Embed Size (px)
Citation preview
exclusiva
Entrevista amb el paleontòleg Juan Luis Arsuaga
150è aniversari, un any de celebracions
Prevenció en l’esport
PRODUCTES D’ESTALVI I INVERSIÓ
La confi ança d’una bona inversió
exclusivaHivern 2014 – Núm. 32
Publicació del Grup Catalana Occident en exclusiva per als seus clients
Sumari3
4
26Editorial
D’interèsClients satisfets
Nou servei de geolocalització d’assistència en viatge i tallers AutoPresto
Certificació energètica d’immobles
Noves cobertures per al Servei d’Assistència Informàtica
Assegurança Vida Protecció
PersonatgesJuan Luis Arsuaga, paleontòleg
En companyia150 aniversari, un any de celebracions
La confiança d’una bona inversió
Organitzar un viatge de negocis amb èxit
Smart city, ciutat de futur
Vull una mascota
36
39
En societatDia Mundial del Cor
Institut d’Astrofísica de les Canàries
Junior Achievement
Life for Africa
SaludableMigranyes: molt més que un mal de cap
Rutines saludables per a tothom
Digestions pesades
Prevenció a l’esport
Baqueira BeretEstrena temporada d’esquí
PerfilElton John
Agenda
38
PUBLICACIÓ DEL GRUP
CATALANA OCCIDENT
Avda. Alcalde Barnils, 63
08174 Sant Cugat (Barcelona)
Tel. 93 582 05 00
www.catalanaoccidente.com
Redactora Cap: Astrid Martínez
Editorial: Manel Farré, Director
de Comunicació
DIPÒSIT LEGAL: B-17313-99
DISSENY i REALITZACIÓ:
BE Content Marketing
Entença, 157, 1a planta
08029 Barcelona
Coordinació: Olga Ortega
Directora d’art: Rosa Baldrich
Assessor lingüístic: Raúl Pelegrín
8
12
30
Una etapa nova
Editorial
Fa un any, en l’edició de la revista Exclusiva de desembre del
2013, el President del Grup Catalana Occident feia un repàs
dels primers 150 anys de la companyia i el que implica una fita
d’aquestes característiques, tant per als que formen part del Grup
com per al món empresarial en general i el món assegurador
en particular. Arribem ara al final d’aquest any de celebracions
en què s’ha parlat del que suposa ser l’empresa més longeva del
sector, de l’orgull que genera, de la responsabilitat que comporta.
Comença ara una nova etapa en què cal demostrar, com sempre
s’ha fet, que aquesta experiència de 150 anys és un aval per al
futur. Ser els més longeus i un dels grups asseguradors més
grans és quelcom únic, és veritat, però comporta alhora una gran
responsabilitat: la de continuar amb la mateixa il·lusió o més, si
això és possible. La de demostrar que atresorem el bo i millor
i que ho hem après en 150 anys plens de vicissituds, proves
superades amb nota alta i sense parar de créixer. La d’aprofitar
les nostres fortaleses, cosa que ens fa diferents de la resta de
companyies asseguradores. La de seguir posant al servei dels
clients el nostre equip, altament professionalitzat i dotat de la
tecnologia més moderna. La de demostrar, dia a dia, el que hem
estat, el que som i el que seguirem sent a partir d’aquest any clau
que ara s’acaba.
Comença, doncs, una etapa nova, amb un horitzó ben definit
i perseverant en conquerir-lo, dia a dia i pas a pas, per seguir
oferint als nostres clients el millor de nosaltres mateixos.
4 Catalana Occident
Clients satisfets
Assegurances Catalana Occident
ha tornat a ocupar el núm. 1 del
rànquing en la mitjana total de
tots els aspectes analitzats en
l’enquesta de satisfacció entre els
clients d’assegurances d’automò-
bil amb un resultat de 93,4 %, per
sobre del 91 % del mercat. L’estudi
sectorial d’ICEA, en què han par-
ticipat 14 de les companyies prin-
cipals del mercat espanyol, valora
la disponibilitat de la companyia
asseguradora durant la comuni-
cació d’un sinistre, la professio-
nalitat del personal en la comuni-
cació, la rapidesa i l’eficàcia en la
gestió, així com altres aspectes
generals del producte.
El bon resultat obtingut per
Assegurances Catalana Occident
és possible gràcies a les parts
implicades en el procés de gestió
del sinistre (xarxa comercial, tra-
mitadors, pèrits, producte i la
xarxa de tallers AutoPresto),
sense les quals seria impossible
obtenir, novament un any més,
aquesta posició màxima.
En salutPrenent com a referència el
Baròmetre de la Sanitat Privada
elaborat per la fundació IDIS,
Cosalud duu a terme cada any un
estudi de satisfacció dels assegu-
rats pel que fa a la seva pòlissa de
Salut, del qual es deriva que la
qualitat assistencial rebuda es
percep com a altament satisfactò-
ria, així com els productes con-
tractats i l’actuació dels agents
d’assegurances.
El Baròmetre de la Sanitat
Privada és un estudi que ja s’ha
convertit en un referent dins el
sector. Té com a objectiu donar
veu als pacients i a les famílies
perquè valorin la qualitat del ser-
vei prestat per la sanitat privada i
hi identifiquin àrees de millora.
A fi de valorar la satisfacció dels
assegurats pel que fa al servei
ofert per la pòlissa de salut, i de
poder-lo comparar amb la resta
del sector, Cosalud equipara les
preguntes amb l’estudi ISIS, afe-
gint-hi l’àrea que fa referència al
grau de satisfacció, tant sobre la
pòlissa com sobre el servei ofert.
En tots els aspectes mesurats, hi
destaca la puntuació obtinguda
per Cosalud, sempre per sobre de
la mitjana sectorial.
D’interès
Nou servei de geolocalització d’assistència en viatge i tallers AutoPresto
El nou servei Infopush, inclòs en les
assegurances d’automòbil, permet als
assegurats de Catalana Occident fer
un seguiment de la prestació d’assis-
tència en viatge sol·licitada. El client
rebrà al mòbil –sempre que disposi
d’un telèfon intel·ligent amb connexió
a Internet– un missatge de text amb
un enllaç a través del qual podrà
visua litzar les dades del servei, a més
d’un mapa amb la localització exacta
de la grua i la seva distància i ubica-
ció en temps real. Així mateix, en
l’enllaç esmentat, també es mostraran
al client els tallers AutoPresto més
propers a la seva situació a través
d’un mapa i les dades per poder con-
tactar-hi en cas que sigui necessari.
5
Amb la voluntat d’oferir la millor
prestació i donar resposta a les
necessitats dels assegurats, la pòlissa
de Llar de Catalana Occident ofereix
el servei de certificació energètica
d’immobles. Aquest certificat recull
informació sobre els elements cons-
tructius de l’immoble i les instal-
lacions, i li atorga una qualificació
energètica que al final es recull en
una etiqueta, un requeriment obliga-
tori per als propietaris que vulguin
vendre o llogar l’habitatge.
El servei ofereix atenció telefònica per
a l’assessorament general de tot allò
relatiu a la norma d’aplicació d’aquest
certificat i l’enviament de personal
qualificat al domicili per a l’obtenció de
la certificació energètica en condicions
Certifi cació energètica d’immobles
De interés
econòmiques i de servei preferents.
Catalana Occident dóna prioritat
màxima a aquest servei i es compro-
met que l’assegurat obtingui la certifi-
cació energètica en un termini màxim
de 72 hores des de la visita tècnica.
També gestiona el registre del certifi-
cat energètic en el registre oficial de
cada comunitat autònoma.
A més de tenir la garantia de la com-
panyia, aquests preus tancats que us
indiquem tot seguit són significativa-
ment menors que aquells que es
poden trobar de manera general en el
mercat:
- Habitatges de superfície inferior a
250 m2: 65 € + IVA
- Habitatges de superfície superior a
250 m2: 95 € + IVA
Des del juny, el Servei d’Assistència
Informàtica Online per a clients de pro-
ductes multirisc Família–Llar, Comerços i
Oficines ofereix serveis nous, a més dels
que ja existeixen, com ara:
• Assistència a ordinadors Mac.
• Assistència a dispositius mòbils (telè-
fons intel·ligents i tauletes) equipats
amb sistema operatiu iOS, Android i
Windows Mobile.
• Còpia de seguretat en línia amb una
capacitat màxima de 15 GB.
• ITV informàtica. Revisió del sistema.
• Geolocalització de telèfons
intel·ligents.
• Assessorament i suport tant en la
compra com en la postvenda de
productes tecnològics.
Noves cobertures per al Servei d’Assistència Informàtica
Des del principi, aquest servei ha estat
acollit i valorat de manera absolutament
satisfactòria pels assegurats (s’han
resolt unes 100.000 consultes), que
El cost del servei anirà a càrrec de
l’assegurat i es comunicarà per mitjà
del telèfon de manera prèvia a la seva
realització. Aquest cost inclou també
el tràmit de registrar el certificat
energètic al registre oficial de cada
comunitat autònoma. Només s’hauria
d’abonar de manera addicional la
taxa de registre que estableixen
determinades comunitats autònomes.
podien comprovar com un tècnic accedia
de manera telemàtica al seu equip, amb
autorització prèvia, per solucionar el
problema amb només un clic.
Catalana Occident6
D’interès
Assegurança Vida Protecció
L’Assegurança Vida Protecció és un instrument imprescindible que permet, mitjançant una sola pòlissa, aconseguir una protecció total enfront dels riscos principals que es puguin presentar al llarg de la vida.
Per les seves característiques, es
tracta d’una assegurança adreçada a
segments diversos de la població:
• SINGLE: persones solteres i famílies
monoparentals.
• FAMILIAR: persones que tinguin
necessitats familiars (rendes per
viduïtat/orfandat).
• ESCOLAR: cobertura de despeses
d’estudis.
• AUTÒNOMS: cobertura d’ingressos
en autònoms.
• EMPRESARIAL: cobertura de la
participació com a soci en l’empresa.
L’Assegurança Vida Protecció
garanteix també de manera
complementària la contractació de
qualsevol de les cobertures dels riscos
següents:
• Invalidesa
• Accident
• Accident de circulació i
orfandat total
• Malalties greus
Els beneficiaris de l’assegurança
podran fer front a càrregues
familiars i disposaran del suport
econòmic necessari davant de
qualsevol eventualitat, a més de
liquiditat suficient per al pagament
de la hipoteca o altres préstecs que
s’hagin d’assumir en morir la
persona assegurada. Ofereix, a més,
la possibilitat de gaudir de serveis i
garanties exclusius, com ara:
• Programes de rehabilitació cardíaca
de la millor qualitat, supervisats i
dirigits per metges especialitzats.
