’l HostalButlletí d’informació ciutadana del’Ajuntament dels Hostalets de Pierola_____________

Any 2 novembre 2008- febrer 2009Exemplar gratuït_____________

04

Presentat l’informe del’Auditoria delsanys 2006-2007La Fundació RocaCassola posa en marxala residència per a lagent gran

Als Hostalets, ja som orgànics

2 | l’Hostal_04

recepció

quest 2009 serà un anyd’activitat al nostremunicipi. Veurem l’inicide diferents obres queafectaran moltdirectament el centre

neuràlgic del poble i diferents carrers queencara avui estan per urbanitzar. Tambéserà l’any en què projectes eternamentanunciats, com per exemple la residènciaper als nostres avis, començaran acaminar de manera decidida i deixaran deser una reiterada promesa electoralsempre ajornada.De tot el que es preveu fer o iniciar, entrobareu una informació més detallada enaquest nou número de l’Hostal.Ha arribat el moment de veure i notar les«incomoditats» que provocaran l’execucióde les diferents obres, per això demanemdes d’aquest moment la pacièncianecessària tot pensant en el resultat finalper damunt de la molèstia puntual.Aquest programa d’actuacions, aquestarealitat, serà doncs una respostademolidora per als amants de la ficcióobsessionats a incidir en l’immobilismedel govern dels Hostalets de Pierola. La

nostra aposta és, com hem dit moltesvegades, molt poc espectacular en titularsperò en canvi molt més directa enl’assoliment dels objectius i somconscients que quan aquests surten a lallum provoquen reaccions irades i moltpoc afortunades.Davant d’aquesta situació incontestabletothom va prenent posicions, i esticconvençut que la majoria de ciutadans, demanera més pública o més privada, vareconeixent la tasca feta, va veient que lescoses surten i que el poble va prenent uncaire diferent, que la serenitat i el senys’imposa amb respostes tan contundents,com ho són els fets consumats, alsdiferents atacs tan desesperats compolíticament comprensibles. Us convido, doncs, a entrar a aquestHostal per conèixer tot el que us estempreparant per aquest 2009. Us demano també predisposició peranalitzar-ne el contingut, sensecondicionants i, si s’escau, critiques, tantbones com dolentes, com diu un bonamic meu: si es fan amb sentit positiu,totes son benvingudes.Bona lectura!

Publicació gratuïta d’informació ciutadana

l’HostalAny II_Número 4

Jordi CalpeAlcalde dels

Hostalets de Pierola

«La nostraaposta ésmolt pocespectacularen titulars,però moltmés directa en l’assolimentd’objectius»

Edita: Ajuntament dels Hostalets de Pierola.Disseny, redacció, edició i maquetació:

«decasualitat», serveis editorials.Il·lustracions: Carlos García i Esther Sanahuja. Fotografìes: Jordi Castells, Lluis Juan Samsó,

Albert Duran, Simone Bini (imatge de Rivalba)i «decasualitat».

Impressió: Unigrafic, SL. Vilanova del Camí.Contacte: revista.hostal@gmail.com

Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a unallicència Reconeixement 2.5 de Creative Commons, si nos’indica el contrari. Se’n permet la reproducció,distribució, comunicació pública i la transformació pergenerar una obra derivada, sense cap restricció sempreque se’n citi el titular dels drets (autor, revista l’Hostal i/oAjuntament dels Hostalets de Pierola). Aquesta obra, o elcontingut que se’n derivi, no pot ser emprada amb finscomercials.

AQuan la realitat supera la ficció

’l HostalButlletí d’informació ciutadana del’Ajuntament dels Hostalets de Pierola_____________

Any 2 novembre 2008- febrer 2009Exemplar gratuït_____________

04

Presentat l’informe del’Auditoria delsanys 2006-2007La Fundació RocaCassola posa en marxala residència per a lagent gran

Als Hostalets, ja som orgànics

novembre 08-febrer 09 | 3

sumari | novembre 2008-febrer 2009

2

3

Recepció

Sumari

20 ConsistoriEspai destinat a la lliure participació dels grups polítics presents al’Ajuntament

36 D’apropElena JunyentFarmacèutica dels Hostalets

22-23 La preguntaCom aconseguir que el municipisigui un model de sostenibilitat?

28-29 CanallaTransgènics, un perill perl’agricultura tradicional

30-31 LlocsEscola Renaixença: una joiamodernista

32-33 Entitats | Societat

34 Professionals

35 Informació útil

24-27 Festes de NadalUn repàs gràfic per les festes de Nadal 2008-2009

21 Agenda

4_19 Municipi4_Governació i Hisenda

8-11_Urbanisme

11-15_Cultura

16-17_Medi Ambient

17_Acomiadament

18-19_Sóc orgànic Panoràmica del poble des de l’Avinguda dels Hostalets

pàgs. 18 i 19

pàgs. 24 a 27

Portada

pàgs. 30 i 31

4 | l’Hostal_04

municipi | GOVERNACIÓ I HISENDA

El passat dimarts 10 de febrer, van com-parèixer els professionals que van audi-tar els comptes dels anys 2006 i 2007.L’Ajuntament va ser auditorat pel Sr.Lluís Fontanella Masana, i l’empresamunicipal, Hoserpi SLU, pels Srs. ManelTell Sauret i Carles González Oliver.Les explicacions dels informes van sermolt tècniques, pel llenguatge tècnicd’aquests, però van posar de manifestun seguit de punts que cal tenir encompte i que “grosso modo”planteja-ren:1- L’evidència d’un clar desgovernen els tràmits i gestions municipals.Durant els anys consultats, fins a un70% dels pagaments no estaven sig-nants convenientment, de manera queels pagaments no van ser controlats perqui en tenia l’obligació, fet que denotaun clar desinterès de les pròpies respon-sabilitats.2- La manca de justificació docu-mental de diversos pagaments, l’im-port dels quals ascendia a més de200.000 !.3- Imports sense justificar. Amb mo-tiu de la marxa atlètica es va retirar unimport de 14.100 euros, quevan ser gestionats per unparticular (integrant delConsell d’Administració d’-Hoserpi) i que posteriormentno van ser justificats ni comni per a què havien estat em-prats.4- Irregularitats en lesnormes de contractacióde l’administració.5- El pagament d’una fac-tura de difícil justificació isense la retenció fiscal co-rresponent. L’existènciad’una factura pagada perendavant a un professional,per import superior a 40.000!, sense que es determinésamb claredat la motivació dela mateixa, sense el procésprevi de contractació de ser-

veis i sense que s’hi hagués aplicat la re-tenció d’impostos corresponents.6- Pagaments a través d’Hoserpi,SLU, eludint els tràmits habituals.L’empresa municipal Hoserpi va fer paga-ments que corresponien a l’Ajuntament,eludint la intervenció establerta per aaquest tipus de tràmits, de manera ques’encobrien les mentides dites en infor-mar del cost del viatge a Sevilla.7- La irregular situació laboral delConseller delegat d’Hoserpi. Unmembre del Consell d’administració d’-Hoserpi va ser contractat amb caràcterlaboral i enquadrat en el grup de cotitza-ció 7 (auxiliar administratiu), tot i que elseu càrrec era el d’únic Conseller Delegatde l’Empresa i en conseqüència no co-rresponia la seva afiliació a la SeguretatSocial en el règim general de treball, al-

menys com a treballador per comptealiè.8- La irregular indemnització i aco-miadament del Conseller delegat d’-Hoserpi. Que aquesta persona va perce-bre indemnitzacions per acomiadamentquan no n’hi corresponien, sense que, amés, hagués estat cessat dels seus cà-rrecs societaris i sense que el Conselld’Administració (únic òrgan societari perdamunt d’ell) prengués la decisió d’aco-miadar-lo i en contra del contingut delsEstatuts Socials que prohibeixen explíci-tament les indemnitzacions en motiu delcessament dels membres del Consell.

ConclusionsAmb tots aquests elements els auditorsvan manifestar que el resultat de l’audi-toria és desfavorable i que, si s’haguéstractat d’una empresa privada, ells, te-nint presents les carències detectades,no haurien volgut emetre informe decap mena. Tenint en compte les irregula-ritats greus que han evidenciat els infor-mes, l’equip de govern ha pres la decisióde traslladar a la fiscalia els resultats per-què actuï segons el seu criteri.

Les irregularitats en elprocés de pagaments i lamanca de part de ladocumentació són algunsdels punts més rellevantsdels informes

Es presenta l’informe deles Auditories fetes sobrela gestió de 2006 i 2007

Imatge de la presentació que van fer els auditors a qui es va encarregar l'estudi.

Pressupostos“anti-crisi” per al 2009

En el ple del passat 22 de desembre es vafer l’aprovació inicial de la constitució i elsestatuts de la Fundació Roca Cassola. Envirtut de l’acord entre l’Ajuntament delsHostalets de Pierola i les germanes RocaCassola s’inicien els tràmits que han de ferpossible la futura residència per a gentgran que s’ubicarà als terrenys cedits perles germanes Roca Cassola, als terrenys si-tuats a la cruïlla entre els carrers Abat Es-carré i la Ronda de Ponent.

La FundacióEls estatuts de la Fundació estableixenque, pel que fa a les places disponibles, esgaranteix la preferència dels veïns del mu-nicipi i es defensa la presència de la parrò-quia en el si de l’organisme gestor de laFundació, per expressa petició de les ger-manes que han cedit els terrenys. Segonsaquestes, l‘experiència de l’actual mossèndel municipi en la gestió d’aquest tipus

d’instal·lacions suposa un valor afegit alprojecte.En funció de les previsions establertes, laresidència per a gent gran haurà d’estarenllestida en dos anys.El grup del PSC va votar en contra delprojecte al·legant que el model escollitno és totalment municipal i que la Fun-dació no hauria de comptar amb la par-ticipació de la parròquia, en tant queaquesta no aporta res i perquè es tractad’una entitat privada.

Al·legacions de darrer momentL’aprovació inicial de la Fundació Roca Cas-sola es va veure aturada per l’al·legaciópresentada pel grup socialista amb data de12 de febrer de 2009, en la qual exposa-ren la voluntat d’impugnar els estatuts deconstitució de la fundació adduint diversosarguments. Entre d’altres, es sol·licitavauna nova redacció dels seus estatuts i la su-pressió de la figura del rector catòlic al con-sell de la fundació i el patronat. Les al·lega-cions no han estat admeses a tràmit entrobar-se fora del termini legalment esta-blert. El ple del 6 de març va aprovar defi-nitivament la constitució de la Fundació.

L’Ajuntament dels Hostalets de Pie-rola va aprovar el 28 de novembreuns pressupostos pel 2009 marcatsper la contenció i el retall de la des-pesa administrativa i l’increment imillora de les inversions en serveisper al ciutadà.Els pressupostos presentats en ple iaprovats per majoria, amb el vot encontra del partit socialista, preveuenl’increment del 14% en despesesordinàries respecte als de 2008, finsun total de 3.706.210 euros.

Desglossament per partidesEn el desglossament per partides,destaca el descens de la que co-rrespon a despeses de representa-ció (-4%) i de personal (-11%) i elssignificatius augments de les quecorresponen a Urbanisme, Salut,Medi Ambient (que computava laimplantació del sistema de recolli-da de la fracció orgànica durant el2009) i Educació (que inclou elmanteniment i protecció de les no-ves instal·lacions, així com la con-tractació de més personal docent ila consolidació dels programes queja s’apliquen, com la gratuïtat delsllibres de text, entre d’altres).En total, els pressupostos per 2009preveuen un augment del 41,7%en despeses dirigides a serveis peral ciutadà.

Pressupostos per a cada àreaAquest any, els pressupostos s’hanelaborat assignant a cada àrea lesdespeses que li corresponen en fun-ció de les tasques que desenvolupensegons els seus plans d’actuació. Elnou repartiment de les proporcionsde despesa municipal és ara més fi-del a la realitat de cada àrea

La Fundació Roca Cassola,primer pas per a laresidència de gent granLes germanes Roca Cassolacedeixen al municipi elsterrenys on s’ubicarà lafutura residència

Imatge dels terrenys cedits per les germanes Roca Cassola.

El passat 11 de febrer l’Ajuntament il’empresa Cespa van signar un nouconveni de col·laboració per a la novainstal·lació de gestió de residus,Ecoparc IV, i per al control i seguimentde la cel·la de residus salins que hi ha a

l’abocador de Can Mata.Amb el nou acord s’ha aconseguitincrementar fins a 2.000.000 d’eurosl’import en compensació de l’aboca-

ment indegut de salins que va tenir llocentre els anys 1995 i 1997.

Més dinersA aquest import, que ha suposat unincrement de més d’1.300.000 ! res-pecte al conveni plantejat per l’anteriorequip de govern, cal sumar-hi la revisiódel preu per tona abocada dels residusprovinents de fora de l’ÀreaMetropolitana.L’Ajuntament ha volgut prioritzar igarantir unes correctes mesures deseguiment de la cel·la de salins, per tald’assegurar-ne el manteniment i, alho-ra, garantir el control del seu estatdurant els propers anys.Les noves mesures de control de l’ac-tual dipòsit preveuen ampliar el progra-ma de seguiment dels assentaments alvoltant de la cel·la de confinament deles escòries de sals d’alumini lixiviades ide les emissions gasoses, particular-ment d’amoníac i de sulfur d’hidrogen. Aquestes mesures evitaran que no se’nderivi cap problema de seguretat futur.A més de les mesures de control, si nos’hagués subscrit el nou acord, el muni-cipi hauria deixat d’ingressar-se uns 4milions d’euros.

