Govern - Cos de Policia d'Andorra · les parts del cos que s’han de protegir i el tipus d’equip o els equips de protec-ció individual que s’han d’utilitzar. b) Escollir els

4040 Núm. 50 - Any 24 - 10.10.2012Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

Govern

Disposicions de caràcter general

Decret d’aprovació del Reglament regulador de les disposicions mínimes de seguretat i de salut per a la utilització d’equips de protecció individual

Exposició de motiusLa Llei 34/2008, del 18 de desembre,

de la seguretat i la salut en el treball, que regula els principis generals de se-guretat i salut en l’àmbit laboral, preveu, en la disposició addicional primera, el desenvolupament reglamentari de les activitats que ho requereixin per con-cretar els aspectes més tècnics de les mesures preventives.

Aquest Reglament preveu les disposi-cions mínimes de seguretat i de salut en la utilització, per part dels treballadors, d’equips de protecció individual quan els riscos propis de l’activitat no es puguin evitar o limitar suficientment mitjançant l’ús de mitjans de protecció col·lectiva o l’adopció de mesures d’organització del treball.

Es regulen els criteris d’ús i les con-dicions que han de reunir els equips de protecció individual, les funcions i les responsabilitats dels empresaris i dels treballadors en referència a la utilització d’equips de protecció individual, així com els tràmits i els documents que, en matèria de seguretat i salut, s’han d’elaborar.

El contingut d’aquest Reglament és complementari a les normes específi-ques vigents que regulen l’àmbit de la seguretat industrial, i a les normes que, en un futur, regulin específicament altres aspectes relacionats amb la seguretat i la salut laborals.

A proposta del ministre de Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 3 d’octubre del 2012,

DecretaArticle únic

L’aprovació del Reglament regulador de les disposicions mínimes de seguretat i de salut per a la utilització d’equips de protecció individual, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Ofi-cial del Principat d’Andorra.

Reglament regulador de les disposicions mínimes de seguretat i de salut per a la utilització d’equips de protecció individualArticle 1 Objecte

1. En aquest Reglament es fixen les mesures destinades a promoure la mi-llora de la seguretat i la salut dels tre-balladors, tant del sector públic com del privat, en l’elecció, la utilització i el manteniment d’equips de protecció individual.

2. Les empreses i les persones incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament han de complir aquestes normes. Per a tot el que no s’hi prevegi expressament s’apliquen les diverses reglamentacions del Govern i la normativa de l’Organitza-ció Internacional del Treball (OIT).

Article 2 Definicions

1. D’acord amb aquest Reglament, s’entén per equip de protecció indivi-dual qualsevol equip destinat a ser por-tat o subjectat pel treballador perquè el protegeixi d’un o diversos riscos que puguin amenaçar la seva seguretat o la seva salut en el treball, així com qual-sevol complement o accessori destinat a aquesta finalitat.

2. S’exclouen de la definició prevista en l’apartat anterior:

a) La roba de treball corrent i els uni-formes que no estiguin específicament destinats a protegir la seguretat i la sa-lut del treballador.

b) Els equips dels serveis de socors i de salvament.

c) Els equips de protecció individu-al dels militars, dels policies i de les persones dels serveis de manteniment de l’ordre.

d) Els equips de protecció individu-al dels mitjans de transport per car-retera.

e) El material d’esport.

f) El material d’autodefensa o de dis-suasió.

g) Els aparells portàtils per detectar i senyalitzar els riscos i els factors de molèstia.

3. L’annex 1 d’aquest Reglament conté un llistat indicatiu i no exhaustiu dels equips de protecció individual objecte d’aquest Reglament.

Article 3 Criteris per a l’ús dels equips de protecció individual

Els equips de protecció individual s’han d’utilitzar quan els riscos no es puguin evitar o no es puguin limitar su-ficientment per mitjans tècnics de pro-tecció col·lectiva o mitjançant mesures, mètodes o procediments d’organització del treball.

En particular, per a les activitats o els sectors d’activitat indicats en l’annex 3 d’aquest Reglament pot resultar neces-sari utilitzar els equips de protecció in-dividual, a menys que la implantació de les mesures organitzatives o tècniques garanteixin l’eliminació o la limitació suficient dels riscos corresponents.

La concurrència de les circumstàn-cies a què es refereixen els paràgrafs anteriors s’ha de fer constar documen-talment, d’acord amb l’article 21 de la Llei 34/2008, de 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball.

Article 4 Condicions que han de complir els equips de protecció individual

1. Un equip de protecció individual ha de complir els requisits establerts en qualsevol disposició legal o reglamentà-ria que li sigui d’aplicació, especialment pel que fa al disseny i la construcció.

En qualsevol cas, un equip de protec-ció individual ha de complir els requisits següents:

4041Núm. 50 - Any 24 - 10.10.2012 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

a) Proporcionar una protecció eficaç enfront els riscos que en motiven l’ús, sense introduir-hi un risc o una mo-lèstia addicional.

b) Respondre satisfactòriament a les condicions del lloc de treball.

c) Adaptar-se a les exigències ergonò-miques i de salut del treballador.

d) Adequar-se al portador, després d’efectuar els ajustaments necessaris.

2. En cas de riscos múltiples que exi-geixin utilitzar simultàniament diversos equips de protecció individual, aquests equips han de ser compatibles i han de mantenir l’eficàcia en relació amb el risc o els riscos corresponents.

Article 5 Obligacions dels empresaris i dels treballadors

En aplicació del que disposa aquest Reglament, l’empresari està obligat a:

a) Determinar els llocs de treball en què s’hagi de recórrer a la protecció individual, d’acord amb el que esta-bleix l’article 3, i precisar, per cada un d’aquests llocs, el risc o els riscos en-front dels quals s’ha d’oferir protecció, les parts del cos que s’han de protegir i el tipus d’equip o els equips de protec-ció individual que s’han d’utilitzar.

b) Escollir els equips de protecció in-dividual d’acord amb el que disposen els articles 4 i 6 d’aquest Reglament. S’ha de mantenir disponible, a l’empre-sa o al centre de treball, la informació pertinent i facilitar als treballadors la informació sobre cada equip.

c) Proporcionar gratuïtament als treba-lladors els equips de protecció indivi-dual que hagin d’utilitzar i reposar-los quan sigui necessari.

d) Vetllar perquè la utilització dels equips de protecció individual es faci d’acord amb el que disposa l’article 7 d’aquest Reglament.

e) Assegurar que el manteniment, l’es-tat higiènic i el bon funcionament dels equips es faci d’acord amb el que dis-posa l’article 7 d’aquest Reglament.

Article 6 Elecció dels equips de protecció individual

1. Per a l’elecció dels equips de pro-tecció individual l’empresari ha de dur a terme les actuacions següents:

a) Analitzar i avaluar els riscos exis-tents que no es puguin evitar o limi-tar suficientment per altres mitjans. En l’annex 2 d’aquest Reglament hi figu-ra un esquema indicatiu per fer l’in-ventari dels riscos.

b) Definir les característiques que han de tenir els equips de protecció indi-vidual per garantir-ne la funció, tenint en compte la naturalesa i la magni-tud dels riscos que hagin de prote-gir, així com els factors addicionals de risc que puguin constituir els ma-teixos equips de protecció individual o la seva utilització.

c) Comparar les característiques dels equips de protecció individual que hi ha al mercat amb les característi-ques que es defineixen al paràgraf anterior.

2. Un cop elegit l’equip de protecció individual, en funció del resultat de les actuacions desenvolupades segons el que disposa l’apartat anterior, l’empre-sari ha de verificar la conformitat de l’equip escollit amb les condicions i els requisits que estableix l’article 4 d’aquest Reglament.

3. La determinació de les característi-ques dels equips de protecció individual a què es refereix aquest article s’ha de revisar en funció de les modificacions que es produeixin en qualsevol de les circumstàncies i condicions que van mo-tivar-ne l’elecció. Referent a això, s’han de tenir en compte les modificacions significatives que l’evolució de la tècnica determini en els riscos, en les mesures tècniques i organitzatives, en els mitjans de protecció col·lectiva per al seu con-trol i en les prestacions funcionals dels equips de protecció individual.

Article 7 Utilització i manteniment dels equips de protecció individual

1. La utilització, l’emmagatzematge, el manteniment, la neteja, la desinfecció, si escau, i la reparació dels equips de pro-

tecció individual s’han d’efectuar d’acord amb les instruccions del fabricant.

Excepte en casos particulars i excep-cionals, els equips de protecció indivi-dual només es poden utilitzar per als usos previstos i d’acord amb el manual d’instruccions.

Els treballadors han de comprendre el manual d’instruccions.

2. Les condicions en què s’hagi d’uti-litzar un equip de protecció, en parti-cular pel que fa al temps durant el qual s’hagi de dur, s’han de determinar en funció de:

a) La gravetat del risc.

b) El temps o la freqüència d’expo-sició al risc.

c) Les característiques del lloc de tre-ball.

d) Les prestacions de l’equip.

e) Els riscos addicionals derivats de la pròpia utilització de l’equip que no s’hagin pogut evitar.

3. Els equips de protecció individual estan destinats, en principi, a l’ús perso-nal. Si les circumstàncies exigeixen que un equip de protecció individual sigui utilitzat per diverses persones, s’han d’adoptar les mesures necessàries per-què això no origini cap problema de salut o d’higiene als diferents usuaris.

Article 8 Informació i formació dels treballadors

1. En relació amb el contingut dels articles 26 i 28 de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball, l’empresari ha de prendre les mesures necessàries perquè els tre-balladors i els seus representants rebin formació i siguin informats sobre les mesures que s’hagin d’adoptar en apli-cació d’aquest Reglament.

2. L’empresari ha d’informar els tre-balladors, abans d’utilitzar els equips de protecció individual, dels riscos contra els quals els protegeixen, així com de les activitats o les ocasions en què s’han d’utilitzar. Així mateix, ha de propor-cionar instruccions, preferentment per escrit, sobre la forma correcta d’utilitzar-los i mantenir-los.


El manual d’instruccions o la docu-mentació informativa facilitats pel fa-bricant han d’estar a disposició dels treballadors.

La informació a què es refereixen els paràgrafs anteriors ha de ser compren-sible per als treballadors.

3. L’empresari ha de garantir la for-mació i organitzar, si escau, sessions d’entrenament per aprendre a utilitzar els equips de protecció individual, es-pecialment quan es requereixi utilitzar simultàniament diversos equips de pro-tecció individual.

Article 9 Consulta i participació dels treballadors

Per a les qüestions que afecten la seguretat i la salut en el treball quan s’utilitzen equips de protecció individual, la consulta i la participació dels treballa-dors o dels seus representants s’ha de dur a terme de conformitat amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 26 de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball.

Article 10 Obligacions dels treballadors

En aplicació del que disposa aquest Reglament, els treballadors, d’acord amb la seva formació i l’experiència, i seguint les instruccions de l’empresari, han de fer el següent:

a) Utilitzar correctament els equips de protecció individual i tenir-ne cura.

b) Col·locar l’equip de protecció indi-vidual en el lloc corresponent o indi-cat després d’utilitzar-lo.

c) Informar immediatament el superi-or jeràrquic directe de qualsevol de-fecte, anomalia o dany de l’equip de protecció individual que s’hagi utilit-zat i que pugui comportar una pèrdua de l’eficàcia protectora.

Cosa que es fa pública per a coneixe-ment general.

Andorra la Vella, 3 d’octubre del 2012Antoni Martí Petit Cap de Govern

Annex I Llista indicativa i no exhaustiva d’equips de protecció individual

1. Protectors del cap

- Cascos de seguretat i de protecció per a la indústria (obres públiques, construcció i indústries diverses).- Peces de protecció per al cap (gorres i barrets de teixit).- Cascos per a usos especials (foc o productes químics).

2. Protectors de l’oïda

- Taps per a les orelles d’ús múltiple o d’un sol ús.- Protectors auditius tipus “orellera”, amb arnès de cap o de nuca.- Protectors auditius adaptables als cascos de seguretat i de protecció per a la indústria.- Protectors auditius equipats amb apa-rells d’intercomunicació.

3. Protectors dels ulls i la cara

- Ulleres de muntura “universal”.- Ulleres de muntura “integral” (unio-cular o biocular).- Ulleres de muntura “cassoleta”.- Pantalles facials.- Pantalles per a soldadura (màscares de mà, amb cintes o adaptables als cascos de protecció).

4. Protecció de les vies respiratòries

- Equips filtrants de partícules.- Equips filtrants de gasos i vapors.- Equips filtrants mixtos.- Equips aïllants amb subministrament d’aire.- Equips respiratoris per a soldadura.- Equips de submarinisme.

5. Protectors de mans i braços

- Guants contra les agressions mecàni-ques (perforacions, talls, vibracions).- Guants contra les agressions quími-ques.- Guants contra les agressions d’origen elèctric.- Guants contra les agressions d’ori-gen tècnic.- Manyoples.- Didals.- Punys de cuir.

6. Protectors de peus i cames

- Calçat de seguretat, de protecció o de treball.- Calçat i cobrecalçat de protecció con-tra la calor.- Calçat i cobrecalçat de protecció contra el fred.- Calçat i cobrecalçat de protecció de l’electricitat.- Botes de protecció contra les cadenes de motoserres.- Genolleres.- Protectors de l’empenya amovibles.- Polaines.- Soles amovibles (antitèrmiques, anti-perforació o antitranspiració).- Grampons amovibles per al gel, la neu i els terres relliscosos.

7. Protectors de la pell

- Cremes de protecció i pomades.

8. Protectors del tronc i l’abdomen

- Armilles, jaquetes i davantals de pro-tecció contra les agressions mecàni-ques (perforació, talls, projecció de metalls en fusió).- Armilles, jaquetes i davantals de protec-ció contra les agressions químiques.- Armilles termogens.- Armilles salvavides.- Davantals de protecció contra els rajos X.- Cinturons de subjecció del tronc.- Faixes i cinturons antivibracions.

9. Protecció total del cos

- Equips i accessoris de protecció con-tra les caigudes.- Dispositius anticaiguda lliscants.- Arnesos.- Cinturons.- Dispositius anticaiguda amb dissipa-dor d’energia.- Roba de protecció.- Roba de protecció contra les agressi-ons mecàniques (perforació, talls).- Roba de protecció contra les agres-sions químiques.- Roba de protecció contra les projecci-ons de metalls en fusió i les radiacions infraroges.- Roba de protecció contra la calor.- Roba de protecció contra el fred.- Roba de protecció contra la conta-minació radioactiva.- Roba antipols.- Roba antigàs.- Roba i accessoris (braçalets, guants) de senyalització (retroreflectors, flu-orescents).- Mantes de protecció.


