núm 4 27

Flora Catalana, www.floracatalana.cat

MILFULLES,

Resp

onsa

bilit

atip

reca

ució

amb

les

plan

tes

Cultiu

PROTECCIÓ DEL SÒL AMB PLANTES ENTAPISSANTS

MULTIFUNCIONALS

A Phoenicurus (Cardedeu) ja fa uns quants anys que dissenyem, plantem i experimentem

amb el concepte de "bosc d'aliments"1 . En aquest particular sistema agrícola

són sovint els arbres, sobretot els fruiters, els que agafen el protagonisme,

però valorem cada vegada més la presència de les plantes més humils de l'estrat herbaci.

Són aquestes les que ens estalvien la feina de desherbatge d'altres plantes menys desitjades;

protegeixen el sòl, que per nosaltres és un element clau tant al bosc d'aliments com a l'hort,

i a més n'hi ha moltes que, collides amb respecte i moderació, també poden alimentar-nos.

És per això que ara, per als que cultiveu un jardí o un hort, ens agradaria presentar-vos

un enfocament que atorga especial importància a la gestió del sòl

i a les plantes entapissants com a estratègia a explorar.

TEXT I IMATGES: Gisela Mir Viader i Mark Biffen

Campaneta (Campanula rapunculoides) .

1Bosc d'aliments: El concepte encara és poc estès, però fa referència a un espaid'alta biodiversitat, inspirat en l'estructura d'un bosc jove (o fins i tot, d'una sa-bana), on hi predominen plantes perennes i comestibles.

núm 4 28

Flora Catalana, www.floracatalana.cat

MILFULLES,

CultiuRe

spon

sabi

litat

ipre

cauc

ióam

ble

spl

ante

s

Per als que cultiven un jardí o unhort, ens agradaria presentar unenfocament que atorga especial

importància a la gestió del sòl i a lesplantes entapissants com a estratègia perexplorar. Així doncs, volem fer referènciaa la particular perspectiva que donal'"agricultura natural", terme que podriasemblar una redundància, però ques'entén com una manera de conrear de laforma més respectuosa possible mésenllà de la mera etiqueta ecològica, ambmolta observació i amb una intervenciómínima i conscient. S'hi busca crear sis-temes on la natura no es percebi com aamenaça, tal com passa sovint en l'agri-cultura i la jardineria convencionals, sinócom l'element més benvingut perquè esprodueixin els equilibris i la salut del sis-tema que busquem.

Des d'aquesta visió, una de les priori-tats és la posada en valor de la qualitatdel sòl, afavorint-ne la microbiota, i protegint-lo fí-sicament dels raigs solars i de l'impacte i l'erosió dela pluja intensa.

Convertint aquest principi en tècniques concre-tes, s'evita, per una banda, llaurar i remoure regu-larment la terra i, paral·lelament, s'intenta tenir elterra sempre cobert, ja sigui amb plantes vives oamb encoixinament. Una tècnica no s'entén sensel'altra: deixar de llaurar i de remoure la terra, siguiamb maquinària o a mà, no funciona si no vaacompanyat de la cobertura del sòl, per a evitar so-bretot la compactació i l'erosió del terreny.

En el context hortícola, treballant principalmentamb plantes de cicle curt, resultaria difícil combinarles hortalisses amb una coberta viva –és cert que hiha hortolans que ho han experimentat amb cobertade trèvol, sens dubte agafant els camps d'arròs deFukuoka (Japó) com a inspiració, però de moment en-cara no en coneixem experiències prou consolidadesaquí–. Per això, a l'hort natural (o sinèrgic), s’acostu-ma a cobrir el sòl amb encoixinament mort, és a dir,format per parts de plantes seques, que poden serpalla, fullaraca, herba tallada, restes dels mateixoscultius anteriors, etc.

En canvi, en un jardí o entre els arbres i arbustosd'un verger o bosc d'aliments, sí que resulta moltmés fàcil, i fins i tot més lògic, buscar plantes vives

que facin aquesta funció de cobrir el sòli reduir la presència d'altres plantes nodesitjades.

Si ocupem tota la superfície ambplantes, tinguin les formes i els portsque tinguin, podem aconseguir l'ob-jectiu de protegir força el sòl. A vega-des, però, al voltant i sota les mates iels arbustos, el terra pot quedar nu, iaquí és on les plantes reptants trobenel seu nínxol, gràcies al seu port baix i ala seva capacitat d'estendre's. Així, depassada, creem espais veritablementmultiestratificats.

