castellarnau Sr. Antonio de Moragas Sra. Isabel de Pedro Sr. Borja de Riquer Permanyer Sra. Carolina de Tord Giménez

IBERCAMERA ÉS UNA REALITAT GRÀCIES A LA FIDELITAT DE LES PERSONES I LES EMPRESES QUE ENS DONEN SUPORT

a b o N aTs

2 524

Sra. María Dolores de Vez Ferrer Sra. Maritxu Defoin Sra. Carmen del Castillo Vda. Gratacós Sr. Pere Deumal Sra. Ana Maria Dianderas Salhuana Sra. Hortensia Díaz García Sr. Luís Díaz Larios Sra. Mª Carmen Díaz-Angel Zambrano Sr. Eusebio Díaz-Morera Sra. Mariona Dilmer Clavaguera Sr. Lluís Domènech Girbau Sra. Maria Montserrat Domènech Izquierdo Sr. Gonzalo Echegaray Videgain Sra. Mª Teresa Echeverría Camps Sr. Juan Ehlis Schleicher Sr. Francisco Enrich Muls Sra. Marta Escuín Oller Sr. Joaquim Esperalba Iglesias Sra. Ma. Angels Espinosa Aused Sra. Elisa Estalella Guilamany Sra. Elena Esteban Baez Sr. Elías Esteban Perdices Sr. Pau Estivill Olivella Sra. Carme Fabrés Bonvehí Sra. Rosa Fabrés Bonvehí Sra. Rosa Maria Farrés Vidal Sra. Mercè Fatjó Carbonell Sr. Pedro Faura Calleja Sra. Maria José Fernández Biel Sra. Rosario Fernández de Ateca Sra. Francisca Fernández Vázquez Sra. Margarita Fernandez Villaverde Sra. Maria Ferré Bosch Sr. Ramon Ferrer Canela Sr. Joan Ferrer Corderas Sra. Marta Ferrer Embodas Sra. Anna Ferrer Faus Sra. Montserrat Ferrer Pruneda Sra. Ma. Mercedes Ferrer Riu Sra. Montserrat Ferrer Vidal Sr. Fernando Ferrer Foyé Sra. Magda Ferrer-Dalmau Alcoverro Sr. Josep Fidalgo Sr. Ricard Fité Labaila Sra. Ma. Dolors Fité Mèlich Sr. Senen Florensa Palau Sr. José Fons Bertrán Sra. Virginia Fons Renaudón Sra. Maria Teresa Font Martin de Villarragu

Sra. Anna Font Pros Sra. Gemma Fontanet Losada Sr. Ramon Fores Sanahuja Sra. Ma. Dolors Forges Gordiola Sr. Juan Ramón Fortuny Olivé Sra. Anna Maria Fortuny Sr. Màrius Foz Sala Sra. Ana Ma Fradera Sra. Cristina Francesch Torres Sra. Eugenia Franquet Bernis Sr. Roc Fuentes Navarro Sr. Enric Fuster Bonet Sra. Kinita Gabás Sra. Ma. Teresa Galcerán Sra. Ma Teresa Gallego Villar Sr. Rafel Gallifa Sr. Jesús Garbayo Blanch Sra. Isabel Garcés Siscart Sr. Lluís García Almirall Sra. Lydia García Beltrán Sra. Montserrat García Carbó Sr. José María García Casasnovas Sra. Manuela García Climent Sra. Marta García Díez Sra. Leonor García Farreras Sra. Ma Carmen García Fernández Sr. Màxim García González Sra. Maria Josefa García Guillamet Sra. Mª Teresa García Manzanares Sra. Pilar García Peña Sra. Maria Dolors García Ramon Sra. Mª Teresa García Samaniego Sr. Ignacio García- Nieto Sra. Pilar Garrido Iborra Sr. Buenaventura Garriga Brutau Sra. Núria Gay Bobé Sra. Olga Gete Sra. Consuelo Gil Aroca Sr. Pau Gilabert Barberà Sra. Carme Gilabert Vidal Sr. Rafael Giménez Sorrosal Sra. Stella Giró Barella Sra. Montserrat Gironès Sra. María Luisa Godia Sr. Antonio Gomà Roger Sra. Amelia Gómez Garreta Sra. Sofia Gomis Llauradó Sr. Francesc González Sastre Sra. Mª Jorja Gracia Fanlo