Annex II Esquema indicatiu per a l’inventari dels riscos a fi d’utilitzar equips de protecció individual

RISCOS FÍSICS MECÀNICS TÈRMICS RADIACIONS

Caigudes Xocs Punxades Vibracions Relliscades Calor Fred d’alçada Cops Talls Caigudes Flames Impactes Abrasions nivell de Compressions terra

ELÈC

TRIC

S No

ioni

tzan

ts

Ioni

tzan

ts

SORO

LL

P CRANI A OÏDA R C ULLS T A VIES RESPIRATÒRIES S P CARA CAP SENCER D MEMBRES MÀ E SUPERIORS BRAÇ (PARTS) L MEMBRES PEU INFERIORS CAMA (PARTS) C PELL O DIVERSOS TRONC/ABDOMEN S VIA PARENTERAL COS SENCER


Annex II (continuació). Esquema indicatiu per a l’inventari dels riscos a fi d’utilitzar equips de protecció individual

RISCOS

QUÍMICS BIOLÓGICS

AEROSOLS LÍQUIDS GASOS, VAPORS Fongs Antígens Pols, Fums Boires Immersions Esquitxos, Bacteris Virus causants biològics no fibres projeccions patògenes patògens de micosi microbians

P CRANI

A OÏDA

R C ULLS

T A VIES RESPIRATÒRIES

S P CARA

CAP SENSER

D MEMBRES MÀ

E SUPERIORS BRAÇ (PARTS)

L MEMBRES PEU

INFERIORS CAMA (PARTS)

C PELL

O DIVERSOS TRONC/ABDOMEN

S VIA PARENTERAL

COS SENCER


Annex III Llista indicativa i no exhaustiva d’activitats i sectors d’activitats que poden requerir la utilització d’equips de protecció individual

1. Protecció del cap (protecció del crani)

Cascos protectors:

- Obres de construcció, especialment activitats en, sota o prop de basti-des i llocs de treball en altura, obres d’encofrat i desencofrat, muntatge i instal·lació, col·locació de bastides i demolició.- Treballs en ponts, edificis de gran altura, pals, torres, obres hidràuliques, grans contenidors, canalitzacions de gran diàmetre, instal·lacions de cal-deres i centrals elèctriques.- Obres en fosses, rases, pous i ga-leries.- Moviments de terra i obres a la roca.- Manipulació de pistoles grapado-res.- Treballs amb explosius.- Activitats en ascensors, mecanismes elevadors, grues i mitjans de trans-port.- Treballs en sitges, tremuges i cana-litzacions.- Treballs en escorxadors.

2. Protecció del peu

a) Calçat de seguretat i protecció (s’ha de valorar la sola i la puntera refor-çada):- Treballs d’enginyeria civil i construc-ció de carreteres.- Treballs en bastides.- Obres de demolició.- Obres de construcció de formigó i d’elements prefabricats que incloguin encofrar i desencofrar.- Activitats en obres de construcció o àrees d’emmagatzematge.- Treballs en ponts, edificis de gran altura, pals, torres, obres hidràuliques, grans contenidors, canalitzacions de gran diàmetre, instal·lacions de cal-deres i centrals elèctriques.

- Obres de muntatge d’instal·lacions de calefacció, ventilació i estructures metàl·liques.- Treballs de transformació i mante-niment.- Treballs en pedreres, explotacions a cel obert i desplaçament de residus.- Treballs i transformació de pedres.- Fabricació, manipulació i tractament de vidre pla i vidre buit.- Manipulació de motlles en la indús-tria ceràmica.- Transports i emmagatzematge.- Manipulacions de blocs de carn con-gelada i bidons metàl·lics de conser-ves.

b) Calçat de seguretat amb soles ter-moaïllants:- Activitats sobre i amb masses ardents o molt fredes.

c) Calçat, cobrecalçat i polaines fàcils de treure:- En cas de risc de penetració de mas-ses en fusió.

3. Protecció ocular o facial

Ulleres de protecció, pantalles o pan-talles facials:

- Treballs de soldadura, polit i tall.- Treballs de perforació.- Talla i tractament de pedres.- Manipulació de pistoles grapado-res.- Utilització de màquines que en fun-cionar aixequin encenalls en la trans-formació de materials que produeixin encenalls curts.- Treballs d’estampat.

- Recollida i fragmentació de vidre i ceràmica.- Treballs amb projecció d’abrasius granulosos.- Manipulació de productes àcids i alcalins, desinfectants i detergents corrosius.- Manipulació de dispositius amb pro-jecció de líquids.- Manipulació de masses en fusió i per-manència a prop d’aquestes masses.- Activitats en un entorn de calor ra-diant.- Treballs amb làser.

4. Protecció respiratòria

Equips de protecció respiratòria:

- Treballs en contenidors, locals exi-gus o espais confinats quan hi pugui haver riscos d’intoxicació per gas o insuficiència d’oxigen.- Pintura amb pistola sense prou ven-tilació.- Treballs en pous, canals i altres obres subterrànies de la xarxa de clavegue-ram.- Treballs amb projecció de sòlids o líquids.

5. Protecció de l’oïda

Protectors de l’oïda:

- Utilització de premses per metalls.- Treballs que comportin la utilització de dispositius d’aire comprimit.- Treballs de percussió.- Treballs dels sectors de la fusta i el tèxtil.

6. Protecció del tronc, els braços i les mans

a) Equips i complements de protec-ció:- Manipulació de productes àcids i alcalins, desinfectants i detergents corrosius.- Manipulació de masses ardents o permanència a prop d’aquestes masses i en ambient calent.- Manipulació de vidre pla.- Treballs de projecció de sorra.- Treballs en cambres frigorífiques.

b) Roba de protecció antiinflamable:- Treballs de soldadura en locals exi-gus o confinats.

c) Davantals antiperforants:- Treballs de desossat i trossejat.- Manipulació de ganivets de mà, quan el ganivet s’orienta cap al cos.

d) Davantals de cuir:- Treballs de soldadura.- Treballs de forja.- Treballs de modelat.

e) Mànega protectora de l’avantbraç- Treballs de desossat i trossejat.

f) Guants:- Treballs de soldadura- Manipulació d’objectes amb arestes tallants, excepte quan s’utilitzin mà-quines amb risc que el guant quedi atrapat.- Manipulació a l’aire lliure de produc-tes àcids i alcalins.


g) Guants de metall trenat:- Treballs de desossat i trossejat.- Utilització habitual de ganivets de mà en la producció i els escorxadors.- Substitució de fulles en les màqui-nes de tallar.

7. Roba de protecció per al mal temps

- Treballs a l’aire lliure amb temps plujós o fred.

8. Roba de seguretat. Senyalització

- Treballs que exigeixin que les per-sones siguin vistes a temps.

9. Protecció anticaiguda (arnesos de seguretat, cinturons anticaiguda i equip complementari)

- Treballs en bastides.- Muntatge de peces prefabricades.- Treballs en pals i torres.- Treballs en cabines de grues situades en altura.- Treballs en pous i canalitzacions.

10. Mitjans de protecció de la pell

- Manipulació amb revestiments; pro-ductes o substàncies que puguin afec-tar la pell o penetrar a través de la mateixa.

Decret d’aprovació del Reglament regulador de les disposicions mínimes de seguretat i de salut en la utilització dels equips de treball


de la seguretat i la salut en el treball, que regula els principis generals de se-guretat i salut en l’àmbit laboral, preveu, en la disposició addicional primera, el desenvolupament reglamentari de les activitats que ho requereixen per con-cretar els aspectes més tècnics de les mesures preventives.

Aquest Reglament, que concreta les disposicions mínimes de seguretat i de salut en la utilització dels equips de tre-ball posats a disposició dels treballadors,

regula les funcions i les responsabilitats d’empresaris i treballadors, així com els tràmits i els documents que, en matèria de seguretat i salut, s’han d’elaborar.

El contingut d’aquest Reglament és complementari de les normes especí-fiques vigents que regulen l’àmbit de la seguretat industrial, així com de les normes que, en un futur, regulin especí-ficament altres aspectes relacionats amb la seguretat i la salut laboral.



L’aprovació del Reglament regulador de les disposicions mínimes de seguretat i de salut en la utilització dels equips de treball, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Prin-cipat d’Andorra.

Reglament regulador de les disposicions mínimes de seguretat i de salut en la utilització dels equips de treballArticle 1 Objecte del reglament

1. En aquest Reglament es fixen les mesures destinades a promoure la mi-llora de la seguretat i la salut dels tre-balladors, tant del sector públic com del privat, durant la utilització dels equips de treball que es posen a la seva dis-posició.

2. Les empreses i les persones incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquest Regla-ment han de complir aquestes normes. Per tot el que no s’hi prevegi expressa-ment s’apliquen les diverses reglamen-tacions del Govern, especialment la que faci referència a la seguretat i la qualitat industrial; i la normativa de l’Organitza-ció Internacional del Treball (OIT).


D’acord amb aquest Reglament, s’en-tén per:

a) Equip de treball: qualsevol màqui-na, aparell, instrument o instal·lació utilitzat en el treball.

b) Utilització d’un equip de treball: qualsevol activitat referida a un equip de treball, com ara la posada en mar-xa o la detenció, l’ocupació, el trans-port, la reparació, la transformació, el manteniment, i la conservació, inclo-sa en particular la neteja.

c) Zona perillosa: qualsevol zona situa-da a l’interior o al voltant d’un equip de treball que pugui representar un risc per a la seguretat o per a la salut d’un treballador que hi estigui exposat.

d) Treballador exposat: qualsevol tre-ballador que es trobi totalment o par-cialment en una zona perillosa.

e) Operador d’un equip: el treballa-dor encarregat de la utilització d’un equip de treball.

Article 3 Obligacions generals de l’empresari

1. L’empresari ha d’adoptar les me-sures necessàries perquè els equips de treball posats a disposició dels treballa-dors, de l’empresa o de l’establiment de treball siguin adequats per al treball que s’hagi de fer i convenientment adaptats a aquest efecte, de manera que garanteixin la seguretat i la salut dels treballadors a l’hora d’utilitzar-los.

2. Quan seleccioni els equips de tre-ball que s’han d’utilitzar per efectuar un treball específic, l’empresari ha de tenir en compte les condicions i les ca-racterístiques específiques del treball i els riscos existents a l’empresa o a l’es-tabliment de treball, en particular als llocs concrets de treball, així com els riscos que són susceptibles d’afegir-se pel fet d’utilitzar els equips de treball en qüestió. Així mateix s’han de tenir en compte les adaptacions necessàries en cas que l’equip de treball l’hagi d’utilitzar un treballador discapacitat.

3. Quan no sigui possible garantir, d’aquesta manera i totalment, la seguretat i la salut dels treballadors durant la utilit-zació dels equips de treball, l’empresari


ha de prendre les mesures adequades per reduir els riscos al mínim.

Article 4 Normes relatives als equips de treball

1. Sense perjudici del que disposa l’ar-ticle 3 d’aquest Reglament, l’empresari ha d’utilitzar únicament equips de treball que satisfacin:

a) Les disposicions de qualsevol legis-lació vigent pertinent aplicable.

b) Les disposicions mínimes previstes en l’annex I i en l’annex II d’aquest Reglament.

2. L’empresari ha d’adoptar les me-sures necessàries amb la finalitat que, mitjançant un manteniment adequat, els equips de treball es conservin en bon estat d’ús.

Article 5 Comprovació dels equips de treball

1. L’empresari s’ha de preocupar que els equips de treball amb una seguretat que depèn de les condicions d’instal·-lació se sotmetin a una comprovació inicial –després d’haver-los instal·lat i abans de la posada en marxa per prime-ra vegada–, i a una comprovació després de cada muntatge en un lloc nou o en un emplaçament nou. Aquestes comprova-cions les ha d’efectuar el personal com-petent, d’acord amb la legislació vigent, a fi de garantir una instal·lació correcta i el bon funcionament d’aquests equips de treball.

2. L’empresari s’ha de preocupar que els equips de treball sotmesos a influèn-cies susceptibles d’ocasionar deteriora-ments que puguin provocar situacions perilloses estiguin subjectes a:

a) Comprovacions periòdiques i, si escau, proves periòdiques, efectua-des per personal competent, d’acord amb la legislació vigent.

b) Comprovacions excepcionals, efec-tuades per personal competent, d’acord amb la legislació vigent, cada vegada que es produeixin esdeveniments ex-cepcionals que puguin tenir conse-qüències perjudicials per a la seguretat de l’equip de treball, com transforma-cions, accidents, fenòmens naturals o manca d’ús prolongat, a fi de garan-tir el compliment de les disposicions de seguretat i de salut, i detectar i

solucionar a temps els deterioraments esmentats.

3. Els resultats de les comprovacions s’han d’anotar i han d’estar a disposició de l’autoritat competent. A més, s’han de conservar durant un temps apropiat.

Quan els equips de treball en qüestió s’utilitzin fora de l’empresa han d’anar acompanyats d’una prova material de la realització de l’última comprovació.

Article 6 Equips de treball amb risc específic

Quan la utilització d’un equip de tre-ball pugui presentar un risc específic per a la seguretat o la salut dels treballadors, l’empresari ha d’adoptar les mesures ne-cessàries perquè:

a) La utilització de l’equip de treball quedi reservada als treballadors que se n’encarreguin.

b) Els treballs de reparació, de transfor-mació, de manteniment i de conserva-ció els duguin a terme els treballadors específicament capacitats per a això.

Article 7 Ergonomia i salut en el treball

Per garantir les disposicions mínimes de seguretat i salut, l’empresari ha de prendre en consideració el lloc de tre-ball, la posició dels treballadors durant la utilització de l’equip de treball i els principis ergonòmics.

Article 8 Informació dels treballadors

1. En relació amb el que disposa l’apar-tat 1 de l’article 26 de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball, l’empresari ha d’adoptar les mesures necessàries perquè els treballa-dors tinguin al seu abast la informació adequada dels equips de treball que uti-litzin, i, en particular, el manual d’ins-truccions i les prescripcions tècniques de seguretat previstes pel fabricant.

2. La informació i els fullets informa-tius han de contenir, com a mínim, les indicacions des del punt de vista de la seguretat i de la salut relatives a:

a) Les condicions d’utilització dels equips de treball.

b) Les situacions anormals previsi-bles.

c) Les conclusions que, si escau, es puguin extreure de l’experiència ad-quirida quan s’utilitzin els equips de treball.

S’ha d’instar els treballadors que pres-tin atenció als riscos que els puguin afec-tar i estiguin relacionats amb els equips de treball presents en el seu entorn de treball immediat, encara que no els uti-litzin directament.