Una nova plaça per a la zona escolarLa nova plaça, al costat de l’escola ila llar d’infants, es va finalitzar elpassat mes de novembre i és resultatdel treball conjunt de les regidoriesd’Urbanisme, Governació i MediAmbient. L’obra, projectada pels ser-veis tècnics d’Urbanisme, ha estatexecuatda per l’empresa municipalHoserpi.Les obres d’adequació i enjardina-ment d’aquest espai han estat exe-

cutades per personal de la brigadamunicipal, fet que ha contribuït aminimitzar els costos de l’obra, entant que no s’ha hagut de contrac-tar personal específic per dur-la aterme.En aquest espai, s’hi ha projectat unespai de jocs infantils i una zona derepòs amb bancs, envoltada amb te-rra de sauló i vegetació, on s’hanplantat espècies aromàtiques autòc-

tones. L’espai vol covertir-se en una zona aïllada deltrànsit rodat que facilitil’entrada i sortida delsalumnes i l’espera dels pa-res. Aquesta nova infraes-tructura forma part delprojecte integral de millorai reforma de la zona adja-cent a les escoles i que pre-veu també l’asfalt de laRonda de Ponent, la novaplaça amb l’obertura delcarrer Prat d la Riba, etc.

6 | l’Hostal_04

municipi | GOVERNACIÓ I HISENDA

La font del Comú esprotegeix dels actesde vandalismeA resultes dels continuats actes de vandalis-me ocorreguts a la instal·lació de la font delComú, l’Ajuntament ha adoptat novesmesures per tal d’evitar el deterioramentd’aquest espai. Amb el tancament del perí-metre de la font per la zona que llinda ambels horts (part del darrera de la font) es volreduir el nombre d’incursions i de desper-fectes. A més, es modernitzarà el sistemade videovigilància per tal de controlar l’in-dret que romandrà tancat entre les 22h i les8h.Per tal d’evitar molèsties als veïns propieta-ris dels horts se’ls facilitaran claus perquèpuguin transitar lliurement per la instal·lacióencara que aquesta resti tancada al públic. Imatge de la nova plaça, acabada el mes de novembre.

Signat el nou conveniamb Cespa

D’esq. a dreta, Genoveva Català (ARC), Jordi Calpe i Rosa Forcada (Cespa) signant el conveni.

El nou acord aportamesures de control iseguiment de la cel·la desalins i més compensacions

novembre 08-febrer 09 | 7

Noves tarifes del’aigua pel 2009 L’empresa municipal Hoserpi, SL, gestoradel servei municipal d’aigües del municipi,ha incrementat l’import de les tarifes del’aigua. Així, Al nucli urbà, el preu de la tari-fa per als trams de fins a 22 m3 i el de 22a 60 m3, s’incrementen en 0,02 cèntims(de 0,38 a 0,40 ! i de 0,50 a 0,52 !, res-pectivament); i el tram de més de 60 m3ho fan en 0,03 cèntims (de 0,65 a 0,68 !).De la mateixa manera, l’Agència Catalanade l’Aigua, aplica les noves tarifes per alstrams de tipus domèstic 1r, a 0,3921 !, eltipus domèstic 2n, a 0,8306 ! i el domès-tic 3r, a 2,0765 !. Es manté la quota demanteniment amb el mateix cost, de 6 !.

S’estrena la novaimatge corporativamunicipal L’Ajuntament reinterpreta la imatge delmunicipi, mantenint-ne els elements del’escut, però simplificant-ne el traç i moder-nitzant el conjunt amb l’elecció d’un colorcorporatiu inspirat en les tonalitats querecull la nova carta de color municipal. Lanova imatge ja s’utilitza plenament en lacomunicació interna de l’Ajuntament i pro-gressivament s’anirà aplicant en l’externa.

La ventada del generobliga a interveniren vàries zones

El passat 24 de gener Els Hostalets dePierola va viure un temporal de ventextrem, que també va afectar altrespobles de Catalunya.Durant la jornada la pràctica totalitatdels efectius municipals, tant el perso-nal de la brigada com els efectius de lapolicia municipal, van efectuar inter-vencions a diferents punts del munici-pi i les urbanitzacions per tal d’ajudarels veïns en les tasques de neteja delsespais afectats per la forta ventada.Des del matí del mateix dissabte es vainstal·lar a l’Ajuntament un comitè decrisi i seguiment del temporal on esvan atendre més de 70 trucades, ambconsultes i avisos referents a talls dellum i incidències.A més, per tal de garantir la seguretatdels veïns es va establir un dispositiud’actuació per tallar carerrs afectats,deixant rondes de trànsit al municipi ia les urbanitzacions.A caua dels desperfectes a la xarxa

de subministrament elèctric el muni-cipi va passar unes 10 hores sensellum i alguns veïns, tant del nucliurbà com de les urbanitzacions, novan veure restablert el servei fins tresdies després.Dilluns 26 de gener es va obrir unpunt d’atenció a Can Fosalba i el dia27 de gener a Serra Alta per tal d’a-tendre i gestionar les incidències queles fortes ventades van ocasionar alscarrers i cases del municipi.Pel que fa al nucli urbà, els tres puntsmés afectats per la ventada van ser elparc de Cal Ponsa, els carrers EladiConde i adjacents i la zona delSerralet, al costat de Can Valls. A lesurbanitzacions, els desperfectes vanser sobretot a nivell de danys interns aparcel·les i tanques. Pel que fa aPierola també s’hi va registrar algundany important, en especial a unroure de la plaça.A resultes d’aquesta situació extraordi-nària, l’equip de govern va aprovar perunanimitat en el ple del 30 de gener,com a assumpte sobrevingut, unamoció d’urgència per eximir dels tri-buts municipals les persones ambimmobles o béns afectats per l’abastde la ventada.

Mostra dels desperfectes ocasionats per la forta ventada.

La força del vent vaproduir la caiguda demolts pins blancs, tant al municipi com a lesurbanitzacions

Las Regidories de Medi Ambient iGovernació han planificat renovar els vehi-cles vells de la secció de jardineria per unsmoderns vehicles elèctrics. Amb aquestamesura es vol reduir l’impacte mediam-biental dels vehicles i fer-los més eficientsenergèticament. Amb aquesta finalitat s’hademanat una subvenció al Departament deMedi Ambient de la Generalitat deCatalunya amb la intenció que aquestacobreixi el 90% del cost dels nous vehicles.El Departament de Medi Ambient ha con-cedit una subvenció de 13.800 ! destinatsa renovar la flota de vehicles.

L’Ajuntament repuna subvenció permodernitzar elsvehicles

Les obres per asfaltar el tram de la Ron-da de Ponent fins al carrer de l’Esglésiacomençaran durant el mes de març i es-tà previst que finalitzin per la Festa Ma-jor de 2009.Amb aquest calendari, es preveu que al’inci del curs escolar 2009-2010 aques-ta zona quedarà ordenada i consolida-da, com també ho estarà l’entorn de lescases de promoció municipal que ac-tualment encara estant en construcció.Les obres de pavimentació inclouen lapart de la Ronda de Ponent al costat dela llar d’infants, el carrer Anoia i partdel carrer Prat de la Riba, que enaquests moments encara s’ha d’obrir ipavimentar.El projecte de millora de la zona incloula urbanització del carrer Eladi Conde ide tots els carrers adjacents (des del ca-rrer Montserrat fins al final d’Eladi Con-de), a partir del mes de setembre, demanera que tota la zona quedarà asfal-tada a l’inici de 2010.Per tal de facilitar l’accés a la llar d’in-fants mentre durin les obres d’asfalt dela Ronda de Ponent, es preveu habilitarun accés provisional a la instal·lació, através de la nova plaça enjardinada quehi ha just al costat.El preu de licitació d’aquesta obra erade 466.582,39 ! (sense IVA) i ha estat

adjudicada, segons acord de junta degovern, per un import de 380.264,65 !(sense IVA).El tram de la Ronda de Ponent es conti-nua amb llambordes, d’un estil similaral que hi ha al carrer de l’Església.El projecte d’urbanització de l’entornde l’escola i la nova llar d’infants preveutambé la creació d’una nova plaça, en-tre els carrers Ronda de Ponent i Prat dela Riba, que comptarà amb una zona detransició, amb bancs, arbres i zona d’a-parcament. Aquest nou espai comple-mentarà la zona enjardinada de la novaplaça que s’ha fet al costat de l’escolai la llar d’infants.

8 | l’Hostal_04

municipi | URBANISME I URBANITZACIONS

Durant la segona quinzenade març està previst quecomencin les obres de lanova deixalleria municipalque s’ubicarà a la zona delpolígon industrial, als ter-renys municipals que hi haentre els carrers Progrés,Indústria i Ciència.L’obra, inicialment licitadaper 210.354,53 ! (senseIVA), ha estat adjudicadafinalment per un importtotal de 170.387,17 !

(sense IVA).A més de l’arranjament del’espai on han d’ubicar-seels contenidors específicsper a la recollida i selecció

dels diferents tipus dematerials, en aquesta pri-mera fase d’execució s’en-jardinarà el perímetre de lainstal·lació per tal de reduirl’impacte visual que aques-ta pugui tenir des delcarrer.L’enjardinament de tot elperímetre preveu plantarespècies ecosostenibles iarbres per tal que lainstal·lació quedi totalmentintegrada en l’entorn deforma que aquest espaiesdevingui una zona detransició entre la part d’úsindustrial i l’altra, destinadaa ús residencia.

Urbanització de laRonda de Ponent i els carrers adjacents

Rond

a de P

onen

t

Carre

r Pra

t de

la R

iba

Carrer Anoia

Vista aèria de la simulació de la futura deixalleria municipal.

La reordenació de lazona al voltant de lal’escola i la llar d’infantsobrirà un nou espai depasseig al poble i uncarrer, fins ara inexistent:el Prat de la Riba

L’obra ha estat adjudicada per 170.387,17 !

Nova plaça1_ Llar d’Infants2_ Plaça amb bancs i arbres3_ Zona d’aparcament

1

2

3

Es posa en marxala nova deixalleria

novembre 08-febrer 09 | 9

L’entitat col·laboradora de manteniment iconservació de la urbanització Can Fosal-ba va presentar una petició a la Regidoriad’Urbanitzacions el passat mes de setem-bre, sol·licitant que s’instés la Generalitat

a aprovar l’ampliació de la zona de segu-retat de la urbanització, per tal d’evitarpossibles incidents amb els caçadors.Després de l’informe favorable de latècnica de Medi Ambient lliurat als Ser-

veis Territorials del Departament de Me-di Ambient i Habitatge per tal d’ampliarla zona de protecció de les urbanitza-cions Serra Alta i Can Fosalba, al ple delpassat 22 de desembre la regidoria deMedi Ambient va proposar sol·licitar ladeclaració de la zona de seguretat delsterrenys compresos entre Serra Alta iCan Fosalba, ampliant la franja de pro-tecció existent.Amb aquesta mesura, s’ha aconseguitdonar major seguretat dels veïns de lesurbanitzacions davant possibles incidentsper la proximitat de les zones de caça.

S’amplia la franja de protecció de Can Fosalba

L’Ajuntament s’ha fet càrrec d’una actua-ció de manteniment dels camins dels Bos-cos de Can Rovira i de Can Martí de l’Es-tela, per tal de reparar el deficient estaten què es trobaven. Aquesta actuació hapermès eliminar algun punt negre exis-tent, així com reordenar els punts on l’ai-gua deteriorava les zones de pas. Es pre-veu també que durant els propers mesoses farà una nova actuació de manteni-ment dels carrers de Can Fossalba i SerraAlta en aquells punts on el ferm està enmal estat. Aquesta actuació complemen-tarà les obres de l’any 2008, les quals handonat uns resultats molt favorables ja queels punts arranjats es mantenen encara.

Milloras als camins de lesurbanitzacions

Manteniment de la franja perimetralde Serra Alta i Can Fosalba

Cartell de senyalització d’una zona de caça.

Es preveu que al llarg d’aquest tri-mestre es duguin a terme les tas-ques de manteniment de la franjaperimetral de les urbanitzacions deSerra Alta i Can Fosalba.Per fer aquestes tasques,l’Ajuntament ha rebutde la Generalitat deCatalunya una subven-ció de 23.000 !.L’Ajuntament realitzaràsubsidiariament el man-teniment de l’Estessadadesprés de l’acord subs-crit en l’assemblea del’Entitat de Conservació-que va comptar amb la

presència d’Alcaldia i les regidoriesimplicades- i la renúncia dels veïns ala realització d’aquesta tasca enfavor de l’Ajuntament.

Vista parcial de la urbanització Serra Alta.

El govern central va aprovar per decretllei el 28 de novembre de 2008 unalínia de subvencions del Fons Estatalper a inversions locals destinades alsajuntaments per tal d’incentivar ipotenciar les obres en infraestructutresmunicipals –coneguda com el fonsd’en Zapatero-. Amb aquesta iniciativaes busca activar el mercat laboral en unmoment de crisi, fomentant l’ocupa-ció, en especial de col·lectius de riscd’exclusió social, com ara parats dellarga durada, dones o persones majorsde 45 anys.Aprofitant aquesta font extra de finan-çament, l’Ajuntament dels Hostaletsde Pierola va sol·licitar al Ministerid’Administracons Públiques la conces-sió d’una subvenció per tal de dur aterme el projecte de restauració i ade-quació de la Torre del senyor Enric(antiga seu municipal) per tal d’ubicar-hi espais polivalents que puguin serutilitzats per a desenvolupar-hi activi-tats de diferent caire.L’Ajuntament ha rebut un total de392.737 ! d’aquesta línia de subven-cions, que aniran destinats a les obresde reforma i rehabilitació de l’edifici.Aquest projecte, que ja estava previsten el pla d’obres d’aquesta legislatura,podrà fer-se abans del previst gràcies aaquesta aportació de capital delgovern.El projecte de reforma de l’edifici pre-veu la supressió de l’escala interior de

l’edifici, per tal d’aprofitar al màximl’espai interior disponible. L’escala esconstruirà a l’exterior de l’edifici, junta-

ment amb l’ascensor, de manera quel’accés serà per la banda que llindaamb l’edifici de Cal Maristany.

