GUIA DEL PARATGE DE LA COVA NEGRA def - gva.es€¦ · l’orella de ratolí o l’orelleta de roca, això no obstant, l’espècie de major rellevància és l’ull de perdiu, inclosa

AJUNTAMENT DE XÀTIVA REGIDURIA DE MEDI AMBIENT

GUIA DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL DELA COVA NEGRA


ÍNDEXPresentació 31. LOCALIZACIÓ GEOGRÁFICA 42.INTRODUCCIÓ 43. NORMES D’ ÚS I DE VISITA 54. DESCOBRINT EL PARATGE NATURAL DE LA COVA NEGRA 6

4.1. HISTÒRIA: 64.1.1.PRESÈNCIA HUMANA AL PARATGE. 6

4.1.1.1.Periode d`ocupació romana i àrab 74.1.1.2. Segle XIX 74.1.1.3. Principi del segle XX 84.1.1.3. Actualitat 8

4.1.2. ARQUITECTURA HIDRAULICA 94.2. ITINERARIS 114.3.LES PLANTES DEL PARATGE. 12

4.3.1. ZONA AQUÀTICA I AMFÍBIA 124.3.2. ZONA DE RIBERA O RIPARIA 134.3.3. ZONA DE MUNTANYA 13

4.4.ELS ANIMALS QUE PODEM TROBAR AL PARATGE 14Agró blanc agró reial òliba xoriguer àguila

165. FUTUR CENTRE D’INTERPRETACIÓ AMBIENTAL 166. COL·LABORACIONS 17


PresentacióRegidora de Medi AmbientYolanda Sipan


1. LOCALIZACIÓ GEOGRÁFICA

El terme municipal de Xàtiva amb una superfície de 76,6 km2 forma part de lacomarca de la Costera, situada al sud-oest de la província de València.

El paratge natural de la Cova Negra, de 57,18 ha., es situa en l’estreta vallformada pel riu Albaida, en travessar els relleus de la serra Grossa, a l’eixidadel denominat Estret de les Aigües.

Els límits pel nord: Barranc del Cuadrado y propietats particulars.

Per l’est: Riu Albaida, coincidint amb els termes municipals de Genovés iBeniganim.

Per el sud : Barranc del Paller i de la Creu, coincidint amb el terme municipal deBellús

Per l’oest Barranc de la Penya de la Mel i del Paller coincidint amb el termemunicipal de Bellús.

2.INTRODUCCIÓ

El Paratge Natural Municipal de la Cova Negra fou reconegut en l’acord de 31de març de 2006, del Consell de la Generalitat, pel qual es declarava ParatgeNatural Municipal l’enclavament denominat de la Cova Negra al termemunicipal de Xàtiva.

El nom el rep, perquè dins del paratge hi ha una cova prehistòrica on s’ han fettroballes de restes humanes i pintures de l’època del Neandertal. En elmeandre més ampli que forma el riu Albaida, a l’altura del Pic del Paller,s’observa la Cova Negra, denominada d’esta manera per l’aspecte negrós deles seues parets.

El valor paisatgístic d’este enclavament és molt elevat, s’accentua el seuinterés en tractar-se d’un estret congost encaixat en els contraforts de la serraGrossa, l’ Estret de les Aigües.

L’ utilització de l’espai de l’Estret de les Aigües i l’explotació dels seus recursosha arribat fins a l’època industrial, podem trobar vestigis de vàries èpoques, des


del Neandertal fins a l’ obtenció d’ energia elèctrica produïdaper una minicentral hidroelèctrica denominada la Casa de la Llum, també enspodem trobar les restes d’un molí de farina, així com construccions d’ èpocaàrab, com la canalització d’aigua des del brollador de Bellús fins a Xàtiva,mitjançant galeries y aqüeductes, anomenades Arcades d’Alboi i de SantAntoni.

La senda que recorre el paratge a la vora del riu, constitueix un bon llocd’observació, des del qual pot obtenir-se una bona perspectiva de tota la concavisual del paratge.

Ambientalment es distinguixen clarament dues unitats, la fluvial i lamuntanyenca. En la primera es troben comunitats vegetals flotants osubmergides com la formada per les llentilles d’aigua i les carofícies i, en leszones tranquil·les del llit del riu, abundants comunitats de macròfits. En la zonade la ribera es troben sobretot comunitats de canyar, canyissars i jonqueres,ademés de murtes i baladres. També estan ben representades les formacionsde boscos riparis o de galeria típics d’ecosistemes de ribera amb presència dexops y oms.

