Girona Cultura Núm. 11

6 gironacultura 11 | novembre-desembre 2015

història > EXPOSICIÓ AL MHG SOBRE LA GIRONA DEL 1800 AL 1939

Girona en època contemporània. Les capitalitats de la ciutat (1800-1939) també dedica un apartat a la

cultura. Els espais de sociabilitat de les clas-ses benestants de la ciutat al final del segle XIX eren per al debat polític, les lectures, el lleure, les relacions i la concertació de ma-trimonis. Els uns tenien caràcter informal als interiors de les cases benestants, espe-cialment els de les dones. Els altres estaven relacionats amb diverses institucions i soci-etats, amb un marcat caràcter masculí. Dels vinculats al lleure sobresurten els Jardins de la Devesa, el Teatre Municipal, el Casino Ge-rundense i el Cafè Vila.

Pel que fa a l’erudició i les lletres, cal destacar l’Asociación literaria (1872-1901). Els seus membres escrivien en castellà els articles científics, i en català la poesia. Va ser la nova generació modernista, més ico-noclasta, representada per Prudenci Ber-

trana i Miquel de Palol, la que va adoptar ple-nament el català com a llengua moderna de cultura. Des del punt de vista artístic, va ser no-table la societat Athenea, entre el 1913 i el 1917.

La sociabilitat de les classes populars es produïa a les tavernes, els carrers, les places, les fontades dels diumenges a Sant Daniel, les festes de barris i el carnestoltes. Un espai de sociabilitat per a les dones menestrals eren els llocs destinats a rentar la roba, als safa-reigs dels terrats o als rius.

Si bé els nous esports van tenir uns orígens pa-tricis, com el Girona Tennis Club (1917), ben aviat van ser interclassistes i populars. Des de la crea-ció de la Unió Deportiva Girona (1921) i el camp de Vista Alegre (1922), el futbol era el preferit. L’ex-cursionisme institucionalitzat va sorgir amb el Grup Excursionista i Esportiu Gironí el 1919.

CULTURAPER ATOTES LES CLASSESG.C.

De dalt a baix: Girona des de les Pedreres, 1909-1917 > FOTO: Ajuntament de Girona. CRDI. Construccions mecàniques i elèctriques Planas i Flaquer, 1900-1905 > FOTO: Ajuntament de Girona. CRDI. Locomotora del tren Girona-Sant Feliu de Guíxols aturada a l’estació de ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols, 1920 > FOTO: Eurofer Amics del Ferrocarril/Ajuntament de Girona. CRDI. Mercat de l’aviram, 1910-1920 > FOTO: Ajuntament de Girona. CRDI.

GC11_Temes.indd 6 21/10/2015 11:28:37

7

> MOSTRA RECORDANT ELS REFUGIATS JUEUS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

CULTURAPER ATOTES LES CLASSES

FUGINT DE L’HOLOCAUSTSÍLVIA PLANAS MARCÉ

EXPOSICIÓ Fugint de l’Holocaust. Catalunya i els refugiats jueus de la Segona Guerra MundialLLOC Museu d’Història dels Jueus de GironaDATES 29 d’octubre a 17 de generPREU DE L’ENTRADA GratuïtWEB www.girona.cat/call

Gueto de Varsòvia, 1943 > FOTO: U.S. Holocaust Memorial Museum.

Fugint de l’Holocaust. Catalunya i els refugiats ju-eus de la Segona Guerra Mundial, que es podrà visitar al Museu d’Història dels Jueus de Gi-rona del 29 d’octubre al 17 de gener, és una exposició complementària a Girona en època contemporània: les capitalitats de la ciutat (1800-1939). Presenta uns fets poc coneguts de la ciutat a la Segona Guerra Mundial. Quan Eu-ropa estava sotmesa a l’horror nazi, Girona i la seva àrea d’influència van ser llocs de pas clandestí i d’empresonament, però també d’acollida, per a molts jueus que fugien de Hitler.

La mostra és una producció del Mu-seu d’Història de Catalunya i la Diputació de Barcelona. A Girona, inclourà un espai interactiu adaptat a la realitat gironina, amb una base de dades que rescata els noms de més de 1.000 persones que van travessar clandestinament la frontera entre el 1941 i el 1943.

GC11_Temes.indd 7 21/10/2015 11:28:38

13

edició de les Fires, que, com cada any, s’om-ple també d’actes de cultura tradicional. La companyia Titelles Sebastià Vergés presen-tarà en sessions dobles tres obres recupera-des de la ja desapareguda companyia TEI de Sant Marçal: El rapte de la Siseta, En Guinyol a la Girona napoleònica i En Guinyol i el far de Sant Sebastià. Aquest any es reprendrà també la campanya escolar de titelles els dies 26, 27 i 28 d’octubre.

Home roda, del Professor Karoli, guardo-nat amb el premi de votació popular dels Premis Zirkòlika de Circ de Catalunya 2015, es podrà veure al nou espai de la Frontissa de Santa Eugènia. A Extemporani, hi ha pocs decorats i un vestuari vistós. Hi ha un músic que tecleja composicions pròpies acompa-

nyant les històries absurdes i fantasioses de la Calamiclown. Hi ha un altre personatge que es troba com peix a l’aigua. I també hi ha la Calamiclown, ingènua, cruel i diver-tida, que explica vivències a la seva manera, tendra i desvergonyida. Aquest espectacle, que va obtenir una beca Kreas el 2014, es re-presentarà a l’Ateneu Santa Eugènia, al Cen-tre Cívic Ter i al local de l’Associació de Veïns de Montjuïc.

Gresca fresca és un espectacle d’animació en què des d’una taverneta serviran tapes de festa, contes refrescants i un menú esbo-jarrat de jocs danses i cançons adequat per a cada hora del dia. Kremah és un muntatge de gran format de Sarruga amb Kremah, un drac petit, i Atal, un drac gran.