• La possibilitat d’efectuar un segon
diagnòstic, tot indicant-vos al
mateix temps quin és el tractament
més adequat i els centres
assistencials de més prestigi,
nacionals i internacionals, que
el fan.
• Un servei d’atenció mèdica
telefònica les 24 hores atès de
manera personal per un equip
mèdic de primera línia i que us
proporciona assessorament mèdic
immediat tants cops com
necessiteu.
• Ser atès per un equip d’advocats que
assessora sobre qüestions fiscals,
tramitacions de successions,
herències, inventari de béns,
subrogacions, etc.
Aquesta assegurança us ofereix
modalitats diverses, entre les quals
podeu escollir aquella que més s’ajusti
a les vostres necessitats de petició:
• Assegurança Temporal Renovable
• Assegurança Temporal amb prima
anivellada
• Assegurança d’Amortització de
préstecs i hipoteques
qdejqpbwktl
7
qw er tyu i opasdfesjklnzvbmqertyubusquenfjparaulesqyhxq u e q w e ryu l i opfgsacseginxvbl’ànimakealimwetyuiopasdfgjklnzxcvbnmwertyuiopasdfghjklñzxcnmqwertio
VIII CONCURS DE POESIA FUNDACIÓ JESÚS SERRA
PRESENTACIÓ DE POEMES FINS AL 13 DE MARÇ DE 2015Informa’t a www.fundaciojesusserra.org i a www.palafrugell.cat
Al director científi c del Museu de l’Evolució Humana (MEH) i codirector
de l’Equip d’Investigació d’Atapuerca li interessa l’evolució humana en
el sentit més ampli: les transformacions que hem experimentat al llarg
del temps i que ens han fet com som.
D’on venim?
ArsuagaJuan Luis
8 Catalana Occident
Personatges
De petit volia ser cromanyó?
Efectivament, però penso que com tots els nens.
No has anat mai per una platja i has agafat petxi-
nes i barretets? Tots els nens busquen i investi-
guen pel camp, en el meu cas de manera més forta
que en d’altres, perquè sempre m’han interessat
la natura, els ocells, les granotes i les sargantanes.
Em sentia un home primitiu, un salvatge. Ser sal-
vatge és el que m’agradava i el que m’agrada.
I quan va decidir ser paleontòleg?
Em sembla que quan vaig saber què era la paleon-
tologia. Podem dir que sóc un naturalista interessat
per les coves i l’home primitiu des de petit.
Per què Atapuerca és un dels jaciments de restes
fòssils més grans d’Europa?
És un fet. A Atapuerca hi ha molts jaciments a la
serra. Es troba en un lloc geogràficament estratè-
gic i privilegiat a nivell ecològic, envoltat de rius,
amb molta diversitat biològica. I les coves, que
han estat ocupades més d’un milió d’anys, conser-
ven molt bé les restes fòssils. Això fa que tingui
molt bons registres arqueològics i paleontològics.
L’abundància de fòssils humans es deu a dues
circumstàncies que són rares i excepcio nals, però
que aquí s’han donat: d’una banda, s’ha practicat
el canibalisme i se n’han conservat les restes i, de
l’altra, hi ha una acumulació misteriosa de prop de
30 cadàvers humans, la qual cosa no es coneix en
cap altre lloc del món. Això proporciona la major
part dels fòssils que hem trobat. És com una lote-
ria que ens ha tocat en un parell d’ocasions.
Què ens expliquen totes les restes trobades a
Atapuerca?
Els fòssils ens expliquen l’evolució humana a
Europa i els canvis que s’han produït en els cli-
mes i els ecosistemes. En el fons, ens expliquen
com hem esdevingut el que som, expliquen l’ésser
humà actual.
D’on venim?
En últim extrem, d’una espècie de bacteri que va
viure fa 3.500 milions d’anys i que és l’avantpas-
sat comú de tots els éssers vius. Una mica més
a prop, el primer homínid dels nostres va viure
fa uns 6 o 7 milions d’anys a Àfrica. La nostra
espècie, Homo sapiens, també es va originar a
Àfrica fa uns 200.000 anys.
Darwin tenia raó?
Sí, en els fonaments. És com dir que Santiago
Ramón y Cajal tenia raó en la neurona. El que
passa és que, des del moment en què ell obre
una porta, s’ha fet molta recerca i encara se’n fa,
s’aprenen i es descobreixen coses noves. Però la
porta que ell va obrir és la porta per la qual vam
entrar tots.
9
Personatges
Quin és el sentit de l’evolució humana?
Sobreviure. A la natura, només hi ha dues for-
mes de ser-hi: viu o mort. Els organismes inten-
ten sobreviure i reproduir-se perquè, si no ho
fan, no queda res d’ells amb el temps. Dediquen
tots els esforços a créixer, convertir-se en adults
i deixar descendència. Això és tot el que hi ha.
Continuem evolucionant els humans?
En quina direcció?
Sí, evolucionem, i molt. La gent que pot beure llet,
assimilar-la, és mutant perquè la major part de la
humanitat no tolera la llet després del desmama-
ment. Algunes poblacions humanes, com els euro-
peus, han desenvolupat aquesta capacitat en uns
pocs milers d’anys com una adaptació a la cultura
pastoral. És un canvi genètic petit que ha tingut
molta importància en les poblacions europees.
És un exemple de com en una escala petita d’uns
pocs milers d’anys també es produeixen canvis.
Quines són les particularitats de l’espècie
humana?
En tenim moltes. Som una espècie molt original.
La principal de totes és la consciència: no s’ha de
menysprear el fet que som una forma de matèria
conscient, que es fa preguntes i hi reflexiona.
Estem fets d’àtoms però som conscients que
existim, ens fem preguntes i això és un esdeve-
niment de primer ordre. Després n’hi ha molts
altres: som bípedes, formem societats molt com-
plexes, tenim uns parts molt complicats i uns
nassos molt projectats (per posar un exemple en
què ningú no pensa), la nostra capacitat tecnolò-
gica, el llenguatge... Moltes estan relacionades.
En quina situació es troba la paleontologia en
aquests moments?
Com succeeix en altres camps de la ciència, hi ha
més paleontòlegs ara que tots els anteriors junts.
Es fa més ciència que mai.
I quina relació té amb altres disciplines?
És una disciplina que beu de totes les altres, és la
característica que la fa tan divertida i interessant.
Ens interessen els climes i allò que fa que els
climes canviïn. Ens interessa la història de la
Terra, els ecosistemes i l’ecologia. Totes les coses
de l’espècie humana actual, els seus trets, com
han aparegut, la psicologia, etc., conflueixen en la
paleontologia.
Quins errors del coneixement han perjudicat més
l’enteniment dels nostres avantpassats?
Un prejudici que encara existeix, i que és com-
prensible, és que l’evolució humana, en general,
s’ha estudiat, interpretat i explicat com si es
produís al marge de la resta del planeta, com si
tingués lleis pròpies i per entendre-la no s’ha-
gués de saber res dels canvis que s’han produït
a la biosfera. L’error principal, que és un error
d’antropocentrisme, és pensar que es pot entendre
la nostra evolució sense saber res de la resta d’es-
pècies. És un prejudici anterior a Darwin pensar
que la nostra espècie és un fenomen indepen-
dent de la resta. Quan porto els meus alumnes al
camp, em costa Déu i ajuda fer-los entendre que
no podran interpretar el jaciment si no coneixen
els arbres que creixen a l’exterior de la cova, per
exemple. A ells sembla que no els importa gens i,
tanmateix, la biosfera és el que canvia i nosaltres
també com a part que en som.
“És un error d’antropocentrisme pensar que es pot entendre la nostra evolució sense saber res de la resta
d’espècies”
10 Catalana Occident
Personatges
PERFIL
Aquest any ha rebut el Premi UEMC al Personatge
Públic de Castella i Lleó que Millor Comunica.
Pensa que la ciència es comunica de manera sufi-
cient entre el gran públic?
S’ha de dir, salvant les distàncies, que tots els
grans científics de la història han estat sem-
pre grans divulgadors. Darwin, per exemple,
amb el llibre L’origen de les espècies s’adreçava
al públic en general, no era un llibre per a la
comunitat científica. El va llegir tothom per-
què estava a l’abast de tothom i els seus llibres
es venien a les llibreries. Els precedents són
infinits. Bertrand Russell o Ramón y Cajal van
escriure moltíssim per al gran públic. Ángel
Cabrera, en el món de la zoologia, va escriure un
“Qualsevol descobriment científi c es pot explicar a
qualsevol persona”
munt de llibres per a adults i nens. El que passa
és que a Espanya hi ha hagut poca ciència i, per
consegüent, poca divulgació científica, però són
inseparables. Ara mateix, grans neurocientífics
o astrofísics es criuen obres que es venen a les
llibreries.
En la mesura que hi ha més recerca,
hi ha més cultura.
Sí, nosaltres estem al servei de la societat i per
això compartim el coneixement. En el fons,
qualsevol descobriment científic es pot explicar
a qualsevol persona. La ciència la trobem a tot
arreu en el dia a dia, forma part de la societat
tot i que no ho notem.
Nascut a Madrid el 28 de setembre de 1954, Juan Luis Arsuaga és director del Centre
UCM-ISCIII d’Evolució i Comportament Humans, catedràtic de Paleontologia a la
Universitat Complutense de Madrid i codirector de l’Equip d’Atapuerca, al qual van
guardonar amb el Premi Príncep d’Astúries de Recerca Científica i Tècnica del 1997.
També és membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, de la Reial
Acadèmia de Doctors d’Espanya, vicepresident de la Fundació Atapuerca i autor
de nombrosos articles en les revistes científiques més importants del món, com
ara Nature, Science o Proceedings of the National Academy of Sciences, així com de
diversos llibres de divulgació científica.
11
Personatges
El Grup Catalana Occident ha
celebrat enguany el seu 150 ani-
versari com una de les empre-
ses líders del sector assegurador
espanyol i de l’assegurança de
crèdit al món. Un esdeveniment
històric del qual la companyia
se sent especialment orgullosa,
i així ha volgut mostrar-ho.
Coincidint amb la celebració del
seu 150 aniversari, el Grup va
llançar a principis d’any la seva
nova imatge de marca, l’objectiu
de la qual és oferir una imatge
més ordenada i coherent de les
empreses que el formen i, alho-
ra, reflectir l’optimisme amb
què afronta el futur. Per això,
la nova imatge de la companyia
presenta com a peça principal el
símbol en forma de “Y”, que tant
els identifica i que és una evolu-
ció natural de l’ante rior. També
s’ha creat una tipografia especi-
alment per a Catalana Occident.
