Embed Size (px)
Citation preview
02
índex
Presentació00
Projecte educatiu03
04 Continguts de la guia
05 Adequació curricular
L’aire que respires01
11 Què és l’aire?
12 Què contamina l’aire?
15 Què és la qualitat de l’aire?
24 Activitats
L’aire al cos02
33 Un problema de salut pública
34 Com afecta la pol·lució a la salut?
37 A qui afecta la contaminació de l’aire
39 Reduïm la contaminació, protegim la salut
43 Activitats
03 L’aire del futur
52 Un planeta urbà
54 Principis d’urbanisme sostenible
56 Una Barcelona sostenible i respirable
59 Activitats
04 Recursos
Foto: Unsplash
03
P R e s e n t a c i ó
Projecte educatiu
La contaminació de l’aire a la ciutat de Barcelona supera els valors anuals que
recomana la Organització Mundial de la Salut (OMS) i els límits legals establerts
per la normativa europea. La qualitat de l’aire és un dels principals problemes
de salut pública a la ciutat, i ocupa cada vegada més espai en els mitjans de
comunicació i el debat social. Malgrat això, la ciutadania no s’hi mostra encara
prou sensibilitzada ni compromesa.
“Enlaira’t, deixa enrere els fums” és un projecte de sensibilització ambiental de
la Plataforma per la Qualitat de l’Aire per comprometre els joves en la creació
d’una ciutat menys contaminada i més respirable. Consta d’un procés de treball
a l’aula que culmina amb la presentació dels resultats en un congrés científic on
participaran alumnes de 10 centres educatius de Barcelona.
04
Els objectius educatius del projecte “Enlaira’t” són:
y Conèixer les causes de la contaminació de l’aire.
y Comprendre els problemes de salut que provoca la pol·lució de l’aire.
y Investigar la qualitat de l’aire de Barcelona i descobrir-ne les característiques.
y Familiaritzar l’alumnat amb els conceptes, els processos, les dades i les
fonts d’informació sobre l’estat de la qualitat de l’aire a Barcelona.
y Motivar la participació activa i crítica de les persones joves i de tota la
ciutadania en la disminució de la contaminació atmosfèrica.
y Promoure una reflexió creativa sobre el model de ciutat sostenible.
continguts de la guia
La guia didàctica d’“Enlaira’t” està dividida en tres apartats:
1. L’aire que respires: descriu què és l’aire i dona a conèixer la qualitat de l’aire
de Barcelona.
2. L’aire a cos: explica com la contaminació de l’aire afecta la salut de les
persones.
3. L’aire del futur: reflexiona sobre el model de ciutat necessari per poder
respirar un aire net.
Cada apartat conté una introducció teòrica als continguts i, després, proposa
tres activitats que segueixen la seqüència didàctica següent:
Connecta: a partir d’un recurs concret (una imatge, una dada, un
vídeo o un text) es convida els alumnes a iniciar un procés de
reflexió i recuperació de coneixements previs sobre el contingut.
Explora: mitjançant una activitat pràctica, l’alumnat participa en
l’anàlisi i, per tant, és part activa en la construcció del coneixement.
Comunica: plasmació del resultat i les conclusions del treball fet
en la pràctica de l’anàlisi en diferents suports o materials (mapa
digital, pòster científic, etc.).
05
adequació curricular
Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic
Dimensió Competències
Dimensió comprensió
lectora
Competència 1. Obtenir informació, interpretar i valorar
el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels
mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.
Competència 3. Desenvolupar estratègies de cerca i
gestió de la informació per adquirir coneixement.
Dimensió expressió
escrita
Competència 5. Escriure textos de tipologia diversa i en
diferents formats i suports amb adequació, coherència,
cohesió i correcció lingüística.
Competència 6. Revisar i corregir el text per millorar-lo, i
tenir cura de la seva
presentació formal.
Dimensió comunicació
oral
Competència 8. Produir textos orals de tipologia
diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció
lingüística, emprant-hi els elements prosòdics
i no verbals pertinents.
Competència 9. Emprar estratègies d’interacció oral
d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir
i acabar el discurs.
06
Competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic
Dimensió Competències
Dimensió indagació de
fenòmens naturals i de
la vida quotidiana
Competència 1. Identificar i caracteritzar els sistemes
físics i químics des de la perspectiva dels models, per
comunicar i predir el comportament dels fenòmens
naturals.
Competència 4. Identificar i resoldre problemes científics
susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que
impliquin el disseny, la realització i la comunicació
d’investigacions experimentals.
Competència 5. Resoldre problemes de la vida quotidiana
aplicant el raonament científic.
Competència 6. Reconèixer i aplicar els processos
implicats en l’elaboració i validació del coneixement
científic.
Dimensió objectes i
sistemes tecnològics de
la vida quotidiana
Competència 8. Analitzar sistemes tecnològics d’abast
industrial i avaluar-ne els avantatges personals i socials,
així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.
Dimensió medi ambient Competència 10. Prendre decisions amb criteris científics
que permetin preveure, evitar o minimitzar l’exposició als
riscos naturals.
Competència 11. Adoptar mesures amb criteris científics
que evitin o minimitzin els impactes mediambientals
derivats de la intervenció humana.
Dimensió salut Competència 12. Adoptar mesures de prevenció i hàbits
saludables en l’àmbit individual i social, fonamentades en
el coneixement de les estratègies de detecció i resposta
del cos humà.
07
Competències bàsiques de l’àmbit matemàtic
Dimensió Competències
Dimensió resolució de
problemes
Competència 3. Mantenir una actitud de recerca davant
d’un problema assajant estratègies diverses.
Competència 4. Generar preguntes de caire matemàtic i
plantejar problemes.
Dimensió raonament i
prova
Competència 6. Emprar el raonament matemàtic en
entorns no matemàtics.
Dimensió connexions Competència 8. Identificar les matemàtiques implicades
en situacions properes i acadèmiques, i cercar situacions
que es puguin relacionar amb idees matemàtiques
concretes.
Competències bàsiques de l’àmbit social
Dimensió Competències
Dimensió geogràfica Competència 5. Explicar les interrelacions entre els
elements de l’espai geogràfic per gestionar les activitats
humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.
Competència 6. Aplicar els procediments de l’anàlisi
geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts
per interpretar l’espai i prendre decisions.
Dimensió ciutadana Competència 11. Formar-se un criteri propi sobre
problemes socials rellevants per desenvolupar un
pensament crític.
Competència 12. Participar activament i de manera
compromesa en projectes per exercir drets, deures i
responsabilitats propis d’una societat democràtica.
08
Competències bàsiques de l’àmbit de la cultura i els valors
Dimensió Competències
Dimensió personal Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de
decisions i ser responsable dels propis actes.
Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada
situació i donar-hi respostes adients i preferentment
innovadores.
Dimensió sociocultural Competència 9. Analitzar críticament l’entorn (natural,
cientificotecnològic, social, polític i cultural) des de la
perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva.
Competència 10. Realitzar activitats de participació i de
col·laboració que promoguin actituds de compromís i
democràtiques.
Competències bàsiques de l’àmbit digital
Dimensió Competències
Dimensió instruments i
aplicacions
Competència 1. Seleccionar, configurar i programar
dispositius digitals segons les tasques que calgui dur a
terme.
Competència 2. Utilitzar les aplicacions d’edició de
textos, presentacions multimèdia i tractament de dades
numèriques per a la producció de documents digitals.
Competència 3. Fer servir les aplicacions bàsiques
d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment per a
produccions de documents digitals.
09
Dimensió Competències
Dimensió tractament
de la informació i
organització dels
entorns de treball i
aprenentatge
Competència 4. Cercar, contrastar i seleccionar
informació digital adequada per al treball que calgui
realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.
Competència 5. Construir nou coneixement personal
mitjançant estratègies de tractament de la informació
amb el suport d’aplicacions digitals.
Competència 6. Organitzar i utilitzar un entorn personal
de treball i aprenentatge amb eines digitals per
desenvolupar-se en la societat del coneixement.
Dimensió comunicació
interpersonal i
col·laboració
Competència 8. Fer activitats en grup tot utilitzant eines i
entorns virtuals de treball col·laboratius.
Dimensió ciutadania,
hàbits, civisme i
identitat digital
Competència 9. Realitzar accions de ciutadania i de
desenvolupament personal, tot emprant els recursos
digitals propis de la societat actual.
Competències bàsiques de l’àmbit artístic
Dimensió Competències
Dimensió expressió,
interpretació i creació
Competència 5. Compondre amb elements dels
llenguatges artístics utilitzant eines i tècniques pròpies
de cada àmbit.
Competència 6. Experimentar i/o improvisar amb
instruments i tècniques dels llenguatges artístics.
10
1. L ’ a i R e q u e R e s P i R e s
Objectius d’aprenentatge
y Familiaritzar-se amb alguns conceptes clau de les ciències ambientals:
atmosfera, partícules en suspensió, ozó troposfèric, etc.
y Analitzar i interpretar informació i dades científiques sobre la qualitat de l’aire.
y Conèixer els principals contaminants de l’àrea metropolitana de Barcelona.
y Aplicar el mètode científic per estudiar fenòmens de la vida quotidiana de les
persones.
y Descobrir quines són les àrees de Barcelona més afectades per la contaminació
atmosfèrica.