Sr. Carles Gràcia Gayarre Sr. Mark Grossmann Sra. Elisabet Guañabens Gay Sra. Ma. Pilar Guañabens Majó Sra. Marcel Guàrdia Munárriz Sr. Xavier Guardino Solà Sra. Maria Guasch de Puig Sr. Jordi Guasch Redondo Sra. Clara Guerín Tarafa Sr. José Luis Guerín Martínez Sra. Anna Guerra Concepció Sra. Maria Guerra Fàbregas Sra. Ann-Marie Holm-Nielsen Sra. Ma. Eugènia Ibañez Sr. Mario Ibañez Fina Sr. Angel Iñigo Luri Sra. Ana Jaén Peraire Sra. Esther Jaggin Baur Sra. Glòria Jansana Sr. Francesc Jené Sra. Mª Jesús Jimeno Martínez Sr. Josep Jover Armengol Sr. Lluís Ma. Jover Berenguer Sr. Jordi Jover Garriga Sr. Carles Julià Boada Sr. Antoni Julià Ribas Sra. Mª Dolores Juliano Sra. Rosa Junyent Comas Sr. Carlos Labori Sra. Mercè Lacruz Nebot Sra. Anna Lafon Roubeix Sra. Elena Lago Baylin Sra. Paloma Lago Baylin Sra. Angela Lalueza Solanes Sr. Josep Lamarca Ciurò Sra. Ma Dolors Lamarca Ciurò Sr. Joan Laporta Argelich Sr. Pere Larrosa Saez Sra. Manuela Lázaro Pérez Sr. Belarmino Lerma Ayllón Sra. Ana Levitanos Levitanos Sra. Glòria Lladó Farreny Sr. Martí Llarás Jordana Sra. Rosa Maria Lleal Tost Sra. Mª Dolores Lligé Rubio Sr. Enric Llinars Sra. Farners Llinars Ribas Sra. Isabel Llobet Serra Sra. Maria Carme Llombart Martí

Sra. Rosa Llopart Guasch Sr. Amador López Baliña Sr. Gabriel López Moratalla Sra. Maria Glòria López Morgadas Sra. Ma Dolors López Riera Sra. Regina López Sastre Sra. Núria López-Munté Torres Sr. Diego Luna Cánovas Sr. Manuel Mackee Sra. Pilar Maier Heger Sra. Josefina Majó Díaz Sra. Josy Malagrida Valls Sra. Anna Maleras Colomer Sr. Xavier Mallafré Cruanyes Sra. Inés Marcé del Canto Sr. Manuel Marín Navarro Sra. Teresa Marsal Marsal Sr. Jordi Martí Oliveras Sra. Riansares Martín Peña Sra. Natividad Martínez Abizanda Sra. Ma Jesús Martínez de Osaba Sra. Ma. Carme Martínez García Sra. Pilar Martínez Martínez Sr. Antonio Martínez Rodríguez Sra. Antonia Martínez Sanclemente Sra. Mercedes Marugán Sra. Ma Teresa Mas Sra. Montserrat Mas Moix Sr. Joan Mas Soler Sra. Marta Mas Soler Sra. Carmen Mas Vda. de Martí Sra. Rosa Maria Mas-Beya Sr. Joaquim Massaneda Rovira Sr. Xavier Matas Queralt Sra. Montserrat Matas Rubau Sra. Rosa Mayol Sr. Pedro Mayol de Bufala Sra. Rosa Ma. Melià Avià Sra. Magda Melià Mairata Sr. Jordi Mendieta Suñé Sr. Jordi Mercader Esplugues Sr. Jordi Mercader Miró Sr. Joaquín Mestre Lladó Sra. Reyes Milà Mencos Sr. César-Fèlix Mileo Bellfort Sra. Carmen Millet d'Argila Sra. Eva Mintenig Florensa Sr. Arcadio Mir Sra. Núria Mirabet Vallhonesta