1. Home roda.2. Gresca fresca.3. En Guinyol a la Girona napoleònica.

1

2 3

GC11_Temes.indd 13 21/10/2015 11:28:43


1. Ute Lemper. 2. Made in Girona. 3. Guerra. 4. Sílvia Pérez Cruz. 5. The Valley of Astonishment. 6. L’empestat. 7. Foot-ball.

1

3

5

2

4

6

7

GC11_Temes.indd 14 21/10/2015 11:28:46


L’ESCOLA DE REPUTACIÓ INTERNACIONAL

música > PRIMERS GRADUATS D’EUMES EN MÚSICA AVANÇADA I SO

Una vintena d’alumnes de la primera pro-moció d’Eumes es graduarà del Diploma en Música Avançada i So, una titulació, única a l’Estat, orientada a la formació en la produc-ció musical. Consta d’un total de 180 crèdits repartits en tres anys i inclou Tècniques de gra-vació, Història i estètica de la música electrònica, Mescla i masterització per a música acústica, Cre-ació i gestió bàsica d’una empresa i altres assig-natures, a banda del maneig de programes especialitzats: Logic Pro i Ableton Live.

El Diploma en Música Avançada i So d’Eumes té gairebé 150 alumnes, de Girona, la resta dels Països Catalans, Euskal Herria i Eslovènia. L’acte de graduació de la primera promoció tindrà lloc a l’Espai Marfà el 7 de novembre.

EUMES SHOWCASE PER SANT NARCÍS. Eumes ha progra-mat per al 29 d’octubre la segona edició de l’Eumes Showcase, una jornada d’ac-tivitats gratuïtes per acostar la música electrònica a tots els públics. S’obrirà a les 11 del matí a La Copa amb l’Eume Kids, amb un taller de DJ i l’actuació de Mid-night. El plat fort serà a la nit en tres escenaris dife-rents.

El primer bloc el pro-tagonitzaran el madrileny Cristian Varela, el lleidatà Uner i el gironí Dosem a la plaça de Sant Feliu a partir de les 21.00. El segon serà a La Copa entre les 23.00 i les 03.00, amb el canadenc Tiga, l’es-lovè Umek (cap de cartell d’enguany) i dos alumnes d’Eumes: Janet Vokes i Jurek. Per acabar, la sala Platea acollirà el britànic Far Too Loud, Da Professor (cap docent d’Eumes) i Uneed, alumne d’Eumes.

JOAQUIM VILARNAU

JORNADA Eumes ShowcaseDIA 29 d’octubreLLOCS Diferents escenarisPREU DE L’ENTRADA GratuïtORGANITZACIÓ Eumes Escola de producció musicalWEB www.eumes.cat

Tres imatges de les activitats organitzades per Eumes.

A més, hi haurà l’Eumes Meets i l’Eumes Workshops. La primera, a les 16.30 a l’Audi-tori, són els debats Management artístic –amb Alex Montoya (Magnum Bookings), Dani Ga-llego (Polar Nights) i Glòria Castellví (RGB Suports)– i Artistes: projecció internacional, amb Umek, Cristian Varela, Uner i Dosem. La se-gona són dos tallers amb Tiga i Far Too Loud a les 18.00 a l’Espai Marfà.

GC11_Temes.indd 16 21/10/2015 11:28:48


HOMENATGE AFRANCESC CIVIL

música > CONCERT DE LA GIORQUESTRA I LA CORAL SANT JORDI A L’AUDITORI

WEB www.auditorigirona.org

Francesc Civil.

1

2-3

El nostre Nadal és el títol de l’homenatge a Francesc Civil, en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort, que proposa l’Auditori el 19 de desembre a les 21.00 amb la GIOrques-tra, sota la direcció de Marcel Sabaté, i la Coral Sant Jordi. Civil és una figura clau del món musical de la Girona de la segona mei-tat del segle XX.

L’oferta de l’Auditori per als últims me-sos de l’any inclou molts altres concerts d’un gran interès:

–Camera Musicae & Marta Infante (mezzosoprano) (23/10, 21.00, Sala Montsal-vatge, 12 a 15 €). Un concert que inclou alguns dels moments més celebrats de Gustav Mahler, al costat de les Cançons bíbliques de Dvorak. Amb Marta Infante, una de les veus més boniques del país.

–Cobla La Principal de la Bisbal (29/10, 12.00, Sala Montsalvatge, 6 a 12 €). Una de les vetllades més esperades de l’any pels amants de la sardana. Fran-cesc Cassú dirigeix la cobla cata-lana de major prestigi.

–Noa (31/10, 21.00, Sala Mont-salvatge, 24 a 38 €). Una veu que transmet emoció i intel·ligència en les seves interpretacions apassionades i vitals.

–Cor Maragall (1/11, 12.00, Sala Montsalvatge, gratuït). Un clàssic de les Fires.

–‘El musical participatiu’ (5/11, 21.00, Sala Montsalvatge, 10 a 15 €). Solistes, or-questra simfònica i cantaires amateurs dels cors de Girona interpreten fragments dels musicals més emblemàtics de Broadway.

–Les Anxovetes (7/11, 21.00, Sala de Cam-bra, 6 €). Un grup d’havaneres format per veus femenines i maridat amb la guitarra de Xicu Rovira. Estrena el seu disc de debut. Una de les revelacions dels últims anys en el panorama de la cançó popular.

–Carlos Mena (contratenor) i Daniel Za-pico (llaüt) (11/11, 21.00, Sala de Cambra, 12 €). Un viatge a l’Europa del segle XVII a través d’una veu càlida i plena de llum.

