GUIA DE L’ESTUDIANT 2011-2012 · Antropometria i Ergonomia ... Salut Mental Infantil i Juvenil ... Teràpia Ocupacional per a l’Autonomia Personal en l’Adult II

GUIA DEL’ESTUDIANT2011-2012

FACULTAT DE CIÈNCIES DE LA SALUT I EL BENESTAR

GRAU EN TERÀPIA OCUPACIONAL

ÍNDEX

...................... 1PRESENTACIÓ

........... 2FACULTAT DE CIÈNCIES DE LA SALUT I EL BENESTAR

...................... 2Estructura

..................... 2Departaments

.................... 2Òrgans de govern

................... 4CALENDARI ACADÈMIC

............... 6ORGANITZACIÓ DELS ENSENYAMENTS

...................... 6Metodologia

.................... 7Procés d’avaluació

..................... 8PLA D’ESTUDIS

............... 8Ordenació temporal de l’ensenyament

................ 11ASSIGNATURES DE PRIMER CURS

............. 11Bioestadística i Sistemes d’Informació en Salut

............... 14Comunicació i Educació per a la Salut

................... 17Estudi del Cos Humà I

.................. 19Fonaments de la Professió I

................. 21Psicologia Evolutiva i de la Salut

....................... 23Bioètica

................... 26Cultura, Societat i Salut

................... 29Estudi del Cos Humà II

.................. 31Fonaments de la Professió II

..................... 34Salut Pública

................ 37ASSIGNATURES DE SEGON CURS

................. 37Cinesiologia i Sistema Nerviós

..................... 40Fisiopatologia

................. 44Fonaments de la Professió III

..................... 47Neuropsicologia

.................... 50Psicologia Social

............. 52Tècniques Ortèsiques i Adaptacions Funcionals

............... 54Anglès per a les Ciències de la Salut

.................. 56Antropometria i Ergonomia

.................. 59Elaboració de Projectes I

............... 63Noves Tecnologies i Entorns Accessibles

.................. 65Patologia Medicoquirúrgica I

................... 68Recursos Terapèutics

................ 70ASSIGNATURES DE TERCER CURS

.............. 70Educació Inclusiva i Processos Pedagògics

...................... 72Pràcticum I

...................... 73Salut Mental

....... 75Teràpia Ocupacional per a l’Autonomia Personal de les Persones Grans

.................. 80Elaboració de Projectes II

.................... 81Inclusió Sociolaboral

................. 84Patologia Medicoquirúrgica II

...................... 86Pràcticum II

.................. 87Salut Mental Infantil i Juvenil

.......... 88Teràpia Ocupacional per a l’Autonomia Personal en l’Adult I

.......... 91Teràpia Ocupacional per a l’Autonomia Personal en l’Adult II

...................... 92OPTATIVES ......................... 92

...................... 93Optatives

...................... 94Optatives

iGUIA DE L’ESTUDIANT 2011-2012

PRESENTACIÓ

La Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar es fonamenta en sis eixos bàsics de formació:

Reconèixer la persona, sana o malalta, com un tot únic i dinàmic en constant interacció amb els altres iamb lentorn. Incorporar un mètode científic de treball que guiï les intervencions i permeti avaluar-ne els resultats. Apreciar la comunicació i la relació assistencial com una eina indispensable de l’actuació professional,des d’una vessant educativa, d’ajuda i d’acompanyament. Promoure cures adequades per a recuperar o millorar la salut i la qualitat de vida de les persones. Adoptar una actitud ètica fonamentada en el respecte a la individualitat, la dignitat i l’autonomia del’altre. Adoptar una actitud de compromís amb l’actualització constant dels propis coneixements d’acord ambels avenços científics i les necessitats emergents de la població.

El professorat promou aquests eixos formatius a través de la interacció a l’aula, les tutories individuals ogrupals, la reflexió, l’anàlisi i la presa de decisions per tal que els estudiants assoleixin els coneixements, leshabilitats i les actituds necessaris per a desenvolupar les seves competències professionals.

Margarida PlaDegana

1GUIA DE L’ESTUDIANT 2011-2012

FACULTAT DE CIÈNCIES DE LA SALUT I EL BENESTAR

Estructura

La Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la Universitat de Vic és una estructura d’ordenació,organització, gestió i coordinació d’ensenyaments conduents a l’obtenció de títols oficials de l’àmbit deCiències de la Salut i Ciències Socials i Jurídiques.

Actualment s’imparteixem les següents titulacions homologades:

Diplomatura de Nutrició Humana i Dietètica (en procés d’extinció) Grau en Infermeria Grau en Fisioteràpia Grua en Teràpia Ocupacional Grau en Nutrició Humana i Dietètica Grau en Treball Social

Màster en Envelliment Actiu: Bases per a una Atenció Integrada. Doctorat en Salut, Benestar i Qualitat de Vida

Les unitats bàsiques de docència i recerca són les Departaments, que agrupen el professorat en funciód’àrees de coneixement, d’estudi i recerca afins o compartides.

Al capdavant de cada Separtament hi ha un professor o professora que exerceix les funcions de Director de departament.

Els òrgans de govern unipersonals de l’EUCS són: Degana, Cap d’Estudis, Coordinadors de Titulació,Directors de Departament i Responsables d’Àrees Funcionals.

Els òrgans col·legiats de govern de gestió, coordinació i participació de l’EUCS són: Consell de Direcció iClaustre de Centre.

Departaments

Les unitats bàsiques de docència i de recerca de la Facultat són els Departaments, que agrupen elprofessorat en funció d’àrees de coneixement, estudi i recerca afins o compartides.Al capdavant de cada departament hi ha un professor o professora que exerceix les funcions de director de Departament.

Els departaments de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar són:

Salut i Alimentació Comunitàries. Directora: Ester BusquetsBenestar i Participació Social. Directora: Teresa LleopartRehabilitació Física i Funcional. Directora: Laura Mascarella

Òrgans de govern

El Consell de Direcció és l’òrgan col·legiat de govern de la Facultat. Està constituït pels membres següents:

Degana de la Facultat, que el presideix: Margarida Pla Cap d’Estudis: M. Pilar Turón Directora del Departament de Salut i Alimentació Comunitàries: Ester Busquets Directora del Departament de Benestar i Participació Social: Teresa Lleopart Directora del Departament de Rehabilitació Física i Funcional: Laura Mascarella


Coordinadora de la titulació d’Infermeria: Eva Cirera Coordinador de la titulació de Fisioteràpia: Marc Vidal Coordinadora de la titulació de Teràpia Ocupacional: Laura Vidaña Coordinadora de la titulació de Nutrició Humana i Dietètica: Miriam Torres Coordinador de la titulació de Treball Social: Jordi Rustullet Delegada per a la Recerca i Coordinadora del Doctorat: Ester Goutan Coordinadora de Formació Continuada: Montserrat Lorenzo Coordinadora de Pràctiques: M. Carme Raurell Coordinadora Acadèmica de Relacions Internacionals i Mobilitat: M. Carme Crivillés


CALENDARI ACADÈMIC

Primer semestreDocència:

1r curs: del 19 de setembre de 2011 (acollida) al 20 de gener de 2012. Es publicarà al campus virtuall’hora i el lloc de l’acollida. 2n curs: del 19 de setembre de 2011 al 20 de gener de 2012 3r curs: del 12 de setembre de 2011 al 20 de gener de 2012

Setmanes d’avaluació:

1r i 2n curs: del 23 de gener al 10 de febrer de 2012 3r curs: del 23 de gener al 3 de febrer de 2012

Pràctiques 3r curs:

Practicum I: En aquesta assignatura es realitzen pràctiques externes. Grup T1: del 7 de novembre al 23 de desembre de 2011, inclosos.

Segon semestreDocència:

1r i 2n curs: del 13 de febrer a l’1 de juny de 2012 3r curs: del 6 de febrer a l’1 de juny de 2012

Setmanes d’avaluació:

1r, 2n i 3r curs: del 4 al 22 de juny de 2012

Pràctiques 3r curs:

Practicum II: En aquesta assignatura es realitzen pràctiques externes. Grup T1: del 16 d’abril a l’1 de juny de 2012, inclosos.


Calendari del centre:

Docència:

Les 36 setmanes del curs acadèmic es distribuiran entre el 5 de setembre de 2011 i el 4 de juliol de2012 Les setmanes de docència es distribuiran entre el 5 de setembre de 2011 i el 9 de juny de 2012 Els ensenyaments de Màster i de Formació Continuada podran allargar aquests períodes

Vacances de Nadal:

Del 24 de desembre de 2011 al 6 de gener de 2012, inclosos

Vacances de Setmana Santa:

Del 2 al 9 d’abril de 2012, inclosos

Dies festius:

Dimecres 12 d’octubre de 2011 - El Pilar Dissabte 29 d’octubre de 2011 - No lectiu Dilluns 31 d’octubre de 2011 - Pont Dimarts 1 de novembre de 2011 - Tots Sants Dimarts 6 de desembre de 2011 - La Constitució Dijous 8 de desembre de 2011 - La Puríssima Divendres 9 de desembre de 2011 - Pont Dissabte 10 de desembre de 2011 - No lectiu Dissabte 7 de gener de 2012 - No lectiu Dilluns 23 d’abril de 2012 - Sant Jordi Dimarts 1 de maig de 2012 - Festa del treball Dilluns 28 de maig de 2012 - Segona Pasqua (festa local pendent d’aprovació) Dijous 5 de juliol de 2012 - Festa Major (festa local) Divendres 7 de juliol de 2012 - Pont

Observació: Aquest calendari està supeditat a la publicació de les festes locals i autonòmiques


ORGANITZACIÓ DELS ENSENYAMENTS

Metodologia

Els crèdits ECTSEl crèdit ECTS (o crèdit europeu) és la unitat de mesura del treball de l’estudiant en una assignatura. Cadacrèdit europeu equival a 25 hores que inclouen totes les activitats que realitza l’estudiant dins d’unadeterminada assignatura: assistència a classes, consulta a la biblioteca, pràctiques, treball de recerca,realització d’activitats, estudi i preparació d’exàmens, etc. Si una assignatura té 6 crèdits vol dir que espreveu que el treball de l’estudiant haurà de ser equivalent a 150 hores de dedicació a l’assignatura (6 × 25).

Les competènciesQuan parlem de competències ens referim a un conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actitudsaplicades al desenvolupament d’una professió. Així doncs, la introducció de competències en el currículumuniversitari ha de possibilitar que l’estudiant adquireixi un conjunt d’atributs personals, habilitats socials, detreball en equip, de motivació, de relacions personals, de coneixements, etc. que li permetin desenvoluparfuncions socials i professionals en el propi context social i laboral.

Algunes d’aquestes competències són comunes a totes les professions d’un determinat nivell dequalificació. Per exemple, tenir la capacitat de resoldre problemes de forma creativa, o treballar en equip,són competències generals o transversals de pràcticament totes les professions. És de suposar que unestudiant universitari les adquirirà, incrementarà i consolidarà al llarg dels seus estudis, primer, i, després,en la seva vida professional.

Altres competències, en canvi són específiques de cada professió. Un fisioterapeuta, posem per cas, ha dedominar unes competències professionals molt diferents de les que ha de dominar un treballador social.

L’organització del treball acadèmicLes competències professionals plantegen l’ensenyament universitari més enllà de la consolidació delscontinguts bàsics de referència per a la professió. Per tant, demana unes formes de treball complementàriesa la transmissió de continguts i és per això que parlem de tres tipus de treball a l’aula o en els espais de laUniversitat de Vic, que en el seu conjunt constitueixen les hores de contacte dels estudiants amb el professorat:

Les sessions de classe s’entenen com a hores de classe que imparteix el professorat a tot el grup.Aquestes sessions inclouen les explicacions del professorat, les hores de realització d’exàmens, lesconferències, les projeccions, etc. Es tracta de sessions centrades en algun o alguns continguts del programa.

Les sessions de treball dirigit s’entenen com a hores d’activitat dels estudiants amb la presència delprofessorat (treball a l’aula d’ordinadors, correcció d’exercicis, activitats en grup a l’aula, col·loquis odebats, pràctiques de laboratori, seminaris en petit grup, etc. Aquestes sessions podran estar dirigides atot el grup, a un subgrup o a un equip de treball.

Les sessions de tutoria són aquelles hores en què el professorat atén de forma individual o en petitgrup els estudiants per conèixer el progrés que van realitzant en el treball personal de l’assignatura,orientar o dirigir els treballs individuals o grupals o per comentar els resultats de l’avaluació de lesdiferents activitats. La iniciativa de l’atenció tutorial pot partir del professorat o dels mateixos estudiantsper plantejar dubtes sobre els treballs de l’assignatura, demanar orientacions sobre bibliografia o fontsde consulta, conèixer l’opinió del professorat sobre el propi rendiment acadèmic o aclarir dubtes sobreels continguts de l’assignatura. La tutoria és un element fonamental del procés d’aprenentatge de l’estudiant.

Dins el pla de treball d’una assignatura també s’hi preveuran les sessions dedicades al treball personaldels estudiants que són les hores destinades a l’estudi, a la realització d’exercicis, a la recercad’informació, a la consulta a la biblioteca, a la lectura, a la redacció i realització de treballs individuals o engrup, a la preparació d’exàmens, etc.


El Pla de treball

Aquesta nova forma de treballar demana la creació d’eines de planificació per a l’alumnat per tal que puguiorganitzar i preveure la feina que ha de realitzar a les diferents assignatures. És per això que el Pla detreball esdevé un recurs important que possibilita la planificació del treball que ha de fer l’estudiant en unperíode de temps limitat.

El Pla de treball és el document que ha de reflectir la concreció dels objectius, continguts, metodologia iavaluació de l’assignatura dins l’espai temporal del semestre o del curs. Es tracta d’un document queplanifica temporalment les activitats concretes de l’assignatura de forma coherent amb els elements indicats anteriorment.

El Pla de treball és l’instrument que serveix de guia per planificar els continguts i les activitats de lessessions de classe, les sessions de treball dirigit i les sessions de tutoria i consulta. En el Pla de treball s’hiconcretaran i planificaran els treballs individuals i de grup i les activitats de treball personal de consulta,recerca i estudi que caldrà realitzar en el marc de l’assignatura.

El Pla de treball s’ha de centrar bàsicament en el treball de l’estudiant i ha d’orientar-lo perquè planifiqui laseva activitat d’estudi encaminada a l’assoliment dels objectius de l’assignatura i a l’adquisició de lescompetències establertes.

L’organització del pla de treball pot obeir a criteris de distribució temporal (quinzenal, mensual, semestral,etc.) o bé pot organitzar-se seguint els blocs temàtics del programa de l’assignatura (o sigui, establint un plade treball per a cada tema o bloc de temes del programa).

Procés d’avaluació

Segons la normativa de la Universitat de Vic, els ensenyaments oficials de grau s’avaluaran de maneracontinuada i hi haurà una única convocatòria oficial per matrícula. Per obtenir els crèdits d’una matèria oassignatura s’hauran d’haver superat les proves d’avaluació establertes en la programació corresponent.

L’avaluació de les competències que l’estudiant ha d’assolir en cada assignatura requereix que el procésd’avaluació no es redueixi a un únic examen final. Per tant, s’utilitzaran diferents instruments per podergarantir una avaluació continuada i més global que tingui en compte el treball que s’ha realitzat per assolirels diferents tipus de competències. És per aquesta raó que parlem de dos tipus d’avaluació amb el mateixnivell d’importància:

Avaluació de procés: Seguiment del treball individualitzat per avaluar el procés d’aprenentatgerealitzat durant el curs. Aquest seguiment es pot fer amb les tutories individuals o grupals, el lliuramentde treballs de cada tema i la seva posterior correcció, amb el procés d’organització i assoliment quesegueixen els membres d’un equip de forma individual i collectiva per realitzar els treballs de grup, etc.L’avaluació del procés es farà a partir d’activitats que es realitzaran de forma dirigida o s’orientaran a laclasse i tindran relació amb la part del programa que s’estigui treballant. Alguns exemples serien:comentari d’articles, textos i altres documents escrits o audiovisuals (pel·lícules, documentals, etc.);participació en debats col·lectius, visites, assistència a conferències, etc. Aquestes activitats s’avaluarande forma continuada al llarg del semestre.

Avaluació de resultats: Correcció dels resultats de l’aprenentatge de l’estudiant. Aquests resultatspoden ser de diferents tipus: treballs en grup de forma oral i escrita, exercicis de classe realitzatsindividualment o en petit grup, reflexions i anàlisis individuals en les quals s’estableixen relacions dediferents fonts d’informació més enllà dels continguts explicats pel professorat a les sessions de classe,redacció de treballs individuals, exposicions orals, realització d’exàmens parcials o finals, etc.

Les darreres setmanes del semestre estaran dedicades a la realització de proves i activitats d’avaluació.

Els estudiants que no superin l’avaluació hauran de matricular i repetir l’assignatura el proper curs.


PLA D’ESTUDIS

Tipus de matèria Crèdits

Formació Bàsica 60

Obligatòria 114

Optativa 18

Treball de Fi de Grau 8

Pràctiques Externes 40

Total 240

Ordenació temporal de l’ensenyament

PRIMER CURS

Primer semestre Crèdits Tipus

Bioestadística i Sistemes d’Informació en Salut 6,0 Formació Bàsica

Comunicació i Educació per a la Salut 6,0 Formació Bàsica

Estudi del Cos Humà I 6,0 Formació Bàsica

Fonaments de la Professió I 6,0 Obligatòria

Psicologia Evolutiva i de la Salut 6,0 Formació Bàsica

Segon semestre Crèdits Tipus

Bioètica 6,0 Formació Bàsica

Cultura, Societat i Salut 6,0 Formació Bàsica

Estudi del Cos Humà II 6,0 Formació Bàsica

Fonaments de la Professió II 6,0 Obligatòria

Salut Pública 6,0 Obligatòria


SEGON CURS


Cinesiologia i Sistema Nerviós 6,0 Formació Bàsica

Fisiopatologia 6,0 Formació Bàsica

Fonaments de la Professió III 6,0 Obligatòria

Neuropsicologia 3,0 Obligatòria

Psicologia Social 6,0 Obligatòria

Tècniques Ortèsiques i Adaptacions Funcionals 3,0 Obligatòria


Anglès per a les Ciències de la Salut 6,0 Formació Bàsica

Antropometria i Ergonomia 3,0 Obligatòria

Elaboració de Projectes I 3,0 Obligatòria

Noves Tecnologies i Entorns Accessibles 6,0 Obligatòria

Patologia Medicoquirúrgica I 6,0 Obligatòria

Recursos Terapèutics 6,0 Obligatòria

TERCER CURS


Educació Inclusiva i Processos Pedagògics 3,0 Obligatòria

Pràcticum I 9,0 Pràctiques Externes

Salut Mental 6,0 Obligatòria

Teràpia Ocupacional per a l’Autonomia Personal de les Persones Grans 6,0 Obligatòria


Elaboració de Projectes II 3,0 Obligatòria

Inclusió Sociolaboral 3,0 Obligatòria

Patologia Medicoquirúrgica II 3,0 Obligatòria

Pràcticum II 12,0 Pràctiques Externes

Salut Mental Infantil i Juvenil 3,0 Obligatòria

Teràpia Ocupacional per a l’Autonomia Personal en l’Adult I 6,0 Obligatòria

Teràpia Ocupacional per a l’Autonomia Personal en l’Adult II 6,0 Obligatòria


QUART CURS


Optatives 9,0 Optativa

Pràcticum III 9,0 Pràctiques Externes

Teràpia Ocupacional Basada en la Comunitat 3,0 Obligatòria

Teràpia Ocupacional per a l’Autonomia Personal en la Infància i l’Adolescència 6,0 Obligatòria

Treball de Fi de Grau I 3,0 Treball de Fi de Grau


Atenció Integrada 3,0 Obligatòria

Gestió i Administració dels Serveis de Salut 3,0 Obligatòria

Optatives 9,0 Optativa

Pràcticum IV 10,0 Pràctiques Externes

Treball de Fi de Grau II 5,0 Treball de Fi de Grau

OPTATIVITAT

Optatives

Crèdits

Optatives 9,0

Optatives 9,0


ASSIGNATURES DE PRIMER CURS

Bioestadística i Sistemes d’Informació en Salut

Crèdits: 6.00

Primer semestre

OBJECTIUS:

L’assignatura de Bioestadística, en el context global de les carreres relacionades amb la salut, ha d’aportarla base per poder comprendre la literatura científica i capacitar les persones amb una nova eina d’expressió.Dit d’una altra manera, es correspondria al saber llegir i escriure utilitzant com a base el llenguatgeestadístic. Així doncs, està directament relacionada amb totes les altres assignatures ja que dóna al’alumnat instruments per poder-les entendre i per poder-s’hi expressar. És una porta d’entrada alconeixement científic, tret diferencial de la formació universitària. És una iniciació al món de la ciència i a lacreació de coneixement. El coneixement científic ha de servir per ajudar-vos a donar resposta a lespreguntes que us sorgiran en la pràctica clínica. És per això que cal també disposar de competènciesrelacionades amb la cerca d’informació rellevant a l’entorn del problema o millora que vulgueu resoldre. Peròprincipalment és útil per a tots aquells professionals que tenen interès a avaluar els resultats de la sevapràctica professional quotidiana.

Objectius

Conèixer les etapes del mètode científic i la seva aplicació en les ciències de la salut. Conèixer, seleccionar i aplicar les proves estadístiques en l’anàlisi de les dades. Utilitzar el programa SPSS en el procés d’anàlisi estadística de les dades. Interpretar els resultats obtinguts en l’anàlisi d’una base de dades. Descriure els resultats estadístics. Conèixer i utilitzar les normes elementals d’edició i de presentació escrita i oral dels treballs originals. Conèixer i utilitzar les principals fonts documentals de l’àmbit de la salut. Identificar l’estructura i el contingut d’un original en una publicació científica.

COMPETÈNCIES GENÈRIQUES:

Conèixer, seleccionar, aplicar i interpretar les proves estadístiques per tal d’emprar-les adequadamenten l’anàlisi de dades.Capacitat d’anàlisi i síntesi.Coneixement bàsic general.Capacitat de posar els fonaments en el coneixement bàsic de la professió.Capacitat per a la comunicació oral i escrita en la pròpia llengua nativa.Habilitat en l’ús elemental de la informàtica.Capacitat per a la resolució de problemes.Capacitat per al treball en equip.Capacitat per aprendre.Habilitat per treballar amb autonomia.


CONTINGUTS:

Mòdul 1: Sistemes d’Informació en Salut:

1. Fonts d’informació, procés de cerca documental i bases de dades bibliogràfiques i documentals enl’àmbit sociosanitari.

Mòdul 2: El mètode científic. Etapes en el procés de la investigació i aportació de l’Estadística. Mòdul 3: Estadística descriptiva:

1. Conceptes bàsics: variables i escales de mesura. 2. Recollida de la informació i organització de les dades per a l’anàlisi: Codificació i creació de la matriu de

dades. 3. Taules de distribució de freqüències. 4. Mesures de tendència central: Mitjana, Moda, Mediana. 5. Mesures de posició: Percentils. 6. Mesures de dispersió: Variància, Desviació estàndard, Amplitud. 7. Mesures de forma: Índex d’asimetria. Índex d’apuntament. 8. Representació gràfica de la informació. 9. Ús del programa SPSS per l’anàlisi estadístic descriptiu.