“Voldria ser tan divers, tan lliure i divers com l ’aire... ”
Miquel Martí i Pol
11
1. quÈ És L ’aiRe?
L’atmosfera que envolta el nostre planeta té diferents capes; l’aire és la mescla
de gasos que trobem a la capa més baixa de l’atmosfera. Aquesta barreja de
gasos està composta bàsicament de nitrogen (N2), en un 78 %; d’oxigen (O2), en un
21 %, i la resta està compost per argó (Ar), en un 0,9 %, i gasos d’efecte hivernacle,
vapor d’aigua, diòxid de carboni, metà, òxid nitrós i ozó.
Quan parlem de contaminació atmosfèrica ens referim a la presència en l’aire
de substàncies en concentracions superiors a les naturals i que comporten un
risc per a la salut de les persones, els éssers vius i les estructures.
L’ozó troposfèric és aquell que es troba a la troposfera, el tram d’atmosfera que
va des del sòl fins als primers 10 km aproximadament. És un contaminant
que s’origina a partir de reaccions fotoquímiques, entre altres contaminants.
La capa d’ozó, en canvi, és una concentració d’ozó natural a l’estratosfera,
a uns 20 km d’altura i que ens protegeix de les radiacions ultraviolades (raigs UV)
procedents del Sol.
12
2. quÈ cOntaMina L’aiRe?
Els principals contaminants de l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) són el
diòxid de nitrogen (NO2), les partícules en suspensió (PMX) i l’ozó troposfèric (O3).
El diòxid de nitrogen (NO2)
És un gas format per dos àtoms d’oxigen i un de nitrogen de color marronós. A
més, el diòxid de nitrogen intervé en diferents reaccions químiques que tenen
com a resultat altres contaminants com l’ozó troposfèric, les partícules en
suspensió i fenòmens com la pluja àcida i l’smog.
El NO2 es mesura mitjançant equipaments automàtics, i les seves dades són
expressades en μg/m3. La principal font d’emissió de diòxid de nitrogen és la
combustió, tant la causada pel trànsit (terrestre, marítim o aeri) com l’estacionària
(industrial i domèstica). A Barcelona, la font principal d’emissions de NO2 (el 60
%) és la circulació terrestre, com ara la dels camions, les motos i sobretot els
automòbils, especialment els dièsel.
L’smog (combinació de les paraules en anglès smoke, fum, i fog, boira)
o boirum és una forma de contaminació habitual a les grans ciutats i
fàcilment recognoscible visualment, ja que es tracta d’una boira. L’smog no
només conté NO2, sinó que també s’hi troben altres contaminants, com les partícules en
suspensió, i la seva principal causa és la combustió del trànsit urbà.
13
Més del 50 % de les emissions de NO2 procedeixen de la combustió de
gasoil dels motors dièsel. Un dels motius és la “dieselització” del mercat
automobilístic: els motors dièsel emeten menys CO2 (un dels principals
gasos d’efecte hivernacle) que els motors de gasolina, i durant anys la
indústria els ha venut com a vehicles poc contaminants deixant de banda les seves
emissions de NO2 i altres contaminants, com les partícules, molt superiors a les de
motors de gasolina. La normativa europea respecte de les emissions de NO2 dels dièsel
és cada cop més restrictiva, però la contaminació atmosfèrica no es redueix. Està
comprovat que les seves emissions són majors a la ciutat que en les condicions en què
es realitzen els tests dels vehicles (entre cinc i sis vegades més) i, a més, es coneixen
pràctiques fraudulentes per part de la indústria automobilística (el cas conegut com
volkswagengate). El nivell real d’emissions de NO2 dels dièsel no és el que ens informa
el fabricant, i fins i tot el dièsel més nou del mercat contamina entre cinc i set vegades
més del que se suposa.
Les partícules en suspensió (PMX)
Aquest terme engloba tot un conjunt de substàncies orgàniques i inorgàniques
que trobem disperses per l’aire i que tenen diverses procedències: pols, cendra,
pol·len, sutge, sal marina, ciment, partícules metàl·liques, etc. Aquestes partícules
es classifiquen segons el seu diàmetre aerodinàmic.
14
El diàmetre aerodinàmic és el diàmetre d’una partícula esfèrica de densitat
igual a u i que té a l’aire la mateixa velocitat de sedimentació que la partícula
considerada.
Es mesuren mitjançant equips automàtics o manuals, i els resultats s’expressen
en μg/m3. La seva classificació més freqüent és en PM10 (diàmetre inferior a 10
μm) i PM2,5 (diàmetre inferior a 2,5 μm).
y Partícules en suspensió PM2,5: provenen bàsicament de l’activitat humana,
especialment les partícules de metalls pesats i de la combustió, entre les
quals destaca el sutge, i altres compostos formats a l’atmosfera a partir dels
gasos procedents de l’activitat humana. Una tercera part de les emissions
de PM2,5 procedeixen dels cotxes dièsel.
y Partícules en suspensió PM10: s’hi engloben les PM2,5 i totes aquelles de 2,5
a 10 μm. A més de les que ja hem vist a les PM2,5, hi trobem la pols mineral,
la sal mineral i la pols del Sàhara que arriba a la ciutat en certs períodes
de l’any. L’origen, però, de més de la meitat de les emissions de PM10 és el
trànsit rodat.
L’ozó troposfèric (O3)
És un contaminant que es forma quan coexisteixen els òxids de nitrogen,
compostos orgànics volàtils i una radiació solar intensa al llarg d’un període de
temps notable (un mínim de diverses hores). Per aquest motiu és més alta la
concentració d’O3 a la primavera i a l’estiu.
A l’àrea metropolitana de Barcelona el contaminant més crític és el diòxid de
nitrogen, procedent de la combustió de vehicles, especialment els dièsel, i que
a més s’ha agreujat els darrers anys a causa de l’augment del parc de vehicles.
15
3. quÈ És La quaLitat De L ’aiRe?
La contaminació de l’aire comença amb l’emissió de contaminants a l’atmosfera.
Una vegada allà, les substàncies contaminants poden transformar-se i desplaçar-
se. Per aquest motiu, en cada moment i lloc determinat hi ha una concentració
determinada de substàncies susceptibles de ser respirades per una persona. És
el que s’anomena nivells d’immissió o de qualitat de l’aire, i aquests determinen
l’efecte dels contaminants sobre la salut i el medi ambient. L’avaluació d’aquests
efectes estableix la qualitat de l’aire.
Emissió: és l’alliberament de substàncies a l’atmosfera en un punt concret: el
tub d’escapament d’un cotxe o una xemeneia, per exemple.
Immissió: fa referència als nivells de contaminants o d’una determinada
substància contaminant que es pot registrar en un punt concret. Generalment, el nivell
d’immissió es refereix al nivell o la concentració de contaminants que es troba en l’aire
que respiren les persones.
ImmissióEmissió
16
Un aire de mala qualitat és aquell en el qual el nivell de contaminants (nivell
d’immissions mesurades) assoleix concentracions suficientment altes com
per afectar negativament la salut de les persones i/o la resta de la biosfera.
Hi ha diversos factors que influeixen en la dispersió dels contaminants i, per
tant, en el nivell de la qualitat de l’aire:
y El tipus d’emissió: no tots els contaminants es dispersen de la mateixa
manera. Els gasos es dispersen millor que les partícules, que tendeixen a
dipositar-se.
y Les condicions atmosfèriques: les situacions anticiclòniques augmenten
els nivells d’immissió, ja que dificulten la dispersió de les substàncies
contaminants i afavoreixen la producció d’O3. A causa del canvi climàtic
es preveu que les situacions anticiclòniques cada cop siguin més habituals,
així que aquest factor que afavoreix la contaminació augmentarà.
y Les característiques geogràfiques i topogràfiques: les zones urbanes són
especialment vulnerables, ja que els edificis frenen les brises i estableixen
una circulació de masses d’aire provocades per la calor i els contaminants,
tot formant les anomenades illes de calor.
Com es mesura la qualitat de l’aire?
A Barcelona, l’Agència de Salut Pública de Barcelona s’encarrega de vigilar i
controlar els factors ambientals, com la contaminació atmosfèrica, que poden
tenir impacte sobre la ciutadania. Per avaluar la qualitat de l’aire s’avaluen
els contaminants atmosfèrics següents: diòxid de nitrogen (NO2), el material
particulat (PM10 i PM2,5), l’ozó, el diòxid de sofre, el monòxid de carboni, el plom, el
cadmi, el níquel, l’arsènic, el benzo(a)pirè i el benzè. Aquesta avaluació es realitza
a través de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica
(XVPCA) i els seus punts de mesurament. Aquests punts de mesurament són de
caràcter fix, i intenten ser representatius de les diferents condicions d’emissions
i de dispersió dels contaminants a Barcelona. Hi ha científics que demanen més
estacions per tal de millorar la fiabilitat dels estudis.
17
Les estacions es classifiquen en:
• Estacions de trànsit: mesuren la influència directa i l’impacte d’una o
més vies principals de trànsit.