G.C. –Orquestra de Girona (21/11, 19.00, Sala Montsalvatge, 12 €). La soprano cata-lana Marta Mathéu i el Cor de Cambra de la Diputació s’uneixen amb l’Orquestra de Girona per interpretar una de les partitures corals religioses més rellevants de Mozart. Completen el concert obres de Toldrà i Ma-nén, amb melodies tradicionals catalanes de gran bellesa, escrites sobre poemes de Car-ner, Maragall i Salvat-Papasseit.

–Capella Polifònica de Girona (22/11, 19.00, Sala Montsalvatge, 10 €). Originals i belles melodies de Schubert que ocupen un lloc molt important dins la tradició coral.

–Paul Lewis (piano) (24/11, 21.00, Sala de Cambra, 12 €). Un gran pianista amb una gran partitura. Les tres darre-res sonates per a piano de Beethoven es poden considerar una unitat sonora i, alhora, el testament per a teclat del genial compositor de Bonn. Amb elles anticipa moltes aportacions futures de tants altres compositors.

–Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (27/11 a les 21.00 i 28/11 a les 19.00, Sala Montsalvatge, 15 a 25 €). Al-bert Guinovart, Beth, Manu Guix, Cris Juanico i Pep Poblet han col·laborat en el disc de recopilació de les peces més emblemàtiques d’aquesta formació, que abasta des de la música tradicional cata-lana fins al més pop i el rock més actuals.

–Jove Orquestra Auditori de Gi-rona (13/12, 19.00, Sala Montsalvatge, gra-

tuït). La Jove Orquestra Auditori de Girona estrenarà en primícia una obra composta especialment per a l’ocasió: la Simfonia Gi-rona, de Francesc Cassú. Sota la direcció de Jordi Picorelli.

–Cor Geriona (20/12, 19.00, Sala Mont-salvatge, 6 a 12 €). Un concert de Nadal dife-rent amb un cor de veus blanques que ha re-volucionat el panorama coral català.

–Antonio Orozco (27/12, 19.00, Sala Montsalvatge, 28 a 42 €). Presentació del disc Gira Destino.

GC11_Temes.indd 18 21/10/2015 11:28:49

19

1. Simfònica de Coblai Corda de Catalunya.2. Carlos Mena.3. Les Anxovetes. 4. Cor Geriona.

1

2-3

4

GC11_Temes.indd 19 21/10/2015 11:28:51


cançó > CONCERT COL·LECTIU EN RECORD D’OVIDI MONTLLOR I JOAN PAU GINÉ

DOS IRÒNICS DE LA CANÇÓG.C.

Ovidi Montllor i Joan Pau Giné eren dos can-tants molt irònics que van morir joves. Tenen en comú que les seves obres els han sobre-viscut: són dos dels cantautors catalans dels quals hi ha més grups i artistes que versionen composicions seves. Una selecció representa-tiva d’aquests artistes que mantenen vius els llegats del cantautor d’Alcoi i del cantautor de Bages participaran a la Sala de Cambra de l’Auditori en el concert d’homenatge que els faran el 21 de novembre a les 21.00. Una es-tona abans, a les 20.00, Xevi Planas i Joaquim Vilarnau parlaran a la Sala Petita de l’Auditori de la importància d’Ovidi Montllor i Joan Pau Giné en la història de la Nova Cançó.

Carles Dénia, VerdCel, Marta Elka, Dídac Rocher i Pere Figueres amb Pascal Comelade homenatjaran els dos cantants més emble-màtics dels dos extrems dels Països Catalans, lligats per la defensa de la identitat cultu-ral perifèrica. El concert servirà per presen-tar Canten Giné. Homenatge dels Països Catalans, una obra excepcional amb 4 CDs i un llibre de 224 pàgines en què 92 artistes i grups d’ar-

Ovidi Montllor i Joan Pau Giné.reu dels Països Catalans i de diferents genera-

cions, en un projecte sense precedents, inter-preten peces d’aquest cantautor nord-català. Aquesta obra ha rebut un dels premis de pres-tigi de l’Académie Charles Cros.

WEBwww.auditorigirona.org

GC11_Temes.indd 20 21/10/2015 11:28:52


art > JOSEP PERPINYÀ CELEBRA ELS 70 ANYS A LA FUNDACIÓ VALVI

EXPOSICIÓ Cop d’ull_70ARTISTA Josep PerpinyàLLOC Fundació ValviDATES 26 de novembrea 16 de generINAUGURACIÓ 26 de novembre a la 20.00WEBwww.fundaciovalvi.cat

COP D’ULL DES DEL SETÈ REPLÀG.C.

Cop d’ull_70 és el títol de l’exposició amb la qual Josep Perpinyà (Girona, 1945) celebrarà el seu setantè aniversari a la Fundació Valvi. La mostra, que es podrà veure del 26 de no-vembre al 16 de gener, s’emmarca en el con-text de les exposicions de maduresa de la Fundació Valvi i proposa contraposar els ini-cis de l’artista amb la seva obra actual, a par-tir de dos temes: façanes de l’Onyar i figures.

El gran interval entre la dècada del 1960 i la segona dècada del segle XXI ens provo-

Una de les obres de Cop d’ull_70.

carà un fort xoc visual. Els canvis en el món també es reflecteixen en l’obra de l’artista, que ha evolucionat cap a la màxima síntesi treballant els mateixos conceptes i copsant la transformació contundent de la societat cap a les tensions inquietants del moment actual.

GC11_Temes.indd 24 21/10/2015 11:28:55

25

> ORLAN QÜESTIONA AL BÒLIT L’ART I L’ÉSSER

TEMPS VARIABLEG.C.