Aquest va ser el punt de partida
d’un any ple de sorpreses, que
va continuar el mes de març
amb l’estrena de la campanya
de publicitat del 150 aniversari
del Grup. Amb un esperit més
cinematogràfic que d’espot tele-
visiu, s’hi pot veure com trans-
corren diferents èpoques en un
dinar familiar on passen, amb
total tranquil·litat i trucs visuals
enginyosos, 150 anys. El dinar
s’inicia el 1864 i acaba el 2014.
Als mitjans gràfics, l’anunci
també mostra una família al
llarg de 150 anys en una matei-
xa imatge, una fotografia espec-
tacular que s’ha pogut veure en
nombroses ocasions en diver-
sos diaris i revistes. A més, la
campanya inclou el microsite
www.150aniversari.cat, que
recull tots els esdeveniments al
voltant de l’efemèride.
Pensant en tothomAl mes de maig es va estrenar el
documental titulat El triomf d’un
somni, dirigit per Joan Soler,
prestigiós cineasta manresà
mort el passat mes de febrer.
L’estrena va tenir lloc al Teatre
Kursaal de la ciutat de Manresa,
bressol de Catalana Occident,
amb presència institucional i
també de nombrosos treballa-
dors i professionals vinculats a
l’empresa. A aquesta projecció
en primícia li va seguir el dia
següent l’estrena a l’Ateneu de
Madrid, amb un altre ple absolut
Grup Catalana Occident
150 aniversari
Catalana Occident12
En companyia
El Grup Catalana Occident ha fet aquest 2014 els seus
150 anys d’història, una fi ta que molt poques empreses
assoleixen, i per a la celebració de la qual el Grup ha dut a
terme un seguit d’actes i esdeveniments al llarg de l’any en
companyia dels seus treballadors i col·laboradors.
de personal vinculat al Grup,
per acabar al Teatre Auditori
de Sant Cugat del Vallès, amb
un acte multitudinari que va
comptar també amb presència
institucional i va finalitzar amb
un breu concert de l’Orquestra
Simfònica Sant Cugat, de la
qual la Fundació Jesús Serra és
patrocinadora-fundadora.
Es tracta d’una pel·lícula de
gairebé una hora de durada on,
de manera emotiva, entretin-
guda i explicativa, es recullen
els testimonis de personatges
rellevants en la història del
grup assegurador i es fa un
recorregut per aquesta història
i per les claus que han permès
assolir aquesta fita.
D’aquest documental, se n’ha fet
una versió curta i resumida que
pot visualitzar-se als webs de les
empreses del Grup, com també a
les xarxes socials.
Amb la il·lusió de fer partícips
d’aquesta celebració a tots
els públics, es va crear un joc
interactiu pel qual la companyia
ha convidat els seus seguidors
a viure una aventura al llarg de
tres èpoques. “El Viatge de Julio”
és el nom del joc protagonitzat
pel Julio, un inventor excèntric
que guia el jugador per l’interior
de tres escenaris misteriosos on
s’amaguen diferents incògnites
per desxifrar. A mesura que se
UN ANY PLE DE SORPRESES, COM L’ESTRENA
DE LA CAMPANYA DE PUBLICITAT DEL 150
ANIVERSARI
13
En companyia
superen les proves proposades
al llarg del viatge, el participant
pot guanyar diferents premis.
Cada usuari té cinc vides que
s’esgoten amb cada acció i que
podrà reposar al cap de 24
hores o mitjançant la invitació
d’amics via xarxes socials. Al
final, el guanyador d’aquestes
accions serà recompensat amb
un viatge a Punta Cana.
Aquesta celebració també inclou
la publicació d’un llibre que
recull la trajectòria i l’activitat
de la companyia durant aquests
150 anys.
Compartint il·lusióTambé la música ha tingut un
lloc destacat amb els concerts
commemoratius de l’aniversari
que la companyia ha celebrat
a Tenerife, Bilbao, Madrid i
Granada de la mà de la pia-
nista coreana Soo Jung Ann,
guanyadora del Maria Canals
de l’edició 2012. Aquest con-
curs ha facilitat el llançament
professional i la consagració
de moltes de les més prestigio-
ses pianistes de les últimes
dècades. Precisament Jesús
Serra Santamans, fundador del
Grup Catalana Occident, era
un gran aficionat a la música i
un intèrpret notable de piano,
instrument pel qual sentia una
veritable passió.
Però la il·lusió de l’aniver-
sari va viure el seu moment
més emotiu a la Sala Oval
del Museu Nacional d’Art de
Catalunya, escenari escollit
per a l’acte solemne de cele-
bració que va tenir lloc al
mes de juliol. Allà, el Consell
d’Administració del Grup, al
costat de gairebé 900 treballa-
dors, va gaudir d’un repertori
musical a càrrec de l’Orquestra
Simfònica Sant Cugat que, a
través de les peces musicals,
va recórrer els 150 anys de
vida del grup assegurador.
L’acte va comptar amb la pre-
sència de la vicepresidenta de la
Generalitat de Catalunya, Joana
Ortega; l’alcalde de Barcelona,
Xavier Trias, i l’alcaldessa de
Sant Cugat del Vallès, Mercè
Conesa.
En la seva intervenció, Josep
Maria Serra, president del
Grup Catalana Occident, va
donar les gràcies a totes les
persones que durant 150 anys
han fet i fan possible que
Catalana Occident hagi supe-
rat tots els reptes i arribat a
l’excel·lència en el sector asse-
gurador. També va recordar la
tasca del seu pare, Jesús Serra:
“Un empresari extraordinari
i, a més, una persona amb
una gran humanitat de la qual
s’aprenia sempre molt”.
TAMBÉ LA MÚSICA HA TINGUT UN LLOC
DESTACAT, AMB ELS CONCERTS
COMMEMORATIUS DE L’ANIVERSARI
Catalana Occident14
En companyia
150 anys assegurant la tranquil·litat
de milers de famílies.
Han canviat les modes, els mitjans de comunicació i els de transports, els
pentinats, les cases, la moneda i fins i tot les fronteres. El món sencer i la
vida de les persones han sofert profundes transformacions des del 1864.
Tot i així, si preguntéssim a un individu de llavors el més important per ell,
probablement la resposta seria la mateixa que la d’algú d’ara: “Que els meus
i jo visquem tranquils”. Per això complir cent-cinquanta anys assegurant
el benestar de milers i milers de famílies suposa una doble satisfacció,
saber que ens dediquem a una cosa important i comprovar que ho fem bé.
#150Aniversario
La confi ança d’una bona inversió
Catalana Occident16
En companyia
En temps de crisi, qui té estalvis es pot considerar afortunat.
Però tenir estalvis també planteja dubtes i qüestions no sempre fàcils de resoldre.
On col·locar-los? Com aconseguir el màxim rendiment sense posar en perill el
capital acumulat amb tant de temps i esforç? És millor invertir-los en un mateix
producte o diversifi car entre diferents opcions?
a diversificar i ens ajudarà a
prendre la millor decisió.
La majoria de ciutadans no
som financers experts; per
això, el més recomanable
davant de qualsevol dubte és
plantejar-li totes les preguntes
que se’ns acudeixin. Un pro-
ducte fiable sempre pot expli-
car-se de manera entenedora.
És important destacar, com
dèiem al principi, les dues
variables clau per decidir-nos
per un producte o un altre: el
termini al qual volem tenir
l’estalvi –durant el qual, el
nou estalvi que es pugui
anar generant també pot
col·locar-se perquè doni un
rendiment– i el perfil de risc
de la persona titular d’aquests
estalvis, tant dels actuals com
dels que generi en un futur.
El termini ens ajuda a definir
la quantitat d’estalvis que han
de col·locar-se en productes
on la rendibilitat és variable
en funció de l’evolució dels
La caiguda en picat dels tipus
d’interès ha reduït a gairebé
res la rendibilitat dels dipòsits
a termini, opció que tria tra-
dicionalment la majoria d’es-
talviadors conservadors del
nostre país. Alguns d’aquests
estalviadors es plantegen
ara assumir més risc per
augmentar els beneficis del
seu capital, altres busquen
alternatives a aquest tipus de
productes. El 2015 l’estalvia-
dor tindrà davant seu un repte
si vol invertir els seus diners
de manera eficient i segu-
ra. Assegurances Catalana
Occident posa a la seva dis-
posició una àmplia gamma de
productes dissenyats especial-
ment per a això.
Abans de decantar-se per una
opció o una altra cal tenir clar
el termini al qual volem cobrar
l’estalvi i també el perfil de
risc que tenim. Amb aquesta
informació ben definida, ja
podem començar a comparar
els diferents productes exis-
tents, però hem de tenir sem-
pre presents els consells dels
experts per no portar-nos sor-
preses ni quedar-nos atrapats
en situacions que no prevèiem.
En aquest sentit Assegurances
Catalana Occident disposa
d’una xarxa d’agents altament
qualificada i professionalitza-
da per assessorar-lo i orien-
tar-lo en tot moment.
Consells dels expertsSi no coneixem diferents
alternatives no en podrem
saber quina és la millor. Per
això, és important invertir
el temps suficient per infor-
mar-nos de les opcions i les
particularitats de cadascuna
d’elles. Començar per adre-
çar-nos al nostre agent ens
aportarà confiança i segu-
retat a l’hora de triar. Ell ha
de tenir en compte la nostra
situa ció econòmica i familiar
global i sabrà orientar-nos
amb coneixement de causa
sobre l’opció més adequada
a la nostra realitat i expecta-
tives. A més, comparar dife-
rents productes en profun-
ditat ens permetrà aprendre
17
Assegurances Catalana Occident té una gran oferta de productes que, tot pensant en el perfil estalviador,
permeten combinar diferents pòlisses
En companyia
mercats financers. És ben
sabut i està demostrat que
com més llarg és el termini
d’inversió més rendibili-
tat generen els mercats de
renda variable davant els de
renda fixa. Per això és molt
aconsellable que quan els
estalvis s’hagin d’invertir
assumit, més gran serà la
rendibilitat esperada. I totes
dues variables van sempre
unides. Desconfiem sempre
de productes que ofereixin
altes rendibilitats sense
risc, ja que segur que una
de les dues premisses no es
compleix. Conèixer el perfil
durant un període de més de
5 ò 10 anys, una part impor-
tant d’ells haurien d’estar en
renda variable.
El perfil de risc de la persona
que té els estalvis és també
un factor essencial en la
presa de decisions. Sabem
que com més alt és el risc
Catalana Occident18
En companyia
TENIR UN BON ASSESSORA-
MENT
CONTRACTAR SEMPRE
PRODUCTES QUE ENTENGUEM
DECIDIR EL TERMINI AL QUAL
VOLEM TENIR L’ESTALVI
ESTABLIR EL
PERFIL DE RISC DE LA PERSONA
TITULAR
de risc no sempre és fàcil,
però és molt important.