Com que, entre les nostres preferi-des, són diverses les plantes que es tro-ben silvestres en un indret o un altre deCatalunya, hem pensat que pot serinteressant presentar-les, per si algú volagafar alguna idea per al seu jardí, siguiun "jardí comestible"2 o no.

Vet aquí, doncs, algunes plantes queacompleixen els requisits de ser bones cobertoresdel sòl, perennes, silvestres i, algunes, comestibleso medicinals. Moltes, a més, constitueixen un bonrefugi i aliment per a insectes auxiliars dels cultius(pol·linitzadors o depredadors que ajuden a evitarplagues)3.

Búgula (Ajuga reptans): antigament s'haviautilitzat com a medicinal i també se n'han menjatels brots i fulles tendres, tot i que té algun grau detoxicitat i, per tant, és millor no consumir-ne gaire.En tot cas, sí que funciona com a entapissant. Ésmolt resistent i espessa, tot i que creix lentament i,com a planta de sotabosc que és, prefereix teniruna mica d'ombra.

Campaneta (Campanula spp., per exempleCampanula rapunculoides): potser és la més poli-valent de la llista, ja que no només té flors i fullescomestibles, sinó que també és tradicionalmentconeguda per la comestibilitat i el bon gust de les

2El concepte de jardí comestible seria semblant al bosc d'aliments peròen una dimensió més domèstica i amb una voluntat més ornamental.3Les espècies que citem són les que ens funcionen bé en el clima deCardedeu –Vallès Oriental; 190msnm– i en un sòl franco-sorrenc ambpossibilitat de reg de suport; altres llocs i terrenys tindran altres opcions–orientativament, observeu què és el que creix naturalment a la vostraàrea.

Campaneta(Campanula rapunculoides)

núm 4 29

Flora Catalana, www.floracatalana.cat

MILFULLES,

CultiuRe

spon

sabi

litat

ipre

cauc

ióam

ble

spl

ante

s

arrels. Les seves boniques flors d’un blau lilós en fanuna planta especialment adequada per al jardí.

Colitxos (Silene vulgaris): si us en surten demanera espontània al vostre terreny, sou afortunats,perquè gaudireu d'una de les verdures silvestresmés apreciades a la cuina tradicional.

Crèspol (Diplotaxis tenuifolia): és una plantamolt valorada, ja que és una altra de les poquesd’aquesta llista de les quals en menjaríem un platsencer. Les persones aficionades al gust de la rucapoden combinar el conreu de la rúcula anual (Erucavesicaria* subsp. sativa) amb aquesta entre setem-bre i març, per tenir-ne al plat durant tot l'any.

Espunyidella groga (Galium verum): plantaentapissant de textura suau i petites flors groguesque, malgrat la fragilitat aparent, cobreix amb segu-retat l'àrea on es planta. Antigament se n'aprofitavenles flors per fer quallar la llet, per a fer matons i for-matges; d'aquí el seu altre nom popular: quallallet.

Herba de Sant Jordi (Centranthus ruber):més associada amb parets i zones rocoses, plantadaa terra (millor si és un terra ben drenat) creix méshoritzontal. Ofereix fulles i flors comestibles.

Maduixera (Fragaria vesca): passejar pel ver-ger com a caçador-recol·lector i atipar-se dels seusfruitets és un plaer. Ni tan sols val la pena intentarfer-les arribar a la cuina. És molt bona entapissant,sobretot per a zones de mitja ombra.

Menta (Mentha spp.): les mentes són cone-gudes per tenir una gran capacitat d’expansió quanles condicions són adequades, però, igual que passaamb la tarongina, preferim tenir menta que no pasgram (Cynodon dactylon). N'hi ha moltes espècies,cadascuna amb un matís diferent d'aroma, que po-dem afegir a amanides i postres, a més de fer-ne ti-sanes. Igual que la tarongina, les mentes creixen béa l'ombra o mitja ombra, i volen un reg regular.

Milfulles (Achillea millefolium): la milfulles nocreixerà bé en terrenys extremadament secs, però,per poc que tingui garantit una mica de reg, s'es-camparà creant una catifa de textura suau. Quanfloreix es fa més alta, però llavors podem gaudir deles seves boniques inflorescències blanques o lleu-gerament liloses que, a més, són bones per a fer-neinfusions.