2726

Sr. Eloy Miralles Farràs Sra. Rosa Miró Sr. Steffen Mohr Sra. Isabel Molas Beykirch Sra. Emilia Molina Alvarez Sr. Lorenzo Molina Morales Sr. Javier Molins Amat Sra. Montserrat Mombrú de Balañá Sr. Josep Monclús Biosca Sr. Joaquim Monclús Franquet Sr. Oriol Monclús Majó Sr. Xavier Monclús Majó Sr. Marc Monràs Vinyes Sr. Joan Montamat Sr. Josep M. Montané Sorigué Sra. Alicia Montesinos Perera Sr. Guillem Mora Sr. Juan Moragas Sra. Francisca Morales Maestre Sr. Emilio Morancho Paniagua Sra. Olga Morató Redondo Sra. Mercè Mullor Boix Sra. Maria Muñoz Miralles Sr. Ernest Muratet Pintor Sra. Dolores Navarro Claret Sra. Mercè Navarro Simón Sra. Rosa Nebot Sra. Asunción Nebra Peña Sr. Ramon Negra Valls Sr. Jean-Pierre Nicol Sr. Salvador Nin Sala Sra. Anna Ninot Sugrañes Sra. Mercè Noguera Hosca Sra. Margarida Noguera Pujol Sra. Elisabeth Novell Mora Sra. Montserrat Obiols Sra. Marta Obregón de Villavecchia Sr. Manuel Ocaña Sr. Pedro Olabarria Delclaux Sra. Joana Olaya Goñalons Sra. Montserrat Oliveras Vivancos Sra. Montserrat Omedes Ordis Sra. Maria Rosa Orriols Puig Sra. Maria Ortas Alcover Sr. Pascual Ortuño Sr. Shuji Otsuki Sr. Jordi Padrol Roca Sra. Ma. Dolors Pagés Pujol Sra. Ma Lluïsa Palacio Ortín

Sr. Juan Palau Domínguez Sra. Montserrat Palau Matas Sr. Juan Pallarés Barbat Sr. Omiros Papaspiliopoulos Sra. Núria Parés Rosell Sr. Macià Parés Grau Sr. Antoni Paricio Larrea Sra. Marta Pascual Marugán Sr. Jordi Pedemonte Jansana Sra. M. Dolores Pelegrí Isanta Sr. Armand Pérez Gómez Sr. Julio Pérez Martínez Sra. Carmen Pérez Sánchez Sra. Eulàlia Pericas Bosch Sr. Jordi Pericas Torguet Sra. Clotilde Pericot Ayats Sr. Joan Francesc Peris Casamayor Sr. Ricard Permanyer Brugarolas Sr. Enric Pí Bachich Sr. Enric Picanyol Sra. Carme Piera Campos Sra. Carmen Piera Robert Sr. Baltasar Pineda Sra. Dolores Pintó Prat Sra. Maria Antònia Piqué Pomés Sra. Carme Pi-Sunyer Peyri Sr. Xavier Piulachs Clapera Sr. Francesc Pla Clavell Sra. Aurora Plana Domènech Sra. Marta Pons de VallSra. Maria Carme Pons Gatell Sra. Josefina Porta Redondo Sra. Ma Antònia Portavella Sra. Esperança Pous Arxé Sra. Ma. Dolors Prat Roura Sra. Danielle Provansal Sra. Conxa Puebla PonsSra. Olga Puig Sra. Ma. Carme Puig de Viladomiu Sr. Josep Maria Puig Planas Sr. Manuel Puig Ribot Sra. Ma. Teresa Puig Roux Sr. Andreu Puig Tomàs Sra. Núria Puigdelloses Casabayó Sra. Ma. Dolors Puiggròs Vila Sr. Juan Eusebio Pujol Chimeno Sra. Montserrat Pujol Vila Sra. Carme Pujol Gimeno Sr. Jordi Pursals Marco