3. La informació i els fullets informa-tius han de ser comprensibles per als treballadors concernits.

Article 9 Formació dels treballadors

En relació amb el contingut de l’ar-ticle 28 de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball, l’empresari ha de prendre les mesures necessàries perquè els treba-lladors encarregats d’utilitzar els equips de treball rebin una formació adequada, fins i tot sobre els riscos que, quan és necessari, suposa aquesta utilització.


Per a les qüestions relacionades amb la utilització dels equips de treball que puguin afectar la seguretat i la salut dels treballadors, la consulta i la participació dels treballadors o dels seus represen-tants s’ha de dur a terme de conformi-tat amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 26 de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball.



Annex I Disposicions mínimes aplicables als equips de treball

1. Observació preliminar

Les obligacions previstes en aquest annex s’han d’aplicar respectant les disposicions d’aquest Reglament i quan


l’equip de treball considerat pugui com-portar el risc corresponent.

Les disposicions mínimes que s’enu-meren tot seguit, en la mesura que s’apliquin als equips de treball que ja estiguin en servei, no requereixen neces-sàriament les mateixes mesures que els requisits fonamentals relatius als equips de treball nous.

2. Disposicions mínimes generals apli-cables als equips de treball

2.1. Els sistemes d’accionament d’un equip de treball que tinguin alguna in-cidència en la seguretat han de ser cla-rament visibles i identificables i, quan correspongui, han d’estar indicats amb una senyalització adequada.

Els sistemes d’accionament s’han de situar fora de les zones perilloses, ex-ceptuant determinats sistemes d’acci-onament i sempre que quedi justificat, de manera que la seva manipulació no pugui ocasionar riscos addicionals. A més, aquests sistemes no han de com-portar riscos com a conseqüència d’una manipulació involuntària.

L’operari s’ha de poder assegurar, des del lloc de comandament principal, que a les zones perilloses no hi ha persones. Si això no fos possible, la posada en marxa ha d’anar sempre automàticament precedida d’un sistema segur, com ara un senyal d’advertència acústica o visual. El treballador exposat ha de disposar del temps o dels mitjans per evitar els riscos provocats per la posada en marxa o la detenció de l’equip de treball.

Els sistemes de comandament han de ser segurs i s’han d’escollir tenint en compte els errors, les pertorbacions i les obligacions previsibles en el context de la utilització prevista.

2.2. La posada en marxa d’un equip de treball només s’ha de poder efectuar mitjançant una acció voluntària sobre un sistema d’accionament previst a aquest efecte.

S’ha de fer el mateix:

a) Per posar-los en marxa després d’una parada, sigui quina sigui la cau-sa d’aquesta parada.

b) Per l’ordre d’una modificació im-portant de les condicions de funciona-ment (per exemple, velocitat, pressió,

etc.), excepte si aquesta nova posa-da en marxa o la modificació no pre-senten cap risc per als treballadors exposats.

La posada en marxa després d’una parada o la modificació de les condi-cions de funcionament resultants de la seqüència normal d’un cicle automàtic no s’inclouen en aquest requisit.

2.3. Cada equip de treball ha d’estar proveït d’un sistema d’accionament que permeti la seva aturada total en condi-cions de seguretat.

Cada lloc de treball ha d’estar proveït d’un sistema d’accionament que permeti aturar, en funció dels riscos existents, o bé tot l’equip de treball, o bé només una part, de manera que l’equip quedi en situació de seguretat.

L’ordre d’aturada de l’equip de treball ha de tenir prioritat sobre les ordres de posada en marxa. Un cop obtinguda la parada de l’equip de treball o dels seus elements perillosos, s’ha d’interrompre el subministrament d’energia dels co-mandaments de què es tracti.

2.4. Si fos pertinent, en funció dels riscos que presenti un equip de treball i del temps d’aturada normal, l’equip ha d’estar proveït d’un dispositiu d’aturada d’emergència.

2.5. Qualsevol equip de treball que comporti riscos deguts a caigudes d’ob-jectes o projeccions ha d’estar proveït de dispositius de seguretat adequats corresponents a aquests riscos.

Qualsevol equip de treball que com-porti riscos causats per emanacions de gasos, vapors o líquids o emissions de pols ha d’estar proveït de dispositius adequats de captació o d’extracció prop de la font corresponent a aquests ris-cos.

2.6. Si fos necessari per a la seguretat o la salut dels treballadors, els equips de treball i els seus elements han d’estar estabilitzats per un sistema de fixació o per altres mitjans.

Els equips de treball que requereixin que els treballadors se situïn al damunt per utilitzar-los, han de disposar dels mitjans adequats per garantir que l’ac-cés i la permanència en aquests equips

no suposa un risc per a la seguretat i la salut.

En particular, excepte en el cas de les escales de mà i dels sistemes utilitzats en les tècniques d’accés i posiciona-ment mitjançant cordes, quan hi hagi un risc de caiguda d’altura de més de dos metres, els equips de treball han de disposar de baranes o de qualsevol altre sistema de protecció col·lectiva que proporcioni una seguretat equivalent. Les baranes han de ser resistents, d’una altura mínima de 95 centímetres i, quan sigui necessari per impedir el pas o les relliscades dels treballadors o per evitar la caiguda d’objectes, han de disposar, respectivament, d’una protecció inter-mèdia i d’un sòcol.

Les escales de mà, les bastides i els sistemes utilitzats en les tècniques d’ac-cés i posicionament mitjançant cordes han de tenir la resistència i els elements necessaris de suport i subjecció perquè la seva utilització, en les condicions per als quals han estat dissenyats, no supo-si un risc de caiguda per trencament o desplaçament. En particular, les escales de tisora han de disposar d’elements de seguretat que n’impedeixin l’obertura quan s’utilitzin.

2.7. En els casos en què hi hagi un risc de ruptura o una projecció d’elements d’un equip de treball que puguin causar perill significatiu per a la seguretat o la salut dels treballadors, s’han d’adoptar les mesures de protecció adequades.

2.8. Quan els elements mòbils d’un equip de treball presentin riscos de con-tacte mecànic que puguin comportar accidents han d’anar equipats amb pro-tectors o dispositius que n’impedeixin l’accés a les zones perilloses o que aturin les maniobres perilloses abans que pu-guin accedir a aquestes zones.

Els protectors i els dispositius de pro-tecció:

a) Han de ser de construcció sòlida.

b) No han d’ocasionar riscos addi-cionals.

c) No han de ser fàcils de retirar o d’inutilitzar.

d) Han d’estar situats a una distància suficient de les zones perilloses.


e) No han de limitar l’observació del cicle de treball més del que sigui ne-cessari.

f) Han de permetre que es facin les intervencions indispensables per col-locar o substituir els elements, així com els treballs de manteniment, de mane-ra que se’n limiti l’accés únicament al sector en què s’hagi de fer el treball i, si és possible, sense desmuntar el pro-tector o el dispositiu de protecció.

2.9. Les zones i els punts de treball o de manteniment d’un equip de treball han d’estar adequadament il·luminades en funció de les tasques que s’hi hagin de fer.

2.10. Les parts d’un equip de treball que assoleixin temperatures elevades o molt baixes han d’estar protegides, quan correspongui, contra els riscos de con-tacte o de proximitat dels treballadors.

2.11. Els dispositius d’alarma de l’equip de treball han de ser perceptibles i comprensibles fàcilment i no poden presentar ambigüitats.

2.12. L’equip de treball no es pot uti-litzar per a operacions i en condicions per a les quals no sigui adequat.

2.13. Els treballadors han de poder accedir i han d’estar en condicions de seguretat en tots els llocs necessaris per efectuar les operacions de producció, ajust i manteniment dels equips de tre-ball.

Les operacions de manteniment s’han de poder efectuar quan l’equip de treball estigui aturat. Si això no fos possible, s’han de poder adoptar les mesures de protecció pertinents per dur a terme aquestes operacions, o aquestes darre-res s’han de poder efectuar fora de les zones perilloses.

Quan un equip de treball hagi de dis-posar d’un llibre de manteniment, cal que estigui actualitzat correctament.

2.14. Tot equip de treball ha d’estar proveït de dispositius clarament identi-ficables que permetin aïllar-lo de cadas-cuna de les seves fonts d’energia.

Només s’han de connectar de nou quan no hi hagi cap perill per als treba-lladors afectats.

2.15. L’equip de treball ha de portar les advertències i les senyalitzacions in-dispensables per garantir la seguretat dels treballadors.

2.16. Tot equip de treball ha de ser adequat per protegir els treballadors contra els riscos d’incendi o d’escalfa-ment del mateix equip, o d’emanacions de gasos, pols, líquids, vapors o altres substàncies que pugui produir, o pugui utilitzar o emmagatzemar.

2.17. Tot equip de treball ha de ser adequat per prevenir-ne el risc d’explo-sió o de substàncies que pugui produir, utilitzar o emmagatzemar.

2.18. Tot equip de treball ha de ser adequat per protegir els treballadors ex-posats contra el risc d’un contacte directe o indirecte amb l’electricitat.

2.19. Tot equip de treball que comporti riscos per soroll, vibracions o radiacions ha de disposar de les proteccions o dels dispositius adequats per limitar, tant com sigui possible, la generació i la propa-gació d’aquests agents físics.

2.20. Els equips de treball per a l’em-magatzematge, el tràfec o el tractament de líquids corrosius o a alta temperatu-ra han de disposar de les proteccions adequades per evitar que els treballa-dors hi entrin en contacte de manera accidental.

2.21. Les eines manuals han d’estar construïdes amb materials resistents i la unió entre els seus elements ha de ser ferma, de manera que se n’evitin les ruptures o les projeccions. Els mànecs o les empunyadures han de ser de dimen-sions adequades, sense vores agudes ni superfícies relliscoses, i aïllants en cas que sigui necessari.

3. Disposicions mínimes addicionals aplicables a equips de treball especí-fics

3.1. Disposicions mínimes aplicables als equips de treball mòbils, ja siguin automotors o no.

3.1.1. Els equips de treball mòbils amb treballadors transportats s’han d’adap-tar de manera que redueixin els riscos per als treballadors durant el despla-çament.

En aquests riscos s’hi ha d’incloure el risc de contacte dels treballadors amb

rodes o erugues, i el d’empresonament per les mateixes rodes o erugues.

3.1.2. Quan el bloqueig imprevist dels elements de transmissió d’energia en-tre un equip de treball mòbil i els seus accessoris o remolcs pugui ocasionar riscos específics, aquest equip ha d’es-tar equipat o adaptat de manera que s’impedeixi el bloqueig dels elements de transmissió d’energia.

Quan no es pugui impedir aquest bloqueig s’han de prendre les mesures necessàries per evitar les conseqüències perjudicials per als treballadors.

3.1.3. S’han de preveure fixacions quan hi hagi el risc que els elements de transmissió d’energia entre equips de treball mòbils s’encallin o es deteriorin quan s’arrosseguin per terra.

3.1.4. Els equips de treball mòbils amb treballadors transportats han de limitar, en les condicions efectives d’ús, els riscos provocats per un gir o per un bolcada de l’equip de treball:

a) Bé mitjançant una estructura de pro-tecció que impedeixi que l’equip de treball giri més d’un quart de volta.

b) Bé mitjançant una estructura que ga-ranteixi un espai suficient al voltant del treballador o dels treballadors trans-portats quan el moviment pugui anar més enllà del quart de volta.

c) Bé per algun altre dispositiu d’abast equivalent.

Aquestes estructures de protecció po-den formar part integrant de l’equip de treball.

No es requereixen aquestes estruc-tures de protecció quan l’equip de tre-ball estigui estabilitzat mentre s’ocupi, o quan el disseny en faci impossible el gir o la bolcada.

Quan, en cas de gir o de bolcada, hi hagi un risc d’aixafament dels treballa-dors transportats entre parts de l’equip de treball i el terra, s’ha d’instal·lar un sistema de retenció del treballador o dels treballadors transportats.

3.1.5. Els carretons elevadors/toros ocupats per un o diversos treballadors han d’estar condicionats o equipats per limitar els riscos de bolcar mitjançant:


a) La instal·lació d’una cabina per al conductor.

b) Una estructura que impedeixi que el carretó elevador bolqui.

c) Una estructura que garanteixi que, en cas de bolcada del carretó elevador, quedi prou espai entre el terra i deter-minades parts d’aquest carretó.

d) Una estructura que mantingui el treballador sobre el seient de con-ducció, de manera que impedeixi que pugui quedar atrapat per parts del car-retó bolcat.

3.1.6. Els equips de treball mòbils au-tomotors amb un desplaçament que pu-gui ocasionar riscos per als treballadors han de reunir les condicions, a més a més, les següents condicions:

a) Disposar dels mitjans que els per-metin evitar una posada en marxa no autoritzada.

b) Disposar dels mitjans adequats que redueixin les conseqüències d’una pos-sible col·lisió en cas de moviment si-multani de diversos equips de treball que rodin sobre rails.

c) Disposar d’un dispositiu de frenada i parada. En la mesura que ho exigeixi la seguretat, un dispositiu d’emergèn-cia accionat mitjançant comandaments fàcilment accessibles o per sistemes automàtics ha de permetre la frena-da i la parada en cas que falli el dis-positiu principal.

d) Disposar de dispositius auxiliars adequats que millorin la visibilitat quan el camp directe de visió del conduc-tor sigui insuficient per garantir la se-guretat.

e) Si estan previstos per a ús nocturn o en llocs foscos, han de tenir un dis-positiu d’il·luminació adaptat al tre-ball que s’hagi d’efectuar per garantir una seguretat suficient per als treba-lladors.

f) Si comporten riscos d’incendi, per si mateixos o causa dels seus remolcs o càrregues, que puguin posar en pe-rill els treballadors, han de disposar de dispositius apropiats de lluita contra incendis, excepte quan el lloc d’utilit-zació estigui equipat amb aquests dis-positius en punts prou propers.

g) Si es condueixen a distància, s’han de parar automàticament en sortir del camp de control.

h) Si es condueixen a distància i, si en condicions normals d’utilització, poden xocar amb els treballadors o aixafar-los, han d’estar equipats amb dispositius de protecció contra aquests riscos, excepte quan hi hagi altres dis-positius adequats per controlar el risc de xoc.

3.2. Disposicions mínimes aplicables als equips de treball per elevar càrre-gues.

3.2.1. Si els equips de treball per ele-vació de càrregues estan instal·lats de manera permanent, se n’ha de garantir la solidesa i l’estabilitat durant l’ocupa-ció, tenint en compte en particular les càrregues que han d’elevar i les tensions induïdes en els punts de suspensió o de fixació a les estructures.

3.2.2. A les màquines per elevació de càrregues hi ha de figurar una indicació clarament visible de la càrrega nominal i, si escau, un placa de càrrega que estipuli la càrrega nominal en cada configuració de la màquina.

Els accessoris d’elevació han d’estar marcats de manera que es puguin iden-tificar les característiques essencials per a un ús segur.