Jackie-Ruth Meyer, la comissària de la nova ex-posició del Bòlit, explica en un molt interes-sant text en què es basa aquest article, que l’obra d’ORLAN, en plena maduresa, és d’una gran agudesa en el context dels grans temes artístics i socials actuals. Segons Meyer, OR-LAN fa del seu cos el suport, la matèria pri-mera i l’instrument visual del seu treball. Es-devingut «l’espai del debat públic», interroga la societat i qüestiona les formes i els valors que s’oposen al determinisme natural, social i polític, a totes les formes de domini, la re-ligió, la supremacia masculina, la segregació cultural, la imposició normativa...

L’artista s’apropia de la iconografia reli-giosa, de les representacions del cos i de la dona en la mitologia grega, l’època barroca, les cultures tradicionals africanes, precolom-bines, índies, xineses, dels temes recurrents de la història de l’art... abastant simultània-ment les realitats físiques, sensibles i virtu-als, gràcies a les tècniques científiques, biolò-giques i informàtiques més contemporànies.

La llibertat, que representa regular-ment a les seves obres amb el famós gest del braç alçat après de l’Estàtua de la Lli-bertat de Bartholdi, és el punt de partida i alhora el resultat de la seva recerca. La integritat de la seva pràctica, la constància i la profunditat del seu pensament plàstic només s’equiparen en la inventiva de for-mes incessantment renovades per dilatar el poder propi de l’art, el de reforçar l’ima-ginari, d’afinar la mirada i d’aprofundir en la consciència del real. El mestissatge, la hibridació, la transversalitat i el franqueig dels límits són les vies privilegiades de la seva recerca, a través de nombrosos mit-jans i dels vincles subtils establerts entre l’art visual, el cinema, la literatura, la filo-sofia, la ciència...

Es tracta de qüestionar l’art i l’ésser a tra-vés del temps. L’exposició Temps variable i pe-tons de Medusa es concep primerament amb la finalitat de travessar cronològicament la seva obra des dels anys setanta fins a l’actua-litat. D’altra banda, l’exposició del Bòlit reu-neix obres en les quals el temps es revela, es dissol i es multiplica fora de tota cronologia, gràcies a la simultaneïtat del present, el pas-sat i el futur.

«Hibridem-nos», diu ORLAN, i ho fa cons-tantment en els seus treballs sobre les cèl·lules,

EXPOSICIÓ Temps variable i petons de MedusaARTISTA ORLANCOMISSARIAT Jackie-Ruth MeyerLLOC Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar i Bòlit_StNicolauDATES 28 d’octubre a 31 de generINAUGURACIÓ 28 d’octubre a les 19.00PREU DE L’ENTRADA GratuïtWEB www.bolit.cat

les banderes, les cultures... per destensar la cotilla dels determinismes socials, polítics i estètics. Fa el mateix amb el temps, per sepa-rar-lo de l’esquema conforme d’una evolució progressiva avui dia insensata. És el que pre-tén mostrar aquesta exposició, que presenta, de forma inèdita, exclusivament obra digital, vídeos, 3D, realitat augmentada i biotecnolo-gies. El títol inclou «els petons de Medusa» que ORLAN adreça a la ciència, l’art i la reli-gió en el seu vídeo Escenografia per a un gran Fiat, creat el 1982, quan la tecnologia digital tot just feia les seves primeres passes.

Bump Load’s scan strip-tease. 2013. 3D vídeo, 5’ 7’’. ORLAN.

GC11_Temes.indd 25 21/10/2015 11:28:56


art > MERCÈ RIBA I QUIM DOMENE EXPOSEN A L’ESPAI DELS AMICS DEL MUSEU D’ART

LES TRES DIMENSIONSI KAFKAG.C.

De les dues a les tres dimensi-ons és l’exposició de Mercè Riba que es podrà veure al novembre a l’Espai dels Amics del Museu d’Art de Girona. «Com a artista, en moltes ocasions he abor-dat un mateix tema des del dibuix, l’escultura i el baix relleu. En aquesta ex-posició proposo una po-sada en comú d’aquestes obres per tal que l’espec-tador pugui fer la seva reflexió sobre el resultat que s’aconsegueix amb cada una d’aquestes disci-plines», explica l’artista.

Quim Domene convida a una aproxima-ció interpretativa del complex univers de Franz Kafka a través de les imatges de PLA-NETA K, la mostra que ocuparà el mateix es-pai al desembre i que va sorgir arran d’una sèrie de pintures sobre Praga per a un ho-tel d’aquesta ciutat el 2012. Domene va es-tudiar la rica iconografia de la ciutat de Kafka. Fruit d’aquesta recerca i a partir del material reciclat del treball per a l’hotel, va néixer aquesta nova sèrie. Les vint-i-quatre

A dalt, una de les obres de De les dues a les tres dimensions. A l’esquerra, una de les de PLANETA K.

EXPOSICIÓ De les dues a les tres dimensionsARTISTA Mercè RibaLLOC Espai dels Amics del Museu d’ArtDATES 2 a 30 de novembrePREU DE L’ENTRADA GratuïtWEB www.amicsmda.org

EXPOSICIÓ PLANETA KARTISTA Quim DomeneLLOC Espai dels Amics del Museu d’ArtDATES 1 a 31 de desembrePREU DE L’ENTRADA GratuïtWEB www.amicsmda.org

obres que formen aquest conjunt estan rea-litzades en serigrafia, pintura i collage, da-munt tapes de llibres del Registre de la Pro-pietat, suport que es relaciona amb l’univers kafkià.

Paral·lelament a aquesta exposició, s’ha programat a l’Espai dels Amics del Museu d’Art la conferència Kafka, el poder i la gràcia, a càrrec del professor, traductor i crític lite-rari Jordi Llovet (9 de desembre a les 19.00), i la projecció d’El procés, d’Orson Welles (15 de desembre a les 19.00 h).