A Assegurances Catalana
Occident tenim una eina,
l’Assessor Financer Virtual,
que permet als Assessors
Financers conèixer el perfil
de risc dels seus clients.
Un cop coneguts el termi-
ni d’inversió i el perfil de
risc, podem arribar a oferir
a l’estalviador una proposta
adequada dels productes que
més li convé tenir. Cal saber
també que l’entorn actual de
tipus d’interès pròxims a zero
fa més propícia la compra de
productes lligats a renda varia-
ble enfront dels de renda fixa.
Assegurances Catalana
Occident ofereix als seus cli-
ents diversos productes que
estan lligats a la renda variable:
ASSEGURANÇA VIDA ESTALVI
PATRIMONI FONS
UNIT LINKED
Aquest producte d’estalvi per-
met al client fer aportacions,
amb les quals la companyia
Assegurances Catalana
Occident compra actius als
mercats financers i dóna 6
opcions d’inversió diferents,
des de renda variable a renda
fixa. La rendibilitat s’obté en
funció de l’opció escollida.
Un avantatge és que no es
paga l’impost de la renda fins
que es cobra el capital.
ASSEGURANÇA VIDA ESTALVI
INVERSIÓ FUTUR
En el cas del producte
Inversió Futur, el client també
fa aportacions, amb les quals
la companyia compra actius
als mercats financers, i la ren-
dibilitat s’obté en funció del
mercat en què s’inverteix.
Permet contractar asseguran-
ces complementàries, com
ara capital addicional de mort
per accident, invalidesa o
malalties greus.
Presenta 4 modalitats segons
les necessitats: Familiar,
Jove, Jubilació i Empresa.
I no es paga l’impost de la
renda fins que es cobra.
ASSEGURANÇA VIDA ESTALVI
PIAS
L’Assegurança PIAS
(Pla Individual d’Estal-
vi Sistemàtic) permet fer
aportacions –fins a un
màxim legal–, amb les quals
Assegurances Catalana
Occident compra actius als
mercats financers, que oferei-
xen una rendibilitat en funció
del mercat en què inverteix.
Si transcorren més de 10 anys
des que es contracta fins que
es cobra, i es percep en forma
de renda vitalícia, els rendi-
ments estan exempts de tri-
butar a l’IRPF (Impost sobre
la Renda de les Persones
Físiques).
PLANS DE PENSIONS
Amb aquest producte d’estal-
vi, les aportacions, fins a un
màxim legal, s’inverteixen
en un fons de pensions que
compra actius als mercats
financers. En aquest cas, la
rendibilitat també depèn del
mercat en què inverteix, i les
aportacions es dedueixen a la
base imposable de l’impost de
la renda.
El producte es cobra per jubi-
lació, invalidesa o mort del
partícip, amb dos supòsits
excepcionals de liquiditat:
malaltia greu o atur. No es
paga l’IRPF fins que es cobra.
EPSV (ENTITAT DE PREVISIÓ
SOCIAL VOLUNTÀRIA)
És un producte d’estalvi que
només es pot comercialitzar
al País Basc, pràcticament
igual que el Pla de Pensions,
però amb la diferència: que
les aportacions realitzades
fins al 3 de juliol de 2014 es
poden cobrar als 10 anys.
FONS D’INVERSIÓ
Producte d’estalvi que permet
al client fer aportacions per
invertir en la compra d’actius
als mercats financers, obtenir
una rendibilitat en funció del
mercat i ajornar el pagament
de l’IRPF fins a cobrar tot el
capital.
19
En companyia
Abans de sortirPrevisió costos/beneficis.
Qualsevol viatge suposa unes
despeses extres per a l’empresa
que s’han de poder rendibilitzar
amb beneficis que s’obtinguin
a curt o llarg termini. És impor-
tant, doncs, planificar el màxim
nombre de trobades a la nostra
destinació. Aquesta previsió ens
permetrà tenir una idea ajusta-
da dels costos reals que suposa
per a nosaltres cada operació.
Planificació. Totes les cites
s’han de planificar amb ante-
lació atenent criteris de prio-
ritat o distància geogràfica. A
l’hora de planificar l’agenda,
és important poder atendre
com més compromisos millor,
però deixant certs marges de
seguretat per si es produeixen
endarreriments que puguin fer
perillar alguna de les visites.
Per exemple, no és aconsellable
posar una reunió amb el temps
just després d’aterrar, o dei-
xar poc temps entre cita i cita.
Els allotjaments també s’han
de planificar amb antelació i
intentar que permetin la cancel-
lació sense penalització en cas
de necessitat.
Equipatge. Encara que ens fem
la il·lusió que podrem fer una
mica de turisme, en un bon
viatge de negocis el temps d’oci
escasseja, per la qual cosa és
recomanable reduir l’equipatge
a la indumentària imprescindi-
ble per a reunions i dinars de
feina. L’excés d’equipatge pot
portar-nos a una pèrdua impor-
tant de mobilitat i temps en cas
de viatjar en avió. No ens hem
de descuidar d’afegir a la nostra
maleta aquella medicació habi-
tual o que pugui ser útil en cas
d’urgència.
Tecnologia. És imprescindi-
ble portar un portàtil com
més lleuger millor, amb tota
la documentació necessària,
i molt aconsellable portar
una còpia de seguretat dels
diferents arxius en diferents
formats, com un dispositiu
USB, per evitar possibles
incompatibilitats o poder fer
front a una pèrdua o avaria
eventual del ordinador. El
telèfon mòbil ens permet estar
en contacte permanent amb la
nostra empresa i persones de
referència de destí, a més de
consultar l’agenda i el correu
en qualsevol moment. Les
diferents aplicacions disponi-
bles al mercat poden permetre
des de portar un control de
les despeses fins a reservar
allotjaments sobre el terreny,
orientar-se en la ciutat, con-
sultar les previ sions mete-
orològiques, trobar un taxi,
etc. Tanmateix, els avenços
tecnològics no substitueixen
del tot el paper tradicio nal;
portar targetes de visita és
imprescindible per establir
nous contactes.
Informació. Se suposa que
ho sabem tot sobre el nostre
Els viatges de negocis no han de deixar-se en mans de la improvisació si no
volem que resultin infructuosos. Si no tenim l’hàbit d’organitzar viatges de
negocis és important tenir en compte alguns aspectes clau que facin que sigui
una experiència rendible, segura i, per què no, agradable.
Organitzar un viatge de negocis exitós
És important planificar el màxim nombre de trobades a la nostra destinació
Catalana Occident20
En companyia
contacte, però què en sabem
de la seva cultura? Saber que
durant el Ramadà no s’ha
de planificar un viatge de
negocis a un país àrab pot
evitar-nos situacions compro-
meses. Documentar-nos sobre
la cultura, normes d’educació,
llengua i legislació del país
contribueix a donar una imat-
ge de persones informades i
competents que ens ajudarà a
tancar el negoci.
Durant l’estadaAllotjament. Quan escollim
residència, hem de ponderar
la capacitat econòmica de
l’empresa i la funcionalitat
i localització de l’establi-
ment. Un hotel econòmic
però allunyat de les zones on
hem de treballar pot acabar
augmentant el pressupost
en transports i dificultant
l’agenda. També s’han de tenir
en compte les prestacions.
Les connexions a Internet
i les característiques de les
àrees de descans contribui-
ran que ens sentim en forma
per afrontar la jornada, espe-
cialment en aquells casos en
què el desfasament horari
ens produeixi un cansament
extra.
A casaDesprés de la sensació recon-
fortant d’arribar a casa, cal
organitzar tot el material
recopilat durant els dies d’ab-
sència, afegir nous contactes
a l’agenda, fer informes de les
reunions, proposar noves idees
o projectes, resoldre qüestions
pendents, contactar amb els
amfitrions per agrair la seva
hospitalitat i fomentar la rela-
ció que s’ha fet més estreta a
través del contacte presencial
per poder tancar els tractes fets
durant el viatge. I encara que
el viatge hagi estat de negocis,
podem fer partícip la família i,
per què no, planificar un viatge
junts a la mateixa destinació
quan arribin les vacances.
ASSEGURANÇA D’ACCIDENTS COL·LECTIU VIATGES
Creat per garantir la seva seguretat personal en cas de tenir
un accident, durant el transcurs d’un viatge, amb destí
pràcticament a qualsevol lloc del món i una durada màxima de
fins a 2 mesos. Quin tipus de viatge pot assegurar?
• Viatge professional. Aquesta assegurança d’accidents en
viatge li donará tranquilitat a vostè o a la seva empresa, quan
hagi de desplaçar-se per motius professionals i que serà
complementaria a qualsevol altre que tingui contractada sobre
la seva persona, o sobre la dels seus empleats o col·laboradors.
• Viatge extra-professional. Aquesta assegurança d’accidents
en viatge li donarà la tranquilitat a vostè i a la seva família,
quan acordin iniciar un viatge de vacances o per a qualsevol
altre motiu relacionat amb la seva vida privada.
• Viatge per l’oci o la pràctica d’esports. Cobertures especials
d’Assistència en Viatge Esquí, Esquí/Aventura, o Creuers.
ASSEGURANÇA CANCEL·LACIÓDE VIATGES
Cada vegada més ens veiem obligats a pla-nifi car la nostra agenda i programar amb força antelació els viatges, ja siguin de negocis o d’oci.Amb l’Assegurança Cancel·lació de Viat-ges si té un viatge reservat que hagi de cancel·lar, endarrerir o interrompre, ja sigui per motius de salut, d’habitatge o local pro-fessional, per causes laborals o per motius administratius o jurídics, vostè i la seva família estan totalment protegits durant tot un any, sense necessitat de pagar cap pena-lització.
21
En companyia
La globalització, la proliferació
de tecnologies noves i millors,
una economia en reequilibri,
l’accés als recursos naturals i
energètics, el canvi climàtic...
són claus en l’èxit de la ciutat
com a model de convivència. I
per aconseguir-ho, una ciutat
s’ha de convertir en “intel·ligent”
i utilitzar les tecnologies de la
informació en benefici dels ciu-
tadans, dels òrgans de govern i
de les empreses, així com dels
seus recursos i patrimoni.
Les “ciutats intel·ligents” es
poden identificar i classificar
segons la gestió que fan de la
seva economia, mobilitat, medi
ambient, habitants, forma de
vida i administració. Per això, els
principals agents involucrats són
els ajuntaments, responsables de
la gestió de la ciutat; les consul-
tories especialitzades en TIC; les
empreses punteres en el desen-
volupament de plataformes per
integrar diferents tecnologies;
els operadors de telecomunica-
cions; les companyies de serveis
i constructores, i els mateixos
ciutadans.