Orenga (Origanum vulgare): aquesta plantamolt utilitzada com a condiment arriba a crear unacoberta molt atapeïda que frena la presència dequalsevol planta no desitjada. Les flors són moltbones atraients d'abelles i papallones.

Rementerola (Satureja calamintha**): és unade les poques espècies que surten espontàniament alnostre terreny. A part de l’olor i l’ús com a condiment,ens agrada molt la floració a final d'estiu, en un mo-ment en què no hi ha gaires flors per a les abelles.

Sarró (Chenopodium bonus-henricus): si béen llocs de muntanya el sarró és conegut per la sevacapacitat expansiva, a la plana té dificultats perprosperar-hi, si no té una mica d'ombra i un bonreg. Al nostre verger ens conformem, doncs, ambel seu "cosí" anual, el blet blanc (Chenopodium al-bum), tot i que en un hort no remogut4, la llàstimaés que en surt poquíssim.

Espunyidel la groga (Galium verum) .

Maduixera (Fragaria vesca) .* Eruca vesicaria segons The Plant List.** Calamintha nepeta segons The Plant List.

núm 4 30

Flora Catalana, www.floracatalana.cat

MILFULLES,

CultiuRe

spon

sabi

litat

ipre

cauc

ióam

ble

spl

ante

s

Serpoll (Thymus serpyllum): més baix i dis-cret, el serpoll ja no ho podria ser. Com a con-seqüència, s'ha de vigilar qui té com a planta veïna,perquè no quedi ofegada per l'altra. Amb tot, cons-titueix una coberta de color verd fosc, espurnejadade colors rosats quan floreix, molt apreciable visual-ment i olfactivament.

Tanarida (Tanacetum vulgare): en la mateixalínia que la tarongina, potser la seva inclusió és unamica dubtosa, ja que pot ser molt potent i expansi-va, i acaba fent una mata bastant alta que fa mésdifícil la seva combinació amb altres plantes. Tan-mateix, ens segueix agradant força per la capacitatd'exercir de refugi hivernal de les marietes.

Tarongina (Melissa officinalis): Teníem algu-na reticència en el moment d'incloure-la, ja que bo-na part de l'any, sobretot durant la floració, creixmassa alta per ser considerada reptant i ha demos-trat ser molt expansiva. Tot i així, se’n fa unes infusi-ons boníssimes, atreu moltes abelles i, tallant-la méssovint, es mantindria més baixa i es reduiria la pro-ducció de llavors.

Trèvol de prat (Trifolium pratense): No és tanreptant com el lotus (Lotus corniculatus) –una altraplanta lleguminosa i entapissant interessant–, peròté l'avantatge de la seva comestibilitat, tant de lesfulles tendres com de les flors.

Verdolaga (Portulaca oleracea): Podríem direl mateix que en el cas anterior. És una bona plantaentapissant i una de les millors verdures espontàniesper a posar al plat, cuita o crua. Però dura nomésuna temporada, així que no la plantem expressa-ment, però allà on surt –en un hort encoixinat solser només als camins– i no destorba les nostreshortalisses, la deixem créixer i l'aprofitem.

Violeta (Viola odorata): Per tancar la llista al-fabèticament, potser si haguéssim de triar la nostrapreferida, seria aquesta. Té flors comestibles, fullescomestibles i és present tot l'any, encara que pateixiuna mica en els moments de més calor i més fred siqueda massa exposada.

Qui és Phoenicurus?

Gisela Mir Viader i Mark Biffen són dissenyadors de Per-macul tura ti tu lats i creadors del projecte Phoenicurus a Car-dedeu des de 2009, un espai de formació i demostració enpermacul tura, hort natura l i bosc comestible. Més sobreGisela Mir o sobre en Mark Biffen .

Trèvol de prat (Trifolium pratense) . Verdolaga (Portulaca oleracea) .

4Encara que vagi en contra de les tècniques i estètica típiques delshorts, és possible conrear les hortalisses més conegudes sense remoureel terra en cap moment (ni amb aixada o fanga, ni amb motocultor). Laclau és treballar amb bancals de cultiu ben delimitats que no estrepitgin i amb encoixinament perquè no es compactin.

Per a més informació sobre el concepte del"bosc d'aliments" i el projecte Phoenicurus

en general, es pot consultar la nostra pàgina:phoenicurus-permacultura.org

O escriure’ns aquí:phoenicurus.permacultura@gmail .com