10. Elaboració d’informes de resultats i edició.

Mòdul 4: Probabilitat:

1. Definició. 2. Probabilitat condicionada. Teorema de Bayes. 3. Distribucions de probabilitat:

1. Variables discretes i variables continues. 2. La distribució Normal.

Mòdul 5: Inferència estadística:

1. Població i mostra: 1. Teoria del mostratge. 2. Criteris de representativitat en la selecció dels individus.

2. Distribució mostral d’un estadístic: 1. Teoria de l’estimació. 2. Estimació de paràmetres: càlcul d’intervals de confiança de proporcions i mitjanes.

3. Ús del programa SPSS per a l’estimació de paràmetres.

Mòdul 6: Test d’Hipòtesis:

1. Tipus de proves: conformitat, homogeneïtat i relació. Contrastos unilaterals i bilaterals. Grau designificació.

2. Comparança de proporcions: 1. Proves de conformitat: Test Binomial. 2. Proves d’homogeneïtat: Proves ?2, McNemar i Test de Wilcoxon. 3. Comparança de mitjanes: 4. Proves de conformitat: Test T-Student per a una mostra, prova de Normalitat de

Kolmogorov-Smirnov. 5. Proves d’homogeneïtat: Proves T-Student per a dades independents i aparellades. Test U de

Mann-Whitney.3. Correlació i Regressió.

1. Proves de relació: Coeficient de correlació lineal de Pearson. 2. Regressió lineal simple.

4. Ús del programa SPSS per a l’aplicació dels tests d’hipòtesi.


Mòdul 7: Integració de conceptes:

1. Exercici de síntesi. 2. Interpretació dels resultats estadístics en la literatura científica de l’àmbit sociosanitari.

AVALUACIÓ:

1. Desenvolupament d’un cas (grup). (30%). 2. Proves d’avaluació continua (individual). (70%).

S’ha d’assolir una nota de 5 sobre 10, tant de la part de grup com de la part individual. D’aquesta última part hi haurà tres activitats d’avaluació individuals obligatòries amb pes proporcional a ladedicació lectiva. Cal assolir una nota mínima de 4 punts en cada una d’elles per tal que puguin tenir-se encompte per a l’avaluació individual global.

BIBLIOGRAFIA:

Barón López, F.J. Bioestadística: Métodos y Aplicaciones. Universidad de Málaga.(www.bioestadistica.uma.es/libro/). Burns, N.; Grove S. (2004). Investigación en enfermería. (pp 117-145, 3a ed.). Madrid: Elsevier. Colton, T. (1979). Estadística en Medicina. Barcelona: Salvat. Domènech, J.M. (1991). Métodos estadísticos en ciencias de la salud. Barcelona: Signo. Norman i Streiner (1996). Bioestadística. Madrid: Mosby/Doyma. Pardell, H. i col. (2001). Manual de Bioestadística. (2a ed.) Barcelona: Masson. Polit, Hungler (1997). Investigación científica en ciencias de la salud. Santa Fe de Bogotá: McGrawHill-Interamericana. Schwartz, D. (1988). Métodos estadísticos para médicos y biólogos. Barcelona: Herder. Sentís Vilalta, J.; Ascaso Terrén, C.; Vallès Segalés, A.; Canela Soler, J. (1992). Licenciatura. Bioestadística. (2ª ed.) Barcelona: Ediciones Científicas y Técnicas. Susan Milton, J. (1994). Estadística para biologia y ciencias de la salud. (2a ed.) Madrid: McGrawHill-Interamericana. Zaiats, V.; Calle, M.L. (2001). Probabilitat i estadística: Exercicis II. Universitat Autònoma de Barcelona. Zaiats, V.; Calle, M.L.; Presas, R. (1998). Probabilitat i estadística. Exercicis I. Vic: Eumo Editorial.


Comunicació i Educació per a la Salut

Crèdits: 6.00

Primer semestre

OBJECTIUS:

Aquesta assignatura pertany a la matèria principal de Comunicació i s’imparteix en la formació bàsica deTeràpia Ocupacional. Es relaciona amb al altres assignatures d’Infermeria de primer curs i esdevindrà unapar important d’assignatures dels següents cursos. La Comunicació és clau en totes les accions dels professionals que treballen amb i per als éssers humans.Per això es considera bàsica en la formació de les professions sanitàries com ho és la Teràpia Ocupacionalper desenvolupar una relació empàtica amb els usuaris, famílies i grups, i també com a eina d’Educació pera la Salut (EpS). El paper de l’EpS i de la Comunicació és significatiu en totes les esferes de l’atencióintegral a les persones. És a dir, tant en la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia, el tractamentdels problemes de salut, la rehabilitació física i/o mental com en la reinserció social.

Objectius:

Comprendre la importància de la Comunicació i la relació terapèutica en la professió sanitària. Comprendre la importància de la Comunicació i l’EpS en la funció docent, en els diferents àmbitsd’actuació professional Descriure models, tècniques i estratègies de Comunicació i d’EpS Aplicar els coneixements de la Comunicació i de l’EpS per proposar actuacions pedagògiquesadequades a les necessitats educacionals de les persones, grups i comunitat. Identificar intervencions de comunicació i EpS adaptades a l’individu, a la família, als grups socials i a lacomunitat segons necessitats.


Utilitzar estratègies i habilitats que permetin una comunicació efectiva amb pacients, famílies i grupssocials, així com l’expressió de les seves preocupacions i interessos.Identificar els factors que intervenen en el treball en equip i situacions de lideratge.Construir una relació terapèutica com a base del procés de la teràpia ocupacional.Capacitat d’anàlisi i síntesi.Coneixement bàsic general.Capacitat per a la resolució de problemes.Capacitat per al treball en equip.Capacitat per a l’ús d’habilitats interpersonals.Habilitat per treballar amb autonomia.

CONTINGUTS:

Mòdul 1: Comunicació humana

1. Comunicació: teories i conceptes. Tipus de comunicació 2. Bases de la comunicació social 3. La comunicació verbal i no verbal 4. Importància de l’observació i escolta 5. Etapes del procés comunicatiu 6. Estils de comunicació i assertivitat


7. Orientacions pràctiques per una comunicació eficaç

Mòdul 2: Aspectes relacionals i la relació assistencial.

1. Les relacions interpersonals 2. La relació intrapersonal: autoconcepte i autoestima 3. La comunicació en la relació assistencial 4. Paper de les emocions en els professionals i usuaris 5. L’entrevista clínica: context i generalitats 6. La Relació d’ajuda, Counseling i assessorament

Mòdul 3: Professional de la salut i fonaments de l’Educació per a la Salut

1. Antecedents de l’EpS. Professionals de la salut i EpS 2. L’educació. Educació tradicional i progressiva. Educació Formal, No Formal i Informal 3. Conceptes, àmbits (promoció, prevenció, recuperació), subjectes d’EpS i agents d’EpS; elements

integrants d’EpS i objectius. 4. Procés d’ensenyament-aprenentatge 5. Context. Elements i condicionants (entorns específics) 6. Models d’Educació per a la Salut

Mòdul 4: Planificació de l’Educació per a la Salut

1. Pla, programa i/o projecte d’educació per a la salut: característiques generals i etapes del procés. 1. Introducció, justificació 2. Identificació i descripció del Grup Diana 3. Diagnòstic educacional. 4. Objectius pedagògics, continguts i activitats 5. Mètodes i estratègies educatives 6. Avaluació

2. Models de planificació en EpS. 3. Aplicació pràctica.

AVALUACIÓ:

Avaluació continuada: exercicis, lectures, treballs, presentacions orals, assistència i participació aclasse (50% de la nota final de l’assignatura). Prova o proves escrita/es sobre el temari (50% de la nota final de l’assignatura).

Ambdues parts cal aprovar-les de manera independent amb una puntuació igual o superior a 5 per tald’obtenir la nota final de l’assignatura. Proves objectives per avaluar continguts teòrics i activitats per avaluarels continguts pràctics, de forma continuada. Els criteris d’avaluació es concretaran a l’ inici de l’assignatura.

BIBLIOGRAFIA:

Abad A i col. Salud pública y educación para la salud. Barcelona: Masson, 2000. Clèries, X. La comunicación. Una competencia esencial para los profesionales de la salut. Barcelona:Elsevier/Masson, 2006. Contento, I. Nutrition education: linking research, theory, and practics. Jones and Bartlett Publishers,2007. Green, W.H.; Simmons-Morton, B.E. Educación para la salud. Mèxic: Interamericana, 1988. Marqués, F.; Sáez, S.; Guayata, R. Métodos y medios en promoción y educación para la salud.Barcelona: UOC, 2004. Perea, R. (dir.) Educación para la salud. Reto de nuestro tiempo. Madrid: Díaz de Santos, 2004.


Rochon, A. Educación para la Salud. Guía práctica para realizar un proyecto Barcelona: Masson, 1990. Salleras L. Educación sanitaria. Principios, métodos y aplicaciones. 2ed. Madrid: Díaz de Santos, 1993. Serrano, M.I. La educación para la salud del siglo XXI; comunicación y salud. Madrid: Díaz de Santos, 1998.

Els professors complementaran la bibliografia de cada tema.


Estudi del Cos Humà I

Crèdits: 6.00

Primer semestre

OBJECTIUS:

Aquesta assignatura, juntament amb la d’Estudi del Cos Humà II, Cinesiologia i Sistema Nerviós, conformenla matèria d’Anatomia i proporcionen els coneixements sobre les estructures de l’organisme i la seva funcionalitat.Per al desenvolupament d’aquest assignatura no es requereixen coneixements previs específics.

L’assignatura d’Anatomia I té com a objectiu principal que els estudiants siguin capaços de:

Conèixer i entendre l’estructura i funció del cos humà. Tenir unes bases clares i fonamentals sobre histologia i embriologia. Analitzar i sintetitzar Tenir unes bases d’immunologia i genètica. Conèixer les diferents parts de l’anatomia humana.


Capacitat d’anàlisi i síntesi.Coneixement bàsic general.Capacitat de posar els fonaments en el coneixement bàsic de la professió.Capacitat per a la comunicació oral i escrita en la pròpia llengua nativa.Capacitat per aprendre.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

Conèixer i comprendre l’estructura i funció del cos humà de manera que permeti avaluar, sintetitzar iaplicar tractaments de Teràpia Ocupacional.

CONTINGUTS:

1. Embriologia 1. Concepte i definició d’embriologia. 2. Fecundació i fases a posteriori. 3. Òrgans, aparells i sistemes embriològics. 4. Sistemes embriologics: Circulatori, excretor, osteomuscular i nerviós. 5. Somites. 6. Alteracions en el desenvolupament embrionari. Etiologia.

2. Sang 1. Generalitats anatòmiques de la sang. 2. Funcions de la sang. 3. Metabolisme del ferro. 4. Hemostasia. 5. Grups sanguinis. 6. Hematopoiesi.

3. Histologia


1. Característiques generals de la cèl·lula. Membrana. Citoplasma. Nucli. 2. Teixits. Tipus i funcions. Característiques anatòmiques.

4. Sentits corporals 1. Oïda. Anatomia i funcions. 2. Ull. Anatomia i funcions. 3. Pell i annexos. Anatomia i funcions. 4. Gust i olfacte. Anatomia i funcions.

5. Immunologia 1. Estudi bàsic del concepte immunològic.

6. Genètica 1. Gens. Cromosomes. DNA. 2. Herència. Lleis de Mendel. 3. Principis bàsics de la genètica.

7. Cardiovascular 1. Generalitats anatòmiques. 2. La bomba. Aspectes mecànics i elèctrics. 3. Regulació de la circulació. Pressió i pols.

8. Respiratori 1. Generalitats anatòmiques. 2. Mecànica respiratòria. 3. Intercanvi de gasos. 4. Transport de gasos per la sang. 5. Regulació de la respiració.

AVALUACIÓ:

Sistema d’avaluació

Avaluació continuada i setmanal de les activitats dirigides, autònomes o en grups, ja siguin teòriques o pràctiques.La nota final s’obtindrà dels següents paràmetres:

80% de l’examen final. 20% de l’avaluació continuada

BIBLIOGRAFIA:

Perlemuter, Léon. (1999). Anatomo-fisiología. Barcelona: Masson. Gilroy, Anne M. (2008). Prometheus: Atlas de anatomía. Buenos Aires: Médica Panamericana. Nguyen, S.H. (2007). Manual de anatomía y fisiología humana. Madrid: DAE. Agur, A.M.R. (1994). Atlas de anatomía de Grant. Madrid: Médica Panamericana. Moore, Keith L. (1993). Anatomía com orientación clínica. Madrid: Médica Panamericana. Tixa, Serge. (2006). Atlas de anatomía palpatoria: investigación manual de superfície. Amsterdam;Barcelona: Elsevier Masson. Moore, Keith L. (2009). Fundamentos de anatomía: com orientación clínica. Madrid: Wolters Kluwer. Thibodeau, Gary A. (2008). Estructura del cuerpo humano. Amsterdam; Barcelona: Elsevier. Tortosa, Gerard J. (2008). Introducción al cuerpo humano: fundamentos de anatomía y fisiología. Mèxic:Médica Panamericana. Lippert, Herbert. (2005).Estructura y morfología del cuerpo humano. Madrid: Marbán. Vigué, Jordi; Martín, Emilio. (2006). Atlas del cuerpo humano: anatomía, histología, patologías. Madrid:Difusión Avances de Enfermería.


Fonaments de la Professió I

Crèdits: 6.00

Primer semestre

OBJECTIUS:

Aquesta assignatura pertany a la matèria específica de Teràpia Ocupacional. A Fonaments de la Professió Is’inicia la formació bàsica específica de Teràpia Ocupacional. Es pretén que l’estudiant conegui icomprengui les bases conceptuals de la Teràpia Ocupacional.Per al desenvolupament d’aquesta assignatura no es requereixen coneixements previs específics.


Capacitat per a la comunicació oral i escrita en la pròpia llengua nativa.Capacitat d’anàlisi i síntesi.Capacitat de posar els fonaments en el coneixement bàsic de la professió.Capacitat per a l’ús d’habilitats interpersonals.


Explicar els conceptes teòrics que sostenen la Teràpia Ocupacional, concretament la naturalesaocupacional dels éssers humans i el desenvolupament de les seves ocupacions.Conèixer i comprendre els antecedents històrics, fonaments teòrics i principis metodològics: aspectesfilosòfics, marcs de referència teòrics, models, tècniques, avaluacions i valoracions de TeràpiaOcupacional necessaris per reconèixer i interpretar els processos de funció-disfunció ocupacional.Explicar la relació entre desenvolupament ocupacional, salut i benestar.

CONTINGUTS:

1. Introducció a la Teràpia Ocupacional. 2. Fonaments filosòfics, conceptuals i evolució del coneixement en Teràpia Ocupacional. Evolució del

paradigma en Teràpia Ocupacional. 3. Àmbits d’actuació dels terapeutes ocupacionals. 4. Instruments per a la pràctica. 5. Introducció al procés d’intervenció.

AVALUACIÓ:

60% Avaluació continua (treballs escrits i participació en activitats de classe) 40% Examen.

BIBLIOGRAFIA:

BLESEDELL, E.; COHN, E.; BOYT SCHELL, B.A., Willard & Spackman’s Occupational Therapy 11a ed.Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins, 2009. CHARLES, H.; CHRISTIANSEN, SLACK. Occupational Therapy: Performance, Participation, and


Well-Being. 2005 Clasificación Internacional del funcionamiento, de la discapacidad y de la salud CIF. Madrid: Instituto deMigraciones y Servicios Sociales (IMSERSO) 2001. CREPEAU, COHN, E.; SCHELL, B.; WILLARD & SPACKMAN. Terapia ocupacional. Madrid: MédicaPanamericana, 2005. HAGERDORN, R. Occupational Therapy: Perspectives and processes. NY: Churchill Livingstone, 1995. HOPKINS, H.L.; SMITH, H.D. Terapia Ocupacional Madrid: Médica Panamericana, 1998. IWAMA, M.; SIMÓ ALGADO, S. El Modelo Kawa. Revista Terapia Ocupacional. Vol 5(8) (24 pág.).Disponible en: http://www.revistatog.com/num8/pdfs/modelo2.pdf IWAMA, M.; SIMÓ ALGADO, S. Aspectos de significado, cultura en Terapia Ocupacional. RevistaTerapia Ocupacional TOG. Vol 5(8) (23 págs.). Disponible a: http://www.revistatog.com/num8/pdfs/modelo1.pdf KIELHOFNER, G. Modelo de ocupación humana teoría y aplicación. Madrid: Médica Panamericana,2004. KIELHOFNER, G. Fundamentos conceptuales de la Terapia Ocupacional. Buenos Aires: MédicaPanamericana. 3a ed, 2006. KRONENBERG; SIMÓ ALGADO; POLLARD Terapia ocupacional sin fronteras: aprendiendo delespíritu de supervivientes. Madrid: Médica Panmericana, 2006. MORUNO, P.; ROMERO, M. Actividades de la vida diaria. Barcelona: Masson, 2006. POLONIO, B.; DURANTE, P.; NOYA, B. Conceptos fundamentales de terapia ocupacional. Madrid:Médica Panamericana cop. 2001. ROMERO AYUSO, D.; MORUNO MIRALLES, P. Terapia Ocupacional. Teoría y técnicas. Barcelona:Masson, 2003. SIMÓ ALGADO, S. Réquiem por un maestro. Revista APETO. Vol. 35 Setembre (Págs. 14-30) SIMÓ ALGADO, S.; RIVERA, C. Organización del conocimiento en Terapia Ocupacional (capítol). Dins:Polonio, Durante, Noya: Conceptos fundamentales de la Terapia Ocupacional. (Págs. 20-35). Madrid:Editorial Panamericana, 2001. TOWNSEND AND WILCOCK. Enabling occupation I. CAOT. Ottawa: CAOT, 1997. TOWNSEND AND WILCOCK. Enabling occupation II: advancing an occupational therapy vision forhealth, well&being & justice trough occupation. Ottawa: CAOT, 2007. WILCOCK, ANNA. An Occupational perspective of health. Thorofare, NJ (USA): Slack, 1998. ZEMKE, R.; CLARK, F. Occupational Science. The Evolving Discipline. Philadelphia: FA Davis, 1996.

Fons d’informació:

WORLD FEDERATION OF OCCUPATIONAL THERAPISTS: http://www.wfot.org/ THE EUROPEAN NETWORK OF OCCUPATIONAL THERAPY IN HIGHER EDUCATION: http://www.enothe.hva.nl/ ASOCIACIÓN PROFESIONAL ESPAÑOLA DE TERAPEUTAS OCUPACIONALES: http://www.apeto.com/ ASSOCIACIÓ DE PROFESIONALS DE TERÀPIA OCUPACIONAL DE CATALUNYA: http://aptoc.org/ REVISTA DE TERAPIA OCUPACIONAL DE LA ASOCIACIÓN PROFESIONAL GALLEGA DETERAPEUTAS OCUPACIONALES (APGTO): http://www.revistatog.com/


http://www.amazon.com/exec/obidos/search-handle-url/ref=ntt_athr_dp_sr_1?%5Fencoding=UTF8&search-type=ss&index=books&field-author=Charles%20H.%20Christiansen%20EdD%20%20OTR%20%20OT%28C%29%20%20FAOTA

http://www.revistatog.com/num8/pdfs/modelo2.pdf


http://www.enothe.hva.nl/

http://www.enothe.hva.nl/

http://www.apeto.com/

http://www.revistatog.com/

Psicologia Evolutiva i de la Salut

Crèdits: 6.00

Primer semestre

OBJECTIUS:

Aquesta assignatura pretén donar a conèixer els continguts essencials de la psicologia evolutiva i de lasalut, així com la seva aplicació a la pràctica professional. Es considera de fonamental importància en laformació bàsica dels professionals de la salut.

Objectius:

Conèixer els esdeveniments fonamentals en relació a la història i actualitat de la disciplina. Adquirir el coneixement dels aspectes psicològics del desenvolupament humà al llarg del cicle vital. Conèixer les diferents corrents i models actuals de la psicologia. Identificar la importància de les situacions crítiques de pèrdua i processos de dol normal i patològic, aixícom la diversitat de les respostes davant de la salut /malaltia.


Capacitat d’anàlisi i síntesi.Coneixement bàsic general.Capacitat de posar els fonaments en el coneixement bàsic de la professió.Capacitat per a la comunicació oral i escrita en la pròpia llengua nativa.Capacitat per a la resolució de problemes.Capacitat per al treball en equip.Capacitat per aprendre.Habilitat per treballar amb autonomia.


Conèixer i comprendre els coneixements de Pedagogia, Psicologia i Psicopatologia aplicables a l’ésserhumà en tots els moments del cicle vital, de manera que capacitin per avaluar, sintetitzar i aplicartractaments de Teràpia Ocupacional.

CONTINGUTS:

1. Mòdul: Introducció a la psicologia 1. Epistemologia de la psicologia. 2. La psicologia de la salut i els seus àmbits d’actuació 3. Els factors psicosocials que intervenen en el procés salut-malaltia 4. La salut mental: diferents concepcions 5. L’aportació de la psicologia a la situacions crítiques, conflicte i dol

2. Mòdul: Els marcs teòrics 1. Conductisme

1. Principals autors. 2. Bases teòriques 3. Models d’intervenció

2. Cognitivisme


1. Principals autors 2. Bases teòriques 3. Models d’intervenció

3. Humanisme 1. Principals autors 2. Bases teòriques 3. Models d’intervenció

4. Psicoanàlisi 1. Principals autors 2. Bases teòriques 3. Models d’intervenció

3. Mòdul: Psicologia Evolutiva: Característiques psicològiques del desenvolupamental llarg del cicle vital(intel·ligència, psicomotricitat, llenguatge, relacional i social).

1. De la concepció al naixement. 2. Primera infància. Primer any de vida 3. Primera infància. Segon any de vida. 4. Els anys preescolars. 5. La infància intermèdia. 6. Adolescència. 7. Maduresa. 8. Vellesa.

