La  descolonització  

En  la  primera  meitat  del  segle  XX  una  bona  part  dels  territoris  del  planeta  es  trobava  sota  el  domini  dels  grans   imperis   europeus   formats   en   els   segles  anteriors.  

Però   desprès   de   la   Segona   Guerra   Mundial   tot  aquest   panorama   va   canviar.   Europa   va   eixir   molt  debilitada   del   conflicte   i   es   va   veure   incapaç   de  

mantindre  els  costos  de  la  possessió  d’extensos  imperis.    

Simultàniament   ,   als   territoris   colonitzats   va   nàixer   un   desig  d’independència   cada   vegada  més   fort.   Totes   dues   tendències   van  originar   un   procés   descolonitzador   que   es   va   desenvolupar  fonamentalment  entre  1950  i  1980.  

La  descolonització  va  significar  l’aparició  de  nous  estats.  Si  en  1945  hi  havia   45   estats   membres   de   l’ONU   en   1980   aquest   nombre   havia  pujat  a  154.  

La   independència   de   les   colònies   tingué   lloc   mitjançant   processos  molt   diferents   que   abraçaren   des   de   l’acord   fins   a   l’enfrontament  violent.  

La  independència  de  la  India  

Després   de   la   guerra,     Londres   es   va   adonar   de   la   impossibilitat   de  mantindre  la  colònia.  El  líder  indi  Gandhi  va  propugnar  la  política  de  resistència   passiva,   que   es   basava   en   la   negativa   de   la   població   a  cooperar   amb   les   autoritats   colonials   britàniques,   però   sense  recórrer   a   la   violència.   El   govern   britànic   va   decidir   que   la   solució  més  bona  era  la  concessió  de  la  independència.  

Biografia  de  Gandhi    

Líder   independentista   hindú.     Va   nàixer   en  1869  en  el  si  d’una  família  rica.  Va  estudiar  dret  al   regne   Unit   i   en   1915   va   tornar   a   l'índia.  D’aleshores   ença   es   va   consagrar   a   la   causa  descolonitzadora   promovent   campanyes   de  desobediencia   civil   i   negant-­‐se   a   fer   servir  mitjans   violents   en   la   lluita   emancipadora.   Va  dirigir   hàbilment   la   política   de   resistència  pacifica   fins  que  va  aconseguir   l’objectiu  de   la  independència.     Per   això   va   guanyar   un  enorme  prestigi  mundial.    Es  va  oposar  sempre  a  la  partició  del  subcontinent  en  dos  estats.  En  1948   va   ser   assassinat   per   un   fanàtic   religiós  hindú.