Qualitat de vidaL’ONU preveu que el 2050 la
població mundial superarà els
9.000 milions d’habitants i que
dos terços viuran a les ciutats,
entorns molt densificats que
són els responsables del con-
sum del 75 % de l’energia mun-
dial i que generen el 80 % dels
gasos responsables de l’efecte
hivernacle. En aquest marc, les
infraestructures i les persones
conviuen d’una manera cada
vegada més compacta i com-
plexa, i la mobilitat es presen-
ta com un dels principals pro-
blemes. És per això que moltes
de les primeres iniciatives de
les smart cities han sorgit dins
d’aquest àmbit.
Un estudi publicat al New York
Times assegura que fins al
45 % del trànsit de Manhattan
és produït per cotxes que estan
donant voltes per aconseguir
aparcament. Per tractar de
re duir aquestes xifres ja fa
uns anys que la gran urbs
americana ha començat a
experimentar amb sistemes
que detecten en temps real
les places que es van quedant
lliures i ho comuniquen als
conductors. Igualment, les
pantalles que informen sobre
la congestió d’una determinada
xarxa viària o els descomptes
que s’apliquen als vehicles
menys contaminants, amb un
nivell d’ocupació més alt o fora
de les hores punta, tenen com
a objectiu millorar la qualitat
mediambiental.
L’‘smart city’ és l’hereva lògica de les actuals urbs i està destinada a
controlar i gestionar els seus recursos de manera òptima per millorar la
qualitat de vida dels seus habitants.
‘Smart city’
Catalana Occident22
En companyia
Altres exemples de gestió
intel·ligent són els dispositius
que mesuren els nivells de
càrrega dels contenidors
d’escombra ries, amb la
finalitat d’optimitzar-ne la
recol·lecció, o els nivells de
pol·lució (CO2, ozó, qualitat
de l’aigua) en temps real,
així com les alertes sobre
perills (inundacions, incendis,
tempestes, huracans), que
permeten una resposta millor
dels serveis d’emergència.
En aquest sentit, el concepte
de smart cities està molt lligat
a la filosofia de les dades ober-
tes –open data–, perquè totes
les persones puguin tenir accés
a la informació i pensar en la
millor manera de resoldre els
principals problemes de la ciutat.
A EspanyaA Espanya, hi ha diverses inicia-
tives que s’estan portant a terme,
com és el cas de Màlaga, que ha
instal·lat sistemes d’emmagatze-
matge energètic en bateries per
consumir-lo posteriorment en
la climatització d’edificis, enllu-
menat públic i transport elèctric;
ha potenciat l’ús de cotxes elèc-
trics amb la instal·lació de pals
de recàrrega, i ha integrat fonts
renovables d’energia a la xarxa
elèctrica.
ASSEGURANÇA DE RESPONSABILITATMEDIAMBIENTAL
En els últims temps, la conscien-ciació per la cura i conservació del medi ambient ha suposat l’aparició constant de noves nor-matives per a la seva protecció.La nova llei 26/2007 de respon-sabilitat mediambiental implanta un nou tipus de responsabilitat administrativa, la responsabilitat mediambiental per contamina-ció, la qual estableix l’obligació de retornar els recursos naturals danyats a l’estat en què es troba-ven abans originalment.Amb l’objectiu de donar resposta a aquestes noves necessitats de cobertura, s’ha creat l’Assegu-rança de Responsabilitat Medi-ambiental, la qual cobreix les responsabilitats existents fi ns al moment i les que sorgeixen amb la nova llei per poder prote-gir-lo a vostè i el seu negoci.Els danys assegurables amb aquesta assegurança són específi cs de les conseqüències derivades per contaminació. És per això que per a la contractació d’aquesta asse-gurança es recopila informació de l’empresa i els seus processos per dissenyar una oferta ajustada a l’activitat de cada client.
BENEFICIS
• Informació en temps real.
• Millora de la informació al
ciutadà.
• Millora en la presa de
decisions.
• Reducció de la despesa
pública.
• Millora de la qualitat dels
serveis.
• Sostenibilitat i eficiència.
• Incubació de nous
negocis i idees.
• Via per al desenvolupament
econòmic i social.
• Entorns més feliços.
Així mateix, SmartSantander
és probablement la xarxa més
gran de sensors del món. De
moment, s’han instal·lat 1.100
captadors, 400 dels quals per
mesurar els llocs d’aparcament
i 700 per controlar paràmetres
ambientals com ara el soroll, el
monòxid de carboni, la tempe-
ratura, o la llum solar.
Per treure-li el màxim pro-
fit al segell smart, però,
els experts coincideixen a
assenyalar que, tot i que els
diferents projectes s’agru-
pin per àrees, cal una visió
holística i establir sinergies.
23
En companyia
Vull una mascotaUn 46 % de la població espanyola viu amb una mascota i, d’aquesta xifra,
un 25 % té un gos. El millor amic de l’home és, probablement, l’animal estrella
de la zooteràpia, que estudia els benefi cis de relacionar-nos amb els animals.
24 Catalana Occident
En companyia
Amb la seva companyia ens ensenyen a gaudir de les senzilleses de la vida
Si considera la seva mascota part de la família, amb
nosaltres pot incloure-la a la seva Assegurança
Família-Llar. La seva mascota és un membre més
de la família i es mereix la millor protecció.
• Servei telefònic d’orientació veterinària.
• Despeses d’assistència veterinària per accidents.
• Robatori/pèrdua.
• Responsabilitat civil i defensa jurídica.
• Cobertura de viatge.
I tindrà a la seva disposició un servei telefònic
d’orientació veterinària per a tota mena de
consultes relacionades amb la seva mascota.
Viure amb una mascota a casa
aporta molts beneficis a la
nostra vida, tant a nivell psico-
emocional com físic. S’ha com-
provat que les persones que
tenen mascota i hi estableixen
una relació responsable i afec-
tuosa viuen més temps i amb
millor qualitat de vida que les
que no ho fan.
La presència constant d’un gos
o un gat a casa fa que les per-
sones se sentin més confiades,
segures i protegides, alhora
que facilita establir contactes
socials positius amb persones
amb qui compartir anècdotes
i experiències sobre l’animal,
amb la qual cosa s’amplia el
cercle d’amistats.
Amb la seva companyia i ale-
gria de viure, els gossos i els
gats ens ensenyen a gaudir de
les senzilleses de la vida i són
una font de diversió per a tota
la família.
A més, demanen un mínim
d’activitat física per part dels
seus amos, sobretot si són
gossos, als quals cal treure a
passejar diverses vegades al
dia. Està demostrat que rea-
litzar una rutina activa dià-
ria és una de les accions més
difícils de mantenir en la
tercera edat. Sortir al carrer
amb la mascota i gaudir
d’aquesta activitat fa que
tant ella com l’amo es man-
tinguin saludables. En el cas
de persones que no poden
sortir de casa sense ajuda, el
simple fet d’acariciar un gat
o un gos, de raspallar-los...
ajuda a mantenir la mobilitat
a les extremitats superiors i
alhora ens proporciona efec-
tes relaxants, i això redueix
la tensió arterial i disminu-
eix l’ansietat.
També s’ha demostrat que
aquelles persones que tenen
mascotes es recuperen més
ràpid de malalties –com els
infarts– i de cirurgies que
aquelles que no en tenen.
BENEFICIS PER ALS NENS
• Disminueix l’estrès.
• Millora l’autoestima i el
benestar psicològic, ja que
se senten molt estimats per
la seva mascota i, al complir
amb l’obligació d’alimentar-
los, netejar-los i cuidar-los,
desenvolupen la motivació i
el sentit de la responsabilitat.
• Proporciona acceptació i amor
sense prejudicis.
• Disminueix l’ansietat, el mal
de cap o dolor abdominal i les
alteracions de la gana.
• Exigeix un increment en
l’activitat física i accelera el
desenvolupament psicomotor
a través del joc, l’exercici, la
persecució, el riure, etc.
• Augmenten les relacions
socials al carrer en cridar
l’atenció d’altres nens amb
els quals inicien converses i
estableixen fins i tot noves
relacions.
• Els aporta seguretat quan els
pares no hi són.
• Ofereix un ensenyament
natural sobre conceptes com
naixement, part, malaltia,
dolor, mort, sexualitat, etc.
COBERTURA PER A ANIMALS DE COMPANYIA
25
En companyia
26
Cors sans, cors feliçosAmb motiu de la celebració del Dia Mundial del Cor que té lloc cada 29 de
setembre, la Fundació Jesús Serra, juntament amb la Fundació d’Investigació
Cardiovascular, va organitzar una jornada sobre prevenció de malalties
d’aquest tipus.
Els ponents van parlar sobre la importància de l’exercici físic en la salut cardiovascular i lanecessitat d’uns hàbits de vida saludables
com a prevenció
Enguany el lema per al Dia
Mundial del Cor ha estat “Mou
el teu cor per a un envelliment
saludable”, un eslògan amb
el qual es posa l’accent en la
necessitat d’adoptar aquests
petits hàbits saludables en el
dia a dia amb una dieta salu-
dable i exercici físic, per reduir
així de manera considerable el
risc de malalties cardiovascu-
lars i d’infart.
La importància de la prevencióUn any més, van presidir la
jornada els prestigiosos doctors
Lina Badimon i Antonio Bayés
de Luna, acompanyats per la
directora de la Fundació Jesús
Serra, Laura Halpern. Com a
ponents, l’acte va comptar amb
la presència del Dr. Helmut
Schröder, de l’IMIM – Hospital
del Mar, que va parlar de la
importància de l’activitat físi-
ca des de la infància fins a la
vellesa per a la prevenció de la
malaltia cardiovascular; amb
el Dr. Ricard Serra-Grima, de
l’Hospital de la Santa Creu i de
Sant Pau, que va presentar el
seu innovador programa de
recuperació de malalts amb
cardiopaties “Cors Units”; i amb
Susanna Sans, de la Direcció
General de Planificació i
Recerca de la Generalitat de
Catalunya, que va tractar la
relació entre l’obesitat i l’enve-
lliment.
Les malalties cardiovasculars i
els infarts causen 17,5 milions
de morts a l’any, tantes morts
com la sida, la tuberculosi, la
malària i la diabetis, més totes
les variants del càncer i les
malalties respiratòries cròni-
ques juntes. El Dia Mundial del
Cor serveix per conscienciar
sobre la importància d’aquestes
malalties i promoure mesures
preventives capaces de re duir-
ne l’impacte en la societat.