GC11_Temes.indd 26 21/10/2015 11:28:57

27

> EVDOKIM PEREVALSKY MOSTRA ‘MAREVO’ A L’EMA

CIUTATS IMAGINADESG.C.

Evdokim Perevalsky (Kiev, 1970), que va arri-bar a Catalunya el 1997, proposa a l’exposició Marevo. Ciutats projectades un exercici de crea-ció artística a l’entorn del significat de la pa-raula ‘marevo’, que en llengua ucraïnesa de-fineix el miratge. Es tracta de mostrar una reflexió sobre les ciutats miratge, les ciutats imaginades, les ciutats inexistents.

ESPAIS DE VIDA. Marevo treballa a partir del somni d’una projecció de ciutats, indrets que són espais de vida, idees humanes i urbanes, recollint el concepte i recuperant els flaixos de la imaginació que vénen i que se’n van. Proposa endinsar-se en els miratges que apa-reixen i que desapareixen, que romanen en el record i que es presenten, transformats pel treball artístic, en forma de collage de percep-cions sensorials.

Realitat imaginada? O imatge real? Tot ple-gat es resumeix en una absurditat plena de sen-tit, en un concepte artístic que parteix de la idea que l’única cosa veritable és allò imaginat.

EXPOSICIÓ Marevo, ciutats projectadesARTISTA Evdokim PerevalskyLLOC Sala Pati de l’Escola Municipal d’ArtDATES 28 d’octubre a 28 de novembreINAUGURACIÓ 28 d’octubre a les 20.00. PREU GratuïtWEB www.girona.cat/ema

Una de les imatges de Marevo, ciutats projectades.

GC11_Temes.indd 27 21/10/2015 11:28:59


equipaments > ISABEL OLIVA PARLA DE LA SEVA OBRA A L’ESPAI CONVERSA DE L’EMHU

POESIA A LA MADURESAG.C.

Isabel Oliva (Girona, 1924), una de les poetesses de Girona amb més llibres publicats i més premis guanyats, serà la protagonista de l’últim Espai Conversa d’aquest any a l’Es-cola Municipal d’Humanitats (EMHU), el 14 de desembre a les 19.00. Aquesta tardor com-plirà 91 anys, coincidint amb l’edició de diversos llibres seus. Mestra de professió, ha publicat amb el pseudònim Abelaïs. La mort del seu pare va estroncar la seva carrera de filosofia i lletres a Barcelona, i la va fer tor-nar a Girona, on va estudiar magisteri. Es va dedicar a escriure a partir del 1990, ja jubi-lada i en una etapa de maduresa. En conversa amb Xevi Planas, repassarà la seva obra poè-tica i evocarà records que conserva de la seva etapa de mestra i del seu germà (l’arqueò-

leg Miquel Oliva, que va morir als 52 anys

en un accident de trànsit), a més de refle-xionar sobre la lluita de

les dones de la seva generació

per obrir-se camí fora de la llar.

Imatge de Les molt riques hores del Duc de Berry.

Isabel Oliva.

Dia Hora Acte 14/12 19.00 Isabel Oliva

ESPAI CONVERSA

Dia Hora Conferència 2/11 18.00 ‘Creació, descreació, recreació’ 9/11 18.00 ‘Silenciosament, sense paraules, sense que ningú els senti la veu’ 16/11 18.00 ‘L’home Job i els seus amics’ 23/11 18.00 ‘El llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina’

‘APROXIMACIONS LITERÀRIES A LA BÍBLIA’ (JOAN FERRER)

Dia Hora Conferència 4/11 19.00 ‘Girona, segle XIX: capital d’hisendats’ (Mònica Bosch) 11/11 19.00 ‘La formació de les classes mitges a través de l’Institut (1841-1939)’ (Joaquim Maria Puigvert) 18/11 19.00 ‘Les transformacions urbanes i arquitectòniques de Girona en el pas del segle XIX al XX’ (Rosa Maria Gil) 25/11 19.00 ‘Les fàbriques i el ferrocarril a la Girona contemporània (1840-1939)’ (Josep Clara i Carles Gorini)

‘LA GIRONA CONTEMPORÀNIA.LES CAPITALITATS DE LA CIUTAT (1800-1939)’

En el marc de les activitats literàries obertes a tothom de l’Aula d’Escriptura, l’EMHU ofereix unes aproximacions de Joan Ferrer per descobrir el valor literari de la Bíblia, amb evocacions a Les molt riques ho-res del Duc de Berry i altres lli-bres.

Per als dimecres del 4 al 25 de novembre s’han progra-mat a l’EMHU conferències per entendre els canvis de Gi-rona des del 1800 fins al 1939.

Les sessions formen part de les activitats pa-ral·leles a l’exposició Girona en època contem-porània. Les capitalitats de la ciutat (1800-1939), que es podrà veure al Museu d’Història de Girona.

WEB www.girona.cat/emhu

GC11_Temes.indd 28 21/10/2015 11:28:59

29

> WAGENSBERG DEFENSA A LA CASA DE CULTURA QUE CREAR ÉS GENERAR CONEIXEMENT

Imatge de l’exposició La verema dels 80.

INTEL·LIGÈNCIA CREATIVAG.C.

La intel·ligència creativa és el fil conductor de les conferències que ha organitzat per a aquesta tardor la Casa de Cultura per acos-tar al públic el món de la ciència d’una ma-nera divulgativa. Jorge Wagensberg defen-sarà en la primera d’aquestes sessions, el 5 de novembre, que crear és crear coneixe-ment. El dia abans, el 4 de novembre, Rosa Regàs parlarà dels seus personatges litera-ris preferits en l’obertura del cicle de confe-rències sobre els personatges femenins de la literatura. Un altre dels cicles de confe-rències que programa l’equipament per a l’últim tram d’aquest any proposa una anà-lisi geopolítica i religiosa del califat d’Es-tat Islàmic.