• Estacions de fons: mesuren l’aire que conté emissions de diversos orígens,
que s’ha barrejat i que, sempre que sigui possible, no estigui a menys de 300 metres de
cap via principal.
A més d’aquesta classificació, també es poden diferenciar en funció del seu entorn urbà.
D’aquesta manera, hi ha estacions urbanes (envoltades de sòl urbanitzat amb edificis i
carrers transitats) i suburbanes (zones urbanitzades però poc actives).
Com és l’aire de Barcelona?
Segons les dades avaluades per les estacions de trànsit i les de fons urbà, a
l’àrea metropolitana de Barcelona se superen els valors de contaminació anuals
marcats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i, en alguns casos, fins i tot
els límits de la UE, aquests molt més laxos que els de l’OMS.
Les directrius i els paràmetres de l’OMS tenen com a objectiu avaluar
els efectes sanitaris derivats de la contaminació de l’aire, així com dels
nivells de contaminació perjudicials per a la salut. La UE avalua l’impacte
de la contaminació de l’aire en la salut de la població, però també en els
ecosistemes i l’economia.
Palau reial
Zona Universitària
Sants
Vall d’Hebron
Ciutadella IESVerdaguer
Poblenou
IES Goya
Gràcia St.Gervasi
Eixample
Plaça Universitat
Estacions de fons urbà
Estacions de trànsit
Estacions de fons suburbà
18
L’aire de Barcelona en dades:
Cal destacar que se superen els més importants, els de diòxid de nitrogen i els
de partícules:
19
Font: Avaluació de la qualitat de l’aire a la ciutat de Barcelona 2016, Consorci
Sanitari de Barcelona.
20
Dades d’emissions i immissions:
Font: Balanç de contaminació local de Barcelona, Medi Ambient i Serveis Urbans
- Hàbitat Urbà (2013).
y La contribució regional de les immissions fa referència a la contribució
procedent de zones veïnes i la regió metropolitana de Barcelona i no de
Barcelona ciutat. Pot tenir múltiples orígens.
y Malgrat el port és el principal emissor, les immissions majoritàriament
són degudes al trànsit viari.
21
Font emissions: Balanç de contaminació local de Barcelona. Medi Ambient i
Serveis Urbans - Hàbitat Urbà, 2013.
Font imissions: Querol X. i Amato F. (ed.), Measures to improve urban air quality. Institute of Environmental Assessment and Water Research (IDAEA), Spanish Research Council (CSIC), 2017.
* Vehicle no combustió, com per exemple la degradació dels frens.
** Vehicle nitrat, producte de la degradació dels NOx.
22
y Bona part de la diferència respecte la mitjana anual procedeix de l’augment
dels valors procedents de vehicles.
Barcelona té el doble de pol•lució que París i Londres, i és una de les cinc
ciutats més contaminades d’Europa. Un dels principals motius és la densitat
de vehicles per km2 (5.582 cotxes per km2), més del doble que Madrid i més
del triple que capitals com París, Londres o Berlín.
Torí Barcelona Londres Paris Copenhaguen
100.3 90.3 55.3 53.9 23.3
Distribució mitjana comparada de NOx (μg/m3)
23
Contaminació sense fronteres
La contaminació de l’aire generada a Barcelona i els seus efectes van més enllà
de l’àrea metropolitana. La contaminació atmosfèrica es desplaça a la Catalunya
interior per la vall del riu Congost; en aquest viatge els òxids de nitrogen es
degraden a causa de la reacció de la llum del sòl i els compostos orgànics volàtils.
Aquest fenomen provoca greus episodis de contaminació a la plana d’Osona (on
arriba a afectar les collites) i altres llocs de Catalunya. De la mateixa manera,
la contaminació atmosfèrica tampoc s’atura a les parets d’edificis i cases. La
infiltració de contaminants externs empitjora la qualitat de l’aire interior dels
edificis i afecta la salut de les persones que hi treballen o viuen.
24
actiVitats
c O n n e c t a
ACTIVITAT
QUÈ RESPIREM?
ENUNCIAT
Observa aquestes imatges i respon a les qüestions següents. Després, posa en
comú les respostes amb el conjunt de l’aula:
y Què és la contaminació atmosfèrica?
y Com és l’aire de Barcelona?
y Quin és l’origen principal dels contaminants?
y Com podem conèixer les dades que ens informen de la qualitat de l’aire?
TEMPORITZACIÓ
30 minuts
ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
Abans de començar a treballar amb la contaminació de l’aire, és recomanable que
l’alumnat discuteixi i expressi el coneixement que té sobre el tema i respongui a
les preguntes sense consultar cap font informativa.
Després, es poden formar grups per tal que consensuïn una resposta comuna,
que compartiran amb la resta de la classe.
Finalment, es pot consultar el contingut teòric de l’apartat i avaluar la idoneïtat
de les respostes.
RECURSOS
Imatges per projectar durant el debat.
Imatge 1
Imatge 2
25
e X P L O R a
ACTIVITAT
LES DADES DE LA CONTAMINACIÓ
ENUNCIAT
Mitjançant les dades proporcionades per les estacions de trànsit podem conèixer
la qualitat de l’aire de la ciutat. Accedeix a l’estació més propera al teu centre
educatiu i consulta les xifres. Recull la informació del darrer any en la fitxa de
dades. Després, respon a les qüestions següents:
y Quin contaminant supera la normativa? Quin pot ser el seu origen?
y A quina època de l’any són més alts els valors d’ozó? Per què?
y Valora els índexs de contaminació del teu entorn.
Finalment, observa les dades dels darrers set dies i comenta les qüestions següents:
y Hi ha pics de contaminació? Quins dies i a quines hores? Quina creus que és
la causa?
y Compara i valora les dades del cap de setmana amb les de la resta de la
setmana.
y Si els darrers set dies ha plogut o ha fet vent algun dia, observa i valora les
dades d’aquests dies amb les de la resta.
TEMPORITZACIÓ
120 minuts
ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
Aquesta activitat té com a objectiu analitzar i valorar les dades de la contaminació
atmosfèrica en un termini llarg de temps (un any) i un de més curt (dies de la
setmana) per tal de reconèixer i treballar en els diversos patrons que s’observen en
la contaminació atmosfèrica i les seves variables estacionals, setmanals i diàries.
Per les dades anuals es recomana treballar amb la web Xarxa de Vigilància i
Previsió de la Qualitat de l’Aire (http://dtes.gencat.cat/icqa/). L’activitat es pot
iniciar amb una breu presentació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Qualitat
26
de l’Aire i deixant que l’alumnat, en parelles o de manera individual, explori el
web i es familiaritzi amb la cerca d’informació a la pàgina.
Després, es recomana que l’alumnat es descarregui les dades (mitjanes diàries
de l’any 2017 ) i treballi directament sobre la taula d’Excel. Per aquest motiu,
aquesta activitat és una bona oportunitat per treballar eines TIC de fulls de
càlcul, i aconsellem utilitzar les diferents funcionalitats d’aquesta eina per fer
els càlculs que es proposen a l’activitat. De la mateixa manera, proposem que
sigui l’alumnat, a l’inici de l’activitat, qui cerqui els valors límit que estableix tant
l’OMS com la UE per poder fer les comparacions.
Per descarregar les dades:
1. Accediu al web http://dtes.gencat.cat/icqa/
2. Seleccioneu l’estació més propera a la zona del centre escolar.
3. A la finestra de l’estació, a la pestanya “Fitxa”, es poden trobar les dades
geogràfiques i tècniques de l’estació.
4. A la pestanya “Dades històriques”, introduïu el període que vulgueu
consultar. Exemple: de l’1-01 del 2017 al 31-12-2017. El tipus de mesura
(automàtiques) i les dades que se sol·liciten (mitjanes diàries).
5. Feu clic a “Descarregar”.
Per treballar les dades diàries de les diferents estacions recomanem fer-ho
de manera conjunta tot el grup classe. Al web https://www.contaminacio.cat/
barcelona es poden consultar les dades de la darrera setmana de manera gràfica
i intuïtiva, així que es pot projectar el web en un pantalla, i valorar i comentar la
informació entre tot el grup classe. L’observació dels índexs de contaminació
en els darrers dies i en diferents hores permet observar i treballar els pics, la
contaminació en els dies laborables i els caps de setmana, com influeixen
fenòmens meteorològics com la pluja i el vent, o comparar la contaminació
enregistrada per les estacions en diferents zones de la ciutat.
RECURSOS
y Web amb geoinformació de dades de qualitat de l’aire:
http://dtes.gencat.cat/icqa/
27
y Web amb informació de dades dels darrers set dies:
https://www.contaminacio.cat/barcelona
y Web amb informació dels límits de contaminació atmosfèrica de l’OMS:
http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs313/es/
y Web amb informació dels límits de contaminació atmosfèrica de la UE:
https://www.eea.europa.eu/themes/air/air-quality-standards
y Proposta de taula per fer el recull de dades:
Estació Any:
Codi EOI:Coord. UTM (m):Adreça postal: Tipus àrea:
NO2 (µg/m³) O3 (µg/m³) PM10 (µg/m³)
Valor màxim
Valor mínim
Mitjana
Mode
Dies que se superen els límits
de l’OMS
Dies que se superen els límits
de la UE
28
TÍTOL
VISUALITZEM LA CONTAMINACIÓ DELS CARRERS
ENUNCIAT
Ara que ja coneixem les dades, és hora de visualitzar la contaminació de l’aire. El
senzill experiment que proposem a continuació ens ajuda a veure d’un cop d’ull el
grau de contaminació dels carrers i la zona que envolta el nostre institut.