Si l’equip de treball no està destinat a elevar treballadors i hi ha possibilitat de confusió, s’ha de fixar una senyalització adequada de manera visible.

3.2.3. Els equips de treball instal·lats de forma permanent s’han d’instal·lar de manera que es redueixi el risc que la càrrega:

a) Colpegi els treballadors.

b) Involuntàriament es desviï perillo-sament o caigui en picat.

c) Es deixi anar involuntàriament.

3.2.4. Les màquines per elevar o des-plaçar treballadors han de tenir les ca-racterístiques apropiades:

a) Per evitar, per mitjà de disposi-tius apropiats, els riscos de caiguda de l’usuari a l’habitacle, quan hi hagi aquests riscos.

b) Per evitar els riscos de caiguda de l’usuari fora de l’habitacle, quan hi hagi aquests riscos.

c) Per evitar els riscos d’aixafament, empresonament o xoc de l’usuari, en especial els que estan causats per un contacte fortuït amb objectes.

d) Per garantir la seguretat dels tre-balladors que en cas d’accident que-din bloquejats dins de l’habitacle i per permetre’n l’alliberament.

Annex II Disposicions relatives a l’ús dels equips de treball

1. Observació preliminar

Les disposicions d’aquest annex s’han d’aplicar de conformitat amb el que dis-posa aquest Reglament i quan existeixi el risc corresponent per a l’equip de treball considerat.

2. Disposicions de tipus general aplica-bles a l’ús de tots els equips de treball

2.1. Els equips de treball s’han d’instal·-lar, s’han de disposar i s’han d’utilitzar de manera que es redueixin els riscos per als usuaris de l’equip i per als altres treballadors.

En el muntatge s’ha de tenir en comp-te la necessitat d’alliberar espai entre els elements mòbils dels equips de treball i els elements fixos o mòbils del seu entorn. S’han de poder subministrar o retirar de manera segura les energies i les substàncies utilitzades o produïdes per l’equip.

2.2. Els treballadors han de poder accedir i han d’estar en condicions de seguretat a tots els llocs necessaris per utilitzar, ajustar o mantenir els equips de treball.

2.3. Els equips de treball no s’han d’utilitzar en operacions o en condicions contraindicades pel fabricant. Tampoc no es poden utilitzar sense els elements de protecció previstos per a la realització de l’operació prevista.

Els equips de treball només es poden utilitzar en operacions o en condicions no considerades pel fabricant si s’ha fet prèviament una avaluació dels riscos que això comportaria i s’han pres les


mesures pertinents per a la seva elimi-nació o control.

2.4. Abans d’utilitzar un equip de treball s’ha de comprovar que les pro-teccions i les condicions d’ús són les adequades, i que la connexió o la po-sada en marxa no representa un perill per a tercers.

Els equips de treball s’han de deixar d’utilitzar si es produeixen deteriora-ments, avaries o altres circumstàncies que comprometin la seguretat del seu funcionament.

2.5. Quan s’utilitzin equips de treball amb elements perillosos accessibles que no puguin ser totalment protegits, s’han d’adoptar les precaucions i s’han d’uti-litzar les proteccions individuals apro-piades per reduir els riscos el mínim possible.

En particular, s’han de prendre les mesures necessàries per evitar, si es-cau, l’atrapament dels cabells, la roba de treball o altres objectes que pogués dur el treballador.

2.6. Quan durant la utilització d’un equip de treball sigui necessari netejar o retirar residus propers a un element pe-rillós, l’operació s’ha de fer amb els mit-jans auxiliars adequats que garanteixin una distància de seguretat suficient.

2.7. Els equips de treball han de ser instal·lats i utilitzats de manera que no puguin caure, bolcar o desplaçar-se de manera incontrolada, i posin en perill la seguretat dels treballadors.

2.8. Els equips de treball no s’han de sotmetre a sobrecàrregues, sobrepres-sions, velocitats o tensions excessives que puguin posar en perill la seguretat del treballador que els utilitza o la de tercers.

2.9. Quan la utilització d’un equip de treball pugui donar lloc a projeccions o radiacions perilloses, sigui durant el funcionament normal o en cas d’anoma-lia previsible, han d’adoptar les mesures de prevenció o protecció adequades per garantir la seguretat dels treballadors que els utilitzin o que estiguin situats en zones pròximes.

2.10. Els equips de treball portats o guiats manualment, el moviment que pu-gui suposar un perill per als treballadors

situats a les zones pròximes, s’han d’uti-litzar amb les precaucions escaients, de manera que es respecti sempre una dis-tància de seguretat suficient. Amb aques-ta finalitat, els treballadors que els facin servir han de disposar de condicions adequades de control i de visibilitat.

2.11. En ambients especials com ara locals mullats o d’alta conductivitat, lo-cals amb alt risc d’incendi, atmosferes explosives o ambients corrosius, no es poden fer servir equips de treball que en aquest entorn suposin un perill per a la seguretat dels treballadors.

2.12. Els equips de treball exposats a llocs on puguin caure llamps han d’estar protegits, durant el seu funcionament, contra aquests efectes per dispositius o mesures adequades.

2.13. El muntatge i el desmuntatge dels equips de treball s’ha de dur a terme de manera segura, especialment mitjan-çant el compliment de les instruccions del fabricant, quan n’hi hagi.

2.14. Les operacions de manteniment, revisió o reparació dels equips de treball que puguin suposar un perill per a la se-guretat dels treballadors, s’han d’efectuar després d’haver parat o desconnectat l’equip, després d’haver comprovat que no hi ha energies residuals perilloses i d’haver pres les mesures necessàries per evitar-ne la posada en marxa o conne-xió accidental mentre s’estigui efectuant l’operació.

Quan la parada o la desconnexió no si-gui possible s’han d’adoptar les mesures necessàries perquè aquestes operacions es facin de forma segura o fora de les zones perilloses.

2.15. Quan un equip de treball hagi de disposar d’un llibre de manteniment, s’ha de mantenir actualitzat.

2.16. Els equips de treball que es reti-rin de servei han de mantenir els dispo-sitius de protecció. En cas contrari, s’han de prendre les mesures necessàries per impossibilitar-ne l’ús.

2.17. Les eines manuals han de ser de característiques i mida adequades a l’operació que calgui efectuar. El seu ús i el transport no ha d’implicar riscos per a la seguretat dels treballadors.

3. Disposicions per a la utilització d’equips de treball mòbils, automotors o no

3.1. La conducció d’equips de treball automotors està reservada als treba-lladors que hagin rebut una formació específica per a la conducció segura d’aquests equips de treball.

3.2. Quan un equip de treball mani-obri en una zona de treball, s’han de fixar i respectar les normes de circulació adequades.

3.3. S’han d’adoptar mesures d’organit-zació per evitar que circulin treballadors a peu per la zona de treball d’equips de treball automotors.

Si es requereix la presència de treba-lladors a peu per dur a terme els treballs de manera correcta, s’han d’adoptar me-sures apropiades per evitar que resultin ferits pels equips.

3.4. L’acompanyament de treballadors en equips de treball mòbils moguts me-cànicament només es pot autoritzar en emplaçaments segurs i condicionats a aquest efecte.

3.5. Els equips de treball mòbils do-tats d’un motor de combustió no s’han d’emprar en zones de treball tancades, excepte si s’hi garanteix una quantitat suficient d’aire que no suposi riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors.

4. Disposicions relatives a la utilització d’equips de treball per a l’elevació de càrregues

4.1. Generalitats

4.1.1. Els equips de treball desmunta-bles o mòbils que serveixin per elevar de càrregues s’han d’emprar de manera que es pugui garantir l’estabilitat de l’equip de treball durant la seva utilització en totes les condicions previsibles, tenint en compte la naturalesa del sòl.

4.1.2. L’elevació de treballadors només està permesa amb els equips de treball i els accessoris previstos a aquest efecte.

Amb caràcter excepcional, es poden utilitzar per aquest efecte equips de tre-ball no previstos per elevar treballadors, sempre que s’hagin pres les mesures pertinents per garantir-ne la seguretat, d’acord amb la legislació vigent.


Durant la presència de treballadors en l’equip de treball destinat a aixecar càrregues, el lloc de comandament ha d’estar ocupat permanentment. Els tre-balladors elevats han de disposar d’un mitjà de comunicació segur i n’ha d’estar prevista l’evacuació en cas de perill.

4.1.3. A menys que fos necessari per efectuar correctament els treballs, s’han de prendre mesures per evitar la pre-sència de treballadors sota les càrregues suspeses.

No està permès el pas de les càrre-gues per sobre dels llocs de treball no protegits ocupats habitualment per tre-balladors.

En aquesta hipòtesi, si no es pot ga-rantir la realització correcta dels treballs d’una altra manera, s’han de definir i s’han aplicar procediments adequats.

4.1.4. Els accessoris d’elevació s’han de seleccionar en funció de les càrregues que es manipulin, dels punts de pressió, del dispositiu de l’enganxament, de les condicions atmosfèriques, i tenint en compte la modalitat i la configuració de l’amarratge. Els accessoris d’eleva-ció han d’estar clarament marcats per permetre que l’usuari en conegui les característiques.

4.1.5. Els accessoris d’elevació s’han d’emmagatzemar de manera que no es malmetin ni es deteriorin.

4.2. Equips de treball per elevar càr-regues no guiades

4.2.1. Si dos o més equips de treball per elevar càrregues no guiades s’instal·-len o es munten en un lloc de treball, de manera que els seus camps d’acció coincideixen, s’han d’adoptar les mesu-res adequades per evitar les col·lisions entre les càrregues o els elements dels mateixos equips de treball.

4.2.2. Durant l’ús d’un equip de treball mòbil per elevar càrregues no guiades s’han d’adoptar les mesures necessàries per evitar-ne el balanceig, la bolcada i, si escau, el desplaçament i el lliscament. A més, s’ha de comprovar que aquestes mesures s’efectuen correctament.

4.2.3. Si l’operador d’un equip de treball per elevar càrregues no guiades no pot veure el trajecte complet de la càrrega, ni directament ni mitjançant

els dispositius auxiliars que facilitin les informacions útils, ha de designar un encarregat de senyals en comunicació amb l’operador perquè el guiï i s’han d’adoptar mesures d’organització per evitar col·lisions de la càrrega que pu-guin posar en perill els treballadors.

4.2.4. Els treballs s’han d’organitzar de manera que mentre un treballador estigui penjant o despenjant una càrre-ga a mà, pugui fer amb tota seguretat aquestes operacions i es garanteixi en particular que aquest treballador en con-servi el control, directe o indirecte.

4.2.5. Totes les operacions d’aixeca-ment han d’estar correctament planifica-des, vigilades adequadament i efectuades amb vista a protegir la seguretat dels treballadors.

En particular, quan dos o més equips de treball per elevar càrregues no guia-des hagin d’elevar simultàniament una càrrega, s’ha d’elaborar i aplicar un pro-cediment per garantir una bona coordi-nació dels operadors.

4.2.6. Si algun equip de treball per elevar càrregues no guiades no pot man-tenir les càrregues en cas d’avaria parcial o total de l’alimentació d’energia, s’han d’adoptar mesures apropiades per evitar que els treballadors s’exposin als riscos corresponents.

Les càrregues suspeses no han de quedar sense vigilància, excepte si és impossible accedir a la zona de perill i si la càrrega s’ha penjat amb tota segu-retat i es manté de forma completament segura.

4.2.7. L’ocupació a l’aire lliure d’equips de treball per elevar càrregues no gui-ades ha de cessar quan les condicions meteorològiques es degradin fins al punt de perjudicar la seguretat de fun-cionament i provocar d’aquesta manera que els treballadors corrin riscos. S’han d’adoptar mesures adequades de protec-ció, destinades especialment a impedir la bolcada de l’equip de treball, per evitar riscos als treballadors.

5. Disposicions relatives a la utilització dels equips de treball per a la realització de treballs temporals en altura

5.1. Disposicions generals

5.1.1. Si, en aplicació del que disposa la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball, en concret els articles 7, 8 i 12, així com els articles 3, 4, 6 i 7 d’aquest Reglament, no es poden efectuar treballs temporals en altura de manera segura i en con-dicions ergonòmiques acceptables des d’una superfície adequada, s’han d’elegir els equips de treball més apropiats per garantir i mantenir unes condicions de treball segures, tenint en compte, en par-ticular, que s’ha de donar prioritat a les mesures de protecció col·lectiva enfront de les mesures de protecció individual i que l’elecció no es pot subordinar a criteris econòmics.

Les dimensions dels equips de treball han d’estar adaptades a la naturalesa del treball i a les dificultats previsibles, i han de permetre una circulació sense perill.

L’elecció del tipus més convenient de mitjà d’accés als llocs de treball tempo-ral en altura s’ha d’efectuar en funció de la freqüència de circulació, l’altura a la qual s’hagi de pujar i la durada de la utilització. L’elecció efectuada ha de permetre l’evacuació en cas de perill imminent.

5.1.2. La utilització d’una escala de mà com a lloc de treball en altura s’ha de limitar a les circumstàncies en què, tenint en compte el que disposa l’apartat 5.1.1, la utilització d’altres equips de treball més segurs no estigui justificada pel baix nivell de risc i per les característiques dels emplaçaments que l’empresari no pugui modificar.

5.1.3. La utilització de les tècniques d’accés i de posicionament mitjançant cordes s’ha de limitar a circumstàncies en què l’avaluació del risc indiqui que el treball es pot executar de manera se-gura i en les quals, a més, la utilització d’un altre equip de treball més segur no estigui justificada.

Tenint en compte l’avaluació del risc i, especialment, en funció de la durada del treball i de les exigències de caràcter ergonòmic, s’ha de facilitar un seient proveït dels accessoris apropiats.

5.1.4. Segons el tipus d’equip de tre-ball escollit, d’acord amb els apartats anteriors, s’han de determinar les mesu-res adequades per reduir al màxim els


riscos inherents a aquest tipus d’equips. En cas necessari, s’ha de preveure instal-lar uns dispositius de protecció contra caigudes.

Aquests dispositius han de tenir una configuració i una resistència adequades per prevenir o aturar les caigudes d’al-tura i, tant com sigui possible, evitar les lesions dels treballadors. Els dispositius de protecció col·lectiva contra caigudes d’altura només es poden interrompre en els punts d’accés a una escala o una escala de mà.

5.1.5. Quan l’accés a l’equip de treball o l’execució d’una tasca particular exi-geixi la retirada temporal d’un dispositiu de protecció col·lectiva contra caigudes, s’han de preveure mesures compensa-tòries i eficaces de seguretat, que s’han d’especificar en la planificació de l’ac-tivitat preventiva. No es pot executar el treball sense l’adopció prèvia d’aquestes mesures. Una vegada conclòs aquest tre-ball particular, ja sigui de forma defini-tiva o temporal, s’han de tornar a posar al seu lloc els dispositius de protecció col·lectiva contra caigudes.