El centenari de les Escoles Normals de Mestres de Girona es commemora a la Casa de Cultura amb una exposició que mostra la trajectòria històrica dels centres d’ensenya-ment i l’evolució dels estudis de mestre a la ciutat en el darrer segle. La mostra es basa en documents textuals i imatges de l’Arxiu de la Universitat de Girona, a més d’aportar material d’altres centres documentals de la ciutat.

WEBwww.casadecultura.org

Rosa Regàs.Jorge Wagensberg.

RECORD DE LA VEREMA. L’altra exposició que es pot veure en aquest equipament és La ve-rema dels 80, que tracta sobre els moviments migratoris entre la dècada del 1960 i la del 1990 per anar al nord de les Alberes a fer la verema, una pràctica habitual per a milers de famílies senceres que hi anaven especialment des d’Andalusia, Extre-madura, Múrcia o el País Valencià. Malgrat que les condicions eren precà-ries, a diferència dels mo-viments actuals, eren emi-grants que anaven amb papers, moltes vegades amb contracte de treball i viatge pagat. Jordi Mestre i Xavier Martí ensenyen a l’exposició tot aquest pro-cés a través de fotografies.

El tram final de la Tem-porada de Música d’aquest any a la Casa de Cultura arrenca amb la recuperació de la banda sonora que el cinesta banyolí Albert Serra va encarregar per a la seva pel·lícula Història de la meva mort, tot i que finalment no la va incorporar al film.

GC11_Temes.indd 29 21/10/2015 11:29:00


equipaments > LES BIBLIOTEQUES POSEN LLIBRES A L’ABAST DE QUI HI TÉ MENYS ACCÉS

LECTURA FÀCILESTER VINYES-MIRALPEIX

La biblioteca pública té com a principi fo-namental que els seus serveis siguin per a tothom. Per aquest motiu s’esforça a fer ar-ribar la lectura a les persones amb més difi-cultats per accedir-hi. Aquest és l’origen del Projecte Lectura Fàcil, impulsat fa anys per Biblioteques de Girona. L’acció més partici-pativa del projecte és el Voluntariat Lectura Fàcil, promogut amb la Residència Sanitas i la Residència de Gent Gran de Palau. La tasca dels voluntaris és estimular i acompanyar en la lectura la gent gran que per diverses ra-ons (falta de visió, problemes cognitius...) no pot llegir o ha deixat de fer-ho. Gràcies a la lectura en veu alta de tot tipus de textos i gèneres (poesia, premsa...) que fan els vo-luntaris, els residents recuperen el gust per la lectura i es mantenen informats del que passa al món. Aquest setembre s’han obert les inscripcions a aquest voluntariat i encara hi ha temps per participar-hi. Com a suport a les persones voluntàries es realitza un asses-sorament periòdic i una jornada de formació cada any, que aquest 2015 tindrà lloc a la Bi-blioteca Antònia Adroher el 13 de novembre. També va dirigida als voluntaris de l’Apadri-nament Lector, activitat de la Biblioteca Just M. Casero que potencia l’hàbit lector entre infants del Pont Major de 8 a 9 anys.

Dins del programa, es fomenta també el Club de Lectura Fàcil, per a persones que apre-nen la llengua catalana i que necessiten prac-ticar la lectura i la conversa. El centre de l’ac-tivitat és un llibre que es llegeix a casa i que es posa en comú el dia del club a través d’una di-namitzadora en una trobada distesa. El lloc de

reunió és la Biblioteca Salvador Allende a par-tir del novembre. Encara hi ha places.

Les biblioteques complementen el pro-jecte amb la secció del fons Altres maneres de llegir, de materials adaptats. Hi ha, doncs, lli-bres de Lectura Fàcil per a persones amb difi-cultats d’aprenentatge de la llengua, llibres amb lletra gran per a qui tingui dificultats de visió, audiollibres per llegir escoltant, con-tes per a infants amb paràlisi cerebral i au-tisme, a banda de lupes i material informà-tic adaptat (ratolins, teclats...) per a persones amb poca mobilitat.

Aquestes iniciatives contribueixen a fer que les biblioteques i, per tant, Girona esde-vinguin un espai que facilita la cultura.

Dues persones que participen en el Projecte Lectura Fàcil.

WEB www.girona.cat/biblioteques

GC11_Temes.indd 30 21/10/2015 11:29:01

33

> UNA CIUTAT BOLCADA AMB ‘JOC DE TRONS’

EL NOU REGNEDE GIRONAEncara no se sap quin o quins seran els reg-nes que representarà Girona en la nova temporada de Joc de Trons. Sí que se sap, en canvi, que per al rodatge la ciutat ha es-tat una amfitriona a l’alçada de les circums-tàncies. Acollir un esdeveniment d’aquesta magnitud sempre comporta un repte. Sobretot, si s’ha de coordinar en un ma-teix espai la recreació d’un escenari de fic-ció fantàstic amb la vida quotidiana i real de veïns i comerços. Malgrat això, al llarg dels quinze dies de setembre que va durar el rodatge a la ciutat es va demostrar que no tan sols la convivència era possible, sinó també ben ac-ceptada per tothom. Talment com si fos un viatge en el temps, no era estrany veure com figurants de la sèrie, vestits amb roba medi-eval, es passejaven tranquil·lament pel Barri Vell. O veure les 400 persones de l’equip tèc-nic, algunes de les quals ja vivien a Girona des del juliol, perfectament integrades en la vida social i lúdica de la ciutat.