10 | l’Hostal_04

municipi | URBANISME I URBANITZACIONS

392.737 ! del FonsEstatal per ainversions localsL’Ajuntament aprofitarà`la injecció de capital perrehabilitar i remodelar l’edifici de la Torre del Sr. Enric

Vista lateral de l’edificion es mostra la part novaon hi haurà l’escala i l’ascensor.

Vista frontal de lafaçana des delcarrer Mestre J.Lladós.

Remodelació de la Torre del Sr. Enric

novembre 08-febrer 09 | 11

La Junta de Govern del 5 de febrerva aprovar el projecte de remodela-ció i ampliació de l’edifici de CalMaristany per ubicar-hi la nova Aulade Música.En breu es convocarà tots els inte-ressats a l’exposició del projecteque preveu l’ampliació de l’espaidestinat a l’Aula de Música teninten compte la previsió de creixementdel nombre d’usuaris i l’adaptacióde la futura instal·lació a la norma-

tiva que s’aplica per a aquelles ins-tal·lacions que siguin de caràctermunicipal, com està previst queacabi sent l’Aula de Música.

Aquesta intervenció pretén superar lesbarreres arquitectòniques existents,adapatant l’edifici a la normativavigent i redordenant l’espai interior pertal d’aprofitar-lo al màxim.

Sales polivalentsA la planta baixa s’hi ubicarà una salaper a exposicions i conferències (per aaquelles que necessitin un espai menorque l’Auditori). A la planta primera, s’hihabilitaran sales polivalents destinadesa activitats de caràcter cultural, de for-mació i esportives. Cada planta dispo-sarà de serveis propis.Aquesta obra té un termini d’execucióde 9 mesos i haurà d’estar acabadaabans de l’1 de gener de 2010.Actualment, ja està aprovat el projectei en breu s’adjudicarà a aquellesempreses que compleixin amb elsrequisits previstos segons els baremsque marca el decret llei. Dels 100 puntsals quals poden optar les empreses, caltenir present que el 50% és en concep-te de la capacitat d’ocupació queaquestes puguin generar.Dins el pla d’obres previstes per aaquesta legislatura, es contempla larenovació dels edificis propietat muni-cipal així com l’obertura de Cal Ponsa atothom, actuacions que potenciaran elcentre del poble i contribuiran a revita-litzar-lo econòmicament i culturalment,amb una gran zona de vianants, depasseig i esbarjo.

El projecte de Can Roviraltaja disposa de finançament

El departament de turisme de la Ge-neralitat de Catalunya a finals dels2008 va concedir 64.000 ! a l’Ajun-tament dels Hostalets de Pierola perdur a terme un projecte estratègic i un

preprojecte de museïtzació del futurCentre d’Interpretació Paleontològica.Per desenvolupar aquest projecte esva signar un conveni de col·laboracióamb l’empresa Estoa, especialitzadaen aquest tipus d’estudis.A la subvenció rebuda per part de laGeneralitat pot sumar-s’hi l’importsol·licitat a les subvencions FEDER2009-2011 (Fons Europeu de Desen-volupament Regional), presentada el20 de gener de 2009.

Vista des de lapart del darrerade l’edifici.

Façana d’entrada a Can Roviralta. Accés pel c/ Aureli Roviralta.

L’edifici serà la seu del futur Centred’InterpretacióPaleontològica dels Hostalets de Pierola

EDUCACIÓ I CULTURA

Les obres per a la futuraescola de Músicacomençaran aquest any

L’agermanament entre diferentsestats de la Unió busca afavorir elsentiment d’integració dins unmateix espai, l’europeu, i consolidarels llaços entre diferents cultures itradicions. D’aquesta manera esbusca potenciar un intercanvi debéns intangibles tals com tradicions,cultura, llengües i patrimoni perenfortir els llaços d’amistat entre elsintegrants del marc europeu.

Agermanament amb RivalbaEn el cas del nostre municipi es vaescollir la població de Rivalba,situada al nord d’Itàlia, prop de laciutat de Torí, per les seves simili-tuds respecte Els Hostalets: són dospobles “petits”, de tradició vinícolai pròxims a grans ciutats.Així, el mes de juny de l’any 2003,s’establí aquest agermanamentamb el viatge d’un grup de veïnsdel municipi a Rivalba on es va sig-nar aquest acord de cooperació iintercanvi entre els dos municipis.El maig de 2004 van ser els rival-bencs qui van venir a visitar el nos-tre municipi i, un any després, unacomitiva d’Hostalets va tornar avisitar les terres italianes.Després d’aquestes visites, no

s’han fet més actes de trobada i/ointercanvi entre els dos municipis.

Una nova etapaÉs per això que l’actual Ajuntamentvol fer una consulta popular a totsels veïns del municipi en relació a lavoluntat de continuar o no ambaquest agermanament, dotant-lod’un projecte sòlid i coherent queserveixi als habitants dels dos muni-cipis per créixer en el coneixementde les tradicions i la cultura mútua.Actualment, es dóna per feta lafase de coneixença del territori i el

El passat 12 de desembre es van reunir al’Ajuntament representants de lesAssociacions de Veïns de les urbanitza-cions amb els representants municipals(regidora de Cultura i el tècnic cultural) perproposar la constitució de les correspo-nents comissions de festes a cada urbanit-zació per tal que aquestes gestionin i orga-nitzin els diferents actes lúdico-festius decada urbanització.Aquestes comissions funcionaran demanera independent a cada urbanització,amb pressupost propi, la qual cosa perme-trà que gestionin directament les festes iactivitats dels barris, tal i com ja fa la comis-sió de festes dels Hostalets amb els actesfestius del nucli urbà.

12 | l’Hostal_04

municipimunicipi | EDUCACIÓ I CULTURA

Després de la reunió de participació feta elpassat mes de novembre es va acordar laconstitució de la Comissió d’esports delsHostalets de Pierola. Aquesta comissió téper objectiu l’organització d’activitatsesportives i de promoció de la pràctica del’esport al municipi, tals com: el Crosscomarcal-cursa esportiva del municipi, lafesta de l’esport i el Triatló, entre d’altres.A banda d’aquestes activitats, la comissiódeixa la porta oberta a la resta d’entitatsesportives federades del poble l’organitza-ció i gestió d’esdeveniments esportius decaràcter competitiu com: pràctica de fut-bol, escoles esportives, etc.La comissió disposa d’un pressupost queha estat repartit entre cadascun delsesdeveniments que s’organitzaran, i laseva gestió és autònoma i sobirana pelque fa a la presa de decisions en relacióals actes esportius, així com de la sevaorganització.A més de la regidora d’esports i del tècnicdel departament, que actuen com aenllaç municipal, els membres que inte-gren la comissió són, per ordre alfabètic:Ton Abad, Bestanist Cucurella, Pere Díaz,Jordi Faro, Xavi Forner, Jordi Julià, XavierPujol i Nico Sagrera. Col·labora tambéamb la comissió Daniel Vendrell.

Es constitueix laComissió d’esportsdels Hostalets dePierola

Noves comissionsde festes

S’ha preparat unqüestionari dirigit alsveïns per tal de conèixerquè s’espera per al futurde l’agermanament ambla població italiana

URBANITZACIONS

Vista general del poble de Rivalba.

Més a prop de Rivalba

El passat 7 d’octubre de 2008l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona,a través de la Direcció General dePatrimoni Cultural, van signar un conveniper elaborar un mapa del patrimoni cultu-ral i natural del municipi. El pressupost pera l’elaboració d’aquest mapa serà cofi-nanciat per l’Ajuntament, que assumirà el20% de l’import, per un valor de2.869,61 !, i la Diputació, que aportaràel 80% del cost, per un valor de11.478,43 !.Aquest mapa recollirà en un document totel patrimoni cultural del municipi. Inclouràdins aquest concepte tot el patrimoniimmoble (edificis, elements arquitectònics,etc.); el patrimoni moble (elementsurbans, objectes i col·leccions); el patrimo-ni documental (fons d’imatges, fons docu-mentals i fons bibliogràfics); el patrimoniimmaterial (festes, tècniques artesanals,tradició oral, música, dansa i costumari) iel patrimoni natural (zones d’interès natu-ral i espècies botàniques singulars). Uncop censats tots aquests elements, escrearan dos documents, un de públic(que serà consultable per tothom) i unde privat (per a ús intern del consistori).L’elaboració d’aquest mapa de patrimo-ni s’ha encarregat a l’empresa igualadina

ArqueoCat, especialitzada en aquestatemàtica, i que ha estat contractada per laDiputació de Barcelona.Per tal d’elaborar aquest mapa, l’empre-sa es reunirà amb diferents coneixedorsdel territori i convocarà una reunió ober-ta a tots els veïns del municipi per tald’explicar el projecte i recollir més infor-mació per continuar amb l’elaboració del’informe.Es preveu que el mapa estigui llest afinals de 2009 i s’hi inclouran les mesu-res de protecció i/o conservació que espuguin prendre per preservar el patrimo-ni del municipi. El cap de setmana del 14i 15 de març tindrà lloc una jornadasobre patrimoni ambactes per difondreaquest projecte.

novembre 08-febrer 09 | 13

El juliol de 2008, dins la convocatòria delConsell Català de l’Esport, l’Ajuntamentdels Hostalets de Pierola va sol·licitar unasubvenció per a la redacció del Mapad’Instal·lacions Esportives Municipals(MIEM) dels Hostalets de Pierola.Aquest document, que haurà de prepa-rar l’empresa Play Off Consulting, deter-minarà les infraestructures esportivesque necessita el municipi en funció de laseva activitat esportiva i de les associa-cions i entitats de caire esportiu que té.L’objectiu d’aquest estudi és recolzar lesfutures sol·licituds de subvencions per ala millora o la creació de noves infraes-

tructures esportives al Pla d’Infraestruc-tures Esportives de Catalunya (PIEC).El 5 de febrer de 2009 l’Ajuntament varebre la notificació de la concessió d’unasubvenció per valor de 3.000 !, destina-da a finançar el 85% del cost del projec-te del MIEM (mapa d’instal·lacions espor-tives municipals).El MIEM és una eina que defineix elsdèficits d’equipaments esportius, tem-poralitzant i quantificant un pla per acorregir-los.El Consell Català de l’Esport recomana

que cada municipi redacti el seu propipla, descrit en el MIEM.

Mapa d’instal·lacions esportives

S’elabora un mapa depatrimoni local per al municipi El futur document buscapreservar i difondre el parimoni cultural i natural dels Hostalets

folklore de les dues poblacions i, pertal que l’agermanament tinguimajor sentit, ara el que toca és pro-veïr-lo de continguts per reforçar elsintercanvis, apostant per la vessantmés social d’aquest agermanament.

Consulta popularAmb aquesta voluntat, el passat mesd’octubre es va fer un acte informa-tiu durant el qual es va acordar feruna consulta popular per saber quèvol el poble i què n’espera de l’ager-manament amb Rivalba. La consultaveïnal vol conèixer el grau d’assoli-ment dels objectius fundacionals dela unió i l’agermanament i determi-nar com ha de vehicular-se aquest ialtres possibles agermanaments enel futur.La idea bàsica és que un grup depersones, a títol personal o agrupa-des dins un col·lectiu, vulguin pren-dre la iniciativa de gestionar tot allòque tingui a veure amb l’agermana-ment social entre els dos municipis.Així, el projecte es concretaria enca-ra més i, a poc a poc, aniria prenentcos i forma amb més continguts iriquesa d’intercanvis. Amb aquestaconsulta s’espera copsar el parer dela població i aconseguir els volunta-ris necessaris per tirar endavantaquest projecte a través d’unacomissió que representi el poble il’Ajuntament.A més, en la reunió informativa es vaacordar que calia dotar les futurestrobades d’un caire més cultural queaposti per la mostra i l’intercanvi detradicions i costums per enriquir elpatrimoni dels nostres pobles. Unade les possibles vies d’actuació seriaque els intercanvis es fessin entreentitats de manera que en l’intercan-vi es mostressin les diferents formesde fer de cada cultura i quines activi-tats s’hi desenvolupen. També es vaincidir en el fet que les futures troba-des es vinculessin a actes festius odiades identitàries de cada poble pertal que l’intercanvi de tradicions i cul-tura fos real i es vinculés a les tradi-cions autòctones, participant activa-ment, tant en la preparació com enl’esdeveniment.∫Amb aquesta revista es reparteix unqüestionari pensat per determinarquina és la voluntat dels veïns enrelació a l’agermanament dels dosmunicipis. Podreu lliurar-lo a l’Ajun-tament fins a finals de març.

14 | l’Hostal_04

municipi | EDUCACIÓ I CULTURA

Després d’un més de proves ambusuaris, el dia 22 de desembre es vafer una reunió informativa a CalFigueres per donar a conèixer elsresultats de la prova pilot de la xarxaWiFi i informar que la xarxa ja que-dava oberta a tots els veïns.