TEMPORITZACIÓ
180 minuts
ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
Materials necessaris:
Cartolina de color blanc
Vaselina
Microscopis
Cinta adhesiva i/o clips per si cal enganxar els requadres de cartolina
Instruccions:
y Retalleu la cartolina en petits quadres de 5 cm × 5 cm.
y Cobriu la superfície d’aquests petits requadres amb una fina capa de vaselina.
y Distribuïu l’alumnat en parelles i repartiu-los els requadres. Cada parella
serà l’encarregada de col·locar el requadre i d’observar i analitzar un nombre
determinat de requadres.
y Col·loqueu els requadres de cartolina a diferents llocs de la zona que s’estudiarà
(al pati de l’escola, a un senyal de trànsit, a una parada d’autobús, a un parc,
etc.). S’ha d’intentar que els llocs siguin representatius dels diferents espais que
existeixen a la ciutat.
y Fotografieu el requadre en el seu emplaçament.
y Recolliu-los després de 24 h i observeu la superfície. Algunes partícules són
tan grans que es veuen a simple vista. D’altres s’han d’observar mitjançant un
microscopi.
y Elaboreu una fitxa que permeti recollir la informació obtinguda amb l’observació.
y Compareu i assigneu un nivell de contaminació de cada requadre seguint el
patró proposat.
29
Un cop recollida la informació proporcionada pels requadres es poden formular,
de manera conjunta, algunes qüestions per promoure l’anàlisi de les dades i la
seva valoració i debat. Algunes qüestions poden ser:
y A quins carrers o zones estaven situats els requadres amb més presència
de contaminació? I els que en tenien menys? A què creieu que es deuen
aquestes diferències en el nombre de partícules?
y Quin es el grau de contaminació de la zona més propera a l’institut?
y Us ha sorprès el nivell de contaminació? Per què?
RECURSOS
y Proposta fitxa observacions
y Patró nivell de contaminació
Num. Carrer/lloc Dia
Exposició de ........ (hora)
a ………. (hora)Nivell de contaminació (visible):
Nivell de contaminació (visible):
Altres observacions:
Poca contaminació Contaminació mitja Molta contaminació
30
c O M u n i c a
TÍTOL
MAPA DIGITAL DE LA CONTAMINACIÓ
ENUNCIAT:
Un cop hem vist els nivells de contaminació de l’aire en la zona propera al nostre
institut, és el moment de donar a conèixer aquesta informació. Elaborarem un
mapa digital en col·laboració amb els companys i companyes dels altres centres
que participen al projecte “Enlaira’t”. D’aquesta manera, entre tots i totes crearem
un mapa que permetrà visualitzar la contaminació de l’aire de Barcelona.
TEMPORITZACIÓ
60 minuts
ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
L’activitat és pot realitzar de manera individual o en parelles, que poden ser les
mateixes de l’activitat anterior. Recomanem començar localitzant al mapa els
llocs on s’han col·locat els requadres i on es troba l’estació automàtica que hem
treballat, utilitzant diferents tipus d’icones per a cada un d’aquests tipus. Un
cop localitzat al mapa l’emplaçament de cada requadre, s’afegirà la fotografia
realitzada del lloc a l’activitat anterior (afegiu marcador).
Es delimitaran els carrers i les zones mitjançant les eines d’edició (dibuixeu
línia), i a cada zona i a cada carrer li donarem un color segons els paràmetres
establerts a l’activitat anterior.
31
RECURSOS
y Web MyMap: https://www.google.com/maps/about/
y Mapa digital:
https://drive.google.com/open?id=1ORaSvex-Uvz1zKd_3oQzOYYPBa-
k35jc&usp=sharing
32
2. L ’ a i R e a L c O s
Objectius d’aprenentatge
y Conèixer com afecta la contaminació atmosfèrica a la salut de la ciutadania
de Barcelona.
y Sensibilitzar respecte a les malalties relacionades amb la qualitat de l’aire.
y Identificar les situacions de contaminació atmosfèrica greus, saber quina
població es veu més afectada i quines mesures es recomanen per reduir la
pol·lució.
y Relacionar el concepte de salut i benestar amb l’entorn urbà i el seu medi
ambient.
“Però quan haurà mort l ’últim ocell,lassat del vol, a frec d’aigua alterada,
quan escates d’argent no tindrà el marno espereu respirar: ja, lentament,
l ’home-botxí comença l ’agonia.Maria Àngels anglada”
33
1. un problema de salut pública
Els habitants de Barcelona i la seva àrea metropolitana viuen en localitats
notablement transitades. En conseqüència, com la majoria de la població urbana
del món, conviuen amb contaminants procedents dels tubs d’escapament de
cotxes, motocicletes, camions i autobusos. També amb les substàncies tòxiques
de les partícules generades pel desgast dels frens dels automòbils i l’abrasió de la
superfície de la carretera. Tots aquests elements contaminants es concentren de
manera elevada als carrers, amb especial gravetat als carrers estrets i d’edificis
alts. Viure en zones molt transitades comporta un risc per a la salut.
A Barcelona, com en d’altres ciutats, a la contaminació procedent del trànsit
terrestre s’hi suma la del transport marítim i aeri, i també aquella originada
per la indústria i l’activitat domèstica. Anualment, a la ciutat de Barcelona la
contaminació de l’aire provoca 659 morts prematures, 344 ictus, 849 casos de
malaltia coronària, 198 naixements amb baix pes, 86 naixements prematurs i
548 casos de diabetis (ISglobal, 2012). En el conjunt de l’àrea metropolitana de
Barcelona, l’any 2007 es va calcular que la contaminació atmosfèrica provocava
3.500 morts prematures, 5.100 casos de bronquitis crònica en adults, 31.100
casos de bronquitis agudes en infants, 54.000 casos d’asma i 1.800 ingressos
hospitalaris.
L’any 2013 l’Agència Internacional de Recerca del Càncer (IARC) va classificar
la contaminació atmosfèrica com un cancerigen del mateix nivell que el
fum del tabac i l’amiant.
34
Si comparem el nombre de morts prematures provocades per la
contaminació atmosfèrica a l’àrea metropolitana de Barcelona l’any 2007
(3.500) amb el nombre de morts per accidents de trànsit l’any 2009 (450),
veiem que és gairebé de 8 vegades més. Malgrat aquestes dades, l’impacte
social i institucional de les morts en accidents de trànsit és molt més alt, i aquestes
protagonitzen potents campanyes de sensibilització. En canvi, les morts provocades
per contaminació atmosfèrica passen desapercebudes, segurament perquè la causa de
la mort oficial sempre és una altra (càncer, ictus, infart, etc.).
2. com afecta la pol·lució a la salut?
La recerca científica sobre els efectes de la contaminació de l’aire en la salut
relaciona la pol·lució amb nombroses afeccions, especialment amb malalties
respiratòries i cardíaques. A més, la contaminació de l’aire es vincula a casos
de parts prematurs, a situacions d’Alzheimer precoç i d’altres patologies
neurodegeneratives. L’exposició perllongada a la contaminació atmosfèrica
també s’associa a la pèrdua de qualitat de l’esperma i a la depressió.
Respirar la pol·lució
Respirem més de 15 m3 d’aire cada dia. Per aquest motiu, els efectes de la
contaminació de l’aire incideixen de manera directa en l’aparell respiratori: les
partícules contaminants afecten el nas i la gola; les partícules PM10, NO2 i l’ozó, la
tràquea, els bronquis i els bronquíols; i les partícules PM2,5, NO2 i l’ozó, els alvèols
pulmonars. L’aire que respirem és invisible als ulls, però els contaminants ens
marquen la salut.
35
Les malalties respiratòries ocupen el segon lloc, després de les malalties
cardiovasculars, en mortalitat, incidència i cost. Són la tercera causa de
mort a Catalunya, la causa del 10 % dels ingressos hospitalaris i del 15 % de
les visites a l’atenció primària.
Les persones amb asma i malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC),
que inclou la bronquitis crònica i l’emfisema, són especialment sensibles a la
contaminació de l’aire i la seva salut se’n pot veure notablement agreujada.
L’asma crònica, la malaltia infantil més freqüent, presenta a Europa importants
variacions geogràfiques que, en part, estan relacionades precisament amb els
factors ambientals. A més, estudis realitzats tant a Europa com als Estats Units
associen la tos crònica i la flegma a l’exposició a les PM a llarg termini.
Les conseqüències dels contaminants
Un dels principals contaminants que hem vist, el diòxid de nitrogen, afecta
especialment la respiració: arriba als pulmons que, com a resposta immunològica,
desactiven algunes de les seves funcions, i pot provocar tos, refredats, grip i
bronquitis. Altres efectes del diòxid de nitrogen són irritació als ulls i problemes
de fetge, de melsa i de sang.