AVALUACIÓ:

Avaluació continuada: treballs, comentaris clínics, lectures obligatòries (30% de la nota final del’assignatura) Prova escrita sobre el contingut del temari (70% de la nota final de l’assignatura)

BIBLIOGRAFIA:

Bergeret, J. Psicología patológica. Barcelona: Toray-Masson, 1977. Bermejo, J.C. Apuntes de relación de ayuda. Madrid: Cuadernos del Centro de Humanización de laSalud, 1996. Chaplin, J.; Krawiwc, T.S. Psicologia: Sistemas y teorías. Mèxic: Nueva colección Interamericana. Latoores, J.M. Ciencias psicosociales aplicadas. Madrid: Síntesis, 1995. Liberman, R. Iniciación al análisis y terapia de la conducta. Barcelona: Fontanella. Mira, V.; Ruiz, P.; Gallano, C. Conceptos freudianos. Síntesis, 2005. Morrison, V.; Bennet, P. Psicología de la salut. Pearson. Nasio, J.D. El placer de leer a Freud. Barcelona: Gedisa. Osterrieth, P. Psicología infantil. Madrid: Morata. Battro, A. El pensamiento de Jean Piaget. Emecé Rogers, C.R. Psicología centrada en el cliente. Barcelons: Paidós, 1982. Rogers, C.R. El camino del ser. Barcelona: Kairós. Scheneider, P.B. Psicología aplicada a la pràctica médica. Barcelona: Paidós. Triado, C. Psicologia Evolutiva. Vic: Eumo Editorial. Tubert, S. Sigmund Freud. EDAF 2000. Whaley, D.; Malott, R. Psicología del comportamiento. Barcelona: Fontanella.


Bioètica

Crèdits: 6.00

Segon semestre

OBJECTIUS:

Aquesta assignatura pertany a la matèria d’Ètica i pretén donar a conèixer els continguts essencials tant dela bioètica fonamental com de la bioètica clínica. La bioètica és una disciplina que vol ajudar l’estudiant a serun bon professional de la salut, sobretot des de la vessant d’actituds i valors ètics. La primera part preténintroduir-lo en els coneixements bàsics de la bioètica i altres disciplines que hi estan relacionades. En lasegona part s’abordaran qüestions que plantegen problemes ètics i jurídics en l’àmbit de les ciències de lavida i les ciències de la salut.

Els objectius de l’assignatura de bioètica pretenen que l’estudiant:

Comprengui el sentit i l’abast de la reflexió ètica en l’àmbit de la teràpia ocupacional. Conegui i assumeixi els valors i actituds que configuren la professió de teràpia ocupacional i lesdisposicions pròpies del seu codi deontològic. Identifiqui i analitzi qüestions ètiques que es plantegen en la seva professió i aprengui a donar-hirespostes fonamentades. S’iniciï en el coneixement dels criteris ètics i metodologies que s’utilitzen en bioètica per a prendre decisions.


Capacitat d’anàlisi i síntesi.Coneixement bàsic general.Capacitat per a la resolució de problemes.Capacitat per aprendre.Sensibilitat davant qüestions mediambientals.


Conèixer el context professional, ètic i legal del terapeuta ocupacional, reconeixent i responent adilemes i temes ètics en la pràctica diària.

CONTINGUTS:

1. Antropologia 1. L’home un ésser pluridimensional i plurirelacional. 2. La dimensió ètica de la persona humana. 3. La dignitat humana.

2. Ètica 1. Moral i ètica. 2. Les dues dimensions de la vida moral. 3. Teories ètiques.

3. Deontologia


1. Deontologia i codis deontològics. 2. Els deures professionals i l’excel·lència professional. 3. Presentació i anàlisi d’alguns codis deontològics de l’àmbit sanitari.

4. Bioètica 1. Naturalesa i objectius de la bioètica. 2. Criteris i metodologies per a prendre decisions. 3. Comitès de bioètica.

5. Biodret 1. Concepte de biodret. 2. Relacions entre ètica i dret. 3. Responsabilitat jurídica dels professionals de la salut. 4. Aspectes a tenir en compte en la política legislativa en l’àmbit de les ciències de la salut.

6. Drets humans 1. Concepte i fonaments dels drets humans. 2. Les tres generacions de drets humans. 3. La protecció dels drets humans.

7. Drets i deures dels ciutadans en relació a la salut i l’atenció sanitària 1. El malalt subjecte de drets i deures. 2. Cartes de drets i deures dels ciutadans en relació a la salut i l’atenció sanitària.

8. Final de la vida 1. Morir avui. 2. Aspectes ètics de les intervencions en el final de la vida: obstinació terapèutica, eutanàsia, suïcidi

assistit i cures pal·liatives. 3. Documents de voluntats anticipades.

9. Inici de la vida 1. Estatut epistemològic de l’embrió. 2. Aspectes ètics i legals en l’inici de la vida.

10. Dret a la informació i el consentiment informat 1. Dret a la informació i consentiment informat: fonamentació ètica. 2. El consentiment informat: un procés. 3. Excepcions. 4. Els formularis de consentiment informat.

11. Intimitat i confidencialitat 1. Intimitat i confidencialitat: concepte i fonamentació ètica 2. Regulació ètica i jurídica. 3. Excepcions. 4. Dificultats actuals en la protecció de la intimitat i la confidencialitat.

12. Investigació amb éssers humans 1. Problemes ètics entorn de la investigació amb éssers humans. 2. Criteris ètics per a la investigació. 3. La investigació amb animals: el debat sobre els drets dels animals.

13. Ètica ambiental o ecoètica 1. Els grans problemes medioambientals. 2. Diversitat d’ètiques ambientals. 3. Algunes propostes normatives

AVALUACIÓ:

Contínua (30%): Lectura de textos, resolució de casos pràctics, seminaris. Final (70%): Prova escrita sobre els continguts del temari.


BIBLIOGRAFIA:

Beauchamp, T.L.; Childress, J.F. (1999). Principios de ética biomédica. Barcelona: Masson. Camps, V. (2005). La voluntad de vivir. Barcelona: Ariel. Couceiro, A. (Ed.) (1999). Bioética para clíncos. Madrid: Triacastela. Cortina, A. (1996). El quehacer ético. Madrid: Santillana. Gracia, D. (2007). Fundamentos de bioética. Madrid: Triacastela. Gracia, D. (2007). Procedimientos de decisión en ética clínica. Madrid: Triacastela. Gracia, D. (2004). Como los arqueros al blanco. Madrid: Triacastela. Gracia, D.; Júdez, J. (eds.) (2004). Ética en la práctica clínica. Madrid: Triacastela. Jonson, A. (2005). Ética clínica. Barcelona: Ariel. Rodríguez, J.M. (2008). Ética y derechos humanos en la era biotecnológica. Madrid: Dykinson. Simón, P. (2000). El consentimiento informado. Madrid: Triacastela. Torralba, F. (1998). Antropología del cuidar. Barcelona: Fundación Mapfre Medicina – IBB.


Cultura, Societat i Salut

Crèdits: 6.00

Segon semestre

OBJECTIUS:

L’assignatura té com a objectius donar a conèixer l’ésser humà en l’àmbit de la salut, la malaltia i l’atenció.L’antropologia de la medicina i el concepte de cultura relacionen el que es refereix a les creences, valors,símbols i estils de vida d’un grup, que són apresos, practicats i transmesos de generació en generació. Unaspecte bàsic com essència de l’ensenyament és capacitar a la reflexió dels sistemes d’organització social,de grups, famílies, comunitats i sistemes de cura de diferents realitats culturals.

L’objectiu bàsic del curs consisteix a analitzar els continguts teòrics i/o metodològics que l’antropologia de lasalut ha desenvolupat en l’estudi sociocultural dels processos de salut/malaltia/atenció, que apropi l’alumnea la comprensió i desenvolupi l’adquisició d’eines i competències de diferents representacions culturals delsgrups, per a donar resposta a les necessitats plantejades en el context social i pluricultural.


Conèixer i comprendre la interacció dels aspectes socioculturals en el manteniment de la salut o enl’aparició de la malaltia.Capacitat d’anàlisi i síntesi.Coneixement bàsic general.Capacitat per a la resolució de problemes.Capacitat per al treball en equip.Capacitat per a l’ús d’habilitats interpersonals.Apreciació de la diversitat i multiculturalitat.Habilitat per treballar en un context internacional.Capacitat per aprendre.Comprensió de les cultures i els costums d’altres països.Habilitat per treballar amb autonomia.


Conèixer i comprendre els coneixements de Sociologia i Antropologia social que capaciten per al’aplicació de tractaments de Teràpia Ocupacional en diferents institucions i grups socials, de maneraque permetin prevenir i tractar situacions d’inadaptació i reacció social.Apreciar i respectar les diferències individuals, creences culturals, els costums i la seva influència enl’ocupació i participació.

CONTINGUTS:

Mòdul 1. Introducció a l’antropologia general. Conceptes de grup, de família, d’estructura social i estatus.

1. Conceptes de cultura, aculturació, etnocentrisme, perspectiva Emic-Etic 2. La història de l’antropologia de la medicina els seus inicis i relacions amb la medicina biomèdica. La

medicina com una ciència social. 3. L’antropologia de la medicina, coneixements teòrics: Els camps d’estudi de l’antropologia mèdica.

Tradicions teòriques en antropologia de la salut. Medicina tradicional, corrents teòrics


4. Conceptes teòrics d´investigació de l’antropologia o models explicatius

Mòdul 2. La construcció i la dimensió sociocultural del patiment.

1. Malaltia i la seva interpretació. Els processos de cura. Els dispositius de cura i cuidatge com aprocessos culturals

2. Factors que influeixen en els processos de salut/malaltia i atenció/marginació 3. Els estudis i coneixements de sistemes culturals: creences, valors i normes socials, de cuidatge i cura 4. Models de pràctiques i la seva relació amb canvis sociopolítics, econòmics i de valors: Contribució de

l’antropologia a la Teràpia Ocupacional

Mòdul 3. Bases de coneixement de metodologies

1. Bases d’investigació en equips multidisciplinars. Objectius de la metodologia qualitativa. 2. Coneixement d’experiències en el treball de camp 3. Experiències pràctiques en un projecte de recerca

Mòdul 4. Els estudis i coneixements de sistemes de cura en societats africanes

1. Sistemes tradicionals dels pobles de Benín 2. Sistemes tradicionals i sincretismes 3. Altres sistemes de cura: Conceptes

Mòdul 5. Salut i Pluralisme mèdic - Migracions

1. L’antropologia mèdica en els estudis de les migracions 2. Diversitat cultural i salut. Aspectes culturals i costums que influeixen en la salut. Diferències en els

processos i percepcions de salut i malaltia 3. Els itineraris terapèutics: estudi de cas. Observació participant explicació i seminari 4. Formació dins dels estudis sanitaris: societats pluriculturals (taller)

Mòdul 6. Les xarxes de suport sociosanitari des d’una perspectiva global

1. La societat civil i processos de salut i malaltia. Recorreguts o itineraris terapèutics: exemple (estudi de cas)

Mòdul 7. Canvis i adaptacions del Sistema Sanitari: La dualitat de sistemes mèdics. Medicina oficial imedicina folk

1. Problemàtiques existents en l’atenció: Interaccions-comunicació 2. Estratègies d’atenció dins dels serveis: programes i protocols, professionals 3. Noves teràpies nous models o implementació d’estratègies de cura

AVALUACIÓ:

Avaluació bibliografia, fitxes de lectura com treball pràctic (20% de la nota final de l’assignatura) Seminaris participatius: aportacions dels estudiants (15% de la nota final de l’assignatura) Tallers pràctics adquisició de competències (10% de la nota final de l’assignatura) 1a Prova teòrica escrita/ de continguts 25% 2a Prova teòrica escrita/Avaluació de l’assaig escrit que l’estudiant presenta a final de curs: (30% de lanota final de l’assignatura)

S’avaluen els següents aspectes relacionats amb les competències adquirides al llarg del semestre:

Capacitat d’argumentació teòrica de la documentació bibliogràfica Capacitat de discussió i síntesi sobre els autors. Adquisició de les competències dirigides a l’atenció de la diversitat


L’adquisició de reflexió i coneixement d’un cas pràctic o d’una situació Capacitat de comprendre l’alteritat i d’assolir una atenció pluralista

BIBLIOGRAFIA:

Comelles J.M.; Martínez, A. 1993; Enfermedad, cultura i sociedad. Madrid: Eudema Antropología. Fresquet Febrer, J.L. (2006) Salut, Malaltia i Cultura. València, UV. Laplantine François, 1999, Antropología de la Enfermedad. Buenos Aires: Del Sol. Mallart i Guimerà, Ll. (2000) Okupes a lÀfrica. Barcelona: La Campana. Mallart i Guimerà, 1992, Sóc Fill dels Evuzok, Barcelona: La Campana. *Martínez Hernaéz, Ángel, 2008, Antropología Médica. Teorias sobre la cultura, el poder y la enfermedad. Moreno Preciado, M. (2008) El cuidado del otro. Barcelona: Bellaterra. Sontag Susan, 1997, 2a ed. 1989, La malaltia com a metàfora, Barcelona: Empúries.

* Les lectures marcades les treballaran els alumnes, es presentaran en fitxes i discutiran en els seminaris

*Lesley Lowes; Ian Hulatt, 2005, Involving Service Users in Health and Social Care Researched.London: Routledge. *Mallart i Guimerà, 1993, Ll., comp. Ser hombre, ser alguien. Ritos e iniciaciones en el Sur del Camerun, UAB *Menéndez, E.L. 2002, La parte negada de la cultura. Barcelona: Bellaterra *Claude Lévi-Strauss, 1984 La mirada Distante, Barcelona: Vergara. Mallart i Guimerà, Ll. (2000) Okupes a lÀfrica. Barcelona: La Campana Michel Kenny; Jesús de Miguel, 1980, comp. La antropologia médica en España, Barcelona: Anagrama, 1980.

Les lectures marcades per la realització dels seminaris, poden estar subjectes a algun canvi en funció deuna temàtica dinterès recent o actual en el procés de salut/malaltia.


Estudi del Cos Humà II

Crèdits: 6.00

Segon semestre

OBJECTIUS:

Aquesta assignatura, juntament amb la d’Estudi del Cos Humà I, i Cinesiologia i Sistema nerviós, conformenla matèria d’Anatomia i proporcionen els coneixements sobre les estructures de l’organisme i la seva funcionalitat.Per al desenvolupament d’aquest assignatura no es requereixen coneixements previs específics.





CONTINGUTS:

1. Locomotor 1. Teixit ossi. Generalitats. Classificació. 2. L’articulació. Generalitats. Classificació. 3. El múscul. Generalitats. Classificació. 4. La cintura escapular. Estructura òssia i articular. Músculs de la cintura escapular. 5. L’extremitat superior. Estructura òssia i articular. Musculatura de l’extremitat superior. 6. La cintura pelviana. Estructura òssia i articular. Musculatura pèlvica. 7. L’extremitat inferior. Estructura òssia i articular. Musculatura de l’extremitat inferior. 8. El tronc. Estructura òssia i articular del raquis. La caixa toràcica. Musculatura del tronc i abdominal. 9. El cap. Estructura òssia i articular. Musculatura

2. Renal 1. Generalitats anatòmiques. 2. Funcions del ronyó. 3. Mecanismes de filtració, reabsorció i secreció en la formació de l’orina. 4. Activitat osmòtica del ronyó. 5. Funcions del ronyó en la regulació de l’equilibri àcid-base. 6. La micció.

3. Genital 1. Generalitats anatòmiques de l’aparell genital masculí. 2. Funcions de l’aparell genital masculí. 3. Generalitats anatòmiques de l’aparell genital femení. 4. Funcions de l’aparell genital femení.


5. Glàndules mamàries. 4. Digestiu

1. Generalitats anatòmiques. 2. Coordinació fisiològica de les activitats de l’aparell digestiu. 3. Masticació. Deglució. Motilitat de la boca i l’esòfag. 4. Digestió salival. Funcions de la saliva i regulació secretora. 5. Característiques funcionals de la digestió gàstrica. 6. Característiques funcionals de la digestió intestinal. 7. Estructura funcional del fetge i vesícula biliar. 8. El pàncrees en la digestió. 9. Trànsit i absorció intestinal. Defecació.

5. Hormones 1. Principis fonamentals d’endocrinologia. Hormones. 2. Hipòfisi. Adenohipòfisi. Neurohipòfisi. 3. Tiroides. Anatomia i funcions. 4. Glàndules suprarrenals. Anatomia i hormones. 5. Pàncreas. Anatomia i hormones. 6. Gònades masculines. Anatomia i hormones. 7. Gònades masculines. Anatomia i hormones. 8. Gònades femenines. Anatomia i hormones.

6. Homeostasi 1. Medi intern. Líquids i compartiments de l’organisme. Homeostasi. 2. Electròlits. 3. Aigua i osmolaritat dels líquids de l’organisme. 4. Regulació de l’equilibri àcid-base.

AVALUACIÓ:

Sistema d’avaluació

Avaluació continuada de les activitats dirigides, autònomes o en grups, ja siguin teòriques o pràctiques. La nota final s’obtindrà dels següents paràmetres:

80% examen final. 20% avaluació continuada

BIBLIOGRAFIA:

Perlemuter, Léon. (1999). Anatomo-fisiología. Barcelona: Masson. Gilroy, Anne M. (2008). Prometheus: Atlas de anatomía. Buenos Aires: Médica Panamericana. Nguyen, S.H. (2007). Manual de anatomía y fisiología humana. Madrid: DAE. Agur, A.M.R. (1994). Atlas de anatomía de Grant. Madrid: Médica Panamericana. Moore, Keith L. (1993). Anatomía com orientación clínica. Madrid: Médica Panamericana. Tixa, Serge. (2006). Atlas de anatomía palpatoria: investigación manual de superfície. Amsterdam;Barcelona: Elsevier Masson. Moore, Keith L. (2009). Fundamentos de anatomía: com orientación clínica. Madrid: Wolters Kluwer. Thibodeau, Gary A. (2008). Estructura del cuerpo humano. Amsterdam; Barcelona: Elsevier. Tortosa, Gerard J. (2008). Introducción al cuerpo humano: fundamentos de anatomía y fisiología. Mèxic:Médica Panamericana. Lippert, Herbert. (2005).Estructura y morfología del cuerpo humano. Madrid: Marbán. Vigué, Jordi; Martín, Emilio. (2006). Atlas del cuerpo humano: anatomía, histología, patologías. Madrid:Difusión Avances de Enfermería.


Fonaments de la Professió II

Crèdits: 6.00

Segon semestre

OBJECTIUS:

Aquesta assignatura pertany a la matèria específica de Teràpia Ocupacional. A Fonaments de la professió II es pretén que l’estudiant conegui i comprengui els coneixements relacionatsamb la Ciència de l’Ocupació i els models propis de la Teràpia Ocupacional necessaris per determinarl’objecte d’estudi de la TO, i interpretar els processos del desenvolupament ocupacional des dels diferentsenfocaments teòrics.

Per al correcte desenvolupament d’aquesta assignatura es recomana haver cursat l’assignatura Fonamentsde la Professió I.

Objectius:

Conèixer i comprendre la importància de les bases teòriques per a la pràctica de la TeràpiaOcupacional. Comprendre i reconèixer la interrelació entre els conceptes de benestar, salut, ocupació significativa,desenvolupament ocupacional, dignitat i participació, des dels diferents enfocaments teòrics. Conèixer i comprendre els fonaments de la Ciència de l’Ocupació com substrat teòric de la TeràpiaOcupacional. Conèixer i comprendre els principals models teòrics que sostenen la Teràpia Ocupacional.


Capacitat d’anàlisi i síntesi.Capacitat de posar els fonaments en el coneixement bàsic de la professió.Capacitat per a la comunicació oral i escrita en la pròpia llengua nativa.Capacitat per a l’ús d’habilitats interpersonals.Apreciació de la diversitat i multiculturalitat.Comprensió de les cultures i els costums d’altres països.


Explicar els conceptes teòrics que sostenen la Teràpia Ocupacional, concretament la naturalesaocupacional dels éssers humans i el desenvolupament de les seves ocupacions.Conèixer i comprendre els antecedents històrics, fonaments teòrics i principis metodològics: aspectesfilosòfics, marcs de referència teòrics, models, tècniques, avaluacions i valoracions de TeràpiaOcupacional necessaris per reconèixer i interpretar els processos de funció-disfunció ocupacional.Comprendre les diferents teories del funcionament, autonomia personal, adaptació funcional de/al’entorn, així com els models d’intervenció en Teràpia Ocupacional, transferint-les a la pràcticaprofessional quotidiana.Conèixer, comprendre i aplicar els fonaments de l’autonomia personal en les activitats de la vida diàriaamb i sense adaptacions i/o ajudes tècniques en el cicle vital.Conèixer i comprendre els coneixements de Teràpia Ocupacional per a la integració de l’individu en elseu entorn al llarg del cicle vital.Explicar la relació entre desenvolupament ocupacional, salut i benestar.


CONTINGUTS:

1. Introducció als models conceptuals en Teràpia Ocupacional. 2. Ciencia de l’Ocupación.

1. Bases filosòfiques, científiques i històriques de la Ciència de l’Ocupació. 2. Aportació de la Ciència de l’Ocupació a la comprensió de l’ésser humà com ésser ocupacional. 3. Relació de la Ciència de l’Ocupació amb la Terapia Ocupacional i la recerca.

3. Evolució històrica dels models propis de T.O. Principals autors. 4. Models propis de Teràpia Ocupacional

1. Contextualització, característiques i aplicació en Teràpia Ocupacional. 2. Escales de valoració propies dels models.

1. Model de l’Ocupació Humana.(MOHO) 2. Model Canadenc del desenvolupament i la participació ocupacional (CMOP-E) 3. Model Canadenc de la capacitació centrada en la persona (CMCE) 4. Marc de referència processal Canadenc de la Pràctica (CPPF)5. Model de la Discapacitat Cognitiva. 6. Model d’Integració Sensorial. 7. Model del Desenvolupament Ocupacional (AOTA)

AVALUACIÓ:

60% Avaluació continua (treballs escrits i participació en activitats de classe) 40% Examen

BIBLIOGRAFIA:

BLESEDELL, E.; COHN, E.; BOYT SCHELL, B.A., Willard & Spackman’s Occupational Therapy 11a ed.Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins, 2009. CHARLES, H.; CHRISTIANSEN, SLACK. Occupational Therapy: Performance, Participation, and Well-Being. 2005 Clasificación Internacional del funcionamiento, de la discapacidad y de la salud CIF. Madrid: Instituto deMigraciones y Servicios Sociales (IMSERSO) 2001. CREPEAU COHN, E.; SCHELL, B.; WILLARD & SPACKMAN. Terapia ocupacional. Madrid: MédicaPanamericana, 2005. HAGERDORN, R. Occupational Therapy: Perspectives and processes. NY: Churchill Livingstone, 1995. HOPKINS, H.L.; SMITH, H.D. Terapia Ocupacional Madrid: Médica Panamericana, 1998. IWAMA, M.; SIMÓ ALGADO, S. El Modelo Kawa. Revista Terapia Ocupacional. Vol 5(8) (24 pág.).Disponible en: http://www.revistatog.com/num8/pdfs/modelo2.pdf IWAMA, M.; SIMÓ ALGADO, S. Aspectos de significado, cultura en Terapia Ocupacional. RevistaTerapia Ocupacional TOG. Vol 5(8) (23 págs.). Disponible a: http://www.revistatog.com/num8/pdfs/modelo1.pdf KIELHOFNER, G. Modelo de ocupación humana teoría y aplicación. Madrid: Médica Panamericana,2004. KIELHOFNER, G. Fundamentos conceptuales de la Terapia Ocupacional. Buenos Aires: MédicaPanamericana. 3a ed, 2006. KRONENBERG; SIMÓ ALGADO; POLLARD Terapia ocupacional sin fronteras: aprendiendo delespíritu de supervivientes. Madrid: Médica Panmericana, 2006. MORUNO, P.; ROMERO, M. Actividades de la vida diaria. Barcelona: Masson, 2006. POLONIO, B.; DURANTE, P.; NOYA, B. Conceptos fundamentales de terapia ocupacional. Madrid:Médica Panamericana cop. 2001. ROMERO AYUSO, D.; MORUNO MIRALLES, P. Terapia Ocupacional. Teoría y técnicas. Barcelona:Masson, 2003.


http://www.amazon.com/exec/obidos/search-handle-url/ref=ntt_athr_dp_sr_1?%5Fencoding=UTF8&search-type=ss&index=books&field-author=Charles%20H.%20Christiansen%20EdD%20%20OTR%20%20OT%28C%29%20%20FAOTA



SIMÓ ALGADO, S. Réquiem por un maestro. Revista APETO. Vol. 35 Setembre (Págs. 14-30) SIMÓ ALGADO, S.; RIVERA, C. Organización del conocimiento en Terapia Ocupacional (capítol). Dins:Polonio, Durante, Noya: Conceptos fundamentales de la Terapia Ocupacional. (Págs. 20-35). Madrid:Panamericana, 2001. TOWNSEND AND WILCOCK. Enabling occupation I. CAOT. Ottawa: CAOT, 1997. TOWNSEND AND WILCOCK. Enabling occupation II: advancing an occupational therapy vision forhealth, well&being & justice trough occupation. Ottawa: CAOT, 2007. WILCOCK, ANNA. An Occupational perspective of health. Thorofare, NJ (USA): Slack, 1998. ZEMKE, R.; CLARK, F. Occupational Science. The Evolving Discipline. Philadelphia: FA Davis, 1996.