Distribució del senyalEls resultats de la prova pilot hanestat molt satisfactoris i han permèsintroduir canvis i ajustaments a laxarxa per millorar la connectivitat delsusuaris. Les hores de major connecti-vitat dels usuaris són entre les 20 i les22h i, sobretot, els caps de setmana.L’Ajuntament distribueix el senyal através de les antenes instal·lades adiferents punts del municipi.Aquesta emissió és oberta i gratuïtaper a tots els usuaris que es donind’alta al servei i s’instal·lin l’antenareceptora. Un cop feta la instal·laciói amb les claus d’accés que es facili-ten a cada usuari, es pot disposard’un ample de banda que actual-ment s’ha ampliat a 10 megues ique permet la connexió a Internet ila interconnexió de tots els usuarisde la xarxa Guifi.net. La responsabi-litat de l’Ajuntament és únicament iexclusivament en allò que té relacióamb l’emissió d’aquest senyal i tot elque tingui a veure amb la sevarecepció i amb la configuració delsequips és responsabilitat de l’usuari.Les persones que volen diposar d’a-quest servei de connexió gratuïta aInternet només han de pagar perl’antena d’ús privat que és receptoradel senyal.L’Ajuntament ofereix aquesta xarxade manera gratuïta i oberta a tots elsveïns que ho desitgin i actua com a“proxy d’apadrinament públic”, ofe-rint la porta d’accés a Internet ambrestriccions pel que fa a les conne-xions P2P per garantir que els usuarisde la xarxa no accedeixin a platafor-mes i/o continguts que atemptincontra els drets d’autor de productesi/o continguts protegits per copy-right. Alhora disposa també d’un fil-

tre de pàgines negres que garanteixque els usuaris no accedeixin a con-tinguts no aptes o que hagin estatvetats per estaments oficials.A través de la xarxa Guifi.net ElsHostalets està enllaçat amb Mas-quefa i properament amb Piera,Vallbona i el Bosc de l’Àliga. En unafase posterior, ho estarem amb elBages i amb la xarxa de tot Cata-lunya. Aquesta connexió entre muni-cipis i nuclis de població permet quetots els seus usuaris d’aquesta xarxaestiguin interconnectats.

Donar-se d’altaPer connectar-s’hi només cal dispo-sar d’un ordinador i contactar ambl’instal·lador autoritzat, l’empresaIntercad de Piera, o bé adreçar-se al’Ajuntament i apuntar-se a la llistaque hi ha a la recepció. El temps pre-vist de la instal·lació de l’antena i laconnexió a la xarxa és variable idepèn, entre d’altres, de l’estocd’antenes així com de la disponibili-tat de l’instal·lador. Un cop sol·licitatel servei, serà l’instal·lador qui passa-rà per cada domicili per determinarel tipus d’instal·lació i els requisits decada vivenda, per ajustar el pressu-post a les necessitats de cada usuari.El pressupost bàsic és d’uns 125 !

de l’antena (l’augment de preu res-pecte al valor inicial anunciat és perla millora del nou software que evitaintrusions a la xarxa), més 5 m.(aprox.) de cablejat i la mà d’obrad’instal·lació; el total d’un paquetbàsic és d’uns 175 !. Lesinstal·lacions que requereixin majorcablejat o circumstàncies específi-ques podran veure modificat aquestpressupost.Pel que fa als edificis, és possible ins-tal·lar una antena col·lectiva percompartir-la entre tots els usuaris dela finca i només caldrà instal·lar-hi, amés de l’antena, un router (entre70-80 !) per tal de distribuir el sen-yal a tot l’edifici.Actualment, s’està instal·lant a per-sones que estaven a la llista d’espera.Durant l’any 2009 es preveu ampliarel radi d’emissió del senyal pergarantir la connexió a totes les xarxes.

Amb més de quaranta usuaris i tres tornsde classes diferents, les activitats de movi-ment i salut han esdevingut una iniciativade gran participació ciutadana, que desdel seu inici han anat guanyant partici-pants. Actualment, amb cinc grups dife-rents, les activitats es desenvolupen al’Auditori de Cal Figueres cada dilluns,dimarts i dijous, i un grup ho fa al CasalMontserrat de Can Fosalba. Els principalsusuaris d’aquestes classes són personesgrans i mares de família.

Els ajuts d’escolarització per als alumnesde centres educatius d’infantil, primària,secundària, batxillerat, cicles formatius icentres universitaris per al curs 2008-2009estan dirigits a totes les persones empa-dronades al municipi que els sol·licitin.Enguany s’han presentat un total de 342sol·licituds d’estudiants del municipi, quehan estat concedides en la seva totalitat,excepte 4 d’elles, que van ser presentadesfora del termini establert.Els pagaments dels imports d’ajuda s’hanfet en dos terminis: un, els primers dies dedesembre i la resta, a partir del dia 19 dedesembre, que sumen un total de38.833,23 !. L’any passat es van presen-tar 250 sol·licituds i se’n van desestimar 5,per un import global de 27.215,73 !.Aquest any s’ha notat un increment delsbeneficiaris de les subvencions perquè hiha més alumnes en edat d’estudiar i per-què ha augmentat el nombre de veïns quecursen estudis universitaris. Per grups depoblació, els sol·licitants han estat 219nens d’estudis de primària, 48 nois/esd’estudis secundaris, 29 d’estudis de bat-xillerat i cicles formatius i 44 persones cur-sant estudis universitaris.

Més diners per al’escolarització La xarxa Guifi.net,

oberta a tots els veïns Un total de 68 usuaris jacompten amb el servei

Èxit de participacióen les activitats demoviment i salut

novembre 08-febrer 09 | 15

Signat elprotocol del’ODA pels anys 2009-2011

Tal i com s’ha fet els darrers anys, l’A-juntament notificarà a les entitats lesbases de l’ordenança municipal regula-dora de les subvencions a entitats peral 2009. D’acord amb el que estableixla llei general de subvencions 38/2003de 17 de novembre de l’estat espanyol,els ajuts a entitats han de ser reguladesper una normativa que garanteixi laigualtat de criteris aplicables a l’horad’atorgar aquestes subvencions.Segons la previsió, a principis de marçes farà pública la convocatòria anualpel 2009, dirigida a entitats culturals,

esportives o de caire social que vulguinrebre suport econòmic per a la realitza-ció d’activitats i/o projectes.A més d’aquesta línia de subvencions,l’Ajuntament també està revisant elsdiferents convenis de col·laboraciósubscrits amb algunes entitats del po-ble que tenen projectes de major impli-cació municipal com ara Els Amics de laMúsica, l’Agrupació Sardanista, l’EsplaiPífies o el Casal Català.Un cop s’hagi elaborat la normativad’enguany es farà una reunió obertaamb els representants de les diferentsassociacions per explicar la normativa iel funcionament d’aquesta línia de sub-vencions, així com per informar els di-ferents col·lectius dels materials ambquè compta l’Ajuntament i dels qualspoden disposar per a l’organitzaciódels esdeveniments.

El municipi dels Hostalets s’ha ads-crit al programa de suport i difusióde la cultura ODA promogut per laGeneralitat i la Diputació de Barce-lona. En virtut d’aquest programa,les entitats culturals del municipipoden beneficiar-se de descomptesimportants en els imports dels es-pectacles programats, a través desubvencions que financien part dela despesa. Així, els Amics de la Mú-sica han aconseguit descomptesprovisionals (a l’espera de l’aprova-ció definitiva per part de la Diputa-ció) per un import de 3.600 !. Dela mateixa manera, el consistori haaconseguit descomptes per un va-lor de 2.500 ! en espectacles deprogramació municipal.

Cursos de català A finals de març està previst que co-mencin els cursos de català de nivellbàsic promoguts pel Consorci deNormalització Lingüística. El nivellinicial comptarà amb 15 places, tin-drà una durada de 20 h lectives.Aquest curs forma part el circuitd’acollida del municipi que s’estàdissenyant en el marc de la taulad’acollida que forma part del plad’immigració dels Hostalets. A més, s’està treballant per am-pliar aquesta oferta al nivell C, pertal que els veïns del municipi pu-guin accedir a aquest grau de co-neixement sense haver de despla-çar-se a d’altres poblacions. Lespersones interessades poden adre-çar-se al registre de l’Ajuntamentdurant el mes de març.

Subvencions a lesentitats pel 2009 La normativa que regulales subvencions a entitatssocio-culturals i esportivesdel municipi estarà llesta aprincipis de març

Ballada de sardanes a la placeta del Dr. Conde.

16 | l’Hostal_04

municipi | MEDI AMBIENT

El projecte d’horts urbans esconcreta cada cop més i estàprevist que la infraestructuraestigui enllestida entre el se-gon i tercer trimestre de2009.La regidoria de Medi Ambientestà preparant un llistat detotes les persones interessa-des a tenir un hort, per tal devalorar la demanda de la po-blació i acabar de preparar-neel reglament regulador.En aquests, s’hi podrà cultivarqualsevol varietat, sempreque aquesta sigui ecològica ique el cultiu es faci respec-tant al màxim el medi am-bient.

La regidoria de Medi Ambient ha enca-rregat una auditoria de tots els puntsd’enllumenat públic del municipi per talde valorar l’impacte energètic del con-sum elèctric dels Hostalets. A partir d’a-quest estudi es preveu establir un pla persubstituir les bombetes de mercuri exis-tents per bombetes de vapor o per LEDsde baix consum. Aquests canvis podriensuposar un estalvi del 30% en el costenergètic de l’enllumenat públic.Així mateix, des de la regidoria d’Urba-nisme s’està auditant l’estat de tota lainstalació elèctrica municipal per posaren normativa i detectar deficiències a

corregir. Seguint aquesta línia d’inver-sions en les infraestructures, han estatadjudicats els treballs per realitzar unprojecte del clavegueram de Serra Alta,per determinar-ne l’estat, que es preveuque comenci properament.De la mateixa manera, la regidoria d’Ur-banisme ha sol·licitat a la Diputació deBarcelona una subvenció per encarregaruna auditoria del sistema de clavegue-ram del municipi, per tal de detectarpossibles incidències que puguin supo-sar problemes per als veïns, així com perconèixer la capacitat del clavegueramatès el creixement en població i ús desque es van realitzar les clavegueres.Amb aquest estudi, es vol determinarquines parts de la infraestructura cal re-parar, així com establir quin tipus de me-sures cal aplicar per millorar i potenciarla seva eficiència.

Per unesinfraestructuresmés eficients L’Ajuntament estudiarà elconsum energètic de lesinstal·lacions públiquesper potenciar l’estalvi

Esquema de la distribució de l’espai alsterrenys on s’ubicaran els horts urbans:horts, espai per a les eines, dipòsitd’aigua, etc.

2

3

1

4

1_caseta amb sistemes de bombament2_cel·les per a cultiu3_caseta per a les eines4_dipòsit de recollida d’aigües pluvials

zona de bosc de rivera

nou camí

compostadorsi contenidorsde reciclatge

Un pasendavant per a la posada en marxa delshorts urbans

novembre 08-febrer 09 | 17

ACOMIADAMENT

La Regidoria de Medi Ambient està iniciantuna campanya de sensibilització de les eni-tats i col·lectius del municipi dirigida a pro-moure l’ús de materials reutilitzables i/ocompostables en les celebracions i actes fes-tius del poble. Per a aquest efecte, a mésdels gots reutilitzables que ja s’han utilitzaten algun acte festiu, la Regidoria de MediAmbient posarà a disposició de les entitatsuna vaixella compostable, totalment biode-gradable, pensada per reduir l’impacte deresidus de les celebracions. Amb aquestamesura es reduirà l’ús del plàstic que seràsubstituït per materials ecosostenibles, ambvaixelles 100% biodegradables i composta-bles, fetes a base de bioplàstics obtinguts apartir del midó, la patata o el blat, i que sóntotalment respectuosos amb el mediambient, ja que no són derivats del petroli.A més de l’ús d’aquests nous materials,també es vol pormoure la tria de les deixa-lles amb la instal·lació de contenidors mòbilsde recollida selectiva i fracció orgànica cadacop que hi hagi un esdeveniment.