5.1.6. Els treballs temporals en altura només es poden efectuar quan les condi-cions meteorològiques no posin en perill la salut i la seguretat dels treballadors.

5.2. Disposicions específiques sobre la utilització d’escales.

5.2.1. Les escales de mà i de tisora han de complir les prescripcions de seguretat següents:

a) Han de tenir una llargada sufici-ent per assegurar, en totes les posici-ons en què s’utilitzin, un bon suport a les mans i als peus. No es poden fer treballs que impliquin inclinar-se exageradament a causa de la posició de l’escala.

b) No es poden carregar objectes de pes superior a 25 kg, i fins i tot de menys pes, si això dificulta l’accés correcte per l’escala. Les càrregues no es poden transportar a les mans mentre s’efectuï l’ascens o el descens per l’escala.

c) La distància entre els travessers ha de ser constant i com a màxim de 35 cm. S’han de mantenir nets per evi-tar relliscades.

d) Han d’estar proveïdes d’elements de fixació en funció del terra on s’aguan-tin, com tacs, puntes de ferro, grapes, topalls o altres mecanismes antillis-cants a la base, o de ganxos de sub-jecció a l’extrem superior.

e) Si no fos possible fixar l’escala per cap dels extrems, una persona s’hau-ria de quedar al peu de l’escala per impedir-ne el lliscament.

f) Les escales no poden descansar so-bre materials que es puguin despla-çar o trencar. Ho han de fer sobre una base regular i ferma a fi que s’aguan-tin sense perill de bolcar o de perdre l’estabilitat.

g) Es prohibeix utilitzar escales metàl-liques en treballs propers a instal-lacions elèctriques o que requereixin fer servir eines elèctriques.

h) És obligatori pujar, baixar i treballar de cara a l’escala. Mai no la poden utilit-zar dos treballadors simultàniament.

i) Es prohibeix utilitzar les escales com a passarel·les, muntants de bastida o suports de plataformes de treball.

j) No s’han col·locar les escales en-front de cap porta excepte que s’as-seguri que no es podrà obrir.

k) Les escales de mà s’han de revisar periòdicament. No es pot utilitzar cap escala que presenti defectes en l’es-tructura i que en comprometi l’esta-bilitat i la resistència.

l) Les escales de mà utilitzades com a mitjà d’accés han de sobrepassar un metre, com a mínim, el nivell més alt on s’hagi d’accedir, o bé s’han d’allar-gar per un dels muntants fins a l’altura indicada, amb la finalitat que servei-xi de suport.

m) Si les escales de mà o de tisora són de fusta, els muntants han de ser resis-tents, sense nusos o defectes visibles, i han d’estar tallats longitudinalment a la fibra. Els travessers de fusta han d’estar acoblats o encaixats als mun-tants, no clavats, i han de ser d’una sola peça. Es prohibeix l’ús d’escales de mà de construcció improvisada.

n) Es prohibeix pintar les escales per evitar que els possibles defectes quedin amagats, llevat que siguin de fusta i es faci amb un vernís transparent.

o) Es prohibeix empalmar dos escales, llevat que l’estructura tingui dispositius especials per a aquesta finalitat.

p) Les escales de mà s’han de col·locar amb la inclinació adequada, de mane-ra que formin un angle aproximat de 75º amb l’horitzontal.

q) Si l’escala de mà es recolza en-front d’una superfície de vidre, s’ha de preveure un travesser recolzat pels extrems als punts de resistència ade-quada. Si el recolzament es fa sobre una superfície arrodonida, s’ha d’asse-gurar l’escala mitjançant un cable o una cadena per evitar que pugui lliscar.

r) Els treballs a més de 3,5 metres d’al-tura, des del punt d’operació a terra, que requereixin moviments o esforços perillosos per a l’estabilitat del treballa-dor, només es poden efectuar si s’uti-litza un equip de protecció individual anticaigudes o s’adopten altres mesu-res de protecció alternatives.

s) Les escales de tisora han d’estar dotades de cadenes o de cables per limitar que s’obrin quan s’estiguin uti-litzant. Es prohibeix col·locar els peus en ambdós costats de l’escala. No es poden utilitzar els últims graons per-què la mateixa escala limiti el risc de caiguda.

5.2.2. Les escales fixes instal·lades a l’exterior han de ser d’acer i complir les disposicions particulars de les escales de mà.

S’han d’ajustar al que estableix la nor-mativa específica de llocs de treball.

5.2.3. Les escales provisionals de gra-ons utilitzades per treballs en curs han de:

a) Tenir una amplada lliure de com a mínim 60 cm. Els graons tindran les mateixes dimensions, amb la petjada de com a mínim 15 cm i la contrapet-jada de 25 cm com a màxim.

b) Tenir en els costats oberts baranes segons les condicions establertes en aquest Reglament, si disposen de més de cinc graons.

c) Tenir una elevació vertical ininter-rompuda inferior a 3,5 m.

5.3 Disposicions específiques relatives a la utilització de les bastides.


5.3.1. S’entén per bastida tota instal-lació provisional fixa, suspesa o mòbil, que sosté una o diverses plataformes utilitzades per suportar persones o ma-terials, en tot tipus de treballs. Han de reunir totes les condicions de seguretat generals i particulars per a la classe de bastida o plataforma corresponent.

5.3.2. Les condicions generals de se-guretat són:

a) Els elements i els sistemes d’unió de les diverses peces de la bastida n’han de garantir la funció d’unió i enllaç amb condicions de fixació, solidesa, permanència i estabilitat.

b) Els elements i les peces només es poden utilitzar per a la finalitat per la qual han estat certificades, assajades o previstes pel fabricant.

c) Les dimensions i la qualitat de les diverses peces i dels elements auxiliars d’una bastida han de garantir la resis-tència suficient a les forces i les càrre-gues que hi puguin concórrer, entre d’altres: el pes dels materials neces-saris per al treball, els mecanismes o els mitjans que s’hi col·loquin per exi-gències de la construcció, les causades per l’acció del vent, la neu i similars, i el pes dels treballadors.

d) La unió entre els elements horitzon-tals i els verticals s’ha de fer mitjançant dispositius especialment concebuts per a aquest ús i han d’estar fixats de manera que no llisquin per l’esforç a què poden estar sotmesos.

e) L’estructura ha d’estar formada per tubs d’acer, pintats o galvanitzats, o d’alumini.

f) En els treballs de muntatge i des-muntatge total o parcial de les bastides s’han de seguir les instruccions d’uti-lització marcades pel fabricant. En cas que es vulgui utilitzar una bastida en una configuració no estàndard o no prevista pel fabricant, un tècnic amb formació universitària o professional habilitant ha d’elaborar la nota de càl-cul i efectuar els plànols que indiquin com s’ha de dur a terme aquest mun-tatge. Aquesta documentació s’ha de quedar a l’obra.

g) Les bastides les han de muntar, des-muntar o modificar treballadors qua-lificats, amb la supervisió de tècnics

competents de l’empresa muntadora i del vigilant de seguretat i salut de l’obra. S’han d’utilitzar mitjans de pro-tecció col·lectiva per muntar-les o des-muntar-les, i, quan no es pugui, s’han de fer servir les proteccions individu-als escaients.

h) Quan una bastida s’estigui muntant o desmuntant, se n’ha de prohibir l’ac-cés i l’ús al personal que no participi en aquestes tasques.

Si algunes parts d’una bastida no estan llestes per ser utilitzades, en particular durant el muntatge, el desmuntatge o les transformacions, han de disposar de senyals d’advertència de perill general, d’acord amb la normativa vigent, sobre senyalització de seguretat i salut al cen-tre de treball, i han d’estar delimitades convenientment mitjançant elements físics que impedeixin l’accés a la zona de perill.

i) Les bastides han de tenir un nom-bre suficient de plataformes de treball que permetin als treballadors desen-volupar les diverses tasques amb se-guretat i estabilitat.

j) Les bastides, segons el tipus, han d’estar ancorades convenientment en punts resistents de la construcció.

k) Les bastides no han d’estar sobre-carregades i les càrregues han d’es-tar repartides uniformement. S’han de mantenir netes de runa i només s’hi pot emmagatzemar el material estric-tament necessari per garantir la con-tinuïtat dels treballs en curs.

l) S’han de prendre les mesures neces-sàries per evitar els riscos de relliscada en cas que hi hagi gel o neu.

m) Tots els aparells i els mitjans eleva-dors instal·lats a les bastides emprats per efectuar l’ascens o el descens dels elements que constitueixen la bastida o els materials que cal utilitzar han de reunir les condicions de construcció corresponents, d’estabilitat i de resis-tència segons les càrregues que ha-gin de suportar.

n) Un cop muntada la bastida i abans d’utilitzar-la, la persona amb formació universitària o professional que s’ha-biliti per dur a terme aquesta tasca ha de fer-ne un reconeixement i compro-var-ne l’estabilitat, el bon estat dels

materials emprats en la construcció, si és apropiada per a l’ús al qual es des-tina i si s’hi han instal·lat els disposi-tius de seguretat necessaris.

o) Els reconeixements i les proves tam-bé s’han d’efectuar després d’una in-terrupció llarga dels treballs, després d’haver suportat condicions climatolò-giques adverses, i sempre que es dub-ti de la seguretat de la bastida.

p) Quan el muntatge de la bastida se-gueixi les instruccions marcades pel fabricant segons una configuració es-tàndard, aquestes comprovacions les pot efectuar una persona que disposi del nivell bàsic de formació, d’acord amb la legislació vigent de segure-tat i salut en el treball i que disposi d’una experiència certificada per l’em-presari en aquesta matèria de més de dos anys.

q) Les bastides han de guardar les dis-tàncies de seguretat respecte a les ca-nalitzacions o les xarxes elèctriques que es defineixen en el Reglament de seguretat i de protecció de la salut en les obres de construcció.

r) En el muntatge de qualsevol bastida s’ha de preveure un sistema d’accés a les diverses plataformes de treball que permeti als treballadors utilitzar-les amb comoditat i seguretat.

5.3.3. Les plataformes de treball de les bastides han de complir les següents prescripcions de seguretat:

a) Els elements o les peces que for-men una plataforma de treball han de quedar ben fixats per evitar que es pu-guin moure, balancejar, relliscar o fer qualsevol moviment perillós. Han de ser de fusta tractada, per protegir-les de la intempèrie, d’acer galvanitzat, de plàstic o d’alumini, i de resistència su-ficient. En tots els casos s’ha d’utilit-zar material en bon estat.

b) L’amplada ha de ser la necessà-ria per facilitar el treball, la circulació dels treballadors i un emmagatzemat-ge adequat de les eines i els materials necessaris per al treball. Ha de quedar sempre un passatge de 60 cm lliure de qualsevol obstacle fix o de materi-als dipositats.

c) Tota plataforma de treball d’una bastida ha de tenir una superfície i


un gruix uniformes, sense intervals i antilliscant.

d) Els empalmaments o les unions entre les diverses plataformes d’una mateixa fila s’han d’efectuar sobre tra-vessers, on s’han de fixar. Si la unió s’efectua encavalcant o muntant les plataformes, han d’anar sobreposa-des en una llargada d’almenys 10 cm d’una banda i l’altra de l’eix del tra-vesser de suport, i el ressalt s’ha de reduir mitjançant la col·locació de pe-ces tallades al bisell per evitar els ris-cos d’ensopegada.

e) Cap plataforma de treball no pot sobrepassar el suport extrem en una distància que excedeixi quatre vega-des el seu gruix.

f) L’altura de l’espai lliure per so-bre de les plataformes de treball de les bastides ha de ser com a mínim d’1,80 m.

g) Les plataformes de treball o els llocs de treball amb risc de caiguda des d’una altura superior a 2 m s’han de protegir amb baranes en tot el pe-rímetre. Les baranes de les platafor-mes de treball de les bastides han de reunir les condicions establertes en aquest Reglament.

h) En cap cas no es poden considerar les diagonals, els tirants i les creus de Sant Andreu com a elements per pro-tegir la caiguda de persones.

i) Les baranes s’han d’instal·lar arran del límit de la plataforma.

j) La distància entre la construcció i la plataforma de treball d’una basti-da ha de ser tan reduïda com sigui possible.

5.3.4. Bastides fixes

a) Han d’estar sòlidament ancorades a la construcció sempre que la seva al-tura sigui superior a cinc vegades el costat més curt de la base.

b) L’altura no ha d’excedir mai el punt més alt d’ancoratge en una distància que pugui afectar-ne l’estabilitat i la resistència.

c) El recolzament de la bastida sobre el terra o el suport s’ha de dur a terme mitjançant plaques base o fusos d’ani-vellació que han de tenir una superfície

i un gruix que els permetin resistir la càrrega sense deformar-se.

d) Les plaques base o els fusos d’ani-vellació han de quedar units al mun-tant de manera que la càrrega hi quedi centrada.

e) Els muntants de les bastides s’han de recolzar sobre un terra o un su-port que sigui resistent a les càrregues a les quals estarà sotmès. Si aquesta resistència és insuficient, cal utilitzar suplements adequats i sòlids per dis-tribuir la càrrega, com taulons o bi-gues d’acer.

f) Quan dos trams de bastida s’ajun-ten en l’angle d’una construcció, s’ha d’instal·lar un muntant en la intersec-ció dels travessers exteriors.

g) Cada escala de mà que posi en co-municació els diversos nivells d’una bastida ha de salvar, a tot estirar, l’al-tura entre dos nivells, que com a mà-xim ha de ser de dos metres. Ha de ser d’una sola peça i ha d’estar sòlida-ment unida al cos de la bastida.

h) En el supòsit que s’utilitzi l’escala de gat de la mateixa estructura, l’ac-cés únicament es pot efectuar per la part interior de la bastida mitjançant la col·locació d’un sistema de trapes situades als extrems de les platafor-mes que facilitin el pas als diversos nivells. Aquestes trapes han d’estar si-tuades als extrems oposats de les pla-taformes consecutives.

i) Excepcionalment, es pot adaptar una línia de vida al cos de la bastida i utilitzar un equip de protecció indi-vidual anticaiguda durant l’accés, si la separació entre les plataformes és superior als 2 m o es fa per l’exterior de la bastida.

j) Si l’accés a la plataforma d’una bas-tida metàl·lica es fa des de l’interior de l’edifici, s’han de preveure siste-mes d’accés que permetin la comuni-cació còmoda i segura, sense que els treballadors no hagin de saltar mai per accedir-hi.

k) La distància entre la construcció i la plataforma de treball d’una bastida fixa ha de ser tan reduïda com sigui possi-ble. En cas que aquesta distància sigui inferior als 20 cm, la barana de protec-ció interior no és obligatòria.