En la zona muntanyenca dominen el matoll, el coscoll i el llentiscle juntamentamb espècies com el margalló i altres com el garrofer o l' ullastre. Lesformacions de brolla ben adaptades als sòls pobres són les més esteses pertota la zona, amb espècies com: el bruc, l’argelaga o la xara blanca. També sóndestacables les espècies de timons, com la pebrella, endemisme valencià, ialtres de gran interés en apicultura i medicina popular: cua de gat, herbad’olives, etc.

També estan presents endemismes propis de les parets i fissures rocoses: coml’orella de ratolí o l’orelleta de roca, això no obstant, l’espècie de majorrellevància és l’ull de perdiu, inclosa en totes les llistes internacionals sobreespècies en perill d’extinció, i la seua àrea de distribució es restringeixúnicament a les muntanyes del Buixcarró i del Mondúver, i a Xàtiva a la serradel Castell i a la Cova Negra.

Pel que fa a la fauna, existeixen amfibis com gripaus i granotes; rèptils com eldragó comú, la sargantana cuallarga o la sargantana comuna; mamífers coml’eriçó comú, la musaranya comuna, la geneta o el porc senglar i aus, el grupmillor representat, amb la presència entre d’ altres de l’àguila de panxa blanca,el xoriguer, la falcia, o l’ oriol.

La Cova Negra, declarada bé d'interés cultural (BIC), constitueix un jaciment enel context de la prehistòria europea, bàsic per a explicar el món de l’home deNeandertal i la cultura mosteriana.

3. NORMES D’ ÚS I DE VISITA• Seguiu sempre les sendes i camis senyalitzat amb cartells.• Camineu tranquils, sense cridar ni fer soroll.


• Manteniu net el paratge, guardeu el fem i dipositeu-loen els llocs que s’hi habiliten.

• Respecteu els animals i les plantes que us trobeu. No els perseguiu niels mateu. No arranqueu cap planta, ni branca, ni flor.

• Tingueu sempre present el perill d’incendi.• No es permet fer foc.• L’acampada no està permesa.• No oblideu que esteu en la muntanya, es podeu trobar moltes zones de

perill, extremeu la precaució.• No es permet el trànsit de vehicles pels camis ni sendes del paratge si

no estan autoritzats. Esta prohibida la pràctica de motocròs, trial,quads i4x4.

4. DESCOBRINT EL PARATGE NATURAL DE LA COVA NEGRA

4.1. HISTÒRIA:

4.1.1.PRESÈNCIA HUMANA AL PARATGE.Cova Negra

La Cova Negra es situa a la vorera esquerra del riu Albaida, uns 17 metres perdamunt del llit del riu a 100m del nivell del mar. La cova oberta en paret calcàriate uns 18 m de boca i uns 25 de profunditat. Com a jaciment arqueològicaparegué citat per primera vegada a 1872 per Vilanova i Piera. Però no es finsa 1928 quant En Gonzalo Viñes qualifica els seus nivells relacionant -los ambel Mosterià.

Els últimes excavacions als anys 80-90 confirmen la visió mes ajustada delmón Mosterià incidint en la importància o jaciment arqueològic de la CovaNegra.L’època del Mosterià fou 10.000 anys abans de Crist, en l’interglacial Riss-Würn.

Els vestigis mes importants amb que conten els investigadors son les eines,principalment elaborades amb pedernal i os. Els Neandertals que vivien a laCova Negra abandonaren eines de sílex, les seues característiques i elsdiferents retocs que mostren ens permet qualificar-les dins del Paleolític Mitjàcom a pertanyents a la cultura Mosteriana.

Es una industria formada principalment per rascadors, la riquesa i l’evolucióque mostra el Mosterià a la Cova Negra, en fases escassament representadesen altres jaciments, contrasta fortament amb el fet que no es troba capconnexió amb el Paleolític Superior Inicial.


La Cova Negra també ha proporcionat una troballa, que per la seua escassaaparició, es bàsica per al coneixement de l’home del Neandertal, es tracta detres restes òssies aparegudes en diferents moments del procés d ‘excavació.

De la mateixa manera que les circumstàncies climàtiques condicionavendirectament el conjunt botànic d’un període concret, la fauna també es veuafectada per ambdós factors, clima i flora produixen una evolució progressiva.