Festes sosteniblesamb materialsbiodegradables

L’amic vinater

L’Esteve era un home senzill, manso de cor, pacífic, d’a-quells que les benaurances ens diuen que heretaran laterra. Senzill sí, però important per a aquest poble; per-què com explicar, si més no, la gentada que el va acom-panyar per darrer cop, o uns aplaudiments que sortien

del cor, si no fos pel fet de trobar-nos davant un home important, es-timat per tothom?Company de partit quan va creure, com molts d’altres, que algú defora volia treure profit del poble, es va implicar a defensar-lo. In-complint la màxima dels “bons” comerciants i dels pusil·lànimes,“rentem-nos les mans i restem neutrals, no fos que ens mulléssimmassa”, va ser valent. Alguns li ho van fer pagar, van deixar de salu-dar-lo i de comprar-li el vi, tant se val, pitjor per a ells; als mesquins,se’ls podreix l’ànima.Fill de família de dretes, conservadora, del Casal... ja ens entenem,en un país, en un poble, en el qual un dels esports preferits consis-teix a malparlar del contrari xiuxiuejant a cau d’orella, sense donarmai la cara. A ell, home generós, no li vaig sentir dir mai una malaparaula de ningú; de tothom trobava i avantposava la part bona. Vasaber enterrar, com Déu mana, tots els morts i els fantasmes. Si enprenguéssim exemple, si de debò ens donéssim la pau, què no se-riem capaços de fer en aquest poble?Quan dins el grup municipal ens vam apartar els uns dels altres, in-capaços, tots, de no permetre’ns cedir a impulsos personals en favordel comú, ell, que a tots ens estimava, va patir per nosaltres i per lesnostres discrepances i amb tots nosaltres va ser lleial, fet difícil, do-nant-nos sense embuts, a qui el va voler escoltar, la seva opinió,mostrant-nos les virtuts dels altres i retraient-nos les nostres man-cances.Ja veieu..., quatre grans virtuts: el cor manso, valentia, generositat illeialtat que, malauradament, com les accions a la borsa, cotitzen ala baixa.En el terreny personal què podria explicar-vos: ens vam conèixer latardor del 2006 –quin poc temps per gaudir d’una amistat!!- ens vapresentar en Jaume Flo i en molt poc temps, ell i la Maria ens vanobrir, a la dona i a mi, el cor i la casa. Els dos darrers Nadals, com unsmes de la família, van seure plegats, amb nosaltres, a taula. Compar-tíem il·lusions, el desig de veure un món que ell no coneixia, de ju-bilar-nos en un hort on, fent veure que treballàvem, fer petar la xe-rrada. Va ser per a mi un mestre que, feliç i orgullós de fer-ho, em vaensenyar Els Hostalets, anècdotes de la seva gent, la seva història,racons de la contrada, bones taules... Amb la seva alegria -es va ha-ver de morir perquè li veiés un posat seriós- infonia ànims quan estorçaven les coses.En Josep Llopart (de Cal Jep), a la vetlla em va dir “noi, tot d’un ple-gat un dia et gires i en el lloc on eren aquells que estimaves sols hiveus que buits”. És veritat, ens adonem que ens fem grans, vells,quan ens sentim farts de carregar difunts estimats a les espatlles i usben juro que aquest cop, la càrrega se’m fa molt, massa, feixuga.Amb un cos i un cor tan grans, el forat que ens deixa és terrible.

Josep Maria Esteve Junyent, un home bo, un home important.

Jaume Trias

18 | l’Hostal_04

municipi | REPORTATGE

Amb el lema Sóc Orgànic, la re-gidoria de Medi Ambient ha en-degat la campanya de recollida

selectiva de la fracció orgànica.La campanya d’informació veïnal va co-mençar el mes de gener i s’hi van pro-gramar un seguit d’actes dirigits a expli-car i difondre aquesta nova iniciativaque suposa avançar en el tancament delcicle de la recollida selectiva de residus.A Hostalets ja es feia la recollida separa-da de plàstic, paper, vidre, oli, piles, ma-terial sanitari, bombetes, fluorescents iconsumibles d’informàtica (cartutxos detinta, tòners, etc.).La matèria orgànica es suma a aques-ta selecció de residus per tal que elmunicipi pugui fer un pas més en laminimització dels residus que van a pa-rar al rebuig.Per a la campanya, es va editar un mo-nogràfic especial de la publicació ElMolí on es donava tota la informacióper separar correctament la matèriaorgànica.A més d’aquesta publicació, els actesprogramats van centrar-se a difondreaquesta bona pràctica entre tots elscol·lectius implicats: casal de la gentgran i entitats del municipi, grans pro-ductors (botigues, bars, etc.), l’escola itots els veïns del municipi.

Actes de la campanyaEntre els actes realitzats, cal destacar lajornada de formació que es va fer a l’es-cola CEIP Renaixença on els alumnesvan poder aprendre els avantatges d’a-quest tipus de recollida i el paper fona-mental que hi tenen per a impulsar-la,en tant que a l’escola s’hi han instal·latdos compostadors, que gestionen elspropis alumnes.Com a acte final de la campanya, es vafer un espectacle infantil de titelles alCasal Català, destinat a conscienciar els

Durant el mes de gener es va desenvolupar la campanya d’informació de la recollida selectiva de la fracció orgànica amb la qual es dóna un pasendavant en la minimització dels residus, en una clara aposta pel reciclatge.

Imatge de la campanya de recollida de matèria orgànica. Model de banderola per al carrer.

Els Hostalets tria l’orgànica

més menuts de la importància del gestde triar i separar bé els residus.

Materials per als veïnsA més dels actes de la campanya, quetambé van incloure xerrades amb tèc-nics especialitzats, la regidoria de MediAmbient ha posat a disposició de totsels veïns un “kit domèstic” que inclouun cubell per recollir l’orgànica al domi-cili, unes bosses de plàstic biodegrada-bles i un imant per a la nevera, recorda-tori de tots els residus que es recullenseparadament a Hostalets. L’objectiud’aquests materials és facilitar la tascaals veïns.La gent que encara no disposi del kit potpassar a recollir-lo a les oficines de l’A-juntament. A més, encara hi ha bossesbiodegradables que es repartiran finsesgotar-ne les existències.

Foment del compostatge casolàPer a tots els veïns que tenen jardí, es varepartir un compostador domèstic perincentivar i promoure l’autocompostat-ge. Amb aquesta iniciativa, les personesinteressades aconsegueixen produircompost per utilitzar com a adob. Vintfamílies del municipi ja disposen decompostador en el qual dipositen lesrestes orgàniques de menjar i les restesseques del jardí. D’aquesta manera, ellsmateixos es gestionen els residus orgà-nics per aconseguir-ne compost de qua-litat. Es preveu que de cara a la tardor,es durà a terme una nova campanyad’autocompostatge en la qual es repar-tiran 20 nous compostadors.

novembre 08-febrer 09 | 19

>> Des de l’inici de la campanya derecollida de la fracció orgànica s’hanrepartit més de 375 kits domèstics(cistells de recollida domèstica, bos-ses i imant) i s’han distribuït un totalde 20 compostadors de jardí entreveïns del municipi.

>> Amb les dades de recollida delprimer mes, els Hostalets ha generatunes 5 tones de compost, a partird’una recollida d’uns 400 kg dematèria orgànica, 3 cops per set-mana (1.200 kg d’orgànica a la set-mana).

>> Durant l’any de posada en marxade la recollida selectiva de l’olidomèstic s’han recollit 600 litres

d’oli que serà recuperat en formade biodièsel.

>> Hi guanyem tots, la naturatambé: Amb totes aquestes dadesa la mà, és evident que els veïns hanfet un esforç lloable pel que fa a laminimització de l’impacte dels resi-dus sobre el medi, facilitant-ne larecuperació i posterior valorització.A més, cal recordar que els noushàbits contribuïm a alleugerir lacàrrega de residus que van a parar al’abocador de Can Mata i que nopoden ser aprofitats de cap manera.El paper conjunt de tots, amb unsgestos senzills, col·laboren a fer méssostenible el nostre municipi i aju-den a preservar el nostre entorn.

A les imatges, diferents accions desenvolupadesdurant la campanya de divulgació i informació per implantar la recollida de residus orgànics al municipi.

Algunes dades de la recollida selectiva

UN FUTUR MÉS SOSTENIBLE

20 | l’Hostal_04

consistori | Espai destinat a la lliure participació dels grups polítics presents a l’Ajuntament

Molts són els cops en què laparticipació ciutadana es demana des deles institucions públiques. Òrgans de par-ticipació com ara les comissions d'esporti de cultura i els mateixos processos elec-torals (aquest any toca les europees) sónun viu exemple d'aquesta demanda.A voltes, però, aquesta participació esde-vé compromís social. I al nostre poble entenim un bon exemple. Als programeselectorals d'Esquerra d'eleccions munici-pals anteriors sempre hi ha hagut undesig especial per iniciar, d'una vegada

per totes, la recollida selectiva al nostremunicipi. És del tot increïble que al nos-tre poble, on està instal·lat l'abocadormés gran de Catalunya, hàgim hagutd'esperar tots aquests anys per tal d'im-plantar un sistema de recollida com elque estem posant en marxa des del go-vern actual quan molts municipis delnostre país ja en disposen des de fatemps i sense abocadors al seu termemunicipal.Però tot arriba i en aquesta legislatura,amb la intervenció decisiva de la

Regidoria de Medi Ambient, es posa enmarxa no solament aquest sistema i, enparal·lel la recollida d'orgànica i el com-postatge casolà, sinó també la deixalleriamunicipal de la qual, en breu, gaudiremen bones condicions.Compromís complert i, per tant, ara ensatrevim a demanar-vos, a demanar-nos,la participació ciutadana per la utilitzacióreal d'aquest sistema com a millora dequalitat de vida i en benefici de tots, enespecial dels nostres fills i filles que hande veure i créixer amb el nostre exemple.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

En aquest espai el nostregrup volia encabir un homenatge alcompany Josep Maria Esteve.Vist que l’escrit va sortir llarg vam de-manar a la resta de grups si ens po-dien cedir part del seu espai. Esquerrai el regidor no adscrit, en Joan Raven-tós, amablement ens van donar, decor, el seu si. Contràriament, el grupdel PSC que per altra banda freqüent-ment no ha volgut participar en lasecció amb els seus escrits, va respon-dre enviant per la seva publicació unescrit tan llarg com el nostre, que prè-

viament ens havien demanat per talde fiscalitzar-lo i que, com no tenimres a amagar, els l’havíem facilitat. Elseu, com dèiem, conté més de tres milcaràcters quan se’ns imposa un límitde 1400. Els estem molt agraïts, in-tentem fer el nostre ben curt per talque hi càpiga el seu.Apreciem de tot cor la majoria dels in-tegrants del grup i Partit Socialista,amb els quals, no cal que ho ama-guem, compartim un seguit d’inquie-tuds pel poble, pel país i per la socie-tat en general. Altres membres del

grup o del Partit es deuen haver sentital·ludits per la referència que en l’es-crit d’homenatge es fa als mesquins.Com es diu en aquell escrit, tant seval, pitjor per a ells.

CANVI DE PLANS

Josep Maria, el petit de CalJoan de l’Ocata... recordo quan jugà-vem a barallar-nos contra els del carreramunt.O quan érem al Casal i ens ajudavesper la Festa Major i la Setmana de laJoventut, sempre a punt, fent l’impos-sible per donar un cop de mà, en elsvermuts de matinada, quan havíem ca-rregat neveres i ens relaxàvem expli-cant acudits i fent gresca, tu el primer,

treballador infatigable, lleial, alegre,amic dels amics, un home bo. O quan tenies la bodega amb la Mariai jo passava amb la furgoneta: -Joan, Joan deixa’m fruita, collons!!Que cada dia en menjo per sopar i jano me’n queda... Per això:És bo de tenir llàgrimes a punt, tanca-des,per si tot d’una mor algú que estimes

o llegeixes un verso penses en el joc perdut

(...)

Que tot és dur, cruel, sense pietati sempre el mal i la vergonya duren.

Joan Vinyoli (1914-1984)Abans que neixi l’alba (fragment)

IN MEMORIAM

El Grup Socialista ha enviatun text que supera amb escreix elnombre de caràcters previst en aquestsecció i que és igual per a cada grup.Per això, i davant la negativa d’escur-çar o canviar el text lliurat a aquestaredacció després d’haver-ho sol·licitaten diferents correus, ens hem vist obli-gats a no publicar un escrit que tripli-cava l’espai que té assignat cada grup.

regidor no adscrit

novembre 08-febrer 09 | 21

agenda22 28

29

DIUMENGEAl matí > Festa dels TresTombs als Hostalets dePierola. Esmorzar popular ibenedicció dels carruatgesa l’església de Sant Pere.

18 h > Sala del Casal Català.TAC4DG. Teatre infantilamb l’obra Peter Pan, dela companyia CatacracTeatre.

DIUMENGE10 h > A la plaça de lesOliveres. Jornada de BitllesCatalanes.

5DIUMENGE DE RAMS12.30 h > A l’església deSt. Pere. Benedicció deRams i Ofici de Rams.

18 h > Plaça de CalFigueres. Sardanes ambla Cobla Els Lluïsos deTaradell.

DISSABTE22 h > A la Sala del Casal.Teatre amb ÀlexCasanovas i Santi Ibáñez,amb l’obra Míting.

15DIUMENGE18 h > Auditori de CalFigueres. Concert de laBanda Big-Band del’escola de música deCapellades, dirigida perJaume Margarit i FredericPrat. Organitzal’Associació Amics de laMúsica.

14DISSABTE17 h > Partit de futbolde l’equip de veterans alcamp de futbol.

23 h > A la Sala del CasalCatalà. NAC2D2. Pop-rock amb Pau Sastre iDavid Palau, amb elgrup Gurú Acústic.

11

6-9MATINS10-13 h > Esplai infantil.

TARDESDies 6-7, 18-20 h > Al’auditori, taller de teatre.Dia 8, 18-20 h > Al’auditori, tarda deKaraoke infantil.Dia 9, 18-20 h > A laplaceta, Jocs de cucanya.

DISSABTE17 h > Sortida a laplaceta. Gimkana pelscarrers del poble.

19DIUMENGE10-13 h > A la plaça deCal Figueres. III Mercatd’Intercanvi. Organitzacol·lectiu Mercanvi.

19 h > A l’Auditori.Concert d’acordionsTrio Jeux D’Anches.Organitza l’Associaciódels Amics de la Música.

26DIUMENGE18 h > Sala del CasalCatalà. TAC4DG. Teatreamb l’obra Canalles!,de la companyia T deTeatre, d’Esparreguera.

MA

RÇ

AB

RIL

12DIUMENGE DE PÀSQUA11.30 h > A l’església de St.Pere. Ofici solemne dePàsqua.

Després de missa > Cantadade Caramelles.

17.30 h > Cinema infantil alCasal Català.19.30 h > Cinema per a totsels públics al Casal Català.

13DILLUNS DE PÀSQUA FLORIDA

12 h > A l’església de St. Pere. Missa solemne.

13 h > Celebració de la 42a.Festa de la Vellesa.