Catalana Occident
En societat
27
Institut d’Astrofísica de les Canàries
L’Institut d’Astrofísica de les Canàries (IAC) és un centre de recerca espanyol
internacionalitzat i seleccionat pel govern espanyol com a “Centre d’Excel·lència
Severo Ochoa”. A fi nals del 2013, la Fundació Jesús Serra va iniciar la col·laboració
amb el Programa d’Investigadors Visitants.
L’IAC té dues seus i dos
observatoris: l’Observatori
del Teide, a l’illa de Tenerife,
i l’Observatori del Roque
de los Muchachos, a l’illa
de La Palma, en un entorn
d’una qualitat astronòmica
excel·lent. En el seu conjunt,
constitueixen l’Observatori
Nord Europeu (ENO). A la seu
central a La Laguna, lloc de
treball habitual de la major
part del seu personal, es duen
a terme projectes de recerca
astrofísica i desenvolupament
tecnològic, una escola de
postgrau i divulgació cien-
tífica. L’altra seu de l’IAC és
al Centre d’Astrofísica de La
Palma (CALP), on també tenen
L’IAC és una font de projectes i iniciatives divulgatives en relació amb l’astronomia
les oficines el Gran Telescopi
CANÀRIES i la Col·laboració
Magic; a més, allà hi ha el
superordinador LaPalma.
L’IAC és una font habitual de
notícies, d’assessorament als
mitjans de comunicació i de
projectes i iniciatives divul-
gatives en relació amb l’as-
tronomia. Entre les activitats
divulgatives de l’IAC trobem,
també, el desenvolupament de
projectes educatius, concur-
sos, exposicions, campanyes
internacionals i setmanes de la
ciència.
Caràcter internacionalEl Programa d’Investigadors
Visitants FJS consisteix a
portar investigadors de pres-
tigi per fer una estada a l’IAC.
Aquest programa té com a
objectiu que aquests investi-
gadors treballin en els seus
projectes de recerca astrofísi-
ca i desenvolupament tecno-
lògic i contribueixin a crear
xarxes internacionals de
recerca i a ampliar contactes
científics.
En societat
Fundada el 1919 als Estats Units,
Junior Achievement és l’organitza-
ció educativa internacional sense
ànim de lucre més gran: arriba a
més de 10,1 milions de joves a 121
països i en 30 idiomes.
A Espanya, on ja se n’han bene-
ficiat d’aquesta tasca 594 cen-
tres educatius i 115.727 alumnes
i han treballat als programes
9.400 voluntaris, té el suport
de la Fundació Jesús Serra, que
col·labora amb els programes
“Aprendre fent” i Miniempreses.
“Aprendre fent”“Aprendre fent” proposa activitats
que simulen situacions reals en
què es permet als alumnes refle-
xionar sobre aspectes clau del seu
futur. El paper del voluntariat en
aquests programes és fonamental
perquè no només aporta expe-
riència en primera persona, sinó
que representa també la connexió
entre l’àmbit escolar i laboral. En
sessions d’una hora setmanal, al
llarg de 5-7 setmanes, els volun-
taris van als centres educatius per
inspirar, motivar i sorprendre
els joves; amb aquest propòsit,
Junior Achievement s’encarre-
ga de formar-los en el contin-
gut i la metodologia adequats.
Programa MiniempresesEl programa Miniempreses
s’adreça a alumnes de 4t
d’ESO, Batxillerat i Formació
Professional, d’entre 15 i 18
anys, que, guiats per professors
i voluntaris, formen equips de
treball per crear i gestionar
una empresa real. El programa
s’estructura en 15 sessions que
s’implementen durant el curs
escolar i en què s’identifiquen
necessitats reals de l’entorn i se
n’avalua el potencial mitjançant
un estudi de mercat. Tot seguit,
es desenvolupa un pla d’em-
presa, s’elabora l’organigrama
i s’aproven els estatuts, el nom
Junior AchievementCreada el 2001, Junior Achievement Espanya és una organització
que es dedica a l’educació emprenedora i que inspira els joves a
assolir els seus objectius en una economia global.
i el logotip de l’empresa per
poder-ne dur a terme la consti-
tució, i es planifica producció,
màrqueting, vendes, estocs i
finances per a una liquidació
final.
Seguir tot el procés permet als
alumnes el desenvolupament
de la creativitat, la innovació,
la resolució de conflictes i la
gestió d’equips, entre altres
habilitats.
A més, el programa forma part
d’una competició nacional en
què se seleccionen 15 projectes
i es disputa una final nacional
amb la participació en una
fira per mostrar i vendre els
productes en un centre comer-
cial. Després de presentar els
projectes davant d’un jurat,
el guanyador passa a compe-
tir a nivell europeu a la Ja-Ye
Europe.
L’objectiu és reduir l’abandonament escolar i l’atur juvenil preparant i inspirant els joves
Catalana Occident28
En societat
29
Una de les causes principals
dels problemes de la salut
maternoinfantil a Àfrica és la
falta de formació: manquen
professionals de la salut en
tots els nivells. Per aquest
motiu, el projecte d’escoles
Life for Africa pretén formar
sobretot llevadores, inferme-
res especialitzades en salut
maternoinfantil i tècnics en
salut reproductiva. També pre-
tén actualitzar la formació aca-
dèmica de metges generals i
especialistes com ara obstetres
i pediatres.
Amb l’objectiu de complir
la missió de Life for Africa,
es treballa per crear una
xarxa d’Escoles de Medicina
Perinatal a l’Àfrica subsaharia-
na. La primera que s’està cons-
truint se situa a Addis Abeba
(Etiòpia), i estarà equipada
amb un hospital maternoin-
fantil. L’hospital docent d’Addis
Abeba centra l’actuació en dos
eixos: l’assistència sanitària
a gestants, nens i nenes amb
recursos escassos de la regió i
la formació constant del perso-
nal sanitari local, especialment
del sistema sanitari públic.
Matres MundiMatres Mundi és una ONG
fundada el 1996 i liderada pel
reconegut doctor Josep Maria
Cabrera, l’objectiu principal de la
qual és millorar la salut mater-
noinfantil en països en vies de
desenvolupament. Es dedica en
exclusiva a la salut reproductiva
en països en desenvolupament i
en col·lectius d’immigrants amb
el propòsit de fer realitat un dret
humà bàsic: néixer en les millors
condicions possibles. En els pro-
grames de Matres Mundi s’impli-
quen professionals de la salut de
maternitats públiques o privades
i s’hi treballa de manera con-
junta amb societats científiques
relacionades amb la medicina
perinatal, com ara la WAPM, la
SIADTP o la SCOG, entre d’altres.
Durant aquests anys, s’han
desenvolupat més de 180 pro-
jectes a Àfrica, Àsia i l’Amèrica
Llatina que han contribuït a
millorar la vida de mares, nens
i nenes, i s’han fet també activi-
tats de sensibilització sobre la
problemàtica de la salut mater-
noinfantil.
Life for Africa
Life for Africa treballa per crear una xarxa d’Escoles de Medicina Perinatal a l’Àfrica subsahariana
La Fundació Jesús Serra ha començat a col·laborar recentment amb Matres Mundi
en el programa Life for Africa, que proposa millorar la salut maternoinfantil d’Àfrica
mitjançant la formació reglada dels professionals locals de la salut.
En societat
Cada episodi de migranya està precedit per símptomes i sensacions que hem de tenir en compte
Migranyes: molt més que un mal de cap
Lluny de ser un mal de cap, la migranya produeix fi blades de dolor
que fi ns i tot poden arribar a incapacitar momentàniament qui les
sofreix. Més del 50 % de les persones que la pateixen compten amb
algun parent que també té aquests episodis.
La història de la migranya
comença a ser documentada
per Hipòcrates al segle V a. C.,
però és Galè (segle II) qui atri-
bueix la primera denominació:
hemicrània.
Els dolors comencen a presen-
tar-se normalment en joves
i adults d’entre 10 i 30 anys.
Aquestes migranyes afecten
un dels hemisferis, però s’han
trobat casos en què queda afec-
tat tot el cervell. A més, la seva
duració varia entre les 4 i les
72 hores.
Tot i així, hi ha una sèrie de
patrons que poden determinar
l’aparició d’una migranya,
des de canvis bruscos de
temps fins a una exposició
prolongada a llums i pantalles.
També, l’abús de certs ali-
ments, com carns conservades,
o begudes alcohòliques, com el
vi, poden propiciar l’aparició
d’aquesta dolença.
El procésCap migranya és idèntica: la
intensitat pot variar segons
l’edat, el físic o el gènere. De
fet, cada episodi de migranya
està precedit d’un seguit de
símptomes i sensacions que
hem de tenir en compte per
estar previnguts. Cal desta-
car-hi els canvis d’humor, la
necessitat d’ingerir aliments
dolços, badalls constants, la
fatiga i, el més conegut de
tots, l’aura. Aquest últim és un
efecte òptic que genera una
ceguesa parcial i que, a més,
pot estar acompanyat de punts
negres. No totes les persones
tenen aquest símptoma, però
les que sí que el senten ho fan
entre 10 i 15 minuts abans de
l’aparició de la migranya.
El dolor comença normalment
com un cop sec i localitzat que
es va fent més agut amb el pas
del temps. Durant el procés,
es poden experimentar altres
símptomes relacionats, com
nàusees i vòmits freqüents,
debilitat, sudoració intensa i
hipersensibilitat ocular i audi-
tiva.
La migranya es pot complicar
si, amb el pas de les 72 hores
de termini màxim, no ha
desaparegut. Llavors es parla
d’un estat migranyós. Aquest
estat té els seus riscos, perquè
després d’un seguit de vòmits
la persona està deshidratada i
la circulació acaba col·lapsada.
Les migranyes només les pot
detectar un professional sani-
tari. Per això, si sent fiblades
de dolor al cap i presenta
algun dels símptomes que
hem citat abans, és important
que es posi en contacte amb
un professional per començar
el tractament.
30 Catalana Occident
Saludable
Cadascú ha de marcar-se objectius que no
estiguin lluny de les seves possibilitats
Fer activitat física de manera
regular és una de les coses
més importants que pot fer
per a la seva salut: esculli una
activitat que funcioni per a la
seva vida o alguna cosa que li
agradi fer, però tingui sempre
en compte les recomanacions
mèdiques.
Trenta minuts al dia és l’únic
que es necessita per començar a
sentir els beneficis d’una rutina
física saludable. A partir de la
mitja hora, els beneficis van en
augment (però sense arribar a
l’extenuació). La persona ha de
ser sincera i marcar-se objec-
tius que no estiguin lluny de
les seves possibilitats. Un cop
tingui una bona base, podrà
plantejar-se la idea d’augmentar
el temps d’exercici.