Sra. Pilar Ràfels Tafall Sr. Adolfo Ramiro Sr. Julián Raneda Cuartero Sra. Gemma Rauret Sra. Anna Maria Rauret Dalmau Sr. Daniel Regàs Sra. Maria Reig Moles Sra. Montserrat Reventós Fargas Sr. Francisco Ribas Barangé Sr. Enric Ribas Mirangels Sra. Carmen Ribas Sanpons Sra. Rosa Ribas Sanpons Sra. Lola Ribelles Buxaderas Sr. Jordi Ribé Salat Sr. Jordi Ribera Bergós Sr. Pasqual Ribera Solé Sr. Fernando Riera Sr. Francesc Roca Sra. Gloria Roca Sans Sra. Balbina Roca Villar Sra. Maria Antonia Roch Laborda Sra. Maria Soledad Rocha Barral Sra. Isabel Rodà de Llanza Sra. Gracia Rodríguez de Yllescas Sra. Josefina Rodríguez Ortiz Sr. Robert Rodríguez Roisín Sra. Ma montserrat Romacho Canudas Sr. Alberto Romagosa Sra. Angels Romaguera Ramió Sra. Mª Jesús Romo Sr. Jean Louis Romy Sr. Gerard Romy Belilos Sr. Lluís Ros Aranés Sra. Laura Rosell Feliu Sra. Núria Rosell Vidal Sr. Jordi Rosés Torné Sr. Jaume Roures LlopSra. Asunción Rovira de Camps Sr. Gerard Rovira Calderer Sra. Ma Teresa Rubió Rovira Sra. Isabel Rubió Vda. Rubiralta Sr. Javier Rui-Wamba Sra. Maribel Ruiz Belver Sra. Pepa Ruiz Galdón Sra. Inmaculada Ruiz Rivero Sra. Esperanza Ruiz de Gordejuela Rico Sra. Natalia Ruiz de Palacios Perales Sra. Teresa Rumeu Milà Sra. Marta Sabarich Bringué

Sra. Pilar Sabin Urquia Sra. Victòria Salabarnada Torras Sr. Fernando Salinas Molina Sra. Carmen Salse Sr. José Ramón Salvadó Plandiura Sr. Lluís Sánchez Planell Sra. Conxita Sancho Calsina Sra. Raquel Sancho González Sra. Montserrat Sanmartí Llàcer Sr. Jaume Sanmartí Verdaquer Sra. Isabel Sans Alfonso Sra. Montserrat Santomà Sra. Mª José Santomà Boixeda Sr. Santiago Sardà Argilagós Sr. José Sardà Ferret Sra. Cuqui Sarrias Sra. Mercè Sastre Soler Sr. Lluís Saumell Gili Sr. Alfons Sauquet Rovira Sra. Núria Segarra Montaner Sra. Anna Maria Seix Perearnau Sr. Fausto Serra De dalmases Sr. Jordi Serra FloresSra. Ma. Rosa Serra Jorba Sra. Blanca Serra Puig Sra. Eva Serra Puig Sra. Pilar Serrano Omella Sr. Armand Seville Llinàs Sr. Fernand Sicart Sr. Jordi Sicart Escoda Sr. José Julián Simó Argemí Sra. Ma Àngels Simón Adroher Sr. Josep Sindreu Vidiella Sr. Martín Sintes Yuste Sra. Pilar Sirera Riu Sra. Mercedes Sistach Roura Sra. Ma Dolors Sobrequés Sra. Mercedes Solanes Sra. Carlota Solé Sra. Cecília Solé Ibáñez Sra. Francesca Solé Ibáñez Sra. Ascensión Solé Puig Sr. Eduardo Soler March Sra. Elisabeth Soler Rellui Sra. Dolors Soler Rexach Sra. Glòria Sora Margalef Sra. Carme Soriano Anoro Sr. Alberto Stampa Sra. Verena Stolcke