Salut Pública

Crèdits: 6.00

Segon semestre

OBJECTIUS:

Aquesta assignatura pertany a la matèria principal de Salut Pública, Educació, Gestió i Administració de Serveis.S’imparteix en la iniciació de la formació bàsica de Teràpia Ocupacional i pretén que l’estudiant conegui icomprengui les bases conceptuals de la Salut Pública i les àrees de coneixement necessàries per al seudesenvolupament i gestió.Per cursar aquesta assignatura no cal cap requisit previ.

Actualment la Salut Pública pren una posició predominant en els estudis de Fisioteràpia per la sevaimplicació per fomentar estils de vida saludables. Seguint les directrius marcades per l’OMS, elsfisioterapeutes participen en els equips multidisciplinaris d’Atenció Primària creant i executant programes depromoció de la salut i de prevenció de malalties i lesions. D’altra banda, el seu àmbit d’actuació s’estén finsal món laboral i escolar, entre altres, on aporten els seus coneixements per millorar la qualitat de vida delsdiversos grups de població.

Objectius:

Comprendre la salut com un concepte ampli i la seva implicació en l’atenció terapèutica. Comprendre la Salut Pública i les seves accions dirigides a la salut de la població Definir el Sistema Sanitari Espanyol i la seva organització, i comparar-lo amb altres models Relacionar els factors i els problemes de l’entorn amb el procés salut malaltia i l’atenció terpèutica. Reconèixer les utilitats de l’epidemiologia, la demografia i la microbiologia en Salut Pública. Identificar les accions preventives adequades als problemes de salut. Conèixer els aspectes jurídics generals relacionats amb l’atenció sanitària


Capacitat d’anàlisi i síntesi.Coneixement bàsic general.Capacitat per a la comunicació oral i escrita en la pròpia llengua nativa.Habilitat en l’ús de la informació (habilitat per comprendre i analitzar la informació de fonts diferents).Capacitat per a la resolució de problemes.Capacitat per al treball en equip.Capacitat per aprendre.Sensibilitat davant qüestions mediambientals.


Conèixer i comprendre el marc legal i administratiu vigent per a realitzar les funcions i responsabilitatspròpies del professional de Teràpia Ocupacional, utilitzant adequadament els recursos sociosanitaris i econòmics.Conèixer, avaluar, analitzar, elaborar i participar en programes d’educació i promoció de la salut dinsl’àmbit de la Teràpia Ocupacional per prevenir les disfuncions ocupacionals en general i subseqüents aafeccions mèdiques, quirúrgiques i psiquiàtriques i inadaptació social.


CONTINGUTS:

1. Mòdul: Salut i els seus Determinants. 1. Salut i malaltia. Concepte i definicions 2. Evolució i enfocaments. Procés salut-malaltia 3. Determinants del procés salut-malaltia 4. Estil de vida i biologia humana. 5. Origen, evolució i transmissió de la malaltia

2. Mòdul: Atenció Sanitària 1. Atenció de salut. Modalitats d’atenció sanitària 2. Salut Pública i Salut comunitària : conceptes i evolució. 3. Atenció Primària de Salut: filosofia i fonaments 4. Promoció de la salut. Participació Comunitària 5. Prevenció de la malaltia. Nivells. Vacunació

3. Mòdul: El Medi ambient i la Salut 1. Coneixement dels factors del medi ambient i la seva influència en la salut de la població

1. L’atmosfera, l’aigua, el sòl, i els seus contaminants. 2. Contaminació per residus sòlids (gestió dels residus sanitaris). 3. Contaminació física: per radiacions, per soroll.

2. Microbiologia bàsica 1. Característiques generals: virus, bacteris, protozous, fongs i helmints 2. Interaccions microbianes amb els humans 3. Malalties transmissibles

4. Mòdul: Estudi de les poblacions i els seus problemes de salut: 1. Mesures en Salut Pública i fonts d’informació. 2. Demografia

1. Conceptes demogràfics bàsics. 2. Estructura de la població. 3. Dinàmica de la població. 4. Tendències demogràfiques.

3. Epidemiologia 1. Conceptes i usos de l’epidemiologia 2. Mesures de freqüència de la malaltia: prevalença i incidència 3. Dissenys d’estudis epidemiològics 4. Cribratges 5. Vigilància epidemiològica

5. Mòdul: Aspectes jurídics relacionats amb la professió 1. La relació jurídica amb l’usuari. 2. Norma jurídica: concepte, vigència i publicitat 3. El dret civil: la persona humana 4. El dret penal: concepte general. Delictes sobre responsabilitat 5. Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS)

6. Mòdul: Organització i legislació sanitària 1. Sistema Sanitari i Models. 2. Sistema sanitari espanyol i Llei General de Sanitat. 3. Sistema sanitari català i Llei d’Ordenació Sanitària. Altres CCAA 4. O.M.S i altres organismes internacionals


AVALUACIÓ:

Continuada i final.

Avaluació continuada: exercicis, lectures, treballs, presentacions orals, assistència i participació aclasse (40% de la nota final de l’assignatura). Prova o proves escrita/es sobre el temari (60% de la nota final de l’assignatura).

Totes les parts cal aprovar-les de manera independent amb una puntuació igual o superior a 5 per tald’obtenir la nota final de l’assignatura.

Els criteris d’avaluació es concretaran a l’inici de l’assignatura.

BIBLIOGRAFIA:

Ashton, J.; Seymour, H. (1990), La nueva Salud Pública. Barcelona: Masson Ahlbom, A.; Nonell, S. (1987) Fundamentos de Epidemiología. Madrid: Siglo XX. Fernàndez, E. (1998), Internet i Salud Pública. Rev. Gaceta Sanitaria 1998; 12:176-181 Frías Osuna, A. (2000), Salud Pública y educación para la salud. Barcelona: Masson. Generalitat de Catalunya. (1990). Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya. Barcelona: Departament deSanitat i Seguretat Social. Hernández Aguado, I. (2005) Manual de epidemiología y salud pública para licenciaturas y diplomaturaen ciencias de la salud. Madrid: Médica Panamericana. Jenicek, M.; Cléroux, R. (1990) Epidemiologia. Principios. Técnicas. Aplicaciones. Barcelona: Salvat. Jiménez Orantes, M. (1993) Legislación / Derecho sanitario. Introducción al derecho. Barcelona: Jims. Ley General de Sanidad. BOE núm,102 pag. 15215 29/4/86) Martín Zurro, A.; Cano, J.F. (1999) Atención Primaria: conceptos, organización y práctica clínica. 4a ed.Madrid: Hancourt-Brace Piedrola Gil, i altres (1991), Medicina Preventiva y Salud Pública. 9ª ed. Barcelona: Masson-Salvat. Ministerio de Sanidat i consumo http://www.msc.es Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya http://www.gencat/salut OMS http://www.who.org

Els professors afegiran bibliografia específica i altres fonts de documentació per a cada tema.


ASSIGNATURES DE SEGON CURS

Cinesiologia i Sistema Nerviós

Crèdits: 6.00

Primer semestre

OBJECTIUS:

Objectius :

Cinesiologia: Proporcionar als alumnes els coneixements teòrics i pràctics sobre els moviments del coshumà, en base als principis biomecànics.Sistema nerviós: Adquirir els coneixements de l’anatomia, fisiologia i fisiopatologia del sistema nerviós.





CONTINGUTS:

Cinesiologia:

1. Generalitats sobre cinesiologia 1. Introducció a la biomecànica 2. Moviments articulars, accions musculars i cadenes cinètiques

2. Comportament biomecànic dels teixits corporals 1. Biomecànica del teixit ossi 2. Biomecànica del teixit articular 3. Biomecànica del teixit muscular 4. Biomecànica del teixit nerviós perifèric

3. Cinesiologia de l’extremitat superior 1. Espatlla – colze 2. Canell - mà

4. Cinesiologia de l’extremitat inferior 1. Maluc 2. Genoll 3. Turmell i peu

5. Cinesiologia de la columna vertebral


1. Columna cervical – dorsal 2. Columna lumbar

6. La postura humana 1. Anàlisi de la postura fisiològica 2. Postures patològiques

7. La marxa humana 1. Cicle de marxa 2. Marxes patològiques

Sistema nerviós:

1. Estructures protectores del sistema nerviós central 1. Crani. 2. Columna vertebral. 3. Meninges. 4. Líquid cefaloraquidi

2. Medul·la espinal 1. Anatomia microscòpica. Estructura externa 2. Anatomia microscòpica. Principals vies ascendents i descendents

3. Tronc de l’encèfal 1. Anatomia macro i microscòpica. 2. Nuclis dels parells cranials i del tronc de l’encèfal. 3. Vies nervioses

4. Cerebel 1. Anatomia macro i microscòpica. 2. Còrtex. 3. Nuclis. 4. Vies cerebel·loses

5. Cervell 1. Anatomia macro i microscòpica. 2. Còrtex cerebral. 3. Tractes cerebrals. 4. Nuclis de la base. 5. Diencèfal. 6. Sistema neuroendocrí.

6. Sistema vascular del sistema nerviós central 7. Sistema nerviós autònom o vegetatiu

1. Vies simpàtiques i parasimpàtiques. 2. Funcions autònomes. 3. Reflexos neurovegetatius.

8. Sistema nerviós perifèric 1. Estructura i organització dels nervis raquidis. 2. Plexes cervical, braquial i lumbosacre. 3. Dermatoma. 4. Miotoma

9. Vies neuronals de la visió 10. Transmissió nerviosa

1. Potencial de membrana i d’acció. 2. La sinapsis. 3. Neurotransmissors.

11. Transmissió neuromuscular. 1. Placa motora.


2. Unitat motora. 3. To muscular. 4. Arc reflex.

AVALUACIÓ:

Cinesiologia:

Avaluació continuada de les activitats dirigides, autònomes o en grups, ja siguin teòriques o pràctiques.

La nota final s’obtindrà dels següents paràmetres:

70% Examen final. 30% Seminaris

Sistema nerviós:

Examen final escrit. Avaluació continuada dels treballs personals proposats periòdicament.

BIBLIOGRAFIA:

Rodrigo C. Miralles Marrero Biomecánica clínica de las patologías del aparato locomotor. Barcelona:Masson, 2007. Rodrigo C. Miralles Marrero Biomecánica clínica del aparato locomotor. Barcelona: Masson, 1998. Michel Dufour Biomecánica funcional. Barcelona: Masson, 2006. Nordin Biomecánica básica del sistema musculoesquelético. McGraw-Hill, 2004. Viladot Voegeli, A. Lecciones básicas de biomecánica del aparato locomotor. Ed Springer, 2000. Biomecánica de la marcha normal y patológica. Instituto de Biomecánica de Valencia, 1993. Kapandji Cuadernos de fisiología articular: esquemas comentados de mecánica articular. Barcelona: Masson.

Els professors recomanaran més bibliografia en el decurs de l’assignatura.


Fisiopatologia

Crèdits: 6.00

Primer semestre

OBJECTIUS:

L’assignatura Fisiopatologia té com a objectiu principal que els estudiants adquireixin:

Coneixements més complets i aplicats sobre la Fisiologia (funcionament normal del cos humà) i laBioquímica. És imprescindible una bona base de coneixements d’estructura i funció del cos humà. Coneixements sobre els mecanismes de producció de les malalties en els diferents nivells (molecular,cel·lular, tisular, d’òrgans i sistèmic) Coneixements sobre les repercussions de les alteracions fisiològiques sobre l’organisme Coneixements sobre les manifestacions clíniques més importants que provoquen els canvisfisiopatològics sobre l’organisme. Coneixements sobre la terminologia mèdica específica.


Capacitat d’anàlisi i síntesi.Coneixement bàsic general.Capacitat de posar els fonaments en el coneixement bàsic de la professió.Capacitat per a la comunicació oral i escrita en la pròpia llengua nativa.Capacitat per a la resolució de problemes.Capacitat per aprendre.


Conèixer i comprendre el procés fisiopatològic en tots els moments del cicle vital, des de la infància a lavellesa, identificant els problemes i aspectes preventius i clínics de la persona, tant a la salut com en la malaltia.

CONTINGUTS:

Mòdul 1: Fisiopatologia general. Patologia general bàsica

1. Concepte de salut i malaltia. Terminologia. Història Clínica. 2. Adaptació, lesió i mort cel·lular. 3. Alteracions genètiques. Patogènesis de les malalties hereditàries. Alteracions congènites. 4. Neoplàsies. Biologia del càncer: transformació cel·lular i oncògens. 5. Alteracions de la temperatura corporal: Hipertèrmia, hipotèrmia i febre. 6. Resposta sistèmica a l’agressió (Reacció general al estrès): Estrès i adaptació. 7. Resposta de l’organisme a la lesió: Inflamació. Reparació cel·lular i cicatrització. 8. Malaltia infecciosa. 9. Fisiopatologia del sistema immune (I): Hipersensibilitat i al·lèrgia. Autoinmunitat. Immunodeficiència.

10. Fisiopatologia del sistema immune (II): Immunosupressió i trasplantament d’òrgans. 11. Fisiopatologia de l’envelliment.


Mòdul 2: Aparell Respiratori

1. Estructura i funció: Ventilació. Difusió. Perfusió. 2. Relacions ventilació-perfusió 3. Transport de gas a la perifèria 4. Control de la ventilació 5. Mecànica de la respiració 6. Patologia restrictiva, obstructiva i vascular. Espirometria. 7. Insuficiència respiratòria. Gasometria.

Mòdul 3: Aparell Cardiovascular

1. Fisiopatologia de la contractibilitat. Insuficiència cardíaca. Semiologia i tipus. Mecanismes decompensació i repercussions sistèmiques. Hipertròfia i dilatació.

2. Fisiopatologia de la conducció i del ritme cardíac. Arítmies. 3. Fisiopatologia valvular. Estenosis i insuficiència. Repercussions sistèmiques. 4. Fisiopatologia de la circulació coronaria. Síndromes coronaris. Epidemiologia i factors de risc. 5. Insuficiència circulatòria aguda. Xoc. Síncope. 6. Fisiopatologia de la circulació perifèrica arterial i venosa.

Mòdul 4: La sang

1. Fisiopatologia general de l’hematopoiesi. Aplassia medular. Síndrome mieloproliferatiu. Síndromemielodisplàsic.

2. Fisiopatologia dels hematies. Síndrome anèmic (hemorràgia, ferropènia i hemòlisi). Síndromepolicitèmic. Grups sanguinis. Sistema ABO i Rh. Transfusions

3. Fisiopatologia dels leucòcits. Leucocitosi i leucopènia. Síndrome leucèmic. 4. Fisiopatologia dels linfòcits i òrgans linfoides. Adenomegàlies. Esplenisme. 5. Fisiopatologia de l’hemostàsia. Alteracions de les plaquetes i de la coagulació. Trombocitosi i

trombopènia. Diatesis hemorràgica. Síndrome de hipercoagulabilidad (trombofilia). Coagulacióintravascular disseminada.

Mòdul 5: Sistema Endocrí, Metabolisme i Nutrició

1. Fisiologia hormonal. Tipus i mecanisme d’acció. Regulació hormonal. Hipo i hiperfunció. 2. Fisiopatologia de l’eix hipotàlem-hipofisari. Adenohipòfisi i neurohipòfisi. 3. Fisiopatologia de la tiroides. 4. Fisiopatologia de les glàndules suprarenals 5. Fisiopatologia de les hormones gonadals 6. Fisiopatologia del creixement. 7. Fisiopatologia de les paratiroides i del metabolisme del calci, fòsfor i magnesi. 8. Fisiopatologia del metabolisme dels glúcids: Diabetis Mellitus. 9. Fisiopatologia del metabolisme dels lípids. Hiperlipoproteinèmies.

10. Fisiopatologia del metabolisme de les proteïnes. Amiloidosi. 11. Obesitat. Síndrome metabòlic 12. Desnutrició. Anorèxia. Alteracions de les vitamines.


Mòdul 6: Aparell Digestiu:

1. Fisiopatologia de la motilitat del tub digestiu: Disfàgia. Reflux. Estrenyiment. Ileo. 2. Fisiopatologia de la secreció del tub digestiu: Hiperclorhídria. Hipergastrinèmia. 3. Fisiopatologia de la digestió i de l’absorció. Síndrome de malaabsorció. Diarrea. 4. Fisiopatologia hepatobiliar. Ictericia i colostasi. Insuficiència hepatocel·lular. Hipertensió portal 5. Fisiopatologia del pàncreas exocrí. 6. Fisiopatologia de la circulació del tub digestiu: Hemorràgia digestiva. Isquèmia mesentèrica. (Sisinio,

pag. 332)

Mòdul 7: Aparell Urinari

1. Fisiologia renal 2. Insuficiència renal aguda i crònica. 3. Alteracions de l’equilibri hidroelectrolític. 4. Alteracions de l’equilibri ácid-base. 5. Fisiopatologia de les vies urinàries i de la micció. Infecció. Obstrucció. Retenció aguda. Incontinència

Mòdul 8: Neurologia

1. Fisiopatologia del còrtex cerebral (I): Síndromes corticals funcionals: apràxia, agnòsia, afàsia, amnèsia. 2. Fisiopatologia del còrtex cerebral (II): Síndromes toopogràfics: frontal, parietal, temporal, occipital. 3. Fisiopatologia de la motilitat voluntària, to muscular i reflexos. 4. Síndrome piramidal (primera motoneurona). Síndrome de la segona motoneurona. 5. Fisiopatologia de la sensibilitat. Tacte. Dolor. Temperatura. 6. Fisiopatologia de la medul·la espinal. Síndromes medul·lars. 7. Fisiopatologia de la coordinació motora, equilibri i marxa. Síndrome cerebelós 8. Fisiopatologia dels nuclis de la base. Parkinsonisme. Síndromes hipercinètics. 9. Fisiopatologia de la consciència. Alteracions del son. Coma.

10. Fisiopatologia de les demències. 11. Estat confusional agut. Deliris 12. Síndrome epilèptic. 13. Meningisme. Hidrocefàlia. Síndrome d’hipertensió intracranial.

Mòdul 9: Aparell Locomotor

1. Fisiopatologia òssia: 1. Fisiologia òssia. Remodelació 2. Fisiopatologia del metabolisme fosfocàlcic. 3. Osteopaties metabòliques. Raquitisme i osteomalacia. Vit. D. Osteodistrofia renal. Malaltia de

Paget. 4. Osteoporosi. Hiperostosi 5. Estudi general de la infecció òssia. Fisiopatologia. Osteomielitis i osteitis. 6. Necrosi òssia avascular 7. Estudi general de les fractures. Concepte. Etiologia. Mecanismes de producció. Reparació i fases.

Clínica general. 8. Pseudoartrosi.

2. Fisiopatologia articular 1. Fisiologia articular


2. Artropaties inflamatories. Artritis i poliartritis 3. Artropaties degeneratives. Artrosi 4. Alteracions de la mobilitat. Rigidesa i laxitud. Luxació i subluxació

3. Fisiopatologia del múscul estriat esquelètic 1. Fisiologia del múscul esquelètic. 2. Manifestacions de lesió muscular: debilitat, miàlgia, alteracions de la massa muscular

(atrofia-hipertrofia) 3. Alteracions de la contracció muscular: distonia, tetània, miotonia, rampes. 4. Miopaties inflamatòries. 5. Rabdomiòlisi.

AVALUACIÓ:

Avaluació continuada de les activitats realitzades en els diferents mòduls, ja siguin teòriques opràctiques. Realització de treballs. Prova final (preguntes tipus test i preguntes curtes)

La nota final s’obtindrà dels següents paràmetres.

70 % Examen final 30 % Avaluació continuada de les activitats dirigides i autònomes Assistència a classe

BIBLIOGRAFIA:

Porth, C.M. (2006). Fisiopatología. 7ª ed. Madrid: Panamericana. Pérez Arellano, J.L. (2006). Manual de Patología General. Sisinio de Castro. 6ª ed. Barcelona: Masson. Laso, F.J. (2004). Patología general. Barcelona: Masson. García-Conde, J. (2003) Patología general. Semiologia clinica y fisiopatologia. 2ª ed. Madrid: McGrawHill. West, J.B. (2008). Fisiopatología Pulmonar. 7ª ed. Lippincott Williams & Wilkins. Müller-Sterl, W. (2008). Bioquímica. Fundamentos para Medicina y Ciencias de la Vida. Barcelona:Reverté, 2008. Nguyen, S.H. (2007). Manual de anatomía y fisiología humana. Madrid: DAE. Moore, K.L. (2009). Fundamentos de anatomía: com orientación clínica. Madrid: Wolters Kluwer. Thibodeau, G.A. (2007). Anatomía y fisiología. 6ª ed. Madrid: Elsevier. Tortosa, G.J. (2006). Principios de anatomía y fisiología. 11ª ed. Mèxic: Médica Panamericana. Guyton, A.C. (2006). Tratado de fisiología médica. 11ª ed. Madrid: Elsevier.