Aconseguir una rutina és sen-
zill, l’únic necessari és prac-
Mantenir a ratlla el sobrepès, evitar malalties cardiovasculars i sentir-se
millor amb un mateix. Aquests benefi cis físics i psicològics són a l’abast de
tothom –no calen exercicis ni dietes extremes– amb un seguit de rutines
fl exibles segons la disponibilitat de cadascú.
ticar un exercici relacionat
amb l’aeròbic. Aquest tipus de
pràctiques estan centrades a
mobilitzar una gran quantitat
de músculs –i evitar exercitar
una part localitzada– per fer
de l’esport un benefici global:
ballar, caminar... Hi ha diver-
ses opcions, segons els gustos.
Quin esport puc escollir?Un dels esports més reco-
manats és la natació. És una
activitat completa, relaxant
i amena. Per a les persones
d’edat avançada és molt con-
venient, ja que ajuda a evitar
trencaments i pèrdua de
moviment. Córrer també és
una activitat aeròbica que està
de moda des de fa uns anys.
Hi ha, doncs, alternatives al
clàssic gimnàs. A més, córrer
pot fer-ho qualsevol (seguint,
això sí, una intensitat d’acord
amb l’edat). Per exemple, a
les persones grans se’ls reco-
mana combinar el passeig amb
la rutina de córrer de manera
relaxada. També podem fer
ciclisme, un esport una mica més
extrem, però que ens permet
arribar més lluny. El seu atrac-
tiu principal és el de perdre’s i
conèixer localitats properes. Es
recomana fer rutes campestres
ben senyalitzades i no utilitzar
camins pedregosos, per així
poder evitar futures lesions.
BENEFICIS
• Permet aprimar, ja que redueix el
greix corporal.
• Millora la funció cardiovascular i la
capacitat pulmonar.
• Influeix positivament en l’estat d’ànim:
millora l’autoestima, la qualitat del son i el
benestar general.
• Incrementa els nivells d’absorció
de calci.
• Ajuda a disminuir la pressió arterial i a
reduir els nivells de colesterol.
• Augmenta la capacitat de resistència.
Rutines saludables per a tothom
31
Saludable
Digestions pesades
Durant la digestió, els ali-
ments i les begudes es des-
componen en petites parts
que el cos pot absorbir i uti-
litzar com a energia. L’aparell
digestiu està format per
l’esòfag, l’estómac, els intes-
tins gros i prim, el fetge, el
pàncrees i la vesícula biliar,
cadascun d’ells amb la seva
funció específica. Els pro-
blemes funcionals de l’in-
testí afecten entre un 10 %
i un 20 % de la població, i
les dones hi són doblement
sensibles. Normalment els
primers símptomes aparei-
xen entre els 20 i els 30 anys:
dolors abdominals (contra-
ccions, espasmes, cremors,
etc.), gasos o alteracions del
trànsit intestinal. Si bé no
són malalties greus, sí poden
afectar la nostra qualitat de
vida si persisteixen al llarg de
setmanes o mesos amb més o
menys intensitat. Per això, és
important consultar un metge
la manera d’alleujar al màxim
els símptomes.
Els factors que provoquen
una mala digestió poden
ser de tipus infecciós,
alimentari o psicològic
(l’estrès n’augmenta els
símptomes). A falta de
poder combatre la causa,
els medicaments receptats
intenten alleujar i restablir
una bona motricitat intestinal.
Però, a més, s’han de seguir
unes normes dietètiques, com
fer cinc àpats al dia en lloc de
tres per facilitar la digestió dels
aliments i incloure dos lactis
fermentats amb probiòtics a la
nostra dieta. També convé saber
que les fibres vegetals i els
sucres que l’intestí no absorbeix
poden incrementar els dolors i
els gasos.
La flora intestinalLa flora intestinal és un grup
de bacteris beneficiosos que
viuen de manera natural
al nostre intestí i, si no la
cuidem, potser patim algunes
La digestió és el procés de transformació dels aliments prèviament ingerits en
substàncies més senzilles per ser absorbits com a nutrients. L’habitual és que es
desenvolupi sense molèsties. No obstant això, una fl ora intestinal pobre i factors
psicològics com l’estrès poden convertir-la en una molèstia.
Els factors que provoquen una mala digestió poden ser de tipus infecciós, alimentari o psicològicSERVEI D’ORIENTACIÓ MÈDICA
TELEFÒNICA
El Servei d’Orientació Mèdica Telefònica
del Grup Catalana Occident està a la seva
disposició per solucionar dubtes mèdics,
socials, psicològics i nutricionals.
32 Catalana Occident
Saludable
molèsties digestives com la
sensació d’inflor abdominal.
Aquests bacteris pobladors de
l’intestí tenen, principalment,
quatre funcions: la degrada-
ció dels compostos d’origen
alimentari (les fibres, per
exemple), la producció de vita-
mines com la K, la B12 o la B8,
el desenvolupament del tub
digestiu i, sobretot, la defensa
immunitària.
Així, diversos estudis han
demostrat que els que patei-
xen aquest trastorn intestinal
tenen menys bacteris que uti-
CONSELLS PER COMBATRE’N ELS SÍMPTOMES
Les claus d’una millor digestió també resi-
deixen en un estil de vida saludable. En
aquest sentit, l’OMS recomana fer almenys
30 minuts d’exercici diari i aprofitar els
moments de gaudir amb la família i els
amics per reduir el nostre estrès i, amb això,
la possibilitat de patir molèsties digestives.
Consells alimentaris:
litzen àcid làctic i més bacteris
que utilitzen sulfat, de manera
que la fermentació intestinal
és més important que en una
persona sana.
Per cuidar la nostra flora
intestinal podem consumir
aliments i begudes fermen-
tats: vegetals fermentats, com
xucrut, iogurt, kefir, kombucha,
etcètera. També es recomana
prendre un suplement de pro-
biòtic d’alta qualitat, evitar
els sucres, els cereals i els olis
refinats i tenir molt de compte
amb l’ús d’antibiòtics.
Fer 5 àpats diaris, amb calma i mastegant correctament els aliments.
Beure almenys 1,5 litres d’aigua al dia.
Prendre a diari hortalisses fresques, fruites (amb pell) i cereals integrals.
Consumir iogurts i llets amb bifidobacteris.
Moderar el consum d’aliments flatulents (cols de Brussel·les, mongetes, ceba…).
Evitar les salses i els picants.
33
Saludable
Prevenció a l’esport
La medicina esportiva va
néixer i s’ha fet indispensable
per procurar a l’esportista, tant
aficionat com professional,
les cures, consells, diagnòstics
i tractaments necessaris per
poder practicar esport amb
tota seguretat, en benefici de la
seva salut i ajudant l’esportista
a evitar lesions o a diagnosti-
car-les i tractar-les en cas que
apareguin.
El grup més important de
risc és el de les persones que
volen començar a fer esport
amb 40 anys o després de
20 anys sense fer-ne. Si han
augmentat de pes o han estat
fumadors, el risc és més alt.
Per això, avaluar l’estat del
cor abans de sotmetre’l a
intensitats elevades és neces-
sari, com ho és utilitzar un
pulsímetre per regular la fre-
qüència cardíaca.
Un cor en estat normal rea-
litza entre 60 i 100 batecs per
minut, però durant la pràctica
esportiva pot superar els 180.
En cossos entrenats la pujada
és progressiva i la baixada,
ràpida, però en els que no
estan acostumats la pujada
és molt ràpida i al cor li costa
molt recuperar l’estat normal.
Fer un electrocardiograma
(corrent sobre una cinta
o pedalejant en bicicleta)
permet detectar possibles
alteracions estructurals al cor.
També és important revisar
l’aparell locomotor: malucs,
genolls, turmells, esquena i
articulacions per descartar
patologies o lesions que l’es-
port podria agreujar.
Fer esport allarga la vida i és bo per al sistema cardiovascular, però sempre que
el practiquem de manera segura. Posar el cor al límit sense saber si hi tenim
alguna petita alteració pot ser perillós. Mitjançant una simple revisió mèdica
que inclogui una exploració física, l’historial mèdic i un electrocardiograma es
descarten molts riscos.
A més, el metge també pot donar alguns consells per a l’entrenament i indicar com
es poden evitar possibles lesions
34 Catalana Occident
Saludable
L’examen mèdic esportiuTot reconeixement mèdic
consta de dues parts: la histò-
ria mèdica i l’exploració física.
La primera part del reconeixe-
ment, que resumeix els ante-
cedents mèdics, inclou pre-
guntes sobre malalties greus
que pateixen altres membres
de la família, que s’han tingut
de petit o en l’actualitat com,
per exemple, l’asma, la dia-
betis o l’epilèpsia, hospitalit-
zacions o intervencions qui-
rúrgiques, al·lèrgies, lesions
prèvies, marejos, dificultats
per respirar, o si es pren
medicació.
CERTIFICAT MÈDIC OBLIGATORI
Només en alguns països els organitzadors
de competicions populars de resistència
exigeixen un certificat mèdic. En algunes
comunitats autònomes com per exemple
Catalunya, des del Consell Català de l’Esport
i en coordinació amb metges i científics, es
prepara un decret per acreditar els centres
de medicina esportiva que podran emetre
certificats d’aptitud per a atletes.
A més, el metge també pot
donar alguns consells per a
l’entrenament i indicar com
es poden evitar possibles
le sions; per exemple, fer exer-
cicis específics, com elongació
o activitats d’enfortiment
muscular. Així mateix, podrà
identificar els factors de risc
associats a esports específics.
Un bon equipament esportiu
també evita lesions, ja que
la sobrecàrrega i l’impacte
continuats poden provocar la
inflamació de músculs i ten-
dons. La meta final consisteix
a garantir una pràctica espor-
tiva segura.
35
Saludable
Catalana Occident36
Per descobrir
Novetats de temporadaL’estació està preparada per
transportar 60.683 persones per
hora, amb els seus 35 remun-
tadors, encara que tres dels
nous remuntadors d’aquesta
temporada suposen un augment
important en la qualitat de l’es-
quí. El nou telecadira desaco-
blable de 4 places Jesús Serra i
els teleesquís Saumet i Stadium
donen accés a les noves pistes.
Amb 21 pistes més que l’hivern
passat, aquest any Baqueira
Beret ofereix 153 km esquiables
a través d’un total de 99 pistes
abalisades i tres itineraris. El
forapista “La Passarells” –con-
vertit en pista–, tres pistes
negres i diverses pistes verme-
lles i blaves a Beret, juntament
amb noves pistes a Bonaigua,
completen l’atractiva oferta de
l’estació.
