El cel es va enfosquir i es va tornar fred i gris. Poc després, la llum d'un llamp va il·luminar el cel i amb el primer tro el núvol va començar a deixar anar les primeres gotes de pluja. “Adéu petites meves, Adéu”, va dir el núvol.

Les petites gotes de pluja van saltar al buit des de l'alt del cel.

Unes queien en picat, fent una carrera per a veure qui arribava primer, unes altres s'entretenien xerrant pel camí mentre una petita gota de pluja,

Gòtim, estava entretinguda jugant amb el vent. Es deixava bressolar per ell i queia de costat, molt a poc a poc, mentre contemplava tot al seu al voltant. “Quantes coses havia per a veure !. Quina pena no tenir temps per a veure-les totes !”- pensava Gòtim.

Gòtim va anar a parar a sobre d’una roca al costat del mar i no sabia què fer...

Gòtim volia continuar descobrint coses, però de sobte va veureun petit peix mig blanc, mig toronja i semblava que estava en perill…Es va apropar i va veure que tenia mig cos a sobre de laroca i l’altre mig dintre de l’aigua…

Gòtim va tancar els ulls, el seu cor va començar a bategar moltfort, sabia quin seria el seu destí…

Gòtim es va començar a apropar al petit peix, el peix va obrirla boca poc a poc…

Gòtim va posar tota la seva aigua a dintre de la boca del peixi el peix se la va veure…

El petit peix, gràcies a Gòtim, es va sentir mésfort i va començar a saltar en el mar, va poder continuant vivint.

“Gràcies Gòtim, m’has salvatla vida, m’has donat aigua, m’has donat vida”- pensavafeliçment el petit peix