10.443 PUBLICACIONS. La sensació final és que ha estat una experiència mútuament enriquidora, de la qual pro-bablement a la ciutat se’n continuarà par-lant durant molts anys. Per a una sè-rie d’abast mundial que ha rodat en terri-toris tan emblemàtics com Irlanda del Nord, Escòcia, Croàcia, el Marroc, Malta o Is-làndia, l’elecció de Girona per incorpo-rar-la a aquesta llista de localitzacions que participen de l’ima-ginari fantàstic de la

LAURA MERINO

Samarretes de Joc de Trons amb Girona de fons.

sèrie també és un privilegi i un honor. Els 12 premis Emmy amb els quals recentment ha estat guardonada la sèrie avalen el seu talent i l’èxit de públic que ha assolit arreu del món. Aquest reconeixement no podia arribar en un millor moment per a Girona, que ja s’ha vist compensada pel ressò inter-

nacional que genera aquest fenomen de masses. El nom de Girona s’ha associat a la sèrie ja en 10.443 pu-

blicacions.

SAMARRETES ESGOTA-DES. També s’ha pogut

veure que alguns comer-ços que venen samarretes que

enginyosament vinculen motius de la sèrie amb Girona (recordem que no es pot utilit-zar la marca Joc de Trons sense el consen-timent de la productora) ja han esgotat les existències. Més enllà d’aquesta dada relle-vant, s’està treballant per articular una es-tratègia conjunta de ciutat per treure un profit turístic per a Girona amb una pro-posta equilibrada i sostenible, per tal de no desvirtuar la imatge amable que sempre ha ofert la ciutat.

GC11_Temes.indd 33 21/10/2015 11:29:04

35

> CURSOS SOBRE ORSON WELLES, FEDERICO FELLINI I FRANCIS FORD COPPOLA

TRIO D’ASOS ALMUSEU DEL CINEMAEl Museu del Cinema ofereix una mirada aprofundida sobre directors i gèneres amb cursos per a cinèfils i persones amb inquie-tuds cinematogràfiques. Orson Welles serà el protagonista d’un d’aquests cursos el no-vembre i el desembre, que és quan s’hi re-passarà la trajectòria d’aquest cineasta coinci-dint amb el centenari del seu naixement. Els professors del curs seran Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya i especialista en Or-son Welles, i Octavi Martí, direc-tor adjunt de la Filmoteca de Ca-talunya, periodista i realitzador.

El primer curs del 2016 es de-dicarà al cineasta italià Federico Fellini. Anirà a càrrec d’Àngel Quintana, crític de cinema i pro-fessor titular d’Història i Teoria del Cinema a la Universitat de Gi-rona. Fellini és un dels més ve-nerats cineastes del segle XX i un dels artífexs de la moderni-tat cinematogràfica. En les seves pel·lícules es descriu la solitud de la persona davant el món exterior. És conegut per un estil molt carac-

G.C. terístic i original que barreja la fantasia amb imatges barroques.

Quim Casas, crític de cinema i professor de la Universitat Pompeu Fabra, serà el febrer i el març el responsable del curs sobre Francis Ford Coppola, un dels més grans directors de tots els temps, guanyador de cinc Oscars, una Palma d’Or i molts altres premis.

La nova edat d’or no s’explica sense la ca-dena americana HBO. Aquesta cadena ha pro-

duït moltes de les grans sèries de la televisió actual. Sota el títol No és televisió, és HBO, els crítics de sè-ries Toni de la Torre i Pep Prieto analitzaran el fenomen HBO a tra-vés dels múltiples exemples de sè-ries que el defineixen.

Tots els cursos estan organit-zats pel Museu del Cinema. El preu de cada un és de 85 euros. Els membres del Club d’Actors te-nen una matrícula reduïda de 65 euros. Les persones a l’atur i les jubilades han de pagar 70 euros. Les inscripcions s’obriran un mes abans de l’inici de cada curs.

> Orson Welles Esteve Riambau i Octavi Martí Dissabtes 7, 14, 21 i 28 de novembre, i 13 de desembre

> Federico FelliniÀngel QuintanaDissabtes 16, 23 i 30 de gener, 6 i 13 de febrer

> Francis Ford CoppolaQuim CasasDissabtes 20 i 27 de febrer, 5, 12 i 19 de març

> No és televisió, és HBOToni de la Torre i Pep PrietoDissabtes 2, 9, 16 i 30 d’abril i 7 de maig

CURSOS

D’esquerra a dreta: Federico Fellini (1977), Orson Welles a The Third Man (1949) i Francis Ford Coppola (1979) > FOTOS: Fons Museu del Cinema. Col·lecció Vicenç Arroyo.

WEB www.museudelcinema.cat

GC11_Temes.indd 35 21/10/2015 11:29:05


Albi, ciutat occitana agermanada amb Gi-rona, presenta al Museu Toulouse-Lautrec fins al 3 de gener l’exposició Marylin Mon-roe, l’última sessió, amb una seixantena de les 2.571 fotografies que Bert Stern li va fer sis setmanes abans de la seva mort. Mostrant la dissociació entre la imatge sensual de l’ac-triu i la seva vulnerabilitat, Stern dóna en aquestes fotografies el que defineix com la quinta essència del negre i el blanc. L’objec-tiu d’Stern és plantejar un interrogant sobre una personalitat que és alhora la d’una ac-triu fascinant i la d’una dona fràgil. «Jo tenia l’art de mirar i ella tenia l’art de ser mirada», afirma Stern sobre la seva trobada amb Mon-roe en la que va acabar sent l’última sessió fotogràfica d’aquest mite de la història del cinema.

L’ÚLTIMA MARILYNG.C.

cinema > EXPOSICIÓ A ALBI DE FOTOS DE MARILYN MONROE

WEB www.museetoulouselautrec.net

Una de les fotos de Bert Stern que

es poden veure a l’exposició sobre

Marilyn Monroe al Museu Toulouse-

Lautrec d’Albi.