5.3.5. Bastides sobre rodes

a) Només es poden utilitzar sobre su-perfícies planes i estables.

b) S’han de recolzar sobre una superfí-cie resistent a les càrregues a les quals estarà sotmesa.

c) L’altura de la bastida sobre rodes no pot ser superior a quatre vegades el costat més curt de la base i no pot superar mai els 12 m.

d) Abans d’efectuar qualsevol despla-çament de la bastida, la plataforma ha d’estar lliure de personal, de materi-al i d’equip.

e) Per utilitzar la bastida s’han d’immo-bilitzar les rodes convenientment.

f) L’accés s’ha de dur a terme d’acord amb les prescripcions previstes en aquest Reglament per a les bastides fixes.

5.3.6. Bastides volants o suspeses

a) La llargada màxima ha de ser de 8 m, a excepció de les bastides mo-toritzades.

b) Els materials utilitzats com a ele-ments de subjecció i fixació de les bas-tides, com argolles o bigues, han de ser inalterables quant a resistència i han de quedar ancorats a l’estructura de la construcció.

c) Es prohibeix utilitzar apuntalaments o contrapesos no previstos pel fabri-cant.

d) Els cables de suspensió han de que-dar ancorats als elements de subjecció i col·locats de forma que no puguin relliscar per una forta inclinació o bat-zegada de la bastida. Han d’estar col-locats en un pla vertical perpendicular al frontal de la construcció, és a dir, no poden treballar mai obliquament.

e) Els cables de suspensió els ha de re-visar setmanalment una persona com-petent d’acord amb els criteris fixats a l’article 41 d’aquest Reglament.

f) Els aparells de maniobra per des-plaçar les bastides han de disposar, com a mínim, de dos cables: el cable de treball, del qual penja la bastida, i el cable de seguretat, independent del de treball, amb un fre automàtic que no permeti el descens sense la inter-


venció d’un treballador. El cable de se-guretat ha d’estar contrapesat.

g) S’han d’utilitzar, únicament, els apa-rells de maniobra dissenyats per al desplaçament de les bastides volants o suspeses.

h) La posició dels elements de subjec-ció i fixació de les bastides (argolles o bigues) ha de permetre que la pla-taforma quedi fixada a una distància màxima de 30 cm de la construcció. En el supòsit que els obrers treballin asseguts, la distància màxima pot ser de fins a 45 cm.

i) Les plataformes de treball de les bastides volants han de ser resistents i adequades per suportar els esforços a què hagin d’estar sotmeses.

j) Les plataformes de les bastides vo-lants o suspeses han d’estar equipa-des amb baranes reglamentàries per tots els costats. Només en cas que els obrers treballin asseguts, la barana interior no és obligatòria però la pla-taforma ha d’estar equipada amb ca-bles o recursos similars que permetin que el treballador s’hi subjecti en cas de relliscada.

k) L’ús d’una bastida volant o suspesa ha de respectar les prescripcions de seguretat següents:

i) Per desplaçar-la o per dur a terme qualsevol treball ha d’estar comple-tament plana.

ii) Abans d’utilitzar per primer cop la bastida s’ha de comprovar l’estat mecànic dels sistemes d’elevació i s’ha de fer una prova de càrrega i de funcionament del conjunt a 1 m d’altura. Diàriament s’ha de dur a terme una inspecció ocular de l’estat general de la bastida abans d’utilitzar-la.

iii) Els treballadors que utilitzin les bastides volants s’han d’equipar de forma permanent amb un arnés de seguretat ancorat en un indret inde-pendent de la plataforma de treball i dels elements de subjecció de què disposi.

iv) S’han de preveure dispositius adequats per evitar el moviment de la bastida mentre s’hi estigui tre-ballant.

v) Queda terminantment prohibit treballar en una bastida volant en cas de vent fort o de tempesta.

vi) Durant el desplaçament de la bastida volant s’ha de vigilar que el tir sigui uniforme, i l’ha de portar a terme un nombre de treballadors igual als aparells de maniobra que hi hagi.

vii) Es prohibeix allargar una bastida volant mitjançant la col·locació de plataformes recolzades en la cons-trucció o en una altra bastida.

viii) Es prohibeix muntar una pla-taforma addicional sobre una plata-forma volant o suspesa.

ix) Es prohibeix saltar a o des de la bastida, motiu pel qual cal preveure accessos adequats.

x) El material transportat en la pla-taforma no ha de sobresortir per cap dels seus extrems.

5.3.7. Bastides de cavallets i bastides de mènsules

a) Les bastides sobre cavallets no han de tenir una altura superior a 3 m des del sòl.

S’ha de tenir una cura especial en la protecció perimetral de les bastides de cavallets quan estiguin situades en bal-cons, prop de la caixa de l’ascensor, dels finestrals o d’obertures similars.

b) Els cavallets han de ser rígids i des-cansar sobre bases fermes i anivellades. Queda prohibit que es recolzin sobre qualsevol altre tipus de bastida.

c) Les mènsules han de ser rígides, han d’estar sòlidament fixades al mur i no-més es poden utilitzar per a treballs que no necessitin materials o equips de molt pes.

d) La distància màxima entre els cava-llets o les mènsules pot ser de fins a 3,5 m, sempre que es garanteixi la resis-tència de la plataforma de treball.

e) Excepcionalment, les plataformes de treball de les bastides de cavallets es poden conformar amb taulons de fusta no tractada. Aquests taulons han d’estar en bon estat d’ús, sense nusos que en puguin comprometre la resis-tència, el gruix mínim ha de ser de 7 cm i l’amplada mínima de 20 cm.

5.4 Tècniques d’accés i posicionament mitjançant cordes

5.4.1. En tot treball que es dugui a terme a més de 2 m d’altura i quan el risc de caiguda no estigui acotat per una protecció col·lectiva adequada, o quan la protecció no sigui suficient, és pre-ceptiu l’ús d’un cinturó de seguretat o d’un arnès, l’elecció del qual s’ha de fer depenent de les característiques de la tasca que s’hagi de dur a terme.

5.4.2. El disseny de tot cinturó o arnès, així com els accessoris o els elements au-xiliars que complementin aquests equips de protecció, ha d’estar preparat perquè, si el treballador que els utilitza cau, el risc de lesió física sigui mínim.

5.4.3. En treballs puntuals, i sempre que l’única protecció de l’operari sigui el cinturó de seguretat o l’arnès, l’ope-rari no pot estar sol sinó que ha d’anar acompanyat d’un altre treballador.

5.4.4. Abans d’utilitzar-los s’han de verificar, almenys visualment, tots els elements constituents, els quals han de portar una etiqueta o un element similar que indiqui la classe, la llargada, l’any de fabricació i la referència del fabri-cant. Cal vigilar de manera especial la seguretat del punt d’ancoratge i la seva resistència.

5.4.5. En cas que hi hagi la possibilitat de caure, s’ha de controlar el recorregut que es produiria i deixar-lo lliure d’obs-tacles, tant en moviment vertical com d’oscil·lació. Així mateix, s’han de con-trolar les condicions de l’entorn perquè el cable o la corda de subjecció no entri en contacte amb arestes vives, cables elèctrics, fonts de calor o qualsevol altra causa que el pugui deteriorar.

5.4.6. El cable o la corda per subjec-tar el cinturó de seguretat o l’arnés ha d’estar sòlidament ancorat a elements fixos o provisionals capaços de resistir esforços violents. Aquest dispositiu ha de poder suportar sense risc una càrrega suspesa mínima de 450 kg i ha de tenir una resistència mínima al trencament de 1.150 kg.

5.4.7. Els cinturons, els arnesos i els elements auxiliars s’han de guardar en un lloc fresc, sec i ventilat. No s’han d’ex-posar a la llum solar directa i s’ha d’evi-tar el contacte amb qualsevol substància


agressiva. Una persona competent els ha de revisar periòdicament. Tot cinturó o arnès que s’hagi utilitzat en una caiguda s’ha de retirar.

5.4.8. Els cinturons de seguretat i els arnesos s’han d’integrar en sistemes de subjecció o de manteniment del lloc de treball i en sistemes anticaiguda, respectivament, per evitar les caigudes al buit o limitar-ne les conseqüències.

5.4.9. El cinturó de seguretat s’inte-gra dins d’un sistema de subjecció o de manteniment del lloc de treball, ja que té per objecte mantenir l’usuari en la seva posició sense la possibilitat que caigui al buit.

El sistema està format pel punt d’anco-ratge, la subjecció –corda i mosquetó– i el cinturó, i s’utilitza quan el treballador no s’ha de desplaçar o quan els despla-çaments són limitats.

5.4.10. L’arnès s’integra dins d’una sis-tema combinat anticaiguda i subjecció, ja que té per objecte limitar la caiguda del treballador que dugui a terme ope-racions on pugui quedar suspès.

El sistema ha d’estar format per l’an-coratge, la subjecció –eslinga i dissipa-dor d’energia– i l’arnès. Ha de retenir l’usuari en la mínima distància possible i sempre d’acord amb les prescripcions establertes pel fabricant de l’equip. Ha de vetllar perquè l’espai lliure que hi ha a sota de l’usuari sigui suficient per no xocar contra cap obstacle en cas que caigués.

S’utilitza quan el treballador ha d’estar suspès per dur a terme treballs determi-nats, amb la possibilitat que hagi de fer esforços estàtics, o bé quan el treballador s’ha de desplaçar i hi ha possibilitat de caiguda lliure, és a dir, quan fa esforços dinàmics.

5.4.11. Un sistema anticaiguda i de subjecció es pot combinar amb altres elements per guanyar llibertat de mo-viments. Aquests elements poden ser, entre d’altres, línies de vida –cordes o cables fixats a punts d’ancoratge on s’enganxen els dispositius anticaiguda–, eslingues, dispositius anticaiguda per ascensos i descensos, anticaigudes en-rotllables amb embragatge de frenada o dissipadors d’energia.

5.4.12. El cinturó de seguretat integrat a l’arnès ha de cobrir els riscos descrits per un sistema combinat d’anticaiguda i de subjecció.

5.4.13. La utilització de tècniques d’ac-cés i de posicionament mitjançant cordes ha de complir les condicions següents:

a) S’ha de facilitar als treballadors uns arnesos adequats, que han d’utilitzar i connectar a la corda de seguretat.

b) En cas que el cinturó o l’arnès si-gui l’únic mitjà de protecció previst per dur a terme el treball, s’ha de pre-veure un segon cable, eslinga o cor-da de seguretat ancorat a un punt de fixació independent.

El sistema ha de constar, com a mínim, de dos cordes amb subjecció indepen-dent: la corda de treball, equipada amb un mecanisme segur d’ascens i descens i d’un sistema de bloqueig automàtic amb la finalitat d’impedir la caiguda en cas que l’usuari perdi el control del seu moviment, i la corda de seguretat, que ha d’estar equipada amb un dispositiu mòbil contra caigudes que segueixi els desplaçaments del treballador.

c) Les eines i els altres accessoris que hagi d’utilitzar el treballador han d’es-tar subjectes a l’arnès o al seient del treballador, o subjectes per altres mit-jans adequats.

d) El treball s’ha de planificar i super-visar correctament, de manera que, en cas d’emergència, es pugui socórrer immediatament el treballador.

e) S’ha d’impartir als treballadors afec-tats una formació adequada i espe-cífica per a les operacions previstes, destinada, en particular, a:

i) Les tècniques per a la progressió mitjançant cordes i sobre estructu-res.

ii) Els sistemes de subjecció.

iii) Els sistemes anticaigudes.

iv) Les normes sobre la cura, el man-teniment i la verificació de l’equip de treball i de seguretat.

v) Les tècniques de salvament de persones accidentades en suspen-sió.

vi) Les mesures de seguretat davant condicions meteorològiques que pu-guin afectar la seguretat.

vii) Les tècniques segures de mani-pulació de càrregues en alçada.

f) En circumstàncies excepcionals, en què tenint en compte l’avaluació del risc i el fet que la utilització d’una se-gona corda faci més perillós el treball, es pot admetre l’ús d’una sola corda, sempre que es justifiquin les raons tècniques que ho motivin i es pren-guin les mesures adequades per ga-rantir una bona seguretat.

Decret d’aprovació del Reglament regulador de les disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i de salut en el treball


de la seguretat i la salut en el treball, que regula els principis generals de se-guretat i salut en l’àmbit laboral, preveu, a la disposició addicional primera, el desenvolupament reglamentari de les activitats que ho requereixen per con-cretar els aspectes més tècnics de les mesures preventives.

Aquest Reglament concreta les dispo-sicions mínimes en matèria de senyalit-zació de seguretat i de salut en el treball i estan destinades a totes les persones treballadores, tant del sector públic com del privat.

Es regulen les funcions i les responsa-bilitats dels diversos actors participants en la senyalització de seguretat i de sa-lut en el treball, així com els tràmits i els documents que s’han d’elaborar en matèria de seguretat i salut.

El contingut d’aquest Reglament és complementari a les normes específiques vigents i a les normes que, en un futur, regulin específicament altres aspectes relacionats amb la seguretat i la salut laborals.




S’aprova el Reglament regulador de les disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i de salut en el treball, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Prin-cipat d’Andorra.

Reglament regulador de les disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i de salut en el treballArticle 1 Objecte del Reglament

1. El Govern fixa en aquest Reglament les mesures destinades a promoure la senyalització de seguretat i de salut als llocs de treball.

2. Les empreses i les persones incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament han de complir aquestes normes i, per tot el que no s’hi prevegi expressament, són d’aplicació les diverses reglamen-tacions del Govern i la normativa de l’Organització Internacional del Treball (OIT).

Article 2 Àmbit d’aplicació

Aquest Reglament no afecta les dis-posicions relatives a la comercialització de productes, d’equips i de substàncies i preparats perillosos, llevat que aquestes disposicions disposin expressament una altra cosa.

2. Aquest Reglament no és aplicable a la senyalització utilitzada per a la re-gulació del trànsit per carretera i aeri, llevat que els tipus de trànsit esmentats es facin en els llocs de treball.