Fonaments de la Professió III

Crèdits: 6.00

Primer semestre

OBJECTIUS:

Aquesta assignatura pertany a la matèria específica de Teràpia Ocupacional (TO). A Fonaments de la professió III es pretén que l’estudiant comprengui el procés d’intervenció des de TO, aixícom els coneixements relacionats amb els marcs de referència, necessaris per poder interpretar elsprocessos de funció-disfunció ocupacional.Per al correcte desenvolupament d’aquesta assignatura es recomana haver cursat les assignatures deFonaments de la Professió I i Fonaments de la Professió II i estar cursant l’assignatura de Neuropsicologia.En el cas que l’estudiant no cursi l’assignatura Neuropsicologia, la professora recomanarà la bibliografianecessària per poder assolir les competències de l’assignatura Fonaments de la professió III.

Objectius:

Comprendre i interpretar les bases fonamentals del procés d’intervenció des de Teràpia Ocupacional. Conèixer els principals marcs de referència que s’utilitzen en Teràpia Ocupacional. Diferenciar supòsits, postulats i conceptes, que proporcionen els marcs de referència, així com elsdiferents abordatges i eines pràctiques (mètodes/o instruments d’avaluació i estratègies d’intervenció) Seleccionar el/s marcs de referència per reconèixer i interpretar els processos de funció-disfuncióocupacional al llarg del cicle vital. Analitzar les ocupacions i l’activitat des dels diferents marc de referència.


Reconèixer les situacions de risc vital i saber executar maniobres de suport vital bàsic i avançat.Capacitat d’anàlisi i síntesi.Capacitat de posar els fonaments en el coneixement bàsic de la professió.Capacitat per a la comunicació oral i escrita en la pròpia llengua nativa.Habilitats per a la crítica i autocrítica.Capacitat per a l’ús d’habilitats interpersonals.Capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica.


Conèixer i comprendre els antecedents històrics, fonaments teòrics i principis metodològics: aspectesfilosòfics, marcs de referència teòrics, models, tècniques, avaluacions i valoracions de TeràpiaOcupacional necessaris per reconèixer i interpretar els processos de funció-disfunció ocupacional.Comprendre les diferents teories del funcionament, autonomia personal, adaptació funcional de/al’entorn, així com els models d’intervenció en Teràpia Ocupacional, transferint-les a la pràcticaprofessional quotidiana.Conèixer i comprendre els coneixements de Teràpia Ocupacional per a la integració de l’individu en elseu entorn al llarg del cicle vital.Utilitzar el potencial terapèutic de l’ocupació a través de l’anàlisi i síntesi de l’ocupació i activitat.Preparar, mantenir i revisar la documentació dels processos de teràpia ocupacional.


CONTINGUTS:

1. El procés d’intervenció des de Teràpia Ocupacional. 1. Procés d’intervenció genèric i procés d’intervenció propi de TO. 2. La documentació en Teràpia Ocupacional.

2. Marcs de referència. 1. Conceptes fonamentals. 2. Eines de valoració. 3. Principis de tractament.

AVALUACIÓ:

Avaluació de procés:

Seguiment del procés d’aprenentatge de cada estudiant i de cada grup de treball a partir de les tutories.

Avaluació de resultats:L’avaluació dels resultats de l’assignatura es farà a partir dels següents elements:

Realització de treballs escrits (modalitat individual i grupal), exposicions i realització d’un treball grupaltransversal amb l’assignatura de Neuropsicologia. Realització d’una prova final sobre els continguts del programa.

L’assignatura té una única convocatòria oficial. La nota final de l’assignatura es calcula a partir delssegüents aspectes:

Treballs escrits: 50% Prova final: 50% Total: 100%

Per aprovar l’assignatura cal aprovar cadascun dels apartats.

En el Pla de Treball es concretaran els terminis i les possibilitats de recuperació dels treballs escrits dins elquadrimestre en el qual s’imparteix l’assignatura. La recuperació de la prova final es farà durant el períodede activitats de recuperació. Si després de les activitats de recuperació hi ha algun apartat no superat,l’assignatura queda pendent per al proper curs acadèmic.

BIBLIOGRAFIA:

Banyard, P.; Cassells, A.; Green, P.; Hartiand, J.; Hayes, N.; Reddy, P. (1995). Introducción a losprocesos cognitivos. Barcelona: Ariel. Blesedell, E.; Cohn E.; Boyt Schell B.A. (2009) Willard & Spackman’s Occupational Therapy. 11a ed.Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins. Calais-Germain, B. (2007). Anatomía para el movimiento. Barcelona: Los Libros de la Liebre de Marzo. Crepau, E.; Cohn, E.; Schel, B.; Willard, H. (2005). Terapia ocupacional. Madrid: Médica Panamericana. Daniels, L.; Worthingam, C. (1982). Pruebas musculares funcionales. Mèxic: Interamericana. 4a edición. Durante, P.; Pedro, P. (1998) Terapia ocupacional en geriatría: principios y práctica. Barcelona:Masson. Durante, P. i altres. (1998) Terapia ocupacional en salud mental: principios y práctica. Barcelona:Masson. García–Margallo, P. i altres. (2005) El análisis y la adaptación de la actividad en terapia ocupacional.Madrid: Aytona. Grieve, J. (2009) Neuropsicología para terapeutas ocupacionales: cognición en el desempeño ocupación. Buenos Aires: Panamericana.


Hagerdorn, R. (1995) Occupational Therapy: Perspectives and processes. NY: Churchill Livingstone. Hopkins, H. L.; Smith, H. D. (1998) Terapia Ocupacional. Madrid: Editorial Médica Panamericana. Kendall, F.P. (198). Músculos, pruebas y funciones. Barcelona: Jims. Kapanji, I.A. (1982). Cuadernos de fisiología articular. Barcelona: Toray-Masson Kielhofner, G. (2006) Fundamentos conceptuales de la Terapia Ocupacional. 3a ed. Buenos Aires:Médica Panamericana. Romero Ayuso, D.; Moruno Miralles, P. (2003) Terapia Ocupacional. Teoría y técnicas. Barcelona:Masson. Paeth Rohlfs, B. (2000) Experiencias con el concepto bobath : fundamentos, tratamiento, casos. Madrid: Médica Panamericana Polonio B.; Durante, P.; Noya, B. (2001) Conceptos fundamentales de terapia ocupacional. Madrid:Médica Panamericana. Polonio, B. (2003) Terapia ocupacional en discapacitados físicos. Teoría y práctica. Madrid: EditorialMédica Panamericana. Trombly, C.A. (1995) Terapia ocupacional para enfermos incapacitados físicamente. Mèxic: La PrensaMédica Mexicana. Turner, A., Foster, M.; Sybil, E. (2003) Terapia ocupacional y disfunción física principios, técnicas y práctica. Madrid: Elsevier Science cop.

Es recomanarà bibliografia específica i complementària per als diferents temes de l’assignatura.


Neuropsicologia

Crèdits: 3.00

Primer semestre

OBJECTIUS:

Aquesta assignatura pertany a la matèria Afeccions Mèdiques, Quirúrgiques i Psiquiàtriques. A Neuropsicologia es pretén que l’estudiant comprengui com les estructures i funcions del sistema nervióscentral és relacionen amb els processos cognitius i conductuals de les persones i, també, que adquireixinels coneixements bàsics per poder entendre i interpretar les alteracions neuropsicològiques.Per al correcte desenvolupament d’aquesta assignatura es recomana haver cursat prèviament l’assignaturaPsicologia evolutiva i de la salut i estar cursant l’assignatura de Fonaments de la Professió III.

Objectius:

Conèixer els fonaments teòrics de la Neuropsicologia. Delimitar el model funcional de les funcions cognitives, així com les seves bases anatòmiques. Conèixer els principals processos neuropsicològics, identificant les línies d’investigació de majorrellevància de cadascun d’ells. Conèixer els principals trastorns neurològics que poden produir una alteració en el comportament i/o enles funcions mentals superiors. Identificar els principis bàsics de l’avaluació neuropsicològica i les eines més utilitzades en aquestcamp.


Capacitat d’anàlisi i síntesi.Coneixement bàsic general.


Conèixer i comprendre els coneixements de Pedagogia, Psicologia i Psicopatologia aplicables a l’ésserhumà en tots els moments del cicle vital, de manera que capacitin per avaluar, sintetitzar i aplicartractaments de Teràpia Ocupacional.Sintetitzar i aplicar coneixements rellevants de ciències biològiques, mèdiques, humanes,pedagògiques, psicològiques, socials, tecnològiques i ocupacionals, juntament amb les teories del’ocupació i participació.

CONTINGUTS:

1. Introducció a la neuropsicologia. 2. Organització i funcionament cerebral. 3. Processos neuropsicològics.

1. Percepció visual bàsica. 2. Percepció espacial. 3. Atenció. 4. Memòria. 5. Llenguatge. 6. El moviment voluntari, les pràxies.


7. Neuropsicologia del lòbul frontal. 4. Avaluació neuropsicològica.

AVALUACIÓ:




Realització mapes conceptuals. Treball en grup: treball transversal amb l’assignatura de Fonaments de la Professió III on als estudiantsrelacionaren els conceptes de Neuropsicologia amb el marc de referència cognitiu-perceptual. Participació en un fòrum del Campus Virtual.

La nota final de l’assignatura es calcularà a partir dels següents aspectes:

- Realització de mapes conceptuals: 30%

- Treball de grup: 50%

- Participació fòrum: 20%

Total: 100%


En el cas que l’estudiant no cursi l’assignatura de Fonaments de la Professió III, l’avaluació dels resultats del’assignatura es farà a partir dels següents elements:

Realització de mapes conceptuals Treball individual.

La nota final de l’assignatura es calcularà a partir dels següents aspectes:

- Realització de mapes conceptuals: 30%

- Treball individual: 70%

Total: 100%

En el Pla de Treball es concretaran els terminis i les possibilitats de recuperació dels treballs dins elquadrimestre en el qual s’imparteix l’assignatura. Si després de les activitats de recuperació hi ha algunapartat no superat, l’assignatura queda pendent per al proper curs acadèmic.

BIBLIOGRAFIA:

Grieve, J. (2009). Neuropsicología para terapeutas ocupacionales: cognición en el desempeño ocupación. Buenos Aires: Panamericana. Grieve, J. (1995). Neuropsicología: evaluación de la percepción y la cognición. Buenos Aires:Panamericana. Junqué, C. (1998). Traumatismos craneoencefálicos: un enfoque desde la neuropsicología y la


logopedia: guía práctica para profesionales y familiares. Barcelona: Masson. Junqué, C.; Barroso, J. (1994). Neuropsicología. Madrid: Síntesis. Muñoz Marrón, E.; Blázquez Alisente, J.L. (2009). Estimulación cognitiva y rehabilitación neuropsicológica. Barcelona: UOC. Peña-Casanova, J. (2007). Neurología de la conducta y neuropsicología. Madrid: MédicaPanamericana. Peña-Casanova, J., Gramunt, N. i Gich, J. (2004). Test neuropsicológicos: fundamentos para unaneuropsicología clínica basada en evidencias. Barcelona: Masson.

Es recomanarà bibliografia i webgrafies específiques i complementàries per als diferents temes de l’assignatura.


Psicologia Social

Crèdits: 6.00

Primer semestre

OBJECTIUS:

Són objectius de l’assignatura:

Donar eines per tal d’entendre els fonaments del comportament humà com a ésser social Introduir els conceptes que permetin entendre la realitat quotidiana com un esdeveniment complexconstituït per fenòmens psicosocials, apreciant la diversitat i multiculturalitat Tenir una comprensió global de les relacions entre la psicologia social i altres disciplines socials Conèixer les diferents teories dins del camp de la psicologia social dels grups i la seva constitució


Capacitat d’anàlisi i síntesi.Capacitat per a la comunicació oral i escrita en la pròpia llengua nativa.Habilitat en l’ús de la informació (habilitat per comprendre i analitzar la informació de fonts diferents).Capacitat per a la resolució de problemes.Apreciació de la diversitat i multiculturalitat.


Conèixer, avaluar, analitzar, elaborar i participar en programes d’educació i promoció de la salut dinsl’àmbit de la Teràpia Ocupacional per prevenir les disfuncions ocupacionals en general i subseqüents aafeccions mèdiques, quirúrgiques i psiquiàtriques i inadaptació social.

CONTINGUTS:

1. Introducció a la psicologia social1. Lobjecte destudi de la psicologia social i el seu àmbit daplicació 2. Diferents orientacions teòriques 3. El subjecte com esser social

2. Lhome com esser social1. La psicologia social envers la psicologia individual 2. Lordre biològic versus lordre simbòlic en làmbit de la psicologia social 3. La psicoanàlisi i la construcció del subjecte social:realitat psíquica i realitat social

3. El procés de socialització1. La constitució del vincle social. 2. El concepte dalteritat 3. Els processos de socialització

4. Identitat individual- Identitat col·lectiva1. El concepte didentitat 2. La construcció de la identitat col·lectiva

5. Psicologia de grups i organitzacions


1. Diferents enfocaments de la dinàmica grupal 2. Tipologia de grups 3. Introducció al concepte dorganització

AVALUACIÓ:

El sistema davaluació daquesta assignatura consistirà en lavaluació continuada de les activitats presencials,dirigides i autònomes i duna prova final.

Els resultats del procés ensenyament-aprenentatge es valorarà mitjançant les següents proves davaluació:a) prova escrita, b) exercicis pràctics, c) treballs individuals o en grup

Lavaluació continuada de les activitats presencials, dirigides i autònomes (assistència, participació activa,exercicis pràctics, treballs individuals o grupals) tindrà una ponderació del 70 % de la qualificació final de laassignatura, i lavaluació final, mitjançant una prova escrita tindrà una ponderació del 30 % de la qualificaciófinal de lassignatura.

BIBLIOGRAFIA:

Bàsica:

AA.VV. (1996) El grupo como experiencia de formación Barcelona EUB Deusth,m i Krauss, R 1980 Teorías en psicologia social. Buenos Aires. Paidos Freud, S 1921 Psicología de las masas y análisis del yo – Buenos Aires Amorrortu Editores Ibáñez, T 1994- Psicologia social Construccionista Universidad de Guadalajara Pichon-Rivière, E 1985 El proceso grupal Del psicoanàlisis a la psicología social (1) Buenos Aires - Ediciones Nueva Visión Todorov, T 2008 El miedo a los bárbaros Barcelona Galaxia Gutenberg Círculo de Lectores –

Complementària:

Torregrosa, J; Crespo ,E (comp) 1984 Estudios básicos de Psicologia Social, Hora Barcelona Ubieto, J.R. (2009) El trabajo en red : Usos posibles en Educación, Salud Mental y Servicios Sociales.Barcelona: Gedisa

Al començament de cada unitat temàtica l’alumne disposarà de les referències bibliogràfiques complertes


Tècniques Ortèsiques i Adaptacions Funcionals

Crèdits: 3.00

Primer semestre

OBJECTIUS:

Aquesta assignatura pertany a la matèria Independència Funcional en Teràpia Ocupacional.En aquesta assignatura (Tècniques Ortèsiques i Adaptacions Funcionals) es pretén que l’estudiantadquireixi els coneixements teòrics i pràctics necessaris per a l’elaboració i l’avaluació de les ortesis iadaptacions funcionals, aplicant els principis per al seu disseny, elaboració i avaluació, tenint en compte lapatologia i les necessitats ocupacionals dels usuaris.Per al correcte desenvolupament d’aquesta assignatura es recomana haver cursat prèviament lesassignatures Estudi del Cos Humà I i II.

Objectius:

Conèixer els conceptes teòrics fonamentals per a la prescripció i el disseny d’adaptacions funcionals iortesis de l’extremitat superior. Sintetitzar i aplicar el coneixement rellevant de les tècniques ortèsiques per tal de seleccionar les ortesisadequades segons la patologia i les necessitats ocupacionals de les persones. Sintetitzar i aplicar el coneixement rellevant de les adaptacions funcionals per a seleccionar lesadaptacions adequades a les necessitats ocupacionals de les persones. Adquirir les habilitats i les destreses necessàries per a l’elaboració del disseny i la confecció de lesfèrules i de les adaptacions funcionals. Promoure la reflexió crítica sobre la relació entre l’ús de les adaptacions funcionals i les ortesis; eldesenvolupament ocupacional i els rols socials


Capacitat d’anàlisi i síntesi.Capacitat de posar els fonaments en el coneixement bàsic de la professió.Capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica.Capacitat per generar noves idees.


Aplicar l’activitat significativa, l’estudi ergonòmic, les noves tecnologies i la tecnologia assistent enTeràpia Ocupacional en el cicle vital.

CONTINGUTS:

1. Adaptacions terapèutiques. 1. Principis bàsics. 2. Disseny i realització d’adaptacions.

2. Ortesis per a tronc i extremitats inferiors. 3. Ortesis per a extremitats superiors (EESS).

1. Definició. Descripció històrica de l’evolució de les ortesis de les EESS. 2. Classificació. 3. Principis bàsics per a la realització d’una ortesi de les EESS.


4. Reconeixement i experimentació amb els materials més freqüents. 5. Descripció de les patologies més freqüents que requereixen intervenció ortèsica. 6. Disseny i realització de diferents tipus d’ortesis.

AVALUACIÓ:


Seguiment del procés d’aprenentatge de cada estudiant a partir de l’assistència, interès i participació enles classes i mitjançant les tutories.


Disseny, realització d’una adaptació funcional. Presentació. Disseny i realització de diferents ortesis de les EESS. Realització d’una prova oral sobre els temes II i III del programa.

L’assignatura té una única convocatòria oficial. La nota final de l’assignatura es calcula a partir delssegüents aspectes:Realització adaptació funcional: 30%Realització d’ortesis: 20%Prova oral: 50%Total: 100%


En el Pla de Treball es concretaran els terminis i les possibilitats de recuperació de la part pràctica dins elquadrimestre en el qual s’imparteix l’assignatura. La recuperació de la prova oral es farà durant el períodede activitats de recuperació. Si després de les activitats de recuperació hi ha algun apartat no superat,l’assignatura queda pendent per al proper curs acadèmic.

BIBLIOGRAFIA:

Chapinal Jiménez, A. (2002). Rehabilitación de las manos con artritis y artrosis en terapia ocupacional.Barcelona: Masson cop. Crepau, E.; Cohn E.; Schel, B.; Willard, H. (2005). Terapia ocupacional. Madrid: Médica Panamericana. Kapandji, A.L. (1999). Fisiologia articular. Miembro superior. 5a ed. Madrid: Editorial MédicaPanamericana. Polonio López, B. (2003). Terapia ocupacional en discapacitados físicos. Teoría y práctica. Madrid:Editorial Médica Panamericana. Tubiana, R. (1992). La mano. Anatomía funcional y exploración clínica. Barcelona: Masson, Turner, A.; Foster, M.; Johnson, S. (2003). Terapia Ocupacional y disfunción física. Madrid: ElsevierSciencie, Viladot, R.; Cotti, O.; Clavell, S. (1992). Ortesis y prótesis del aparato locomotor. Barcelona: Masson.

Es recomanarà bibliografia específica i complementària per als diferents temes de l’assignatura.


Anglès per a les Ciències de la Salut

Crèdits: 6.00

Segon semestre

OBJECTIUS:

Lassignatura Anglès per a Ciències de la Salut és una assignatura instrumental que permet als alumnesdesenvolupar les habilitats de producció i comprensió de textos orals i escrits en llengua anglesa dins duncontext de ciències de la salut i de terapia ocupacional. Els objectius específics daquesta assignatura són:

Promoure lautonomia de lalumne per llegir, escriure i entendre textos especialitzats en ciències de lasalut i teràpia ocupacional. Desenvolupar estratègies de comprensió lectora de textos. Desenvolupar estratègies dexpressió escrita de textos. Comprendre i desenvolupar presentacions orals acadèmiques. Conèixer i utilitzar les estructures gramaticals, vocabulari i expressions del camp semàntic de lesciències de la salut i de teràpia ocupacional.

Per tal d’assolir aquest objectius es revisen estructures gramaticals, es treballa les habilitats de comunicacióescrita i oral i es tracta el vocabulari específic de ciències de la salut.


Conèixer la terminologia científica en un altre idioma.Comprendre i interpretar fonts d’informació, orals i escrites, especialitzades en Ciències de la Salut, enuna segona llengua.Capacitat d’anàlisi i síntesi.Coneixement bàsic general.Coneixement d’una segona llengua.Habilitat per treballar en un context internacional.Capacitat per aprendre.

CONTINGUTS:

Bloc 1:

1. Vocabulary: Technical Health Words. Lay Terms. Abbreviations and Acronyms. 2. Pronunciation and Stress Guidelines. Using Dictionaries. 3. Language in Use Review: Passive and Active Voice, Relative Clauses, Conditional Structures,

Reported Speech, Questions and Linking Words.

Bloc 2:

1. Working as Part of a Health Care Team 2. Health and Illness 3. The Human Body 4. Taking a Patient History: Anamnesis, Taking Obs 5. Pain description, Assessment and Treatment. 6. ADLS ( Activities of Daily Living)


Bloc 3:

1. Understanding Charts and Written Documents: Patients Notes, Referral Forms, etc. 2. Research Articles, Abstracts and Presentations 3. Case Presentations

AVALUACIÓ:

Avaluació continuada de les activitats realitzades per lestudiant a través de:

Lassistència i participació en les sessions (10% de la nota de lassignatura)

Treball personal (30% de la nota de lassignatura): Producció de treballs escrits daprofundiment i lapresentació oral de temes relacionat amb teràpia ocupacional. (Els treballs presentats han de ser inèditsi elaborats pel propi alumne/a.)

Proves de comprensió lectora i anàlisi darticles de ciències de la salut. (15% de la nota de lassignatura)

Proves de comprensió i comunicació oral (15% de la nota de lassignatura)

Proves per avaluar els continguts dels blocs 1, 2,3 (30% de la nota final de lassignatura) Hi haurà duesproves durant el semestre que anomenarem In-Course Exam 1 & 2.

La qualificació final de lassignatura és la mitjana de les notes obtingudes en les accions davaluació. Calaprovar obligatòriament les proves dels continguts dels blocs 1,2,3 (30% de la nota global de lassignatura)amb un 5 per fer mitjana amb la resta de les notes obtingues en les altres activitats davaluació.

Al final del quadrimestre hi haurà una sessió de recuperació dels continguts (In-Course 1 & 2) (30% de lanota de lassignatura) i també de la comprensió lectora i anàlisi darticles de ciències de la salut (15% de lanota de lassignatura)

BIBLIOGRAFIA:

Obligatòria:

Dossiers de curs

Recomanada:

Bailey, S. (2006). Academic writing. A handbook for international students. Londres: Routledge. McCarthy, M., & O’Dell, F. (2008). Academic vocabulary in use. Cambridge: Cambridge UniversityPress. Philpot, S., & Curnick, L. (2007). New Headway. Academic skills. Level 3. Oxford: Oxford UniversityPress. Powell, M. ( 2010) Presenting in English. London. Heinle/ELT. Terry, M., & Wilson, J. (2004). Focus on academic skills. London : Pearson Longman.

Gramàtiques:

Fuchs, M & Bonner, M. ( 2001) Grammar Express for self-study and classroom us. London: Longman Murphy, R. (2004). English grammar in use. Intermediate. Cambridge: Cambridge University Press.