36
Les partícules en suspensió tenen efectes especialment greus sobre la salut.
y Les PM2,5, a causa de la seva mida, són respirables i poden arribar fins als
alvèols pulmonars i d’aquí, en el cas de les partícules ultrafines, a la sang
(que les pot transportar a diferents òrgans). La seva lleugeresa els permet
romandre suspeses en l’aire llargs períodes de temps, així que es poden
respirar durant més temps.
y Les PM10 no arriben fins a la sang, però això no vol dir que no portin
problemes: tenen efectes nocius sobre el sistema respiratori i a causa del
seu pes es dipositen a terra creant una fina capa de pols sobre la superfície.
Aquesta capa té efectes notables sobre la salut de les persones i la resta
d’organismes terrestres, i fins i tot els aquàtics. Les partícules en suspensió
poden provocar malalties pulmonars i cardiorespiratòries, arteriosclerosi,
infeccions respiratòries, asma, diabetis, morts prematures i afectacions als
fetus, parts prematurs i/o avortaments.
L’ozó també provoca greus problemes de salut, sobretot al sistema respiratori,
on pot produir disminució de la capacitat pulmonar, reaccions inflamatòries als
pulmons i símptomes respiratoris. Els efectes de l’ozó es noten amb especial
virulència en les persones amb asma, on s’associa a tos i a capacitat pulmonar
disminuïda.
La contaminació atmosfèrica també afecta la salut de les plantes i els
animals. L’ozó és el contaminant atmosfèric que més afecta les plantes,
especialment les seves fulles, on provoca taques de color blanc i/o marrons
en forma de punts, irregulars i fins i tot cremades i forats. L’ozó viatja més
enllà dels límits de la ciutat i provoca problemes en les plantes i els cultius sensibles
als seus efectes, com els dels mongetars o les sindrieres, de punts allunyats de les
grans ciutats.
37
3. a qui afecta la contaminació de l ’aire?
Els problemes causats per la contaminació atmosfèrica afecten tota la població,
la que viu a la ciutat i també la que viu més enllà de les seves fronteres, ja que la
contaminació, suspesa en l’aire, no s’atura als límits urbans. També entra dins de
cases i edificis, així que també afecta la població quan aquesta és dins de casa,
estudiant a l’escola i institut, o treballant.
Entre la població hi ha grups més sensibles a l’exposició de l’aire contaminat i,
per tant, els problemes que comporta per a la seva salut són encara més greus
per a ells. Són els infants, la gent gran, les dones embarassades i la població que
pateix asma i al·lèrgies.
38
Els infants, els més vulnerables
Els infants són un grup especialment sensible i al qual els efectes de la pol·lució
sobre la salut poden incidir més, ja que els seus òrgans en ple desenvolupament
es poden veure afectats de manera crònica. La contaminació els pot provocar
problemes greus en el creixement dels pulmons, i és la causa de casos d’asma
crònica, pneumònia i altres malalties respiratòries. També es relaciona la
contaminació atmosfèrica amb la capacitat de concentració dels infants, i fins
tot pot afectar el seu sistema nerviós i el seu desenvolupament cognitiu.
Mapa de Barcelona amb les escoles per alts o baixos nivells de
contaminació atmosfèrica.
39
Els infants són més susceptibles als efectes de la contaminació de
l’aire a causa de diversos factors: respiren més vegades que els adults,
no han desenvolupat el seu sistema immunològic i fan més activitat
física i a l’aire lliure.
4. Reduïm la contaminació, protegim la salut
Consells per a la vida diària
Per contribuir a reduir la pol·lució i cuidar la nostra salut, es poden dur a terme
diverses accions:
y Desplaçar-se de manera activa (a peu o en bicicleta) per la ciutat. Malgrat
l’exposició a la contaminació atmosfèrica, els beneficis de l’exercici físic
superen els dels efectes d’aquesta (i, a més, col·laborem en la reducció
d’elements contaminants).
40
y Quan ens desplacem a peu o en bicicleta, o quan realitzem una activitat
esportiva a l’aire lliure, podem fer-ho en carrers poc transitats i triar les
hores amb menys volums de trànsit: intentem allunyar-nos dels tubs
d’escapament.
y Si ens desplacem en automòbil, podem reduir les emissions regulant els
pneumàtics a la pressió adequada, circulant a poca velocitat i frenant i
accelerant de manera suau. Quan conduïm s’ha de ventilar l’automòbil
mitjançant les finestres i els ventiladors, ja que les partícules contaminants
s’introdueixen a l’interior del vehicle.
y Ventilar els habitatges en les hores amb menys volum de trànsit.
41
Algunes recomanacions per a les escoles:
y Ventilar les aules a les hores de menys volum de trànsit.
y Netejar les aules després de la jornada escolar i amb les finestres obertes.
y Rentar les sorres del pati regularment, ja que són font de contaminació
considerable a causa de les partícules que s’hi acumulen.
y Potenciar el desplaçament de l’alumnat en transport actiu (a peu, en
bicicleta, etc.).
Alerta! Episodis de contaminació
Regularment, entorn de tres vegades a l’any, a Barcelona es donen episodis de
contaminació atmosfèrica. Són moments en què els nivells de contaminants
de l’aire superen els llindars de la UE i l’OMS. En aquests casos, es recomana als
grups més vulnerables (les persones amb malalties respiratòries o cardíaques,
infants, gent gran i dones embarassades) unes certes precaucions, ja que aquests
episodis són la causa de greus crisis en el seu estat:
y En el cas d’avís preventiu d’episodi cal reduir l’exercici físic intens, sobretot
a l’exterior.
y En el cas d’episodi cal evitar aquest exercici físic, sobretot a l’exterior.
A la població general, en cas d’episodi es recomana reduir l’exercici físic intens,
sobretot a l’exterior.
Abans d’arribar als llindars de contaminació que ens indiquen una situació
d’episodi, hi ha dos nivells anteriors:
• Seguiment atent: una fase de control interna municipal que no afecta
la població.
• Avís preventiu: afecta els grups més vulnerables.
Els llindars que cal superar en més d’una estació de la XVPCA de la zona són:
Contaminant seguiment atent Avís preventiu Episodi
NO2 140 µg/m³ (horari) 160 µg/m³ (horari) 200 µg/m³ (horari)
PM10 50 µg/m³ (horari) 80 µg/m³ > 3 dies 50 µg/m³ (diari)
42
A Barcelona, però, aquests episodis puntuals no són el problema principal.
L’exposició contínua a nivells alts de contaminació atmosfèrica suposa un
problema més greu per a la salut de la seva població. A més, els seus efectes
presenten l’inconvenient que són molt més complexos de ser estudiats i
analitzats, ja que requereixen un llarg seguiment de dades.
43
activitats
c O n n e c t a
TÍTOL
LA TOXICITAT DE L’AIRE
ENUNCIAT
Llegiu l’article següent i responeu de manera conjunta a les preguntes següents:
y Quin tipus d’efectes té la contaminació atmosfèrica sobre la salut?
y Considereu que són greus?
y Una ciutat menys contaminada augmenta l’esperança de vida dels seus
habitants?
y Com es pot millorar la qualitat de l’aire?
TEMPORITZACIÓ
Entre 30 minuts i 1 hora
ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
És important que, abans d’abordar els continguts, l’alumnat expressi els seus
coneixements previs sobre el tema. Per això, recomanem iniciar l’activitat
responent a les preguntes sense llegir l’article ni el contingut teòric. Després, un
cop llegit l’article, es pot revisar la idoneïtat de les respostes.
També es poden formar petits grups que consensuïn una resposta comuna a les
qüestions i la comparteixin amb la resta de la classe. Finalment, es pot fer una
posada en comú de totes les respostes així com de nous dubtes que hagin sortit.
També recomanem explicar i debatre en aquest moment la definició de salut i
les seves implicacions.
44
RECURSOS
y Article:
https://elpais.com/elpais/2014/10/07/planeta_futuro/1412696755_942335.html
y Definició de salut de l’OMS:
http://www.who.int/about/mission/es/
45
e X P L O R a
TÍTOL
ENQUESTA SOBRE LA SALUT
ENUNCIAT
Realitzeu una enquesta per conèixer de primera mà com afecta la contaminació
de l’aire en la salut dels vostres veïns i veïnes. Agrupeu-vos per parelles i seguiu
els passos següents:
1. Acoteu la mostra, és a dir, la selecció de persones a qui demanareu
respondre a les preguntes de l’enquesta. Com a mínim, realitzeu l’enquesta
a 25 persones del vostre entorn (família, amics, veïnat, personal mèdic del
vostre CAP, etc.). Procureu que hi hagi diversitat d’edats, gènere i estils de
vida entre els individus entrevistats.
2. Imprimiu o prepareu un Excel amb el qüestionari i feu les entrevistes.
3. Bolqueu les respostes a un Excel i analitzeu les dades obtingudes.
4. Introduïu els resultats a un formulari on-line Google forms que trobareu
a l’enllaç. D’aquesta manera, compartireu els resultats amb la resta de
centres que participen en el projecte “Enlaira’t”!
