ESCOLA PERE DE TERA

Avda. Cardenal Vidal i Barraquer, 25

08913 Badalona

HANSEL I GRETEL

Categoria B:”Llegint imatges”

Professora: Núria Sala

Curs : 5è B

Autors/es:Walter Arancibia Sabando

Ester Barceló Prieto

Victor Camacho Serrano

Andrea Fernández Méndez

Eric García Gómez

IJavier López Hervas

Imán Moussaoui Rachidi

Merlin Ndokon Essobé

Sergio Ricardi Robles

Carlos Puig Barreros

Tessa Rodriguez Martín

Jesús Rodriguez Rizos

Sara Roig García

2

BIOGRAFIA

Va néixer el 24 de gener en el 1954. És un artista gràfic i il·lustrador italià. En el

camp del còmic, Matotti va guanyar un Premi Eisner el 2003. Va estudiar

arquitectura quan era jove, però no va acabar la carrera.

Després d’algunes històries tradicionals va aconseguir un estil propi.

Matotti quan dibuixa s’inspira en pintors, músics, escriptors i directors de cine.

Per a ell, la relació entre text i imatge ha de ser la mateixa que entre el text i la

música.

3

4

DESCRIPCIÓ DEL TIPUS DE DIBUIX

El dibuix solament és de color blanc i negre. No es veu la cara dels personatges

perquè està en negre i blanc i solament és veu la silueta, sembla fantàstic. A causa

dels colors, els dibuixos ens transmeten por i una mica de tristor.

El text explica més coses que els dibuixos, el text diu que porten jaqueta i els

dibuixos no es veu si porta jaqueta. Està pintat com amb ombres.

Manifesta angoixa i preocupació durant el conte. Quan més ombrejat més angoixa

d’aquella part.

La sensacions que ens han transmès són de por i tristesa perquè els dibuixos

estan en blanc i negre.

Creiem que aquest conte és correcte amb el dibuix, perquè enfoca el conte des

d’un punt de vista de por i no l’havíem vist mai. Sempre havíem vist contes

dibuixats d’una altra manera, que tenien color i més alegres.

Ens ha costat bastant analitzar els dibuixos. Ho hem trobat difícil, creiem que

malgrat que els dibuixos són en blanc i negre, la imatge no només aporta la

informació del text, sinó que aporta com un neguit i tensió.

5

BIOGRAFIA

Guanyadora d’un premi a les millors il·lustracions infantils i juvenils. Cristina

Losantos va néixer a Barcelona el 1960. És llicenciada en Belles Arts per la

universitat de Barcelona. Va ser professora de dibuix entre els anys 1980 i 1984.

Des de l’any 1984 es dedica professionalment a les il·lustracions i treballa per a

moltes de les edicions més importants del país.

6

DESCRIPCIÓ DEL TIPUS DE DIBUIX

Fa servir molt el color negre, blau, gris, lila i blanc. Els dos germans no

s’assemblen. A la bruixa li agraden les calaveres i els ossos. Els nens no tenen

gaire cabell, no són iguals d’alçada , la nena té 2 cues. La bruixa s’assembla a un

noi.

Els dibuixos expressen més que no pas el text, per exemple quan els nens tiren a

la bruixa al foc, el text diu que la tira i el dibuix es veu com el nen escapa i la nena

empeny a la bruixa al foc.

L’ il·lustradora ha volgut transmetre una historia fantàstica (els personatges no són

gens reals) però són moderns ja que té unes sabates amb tacons i moderns, té una

fregona molt equipada i la bruixa porta una faldilla de gòtica.

Quan érem petits i ens llegien el conte, la casa de la bruixa no ens la imaginaven

així, pensàvem amb nens més reals, vestits d’una manera més miserable...

No ens ha costat gaire analitzar el conte i buscar informació. Hem descobert que

aquesta il·lustradora sempre fa el mateix tipus de dibuix per fer el malvat a tots els

contes.

7

BIOGRAFIA

Anthony Brown va néixer el 11 de Setembre de 1946 a Gran Bretanya.

És un autor i il·lustrador de llibres infantils amb un reconeixement internacional molt

gran ja que ha publicat prop de quaranta títols. Li van concedir un premi que es

dóna al regne Unit als millors escriptors i il·lustradors per a nens durant el període

2009-2011.

Quan dibuixa, combina el realisme amb tocs surrealistes i fantàstics, i efectes

visuals amb tocs d’humor intel·ligent.

La seva habilitat en l’ús del color, els patrons i els fons subtils promouen una

empatia amb els protagonistes.