GC11_Temes.indd 36 21/10/2015 11:29:06

45

Amb l’autor.6/11 | 20.00 | Gratuït>‘Cants de sirena negra’, de Sebastià Benassar. Amb l’autor.9/11 | 20.00 | Gratuït>‘El síndrome de Garibaldi’, de Jorge Garralda.12/11 | 20.00 | Gratuït>’El viatge de Companys’, d’Antoni Tortajada i Eloi Vila. 13/11 | 20.00 | Gratuït>‘Viladelsac’, de Damià Bardera. Amb Joan Manuel del Pozo, Mariona Viñolas i l’autor.19/11 | 20.00 | Gratuït>’De hipster a hacker’.9/12 | 20.00 | Gratuït>’Dans les ruines d’Ampurias’, d’Andrée Bruguière. Amb Xavier Pla, Anna Maria Velaz i Gemma Garcia.

WEB www.girona.cat/museuhistoriaTELÈFON 972 222 229ITINERARIS >’La memòria secreta de la Girona pecadora’. Amb Gerard Bagué.31/10 i 28/11 I 11.00 I 2 a 4 € (amb inscripció) >’Entre la il·lusió i l’enyorança’. Amb Marc Ciurana.29 /10 I 17.00 I Gratuït (amb inscripció)

PORTES OBERTES 29/10 | 10.30 a 17.301/11 i 6/12 | 10.30 a 13.30

VISITES >’Comptant el temps: els

rellotges de la Catedral’. Amb Carles González i Gustau Torres. 25/10 i 15/11 I 10.30 | Gratuït (amb inscripció)31/10, 1/11, 28/11 i 19/12 | 12.00 | Gratuït (amb inscripció)>‘Bombes sobre Girona’. Presentació del condicionament del refugi antiaeri del Jardí de la Infància.31/10, 1/11, 7/11, 8/11, 14/11, 15/11, 21/11, 22/11, 28/11, 29/11, 5/12, 6/12, 12/12, 13/12, 19/12 i 20/12 | 11.00 a 14.00

WEB www.girona.cat|callTELÈFON 972 216 761

CELEBRACIONS>Hanukkà. 13/12 | 20.00 | Plaça del Vi | Gratuït

PORTES OBERTES29/10, 1/11 i 6/12 | 10.00 a 14.00

WEB www.museudelcinema.cat TELÈFON 972 412 777

CURSOS >‘Orson Welles’. Amb Esteve Riambau i Octavi Martí.7/11, 14/11, 21/11 i 28/11, i 13/12 | 65 a 85 euros

PORTES OBERTES01/11 | 10.00 a 20.00 | Gratuït06/12 | 11.00 a 15.00 | Gratuït28/12 | 10.00 a 20.00 | Gratuït

PROJECCIONS>‘Short Matters’. Els millors curtmetratges europeus. 4/11, 11/11, 18/11 i 25/11 | 19.30 | Gratuït>‘Game Over’.5/11 | 19.30 | Gratuït>‘Il divo’.12/11 | 19.30 | Gratuït>‘Garbancito de la Mancha’.21/11 | 17.30 | Gratuït>‘Frenchdoc. Un nuage sur le toit du monde’.26/11 | 19.30 | Gratuït>‘The Visit’.03/12 | 19.30 | Gratuït>‘Matar un rossinyol’.10/12 | 19.30 | Gratuït>‘Frenchdoc. Le sable, enquête sur une disparition’.16/12 | 19.30 | Gratuït>‘En curt’. Guanyadors dels premis Goya.17/12 | 19.30 | Gratuït>‘A(SOMBRA)TE’. Espectacle/taller d’ombres.24/12 i 30/12 | 10.30 | 3 €

WEB www.sunsetjazz-club.comTELÈFON 872 080 145

CONCERTS>Bourbon. Rhythm and blues.22/10 | 22.00 | 6 €>Raynald Colom’s Steel Quartet. El millor trompetista català.22/10 | 23.00 | 8 €>Tellus Ensemble. Música clàssica i rock.25/10 | 20.30 | 7 €>Luis González Trio & Gorka Benítez. Jazz.27/10 | 22.00 | Gratuït

>Movin’ Wes & Santi de la Rubia. Jazz.28/10 | 22.00 | Gratuït>Besalú Hot Devils. Vermut Jazz.29/10 | 12.00 | Gratuït>Suitcase Brothers. Nit de Blues.29/10 | 22.00 | 6 €>Daniel Čačija Quintet. Una de les grans veus del jazz actual.30/10 | 23.00 | 8 €>Toni Solà Quartet. 14è aniversari del Sunset.31/10 | 23.00 | Gratuït>Sunset Band. Jam session.1/11 | 20.30 | 3 €>Joe Magnarelli & Perico Sambeat Quintet. Jazz.7/11 | 23.00 | 12 €>Banda de la Impremta. Jam Session.8/11 | 20.30 | 3 €>Luis González Trio. Jazz.10/11, 17/11 i 24/11 | 22.00 | Gratuït>Movin’ Wes. Jazz.11/11, 18/11 i 25/11 | 22.00 | Gratuït>Les Sixters. A capella.12/11 | 22.00 | 5 €>Gypsy Jazz Reunion. Jazz Manouche.14/11 | 23.00 | 8 €>Underpool Jam Session. Jazz.15/11 | 20.30 | 3 €>Sant Swing Bocombo. Cicle Jazz de les Escoles.19/11 | 22.00 | Gratuït>Tricia Evy Quartet. Una de les millors veus actuals.21/11 | 23.00 | 12 €>Ajiako Cubano. Son i boleros.26/11 | 22.00 | 5 €>Mikkel Poloug Trio. Un dels millors guitarristes.28/11 | 23.00 | 8 €

GC11_Tria.indd 45 21/10/2015 11:29:18

Documents

Girona Cultura Núm. 11