Així als moments mes antics, com es el període interglacial Riss-Würn, ambclima càlid i humit, quant la Cova Negra encara estava deshabitada per l’home,es documenta la presencia d’Elephant antiques. Quant la vegetació evolucionacap a un bosc mes desenvolupat, es el cérvol qui adquireix protagonisme, Peròles condicions climàtiques evolucionen a temperatures mes baixes, i sobre totde menys pluviositat, que afavoreixen la retirada del bosc i l’aparició, com apaisatge principal, de l’estepa. És el moment en el qual, el cavall, en detrimentdel cérvol, es convertirà en l’ animal preeminent.

També queda patent la presencia d’ empremtes d’altres animals com l’ur, lacabra pirenaica, l’ isord, la hiena, el lleó de les cavernes, la pantera, elrinoceront, el linx, el gat montés, el porc senglar, la mona de Gibraltar, el castori el conill. Tots ells acompanyats de diferents tipus d’aus, rosegadors iquiròpters, la presència dels quals, és de gran ajuda per matisar aspectesclimàtics als quals, aquestos animals, són més sensibles

Els Neandertals que vivien a la Cova Negra, desenvoluparen una intensaactivitat de control y caça de ramats , en especial de cérvols, que, en lessegues migracions anuals, utilitzaven el corredor natural que forma el riu per adesplaçar-se des de les zones costeres de pasturatges en l’ hivern a lesd’interior en l’època de l’estiu.

El seguiment dels ramats fou una de les activitats de l’ home de Neandertal,donant-se així una ocupació estacional de les coves, on han quedat empremtesdel seu pas.

4.1.1.1.Periode d`ocupació romana i àrab

D’aquesta època queden vestigis con la canalització que portava l’aigua des delnaixement de Bellús fins la ciutat de Xàtiva, mitjançant canalitzacions iaqüeductes denominats localment “arcaetes”. Aquestes conduccions amb elsseus respiralls es poden veure al llarg de la senda que recorre el Paratge.Aquesta canalització, feta de fang, té un recorregut fins a Xàtiva d’uns 10kilòmetres.

4.1.1.2. Segle XIX


D’aquesta època és el moli Guarner, el qual servia per amoldre cereals per a fer farina. Per a fer moure les moles del moli s’ utilitzava l’aigua del riu, que es portava, des de l’assut fins el molí, mitjançant un canal.

4.1.1.3. Principi del segle XXAl primer terç del segle XX es va construir l’edifici anomenat Casa de La Llum,junt al moli, separat d’aquest mitjançant un pati.

La Casa de la Llum fou una xicoteta central hidroelèctrica. Utilitzant lesconduccions del moli, es portava l’aigua fins unes turbines i mitjançantalternadors es transformava la força de l’aigua en energia elèctrica. Aquestaenergia cobria les necessitats d’ una fàbrica situada a Xàtiva, anomenada lafàbrica de Mompó.

4.1.1.3. Actualitat

Pràcticament des dels anys seixanta, la Casa de la Llum va deixar de funcionari fou abandonada, després va servir com alberg d’ancians regentat per unamonja, fins els anys setanta, quan fou definitivament abandonada. En l’actualitat l’ edifici està rehabilitant-se per tal utilitzar-lo com aula de la natura,centre d’interpretació arqueològica de la Cova Negra i de la cultura de l’aiguaen la ribera de Xàtiva.


4.1.2. ARQUITECTURA HIDRAULICACasa de la Llum i Molí

Secció típica d’un moli de farina de l’època


ASSUTS I CANALSAssut de Bellús.Des d’ací s’ embassava l’aigua que s’utilitzava per a produir energia elèctrica.Assut trencadaAntiga presa, es creu que des d’ací es subministrava l’aigua a un antic molí queestaria situat al mateix lloc que l’actual.Assut de la MurtaAcí es troba el partidor de la séquia de la Murta, que dóna aigua per al reg.Canal de la Casa de la Llum.L’aigua, embassada riu amunt, entrava amb força per aquest canal i movia lesturbines per a produir energia elèctrica, després l’aigua tornava al riu.Canal Àrab de l’aigua de BellúsAntic canal que subministrava aigua a la ciutat de Xàtiva. Encara es podenveure pel paratge els antics respiralls.

Assut de Bellús Assut de la Murta

Assut Trencada Canal d’aigua de la Casa de la Llum

Canal àrab d’aigua de Bellús, declarat BIC


4.2. ITINERARISPrv78

El PR 78, arranca des de la Font dels 25 Dolls a Xàtiva, passant per l’ Ermita,Riu Albaida, aqüeducte de les “Arcaetes” d’Alboi, la Font de Segura, Paratge dela Cova Negra, Casa de la Llum, N-340, Font de Quintana, el Portet (antiga viaromana), Ermita de Sant Feliu, Església de Sant Josep i, de nou, arribem a laFont del 25 Dolls.