D’acord amb aquest Reglament

s’entén per:

a) Senyalització de seguretat i de sa-lut: una senyalització que, referida a un objecte, una activitat o una situació determinada, proporcioni una indica-ció o una obligació relativa a la segu-retat o la salut en el treball mitjançant un senyal en forma de panell, un co-lor, un senyal lluminós o acústic, una comunicació verbal o un senyal ges-tual, segons que correspongui.

b) Senyal de prohibició: un senyal que prohibeix un comportament que pu-gui provocar un perill.

c) Senyal d’advertència: un senyal que adverteix d’un risc o un perill.

d) Senyal d’obligació: un senyal que obliga a un comportament determi-nat.

e) Senyal de salvament o de socors: un senyal que proporciona indicaci-ons relatives a les sortides de socors o als primers auxilis o als dispositius de salvament.

f) Senyal indicatiu: un senyal que pro-porciona altres informacions diferents de les previstes als apartats b), c), d) i e).

g) Senyal en forma de panell: un se-nyal que, per la combinació d’una for-ma geomètrica, de colors i d’un símbol o pictograma, proporciona una deter-minada informació i la visibilitat està assegurada per una il·luminació de prou intensitat.

h) Senyal addicional: un senyal utilit-zat amb un altre senyal dels previstos a l’apartat g) i que facilita informaci-ons complementàries.

i) Color de seguretat: un color al qual s’atribueix una significació determina-da d’acord amb el contingut del punt 4 de l’annex I.

j) Símbol o pictograma: una imatge que descriu una situació o obliga a un comportament determinat, utilitzada sobre un senyal en forma de panell o sobre una superfície lluminosa.

k) Senyal lluminós: un senyal emès per mitjà d’un dispositiu format per materials transparents o translúcids, il·luminats des del darrere o des de l’interior, de tal manera que apare-gui per si mateix com una superfí-cie lluminosa.

l) Senyal acústic: un senyal sonor co-dificat, emès i difós per mitjà d’un dis-positiu apropiat, sense intervenció de veu humana o sintètica.

m) Comunicació verbal: un missatge verbal predeterminat, en el qual s’uti-litza veu humana o sintètica.

n) Senyal gestual: un moviment o una disposició dels braços o de les mans en forma codificada per guiar les per-sones que estiguin fent maniobres que constitueixin un risc o un perill per als treballadors.

Article 4 Normes generals

1. L’empresari ha de preveure o as-segurar-se que hi ha una senyalització adequada de seguretat i de salut en el treball, d’acord amb el que disposa aquest Reglament, quan els riscos no es puguin evitar ni limitar prou per mitjans tècnics de protecció col·lectiva o amb mesures, mètodes o procediments d’or-ganització del treball.

L’empresari ha de tenir en compte l’avaluació dels riscos feta d’acord amb l’article 8 de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball.

2. S’ha d’utilitzar la senyalització apli-cable al trànsit per carretera i aeri, sense perjudici del que estableix l’annex 5, quan els tipus de trànsit esmentats es facin a l’interior de les empreses o els establiments.

Article 5 Senyalització de seguretat i de salut en llocs de treball utilitzats per primera vegada

La senyalització de seguretat i de sa-lut en llocs de treball que s’utilitzin per primera vegada després de la data d’en-trada en vigor d’aquest Reglament ha de complir els requisits mínims de seguretat i de salut que figuren als annexos.

Article 6 Senyalització de seguretat i de salut dels llocs de treball en ús

La senyalització de seguretat i de salut dels llocs de treball en ús abans de la data d’entrada en vigor d’aquest Regla-ment ha de complir les disposicions mí-nimes de seguretat i de salut que figuren als annexos com a màxim el 21 d’abril


del 2013, a excepció de les disposicions previstes als annexos VIII i IX relatives a la comunicació verbal i les senyals gestu-als, que són d’aplicació des de l’entrada en vigor d’aquest Reglament

Article 7 Criteris per a l’ús de la senyalització

1. Sense perjudici del que disposin específicament altres normatives parti-culars, la senyalització de seguretat i de salut en el treball s’ha d’utilitzar sempre que l’anàlisi dels riscos existents, de les situacions d’emergència previsibles i de les mesures preventives adoptades posi de manifest la necessitat de:

a) Cridar l’atenció dels treballadors so-bre l’existència de determinats riscos, prohibicions o obligacions.

b) Alertar els treballadors quan es produeixi una determinada situació d’emergència que requereixi mesures urgents de protecció o evacuació.

c) Facilitar als treballadors la localit-zació i la identificació de determinats mitjans o instal·lacions de protecció, evacuació, emergència o primers au-xilis.

d) Orientar o guiar els treballadors que duguin a terme determinades manio-bres perilloses.

2. La senyalització no s’ha de consi-derar una mesura substitutòria de les mesures tècniques i organitzatives de protecció col·lectiva i s’ha d’utilitzar quan, mitjançant aquestes últimes me-sures, no hagi estat possible eliminar els riscos o reduir-los suficientment. Tampoc s’ha de considerar una mesura substitu-tòria de la formació i la informació dels treballadors en matèria de seguretat i de salut en el treball.

Article 8 Informació i formació dels treballadors

1. En relació amb el que disposa l’apar-tat 1 de l’article 26 de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball, els treballadors i/o els seus representants han de rebre infor-mació de totes les mesures que s’han de prendre pel que fa a la utilització de la senyalització de seguretat i de salut en els llocs de treball.

2. Sense perjudici del que disposa l’article 28 de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball, els treballadors han de rebre una formació adequada, en particular en forma d’instruccions precises, pel que fa a la senyalització de seguretat i de salut en el treball.

Aquesta formació es refereix, sobre-tot, al significat de la senyalització, en concret pel que fa a l’ús dels missatges gestuals i verbals, i als comportaments generals i específics que s’han d’adop-tar.


Per a les qüestions relacionades amb la senyalització de seguretat i de salut que puguin afectar l’activitat realitzada pels treballadors, la consulta i la par-ticipació dels treballadors o dels seus representants s’ha de dur a terme de conformitat amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 26 de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball.



Annex I Disposicions mínimes de caràcter general relatives a la senyalització de seguretat i de salut en el lloc de treball

1. Consideracions preliminars

1.1. Aquest annex introdueix els requi-sits relatius al senyalització dels llocs de treball, descriu els diversos usos de les senyalitzacions de seguretat i de salut i enuncia les normes generals sobre el caràcter intercanviable i complementari d’aquestes senyalitzacions.

1.2. Les senyalitzacions de seguretat i de salut només s’han d’utilitzar per transmetre el missatge o la informació precisada en aquest Reglament.

2. Modes de senyalització

2.1 Senyalització permanent

2.1.1. La senyalització relacionada amb una prohibició, una advertència o una obligació, així com la relativa a la loca-lització i a la identificació de mitjans de salvament i socors s’ha de fer de manera permanent per mitjà de senyals en forma de panells.

La senyalització destinada a la loca-lització i la identificació dels materials i els equips de lluita contra incendis ha de tenir caràcter permanent i s’ha de fer mitjançant un color de seguretat, mit-jançant senyals en forma de panells, o ambdós a la vegada.

2.1.2. La senyalització dels recipients i de les canonades s’ha de fer en la forma indicada a l’annex 3.

2.1.3. La senyalització de riscos de xoc contra obstacles i de caigudes de per-sones s’ha de dur a terme amb caràcter permanent mitjançant un color de se-guretat, mitjançant senyals en forma de panells, o ambdós a la vegada.

2.1.4. La delimitació de les vies de cir-culació s’ha de dur a terme amb caràcter permanent amb un color de seguretat.

2.2. Senyalització ocasional

2.2.1. La senyalització de situacions perilloses, les instruccions a les persones perquè facin una acció concreta, així com l’evacuació urgent de persones, sempre que siguin de caràcter ocasional, han de tenir en compte el caràcter intercanvia-ble i complementari que preveu l’apartat 3 i s’han de dur a terme mitjançant un senyal lluminós o acústic o mitjançant una comunicació verbal.

2.2.2. L’orientació o la guia de les persones que efectuen maniobres que suposin riscos o perills s’ha de fer, de forma ocasional, amb signes gestuals, co-municacions verbals o tots dos alhora.

3. Caràcter intercanviable i comple-mentari de les senyalitzacions

3.1. Si l’eficàcia és la mateixa es pot optar:

- Entre un color de seguretat o un senyal en forma de panell per asse-nyalar risc d’ensopegar o de caiguda a diferent nivell.


- Entre els senyals lluminosos, els senyals acústics i les comunicacions verbals.- Entre el senyal gestual i la comuni-cació verbal.

3.2. Es poden utilitzar conjuntament les formes de senyalització següents:

- El senyal lluminós i el senyal acús-tic.- El senyal lluminós i la comunicació verbal.- El senyal gestual i la comunicació verbal.

4. Colors de seguretat

4.1. Les indicacions del quadre se-güent s’apliquen a tota la senyalització que incorpori un color de seguretat.

Color Significat Indicacions i precisions.Vermell Senyal de prohibició Comportaments perillosos.

Perill alarma Alt, parada, dispositius de desconnexió d’emergència. Evacuació.

Material i equips de lluita contra incendis Identificació i localització.

Groc o groc ataronjat.

Senyal d’advertència Atenció, precaució. Verificació.

Blau Senyal d’obligació Comportament o acció específica. Obligació d’utilitzar un equip de protecció individual.

Verd Senyal de salvament o d’auxili Portes, sortides, passatges, material, llocs de salvament o de socors, locals.

Situació de seguretat Tornada a la normalitat.

4.2. Quan el color de fons sobre el qual s’hagi d’aplicar el color de seguretat pugui dificultar la percepció del color de seguretat, s’ha d’utilitzar un color de contrast que emmarqui o s’alterni amb el de seguretat, d’acord amb la taula següent:

Color de seguretat Color de contrast

Vermell Blanc

Groc o groc ataronjat Negre

Blau Blanc

Verd Blanc

4.3. Quan la senyalització d’un element es faci mitjançant un color de seguretat, les dimensions de la superfície acolorida han de guardar proporció amb les de l’element i han de permetre identificar-les fàcilment.

5. L’eficàcia d’una senyalització no ha de resultar disminuïda per:

5.1. La presència d’una altra senya-lització o d’una altra font d’emissió del mateix tipus que afecten la visibilitat


o l’audibilitat, fet que implica, en par-ticular:

5.1.1. No utilitzar senyals en forma de panell molt a prop les unes de les altres.

5.1.2. No utilitzar al mateix temps dos senyals lluminosos que puguin provocar confusió.

5.1.3. No utilitzar un senyal lluminós prop d’una altra emissió lluminosa amb prou feines diferent.

5.1.4. No utilitzar al mateix temps dos senyals sonors.

5.1.5. No utilitzar un senyal sonor si el soroll ambiental és massa intens.

5.2. Un mal disseny, un nombre insufi-cient, un mal emplaçament, un mal estat o un funcionament defectuós dels mit-jans o els dispositius de senyalització.

6. Els mitjans i els dispositius de se-nyalització han de ser, segons els casos, netejats, mantinguts, verificats i repa-rats regularment, o s’han de substituir en cas necessari perquè conservin les seves qualitats intrínseques i/o de fun-cionament.

7. El nombre i l’emplaçament dels mit-jans o els dispositius de senyalització que s’han d’instal·lar depèn de la im-portància dels riscos o els perills, de la zona que s’hagi de cobrir o del nombre de persones afectades.

8. Les senyalitzacions que necessitin d’una font d’energia per funcionar han de disposar d’alimentació d’emergència garantida llevat que el risc desaparegui amb el tall de subministrament d’ener-gia.

9. Quan un senyal lluminós i/o sonor indica, quan es posa en marxa, l’inici d’una acció demanada; la seva durada s’ha de correspondre amb la d’aquesta acció.

Els senyals lluminosos o sonors s’han de tornar a programar immediatament després de cada ús.

10. S’ha de verificar el bon funciona-ment i l’eficàcia real dels senyals llumi-nosos i acústics abans d’entrar en servei i posteriorment mitjançant proves peri-òdiques suficients.

11. Quan els treballadors afectats tin-guin la capacitat o la facultat auditiva

o visual limitada, inclosos els casos en què sigui causa de l’ús d’equips de pro-tecció individual, s’han de prendre les mesures adequades suplementàries o de substitució.

12. Les zones, els locals o els recintes utilitzats per emmagatzemar quantitats elevades de substàncies perilloses s’han de senyalitzar o s’han de marcar amb un senyal en forma de panell d’adver-tència adequat, llevat que l’etiquetatge dels embalatges o dels recipients ja sigui apropiat per a aquesta finalitat.

Annex II Disposicions mínimes de caràcter general relatives a les senyals en forma de panell

1. Característiques intrínseques

1.1. La forma i els colors dels senyals es defineixen en l’apartat 3 d’aquest an-nex, en funció del seu objecte específic (senyals d’advertiment, de prohibició, d’obligació, els que fan referència al ma-terial o als equips de lluita contra incen-dis i els de salvament o de socors).

1.2. Els pictogrames han de ser tan senzills com sigui possible i s’han d’evi-tar detalls inútils que no aportin res a la seva comprensió.

1.3. Els pictogrames que s’utilitzin po-den variar lleugerament o ser més deta-llats respecte a les senyals representades a l’apartat 3 d’aquest annex, sempre que el seu significat sigui equivalent, i que cap diferència o adaptació impedeixi percebre’n clarament el significat.

1.4. Les senyals s’han de construir amb un material que resisteixi tan bé com es pugui els xocs, les inclemències del temps i les agressions mediambientals.

1.5. Les dimensions i les caracterís-tiques colorimètriques i fotomètriques dels senyals han de garantir una bona visibilitat i comprensió.

2. Condicions d’utilització

2.1. Els senyals s’han d’instal·lar en principi a una alçada i en una posició apropiades en relació amb l’angle visual tenint en compte possibles obstacles, bé

a l’accés a una zona quan es tracti d’un risc general, bé en la proximitat imme-diata d’un risc determinat o de l’objecte que s’ha d’assenyalar i en un lloc ben il·luminat, de fàcil accés i visible.

S’han d’utilitzar, en cas de males con-dicions d’il·luminació natural, colors fosforescents, materials fluorescents o la il·luminació artificial.


2.2. S’ha de retirar el senyal quan hagi desaparegut la situació que el justifi-cava.

3. Tipus de senyals

3.1. Senyals d’advertència

Forma triangular. Pictograma negre sobre fons groc (el groc ha de cobrir com a mínim el 50% de la superfície del senyal), vores negres.

Com a excepció, el fons del senyal sobre matèries nocives o irritants ha de ser de color taronja, en lloc de groc, per evitar confusions amb altres senyals similars utilitzats per regular el trànsit per carretera.

Perill d’intoxicació

Perill d’incendi

Perill d’explosió

Camp electromagnètic

Perill de radiació

Perill de càrregues

en suspensió

Perill elèctric

Perill biològic

Perill indeterminat

Perill de radiacions

làser Carretó

Perill material

comburent

Perill decaigudes al

mateix nivell

Perill de caigudes a

diferent nivell

Perill! materials

nocius Perill baixa temperatura

Perill de corrosió

Perill zona magnètica


3.2 Senyals de prohibició

Forma rodona. Pictograma negre sobre fons blanc, vores i banda (transversal des-cendent d’esquerra a dreta travessant el pictograma a 45° respecte a l’horitzontal) vermells (el vermell ha de cobrir com a mí-nim el 35% de la superfície del senyal).