QUESTIONARI
1. En el teu dia a dia, has percebut algun cop la contaminació atmosfèrica?
a. Sí
b. No
2. Et sembla que alguna vegada has tossit o has notat altres problemes
respiratoris causats per la contaminació?
a. Sí
b. No
3. Et sembla que alguna vegada has patit irritació ocular o problemes de pell
causats per la contaminació?
a. Sí
b. No
46
4. El teu metge de capçalera t’ha informat o alertat alguna vegada sobre com
afecta la contaminació atmosfèrica a la salut?
a. Sí
b. No
5. Tens alguna malaltia respiratòria?
a. Sí
b. No
6. Si la resposta anterior és afirmativa, de quina malaltia es tracta?
a. Asma
b. Bronquitis crònica
c. Altres
7. Si la resposta 5 és afirmativa, empitjora els dies de més contaminació?
a. Sí
b. No
8. Com definiries la zona on vius?
a. Molt transitada
b. Poc transitada
c. Gens transitada
9. T’informes periòdicament dels nivells de contaminació de la zona on vius?
a. Sí
b. No
10. T’informes periòdicament dels nivells de contaminació de Barcelona i la
seva àrea metropolitana?
a. Sí
b. No
11. T’agradaria viure en una ciutat menys contaminada, amb menys cotxes i
més espais verds?
a. Sí
b. No
TEMPORITZACIÓ
3 hores
47
ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
Per ampliar l’activitat, es pot proposar a l’alumnat que elabori més preguntes per
al qüestionari. En aquest cas, es recomana seguir les indicacions següents:
1. Definir i indicar els objectius de l’enquesta i la seva recerca.
2. Redactar les preguntes de manera curta i concisa.
3. Fer només una pregunta una vegada per tal d’evitar les preguntes dobles i
ambigües.
4. Redactar les preguntes de manera imparcial, sense insinuar cap de les
respostes.
5. Assegurar-se que les preguntes poden ser contestades.
6. Ordenar les preguntes per temes.
RECURSOS
y Article:
https://elpais.com/elpais/2014/10/07/planeta_futuro/1412696755_942335.html
y Definició de salut de l’OMS:
http://www.who.int/about/mission/es/
y Enquesta digital:
https://goo.gl/forms/6yHNI7lA1JCB6odv1
48
c O M u n i c a
TÍTOL
EL PÒSTER CIENTÍfIC
ENUNCIAT
Els i les científiques utilitzen els pòsters per a exposar els resultats de les seves
investigacions. El pòster científic és un format de visualització i presentació
d’informació molt emprat en congressos i altres trobades d’intercanvi de
coneixement. És una eina molt útil, ja que permet representar les dades d’una
manera sintètica i visual. A més, ofereix una informació permanent i menys
efímera que la comunicació oral.
Elaboreu un pòster científic que permeti presentar les dades i la informació
obtinguda mitjançant l’enquesta anterior i els mesuradors de la contaminació
que heu fet al bloc 1 (“Visualitzem la contaminació dels carrers”).
TEMPORITZACIÓ
Entre 4 i 6 hores
ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
Abans d’iniciar l’elaboració del pòster, podem projectar a classe alguns exemples
i analitzar-ne el format, l’estructura, la informació que contenen i la disposició
dels continguts, a fi d’orientar el procés de creació.
La tasca de creació és un moment molt adequat per poder dur a terme el treball
en equips cooperatius on es barregin les habilitats de diferents alumnes: espai
per als més creatius, per als més hàbils en aspectes lingüístics i de síntesi, i per
als més hàbils en la part d’indagació i extracció de conclusions.
Tenint en compte això, es pot dinamitzar l’activitat de diverses maneres: creant
un únic pòster per grup classe en què cada grup s’encarregui d’una fase o aspecte,
o bé fent petits grups i que cada grup generi un pòster diferent.
49
Així mateix, també es pot valorar l’opció de fer un pòster en català i la seva
versió en anglès. La llengua anglesa acostuma a ser la llengua de comunicació
de moltes trobades científiques, on s’apleguen investigadors d’arreu del món.
Aquesta activitat, per tant, pot ser una bona ocasió per treballar transversalment
aquesta matèria.
Malgrat que a la comunitat científica cada investigador pot donar un caràcter
diferent al seu pòster, hi ha una sèrie de convencions internacionals pel que fa
al contingut i el format. Seguirem les següents:
Continguts:
y Títol
y Autors
y Centre
y Introducció
y Hipòtesi
y Objectius
y Resultats
y Conclusions
Estructura:
y Disposició de les dades: han de ser clares i han de facilitar la visualització
de la informació i la lectura a certa distància.
y Disseny: la tipografia, els colors i els elements gràfics ens han d’ajudar a fer
el contingut més atractiu i comprensible, sense distorsionar-ne la lectura.
Mides i format:
y DIN A0 (841 × 1189 mm).
y Cal elaborar el pòster en format digital. No obstant això, si per fer-lo no tan
sols es vol treballar amb la competència digital, es pot treballar primer un
esquema amb materials i després elaborar-ne el format digital.
y Per elaborar la versió digital, podeu utilitzar PowerPoint (configurant la
mida de la diapositiva perquè tingui les mides del pòster i treballant com
si muntéssiu una diapositiva, amb totes les eines de PowerPoint), Canva
50
(aplicació en línia que ofereix recursos de disseny per fer presentacions) o
alguna altra eina que permeti configurar el document amb les mides que
volem.
RECURSOS
Web de Canva:
https://www.google.com/maps/about/
Pòsters científics:
https://sites.google.com/a/xtec.cat/c3/activitats-de-comunicacio-cientifica/
posters-cientifics
51
3. L ’ a i R e D e L F u t u R
Objectius d’aprenentatge
y Prendre consciència del protagonisme de les ciutats en l’objectiu
d’assolir un món més sostenible.
y Valorar la importància de les polítiques municipals a l’hora de reduir
la contaminació atmosfèrica i millorar la qualitat de l’aire en els
entorns urbans.
y Elaborar una llista de mesures concretes per a millorar la qualitat de
l’aire al barri.
y Produir un vídeo de sensibilització sobre la contaminació atmosfèrica.
“Pel que fa al futur, la tasca no és predir-lo, sinó
fer-lo possible.”antoine de saint-exupéry
52
1. un planeta urbà
La ciutat és, actualment, la forma predominant d’assentament humà. Des del
2008, més de la meitat de la població mundial viu en zones urbanes, i es preveu
que el 2050, entre el 66 % i el 75 % de la població residirà en àrees urbanes.
Cal tenir en compte el fet que el 70 % del consum energètic i de les emissions
de gasos d’efecte hivernacle mundials es produeixen a les ciutats. Per això,
qualsevol iniciativa per reduir l’escalfament global i millorar la qualitat de l’aire
que vulgui tenir una incidència real en la població mundial haurà de ser pensada
per a les grans ciutats.
La contaminació atmosfèrica
mata a un de cada vuit habitants
de la ciutat a nivell mundial.
Les ciutats produeixen el 80% del
PIB mundial.
20%
80%
53
Existeix una interrelació entre la contaminació de l’aire de les ciutats i
l’escalfament global pel fet que l’origen dels contaminants sol ser el mateix:
la crema de combustibles fòssils. Aquesta crema produeix un elevat
percentatge del CO2 que arriba a l’atmosfera però també altres partícules
i gasos que són contaminants de l’aire. Per aquest motiu, mesures com l’eficàcia
energètica o els canvis en la mobilitat suposen una millora per a la qualitat de l’aire i,
alhora, redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Malgrat això, s’ha de tenir
en compte que el CO2, el gas que més contribueix a l’efecte hivernacle, és incolor, inodor
i no tòxic per als éssers vius en les concentracions que trobem a l’atmosfera, així que no
afecta la qualitat de l’aire.
54
2. Principis d’urbanisme sostenible
El model de ciutat condiciona directament l’espai urbà i la vida de les persones
que l’habiten. Com haurien de ser les ciutats per ser més sostenibles i, en
conseqüència, saludables? Entre altres aspectes, caldria prioritzar i repensar la
mobilitat.
Una ciutat sostenible és aquella que prioritza el benestar de les persones,
se centra en els vianants, té més espais verds, menys vehicles motoritzats
i més transport públic. Una ciutat saludable és variada, atractiva, inclusiva,
justa, equitativa, neta, segura, biodiversa, està interconnectada i dona
prioritat a vianants i ciclistes.
El model de mobilitat
Si volem ciutats dissenyades per a les persones i no per als vehicles, cal impulsar
un conjunt de canvis que permetin reduir el trànsit motoritzat al voltant de
quatre eixos:
y Crear un sistema de transport públic integrat, potent i eficient; accessible per
a tota la ciutadania i que constitueixi el fonament d’una ciutat connectada.
y Promoure els vehicles no motoritzats ampliant la xarxa de carrils bici i
augmentant la seguretat en la mobilitat.
y Introduir noves tecnologies de gestió de la mobilitat per augmentar
l’eficiència.
y Establir uns usos del sòl mixtos que garanteixin l’accessibilitat als serveis
bàsics a tots els barris (escoles, centres de salut, zones verdes, comerços,
espais culturals i d’oci...) i afavorir models laborals que impliquin
desplaçaments menors que es puguin fer a peu, en bicicleta o en transport
públic.
