1
GRUP INTERCULTURAL I SOLIDARI NDENNDEN NGOLLEN-SENEGAL COMUNITAT RURAL DE KANDIA
Projecte de Construcci dun dipsit daigua i
canalitzaci daigua per a 10 pobles a la
Comunitat Rurale de Kandia
2
SUMARI
1. Marc general de Senegal
1.1 Situaci geogrfica
1.2 Organitzaci administrativa i demogrfica
1.3 Situaci del projecte, Regi de Kolda, Departament de Velingara, Comunitat Rural
de Kandia
2. ONG i Administraci participants
2.1 Grup Intercultural i Solidari Ndennden Ngollen
2.2 World Vision
2.3. El Consell Rural de Kandia
3. Justificaci
4. Introducci al projecte
4.1 Localitzaci
4.2 Durada
4.3 Beneficiaris
4.4 Descripci
5. Objectius
5.1 Objectiu general 5.2 Objectius especfics
6. Resultats esperats
7. Descripci de les activitats
8. Quadre lgic
9. Recursos necessaris
9.1 Recursos humans
9.2 Recursos financers
9.3 Pressupost
3
1. MARC GENERAL DE SENEGAL
1.1 SITUACI GEOGRFICA
La repblica del Senegal t una extensi de 196.192 km2 i est situada a la costa occidental de
lfrica, al sud del riu Senegal i tocant a loce Atlntic. Limita al nord i nord-est amb
Mauritnia, a l'est amb Mali, al sud amb Guinea-Bissau i la Repblica de Guinea i engloba el
pas de Gmbia.
La capital s Dakar.
4
1.2 ORGANITZACI ADMINISTRATIVA I DEMOGRFICA
El Senegal s un estat laic independent des de 1960, regit per un rgim presidencial pluralista.
El president s electe per sufragi universal i el seu mandat t una durada de 5 anys.
La moneda s el Franc CFA; el canvi actual s 655,957 FCFA=1 euro.
Referent a l'organitzaci administrativa actual es caracteritza per un enfortiment del procs de
descentralitzaci al pas, en que s'enforteixen els poders de les entitats locals. La composici i
configuraci territorial s la segent:
Circumscripcions administratives: 14 rgions (regions), 45 dpartements (departaments/provncies) i 121 arrondissements (districtes).
Entitats locals: 14 rgions (regions), 113 communes (municipis), 46 communes darrondissement (districtes) i 370 communauts rurals (comunitats rurals).
Les 14 regions sn: Dakar, Diourbel, Fatick, Kaolack, Kolda, Louga, Matam, Saint-Louis,
Tambacounda, This, Ziguinchor, Sdhiou, Kaffrine i Kdougou.
L'estructura bsica de l'administraci local s la regi, les seves competncies sn: la gesti
dels recursos naturals, la salut i l'acci social, la joventut, els esports, la cultura, l'educaci, la
planificaci, el manteniment i gesti del territori, durbanisme i l'habitatge.
L'rgan de deliberaci de la regi s el consell regional, triat per sufragi universal cada cinc
anys, el consell regional aquesta assistit per un comit econmic i social i l'autoritat executiva
de la regi s el president del consell.
La unitat de funcionament ms prxima al poble s la comunitat rural, es tracta d'una
collectivitat local dotada d'autonomia financera, esta constituda per un cert numero de pobles
units pel venat, amb interessos comuns i capaos conjuntament de trobar els recursos
necessaris per al seu desenvolupament1.
El producte nacional brut a 2007: 20610 milions US$
La llengua oficial s el francs i les llenges nacionals sn: pular wolof, serere, diola, ,
sonink i mandingue.
s un pas de 11.658.000 d'habitants, eminentment rural, amb una taxa de creixement anual de
2,2 %, discretament inferior a la taxa del continent Afric, (2,8 %).
La densitat d'habitants per km2 s molt variable d'una regi a laltra, a la capital, Dakar, que
s on es concentra la majoria de la poblaci, la densitat s de 2.700 habitants per km2 mentre
que en Tambacounda o Kolda podem trobar menys de 6 habitants per km2.
1 Informe SAFEFOD, Observatoire de la gouvernance locale.
5
Distribuci de la poblaci per sexe i lloc de residncia2:
Homes Dones Total
N % N % N %
Zona Rural
2.576.678
48,3
2.756.705
51,7
5.333.383
100
Zona Urbana
1.638.876
49,1
1.697.194
50,9
3.336.070
100
Total
4.215.554
49,6
4.453.899
50,4
8.669.453
100
La taxa Total de Fertilitat s de 4.9 i juntament amb la taxa de dependncia del 79.8 %,
configura un perfil demogrfic propi d'un pas de baix nivell de desenvolupament hum, la
pirmide d'edat de base ampla presenta una poblaci jove i sense treball que es veu obligada a
emigrar a altres pasos.
LEsperana de Vida en Nixer (EVN) al Senegal s de 55,4 anys.
L'ndex de desenvolupament hum (IDH)3 de Senegal s de 0,464.