18 h > A l’Auditori de CalFigueres. La companyia detitelles de Sebastià Vergésrepresenta Els tres porquets.

I recorda que...ELS DIMECRES>>17.30-20.30 h > Bingo al Casal d’Avis.*

ELS DIVENDRES>>18-20 h > Projecció d’una pel·lícula a l’Auditori de CalFigueres.*

ELS DIUMENGES>>18-20 h > Ball a l’Auditori de Cal Figueres.*(*Activitats organitzades per l’Associació de la Gent Gran.)

18DISSABTE17 h > Partit de futbol del’equip de veterans alcamp de futbol.

23 h > A la Sala del CasalCatalà. NAC2D2. Popamb el grup Susan’sDuo.

22 | l’Hostal_04

la pregunta

Com aconseguir que el municipi sigui unmodel de sostenibilitat

Als Hostalets de Pierola ja hem fet un nou pas: heminiciat la recollida d’orgànica per anar tancant elcercle de la selectiva. Podem dir clarament que somuna mica més sostenibles, però, n’hi ha prou? Tot elque podem fer pel medi ambient i la sostenibilitatho hem de basar en la gestió dels residus?Certament, no. Hi ha altres factors importants, comara el consum. Cal anar prenent consciència de lairracionalitat d’un sistema excessivamentconsumista. No volem dir que hàgim de deixar deconsumir, sinó que ho fem d’una forma coherent:determinant amb claredat el que necessitem,apostant pel producte més proper, eliminantintermediaris, fomentant el cultiu ecològic,comprant producte de temporada. Potenciar el

sector primari que encara es manté al territori és unfactor que cal tenir molt en compte. En definitiva,una aposta valenta que vagi més enllà de laproclama propagandística del “tomàquet amb gustde tomàquet”.També hem d’incidir en l’estalvi energètic quealhora que afavoreix el medi ambient també ho faamb les nostres butxaques. I, a hores d’ara, bonafalta ens fa. Des dels diferents governs s’had’apostar clarament per incentivar les mesuresd’estalvi energètic a les noves construccions iinfraestructures i el foment de les energiesrenovables, tot i que ecològicament encara no sónsuficientment sostenibles si en fem una anàlisiacurada.Per finalitzar i anant a nivell local, hem de tenirmolta cura del nostre entorn, hem d’apostar pelmanteniment de boscos i camins recolzantiniciatives com l’ADF que vetllen per aquestobjectiu.

Continuant amb el camí que vam iniciar en anteriors números, ens centrem araen el Medi Ambient. Si pensem que el nostre poble té un abocador i que prò-ximament hi haurà un ecoparc, fóra interessant que el nostre municipi esde-vingués un exemple de sostenibilitat i protecció del mediambient. «Quines mesures cal prendre i què es pot fer per aconseguir-ho?»

?ERC: «S’ha d’apostar per incentivar lesmesures d’estalvi energètic i fomentarl’ús d’energies renovables»

Per començar, cal definir sostenibilitat com la manerad’assegurar les necessitats del present sense comprometrela capacitat per satisfer les necessitats de les generacionsfutures, amb l’objectiu de conciliar el progrés econòmic isocial sense posar en perill l’equilibri del planeta, amb unapremissa bàsica: “no tenir més, sinó viure millor”.Per aconseguir un municipi sostenible cal, primer de tot,desplegar l’Agenda 21, per poder tenir una diagnosiambiental, que ja s’ha iniciat aquest 2009, que ens dona-rà els indicadors per poder actuar a l’hora de prendredecisions. Aquests indicadors de sostenibilitat analitzaran:1r. RESIDUS. Treballar per la minimització, amb el com-promís de reduir els residus i incrementar la reutilització iel reciclatge, per això ja s’ha completat la recollida selecti-va i l’orgànica al nucli urbà (només falten les urbanitza-cions) i complementar-ho amb la deixalleria on es podràincrementar la reutilització i el reciclatge.2n. ENERGIA. Hem de controlar la intensitat i el consumenergètic local, tant de combustibles fòssils, com d’electri-citat, reduint el consum primari d’energia i augmentar lapart corresponent a energies netes renovables, tant anivell municipal com industrial i particular. Per això està

prevista una auditoria lumínica del municipi per aconse-guir un ús eficient de l’enllumenat públic i passar de lesbombetes de mercuri a les de vapor de sodi o als “leds”d’última generació.3r. AIGUA. Racionalitzar el seu ús com a bé escàs, tant lapotable com la de reg, fent un ús eficient de les aigüespluvials i pous en desús per a parcs i jardins o per als hortsurbans.4t. TERRITORI. Probablement aquests són els més impor-tants en la sostenibilitat local. Quan s’actua sobre ells,s’incideix directament tant en la qualitat ambiental i pai-satgística com en l’eficiència de l’ús de recursos naturals.Per aquesta raó, l’ocupació urbana del sòl ha d’evitar elcreixement urbà desmesurat, buscant densitats apropia-des i prioritzant el desenvolupament urbà en zones ocu-pades i no en zones verdes, així com la protecció d’espaisd’interès natural amb la conservació i consolidació de l’a-gricultura periurbana, amb un municipi lliure de transgè-nics per tal de promoure i incrementar la biodiversitat iaugmentar i protegir les àrees naturals com la Serra dePierola i la Fembra Morta dins el Parc Natural de laMuntanya de Montserrat. Per acabar, i enllaçant amb ladefinició de sostenibilitat, fer nostra la filosofia de les “setgeneracions” dels nadius americans, que afirmava que elscaps havien de considerar sempre els efectes de les sevesaccions sobre els seus descendents fins a la 7a. generació.

Al nostre municipi tenim un dels dipòsits de residus mésimportants de Catalunya i properament un dels pocsecoparcs, centres de tractament i recuperació de residus,que hi haurà al país.Està clar que nosaltres com a municipi hem de ser exem-ple, però no hem d’oblidar que aquesta és una qüestióde país, i si ens fixem en els pobles veïns, molt méspoblats que els nostre i que des de molt abans quenosaltres van iniciar la recollida selectiva, podrem obser-var un seguit de carències que només amb la mancomu-nitat d’alguns serveis es podran resoldre emprenent pràc-

tiques més avançades en l’àmbit mediambiental.Fer la recollida orgànica als Hostalets si no es fa correcta-ment pot arribar a ser contraproduent o poc sostenible,creiem que ni s’ha fet la pedagogia necessària, ni es con-trola l’eficiència, i segurament s’hauria d’haver obert unataula de diàleg per parlar-ne.El mateix es pot dir sobre els cultius, s’ha parlat amb elsproductors? Tirar endavant una subvenció de 60.000 !per dur a terme cultius tradicionals és una bona opció?Ens preguntem si actualment tant els petits horticultorscom la resta de pagesos estan portant una mala praxis idubtem molt que sigui així.La sensació que tenim és que l’actual equip de govern esdedica al maquillatge i no als temes de fons, com fa ambla majoria de les seves polítiques.

novembre 08-febrer 09 | 23

De nou feu preguntes complexes amb poc espai per ala resposta, si és que no es vol contestar amb tòpicsde manual.Primer, ens trobem en un terme municipal de trenta-tres quilòmetres quadrats amb sis o set de terrenyagrícola i altres tants de zones urbanes o similars. Calcomprendre, doncs, que el que nosaltres puguem fer,el que puguin fer els nostres veïns, és molt poc, tot ique, per les campanyes de les diferentsadministracions, sembla que la culpa de tot el quesucceeix amb la natura, canvi climàtic, deserts enprogressió, gels en regressió, etc., sigui culpa dels

particulars, en lloc de les pròpies administracions,grans empreses, interessos econòmics, etc. Qui vainventar, tetra briks, bosses de plàstic, recipients deporexpan per al menjar, etc., que hi posi remei.Què podem fer nosaltres per al medi ambient, per ferdel nostre poble un model de sostenibilitat?: Home,no se’m acut res més que tractar el poble i el nostreentorn com tractem casa nostra, mantenint-lo net iendreçat, evitant malmetre camins amb buguis,quads, o tot-terrenys, practicant acuradament lesrecollides selectives d’escombraries tal i com ensrecomanen els responsables de medi ambient,complint l’ordenança de tinença d’animals recentmenten vigor, no deixant anar, abandonats, gats i gossos,ser ben educats -fet que avui en dia no té gaire valor-evitant omplir carrers i places de closques de pipes,cacauets, etc.

CIU: «Tractar el poble i el nostre entorn comtractem casa nostra, mantenint-lo net i endreçat i evitant malmetre l’entorn»

Regidor no adscrit: «Cal conciliar el progréseconòmic i social sense posar en perill l’equilibridel planeta: no tenir més, sinó viure millor»

PSC: «Està clar que nosaltres com a municipihem de ser exemple, però no hem d’oblidarque aquesta és una qüestió de país»

nadal 2008 - 2009

Festes de Nadal

novembre 08-febrer 09 | 25

26 | l’Hostal_04

nadal 2008 - 2009

novembre 08-febrer 09 | 27

es de fa milers d’anys els pagesoshan anat triant i seleccionant lesllavors de les millors varietats de laseva producció per guardar-ne lesllavors que haurien de donar vida ales plantes de l’any següent.Amb aquesta tria acurada dels

millors exemplars, tant per resistència, com per lescaracterístiques, els pagesos han aconseguit millo-rar i adaptar les espècies a cada zona agrícola, fetque ha donat lloc a un gran nombre de varietatsautòctones (biodiversitat), perfectament adapta-des al seu medi i totalment resistents a les condi-cions climatològiques i de plagues de cada indret.

>>Què són els transgènics?S’anomena transgènics o organismes modificatsgenèticament (OMG) aquells organismes vius quehan estat creats artificialment, en un laboratori, apartir de la manipulació dels seus gens originals.Els transgènics són organismes vius als quals s’hanintroduït, artificialment, gens d’altres éssers vius.Així, per exemple, el blat de moro transgènic quees cultiva a España porta incorporats gens de bac-tèria que li permeten produir, per si mateix, unasubstància insecticida.El problema és que els efectes que aquest insecti-cida pugui tenir tant per al consumidor final comper al medi natural, no són clars ni, en cap cas,innocus. Catalunya és la segona regió europeaamb més quantitat de cultius transgènics, mentreque països com França, Suïssa, Àustria o Grèciahan aturat aquest tipus de cultius declarant-seestats lliures de transgènics.

>>Quins són els seus efectes?Pel que fa al medi ambient i l’agricultura, suposenun risc molt greu per a la biodiversitat i els seusefectes són irreversibles i imprevisibles per als eco-sistemes, com per exemple, per l’increment de l’úsde tòxics en l’agricultura, la contaminació genèti-ca, la contaminació dels sòls, la desaparició de labiodiversitat, el desenvolupament de la resistènciadels cultius a insectes i “males herbes”, i els efec-tes no desitjats en altres organismes.Pel que fa a la salut, els riscos sanitaris a llarg ter-mini dels transgènics presents a la nostra alimenta-

28 | l’Hostal_04

Ja des del Neolític, quan elsprimers assentaments humanscomençaren a domesticarplantes i animals, la sembra i elcultiu d’espècies va dur l’homea seleccionar les millors llavorsd’un any per l’altre perassegurar-se els aliments.

canalla

dTRANSGÈNICSUn perill per a l’agricultura tradicional

“La modificació genètica pot induircanvis dràstics no intencionats en lacomposició dels aliments”, Comissió Europea.

novembre 08-febrer 09 | 29

Recorda que...La diferència fonamental entre els cultius transgènics i les tèc-niques tradicionals de selecció de varietats, emprades en l’a-gricultura des del neolític, rau en el fet que els transgènicstraspassen les barreres entre espècies per crear éssers vius queabans no existien a la natura.Alguns exemples de la modificació de gens d’uns éssers enuns altres han provocat que hi hagi:

> Bactèries al blat de moro> Vaca a la soja> Arnes a la poma> Rata a l’enciam> Aranya al tomàquet i la patata> Vaca a la canya de sucre> Pollastre a la poma

I no és que es tracti de receptes de cuina molt modernes... Ésuna modificació antinatural dels éssers vius de la natura...Barreges impossibles, de les quals es desconeixen els efectessobre el cos humà. El que sí que està demostrat és que conta-minen la natura i el seu efecte és devastador perquè acabaamb la biodiversitat de cultius, de gran riquesa per a l’home.

>>Saber què mengem ens permet triar iescollir allò que preferim...

>>Mentre no reivindiquem aquest dreta decidir, estarem en mans dels interes-

sos econòmics de grans multinacionals aqui només interessa engrossir els seus

comptes de beneficis...

>> Si en vols saber més, hi ha organismesque et poden interessar...

www.somloquesembrem.orgwww.transgenicsfora.orgwww.associaciolera.orgwww.grain.org/principal/www.greenpeace.org/espana/campaigns/transgenicostransgenicos.ecoportal.net/www.tierra.org/spip/spip.phpwww.ecologistasenaccion.org/spip.phpwww.transgenicos.com/

ció o a la dels animals, els productes dels qualsconsumim, no s’estan avaluant de forma correctai el seu abast continua sent desconegut. L’aparicióde noves al·lèrgies, l’aparició de nous tòxics i efec-tes inesperats són alguns dels riscos.