2 8

Sra. Cristina Suñol Esquirol Sra. Maria Isabel Suriol Sospedra Sra. Carmen Tabuenca Ibáñez Sra. Maria Talavera Companys Sr. Adrià Targa Sr. Joaquim Targa Cuyás Sra. Isabel Tato Sra. Lourdes Teixidó Masip Sra. Mercè Tena Aubiol Sr. Joan Carles Theilacker Pons Sra. Maria Luz Tiffon Domènech Sra. Ma. Concepció Tintoré Ferrer Sr. Santiago Tintoré Ferrer Sr. Emili To Sr. Quim Tomás Abadía Sr. Francisco Torras Miraved Sra. Conxita Torrens Torrens Sra. Beatriz Torrents Rosés Sra. Clara Torres Sra. Mercè Travé Iglesias Sr. Isidre Tres Sr. Josep Maria Trullàs Graells Sra. Ma. Teresa Trullàs Pagès Sr. Francesc Tura Sanpere Sra. Rosa Turu Casao Sr. Ricardo Ubieto Mora Sra. Paloma Ubiña Lagos Sra. Inmaculada Umbert Millet Sr. Pablo Umbert Millet Sr. Pablo Usandizaga Sra. Begoña Usobiaga Artaloitia Sra. Mª Eulalia Valeri Soler Sra. Mari Valldeperas SucarratsSr. Enrique Vallés Balaguer Sra. Montserrat Vall-Llosera VilaplanaSra. Montserrat Valls Maqueda Sra. Mercedes Valls Maqueda Sr. Joan Antoni Vanrell Díaz Sra. Elisa Varela- Rodríguez Sra. Leonor Vázquez Molina Sra. Ma. Engracia Vázquez Valls Sra. Maria José Vendrell Pérez Sra. Marta Ventura Rozas Sr. José Verdú Sra. Ana Maria Vergés Fusté Sra. Montse Vergés Fusté Sr. Josep Maria Vergés Martí Sra. Maria Vergès Fargas Sra. Ma. Carme Viarnés Just

Sra. Elisabeth Vidal Maragall Sra. Ma Mercè Vidal Soler Sra. Carmen Vila Aldrufeu Sr. Miquel Vila Obradors Sra. Pepita Vilà Segura Sra. Consuelo Vilanova de Maristany Sra. Mercedes Vilanova Ribas Sr. Francesc Vilardell Viñas Sra. Maria Villà Guille Sra. Rosa Villalonga Sr. Juan José Villanueva Regne Sr. Jordi Vinyals Sabés Sra. Maria Virgili Sra. Gabriela Von Trotha Sra. Lola Wilhelmi Lizaur Sr. Jordi Xena Ballada Sra. Montserrat Xicota Martínez Sr. José Mª Yagüe Díez de tejada Sra. Teresa Yagüe Torralba Sra. Ursula Zantop Sra. Rosario Zapatel Moreno ARM, S.L. G.E.P.A.L., S.L. Grafiko, S.L.

Schubert, Beethoven

Mitsuko uchidaLa gran dama

del pianodijous, 13 de novembre de 2014, 20.30h · PALAu de LA mÚsiCA

“El encanto de Mitsuko Uchida” César López El Periódico 13/11/2009

“Un ejercicio de libertad, inteligencia y honestidad artística” Javier Pérez Senz El País 12/11/2009

entrAdes A LA vendA!

www.ibercamera.com

3 0

Edició: Ibercamera S.A. Disseny gràfic: MuchoImpressió: Grafiko

Ibercamera és una empresa de:

Mitjà oficial:

Col·laboració:

Altres col·laboradors:

Si voleu col·laborar amb nosaltres, contacteu amb: Elisenda Ayats: eayats@ibercamera.com

KoobinSundisa

Amb el patrocini de:

Amb el suport de:

Dipòsit legal: B 23336-2014Preu: 2€ I.V.A. inclòs

Gran Via 636, 1r 2a , E - 08007 Barcelona – F. 93 302 61 89 – ibercamera@ibercamera.com

www.ibercamera.com - T. 93 317 90 50