55
Cap a una ciutat verda
Per tal de prioritzar la qualitat de vida urbana cal crear espais públics confortables
que afavoreixin la convivència ciutadana. Una de les claus per a fer ciutats més
amables és augmentar la quantitat i la qualitat de les zones verdes. A més de ser
espais d’oci i esport, les zones verdes absorbeixen el CO2 i altres gasos, redueixen
l’efecte de l’illa de calor i milloren la qualitat de l’aire. La temperatura dels espais
verds acostuma a ser més baixa que la de les zones properes, i la seva influència
arriba fins a 150 metres al seu voltant.
L’espai públic verd hauria de ser accessible a tota la ciutadania i ocupar
entre el 20 % i el 40 % de la superfície urbana. Tots els habitatges haurien de
disposar de zones verdes pròximes.
A més, caldria impulsar la creació d’edificis privats i equipaments públics verds,
és a dir, dotats de sistemes energètics ecoeficients.
Vida
OciTreball
CulturaMenjar
56
La gestió de recursos i residus
Finalment, un altre dels pilars centrals de les ciutats sostenibles és una bona gestió
dels recursos i els residus per a garantir que no es produeix un malbaratament
(per exemple, de l’aigua) i que, a més, es tendeix a reduir, reutilitzar i reciclar en
tots els àmbits de la vida urbana.
3. una Barcelona sostenible i respirable
A Barcelona, moltes entitats vetllen per a crear una ciutat més ecoeficient, on
les persones puguin gaudir d’un entorn urbà més agradable i saludable. Des de
l’any 2015, diverses associacions ecologistes de la ciutat i de Catalunya es van
unir per a crear la Plataforma per a la Qualitat de l’Aire (PQA), que cerca reduir la
contaminació per tal de protegir la salut de la població i el medi ambient.
57
Quines mesures proposa per a Barcelona la PQA? Aquestes són algunes de les
demandes clau:
En l’àmbit de la mobilitat:
y Establir eixos de mobilitat amb atenció preferent per a vianants i rutes de
salut, extensió d’àrees de vianants i espais verds.
y Potenciar i millorar la xarxa de transport públic urbà i interurbà (freqüències,
velocitat i ampliació de la xarxa d’autobusos, tramvies, rodalies i ferrocarrils).
y Implementar un pla de reducció global del trànsit a partir de zones de baixa
emissió i/o peatges de circulació (Congestion Charge). Cal limitar l’accés als
vehicles dièsel de forma general.
y Establir un nou sistema tarifari per al transport públic basat en abonaments
de caràcter social, intermodal, de gestió pública i per a qualsevol mitjà de
transport públic de Catalunya.
y Crear un pla de foment de l’ús de la bicicleta sobretot a les ciutats, amb extensió
i millora de la xarxa, i interconnexió metropolitana i arreu de Catalunya.
58
En l’àmbit dels ports i els aeroports:
y Implementar millores tecnològiques i vehicles amb combustibles més nets al
transport públic, vehicles de recollida d’escombraries, neteja viària i transport
de mercaderies.
y Restringir l’entrada als vaixells que utilitzin combustibles altament
contaminants.
y Potenciar el transport ferroviari de mercaderies que poden ser transportades
d’origen a destí en aquest mitjà.
y Aprovar un impost ambiental a les emissions de NO2 en l’enlairament dels
avions comercials.
y Substituir, a l’aeroport, progressivament, la flota de motors pels vehicles
usats per a la manipulació i càrrega d’equipatge i altres tasques associades al
manteniment de pistes per a vehicles elèctrics.
y Reduir les emissions dels avions en les àrees de treball circulant amb la meitat
de motors quan són a pista o bé usant tractors elèctrics de remolc.
En l’àmbit de la protecció de la salut:
y Establir, en l’àmbit de la indústria, controls estrictes, independents i
sancions severes als incompliments dels límits d’emissions per part de les
instal·lacions industrials en funcionament, incloent-hi les plantes químiques
i farmacèutiques.
y Definir un veritable protocol d’actuació en episodis de contaminació amb
mesures obligatòries per restringir el trànsit contaminant (inclòs aeri
i marítim), però facilitant alhora la mobilitat activa (vianant i bici), l’ús del
transport públic i la reducció i aturada, si cal, de l’activitat de les diverses
indústries amb una estratègia comunicativa efectiva cap a la població
incloent accions preventives obligatòries especialment als centres escolars,
geriàtrics, hospitalaris, àrees esportives i altres equipaments sensibles.
y Millorar la Xarxa de Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica en cobertura
territorial i increment de les substàncies contaminants.
y Augmentar la inversió en recerca sobre la contaminació de l’aire, per tal
d’aprofundir en el coneixement del seu impacte en el medi i la salut, i
identificar els mecanismes de producció de danys per definir, així, noves
estratègies que els redueixin.
59
actiVitats
c O n n e c t a
TÍTOL
LA CIUTAT IDEAL
ENUNCIAT
Visualitzeu el vídeo següent i responeu de manera conjunta a les preguntes
següents:
y Quines característiques ha de tenir una ciutat sostenible?
y Quines creieu que són les principals?
y Quin és el principal problema de Barcelona quant a contaminació?
y Quins canvis i mesures en la ciutat farien d’aquesta una ciutat ideal per als
seus habitants?
TEMPORITZACIÓ
Entre 45 minuts i 1 hora i 30 minuts
ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
És important que abans d’abordar els continguts, l’alumnat expressi els seus
coneixements previs sobre el tema. Per això, recomanem iniciar l’activitat
responent a les preguntes sense visualitzar el vídeo ni el contingut teòric.
Després, un cop vist el reportatge es pot revisar la idoneïtat de les respostes.
També es poden formar petits grups que consensuïn una resposta comuna a les
qüestions i la comparteixin amb la resta de la classe. Finalment, podem fer una
posada en comú de totes les respostes així com de nous dubtes que hagin sortit.
RECURSOS
y Reportatge:
https://www.youtube.com/watch?v=xDiXue4J8lg
60
e X P L O R a
TÍTOL
LA MÀQUINA DEL TEMPS
ENUNCIAT
Imagina’t que poguessis viatjar al futur, aterrar a l’any 2050 i trobar-te a tu
mateix/a d’aquí a trenta anys.
y Com t’imagines el teu barri i Barcelona en conjunt? Com visualitzes els
edificis, els carrers, els vehicles, el transport, etc.?
y On i com treballaria la gent? Com s’alimentaria? D’on vindrien i on es
comprarien els aliments?
T’agradaria que en aquest viatge trobessis una ciutat menys contaminada? Què
hauria de passar perquè això fos així? Agrupeu-vos en equips de tres i elaboreu
una llista de mesures concretes per tal que l’any 2050 en el vostre barri hi hagi
menys contaminació i la gent gaudeixi d’una ciutat més sana i agradable.
Finalment, prepareu una breu presentació i compartiu la vostra proposta amb la
resta de companyes i companys.
TEMPORITZACIÓ
Entre 2 i 3 hores
ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
Abans de començar a pensar i redactar les mesures concretes, els grups han
de realitzar una breu fase de diagnòstic de la situació actual. Per fer aquesta
fase recomanem reprendre la feina ja feta als blocs anteriors (mapa, enquesta i
pòster científic) i recuperar les seves dades. A més, aquesta informació pot ser
complementada i ampliada per recursos web i informació de mitjans.
Un cop feta aquesta revisió, l’alumnat ha de proposar una sèrie de mesures tan
definides com sigui possible. Per aquest motiu, recomanem establir una llista
d’objectius concrets i quantificables associats a les mesures.
61
Per millorar l’explicació de les mesures per part de l’alumnat, el llistat pot anar
acompanyat d’imatges (fotografies, mapes...), etc.
RECURSOS
y Contaminació barri a barri:
https://www.elnacional.cat/ca/societat/mapa-contaminacio-barcelona-
barris_215052_102.html
y Que corri l’aire:
http://especiales.elperiodico.com/brands/corri-aire-contaminacio-
barcelona.html
y Copenhagen:
https://vimeo.com/173357971
y “La ciutat ideal de David Bravo”:
http://beteve.cat/programa/logic/
62
c O M u n i c a
TÍTOL
ACTUA! MENYS COTXES, MÉS SALUT
ENUNCIAT
La darrera activitat del projecte “Enlaira’t” és que sigueu partícips d’una campanya
per a millorar la qualitat de l’aire de Barcelona. Per fer-ho, us proposem crear un
vídeo de sensibilització ambiental que respongui a les característiques següents:
y Objectiu:
{ Conscienciar sobre els efectes nocius dels cotxes.
{ Promoure que la població signi el manifest
http://www.menyscotxesmessalut.org/
y Lema: menys cotxes, més salut.
Agrupeu-vos en equips de 4 i elaboreu un vídeo adreçat a les persones del vostre
barri sobre les greus conseqüències de la contaminació i la importància de
millorar la qualitat de l’aire per a la salut humana i la qualitat de vida a la ciutat.