Senda Paratge de la CovaNegra (recorregut circulardins del paratge)

Senda del Paratge

La Senda del Paratge fa el mateix recorregut que el PRV78 dins del paratge,quant arriba a l’ encreuament del “merendero Pedro” el PRV78 continuadirecció al Castell i la Senda trenca per la vora dels límits per a fer unrecorregut circular dintre del paratge.


La senda de Bellús també coincideix amb el PRV78 i la senda del paratge finsa la casa de la Llum, bifurcant-se el PRV78 puja la serra direcció del“merendero Pedro” i el Castell i la senda de Bellús continua a la vora del riudirecció a Bellús

4.3.LES PLANTES DEL PARATGE.Perfils de tipus de flora mes característica:

LA FLORA MÉS REPRESENTATIVA DEL PARATGE

4.3.1. ZONA AQUÀTICA I AMFÍBIALemma gibba (llentilla d’aigua), Lemma minor (llentilla d’aigua), Chara vulgaris(asprella), Chara polycantha, Potamogeton nodosus (llengua d’oca),Miriophyllum spicatum (volantí espigat), Potamogeton pectinatus (llapó),Ludwigia grandiflora, Calystegia sepium (corretjola blanca), Arun italicum(sarriassa), Sparganium erectum (platanària), Typha latifolia (boga), Typhaangustifolia (boga de fulla estreta), Lytrum salicaria (salicària), Apiumnodifolium (api de séquia), Mentha acuatica (herba-sana), Juncus articulatum(jonquet articulat), Carex pendula (càrex), Galium palustres (palustre),Ceratophyllum demersum (cua de mart).

Boga llentilla d’aigua herba-sana platanària


4.3.2. ZONA DE RIBERA O RIPARIAArundo donax (canya comú), Phragmites australis, Myrtus comunis (murta),Nerium oleander (baladre), Alisma Plantago-aquatica (orella de llebre), Lytrumsalicaria (salicària), Populus alba (Xop blanc), Ulmus minor (om), Celtisaustralis (llidoner).

Llidoner xop blanc murta om

4.3.3. ZONA DE MUNTANYAQuercus coccifera (coscoll), Pistacea lentiscus (llentiscle), Chamaerops humilis(margalló), Pinus halepensis (pi), Brachypodium retusum (llistó), Ceratoniasiliqua (garrofera), Olea europea slvestris (olivera), Rhamnus alaternus(aladern), Rhamnus lycioides (espí negre), Pholimis lychnitis (cresolera),Aspehodelus cerasifer (asfòdel), Erica multiflora (cepell) , Genista scorpius(argelaga), Ulex paviflorus (herba gatosa), Globularia alypum (fuixarda), Cistusalbidus (xara blanca), Coronilla juncea (coroneta), Lithospermum fruticosum(aspró), Cistus clusi (romaní mascle), Sarcocapnos setabensis (orella deratolí), Silene diclinis (ull de perdiu), Ruscus aculeatus (cirerer bord, brusc),Viburnum timus (marfull), Hypericum ericoides (cor de roca), Pistaceaterebinthus (cornicabra), Rosmarinus officinalis (romaní), Thymus vulgaris(timó), Thymus piperella (pebrella).

Coscoll llentiscle margalló xara blanca

Coroneta romaní pebrella ull de perdiu


4.4.ELS ANIMALS QUE PODEM TROBAR AL PARATGEAnimals més característics que viuen al paratge:

AMFIBISBufo bufo (Gripau comú), Rana perezi (granota comuna)

Gripau granota

RÈPTILSTarentola mauritanica (dragó), Psammodromus algirus (sargantana cuallarga),Podarcis hispanica (sargantana comuna), Lacerta lepida (sarvatxo),

Dragó sargantana comuna sargantana cuallarga sarvatxo

OFIDISMalpolon monspessulanus (colobra bastarda), Elaphe scalaris (colobracomuna), Natrix maura (colobra d’aigua)

Colobra bastarda colobra comuna colobra d’ aigua

MAMÍFERS INSECTÍVORSErinaceus europaeus (eriçó europeu), Crocidura russula (musaranya comuna),Suncus etruscus (musaranya enana),

eriçó europeu musaranya comuna musaranya enana


LAGOMORFSOryctolagus cuniculus (conill de muntanya), Lepus capensis (llebre).