Diccionaris:

Cambridge Word Selector Anglès-Català (Paperback) ( 1995) Cambridge: Cambridge University Press. Diccionaris monolingües.


Antropometria i Ergonomia

Crèdits: 3.00

Segon semestre

OBJECTIUS:

Aquesta assignatura pertany a la matèria Independència Funcional en Teràpia Ocupacional (TO).Es pretén que l’estudiant adquireixi els coneixements bàsics en relació a l’ergonomia i l’antropometriaaplicada a les transferències i les maniobres de manutenció de pacients en les posicions de decúbit,sedestació i marxa, i a la utilització i selecció d’ajudes tècniques.Per al correcte desenvolupament d’aquesta assignatura es recomana haver cursat prèviament l’assignaturaCinesiologia i Sistema Nerviós.

Objectius:

Conèixer els fonaments teòrics de l’ergonomia i l’antropometria aplicada a les transferències i lesmaniobres de manutenció de pacients. Conèixer el principis bàsics de les tècniques de transferències i les maniobres de manutenció depacients. Conèixer l’anàlisi de l’estàtica en bipedestació, la marxa normal i introducció a la marxa patològica. Conèixer les principals ajudes tècniques per a les transferències, les maniobres manutenció i la marxa. Adquirir les habilitats i les destreses necessàries per a les transferències i les maniobres de manutencióde pacients en les posicions de decúbit, sedestació, bipedestació i la marxa, amb i sense ajudes tècniques.


Capacitat d’anàlisi i síntesi.Capacitat de posar els fonaments en el coneixement bàsic de la professió.Capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica.



CONTINGUTS:

TEMA 1:

1. Introducció als conceptes bàsics d’ergonomia i antropometria. 2. Transferències i maniobres de manutenció de les posicions de decúbit.

1. Transferències de decúbits. 2. Redreçament vertical i horitzontal.

3. Transferències de la posició de sedestació. 1. Transferència de sedestació a bipedestació. 2. Transferència de sedestació a sedestació. 3. Redreçament en sedestació.


4. Ajudes tècniques.

TEMA 2:

1. Bipedestació i marxa. 1. Postura estàtica en bipedestació. 2. Marxa normal. 3. Introducció a la marxa patològica. 4. Ajudes tècniques bàsiques per la marxa

AVALUACIÓ:



Avaluació de resultats:L’avaluació dels resultats d’aprenentatge de l’assignatura es farà de manera continuada a partir delssegüents elements:

Assistència i participació en les classes. (40%) Lliuraments de treballs escrits. (20%) Realització d’una prova final. (40%)


Al ser una assignatura eminentement pràctica, l’assistència a les classes és obligatòria. (80%d’assistència). Els treballs no realitzats o no presentats en el termini previst equivaldran a un suspens i no es podranlliurar posteriorment.

L’estudiant que no superi la valoració continuada o que no hagi complert algun dels requisits establerts perl’avaluació podrà presentar-se a un examen final i a una prova pràctica de tots els blocs de l’assignatura.La nota final serà: 50% examen teòric i un 50% prova pràctica.

Si després de la realització de la prova final alguna part no queda superada, l’assignatura queda pendent d’aprovar.

BIBLIOGRAFIA:

Abric, M.; Dotte, P. (2003-2004). Gestos y activación para las personas mayores: ergomotricidad yatención gerontológica. Barcelona: Masson. Cabañas Armesilla, M.D.; Esparza, F. (2009). Compendio de cineantropometria. Madrid: CTO. Dotte, P. (1999). Método de manutención manual de los enfermos. Barcelona: Springer Verlag Ibérica. Dotte, P. (2010). Métodos de movilización de los pacientes. Ergomotricidad en el ámbito asistencial.Barcelona: Masson. Encyclopédie médico-chirurgicale, ECM. (2000) Aparato locomotor. (Español ed.). Paris: Éditions


scientifiques et médicales Elsevier. Fundación Mafre (1995). Manual de Ergonomía. Madrid: Mafre. Garrido Chamorro, R. (2005). Manual de antropometría. Sevilla: Wanceulen. Plas, F.; Viel, E.; Blanc, Y. (1984). La marcha humana: Cinesiología dinàmica, biomecánica y patomecánica. Barcelona: Masson. Tortosa, L. (1997). Ergonomía y discapacidad. Madrid: Instituto de Migraciones y Servicios Sociales. Viel, E.; Asencio, G. (2002). La marcha humana, la carrera y el salto: Biomecánica, exploraciones,normas y alteraciones. Barcelona: Masson.


Elaboració de Projectes I

Crèdits: 3.00

Segon semestre

OBJECTIUS:

L’assignatura pertany a la matèria Desenvolupament professional i innovació i dóna a conèixer elscontinguts bàsics per al desenvolupament de la pràctica clínica basada en l’evidència. És una portad’entrada al coneixement científic a partir del dubte i de l’esperit crític, elements imprescindibles per al’aprenentatge de la presa de decisions. És una iniciació al món de la ciència i a la creació de coneixement ique ha de servir per ajudar l’estudiant a donar resposta a les preguntes que li sorgiran en la pràctica clínicatant pel que fa a l’aplicació del coneixement existent, com pel que fa a la creació de nous coneixements apartir de plantejar projectes.

Els objectius de l’assignatura d’elaboració de projectes pretenen que l’estudiant:

Conegui les etapes del mètode científic i la seva aplicació en la teràpia ocupacional. Utilitzi les fonts d’informació més importants i les principals bases de dades en l’àmbit de la salut davantd’una necessitat informativa. Identifiqui l’estructura i el contingut d’un original en una publicació científica i dels diversos formats depublicació. Interpreti els resultats de les publicacions científiques i els utilitzi davant una pregunta donant unaresposta basada en les evidències científiques trobades. Conegui i identifiqui els principals dissenys d’estudis quantitatius en l’àmbit de les cures de salut. S’iniciï en el coneixement i la elaboració d’instruments de mesura que siguin vàlids i fiables: els tests,les enquestes i qüestionaris en l’àmbit de la salut.


Comprendre el mètode científic a través de programes de recerca bàsica i aplicada, utilitzant tant lametodologia qualitativa com quantitativa aplicada a la Teràpia Ocupacional i respectant els aspectes ètics.Capacitat d’anàlisi i síntesi.Capacitat per organitzar i planificar.Capacitat de posar els fonaments en el coneixement bàsic de la professió.Capacitat per a la comunicació oral i escrita en la pròpia llengua nativa.Habilitat en l’ús de la informació (habilitat per comprendre i analitzar la informació de fonts diferents).Habilitats per a la crítica i autocrítica.Capacitat per al treball en equip.Capacitat per actuar d’acord amb un compromís ètic.Capacitat per generar noves idees.Habilitat per treballar amb autonomia.


Realitzar i defensar arguments lògics i raonats relacionats amb l’ocupació humana i la Teràpia Ocupacional.Desenvolupar el coneixement de l’ocupació i pràctica de Teràpia Ocupacional.


CONTINGUTS:

Mòdul 0. Consideracions generals de la recerca en les ciències de la salut.

1. Importància de la recerca en les ciències de la salut. 2. Avaluació prèvia i experiències en recerca dels alumnes. 3. Inversió en recerca, en el nostre país. 4. Finançament de la recerca. 5. Els condicionants per poder fer recerca de qualitat. 6. El treball cooperatiu interdisciplinari.

Mòdul 1. Aplicació del mètode científic.

1. L’origen del coneixement. 2. El mètode científic. Aplicació en la teràpia ocupacional.3. Esquema general per l’elaboració de treballs d’investigació.

Mòdul 2. El problema origen.

1. Origen, identificació i valoració de dubtes susceptibles de constituir un problema de recerca. 2. Estratègies per la formulació d’un problema de recerca.

Mòdul 3 La revisió bibliogràfica i documental.

1. Planificació de la cerca documental. El mapa de cerca. El llenguatge. 2. Tipologia de documents i fonts de documentació. 3. La cerca a les biblioteques. 4. Estratègies de cerca a Internet. 5. La cerca en Bases de dades (BBDD) en ciències de la salut. 6. Organització i selecció dels documents. 7. Bases per a la lectura crítica de la literatura. Síntesi i resum de la informació. 8. La presa de decisions basada en l’ evidència científica.

Mòdul 4 Objectius, hipòtesis i variables.

1. Objectius. Generals i específics. 2. Formulació i tipus d’hipòtesi. 3. La definició i mesura de les variables.

Mòdul 5 Mètodes quantitatius de recollida d’informació:

1. L’observació sistemàtica. 2. Elaboració d’enquestes i qüestionaris en l’àmbit de la salut. 3. Característiques i qualitat en la confecció i utilització d’instruments de mesura. Validesa (de contingut,

de correlació de criteri) i fiabilitat (estabilitat, homogeneïtat, equivalència). Precisió i exactitud. 4. Escales de mesura en ciències de la salut.

Mòdul 6 Dissenys d’estudi.

1. Disseny general de la recerca en salut: dissenys quantitatius i qualitatius. 2. Tipus de dissenys d’estudi de tipus quantitatiu en l’àmbit de les cures de salut.

Mòdul 7 El mostreig.

1. Les persones d’estudi. Població i mostra. 2. Teoria del mostreig. 3. Modalitats de mostreig. 4. Mida de la mostra.


AVALUACIÓ:

Sistemes d’Avaluació

Avaluació

contínua

Recuperació

(Juny)a) Grup (30%).

Si no ha estat possible realitzar-les en grup,s’hauran de presentar individuals.

Forma de recuperar

o Treballs i activitats realitzades en grup: § Activitats diverses AC2 S’alliberen

amb un 5

Tornar a presentar l’activitat segons lesindicacions de la correcció i tutoria

b) Individual (70%). o Cerca bibliogràfica en relació a unapregunta o dubte clínic i respostaargumentada, basada en la evidència. (40%)

AC3 S’allibera ambun 5

Millorar la mateixa activitat seguint lesrecomanacions de la revisió delprofessor i tutoria

o Prova test de coneixements 1. (15%) AC4 S’allibera ambun 5

Presentar-se a la prova test el diad’examen de l’assignatura que figuraen el calendari oficial

o Prova test de coneixements 2. (15%) AC5 S’allibera ambun 5

Presentar-se a la prova test el diad’examen de l’assignatura que figuraen el calendari oficial

NOTA FINAL

En l’avaluació contínua cal que totes les proves tinguin una puntuació mínima de 5 punts. Totes lesproves amb puntuació inferior a 5 s’han de recuperar obligatòriament.

La nota final es calcula fent la mitjana ponderada de totes les valoracions AC.

Si s’ha de recuperar alguna prova:

Les recuperacions de les activitats AC2 i AC3 es basen en millorar la mateixa activitat seguint lesindicacions del professor. Aquesta nota com a màxim podrà pujar el 50% del que manca per arribar a 10punts: un alumne que obtingui un 2 com a màxim pot obtenir un 6. Si algú vol obtenir una nota més altaaleshores hi ha una segona opció i que consisteix en iniciar un nou treball ( no podrà estar basat amb elmateix que s’ha presentat)

Les activitats proposades també es poden veure modificades segons la dinàmica i les circumstàncies decada grup classe.

BIBLIOGRAFIA:

Álvarez Cáceres, R. (1996). El método científico en ciencias de la salud. Madrid: Díaz de Santos. Argimon Pallàs, J.M.; Jiménez Villa, J. (1991) Métodos de investigación aplicados a la atención primaria. Barcelona: Doyma. Badia, X.; Alonso, J. (2007) La medida de la salud. Guía de escalas de medición en español. Barcelona:Tecnología y Ediciones del Conocimiento. Bowling, A. (1994). La medida de la salud. Barcelona: Masson.


Burns, N.; Grove, S. (2004). Investigación en enfermería. (3ª ed.) Madrid: Elsevier. Cabrero García, J.; Richart Martínez, M. (2000). Investigar en enfermeria. Concepto y estado actual dela investigación en enfermeria. Alicante: Universidad de Alicante. Hulley, S.B.; Cummings, S.R. (1993). Diseño de la investigación clínica. Barcelona: Doyma. León, O.; Montero, I. (1997). Diseño de investigaciones. (2ªed.) Madrid: McGraw-Hill-Interamericana. Pardo de Vélez, G. (1997). Investigación en salud. Santa Fe de Bogotà: McGraw Hill-Interamericana. Polit, Hungler (1997). Investigación científica en ciencias de la salud. Santa Fe de Bogotá: McGrawHill-Interamericana. Rodríguez Gómez, G. (1996). Metodologia de la investigación qualitativa. Málaga: Aljibe. Sacket, Haynes (1994). Epidemiologia clínica. Madrid: Panamericana. Taylor, S.J.; Bodgan, R. Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Barcelona: Paidós,1992. Tejada Fernández, J. (1997). El proceso de investigación científica. Barcelona: Fundació La Caixa.

En cada mòdul es recomanarà la bibliografia especfica.


Noves Tecnologies i Entorns Accessibles

Crèdits: 6.00

Segon semestre

OBJECTIUS:

Aquesta assignatura pertany a la matèria Independència Funcional en Teràpia Ocupacional. En concret,pretén que l’estudiant sigui capaç d’analitzar com l’entorn i les noves tecnologies poden facilitar o limitar eldesenvolupament ocupacional d’una persona. I, posteriorment, com a través de la utilització de productes i/otecnologia de suport o de la modificació de l’entorn, es pot facilitar que la persona desenvolupi lesocupacions necessàries per a la seva plena participació social, promovent d’aquesta manera la justícia ocupacional.

Objectius:

Conèixer el significat de diferent terminologia relacionada amb la tecnologia d’assistència, l’accessibilitati la societat digital que s’utilitza en l’àmbit de la teràpia ocupacional. Conèixer les diferents fonts d’informació fiables per a la cerca de tecnologia de suport. Assolir les habilitats necessàries per a la cerca, prescripció i entrenament de la tecnologia d’assistènciaadequada, a una situació determinada, amb l’objectiu de millorar el desenvolupament ocupacional d’unapersona o grup.


Treballar per facilitar entorns accessibles i adaptats i promoure la justícia ocupacional.Capacitat d’anàlisi i síntesi.Capacitat de posar els fonaments en el coneixement bàsic de la professió.Habilitat en l’ús elemental de la informàtica.Habilitat en l’ús de la informació (habilitat per comprendre i analitzar la informació de fonts diferents).Capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica.Capacitat per adaptar-se a situacions noves.Capacitat per generar noves idees.



CONTINGUTS:

1. Productes de suport 1. Introducció a la terminologia: ajudes tècniques, productes de suport, tecnologia d’assistència. 2. Normativa legal. 3. Fonts d’informació de productes de suport. 4. Relació entre productes de suport i autonomia personal. 5. Aplicació de tecnologia i productes de suport en el procés d’intervenció de teràpia ocupacional.

2. Accessibilitat 1. Tipus d’entorns. 2. Normativa legal.


3. Introducció a l’accessibilitat universal i al disseny per a tothom. 4. Aplicació de l’adaptació de l’entorn físic en el procés d’intervenció de Teràpia Ocupacional.

3. Noves tecnologies i TIC 1. Inclusió en la societat digital. 2. Normativa legal. 3. Aplicació de Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el procés d’intervenció de Teràpia

ocupacional.

AVALUACIÓ:

L’avaluació de l’assignatura es realitzarà atenent-se als següents criteris:

Avaluació continuada (60%): Treballs individuals i/o grupals (30%). Treball transversal entre aquesta assignatura i l’assignatura de Recursos Terapèutics (30%). Encas de no cursar l’assignatura de Recursos Terapèutics es realitzarà una adaptació del treball transversal.

Proves escrites (40%).

BIBLIOGRAFIA:

Aguilar Morales, À.; Alcober, J. (2000). Diseño, implementación y puesta en marcha de ayudas técnicaspara facilitar la comunicación a personas con discapacidad Alide, C. IBV. Pregúntame Sobre Accesibilidad y Ayudas Técnicas Asociación de Usuarios de Prótesis y Ayudas Técnicas, & Comité Español de Representantes dePersonas con Discapacidad. (2005). Ayudas, técnicas y discapacidad. Madrid: Comité Español deRepresentantes de Personas con Discapacidad. Basil, C.; Soro, E.; Rosell, C. (1998). Sistemas de signos y ayudas técnicas para la comunicaciónaumentativa y la escritura: Principios teóricos y aplicaciones. Barcelona: Masson. Catálogo de productos de apoyo. (2010). http://www.catalogo-ceapat.org/ Crepeau, B.E.; Cohn, E.; Shell, B.A. (2005). Willard & Spackman. Terapia Ocupacional. Madrid:Panamericana. Instituto de Biomecánica de Valencia. (2001). Guía de selección y uso de sillas de ruedas(IMSERSO,IBV ed.) Pendleton, M.; Schultz-Krohn, W. (2006). Pedretti’s Occupational Therapy practice skills for physical dysfunction. (6ª ed.). Missouri: Mosby Elselvier. Turner, A.; Foster, M.; Johnson, S. (2002). Terapia ocupacional y disfunción física. Principios, técnicas y práctica. (5a ed.). Madrid: Elselvier. Zambudio Periago, R.; Andrade Ortega, J. (2009). Protésis, ortesis y ayudas técnicas. Barcelona:Elsevier-Masson.

Nota: El professorat pot recomanar bibliografía i webgrafia durant el desenvolupament de l’assignatura.


Patologia Medicoquirúrgica I

Crèdits: 6.00

Segon semestre

OBJECTIUS:

Objectius:

Conèixer les diferents malalties, així com les alteracions i discapacitats que ocasionen en la persona. Familiaritzar-se amb els mètodes diagnòstics generals. Conèixer els tractaments mèdics i quirúrgics aplicats i el fonament d’aquesta aplicació. Conèixer els beneficis, els trastorns funcionals i les limitacions dels tractaments.


Coneixement bàsic general.Capacitat per aprendre.


Conèixer i comprendre els coneixements mèdics, quirúrgics i psiquiàtrics aplicables a l’ésser humà entots els moments del cicle vital, des de la infància a la vellesa, que capacitin per avaluar, sintetitzar iaplicar tractaments de Teràpia Ocupacional.

CONTINGUTS:

Mòdul 1. Patologia reumatològica.

1. Classificació i epidemiologia bàsica de les principals malalties reumatològiques. 2. Semiologia dels reumatismes. 3. Exploracions complementàries en reumatologia. 4. Artritis reumatoide. 5. Espondiloartropaties. 6. Malalties autoimmunes sistèmiques. 7. Artropaties per microcristalls. Gota i condrocalcinosi. 8. Artritis en la infància 9. Reumatismes de parts toves/fibromiàlgia.

10. Situacions clíniques 1 11. Situacions clíniques 2

Mòdul 2. Cirurgia ortopèdica i traumatologia.

1. Historia i exploració clínica en ortopèdia i traumatologia. Tècniques complementàries de diagnòstic. 2. Tractaments habituals: farmacologia, teràpia física. Tractament de les fractures: tractament conservador

i quirúrgic. 3. Complicacions locals i generals de les fractures. Fractures especifiques en edat de creixement. 4. Tumors de l’esquelet: origen, classificació, diagnòstic i tractament. 5. Traumatismes de la regió escapular: fractures i luxacions. Síndromes doloroses de la regió

escapulohumeral.


6. Traumatismes de l’extremitat superior: fractures humerals, colze, avantbraç i canell. 7. Patologia de la coxofemoral durant la maduració esquelètica. 8. La coxofemoral dolorosa en l’edat adulta: necrosi, artrosi. 9. Patologia traumàtica de la pelvis i regió coxofemoral: fractures i luxacions.

10. Patologia traumàtica de l’extremitat inferior. 11. Lesions lligamentoses i meniscals del genoll. Abordatge clínic del genoll dolorós. 12. Traumatismes de turmell i peu. Fractures i lesions lligamentoses. 13. Síndromes doloroses de turmell i peu. 14. Patologia del raquis: traumatismes i deformitats de la columna vertebral. 15. Aproximació al dolor lumbar: lumbàlgies i lumbociatàlgies

Mòdul 3. Patologia neurològica.

1. Malalties desmielinitzants. Esclerosi múltiple. 2. Malalties cerebrovasculars 3. Malalties degeneratives. E.L.A. 4. Malaltia de Parkinson. 5. Infeccions del S.N.C. 6. Traumatismes cranioencefàlics 7. Neoplasies del S.N.C. 8. Miopaties. Miastenia gravis. 9. Neuropaties perifèriques específiques.

Mòdul 4. Patologia de l’aparell respiratori.

1. Record anatomofisiològic.2. Semiologia respiratòria. Espirometria. Procediments diagnòstics.3. Insuficiència respiratòria. Diagnòstic i tractament. Oxigenoteràpia. Ventilació mecànica.4. Malalties pulmonars difuses: MPOC. Asma bronquial.5. Infeccions del tracte respiratori: Neumonia. Tuberculosi.6. Neumopaties intersticials difuses. Bronquiectasies. 7. Tromboembolisme pulmonar.8. Càncer de pulmó.9. Patologia pleural. Drenatge toràcic.

Mòdul 5. Malalties infeccioses.

1. Procediments diagnòstics. 2. Infeccions bacterianes per cocs (estafilococ, estreptoc, neumococ, menigococ). 3. Infeccions víriques (herpes, grip i VIH). 4. Brucel·losi. Carbuncle (àntrax). Legionella Espiroquetes (malaltia de Lyme). 5. Infeccions per protozous Paludisme. Toxoplasmosi. 6. Infeccions nosocomials. Mesures de prevenció.

Mòdul 6. Patologia endocrina.

1. Semiologia i proves de diagnòstic. 2. Alteracions de l’hipotàlem i la hipòfisi. 3. Patologia de la glàndula tiroide i paratiroide. 4. Patologia de les glàndules suprerrenals. 5. Diabetis Mellitus.

Mòdul 7. Patologia ginecològica.


1. Semiologia ginecològica. Proves de diagnòstic ginecològic. 2. Trastorns funcionals del cicle femení. Endometriosi. 3. Prolapse genital. Incontinència urinària. 4. Patologia tumoral de l’úter. Pòlip endometrial. Mioma uterí. Càncer de cèrvix. Càncer d’endometri. 5. Patologia de les trompes i ovaris. Embaràs ectòpic. Tumors de l’ovari. 6. Patologia de la glàndula mamaria. Càncer de mama.

Mòdul 8. Oncologia clínica.

1. Sistemàtica d’estudi del pacient neoplàssic. Tipus histològics. Estadis TNM. Marcadors tumorals.Síndromes paraneoplàsics. Factors pronòstics.

2. Terapèutica oncològica. Estratègia general. Tractament local. (Cirurgia. Radioteràpia). 3. Tractament sistèmic. Quimioteràpia. Hormonoteràpia. Immunoteràpia. Tractament pal·liatiu.