Per fer-ho, seguiu els passos següents:
y Redacció del guió: escriviu el guió procurant que respongui als objectius i
al lema de la campanya. També tingueu en compte la viabilitat econòmica
i logística de la proposta. Un cop fet el guió, realitzeu un storyboard del guió.
y Preproducció del vídeo: elaboreu un document que reculli:
{ El material que necessiteu.
{ Els personatges que han d’aparèixer (si n’hi ha) i el seu vestuari.
{ Els espais i horaris en què fareu el rodatge.
{ Altres aspectes logístics necessaris (il·luminació, so, etc.).
y Filmació: és el dia del rodatge! Filmeu les diverses escenes del vídeo dues
o tres vegades per tal que pugueu seleccionar la versió que us hagi quedat
millor.
y Edició i postproducció: amb algun programa d’edició de vídeo, munteu la
peça audiovisual final amb el material filmat i altres recursos multimèdia.
63
Sobre les característiques del vídeo, tingueu en compte les consideracions
següents:
y Durada: han de ser peces audiovisuals d’una durada màxima de 2 o 3
minuts.
y Tècniques i format del vídeo: si voleu donar un toc original al vostre vídeo,
doneu una ullada a les tècniques de cinema experimental que trobareu
recollides a l’apartat de documentació del següent enllaç amb el nom
“Xcèntric. El cinema del CCCB”: http://www.cccbeducacio.org/es_ES/web/
guest/explorar/-/institut/e_13301
TEMPORITZACIÓ
Entorn de 8 hores
ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
Aquesta activitat és una bona oportunitat per treballar el llenguatge audiovisual.
De la mateixa manera, en ser un vídeo de sensibilització i amb uns objectius
comunicatius clars, també ofereix un context adequat per treballar el llenguatge
publicitari des d’un punt de vista crític.
A l’hora de començar a treballar, és important que l’alumnat conegui les diferents
fases que comporta la realització d’un vídeo i la importància del guió abans de
començar a preparar-lo. Per dur-ho a terme, és recomanable fer a l’aula una
petita explicació teòrica de les diverses fases. Una altra opció és que l’alumnat
elabori un mapa conceptual sobre les fases de la realització d’un vídeo i les seves
tasques.
Per a la realització tècnica del guió i l’storyboard es poden utilitzar els nombrosos
recursos educatius que existeixen a la xarxa. A l’apartat de recursos n’hem fet
una petita tria. L’edició es pot fer fàcilment amb els programes bàsics d’edició
de vídeo que inclouen els sistemes operatius comuns: MovieMaker (Windows)
o iMovie (Apple). Tanmateix, hi ha d’altres editors, com el Pinacle Studio o, fins i
tot, alguns gratuïts en línia, com WeVideo o la versió de prova de WonderShare
Filmora.
64
RECURSOS
y Campanya:
http://www.menyscotxesmessalut.org/
y Tècniques de cinema experimental:
http://www.cccbeducacio.org/es_ES/web/guest/explorar/-/institut/e_13301
y Vídeos artístics sobre contaminació:
https://youtu.be/Ossqv9ahTMg
https://www.youtube.com/watch?v=vcS0WUNv8eM
y Storyboard generator:
http://generator.acmi.net.au/storyboard
y Producció:
http://generator.acmi.net.au/resources
y Mestresclass:
http://mestresclass.cat/
65
R e c u R s O s
Bloc 1
Sensibilització i informació:
y Portal de l’OMS:
http://www.who.int/topics/air_pollution/es/
y Campanya de l’OMS “Respira la vida”:
https://t.co/9ANTRO5YfO
y Vídeo de l’Agència Europea del Medi Ambient:
https://www.youtube.com/watch?v=dTp_I_7aN2c
y Campanya “Unmask”:
http://unmaskmycity.org
y Entrevista a Maribel Casas (investigadora del projecte INMA)
https://www.youtube.com/watch?v=VSNPm6HrKXE&feature=youtu.be
66
Creuers:
y Reportatge del programa El escarabajo verde:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-escarabajo-verde/escarabajo-verde-
cruceros-muchos-humos/3724049/
Dièsel:
y Programa Quèquicom:
http://www.ccma.cat/tv3/quequicom/la-contaminacio-diesel-a-quequicom/
noticia/2710807/
y Reportatge del programa Sense Ficció:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/el-frau-del-diesel/
Barcelona:
y Portal web de l’Ajuntament de Barcelona Què respires:
http://lameva.barcelona.cat/querespires/ca
y Portal web d’El Periódico “Que corri l’aire”:
https://t.co/ci160yO6O8
y Campanya de la PQA “Menys cotxes, més salut”:
menyscotxesmessalut.org
Bloc 2
Aire interior:
y Article sobre el control i l’exposició a la UE:
https://ec.europa.eu/jrc/en/publication/european-indoor-air-monitoring-
and-exposure-assessment-project
y Article sobre l’exposició dels nens de Barcelona:
http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/ina.12214/full
67
Salut:
y Vídeo sobre l’afectació de la contaminació en l’atenció dels infants:
https://www.isglobal.org/es/video/-/asset_publisher/fXC2c747BWmd/content/
traffic-related-air-pollution-and-attention-in-primary-school-children-video-
abstract-by-jordi-sunyer
y Notícia sobre l’afectació de la contaminació en l’atenció dels infants:
https://www.isglobal.org/es/new/-/asset_publisher/JZ9fGljXnWpI/content/jordi-
sunyer-la-contaminacion-situa-en-clara-desventaja-el-cerebro-de-las-nuevas-
generaciones
y Web sobre la contaminació als patis escolars:
https://www.clientearth.org/poisoned-playgrounds/
y Notícia sobre contaminació i memòria dels alumnes de centres escolars:
https://elpais.com/elpais/2015/03/03/ciencia/1425406350_982088.html
y Notícia sobre les defuncions relacionades amb la pol·lució:
http://www.who.int/mediacentre/news/releases/2017/pollution-child-death/en/
y Notícia sobre la contaminació atmosfèrica i l’asma infantil:
https://www.isglobal.org/ca/-/exposure-to-traffic-related-air-pollution-
increases-the-risk-of-developing-childhood-asthma
y Informació sobre l’efecte de la contaminació en els diferents òrgans i parts del cos:
https://www.isglobal.org/ca/-/efectos-de-la-contaminacion-atmosferica-sobre-
la-salud
y Article sobre contaminació i desenvolupament cognitiu dels infants:
http://journals.plos.org/plosmedicine/article?id=10.1371/journal.pmed.1001792
y Resultats del projecte “Breath”:
http://www.creal.cat/projectebreathe/resultados.html
y Article sobre contaminació i malalties neurodegeneratives:
https://jneuroinflammation.biomedcentral.com/articles/10.1186/1742-2094-8-105
68
Mobilitat:
y Reportatge sobre l’evolució de la mobilitat a Holanda:
https://youtu.be/XuBdf9jYj7o
y Reportatge del programa 30 minuts sobre el transport en bicicleta:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/torna-la-bici/video/5636765/
Medi ambient:
y Informació sobre l’efecte de l’ozó a les plantes:
https://www.ars.usda.gov/southeast-area/raleigh-nc/plant-science-research/
docs/climate-changeair-quality-laboratory/ozone-effects-on-plants/
y Informació sobre l’efecte de l’ozó a les plantes:
http://www.missouribotanicalgarden.org/gardens-gardening/your-garden/
help-for-the-home-gardener/advice-tips-resources/pests-and-problems/
environmental/ozone.aspx
Episodis a la plana de Vic:
y Notícia sobre els nivells d’ozó a la plana de Vic:
https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/38448/plana/vic/zona/tot/pais/
superat/cops/nivells/ozo?rlc=a2
y Alerta de contaminació a la plana de Vic:
https://www.ara.cat/societat/ozo-contaminacio-Vic-avis-alerta_0_968303327.
html
Bloc 3
69
PQA:
y Web de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire:
http://www.qualitatdelaire.org/
y Canal de Youtube:
https://www.youtube.com/channel/UCwmDrhLjpKzWZycVlCDhM5g
y Vídeo: les estàtues de Barcelona es posen màscares per a la contaminació:
https://www.youtube.com/watch?v=C62a-smMoG4
y Vídeo: art per un aire net:
https://www.youtube.com/watch?v=Ossqv9ahTMghttps://www.youtube.
com/watch?v=Ossqv9ahTMg
y Vídeo: Park(ing) Day 2016 Barcelona:
https://www.youtube.com/watch?v=WL4SydXPHpA
y Vídeo: Participació al Park(ing) Day 2015 a Barcelona:
https://www.youtube.com/watch?v=SD9LRY6D75I
70
y Continguts i coordinació editorial: Eduxarxa SCCL. y Supervisió de continguts: Plataforma per a la Qualitat de
l’Aire. y Disseny gràfic i maquetació: RiceUp. y Correcció de textos: Textos BCN. y Imatges: Alfons Puertas, Castellers d’Esplugues, Mané
Espinosa, Wikimedia Commons, CREAL 2009 (under ESCAPE project), estudiants CTPA.
c R È D i t s