>>Com ens afecten?Pel que fa a la societat i l’economia, els OMG refor-cen el control de l’alimentació mundial per partd’unes poques empreses multinacionals. De capmanera no suposen un camí per a la lluita contrala fam del planeta, sinó que augmenten els proble-mes alimentaris. Actualment produïm més ali-ments dels que necessita la humanitat, de maneraque el problema rau en la desigualtat del reparti-ment d’aliments i cultius i no pas en les quantitatsproduïdes.Per tal d’acabar amb la fam i la desnutrició cal des-envolupar tecnologies sostenibles i justes, a l’horaque l’ús de tècniques com l’agricultura i la ramade-ria ecològiques. La indústria biotecnològica utilitzael seu poder comercial i la seva influència políticaper desviar els recursos financers que necessitenaquestes solucions duradores i sostenibles.

>>Com detectar els transgènics?Segons exposa l’Agència Catalana de Consum,organisme autònom de la Generalitat que vetlla iregula tots aquells aspectes que tenen aveure amb el consum, cal tenir pre-sent que des del 18 d’abril de2004, en virtut de la normativaaprovada a l’estat espanyol, totallò que derivi de productes modi-ficats genèticament ha de portaruna etiqueta explicativa que n’acre-diti l’origen transgènic, tant si són adojo com si són productes elaborats.Segons el que estableix aquesta norma-tiva cal recordar que:>Tots els productes OMG agraris i ramaders deconsum humà s’han d’etiquetar com a organismesmodificats genèticament (OMG).>Els productes elaborats han de portar una etique-ta especial si en algun ingredient la presènciad’OMG supera el 0,9%.>Les autoritats han de portar un control estrictedels passos que segueix un aliment transgènic, desdel seu origen i al llarg de tota la cadena de pro-ducció.Malgrat tot això, organismes independents llui-ten encara perquè aquest informació apareguia les etiquetes dels productes que con-sumim. Només així el consumidor, ple-nament informat, pot triar què volconsumir.Tal i com informa Greenpeace en elsseus informes, Espanya té el trist mèritde ser l’únic país dels 27 que integren la UE on elgovern ha estat tolerant el cultiu a escala comer-cial de blat de moro transgènic des de 1998,amb un total de 75.000 hectàrees cultivades.

Greenpeace elabora una guia amb informaciósobre les marques i productes que hi ha al mer-

cat. Permet conèixer quines usen transgènics perdecidir lliurement què compres. La guia s’actualitzaperiòdicament i es pot consultar des de www.greenpeace.org/espana/reports/gu-a-roja-y-verde

TU TRIES

MARQUES I PRODUCTES

Abans que existís l’edifici moder-nista del carrer Lladós, les aulesde l’escola del poble estaven dis-

seminades per diferents cases del muni-cipi. L’any 1913, amb la voluntat queaquesta realitat canviés, es va decidirconstruir un nou edifici destinat a allot-jar “Las escuelas nacionales”. L’alcaldedel moment era el senyor Josep Campa-lans Fornells i els terrenys foren ceditspel senyor Joan Godó, diputat a Corts peraquest districte, qui els adquirí amb laintenció de donar-los per a aquest fi. Pera la construcció de l’escola, es va rebreuna subvenció del Ministeri d’InstruccióPública per un import de 50 pessetes.El 25 de juliol de 1913, diada de la FestaMajor, es va posar la primera pedra enun acte fundacional al qual van ser con-vidades nombroses personalitats delmoment.

Josep Domènech i Mansana L’edifici, acabat l’any 1919, va ser projectatpel reconegut arquitecte modernista Jo-sep Domènech i Mansana (1885-1973), qui,a més de professor a l’Escola d’Arts i Ofi-cis Artístics de Barcelona, fou arquitectemunicipal de Sant Celoni i artífex de di-versos edificis a Esparreguera, Barcelona,Ullastrell i Terrassa, entre d’altres indrets.Símbol de la modernitat del moment, l’e-difici omplia d’orgull els hostaletencs, jaque era l’escola “més moderna i bonica”dels voltants.De la seva façana, en destaca la composi-ció simètrica dels elements, amb duesportes, quatre finestres inferiors (dues idues) i dues superiors. Aquesta composi-ció, a més d’estètica, responia a un criterifuncional: en aquella època els alumnesanaven a classe separats per sexes, de ma-nera que es van projectar dues entrades,amb accessos i aules separades. Així l’en-trada es feia ja de forma separada: elsnens a la dreta i les nenes a l’esquerra, i noes barrejaven en cap moment. Estèticament, la façana està clarament di-vidida pel que fa als materials del seu aca-bat: la part inferior amb maons a la vista ila part superior, amb la façana estucada i

on els maons només s’utilitzen per a l’en-torn de les obertures, com a elements de-coratius. En destaquen també els ele-ments de ceràmica vidriada, molt típicsde l’estil modernista, i que en aquestaocasió eren en colors verds. Corona la part

superior de la façana l’escut del municipi,esculpit en pedra.La planta baixa estava dedicada a l’ensen-yament i la planta superior, també divi-dida en dos espais ben diferenciats,eren destinats a la residència del mes-

Un edifici modernistaper a l’enseyament

30 | l’Hostal_04

llocs

Stiuat al carrer Mestre J. Lladós, l’edifici de l’antigaescola Renaixença és un dels tresors modernistesdel municipi i des de 1919 fins l’any 2005 va serl’escola de tots els veïns dels Hostalets.

Escola Reniaxença

L’estructura totalment simètrica de la façana posa de manifest la separació dels espais interiors: un cantó pera les nenes i l’altre per als nens.

tre i la mestra, els quals hi vivien du-rant el curs escolar. Envoltant l’edifici i per la part del da-rrera, hi ha els patis de jocs. A més del’accés separat de nens i nenes, un murdividia els dos espais de joc a banda i

banda de l’edifici.Aquest edifici es va estrenar en l’any es-colar de 1920 i va ser usat com a escolafins l’any 2005 quan, a resultes del crei-xement del nombre d’alumnes, va haverde tancar les aules per donar pas al nou

edifici del carrer Església. Actualment,la planta inferior allotja, per davant, l’o-ficina de correus, i pel darrera, l’EsplaiPífies i l’Arxiu fotogràfic i documentaldel municipi; la planta superior és la seude l’Aula de música.

A dalt, detall de la façana: ceràmica vidriada de color verd.

A l’esquerra, entrada lateral de l’edifici.

Sota aquestes línies, detall d’un element decoratiu quecircumveïna l’edifici.

Saps on s’ha fet aquesta foto?Us proposem un nou repte.El premi és un sopar per a duespersones al restaurant Ca laGoretti. Les respostes podenremetre’s per escrit a revistal’Hostal, Secció Imatge, Plaça CalFigueres, 1, 08781 Els Hostalets dePierola o bé per correu electrònica revista.hostal@gmail.comLa data límit per enviar les

respostes a l’enigma és l’1 demaig de 2008.

>> D’entre les respostes rebudesa la imatge de l’anterior número,el guanyador del sorteig del soparper a dues persones al restaurantCal Manel ha estat PERE DÍAZ

novembre 08-febrer 09 | 31

CONCURS | Què és això?

Un edifici modernistad’interèsL’escola Renaixença ha estat des de la sevaconstrucció un dels edificis més emblemàtics del’estil modernista present en alguns immoblesdel municipi. Situat a costat de dos edificismodernistes, Cal Maristany i la Torre del Sr.Enric, formen un conjunt singular al bell mig delpoble.L’escola Renaixença és mostra de l’aqruitecturacivil: un edifici funcional, pensat per allotjar-hiuna escola, amb tot pensat i disposat peracomplir una funció. Cal Maristany i la Torre delSr. Enric il·lustren els exemples de modernismeaplicat a vivendes, ja que ambdós edificis vanser pensats com a residències unifamiliars.

La planta baixaestava dedicada

a l’ensenyament i laplanta superior, tambédivida en dos espais,allotjava els pisos delsmestres

32 | l’Hostal_04

_______AC BaldrichPlaça Cal Figueres, 1President, David Abadal_______Acció GlobalSolidàriaC/ Pau Casals, 23President, ManuelRodríguez_______ADFC/ Mestre J. Lladós, 1President, Joan Raventós_______AgrupacióSardanista delsHostalets de PierolaC/ Catalunya, 7President, Enric Cucurella

_______Associació Amics dela música delsHostalets de PierolaPlaça Cal Figueres, 1President, José Mata_______Associació Contra el CàncerC/ Església, 15Presidenta, MontserratCarcassona_______Associació CulturalPierola.comC/ Església, 45President, Josep M. Vinyes_______Associació Educar en el Lleure delsHostalets de PierolaC/ Mestre Lladós, 13Presidenta, MontseGascón_______Associació de laGent Gran delsHostalets de PierolaPlaça Cal Figueres, 1President, Manel Abad

_______AssociacióGastronòmica iCultural Pa i TragoC/ Església, 35Presidenta, Carme Masià_______Associació JuvenilEsplai PífiesPlaça Cal Figueres, 1President, Lluís Gallardo_______Associació juvenilPierola JovePlaça Cal Figueres, 1President, Ernest Pujol_______Associació de Maresi Pares d’Alumnesdel CEIP Renaixença(AMPA)C/ Joan García, 4, 1r.President, Carles Grauges

_______Associació de Veïns de Can MarcetCan Marcet, 17President, Salvador Closes_______Aula de músicaPlaça Cal Figueres, 1Presidenta, Montse Pons_______Casal CatalàC/ Isidre Vallès, 30President, Sergi Puig_______Club Aeròbic delsHostalets de PierolaPlaça Cal Figueres, 1Presidenta, M. JesúsMartínez

_______Club de futbol delsHostalets de PierolaC/ Major, 25President, M. ÀngelBordes_______Club Hostalets amb BTTC/ Major 2 Bis, CentreCívic Cal FigueresPresident, Diego Sopesnes_______Club de PetancaSerra AltaAvda. Barcelona, 443,Serra Alta President, AntonioFernández_______Club de Tir amb Arcdels Hostalets dePierolaC/ Travessera de Gràcia,177, 3r.-2a. (08012Barcelona)President, Jordi Valls

_______Colla de CapgrossosC/ Major 2 Bis, CentreCívic Cal FigueresPresidenta, Montse Pons_______Consell EscolarCamí de Can Pujades, 17Presidenta, Marta Casas_______DivinumC/ Baix de St. Antoni, 3President, Josep Llopart

_______Dominó HostaletsC/ Aragó 511-515 (08013Barcelona)President, Miguel Marín_______Els Hostalets dePierola –Scavenguers Club debàsquetC/ Major, 28President, FrancescParcerisses_______Estol de Cantairesdels Hostalets dePierolaPlaça Cal Figueres, 1President: Esther Isart_______Estol infantil de cantairesPlaça Cal Figueres, 1Presidenta, Sílvia Esteve_______Grup de teatre Talia 92C/ Raval, 55 (08784 Piera)

C/ Mestre J. Lladós, 35(08781 Els Hostalets de

Pierola)President, Antonio

Escudero

_______Societat decaçadors delsHostalets de PierolaC/ Mestre Lladós, 10President, Domingo Díaz_______Societat decaçadors PierolaC/ Nord, 24President, Joaquim Almirall_______Altre web del municipi,www.hostaletsdepierola.cat ________

Si detecteu cap error en aquestllistat i voleu fer-nos arribar lesdades correctes, utilitzeu elcorreu electrònic(revista.hostal@gmail.com) oenvieu-nos una carta a l'Hostal,Secció Entitats, pl. Cal Figueres,08781, Els Hostalets de Pierola.

entitats | Llista d’associacions dels Hostalets de Pierola

Espai ObertAquesta pàgina vol ser un espaid’expressió obert a totes lesentitats del poble. Aquí s’hirecollirà informació d’interèsgeneral, amb l’objectiu de donar aconèixer les diferents activitatsque desenvolupin les entitats.Podeu enviar els textos mitjançantel correu electrònic arevista.hostal@gmail.com, o béper correu ordinari a Redacció del’Hostal, Secció Entitats, CentreCívic Cal Figueres, C/ Major 2 bis, 08781 Els Hostalets de Pierola.

novembre 08-febrer 09 | 33

La rua de Carnestoltes pels carrers del po-ble ha estat aquest any més lluïda que al-tres anys, gràcies al bon temps i a la granparticipació dels veïns del municipi.La rua, organitzada pel Casal Català i per laComissió de Festes, es va fer el passat diu-menge 22 de febrer.

La gresca i la xirinola va omplir els carrersamb colors i música, amb la participació delgrup igualadí Mal de cap.Per acabar l'acte es va convidar els partici-pants a berenar xocolata desfeta amb me-lindros a la sala del Casal Català, on els méspetits van ballar fins a les 20h.

