Introducció ……………………………………………………..…3   Possibles bases de vida extraterrestre………………………… 4   Evolució i morfologia ……………………………………………5   La creença de vida extraterrestre………………………..……6..7   Els extraterrestres a l’edat moderna…………………………... 8   La recerca científica de vida extraterrestre……………….9.10   Hi ha aigua a Mart…………………………………………..11.12   Creença vida extraterestre………………………………….…13   Àrea 51…………………………………………………….….14.18   Bibliografia……………………………………………………..19

  La vida extraterrestre és qualsevol forma de vida que no és originària de la Terra. És el tema d'estudi de l'astrobiologia, i la seva existència encara és hipotètica. No hi ha proves de vida extraterrestre que hagin estat àmpliament acceptades per la comunitat científica.

  Tota forma de vida està basada en una dissolució de carboni en aigua en que tenen lloc reaccions bioquímiques. Aquesta combinació d'aigua i carboni podria haver format criatures més o menys similars en d’altres planetes. Com que la Terra està composta de "pols còsmica", o matèria formada a partir de supernoves, és aparent que els milions d'estels que es poden veure des de la Terra s'han format a partir del mateix tipus de partícules.

  A més de la base bioquímica de la vida extraterrestre, hi ha una consideració més àmplia de l'evolució i la morfologia. La ciència ficció sempre ha mostrat una predilecció per les formes humanoides o reptilianes. L'alienígena clàssic té una pell verda o grisa, amb un cap gran, amb la típica estructura de quatre membres amb cinc dits cadascun - bàsicament, és un humanòide amb un gran cervell per indicar una gran intel·ligència. Altres temes dels mites animals, com ara els felins o els insectes també han tingut la seva importància en la representació fictícia d'alienígenes.

  El missatge d'Arecibo és un missatge enviat al cúmul d'Hèrcules, i és un símbol àmpliament conegut dels intents dels humans de posar-se en contacte amb els extraterrestres.

  Aquest entusiasme envers la possibilitat de vida extraterrestre va continuar fins ben entrat el segle XX. De fet, els tres segles que van passar entre la revolució científica i l’ inici de l'època moderna de sondes espacials van ser el cènit de la creença en vida extraterrestre al món occidental. Molts astrònoms i altres pensadors laics, i almenys uns quants pensadors religiosos, i gran part del públic en general estaven bastant convençuts de l'existència dels alienígenes.

  Molts científics creuen que si existeix la vida extraterrestre, va aparèixer de manera independent a diferents punts de l'univers.

  Una teoria alternativa que suggereix és que la vida podria haver aparegut en un sol punt i després estendre's pels planetes habitables. Aquestes dues hipòtesis no són mútuament excloents. L'estudi de la vida extraterrestre s'anomena astrobiologia, exobiologia o xenobiologia. S'ha especulat amb formes de vida extraterrestre que van des de criatures intel·ligents fins a formes de vida bacteriana. 

  Hi ha dues maneres de dur a terme la recerca de vida extraterrestre: de manera directa i indirecta.

  La futura missió Kepler de la NASA buscarà planetes extrasolars.   Els científics busquen evidència de vida unicel·lular dins el

sistema solar estudiant la superfície marciana i examinant els meteors que arriben a la Terra. També s'ha proposat una missió a Europa, una de les llunes de Júpiter, que possiblement té una capa d'aigua líquida sota la superfície que podria albergar vida.

  Hi ha evidència limitada que hi existeixi o hagi existit vida microbiòtica a Mart. Un experiment de les sondes Viking va enregistrar emissions gasoses del sol marcià després d'escalfar-lo, cosa que alguns argumenten que indica la presència de microbis. Tanmateix, la manca de resultats similars en altres experiments de les Viking indica que una reacció no biològica és la causa més probable d'aquestes emissions. Recentment, suposadament s'han descobert ritmes circadians en les dades de les Viking. La interpretació que se n'ha de fer és polèmica. L'any 1996 es van trobar estructures semblants a bacteris en un meteorit marcià,

  Entre els nostres descobriments de Mart, tothom es pregunta: hi ha aigua líquida a Mart, en el seu passat remot o conservada fins avui? La presència d’aigua és la clau, perquè en cada lloc que trobem aigua hi trobem vida. Si Mart va tenir aigua algun dia, és irresistible investigar si hi ha hagut vida microscòpica en el passat. Hi havia vida en un pasat a Mart? En aquest cas, podria ser que alguna cosa diminuta encara existís avui? Imagineu-vos que emocionant seria contestar SÍ.

  Es possible que hi hagués una creença en la vida extraterrestre a les antigues Assíria, Egipte, Aràbia, Xina, Babilònia, Índia i Sumer, tot i que cal recordar que en aquestes societats, la cosmologia era essencialment sobrenatural i que la noció de vida extraterrestre és difícil de distingir de la de déus, dimonis i altres éssers semblants. Els primers pensadors occidentals que van avançar la idea d'un univers ple d'altres planetes i, per tant, possible vida extraterrestre van ser l'escriptor grec Tales de Milet i el seu estudiant Anaximandre als segles VII i VI abans de Crist. Els atomistes van reprendre la idea, argumentant que un univers infinit tindria una infinitat de móns habitats.

  La ceença hindú en un cercle interminable de vida es reflecteix en la descripció de múltiples mons i els seus contactes amb ells. Segons les escriptures hindús hi ha incontaples universos creats per la personalitat suprema de Brama per facilitar els diversos destjos dels éssers vius.

  Giordano Bruno, De l'Infinito, Universo e Mondi, 1584   Els autors d'algunes obres antigues jueves també van

considerar la vida extraterrestre. El Talmuda afirma que hi ha com a mínim 18.000 altres món, però no dóna gaire informació sobre la naturalesa d'aquests móns o sobre si són físics o espirituals. Tanmateix, i basant-se en això, l'exposició medieval "Sefer HaB'rit" afirma que existeixen les criatures extraterrestres però que no tenen lliure albir (i són, per tant, equivalents a la vida animal). Afegeix que els humans no haurien d'esperar-se que les criatures d'altres planetes s'assemblin a la vida terrestre, més del que podrien esperar-se que les criatures marines s'assemblin a les terrestres.

  La naturalesa reservada i la connexió amb la investigació d’ aeronaus classificades, junt amb els informes de fenòmens estranys, han conduit a l’ Àrea 51 a convertir-se en una peça central dels estudis d’ ovnis i les teories de la conspiració. Algunes activitats són:

  L’ examen i l’ investigació d’ una nau extraterrestre ,el estudi dels seus ocupants i la manufactura de les naus basades en la tecnologia.

  Reunions comunes sobre els extraterrestres   El desenvolpualment de la tecnologia de

teletransportació

Aquestes son totes les idees que ha portat a la fama l’Àrea 51

  http://www.uv.es

  http://.3xl.cat/

  http://www.wikipedia.com