AVALUACIÓ:

Avaluació continuada de les activitats realitzades en els diferents mòduls, ja siguin teòriques opràctiques. Realització de treballs. Prova final (preguntes curtes)

La nota final s’obtindrà dels següents paràmetres:

70% examen final 30% avaluació continuada de les activitats dirigides i autònomes Assistència a classe

BIBLIOGRAFIA:

Porth, C.M. (2006). Fisiopatología. 7a ed. Madrid: Panamericana. Pérez Arellano, J.L. (2006). Manual de Patología General. Sisinio de Castro. 6ª ed. Barcelona: Masson. Laso, F.J. (2004). Patología general. Barcelona: Masson. García-Conde, J. (2003). Patología general. Semiologia clinica y fisiopatologia. 2ª ed. Madrid:McGraw-Hill. Harrison (2007) Principios de Medicina Interna. Madrid. McGraw-Hill, Farreras-Rozman (2006). Medicina Interna. Madrid: Harcourt Brace


Recursos Terapèutics

Crèdits: 6.00

Segon semestre

OBJECTIUS:

Amb aquesta assignatura es clou la matèria de “Teràpia Ocupacional” del grau en Teràpia Ocupacional. Espretén que l’estudiant experimenti amb diferents activitats i en faci una anàlisi des de diferents enfocamentsteòrics, amb l’objectiu d’entendre el potencial terapèutic de l’activitat. L’assignatura constarà de dos blocs. Un bloc dedicat a l’experimentació i anàlisi d’activitats creatives tant decaire artesanal com d’expressió corporal. L’altre bloc estarà dedicat a la pràctica i anàlisi d’activitats de lavida diària.La sostenibilitat serà un dels criteris a tenir en compte a l’hora de dissenyar i planificar les diferents activitats.

Objectius:

Dissenyar i experimentar amb diferents activitats artesanals i d’expressió corporal. Experimentar amb diferents activitats bàsiques de la vida diària. Analitzar activitats des de diferents enfocaments teòrics. Reconèixer i aplicar el potencial terapèutic de l’activitat.


Capacitat d’anàlisi i síntesi.Capacitat de posar els fonaments en el coneixement bàsic de la professió.Capacitat per a la comunicació oral i escrita en la pròpia llengua nativa.Habilitats per a la crítica i autocrítica.Capacitat per a l’ús d’habilitats interpersonals.Capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica.Preocupació per la qualitat.Sensibilitat davant qüestions mediambientals.


Conèixer i comprendre els antecedents històrics, fonaments teòrics i principis metodològics: aspectesfilosòfics, marcs de referència teòrics, models, tècniques, avaluacions i valoracions de TeràpiaOcupacional necessaris per reconèixer i interpretar els processos de funció-disfunció ocupacional.Comprendre les diferents teories del funcionament, autonomia personal, adaptació funcional de/al’entorn, així com els models d’intervenció en Teràpia Ocupacional, transferint-les a la pràcticaprofessional quotidiana.Conèixer, comprendre i aplicar els fonaments de l’autonomia personal en les activitats de la vida diàriaamb i sense adaptacions i/o ajudes tècniques en el cicle vital.Utilitzar el potencial terapèutic de l’ocupació a través de l’anàlisi i síntesi de l’ocupació i activitat.


CONTINGUTS:

1. Creativitat 1. La creativitat i la sostenibilitat. 2. Introducció a les diferents activitats:

1. Definició de les diferents activitats artesanals i d’expressió corporal. 2. Experimentació de les activitats plantejades dins el bloc. 3. Anàlisi de les diferents activitats des de diferents enfocament teòrics de teràpia ocupacional.

2. Anàlisi del potencial terapèutic de l’activitat en casos particulars. 3. AVD

1. Introducció a les activitats de la vida diària. 2. Experimentació d’activitats de la vida diària. 3. Anàlisi de les activitats de la vida diària des de diferents models teòrics de teràpia ocupacional. 4. Anàlisi del potencial terapèutic de l’activitat en casos particulars.

AVALUACIÓ:

L’avaluació de l’assignatura constarà de:

1. Avaluació continuada, equivalent al 70% del total de l’assignatura. El percentatge es repartirà de lasegüent manera:

30% assistència i participació en activitats de classe. 40% tasques escrites i orals que es realitzaran al llarg del curs. Les tasques no realitzades o nopresentades en el termini previst equivaldran a un 0 i no es podran lliurar posteriorment.

2. Treball transversal entre l’assignatura de recursos terapèutics i l’assignatura de noves tecnologies ientorns accessibles, equivalent al 30% de l’assignatura. L’activitat es realitzarà en grups reduïts i s’aniràrealitzant al llarg de l’assignatura. En el pla de treball es concretaran les tasques i les dates de lliurament. Encas de no cursar l’assignatura de noves tecnologies i entorns accessibles es realitzarà una adaptació deltreball transversal.

BIBLIOGRAFIA:

Turner, A.; Foster, M.; Johnson, S. Terapia ocupacional y disfunción física. Madrid: Elsevier Sciencie,2003. Willard & Spackman. Terapia Ocupacional. 10a ed. Madrid: Médica Panamericana, 2005. Blesedell, E.; Cohn, E.; Boyt Schell, B.A. Willard & Spackman’s Occupational Therapy 11a ed.Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins, 2009.

Es recomanarà bibliografia específica durant el transcurs de l’assignatura.


ASSIGNATURES DE TERCER CURS

Educació Inclusiva i Processos Pedagògics

Crèdits: 3.00

Primer semestre

OBJECTIUS:

Aquesta assignatura pertany a la matèria de Salut Pública, Educació, Gestió i Administració de Serveis.

A Educació Inclusiva i Processos Pedagògics es pretén que l’estudiant adquireixi els coneixements bàsicsdels processos d’ensenyament i aprenentatge i les estratègies d’atenció a la diversitat necessaris per portara terme programes de TO dirigits a persones, famílies i cuidadors, organitzacions i a la població en general.

Per al correcte desenvolupament d’aquesta assignatura no hi ha requeriments previs.

Objectius:

Conèixer els diferents paradigmes educatius. Posar en pràctica processos d’ensenyament i aprenentatge eficaços. Aplicar els paradigmes educatius a escenes de la Teràpia Ocupacional. Conèixer les diferents estratègies d’atenció a la diversitat dins el àmbit educatiu. Entendre les adaptacions educatives de persones amb altres capacitats com a eix transversal de la programació.


Coneixement bàsic general.Capacitat per a la comunicació oral i escrita en la pròpia llengua nativa.



CONTINGUTS:

1. Conceptes fonamentals1. Pedagogia i educació. 2. Leducació i la teràpia ocupacional.

2. Processos densenyament i aprenentatge1. Ensenyar i aprendre. 2. Paradigmes educatius. 3. Elements a tenir en compte en el procés densenyament i aprenentatge eficaç. 4. Estils daprenentatge. 5. El processos densenyament i aprenentatge en la teràpia ocupacional.

3. Leducació inclusiva.


1. Estratègies datenció a la diversitat.4. Funcions del terapeuta ocupacional en làmbit educatiu.

AVALUACIÓ:


- Seguiment del procés daprenentatge de cada estudiant i de cada grup de treball a partir de les tutories.

Avaluació de resultats:

La nota final de lassignatura es calcularà a partir dels següents aspectes:

Participació en tutoria obligatòria........................ ..........20%

Treball de grup........................................................... 80%

Total .......................................................................100%

L’assignatura té una única convocatòria oficial.La recuperació del treball en grup es farà durant el període de activitats de recuperació. Si després de lesactivitats de recuperació el treball no està superat, l’assignatura queda pendent per al proper curs acadèmic.

BIBLIOGRAFIA:

Aldamiz-Echevarría, M. del Mar i altres (2000). Com ens ho fem? Propostes per educar en la diversitat.Barcelona: Graó. Escaño, José; Gil de la Serna, María (2006).Cómo se aprende y cómo se enseña. Barcelona: Horsori,4a ed. Colegio de Terapia Ocupacional de Navarra (2006). Aportes de la TO en educación. Disponible en http://www.terapia-ocupacional.com/articulos/Educacion_Terapia_ocupacional_Navarra_06.pdf Coll, C. i altres. (1993). El constructivismo en el aula. Barcelona: Graò. Neill, A.S. (1986). Summerhill. Barcelona: Eumo Editorial. Pujolàs, Pere (2003): Aprendre junts alumnes diferents. Els equips daprenentatge cooperatiu a laula.Vic: Eumo Editorial. Zabala, Antoni (1995): La pràctica educativa. Com ensenyar. Barcelona: Graó. Peggy, Ertmer i Timothy. Conductismo, cognitivismo y constructivismo: una comparación de losaspectos críticos desde la perspectiva del diseño de instrucción. Newby Performance ImprovementQuarterly. 1993. 6(4), 50-72 Sarramona, Jaume (1997). Teories d’aprenentatge d’enfocament social. Barcelona: Edicions de laUniversitat Oberta de Catalunya. Sarramona, Jaume (1997). Teories d’aprenentatge de base cognitivista. Barcelona: Edicions de laUniversitat Oberta de Catalunya. Sarramona, Jaume (1997). Teories d’aprenentatge de base conductista. Barcelona: Edicions de laUniversitat Oberta de Catalunya. Veliz, Verónica; Uribe Echevarría, Lorena (2010). Aportes de la TO al contexto escolar inclusivo.Disponible en: http://www.terapia-cupacional.com/articulos/Terapia_Ocupacional_Contexto_Educacional_Veliz_Uribe-Echevarria_enero10.pdf

Es recomanarà bibliografia i webgrafies específiques i complementàries per als diferents temes de lassignatura.


http://www.terapia-ocupacional.com/articulos/Educacion_Terapia_ocupacional_Navarra_06.pdf

Pràcticum I

Crèdits: 9.00

Primer semestre

OBJECTIUS:

Les pràctiques tutelades o practicum consisteixen en pràctiques preprofessionals, en forma de rotatoriindependent, que es duen a terme preferentment en centres o serveis d’atenció secundària i terciària delsàmbits de geriatria i salut mental.

Les pràctiques tutelades es realitzen sota la tutela de professionals qualificats i permeten incorporar elsvalors professionals i desenvolupar les competències essencials de la professió: comunicació, realcióasistencial, educació per a la salut, raonament clínic, gestió clínica, judici crític mitjançant l’aplicació delprocés d’intervenció de teràpia ocupacional, el desenvolupament de programes preventius i assistencialsdirigits a les persones amb problemes de salut i al seu entorn sociofamiliar més proper, i a través deprogrames de promoció i de prevenció de la salut dirigits a persones, famílies, grups i comunitats.


Establir una relació empàtica i d’acompanyament amb els malalts i familiars.Capacitat per organitzar i planificar.Capacitat per a l’ús d’habilitats interpersonals.Capacitat per adaptar-se a situacions noves.Habilitat per treballar amb autonomia.


Conèixer el context professional, ètic i legal del terapeuta ocupacional, reconeixent i responent adilemes i temes ètics en la pràctica diària.Conèixer, comprendre i aplicar els fonaments de l’autonomia personal en les activitats de la vida diàriaamb i sense adaptacions i/o ajudes tècniques en el cicle vital.

AVALUACIÓ:

En l’avaluació prevista per a les diferents assignatures que configuren aquesta matèria, el 50%correspondrà a les activitats presencials dutes a terme en el centre assistencial, el 40% al treball querealitza l’estudiant segons les indicacions del Dossier de Pràctiques i el Pla de Treball, i el 10% restant del’avaluació correspondrà a la participació en els seminaris presencials obligatoris.

BIBLIOGRAFIA:

Es notificarà als estudiants en el seu moment.


Salut Mental

Crèdits: 6.00

Primer semestre

OBJECTIUS:

Objectius

Conèixer les principals teories i escoles psiquiàtriques i els diferents enfocaments sobre la causalitatdel sofriment psíquic. Reconèixer la importància del diagnòstic psiquiàtric Adquirir coneixements sobre les principals classificacions psiquiàtriques actuals en la població adultaaixí com els diferents models d’intervenció clínica i els seus efectes Conèixer el model d’atenció en el camp de la salut mental d’adults


Capacitat d’anàlisi i síntesi.Coneixement bàsic general.Capacitat per a la resolució de problemes.Capacitat per actuar d’acord amb un compromís ètic.



CONTINGUTS:

1. Introducció a la història de la psiquiatria1. Des de la concepció de follia al concepte de salut mental 2. El naixement de la clínica 3. Història i actualitat de les institucions psiquiàtriques a l’Estat espanyol 4. El model català d’atenció al malat mental

2. Historia i actualitat de les principals escoles psiquiàtriques1. La psiquiatria biologista 2. La psiquiatria social i comunitària. 3. Antipsiquiatria 4. Paradigma biopsicosocial 5. La psiquiatria d’orientació psicoanalítica

3. Malaltia i normalitat en psiquiatria1. Allò normal i allò patològic: una qüestió ètica 2. Introducció a la psicopatologia 3. Introducció a la semiologia psiquiàtrica 4. Les principals classificacions psiquiàtriques

4. La importància del diagnòstic1. Diagnòstic estructural


2. Diagnòstic sindròmic. 3. L’entrevista psiquiàtrica 4. La història clínic

5. La clínica en psiquiatria1. Les psicoteràpies 2. Psicofarmacologia

AVALUACIÓ:

El sistema d’avaluació d’aquesta assignatura consistirà en l’avaluació continuada de les activitatspresencials, dirigides i autònomes i d’una prova final.

Els resultats del procés ensenyament-aprenentatge es valorarà mitjançant les següents proves d’avaluació:a) prova escrita, b) informes de lectures, c) treballs individuals

L’avaluació continuada de les activitats presencials, dirigides i autònomes (assistència, participació activa,exercicis pràctics, treballs individuals) tindrà una ponderació del 50% de la qualificació final de laassignatura, i l’avaluació final, mitjançant una prova escrita tindrà una ponderació del 50% de la qualificaciófinal de l’assignatura.

BIBLIOGRAFIA:

Bàsica

Capponi M, Ricardo (20006) Psicopatologia y semiologia psiquiàtrica Format: PDF, pp: 338. 10aed. Freud, Sigmund Conferencias de Introducción al psicoanàlisis (1916-1917) Amorrortu Editores Vol. XVI Vallejo R. (2006) Introducción a la psicopatología y la psiquiatría Barcelona, Masson.

Complementària

Álvarez, J. M (2008) La invención de las enfermedades mentales. Gredos. Foucaul, Michel (1997) El nacimiento de la clínica: una arqueología dela mirada médica. Siglo XXI Editores.

Al començament cada unitat temàtica l’alumne disposarà de les referències bibliogràfiques complertes


Teràpia Ocupacional per a l’Autonomia Personal de les Persones Grans

Crèdits: 6.00

Primer semestre

OBJECTIUS:

Aquesta assignatura forma part de la matèria de Teràpia ocupacional, cicle vital i activitats ocupacionals aplicades.

En aquesta assignatura s’aprofundirà en la intervenció de la teràpia ocupacional en la vellesa, com a etapadel cicle vital. Pretén que l’estudiant conegui la realitat d’aquesta etapa vital i sàpiga donar respostes a lesnecessitats específiques.

Objectius:

Conèixer les característiques biològiques, fisiològiques, psicològiques i socials específiques de lavellesa. Conèixer les polítiques d’atenció a la gent gran a Catalunya. Dissenyar intervencions de teràpia ocupacional que responguin a les necessitats específiques del’etapa de la vellesa. Analitzar l’ocupació en la vellesa i la seva utilització terapèutica en aquesta etapa de la vida.


Capacitat d’anàlisi i síntesi.Capacitat de posar els fonaments en el coneixement bàsic de la professió.Habilitat en l’ús de la informació (habilitat per comprendre i analitzar la informació de fonts diferents).Habilitats per a la crítica i autocrítica.


Realitzar un tractament adequat, respectant les diferents fases i principis bàsics, a través d’ocupacionsterapèutiques i basat en coneixements relacionats com la Ciència de l’Ocupació, en les diferents àreesd’exercici ocupacional, analitzant els components d’acompliment i diferents entorns i contextos existents .Promoure la salut i prevenir la discapacitat, adquirir o recuperar l’acompliment ocupacional necessari encada etapa del cicle vital per aconseguir la independència i autonomia en les àrees dedesenvolupament ocupacional de les persones que pateixen situacions de risc, dèficits orgànics,limitació en l’activitat i participació i/o marginació social.Analitzar l’ocupació en Teràpia Ocupacional i la seva utilització terapèutica en el cicle vital.Conèixer i comprendre els coneixements de Teràpia Ocupacional per a la integració de l’individu en elseu entorn al llarg del cicle vital.Utilitzar el raonament ètic i professional de manera eficaç al llarg del procés de teràpia ocupacional.

CONTINGUTS:

1. Introducció a la Geriatria i la Gerontologia1. Conceptes bàsics. La Gerontologia i les seves àrees d’estudi. La Geriatria, especialitat mèdica.

Precursors i desenvolupament històric. 2. L’atenció de les persones grans segons els organismes internacionals.


3. El paradigma de l’envelliment actiu de l’OMS.2. L’envelliment des d’una perspectiva sociològica.

1. Els reptes de l’envelliment demogràfic. Condicions de vida de la gent gran a Espanya i Catalunya. 2. Representacions socials, prejudicis i falses creences sobre les persones grans. 3. Els significants canviants de l’edat. Les dimensions del temps. Els vells-joves i els vells-vells. 4. Temps social i estructura d’estatus i prestigi per edat. Teoria de la modernització. 5. Gènere i envelliment.

3. L’envelliment des d’una perspectiva psicosocial1. De la psicologia de la vellesa a les ciències de l’envelliment. 2. Principals teories de l’envelliment de la segona meitat del segle XX: teoria de la desvinculació,

teoria dels rols socials, teoria de l’activitat. L’interaccionisme simbòlic. Envelliment i cultura. 3. Psicologia del desenvolupament i del cicle vital: Erik Erikson, Paul Baltes. 4. Resiliència i envelliment. 5. El mètode autobiogràfic. La reminiscència i les seves aplicacions pràctiques.

4. Envelliment, fragilitat i atenció geriàtrica.1. Nivells d’atenció i accions preventives per un envelliment satisfactori i saludable. 2. La situació funcional com a centre de l’atenció geriàtrica. 3. Fragilitat, factors de risc i valoració. De la fragilitat a la dependència. 4. Una metodologia de treball interdisciplinari: la valoració geriàtrica integral. 5. Atenció integrada i la continuïtat de l’atenció. La gestió de casos.

5. El model d’atenció centrat en la persona.1. El model d’atenció centrada en la persona. Principis bàsics. 2. Aplicació del model centrat en la persona en els centres diürns i les institucions residencials. 3. L’acompanyament, el suport i l’atenció a les famílies.

6. Polítiques socials i de salut adreçades a les persones grans.1. La Llei de Serveis Socials 2. L’atenció sociosanitària a Catalunya 3. La Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i l’atenció a les situacions de dependència.

7. Intervenció de la teràpia ocupacional en geriatria i gerontologia.1. Aspectes diferencials de la valoració de Teràpia Ocupacional en geriatria. 2. Aspectes diferencials de la intervenció de Teràpia Ocupacional en geriatria. 3. Les funcions mentals superiors. 4. La simetria postural i la sedestació en la gent gran. 5. L’activitat física i la psicomotricitat en la gent gran.

8. El cicle vital i l’ocupació1. L’automanteniment en la gent gran. 2. El lleure i el temps lliure. Programes lúdics des de Teràpia Ocupacional 3. Les activitats productives. El procés de jubilació. Aportació de la Teràpia Ocupacional

9. L’adequació de l’entorn i els productes de suport en geriatria i gerontologia1. Característiques de l’entorn per una persona gran. 2. El mobiliari per a les persones grans. 3. Productes de suport més utilitzats en geriatria i gerontologia.

10. Intervenció de la teràpia ocupacional en diferents trastorns i síndromes geriàtrics.1. Teràpia Ocupacional en les caigudes 2. Teràpia Ocupacional en el síndrome d’immobilitat 3. Teràpia Ocupacional en els trastorns múscul- esquelètics: Pròtesis total de maluc i artrosis. 4. Teràpia Ocupacional en el deteriorament cognitiu. 5. Teràpia Ocupacional en les afeccions respiratòries.

11. La Teràpia Ocupacional en diferents nivells assistencials.1. La teràpia ocupacional en una UFISS geriàtrica. 2. La teràpia ocupacional en un hospital de dia de geriatria. 3. La teràpia ocupacional en un centre sociosanitari. 4. La teràpia ocupacional en atenció domiciliaria. 5. La teràpia ocupacional en una residència geriàtrica.


AVALUACIÓ:

L’avaluació de l’ assignatura es realitzarà segons els següents criteris:

Avaluació continuada (50%).

L’avaluació continuada contarà de diferents tipus d’activitats: Activitats escrites realitzades a classe,activitats escrites realitzades fora de l’horari de classe, discussions i debats a classe i/o on-line i exposicionsoral

Prova escrita (50%)

Es realitzarà una prova escrita en l’avaluació final.

BIBLIOGRAFIA:

Bàsica

Antón Jiménez, M.; Abellán Van Kan, G.; Sociedad Española de Geriatría y Gerontología. (2007). Tratado de geriatría para residentes. Madrid: Sociedad Española de Geriatría y Gerontología. Blanco Argüelles, M.; Parreño Rodríguez, J. R.; Instituto Nacional de Servicios Sociales. (1990). Tercera edad sana: Ejercicios preventivos y terapéuticos (2a ed.) Ministerio de Asuntos Sociales.Instituto Nacional de Servicios Sociales. Chapinal Jiménez, A. (2005). Rehabilitación en la hemiplejía, ataxia, traumatismos craneoencefálicos yen las involuciones del anciano: Entrenamiento de la independencia en terapia ocupacional (2a ed.).Barcelona: Masson. González Mas, R.; Barrón Vázquez, M. L. (1995). Rehabilitación médica de ancianos. Barcelona:Masson. Instituto de Biomecánica de Valencia (1995). Guía de recomendaciones para el diseño y selección demobiliario para personas mayores. Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales. IMSERSO. Moragas, R. (1991). Gerontología social: Envejecimiento y calidad de vida. Barcelona: Herder. Muchinik, E. (2006). Envejecer en el siglo XXI . Buenos Aires: Lugar. Organització Mundial De La Salut. (2002). "Envejecimiento activo: Un marco político". Revista EspañolaDe Geriatría y Gerontología, 37(S2), 74-105. Otto Bock. (1989). Siéntese, por favor. Madrid: Instituto de Biomecánica de Valencia. Soler, P.; Trias i Salas, G.; Albert, L.; Fundació "la Caixa". (2002). Guia d’arquitectura: Adaptació ihabilitació de la vivenda per a persones amb alzheimer i deficiències de mobilitat. Barcelona: Fundació"la Caixa".