El proper 22 de març es cele-brarà la festa dels Tres Tombsals Hostalets.Aquesta festa, que recupera latradició de la benedicció decarros i animals que ja es feiaal municipi en honor a SantAntoni Abad, s'adapta ara alsnous temps amb la festa delstres tombs.Enguany, a la festa, hi partici-paran 17 carruatges de dife-rents municipis (Igualada, Mo-

nistrol, Sant Sadurní i Manre-sa) i cavalls d'altres pobla-cions. La celebració comença-rà a les 10 h del matí amb unesmorzar popular a la plaçaRoja i continuarà amb la be-nedicció dels carruatges i els

animals, que faran tres voltespels carrers del poble. El reco-rregut, que començarà a laplaça Roja, seguirà pels ca-rrers Sant Antoni, Major, Es-glésia (amb la benedicció a laparròquia de Sant Pere), Joan

Vallès, Ronda de Ponent i Ma-jor, per continuar per Església.La darrera volta tancarà el re-corregut tornant a la plaçaRoja, on es posarà punt i finala la celebració.Acompanyant els carruatges,hi haurà la Banda d'Igualada.Un abanderat amb els cordo-ners, portaran l'estendard ori-ginal de la festa de Sant Anto-ni que es celebrava al municipi,amb la imatge del sant

Carnestoltes2009

Festa dels TresTombs als Hostalets

societat

CONSTRUCCIÓ

CONSTRUCCIONS HOSTALETS, S.L. C/ Caseta de l’Hort, 40Els Hostalets de Pierola, 08781Mòbil 669.88.01.34 i 669.88.01.36Tel. 93.771.20.12 i 93.771.22.75__________TREBALLS DE PALETACAL DORINDUC/ Església, 36, 2n.Els Hostalets de Pierola, 08781Tel. i fax: 93.771.22.59.E-mail: caldorindu@msn.com

ELECTRICITAT

INSTAL·LACIONS I REPARACIONSJORDI RUIZElectricitat, aigua, calefacció i gas.C/ Major, 12Els Hostalets de Pierola, 08781Mòbil 607.90.43.64Tel. 93.771.21.03__________INSTAL.LACIONS I MUNTATGESB. JORBAC/ Major, 21Els Hostalets de Pierola, 08781Mòbil 650.93.52.69Tel.: 93.779.70.22Fax: 93.776.08.22

FORNS

NOVOFORNS 2000, S.L.Venda de forns de llenya, barbacoesi articles per al jardí i la llar.C/ Holanda, s/nUrb. Serra Alta, polígon 1, Els Hostalets de Pierola, 08781Web: www.novoforns.comE-mail: 93.771.21.03

FUSTERS

FUSTERIA L’ALZINAFusteria a mida.Xavier Nestares CabanesUrb. Can Rovira, 10Els Hostalets de Pierola, 08781Mòbil 630.07.83.89Tel. 93.744.81.86__________ISIDRE I JORDI ROVIRA,FUSTERIAPortes, armaris a mida, cuines... Tot en fusteria.C/ Major, 36Els Hostalets de Pierola, 08781Mòbil 686.48.65.58 IsidreMòbil 686.48.52.91 Jordi

SERRALLERIA

J. SANPERE I CASALSTreballs de serralleria en ferro i aluminiC/ Baix de St. Antoni, 11Els Hostalets de Pierola, 08781Tel./fax 93.771.20.64

VARIS

GRANADOReformes integrals, serralleria i alu-mini, electricitat Av. Barcelona, nº 327, Els Hostalets de Pierola, 08781Mòbil 653.61.73.49Fax: 93.589.44.79E-mail: granado@tresges.com

34 | l’Hostal_04

professionals | Empreses, comerçosi autònoms del municipi

Espai gratuït per alsprofessionalsEspai fix gratuït als professionals del municipi pertal que tots els comerços, indústries, tallers iautònoms puguin oferir els seus serveis fent úsd’aquesta eina. Si encara no ens heu enviat lesvostres dades, no us ho penseu més.

Dades que cal aportar-hi:>> Nom de l’empresa, professional o comerç>> Adreça, telèfon, mail, web i/o persona decontacte>> Quina activitat es desenvolupa>> Informació que es vulgui destacar>> Podeu enviar les vostres dades arevista.hostal@gmail.com o bé adreçar les dades aRevista l’Hostal, plaça Cal Figueres, 1.

*

*

*

*

*

*

Tens un negoci,un comerç o unaempresa?

Aquest és el teu espai!

Etsautònom?

novembre 08-febrer 09 | 35

informació útil

Telèfons d’interès

Ajuntament dels Hostalets de PierolaPlaça Cal Figueres, 108781 Els Hostalets de Pierola

TELÈFON:93 771 21 12

FAX:93 771 23 98

HORARIS_L’horari d’atenció al’Ajuntament és dedilluns a divendres de9 a 14 hores i dimartsde 17 a 20 hores.

Totes les tardes, de 17a 20 h, obert nomésper a registre dedocuments.CORREU ELECTRÒNIC:hostalets@diba.esWEB DEL MUNICIPI:http://www.elshostaletsdepierola.cat

Visites concertades:ASSISTENT SOCIALDilluns, Dimarts i Divendres de 10a 13.30 h.

EDUCADORA, ASSISTÈNCIA A INFANTS IADOLESCENTS:Dilluns de 10 a 13.30 h.

AGENT D’ACOLLIDA,Dimecres (quinzenalment)

Servei d’Assistent SocialPlaça Cal Figueres, 1

TELÈFON:93 771 27 66

FAX:93 771 28 29

HORARI_ De dilluns a divendres

Tardes de 16.30 a 20 h._ Dijous i Dssabte

Matins de 10 a 14 h.

BiblioaccésC/ Major 2 Bis,Baixos de Cal Batista

Dispensari Municipal

Urgències sanitàries

Farmàcia Hostalets

Guàrdia Municipal

Mossos d’Esquadra

Urgències Bombers

Escola Renaixença

Llar d’Infants «la Granota»

Sanitat Respon

Hospital d’Igualada (centraleta)

(urgències)

(consultes externes)

93 771 20 02

061

93 771 22 55

93 771 20 49

088

085

93 771 21 35

93 771 23 94

902 111 444

93 807 55 00

93 807 55 77

93 807 55 55

---

06:0406:2506:4507:0507:2507:4508:0508:45

-09:0409:4510:0510:4511:0511:4512:0512:4513:0513:4514:0514:4515:0515:4516:0516:4517:0517:4518:0518:4519:0519:4520:0520:4521:0521:4522:05

--

---

06:0906:3006:5007:1007:3007:5008:1008:50

-09:0909:5010:1010:5011:1011:5012:1012:5013:1013:5014:1014:5015:1015:5016:1016:5017:1017:5018:1018:5019:1019:5020:1020:5021:1021:5022:10

--

---

06:2006:4007:0007:2007:4008:0008:25

-08:5909:2510:0010:2011:0011:2012:0012:2013:0013:2014:0014:2015:0015:2016:0016:2017:0017:2018:0018:2019:0019:2520:0020:2121:0021:2522:0022:20

--

---

06:2506:4507:0507:2507:4508:0508:30

-09:0409:3010:0510:2511:0511:2512:0512:2513:0513:2514:0514:2515:0515:2516:0516:2517:0517:2518:0518:2519:0519:3020:0520:3021:0521:3022:0522:25

--

---------

08:15--

09:14-----

12:15-------------

19:15-

20:15-

21:15----

---------

08:16--

09:15-----

12:16-------------

19:16-

20:16-

21:16----

---------

08:17--

09:16-----

12:17-------------

19:17-

20:17-

21:17----

---------

08:18--

09:17-----

12:18-------------

19:18-

20:18-

21:18----

---

06:1706:3706:5707:1707:3707:5708:1708:57

-09:1709:5710:1710:5711:1711:5712:1712:5713:1713:5714:1714:5715:1715:5716:1716:5717:1717:5718:1718:5719:1719:5720:1720:5721:1721:5722:1723:0500:05

05:3005:4606:0406:1606:3606:5607:1607:36

-08:16

-08:5609:1609:5610:1610:5611:1611:5612:1612:5613:1613:5614:1614:5615:1615:5616:1616:5617:1617:5618:1618:5619:1619:5620:1620:5621:16

-22:1623:17

-

Els

Host

alet

s de

Pie

rola

HORA

RIS

Esta

ció

Pier

a

CAP

Pier

a

Sant

Cris

tòfo

l

Ajun

tam

ent

Pisc

ina

Pier

a

Esta

ció

Pier

a

Ferr

ocar

ril d

irecc

ió B

arce

lona

Ferr

ocar

ril d

irecc

ió Ig

uala

da

Els

Host

alet

s de

Pie

rola

En negreta, les noves línies

Transports

Per a mésinformació,consulteu el webwww.fgc.cat

d’aprop

La professió de farmacèutica va servocacional?EJ: De fet, volia ser veterinària, perquèm’agradaven molt els animals, però enaquella època a Barcelona no hi haviafacultat de veterinària i calia marxar aSaragossa. Com que volia estudiar aBarcelona i anar i tornar cada dia, vaighaver de triar una de les facultats de laDiagonal. Entre les opcions que hi havia(química i farmàcia), vaig triar farmàciaperquè em va semblar que oferia mésdiversitat de matèries.

Quines diferències hi ha entre unafarmàcia de poble i la d’un lloc mésgran?EJ: Quan vaig sortir de la facultat vaigestar 4 anys a Martorell, treballant endues farmàcies. Anys després, quan la M.Dolors Torelló Llopart va morir, em vasortir l’opció de quedar-me la farmàcia.Penso que la diferència fonamental entreun lloc gran i un petit és que en tant queels usuaris majoritaris de la farmàcia sónles persones grans, la proximitat quetens amb ells és única. N’hi ha molts queviuen sols i quan surten al carrer passenper aquí i em saluden i xerrem de com estroben. Penso que per a ells és més fàcilentrar aquí que no pas anar a veure elmetge. Em coneixen perquè m’han vistcréixer i no han de demanar hora per fer-me una consulta. Estem a peu de carrer iaixò ens aproxima a la gent. Per això,penso que al final acabem fent una tascasocial important, perquè sabem com estroben i què necessiten... Molts viuensols i malgrat els serveis d’assistència oajuda puntuals, passen la major part deldia sols.

Com recordes el poble on vas créixer?EJ: Un poble tranquil i on es podia

jugar molt al carrer. Jo vaig disfrutargaudint del carrer i penso que vaig sermolt afortunada. Recordo especialmentaquell raconet que abans hi havia alcarrer del Trull on nosaltres, els de lameva generació, hi acostumàvem ajugar... Era un racó molt ben aprofitat...Com els carrers del poble per onanàvem amb bicicleta i corríem. I calFigueres, amb el senyor Perico que ensdeixava entrar a jugar al seu jardí quansortíem d’escola, abans d’anar a casa adinar. (...) El senyor Perico va ser unbon home i ell fou qui va cedir elsterrenys on hi ha ara la placeta, malgratque l’espai mai no ha dut el seu nom,

sinó el del seu cunyat. Em sap greu quemai no se li vagi reconèixer la sevagenerositat i que amb el pas dels anys elseu nom es perdi en el record.

Com t’agradaria que fos el poble dedemà?EJ: Un poble on es pugui viure bé i que almateix temps mantingui el seu esperitde poble... Que no vulguem créixer perfer “un gran poble”... És millor que lapoblació creixi paulatinament i no pasdesmesuradament. Cal preservar el teixitveïnal i social de la gent que hi viu. (...)Que sobrevisquin els pagesos, que sónels qui mantenen i preserven la natura.(...) No m’agradaria que acabessim sentun poble “residencial”, sinó un poble viui ric, tant de gent com de tradicions. (...) I pel que fa a les cases de novaconstrucció, les que són unifamiliars,haurien de tenir sempre un trosset de patio jardí... Si vius al poble és per estar més aprop de la natura, no per viure encaixatentre quatre parets... Poder sortir a l’airelliure i que et toqui una mica el sol...

Algun record tendre d’infantesa?EJ: Jo havia disfrutat molt jugant pelscarrers del poble. Penso que poder jugar aun lloc obert i a l’aire lliure val la pena i ésimportant. Potser el que més destacaria,perquè als joves d’avui els sonarà a xinès,és que jo encara vaig anar a l’escolasegregada, nens a una banda i les nenes al’altra... una realitat que ara ens semblamolt llunyana... I anàvem totes juntes aclasse, des de les més petites fins a lesmés grans, separades per taules segonsl’edat. (...) Penso que el millor de lainfància d’abans és que els paresmantenien sempre els fills al seu costat iaquests anaven fent un aprenentatge enel qual t’inculcaven uns valors i això emsembla molt important. Avui en diamolts pares tenen fills, però els tenen“una mica abandonats”... És clar que s’hade treballar i que la vida és molt cara,però penso que de vegades caldriaprescindir de segons què per poder estarmés amb la canalla.

Elena JunyentFarmacèutica dels Hostalets

Cal preservar el teixitveïnal i social de la gent que viu al poble»

zoom

«TEXT: ESTHER SANAHUJA / És una dona directa, sincera i comprensiva amb la realitat quel’envolta i sensible. És forta i té uns principis ferms. Coherent amb allò que pensai sent. Als seus 45 anys, té moltes coses per explicar i estima el seu poble i la gentque hi viu. Pensa que tots som especials i es mostra propera en el tracte,agradable i emotiva. Xerrem a la rebotiga, de la vida, les persones, els records iels desitjos i el temps ens passa de pressa. Filla d’Hostalets, la seva família haviscut al poble, des de la generació dels seus besavis, que recordi. La petita de dosgermans, la seva família ha estat pagesa. El pare, d’Hostalets i la mare, deCapellades. Recorda la seva mare, que en pau descansi, com la “típica donacatalana que de les pedres en treia pans”: lluitadora i amb una empenta única.

Un lloc per perdre’t? Jo sóc molt demuntanya, m’agrada molt... Possiblement, unlloc del Pirineu.

El que més et disgusta és? Lahipocresia, potser. M’agrada ser molt clara ique la gent ho sigui amb mi. La falsedat i lahipocresia em molesten molt... Sovint pensoque la societat perd molts valors i que lagent es mou molt per diners i els valors deveritat es queden enrera.

El que més t’agrada? ...mmm... Lasinceritat, l’honradesa. Que la gent esmantingui ferma amb els seus ideals, que noes canviï la camisa cada dos per tres. Sernoble.

Un desig? Uff... En aquests moments que hiha tants conflictes, com els d’Israel iPalestina, desitjo que s’acabin les guerres:només maten gent i no serveixen per res.

Un personatge de la història?Possiblement, una persona com Gandhi o lamare Teresa de Calcuta... Perquè sempre hepensat que ha valgut la pena que hi hagipogut haver persones com ells.