En matèria de restauració, s’ha
ampliat i redecorat la terrassa
Moët Winter Lounge per millo-
rar la comoditat i l’experiència
dels usuaris.
Comparteix Baqueira: activitats per fer en companyiaJa sigui amb la família, amb
amics o amb experts, l’esta-
ció ofereix una sèrie de rutes
i activitats que permeten
am pliar l’experiència de l’es-
quí. El Safari Blau proposa un
recorregut tranquil per pistes
de baixa dificultat per gaudir
del paisatge, però, si el que es
vol és descarregar adrenalina,
llavors el Safari Negre o la
Quattro Era Baishada són les
activitats ideals. Gastronomia
d’altura, concerts al Baqueira
Bar 1500 o el passeig indoor
per la zona de comerços són
altres atractius que se sumen
a una jornada d’esquí. I, per
descomptat, l’estació no oblida
Baqueira Beret:
Any rere any, des del 6 de
desembre de 1964, Baqueira
s’ha vestit de blanc cada
hivern per acollir els milers
d’esquiadors i amants de la
muntanya que han anat a
l’estació. Enguany, a més, es
vesteix de llarg per celebrar
el seu 50è aniversari amb
nombrosos actes festius i
esportius que tindran lloc al
llarg de tot l’hivern.
dària d’esquí alpí, GS Open,
el Salomon Quest Challenge
o la SolidARAN (carrera de
muntanya solidària). La cele-
bració del 50è aniversari
(#baqueira50) i el World Snow
Day (FIS) són altres jorna-
des populars a l’agenda de
Baqueira, com també ho són
els trofeus Montse Corominas,
l’Amics de Montgarri o el
Desigual Freestyle. Els cam-
pionats d’Espanya de freeride,
slopestyle i bamps i els d’esquí
alpí de professors, veterans o
absoluts tenen també un lloc
destacat a la llarga llista d’es-
deveniments de la temporada
2014-2015.
Ja sigui amb la família, amb amics o amb experts, l’estació ofereix una sèrie de rutes i activitats que permeten ampliar l’experiència de l’esquí
els esquiadors del futur. Des
de parcs infantils per donar
els primers passos a la neu
i experimentar amb trineus
fins a activitats puntuals com
l’arribada dels Reis Mags al
gener o la visita a l’Aran Park
a final de temporada per
veure llops, óssos i cérvols, tot
a Baqueira està pensat per-
què els més petits s’ho passin
d’allò més bé.
Celebracions #baqueira50El mig segle de vida de l’es-
tació es commemora amb
diferents competicions desta-
cades, entre les quals ressal-
ten algunes solidàries com La
Marató de TV3, la carrera soli-
Per descobrir
MIG
SE
GL
E
D’H
IST
ÒR
IA Des de la inauguració del pri-
mer telecadira el 6 de desembre
del 1964 fins avui, Baqueira
Beret no ha parat de créixer. A
la primera meitat dels 80 es va
completar la primera fase de
desenvolupament amb la inau-
guració del telecadira de la Reina
i el de Dossau. Abans dels 90,
l’àrea esquiable s’havia ampliat
ja a 150 ha, amb la qual cosa es
va completar la primera fase de
desenvolupament de Beret. Els
anys 90 es van iniciar amb una
important inversió: la implanta-
ció del sistema de neu artificial,
que cobria els principals eixos
de Baqueira, i la inauguració
del segon telecadira quadriplaça
Mirador, que dóna accés al Cap
de Baqueira des de la cota 1.800
en només set minuts. Durant la
dècada que va seguir, es va habi-
litar la pista Cara Nord/Cascada,
es va inaugurar una nova entra-
da a les pistes –amb un nucli de
serveis i el telecadira Bonaigua–,
es va instal·lar el sistema de neu
artificial a Beret i es va ampliar
la instal·lació entre les dues
àrees de Baqueira i Beret per
garantir-ne la connexió. També
es van inaugurar dos telecadires
de sis places. Els 90 van acabar
amb l’obertura de 100 ha més
de domini esquiable i de nous
telecadires i teleesquís. Beret
va entrar amb força al segle XXI
amb la inauguració de diverses
instal·lacions de restauració i llo-
guer d’esquís.
En els últims anys, les novetats
estrella han estat la inauguració
del telecadira Jorge Jordana, que
dóna accés a tota la muntanya,
la construcció del llac d’Orri,
l’obertura d’oficines a Toulouse i
la implantació creixent de noves
tecnologies per facilitar la divul-
gació i l’accés als serveis que
ofereix l’estació.
37
50 anys
A poca distància de Londres, a la ciutat
de Pinner, va néixer el 1947 una de les
figures més importants de la música.
Amb el nom de Reginald K. Dwight, nai-
xia la persona que desembocaria en el
cèlebre Sir Elton John. Ja de petit va des-
tacar per la seva afinitat amb la música.
Va entrar a la Reial Acadèmia de Música
als 11 anys gràcies a una beca. Allà va
destacar com a pianista, tot i que la va
abandonar, desinteressat per la música
clàssica. La fama li va arribar quan va
adoptar el nom d’Elton John i es va aliar
amb el poeta Bernie Taupin, que parti-
ciparia com a lletrista en la major part
de les seves obres. Durant els anys 70
es va consolidar com a artista: èxits com
ara Crocodile Rock, Rocket Man i Candle
in the wind es van presentar en aquella
època. A més, Goodbye Yellow Brick Road
va debutar en el mercat i va destacar
com el millor disc de John des d’alesho-
res. El seu estil va derivar al glam-rock,
amb vestits extravagants i attrezzo res-
plendent. L’artista britànic va aconseguir
de nou rellevància a causa de la partici-
pació en la banda sonora de la pel·lícula
El rei lleó. Gràcies a cançons com ara Can
you feel the love tonight o Circle of life,
va aconseguir un Oscar i un Grammy.
A més, la cançó Candle in the wind va
adquirir un significat nou després de
l’homenatge a la seva difunta amiga, la
princesa de Gal·les.
Més tard, es va traslladar al terreny dels
musicals, on també va tenir èxits partici-
pant en l’adaptació de Billy Elliot i l’òpera
Aida. Amb l’entrada del nou mil·leni, Elton
John va obtenir diversos premis per la
seva trajectòria. Al seu palmarès hi ha sis
Grammy, un Tony, un Oscar, el títol de Sir
i l’entrada al Rock and Roll Hall of Fame.
Al llarg de la seva vida, la figura d’Elton
John no ha estat exempta de polèmica.
Així i tot, destaca la seva faceta de filan-
trop, basada en la lluita contra la sida i la
defensa dels drets de la comunitat LGTB.
La seva tasca més gran és la creació de la
Fundació Elton John contra la sida, amb
la qual organitza cada any una vetllada
benèfica.
Elton JohnMúsic
El perfi l
Catalana Occident38
ACTIVITATS
‘NOTICIAS FELICES EN AVIONES DE PAPEL’ DEJUAN MARSÉEl guardonat amb el Premi
Cervantes de Literatura con-
tinua el llegat com a escriptor
d’històries que reflecteixen
la societat barcelonina. En
aquesta ocasió, s’enfronta a la
desgràcia amb certa ironia i, sobretot, afany de supe-
ració i ànims. La novel·la gira al voltant d’un jove
adolescent, el Bruno, que passa les seves solitàries
vacances d’estiu pujant a visitar la veïna, una antiga
ballarina polonesa que, des del balcó, llança diferents
objectes, entre els quals es troben avions de paper
amb missatges enigmàtics.
LLIBRE
MÚSICA
CINEMA
‘CHEEK TO CHEEK’Primer amb el tema The Lady Is a Tramp, el 2011, i
ara amb un àlbum nou, Lady Gaga i Tony Bennett han
fet el pas cap a l’estudi de gravació per crear un dels
projectes discogràfics més esperats del 2014, l’àlbum
titulat Cheek to Cheek. A Gaga i Bennett els separen
sis dècades, però junts aconsegueixen transportar
l’audiència a l’època daurada del jazz. Un homenatge
a les grans figures del jazz que van marcar de manera
definitiva l’escena musical nord-americana. Així,
podrem escoltar la reinterpretació de clàssics com ara
Anything Goes, de Cole
Porter, o Firefly, de
Cy Coleman i Carolyn
Leigh, entre d’altres,
inclòs Cheek to Cheek,
peça que dóna nom a
aquest treball.
MUSEU GUGGENHEIM BILBAOL’art del nostre temps. Obres
mestres de les col·leccions
Guggenheim celebra vint
anys de col·laboració entre
la Fundació Solomon R.
Guggenheim i el museu
Guggenheim Bilbao. Aquesta mostra, que evoca l’exposició
amb què s’inaugurava el museu el 1997, reflecteix
el desenvolupament dels fons artístics de la xarxa
Guggenheim i evidencia l’evolució i maduresa del museu
Guggenheim Bilbao. El recorregut comença a principis del
segle XX i revela la configuració històrica de les col·leccions
Guggenheim i les sinergies que s’hi han establert.
39
‘MÀGIA A LA LLUM DE LA LLUNA’ DEWOODY ALLENMagic in the Moonlight és la nova
comèdia romàntica dirigida per
Woody Allen. La història està
ambientada a la Costa Blava,
en els elegants anys 20, en què
la moda, la música i la luxúria
tenien tot el protagonisme.
Colin Firth dóna vida a l’Stanley,
un mag anglès que està disposat
a desemmascarar la Sophie,
una estafadora que afirma que és mèdium. Però un seguit
d’esdeveniments màgics faran trontollar les vides dels
personatges.
Actors de la talla d’Emma Stone, que donarà vida a la
Sophie, Marcia Gay Harden o Jacki Weaver complementen
el repartiment. Aquesta pel·lícula encisadora ofereix un guió
divertit i ocurrent de la mà del mateix Allen acompanyat
d’un paisatge, un vestuari i una fotografia que contribueixen
a fer una pel·lícula d’allò més agradable.
agenda
Entra i informa’twww.catalanaoccidente.com
Et regalem fins a un 3% dels traspassos a partir de 3.000 € efectuats des de l’1 de novembre al 31 de desembre de 2014.
Assegurances Catalana Occident, Societat Anònima d’Assegurances i Reassegurances Entitat Gestora
Descobreixel nostre millor regal
I a més, amb motiu del nostre 150 aniversari, si realitzes un traspàs igual o superior a 10.000 €també et regalem un “assortiment d’embotits ibèrics”, i si el traspàs és igual o superior a 25.000 €,una “espatlla ibèrica de gla”. (Lliurament durant el mes de febrer de 2015).