8

9

DESCRIPCIÓ DEL TIPUS DE DIBUIX

En els dibuixos del conte predominen el color marró i el verd. Els dibuixos són

tristos, el personatge semblen reals i per això es veu que estan tristos i que estan

patint per la situació que viuen.

S’entén més amb el text perquè sense el text no es podria saber com es diuen els

dos fills. Però també, els dibuixos ens diuen com van vestits i el final es mostra que

tenen joies, la nena va amb un cigne i hi ha un arc sant Martí i es veu el contrast

amb el principi que es veia molt evident que són pobres.

Vol transmetre la tristesa que sent la gent pobre, perquè els dibuixos són molt

reals, com pot ser una família d’avui dia, i això es veu per exemple, a la casa on

viuen els nens el principi del conte, aquesta casa té televisió, també tenen

joguines...

Els dibuixos expressen tristesa perquè els personatges semblen reals, encara que

el dibuix del final és una mica alegre. També la sensació que ens ha donat és que

són molt pobres i per això els pares abandonen els seus fills, però creiem que

abans d’abandonar-los podrien trobar una altra solució perquè si mires les imatges

veus que encara que són pobres tenen mobles i televisió, doncs abans

d’abandonar-los que venguin el que tenen.

Creiem que aquest tipus de dibuix és correcte. No ens imaginaven el conte fet de

cap altra manera. Sempre ens hem imaginat uns personatges com aquests quan

imaginàvem aquest conte.

No ens ha costat analitzar els dibuixos. Ho hem trobat fàcil. Creiem que els

dibuixos aporten més informació que només la que hi ha al text.

10

BIOGRAFIA

Va néixer el 20 de setembre de 1959 a Barcelona. De petit passava molta estona

dibuixant i mirant dibuixos d’il·lustradors. Va decidir que ell també volia interpretar i

explicar idees mitjançant el dibuix. Ara i des de fa uns quants anys es dedica a fer

il·lustracions de revistes, jocs i contes infantils. Ara treballa amb paper blanc, tinta

xinesa, plometes i aquarel·les.

DESCRIPCIÓ DEL TIPUS DE DIBUIX

Hi ha diferents colors que hi predominen, però els que més són el verd, el blau i el

marró. Els dibuixos són bastant alegres depenent d’on estiguin. Els personatges

estan molt ben fets però tenen el nas molt gran, i semblen bastant fantàstics.

11

De vegades el text transmet i explica més que el dibuix, altres vegades passa el

contrari.

Creen efecte i emoció per poder transmetre la tristesa i de vegades l’alegria

d’aquests dos menuts.

Aquestes il·lustracions provoquen alegria quan aconsegueixen els diners i tristesa

quan la bruixa quasi els fica a la cassola, això és gràcies a que l’il·lustrador

transmet molt bé el conte amb els dibuixos.

Aquest conte ha estat bastant fàcil d’analitzar, però creiem que la imatge explica

menys que el text. Hi ha una part on el text aporta informació a la imatge, quan diu

que el noi llençava pedres per poder tornar a casa i a la il·lustració es veu com la

madrastra xutava les pedres per canviar-les de lloc i que no poguessin tornar mai a

casa.

12

CONCLUSIONS FINALS

Hansel i Gretel és un conte que tots havíem escoltat. Quan a nosaltres ens van

explicar el conte, mentalment, ens varem fer una imatge dels personatges que

sortien a la història.

Sempre que narraven Hansel i Gretel, pensàvem en una bruixa amb uns cabells

negres i blancs, amb una berruga a la cara i un vestit negre i blanc.

Després d’analitzar els contes, ens hem adonat que la bruixa de la nostra

imaginació és molt semblant a la bruixa de il·lustrador: Francesc Rovira, i això vol

dir que nosaltres considerem que és el més semblant a la nostra imaginació.

D’altra banda el dibuix de Lorenzo Mattotti el trobem molt original, creatiu i a la

vegada esgarrifós. Transmet por i tristesa que és el que també vol transmetre

l’escriptor, ja que el fet que uns pares abandonin els seus fills és trist i que després

aquests nens siguin segrestats per un bruixa malvada fa por, tot això afegint que

està fet amb pintades negres i ratlles gruixudes i primes.

Dels quatre contes que hem llegit i analitzat el conte que té els dibuixos més

realistes és el conte dibuixat per Anthony Brown, apareixen electrodomèstics i els

personatges tenen els ulls, el nas, les orelles... tot proporcionat i real.

El conte il·lustrat per Cristina Losantos és el més divertit, perquè fa uns dibuixos

que fan riure, perquè els personatges són lletjos i graciosos a la vegada.