Complementària

Abrams, W. B.; Berkow, R.; Ribera Casado, J. M. (1992). El manual merck de geriatría. Barcelona:Doyma. Agulló Tomás, M. S.; Instituto de Migraciones y Servicios Sociales. (2001). Mayores, actividad y trabajoen el proceso de envejecimiento y jubilación: Una aproximación psico-sociológica. Madrid: Ministerio deTrabajo y Asuntos Sociales. Instituto de Migraciones y Servicios Sociales. Alegre i Villarroya, J. (1992). Dinàmiques de lleure (1ª ed.). Barcelona: Generalitat de Catalunya.Departament de la Presidència. Secretaria General de Joventut. Arcand, M.; Hérbert, R. (2007). Précis pratique de gériatrie (3a ed.). St. Hyacinthe, Quebec: Maloine. Barenys, M. P.; Fundació Caixa de Pensions. (1991). Residencias de ancianos: Análisis sociológico.Barcelona: Fundació Caixa de Pensions. Bobbio, N. (1997). De senectute y otros escritos biográficos. Madrid: Taurus. Bonita, R.; Organització Mundial de la Salut. (1998). Mujeres, envejecimiento y salud. Ginebra:Organización Mundial de la Salud. Buendía Vidal, J. (1997). Gerontología y salud :Perspectivas actuales. Madrid: Biblioteca Nueva. Buendía Vidal, J.; Alba, V. (1994). Envejecimiento y psicología de la salud. Madrid: Siglo XXI.


Coutier, D., Camus, Y.; Sarkar, A. (1990). Tercera edad, actividades físicas y recreación. Madrid:Gymnos. de Beauvoir, S. (1983). La vejez. Barcelona: Edhasa. Escales, C.; Fundació Viure i Conviure; Caixa de Catalunya. (2006). Els drets del meu demà.Barcelona: Fundació Viure i Conviure. Feil, N., de Klerk-Rubin, V., Piñero, L.; Andreu, C. (2002). Validación :Un método para ayudar a laspersonas mayores desorientadas. Barcelona: Herder. Friedan, B.; Silió, S. (1994). La fuente de la edad. Barcelona: Círculo de Lectores. Friel McGowin, D. (1994). Vivir en el laberinto: Un viaje personal a través de la encrucijada del alzheimer. Barcelona: Alba Editorial. García Hernández, M.; Torres Egea, M. P.; Ballesteros Pérez, E. (2000). Enfermería geriátrica (2a ed.).Barcelona: Masson. García López, M. V., Rodríguez Ponce, C.; Toronjo Gómez, Á. M. (2000). Enfermería del anciano (2aed.). Madrid: Difusión Avances de Enfermería. Kitwood, T. M.; Munt, A. (2003). Repensant la demència: Pels drets de la persona. Vic: Eumo Editorial. Krassoievitch, M. (1993). Psicoterápia geriátrica. Mèxic: Fondo de Cultura Económica. Lauzon, S.; Adam, E. (1996). La personne âgée et ses besoins: Interventions infirmières. París: SeliArslan. Lázaro del Nogal, M. (1997). Evaluación del anciano con caídas de repetición. Madrid: FundaciónMapfre Medicina. Lévesque, L.; Roux, C.; Lauzon, S. (1990). Alzheimer: Comprendre pour mieux aider. Québec: ÉditionsDu Renoveau Pédagogique. Lewis, S. C. (1989). Elder care :In occupational therapy. Thorofare, NJ USA: Slack. Lombardo, E.; Krzemien, D. (2008). "La psicología del curso de la vida en el marco de la psicología del desarrollo". Revista Argentina De Sociología, 6(10), 111-120. Mace, N. L.; Rabins, P. V.; Bassa i Arumí, M. M. (1993). El dia de 36 hores: Una guia familiar per a lacura de persones afectades per la malaltia d’alzheimer i per malalties relacionades amb la demència i ambla pèrdua de la memòria en els darrers anys de vida. Vic: Eumo Editorial. Manrubia, C.; Sociedad Española de Geriatría y Gerontología. (2001). Valoración geriátrica integral.Barcelona: Glosa Ediciones. Miranda, C. (1996). La ocupación en la vejez. una visión gerontologica desde teràpia ocupacional. Mardel Plata: Relieve. Mishara, B. L.; Riedel, R. G. (1985). El proceso de envejecimiento. Madrid: Morata. Muñoz Tortosa, J. (2004). Personas mayores y malos tratos. Madrid: Pirámide. Navarro Montes, J.; Tous Ral, J. M. (1994). Models i teories del procés d’envelliment humà. Barcelona:Promociones y Publicaciones Universitarias. Neugarten, B. L. (1999). Los significados de la edad. Barcelona: Herder. Pàmies, T. (2002). L’aventura d’envellir (2a ed.). Barcelona: Empúries. Pàmies, T. (2003). Conviure amb la mort. Barcelona: Empúries. Salgado Alba, A.; Alarcón Alarcón, M. T. (1993). Valoración del paciente anciano. Barcelona: Masson. Salvador Carulla, L.; Cano Sánchez, A.; Cabo-Soler, J.; Gómez Gómez, R. (2004). Longevidad :Tratadointegral sobre salud en la segunda mitad de la vida. Madrid: Panamericana. Salvarezza, L. (1988). Psicogeriatría: Teoría y clínica. Buenos Aires: Paidós. Salvarezza, L.; Acrich de Gutmann, L. (1998). La vejez: Una mirada gerontológica actual. Buenos Aires:Paidós. Salleras i Sanmartí, L. (1999). Activitats preventives per a la gent gran: Llibre blanc. Barcelona:Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Sampedro, J. L. (1992). La sonrisa etrusca (31ª ed.). Madrid: Alfaguara. San Román, T. (1990). Vejez y cultura: Hacia los límites del sistema. Barcelona: Fundación Caja dePensiones. Sánchez del Corral, F.; Sancho Castiello, M.; Sociedad Española de Geriatría y Gerontología; Institutode Migraciones y Servicios Sociales (2004). Vejez, negligencia, abuso y maltrato: La perspectiva de losmayores y de los profesionales. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Secretaria de Estadode Servicios Sociales Famílias y Discapacidad. IMSERSO. Sar; Fundació Avedis Donabedian. (2000). Manual y protocolos asistenciales en residencias para


personas mayores. Barcelona: Herder. Scharll, M. (1994). La actividad física en la tercera edad: Gimnasia en grupos, juegos. cuidados activoscon ejercicios. Barcelona: Paidotribo. Shenk, D.; Marín-Dòmine, M. (2002). Biografia de l’alzheimer. Barcelona: Empúries. Triadó, C.; Martínez Criado, G.; Villar Posada, F. (2000). Psicologia del desenvolupament:Adolescència, maduresa i senectut. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona. Triadó, C.; Villar Posada, F. (2006). Psicología de la vejez. Madrid: Alianza. Villar Posada, F.; Triadó, C.; Universitat de Barcelona (2006). El estudio del ciclo vital a partir dehistorias de vida: Una propuesta práctica. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona. Yanguas Lezaun, J. J.; Cáritas Española. (1998). Intervención psicosocial en gerontología: Manual práctico. Madrid: Cáritas. Yuste Rossell, N.; Rubio Herrera, R.; Aleixandre Rico, M. (2004). Introducción a la psicogerontología.Madrid: Pirámide.


Elaboració de Projectes II

Crèdits: 3.00

Segon semestre

BIBLIOGRAFIA:

Bàsica

Complementària


Inclusió Sociolaboral

Crèdits: 3.00

Segon semestre

OBJECTIUS:

Aquesta assignatura pertany a la matèria de Teràpia Ocupacional a la Comunitat.

A Inclusió Sociolaboral es pretén que l’estudiant adquireixi els coneixements bàsics per comprendre elsaspectes relacionats amb la TO i la inclusió Sociolaboral. La constatació de l’existència de persona/s ogrups en situació d’exclusió social comporta la necessitat de l’anàlisi, reflexió i debat de com es produeixaquest fenomen i com des de la TO podem intervenir conjuntament amb altres professionals i organitzacions.

Per al correcte desenvolupament d’aquesta assignatura no hi ha requeriments previs.

Objectius:

Conèixer la legislació, el context econòmic i laboral actual i les xarxes de recursos en l’àmbit de lainserció sociolaboral. Comprendre el procés d’inserció laboral, així com els instruments d’avaluació i intervenció. Reflexionar sobre el sentit i l’aportació de la Teràpia Ocupacional en el camp de la inserció sociolaboral. Promoure l’interès i compromís envers l’atenció de la població amb discapacitat i en risc o vulnerable anivell sociolaboral.


Treballar per facilitar entorns accessibles i adaptats i promoure la justícia ocupacional.Capacitat de posar els fonaments en el coneixement bàsic de la professió.Capacitat per a la resolució de problemes.Capacitat per al treball en equip.Apreciació de la diversitat i multiculturalitat.Comprensió de les cultures i els costums d’altres països.


Conèixer, avaluar, analitzar, elaborar i participar en programes d’educació i promoció de la salut dinsl’àmbit de la Teràpia Ocupacional per prevenir les disfuncions ocupacionals en general i subseqüents aafeccions mèdiques, quirúrgiques i psiquiàtriques i inadaptació social.

CONTINGUTS:

Tema 1:

1. El treball, l’entorn laboral i el benestar ocupacional del treballador. 2. El treball en la era de la globalització. 3. El procés de rehabilitació laboral. 4. Model català de formació i inserció laboral.


Tema 2:

1. Rol del TO en el procés de inserció laboral. 2. Instruments, mètodes d’anàlisi i programes de TO en l’àrea Sociolaboral per el benestar ocupacional del

treballador.

Tema 3:

1. Legislació. 2. Sistema ordinari de treball, treball amb suport, CET i CO.

Tema 4:

1. Inclusió sociolaboral de persones amb situació o risc d’exclusió social. 2. Exemples de bones praxis en el mon sociolaboral. 3. TO i emprenedoria social.

AVALUACIÓ:


Seguiment del procés d’aprenentatge de cada estudiant i de cada grup de treball a partir de lestutories.

Avaluació de resultats:

L’avaluació dels resultats de l’assignatura es farà a partir dels següents elements:

Realització de treballs escrits (modalitat individual i grupal), exposicions i realització d’un treball grupal. Realització d’una prova final sobre els continguts del programa.

L’assignatura té una única convocatòria oficial. La nota final de l’assignatura es calcula a partir delssegüents aspectes:

Treballs escrits ....................................................60%

Prova final...........................................................40%

Total ................................................................100%


En el Pal de Treball es concretaran els terminis i les possibilitats de recuperació dels treballs escrits dins elsemestre en el qual s’imparteix l’assignatura. La recuperació de la prova final es farà durant el períoded’activitats de recuperació. Si després de les activitats de recuperació hi ha algun apartat no superat,l’assignatura queda pendent per al proper curs acadèmic.

BIBLIOGRAFIA:

Barrueco, A. (1993) La educación, la formación profesional y el empleo como dimensiones básicas dela integración de la población minusválida. Revista de Educación Especial, n.13. Beck, U. Un mundo feliz. La precariedad del trabajo en la era de la globalización. Madrid: PaidosColectivo Foé. (2003) La inserció laboral de les persones amb discapacitats. Barcelona: Fundació “laCaixa”. Generalitat de Catalunya (2000). Manual d’inserció laboral de persones amb disminució psíquica.Barcelona: Gràfiques Olímpia. Kronenberg, F.; Simó, S.; Pollard, N.; Terapia ocupacional sin fronteras: aprendiendo del espíritu de


supervivientes. Madrid: Médica Panamericana, 2007. Sennett, R. (2000). La corrosión del caracter. Madrid: Anagrama. Simó Algado, S. La palabra y la acción. Tesis doctoral disponible en: http://tdx.cat/bitstream/handle/10803/9325/PALABRAACCION.pdf?sequence=1 Simó Algado, S. Una universidad donde confluyen la educación, la investigación y la ciudadanía. Tesinadoctoral disponible en: http://www.recercat.net/handle/2072/5326

Es recomanarà bibliografia i webgrafies específiques i complementàries per als diferents temes de l’assignatura.


http://tdx.cat/bitstream/handle/10803/9325/PALABRAACCION.pdf?sequence=1

http://www.recercat.net/handle/2072/5326

Patologia Medicoquirúrgica II

Crèdits: 3.00

Segon semestre

OBJECTIUS:

Són objectius de l’assignatura que l’estudiant:

Conegui les diferents malalties, així com les alteracions i discapacitats que ocasionen en la persona. Es familiaritzi amb els mètodes de diagnòstic generals. Conegui els tractaments mèdics i quirúrgics aplicats i el fonament d’aquesat aplicació. Conegui els beneficis, trastorns funcionals i limitacions provocas pel tractament.


Coneixement bàsic general.Capacitat per aprendre.


Conèixer i comprendre els coneixements mèdics, quirúrgics i psiquiàtrics aplicables a l’ésser humà entots els moments del cicle vital, des de la infància a la vellesa, que capacitin per avaluar, sintetitzar iaplicar tractaments de Teràpia Ocupacional.

CONTINGUTS:

1. PATOLOGIA DE L’APARELL RESPIRATORI1. Record anatomofisiològic 2. Semiologia respiratòria. Espirometria. Procediments diagnòstics. 3. Insuficiència respiratòria. Diagnòstic i tractament: Oxigenoteràpia. Ventilació mecànica. 4. Malalties pulmonars difuses: MPOC. Asma bronquial. 5. Infeccions del tracte respiratori: Neumonia. Tuberculosi. 6. Neumopaties intersticials difuses. Bronquiectàsies. 7. Tromboembolisme pulmonar. 8. Càncer de pulmó 9. Patologia pleural. Drenatge toràcic.

2. PATOLOGIA CARDIOVASCULAR.1. Record anatomofisiològic de l’aparell cardiovascular. 2. Semiologia. Procediments diagnòstics en cardiologia i abgiologia. ECG. 3. Insuficiència cardíaca: Etiologia, diagnòstic i tractament. 4. Aritmies cardíaques. Tipus. Cardioversió. Marcapasos. 5. Cardiopatia isquèmica. Àngor. Infart. 6. Patologia del pericardi i del miocardi. Endocarditis. Valvulopaties. 7. Malaltia hipertensiva. Factors de risc cardiovascular. 8. Patologia arterial: ateromatosis i embolia. Aneurismes. Patologia del sistema venós: trombosi i

embolisme. Insuficiència venosa.3. PATOLOGIA DE L’APARELL DIGESTIU

1. Record anatomofisiològic.


2. Malalties de l’esòfag i de l’estómac. 3. Malalties del fetge, vies biliars i pàncrees. 4. Mañañties del budell prim i del budell gros. 5. Malalties anorectals. 6. Hèrnies de la paret abdominal. 7. Abdomen agut: concepte, causes, simptomatologia i tractament.

4. PATOLOGIA DE L’APARELL URINARI1. Record anatomofisiològic de l’aparell urinari. 2. Valoració del pacient amb patologia renal i urinària. Procediments diagnòstics. 3. Malalties renals primàries: Glomerulonefritis. Síndrome nefròtic. Necrosi tubular. 4. Infeccions de l’aparell urinari. 5. Litiasi renal i urinària. 6. Tumors de l’aparell urinari. Càncer de pròstata. 7. Tractament renal substitutiu.Hemodiàlisi. Diàlisi peritoneal. Trasplantament renal.

5. DERMATOLOGIA1. Record anatomofisiològic de la pell. 2. Al·lopècies. 3. Infeccions cutànies: piògenes, víriques, parasitàries i micòtiques. 4. Dermatitis excematoses i atopia. 5. Psoriasi. Urticàries. Toxicodèrmies. 6. Tumors cutanis benignes. 7. Càncer de la pell. 8. Malaltis de transmissió sexual.

6. PATOLOGIA ORL-OFTALMOLÒGICA1. Record anatomofisiològic de l’ull 2. Alteracions de la refracció. 3. Malalties oculars. 4. Record anatomofisiològic de l’oïda. 5. Malalties de l’oïda.

AVALUACIÓ:

Avaluació continuada de les activitats realitzades en els diferents mòduls, ja siguin teòriques opràctiques. Realització de treballs. Prova final (preguntes curtes)

La nota final s’obtindrà dels següents paràmetre:

70% Examen final 30% Avaluació continuada de les activitats dirigides i autònomes Assistència a classe

BIBLIOGRAFIA:

Porth, C.M. (2006). Fisiopatología. 7ª ed. Madrid: Panamericana. Pérez Arellano, J.L. (2006). Manual de Patología General. Sisinio de Castro. 6ª ed. Barcelona: Masson. Laso, F.J. (2004). Patología general. Barcelona: Masson. García-Conde, J. (2003). Patología general. Semiologia clinica y fisiopatologia. 2ª ed. Madrid: McGrawHill Harrison (2007) Principios de Medicina Interna. Madrid. McGraw-Hill, Farreras-Rozman (2006). Medicina Interna. Madrid: Harcourt Brace


Pràcticum II

Crèdits: 12.00

Segon semestre

BIBLIOGRAFIA:

Bàsica

Complementària


Salut Mental Infantil i Juvenil

Crèdits: 3.00

Segon semestre

BIBLIOGRAFIA:

Bàsica

Complementària


Teràpia Ocupacional per a l’Autonomia Personal en l’Adult I

Crèdits: 6.00

Segon semestre

OBJECTIUS:

La Teràpia Ocupacional aplicada als problemes ocupacionals derivats de les alteracions en la salut mental ila exclusió social.

Que l’estudiant:

Conegui els diferents models i coneixements relacionats en T.O., així com la seva aplicació. Sàpiga programar i aplicar la T.O. en els àmbits de la Salut Mental i la Inclusió Social. Sàpiga organitzar un departament de T.O. i desenvolupar plans d’intervenció.


Conèixer i identificar els problemes psicològics i físics derivats de la violència de gènere per a capacitarl’estudiant en la prevenció, detecció precoç, assistència i rehabilitació de les víctimes d’aquesta formade violència.Capacitat de posar els fonaments en el coneixement bàsic de la professió.Habilitat en l’ús de la informació (habilitat per comprendre i analitzar la informació de fonts diferents).


Promoure la salut i prevenir la discapacitat, adquirir o recuperar l’acompliment ocupacional necessari encada etapa del cicle vital per aconseguir la independència i autonomia en les àrees dedesenvolupament ocupacional de les persones que pateixen situacions de risc, dèficits orgànics,limitació en l’activitat i participació i/o marginació social.Analitzar l’ocupació en Teràpia Ocupacional i la seva utilització terapèutica en el cicle vital.Conèixer i comprendre els coneixements de Teràpia Ocupacional per a la integració de l’individu en elseu entorn al llarg del cicle vital.

CONTINGUTS:

1. Context1. La modernitat líquida

2. Ocupació 1. L’ésser humà com a ésser ocupacional 2. Ocupació significativa 3. Exemples: art i natura 4. Privació ocupacional 5. Justícia ocupacional 6. L’ocupació com a element de salut i inclusió social 7. Models de T.O. basats en l’ocupació 8. Escales de valoració

3. Salut mental i inclusió social1. Salut i benestar 2. Promoció de la salut


3. Determinants de la salut 4. Salut mental positiva 5. Ciutadania, participació, drets humans

4. Persona1. T.O. i persones amb risc i/o malaltia mental 2. T.O. i persones amb risc i/o drogodependències 3. T.O. i persones amb risc i/o exclusió social 4. Intervencions individuals, grupals i comunitàries

AVALUACIÓ:

Examen final 30% Avaluació continuada 70%

BIBLIOGRAFIA:

Bàsica

Durante Molina, P.; Noya Arnaiz, B. Terapia Ocupacional en Salud Mental: Principios y prácticas.Barcelona: Masson, 1998. Durante Molina, P.; Noya Arnaiz, B.; Moruno Miralles, P. Terapia Ocupacional en Salud Mental: 23casos clinicos comentados. Barcelona: Masson, 2000. Guajardo, A.; Simó Algado, S. Una terapia ocupacional basada en los Derechos Humanos. TOG 7(12).Disponible en: http://www.revistatog.com/num12/pdfs/maestros.pdf Kielhofner, Gary Modelo de la Ocupación Humana. 3a ed. Madrid: Panamericana, 2004. Kronenberg, F.; Simó, S.; Pollard, N.; Terapia ocupacional sin fronteras: aprendiendo del espíritu de supervivientes. Madrid: Médica Panamericana, 2007. Simó Algado, S. La palabra y la acción. Tesis doctoral disponible en: http://tdx.cat/bitstream/handle/10803/9325/PALABRAACCION.pdf?sequence=1 Simó Algado, S. Una universidad donde confluyen la educación, la investigación y la ciudadanía. Tesinadoctoral disponible en: http://www.recercat.net/handle/2072/5326 Simó Algado, Salvador. Terapia Ocupacional en el mundo penitenciario. Revista Nacional APETO. Vol.33 Diciembre (Págs. 10-20) Zweig, Stefan. Novela de Ajedrez. Barcelona. Acantilado, 2002.

Complementària

Alvarez, J.M. La invención de las enfermedades mentales. Ediciones Dor, 1999. Canadian Association of Ocupational Therpaist. Enabling Occupation. Otawa: CAOT/ACE. 2002. Cara, E.; MacRae, A. [ed.] Psychosocial occupational therapy: a clinical practice. Albany, NY: Delmar,cop., 1998.Foucault, M. El nacimiento de la clínica, una arquelogia de la mirada médica. Mèxic: Siglo XXI, 1991. Gª-Margallo, Ortiz de Zárate . Manual de dinámica grupal en terapia ocupacional: unaaproximación humanísta . Madrid: Aytona, 2008. Plana, D. Refugiats. Barcelona: Proa, 2002. Jürgen K. Corrientes fundamentales en psicoterapia. Argentina: Amorrortu Editores, 1990. Simó Algado S; Powell, F; Kapanadze, M. Quijotes en busca de la justicia social . TOG 5 (1).Disponible en: http://www.revistatog.com/num7/pdfs/maestros1.pdf Townsend, E; Polatajko, H. Enabling occupation II : advanced an occupational therapy vision forhealth, well-being, & justice through occupation. Canadian Association of Occupational. Ottawa :Canadian Association of Occupational Therapists, 2007. Occupational therapy in mental health [Recurs electrònic] . Binghamton: The Haworth Press, 2001. Paganizzi, L. Terapia ocupacional psicosocial: escenarios clínicos y comunitarios. BuenosAires: Polemos, 2007.


http://www.revistatog.com/num12/pdfs/maestros.pdf

http://tdx.cat/bitstream/handle/10803/9325/PALABRAACCION.pdf?sequence=1

http://www.recercat.net/handle/2072/5326

Liebman M. Art therapy for groups. Hove: Routledge, 2004. Marilyn B. Cole. Group dynamics in occupational therapy: the theoretical basis and practiceapplication of group treatment . Thorofare (USA): Slack, cop., 1998. Iwama M. The Kawa model: culturally relevant occupational therapy. Philadelphia: Elsevier, cop., 2006.

El professor donarà més bibliografia.


Teràpia Ocupacional per a l’Autonomia Personal en l’Adult II

Crèdits: 6.00

Segon semestre

BIBLIOGRAFIA:

Bàsica

Complementària


OPTATIVES

Crèdits: 3.00

BIBLIOGRAFIA:

Bàsica

Complementària


Optatives

Crèdits: 9.00

BIBLIOGRAFIA:

Bàsica

Complementària


Optatives

Crèdits: 9.00

BIBLIOGRAFIA:

Bàsica

Complementària