Conill Llebre

ROSEGADORSEliomys quercinus (liró comú), Apodemus sylvaticus (ratolí de camp), Rattusrattus (rata negra), Rattus norvegicus (rata comú), Mus musculus (ratoli casolà)Mus spretus (ratolí morú)

liró comú ratolí de camp rata negra rata comuna

CARNIVORSVulpes vulpes (rabosa), Genetta genetta (geneta), Mustela nivalis (mostela),Felis silvestris (gat salvatge).

rabosa geneta mostela gat salvatge

HERBIVORSSus scrofa (porc senglar).

Porc senglar

ORNITOFAUNAHieraaetus fasciatus (àguila cuabarrada), Falco tinnuculus (xoriguer), Alectorisrufa (perdiu comuna), Coturnix coturnix (guatlla), Columba palumbus (tudó)Streptopelia turtur (tórtora), Cuculus canorus (cucut), Tyto alba (òliba), Otus


scops (xot), Athene noctua (mussol comú), Strix aluco(gamarús), Caprimulgus europaeus, (enganyapastors), Apus apus (fàlcia),Merops apiaster (abellerol), Upupa epops (puput), Picus viridis (picot verd),Jynx torquilla (colltort), Lullula arborea (cotoliu), Galerida cristata (cogulladavulgar), Galerida theklae (cogullada fosca), Hirundo rustica (oroneta), Hirundorupestris (roquerol), Delichon urbica (oroneta cuablanca), Anthus campestris(trobat o titeta), Motacilla alba (cuereta blanca), Lanius senator (capsigrany),Hippolais polyglotta (bosqueta vulgar), Sylvia melanocephala (tallarolcapnegre), Sylvia undata (tallareta cuallarga), Sylvia borin (tallarol gros),Phylloscopus bonelli (mosquiter pàl.lid), Muscicapa striata (papamosques gris),Ficedula hypoleuca (mastegatatxes), Saxicola torquata (bitxac comú), Montiolasolitarius (merla blava), Oenanthe hispanica (còlit ros), Oenanthe leucura (còlitnegre), Phoenicurus ochurus (còlit gris), Luscinia megarhynchos (rossinyol),Turdus merula (merla), Aegithalos cuadatus (mallerenga cuallarga), Parus ater(mallerenga menuda), Parus major (mallerenga carbonera), Parus cristatus(carboner capuchi), Certhia brachydactyla (agateador común), Emberiza cia(capellanet), Fringilla coelebs (pinsà comú), Carduelis carduelis (cadernera),Carduelis chloris (verderól comú), Acanthis cannabina (passerell), Serinusserinus (gafarró), Loxia curvirostra (trencapinyes) Passer domesticus (teuladí),Petronia petronia (gafarró xillo), Sturnus unicolor (estornell negre), Oriolusoriolus (oriol), Garrulus glandarius (gaig) Pica pica (urraca), Corvus corax(corb), Corvus monedula (gralla), Egretta alba (agró blanc).

Agró blanc agró reial òliba xoriguer àguila

Oriol rossinyol cadernera

5. FUTUR CENTRE D’INTERPRETACIÓ AMBIENTAL

Al Centre d'Interpretació Ambiental servirà com a:

• Centre de gestió de l'espai natural, reforestació, manteniment,

senyalització, així com la segregació correcta dels residus i la depuració

de l'aigua residual que allí es generen.


• Possibilitar l'estudi i l'exposició de conceptes mediambientals, reciclatge

de residus, depuració d'aigües, contaminació atmosfèrica, prehistòria,

arquitectura de l'aigua…

• Organització de jornades mediambientals.

• Campanyes de comunicació ambiental.

• Seminaris i cursos mediambientals.

• Jornades de sensibilització ambiental per a escolars.

• Manteniment del patrimoni natural, arqueològic i arquitectònic del

paratge.

• Col·laboració amb altres entitats en temes Mediambientals i de

desenvolupament sostenible.

6. REALITZACIO I COL·LABORACIONS

Escola Taller Paratge de la Cova Negra

• Francesc Peiró Arnau, director.• Isabel Gómez Moscardó, docent.• Colaboracio d’alumnes i grup docent

Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Xàtiva

• Yolanda Sipán, regidora.• Josep Vera , biòleg municipal

Documents

GUIA DEL PARATGE DE LA COVA NEGRA def - gva.es€¦ · l’orella de ratolí o l’orelleta de roca, això no obstant, l’espècie de major rellevància és l’ull de perdiu, inclosa