3.3. Senyals d’obligació

Forma rodona. Pictograma blanc sobre fons blau (el blau ha de cobrir com a mí-nim el 50% de la superfície del senyal).

No fumeu No enceneu focProhibit el pas de vianants No passeu

Aigua no potable

No apagueu el foc

amb aigua

Prohibit el pas de vehicles

de manteniment No toqueu

Ús obligatori d’ulleres

Protecció obligatòria

de les mans

Obligatori treure les

puntes Pas de

vianants

En general, acompanyada

d’una altra senyal

Ús obligatori de casc

Protecció obligatòria dels peus

Ús obligatori

de vestit de seguretat

Protecció obligatòria de la cara

Ús obligatori

d’arnès de seguretat

Ús obligatori de protecció

contra el soroll

Ús obligatori màscara protecció


3.4 Senyals relatius als equips de lluita contra incendis

Forma rectangular o quadrada. Pic-tograma blanc sobre fons vermell (el vermell ha de cobrir com a mínim el 50% de la superfície del senyal).

3.5. Senyals de salvament o socors

Forma rectangular o quadrada. Pic-tograma blanc sobre fons verd (el verd ha de cobrir com a mínim el 50% de la superfície del senyal).

Significat Descripció Il·lustració

Avançar Els dos braços doblegats, els palmells de les mans cap a l’interior, els avantbraços es mouen lentament cap al cos

Retrocedir Els dos braços doblegats, els palmells de les mans cap a l’exterior, els avantbraços es mouen lentament, allunyant-se del cos

Cap a la dreta:

Direcció respecte a l’encarregat dels senyals

El braç dret estès més o menys en horitzontal, el palmell de la mà dreta cap avall, fa petits moviments indicant la direcció

Cap a l’esquerra:


El braç esquerre estès més o menys en horitzontal, el palmell de la mà esquerra cap avall, fa petits moviments lents i indica la direcció

Distància horitzontal Les mans indiquen la distància


Perill:

Alto o aturada d’emergència

Els dos braços estesos cap amunt, els palmells de les mans cap endavant

Ràpid Els gestos codificats referits als moviments es fan amb rapidesa

Lent Els gestos codificats referits als moviments es fan molt lentament


Annex III Disposicions mínimes per senyalització de canonades i recipients

1. Els recipients utilitzats en el treball per a les substàncies o els preparats perillosos, així com els recipients utilit-zats per a l’emmagatzematge d’aquestes substàncies o els preparats perillosos, i les canonades visibles que continguin o canalitzin aquestes substàncies o prepa-rats perillosos han de dur l’etiquetatge (dibuix o símbol sobre fons de color) previst en aquest annex.

El que disposa el paràgraf anterior no s’aplica als recipients utilitzats en el treball durant un període curt ni als recipients en què el contingut canvia sovint, sempre que es prenguin mesures alternatives adequades, fonamentalment d’informació o de formació, que garan-teixin un nivell de protecció idèntic.

L’etiquetatge previst en el paràgraf primer pot ser:

- Substituït pels senyals d’advertència previstos a l’annex II amb el mateix pictograma o símbol.- Completat per dades complementà-ries, per exemple el nom o la fórmula de la substància o el preparat perillós i els detalls sobre el risc.- Per al transport de recipients dins del lloc de treball, completat o substituït per senyals normalitzats en forma de panell per al transport de substànci-es o preparats perillosos.

2. Aquesta senyalització s’ha de col-locar segons les condicions següents:

- En llocs visibles.- En forma rígida, autoadhesiva o pin-tada.

3. Les característiques intrínseques previstes al punt 1.4 de l’annex II, així com les condicions d’utilització previstes al punt 2 de l’annex 2, relatives a senyals en forma de panell, s’han d’aplicar, quan escaigui, a l’etiquetatge previst al punt 1 d’aquest annex.

Sense perjudici dels punts 1, 2 i 3 d’aquest annex, l’etiquetatge utilitzat en les canonades s’ha de col·locar en un lloc visible i pròxim als llocs que comporten

més risc, com vàlvules i punts de conne-xió, i amb la repetició necessària.

4. Les zones, les sales o els locals uti-litzats per emmagatzemar substàncies o preparats perillosos en quantitats im-portants s’han de senyalitzar amb un senyal d’advertència apropiat d’entre els que s’enumeren en el punt 3.1 de l’an-nex II, o bé s’han d’identificar d’acord amb l’apartat 1 de l’annex III, llevat que l’etiquetatge dels embalatges o els reci-pients sigui suficient d’acord amb el que disposa el punt 1.5 de l’annex II sobre les dimensions.

L’emmagatzematge d’una certa quanti-tat de substàncies o preparats perillosos es pot indicar mitjançant el senyal d’ad-vertència “perill en general”.

Els senyals i l’etiquetatge previstos més amunt s’han de col·locar, segons els casos, prop de la zona d’emmagat-zematge o a la porta d’accés a la sala d’emmagatzematge.

Annex IV Disposicions mínimes relatives a la identificació i la localització dels equips de lluita contra incendis

1. Consideració prèvia

Aquest annex és d’aplicació als equips exclusivament destinats a la lluita contra incendis.

2. Els equips de lluita contra incendis s’han d’identificar amb un color propi i amb un senyal de localització i/o un color en els emplaçaments on es trobin o als accessos a aquests emplaçaments.

3. El color d’identificació d’aquests equips ha de ser el vermell. La superfí-cie vermella ha de ser prou extensa per identificar-los fàcilment.

4. Els senyals previstos al punt 3.4 de l’annex II s’han d’utilitzar en funció dels emplaçaments d’aquests equips.


Annex V Disposicions mínimes relatives a la senyalització d’obstacles i llocs perillosos i al marcat de vies de circulació

1. Senyalització d’obstacles i llocs pe-rillosos

1.1. La senyalització de riscos de xoc contra obstacles, de caigudes d’objectes i de persones s’ha de fer a l’interior de les zones construïdes de l’empresa a les quals el treballador tingui accés mitjan-çant franges alternes grogues i negres o alternes vermelles i blanques.

1.2. Les dimensions d’aquesta senya-lització s’han de relacionar amb les di-mensions de l’obstacle o el lloc perillós senyalitzat.

1.3. Les franges grogues i negres o vermelles i blanques han de tenir una inclinació aproximada de 45 graus i han de ser de dimensions similars.

1.4. Model

2. Marcatge de les vies de circulació

2.1. Quan l’ús i l’equip dels locals requereixin el marcatge de les vies de circulació per protegir els treballadors, les de circulació de vehicles s’han d’iden-tificar amb claredat mitjançant franges contínues d’un color ben visible, prefe-rentment blanc o groc, tenint en compte el color del sòl.

2.2. Per a l’emplaçament de les franges s’han de tenir en compte les distàncies de seguretat necessàries entre els ve-hicles que puguin circular per la via i qualsevol objecte que pugui ser a prop, i també entre vianants i vehicles.


2.3. Les vies exteriors permanents situ-ades en zones edificades també s’han de marcar, si escau, a menys que disposin de barreres o d’un paviment apropiat.

Annex VI Disposicions mínimes relatives als senyals lluminosos


1.1. La llum emesa per un senyal ha de provocar un contrast lluminós apropiat respecte al seu entorn, en funció de les condicions d’utilització previstes, sense provocar enlluernaments perquè són excessius ni una mala visibilitat perquè són insuficients.

1.2. La superfície lluminosa que emeti un senyal pot ser de color uniforme o pot dur un pictograma sobre un fons determinat.

1.3. El color uniforme s’ha d’ajustar a la taula de significat dels colors que figura al punt 4 de l’annex I.

1.4. Quan el senyal porta un pictogra-ma ha de respectar el conjunt de regles aplicables als senyals en forma de panell, tal com es defineixen a l’annex II.

2. Regles particulars d’utilització

2.1. Si un dispositiu pot emetre un senyal, tant continu com intermitent, el senyal intermitent s’ha d’utilitzar per indicar, respecte al senyal continu, un grau de perill més elevat o més urgència en la intervenció o l’acció sol·licitada o imposada.

La durada de cada centelleig i la fre-qüència dels centelleigs d’un senyal lluminós intermitent s’han de dissenyar de manera que garanteixin la bona per-cepció del missatge i s’eviti qualsevol confusió, ja sigui entre diversos senyals lluminosos o amb un senyal lluminós continu.

2.2. Si un senyal lluminós intermitent s’utilitza en lloc d’un senyal acústic o com a complement, el codi del senyal ha de ser idèntic.

2.3. Els dispositius d’emissió de se-nyals lluminosos utilitzables en cas de perill greu s’han de revisar especialment

o s’han de proveir d’una bombeta au-xiliar.

Annex VII Disposicions mínimes relatives als senyals acústics


1.1. El senyal acústic ha de:

a) Tenir un nivell sonor clarament su-perior al nivell del soroll ambiental, de manera que sigui audible sense ser ex-cessivament molest.

b) Ser fàcilment identificable per la durada, l’interval i els grups dels im-pulsos, i s’ha de distingir clarament de qualsevol altre senyal acústic i dels so-rolls ambientals.

1.2. Si un dispositiu pot emetre un senyal acústic, tant amb una freqüència variable com amb una freqüència esta-ble, la variable es farà servir per indicar, per contrast amb l’estable, un nivell de perill més elevat o més urgència de la intervenció o l’acció sol·licitada o im-posada.

2. Codis

El so d’un senyal d’evacuació ha de ser continu.

Annex VIII Disposicions mínimes relatives a la comunicació verbal


1.1. La comunicació verbal s’estableix entre un locutor o un emissor i un o diversos oients, en un llenguatge for-mat per textos curts, frases, grups de paraules o paraules aïllades, codificats eventualment.

1.2. Els missatges verbals han de ser tan curts, simples i clars com sigui possible, i l’aptitud verbal del locutor i les facultats auditives del l’oient o dels oients han de ser suficients per garantir una comunicació verbal segura.

1.3. La comunicació verbal ha de ser directa (s’ha d’utilitzar la veu humana) o indirecta (s’ha d’utilitzar la veu hu-mana o la sintètica, difosa per un mitjà apropiat).


2.1. Les persones implicades han de conèixer bé el llenguatge utilitzat a fi de poder pronunciar i comprendre correc-tament el missatge verbal i adoptar, en funció del missatge, el comportament més apropiat en l’àmbit de la seguretat i de la salut.

2.2. Si la comunicació verbal s’utilitza en lloc de senyals gestuals o com a com-plement, caldrà utilitzar paraules com:

Inici: per indicar la presa del coman-dament.

- Alto: per interrompre o finalitzar un moviment.- Fi: per finalitzar les operacions.- Pujar: per hissar una càrrega.- Baixar: per baixar una càrrega.- Avançar o retrocedir a la dreta o a l’esquerra: el sentit d’aquests movi-ments s’ha de coordinar amb els codis gestuals corresponents.- Perill: per efectuar una aturada d’emergència.- Ràpid: per accelerar un moviment per raons de seguretat.

Annex IX Disposicions mínimes relatives a les senyals gestuals


Un senyal gestual ha de ser precís, simple, ampli i fàcil de fer i de com-prendre, s’ha de distingir clarament de qualsevol altre senyal gestual.

La utilització dels dos braços al mateix temps s’ha de fer de forma simètrica i per a un sol senyal gestual.

Els gestos utilitzats, pel que fa a les característiques indicades anteriorment, poden variar o ser més detallats respecte a les representacions recollides a l’apar-tat 3, a condició que el significat i la com-prensió siguin, almenys, equivalents.



2.1 La persona que emet senyals, de-nominada “encarregat dels senyals”, ha de donar les instruccions de maniobra al destinatari dels senyals, denominat “ope-rador”, mitjançant senyals gestuals.

2.2. L’encarregat dels senyals ha de poder seguir visualment el desenvolupa-ment de les maniobres sense perill.

2.3. L’encarregat dels senyals s’ha de dedicar en exclusiva a dirigir les mani-obres i a la seguretat dels treballadors situats en les proximitats.

2.4. Si no es donen les condicions previstes al punt 2.2 es pot recórrer a un o més encarregats dels senyals su-plementaris.

2.5. L’operador pot suspendre la mani-obra que estigui fent per demanar noves instruccions quan no pugui executar les ordres rebudes amb les garanties neces-sàries de seguretat.

2.6. L’encarregat dels senyals ha de ser fàcilment reconegut per l’operador.

L’encarregat dels senyals ha de portar un o diversos elements d’identificació apropiats, per exemple, jaqueta, braçalet, casc, i, quan sigui necessari,raquetes.

Els elements d’identificació indicats han de ser de colors vius, preferentment iguals per a tots els elements, i els ha d’utilitzar exclusivament l’encarregat dels senyals.


3. Gestos codificats3.1. Consideració prèvia

El conjunt de gestos codificats que s’inclou en aquest Reglament no impe-deix que es puguin emprar altres co-dis, en particular en determinats sectors d’activitat.

3.2.Gestos generals

3.3. Moviments verticals


Començament: Atenció Presa de comandament

Els dos braços estesos de forma horitzontal, els palmells de les mans cap endavant

Alto: Interrupció Fi de moviment

El braç dret estès cap amunt, el palmell de la mà dreta cap endavant

Fi de les operacions

Les dos mans juntes a l’alçada del pit


Pujar Braç dret estès cap amunt, el palmell de la mà dreta cap endavant, descrivint lentament un cercle

Baixar Braç dret estès cap avall, palmell de la mà dreta cap a l’interior, descrivint lentament un cercle

Distància vertical

Les mans indiquen la distància


3.4. Moviments horitzontals

3.5. Perill


Avançar Els dos braços doblegats, els palmells de les mans cap a l’interior, els avantbraços es mouen lentament cap al cos

Retrocedir Els dos braços doblegats, els palmells de les mans cap a l’exterior, els avantbraços es mouen lentament, allunyant-se del cos

Cap a la dreta:


El braç dret estès més o menys en horitzontal, el palmell de la mà dreta cap avall, fa petits moviments indicant la direcció

Cap a l’esquerra:


El braç esquerre estès més o menys en horitzontal, el palmell de la mà esquerra cap avall, fa petits moviments lents i indica la direcció

Distància horitzontal Les mans indiquen la distància


Perill:

Alto o aturada d’emergència

Els dos braços estesos cap amunt, els palmells de les mans cap endavant

Ràpid Els gestos codificats referits als moviments es fan amb rapidesa

Lent Els gestos codificats referits als moviments es fan molt lentament

Documents

Govern - Cos de Policia d'Andorra · les parts del cos que s’han de protegir i el tipus d’equip o els equips de protec-ció individual que s’han d’utilitzar. b) Escollir els