Pas Esperana
de vida al
nixer
Taxa
d'alfabetitzaci
d'adults
PIB
per cpita
en USD
ndex
d'esperana de
vida
Valor de l'ndex de
desenvolupament
hum
Senegal
55,4
41,9
1,666
0,506
0,464
Espanya
80,7
97,9
31,560
0,929
0,955
Informe sobre el desenvolupament hum 2009, PNUD (Programa per al Desplegament de
les Nacions Unides)
2 Banca Africana per el desenvolupament
3 L'ndex de Desenvolupament Hum (IDH) s la mesura de les dimensions clau del desenvolupament
hum, normalment l'ndex augmenta a un ritme constant, encara que sol fer-ho amb lentitud, ja que els seus tres components clau solen necessitar temps per canviar.
6
Tot l'anterior, junt amb el baix ndex de Desenvolupament per Gnere (IDG)4 del Senegal,
que esta per sota del global de la poblaci i que implica una situaci discriminatria cap a la
dona a costa del menor accs de la dona a l'educaci, configura un panorama depriment.
A Senegal l'accs a la formaci en general s baix, sobretot a les zones rurals i en el sexe
femen. L'accs a la formaci de les dones s molt mes baix que el dels homes, la mitjana
d'anys d'educaci per a les dones de ms de 25 anys s d'1,3 anys i 1,1 anys inferior a la dels
homes.
El paper de la dona en l'educaci5 es de vital importncia i constitueix un factor predictiu de
la millora de la salut comunitria, junt amb a l'accs i la utilitzaci de noves tecnologies i
coneixements en salut.
A la zona que ens ocupa la majoria de les dones sn analfabetes.
Kolda Homes Dones
Escolaritzaci 54,9% 62,4% 47,3%
Alfabetitzaci 26,1% 41,5% 12,8%
Font: Enquesta UNICEF (MICS-II-2000)
1.3 SITUACI DEL PROJECTE, REGI DE KOLDA, DEPARTAMENT DE
VELINGARA, COMUNITAT RURAL DE KANDIA
La regi de Kolda s relativament jove, va ser creada per la llei 84/22 de juliol de 1984.
Amb una extensi de 21.011 Km2 ocupa el 10,68% del territori nacional. Correspon a l'Alta
Casamance (Departaments de Velingara i Kolda) i a la Mitjana Casamance (Departament de
Sedhiou).
Circumscripcions administratives Entitats locals descentralitzades
Rgion Rgion Dparte-
ment
Arrondisse-
ment
Rgion Commune Commune
darrondi-
ssement
Communaut
rurale
Kolda 1 3 9 1 9 0 27
4 En 1995 el IDH era de 0,34 i el IDG 0,32 ( PNUD- 1997) 5 L'educaci de les dons adultes constitues un factor determinant de salut molt important. L' estudi de Wang
J* sobre els fonts de reducci de mortalitat als pasos de baixa i mitja renda, el nivell d'educaci de les dones adultes explica el 50% de la reducci de la taxa total de Fertilitat, el 38% de la reducci de la taxa de Mortalitat en nens > 5 anys i el 41% de la reducci de la taxa de Mortalitat de dones adultes.
7
Kolda esta situada al sud de Senegal, separada de Dakar per 700 km.
Delimita al nord amb la repblica de Gmbia, al sud amb les repbliques de Guinea Conakry i
Guinea Bissau, a l'Est amb el Parc Nacional de Niokolo Koba en Tambacounda i a l'Oest per
Ziguinchor.
La poblaci de Kolda s de 847.243 habitants, un 8,35% de la poblaci total de Senegal a
2007, en un 60%, joves, la densitat mitjana s de 34 habitants per km2.
La regi de Kolda s classificada com la regi mes pobre del Senegal. s una poblaci molt
jove i la pobresa dels ambients rurals i l'alta taxa de desocupaci fan que l'xode rural sigui
molt elevat.
Comparaci entre regions i context nacional (dades publicades al 2007):
Senegal Regi de Kolda
ndex de desenvolupament hum 0,437 0,322
Poblaci per sota del nivell de pobresa 43% 53%
Poblaci urbana 48,9% 40%
Poblaci 0-14 anys 44,1% 60%
La situaci sanitria a la regi de Kolda s molt crtica: la taxa de mortalitat neonatal i la
infantil sn molt elevades. La regi compta amb una escassa cobertura sanitria: un sol
hospital central a Kolda i quatre ambulatoris no prou equipats. La situaci s'agreuja durant
l'estaci de pluges amb la dificultat d'atendre els dos teros de la poblaci que viu en els petits
pobles. Parlant de l'ambient rural, els ambulatoris (anomenats "casa de salut"), que arriben a
atendre fins a 50 pobles, sn en la majoria gaireb desprovets de material sanitari de base i de
personal adequadament format. A ms la malria, que s'ha difs molt a la regi, s la principal
causa de mortalitat. Malgrat la prevenci, la taxa de vacunes contra les diverses malalties
infantils i per a aquesta malaltia s encara
