fulldominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

27 d'octubre de 2019 Diumenge XXX de durant l'any

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.633

Lectures

‘ Preguem per tots els qui ens acompanyen en el viatge d'aquesta vida, fins que arribem «al cel nou i la terra nova»

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo de la Carta dominical

Diumenge XXX de durant l'any

5

Mirada endins per Tere Solé, professora de Religió

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (35,12-14.16-18)

El Senyor fa justícia, no té miraments amb el prestigi dels homes, no es deixa influir per ningú en perjudici dels po-bres; escolta la pregària dels oprimits, no es fa sord al clam dels orfes ni al plany insistent de les viudes. El Senyor rep benèvolament els qui l’honoren, el clam d’aquests homes arriba al cel, el crit d’auxili dels desvalguts penetra més enllà dels núvols, i ells no es consolen fins que arriba a terme, no desisteixen mentre l’Altíssim no intervingui per fer justícia a favor dels innocents. El Senyor no s’entretindrà, no tardarà a sortir a fa-vor d’ells.

Salm responsorial [33,2-3.16.18.19.23 (R.: 7a)]

Beneiré el Senyor en tot moment,tindré sempre als llavis la seva lloança.La meva ànima es gloria en el Senyor;se n’alegraran els humils quan ho sentin.

R. Quan els pobres invoquen el Senyor,ell els escolta.

Els ulls del Senyor vetllen pels justos,escolta quan criden auxili.Així que criden, el Senyor els escoltai els treu de tots els perills. R.

El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,salva els homes que se senten desfets.El Senyor rescata de la mort els seus servents,i no acusarà els qui es refugien en ell. R.

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu (4,6-8.16-18)

Estimat, pel que fa a mi, la meva vida ja és oferta com una libació vessada sobre l’altar. Ja m’ha arribat el moment de des-fer les amarres i deixar el port. Després de lluitar en aquest noble combat i aca-bada la cursa em mantinc fidel. I ara ja tinc reservada la corona que m’he guan-yat. El Senyor, jutge justíssim, me la do-narà quan serà el dia, i no tan sols a mi, sinó a tots els qui enyoren la seva ma-nifestació. Durant la meva primera de-fensa davant el tribunal no es presentà ningú a fer-me costat; tothom m’aban-donà. Que Déu els ho perdoni. Però el Senyor m’assistia i em donà forces per-què acabés de proclamar el missatge de

l’evangeli, i poguessin escoltar-lo tots els pagans. I Déu m’ha salvat de la gola del lleó. El Senyor em salvarà de tots els qui em volen perjudicar i em guardarà per al seu Regne celestial. A ell sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (18,9-14)

En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos i tenien per no res a tots els altres: «Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l’altre cobrador d’impos-tos. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: «Déu meu, us dono gràcies perquè no sóc com els altres homes: lla-dres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest cobrador d’impostos. Deju-no dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos.» Però el cobrador d’impostos, que s’havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: «Déu meu, sigueu-me pro-pici, que sóc un pecador.» Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva i l’altre no; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.»

És impressionant com Jesús, en cada passatge dels Evangelis, ens va ensenyant un camí de millora que ens portarà la felicitat ara i després de la mort. En l’Evangeli d’avui Jesús, amb la seva extraordinària pedagogia, amb exemples senzills i entenedors, ens mostra una vegada més, una virtut que considero, potser la més important de totes i que m’agradaria ser capaç de trans-metre als meus fills i alumnes: la humilitat.

El més commovedor de tot és que l’ensenya amb la seva pròpia persona. Ell, que ho podia tot, que sorprenia tothom amb les seves paraules i actes, és el més humil d’entre els homes. És de les coses que més m’admiren de Jesús i més em fan creure en Ell. Com és possible que sent qui era fos tan humil?

Estic d’acord amb el papa Pau VI quan afirmava que mai podria acabar de parlar d’Ell perquè «és el nostre guia, el nostre exemple, el nostre consol, el nostre germà. Igual que nosaltres, i més que nosaltres, ha sigut petit, pobre, humiliat, treballa-dor, desventurat i pacient»... i era, ni més ni menys, que el Fill de Déu!

La humilitat, imprescindible per viure i conviure, és l’instrument més efectiu per prosperar, no solament en la vessant espiri-tual sinó en tots els àmbits de la nostra vida.

Molt estimats, pregar és posar-nos en mans de Déu. És pen-sar en Déu estimant-lo. I, al mateix temps, sentir-nos esti-

mats pel Pare del cel.

Quan resem no es tracta de recordar a Déu el que ha de fer. Ni és lluny de nosaltres, ni està distret. La pregària és més aviat un diàleg amb Déu: escoltar-lo i parlar-hi. Quan parlem amb una persona ho fem segons qui és o com la considerem: amb respecte si és una autoritat, amb afecte si és el pare o la mare, amb confiança si és l’esposa, el marit o els fills, o un bon amic. Déu és pare i amic com no n’hi ha altre. No falla mai. Això ens fa veure com ha de ser la pregària: plena d’estimació, de con-fiança, d’esperança, d’obediència. Què hi guanyem? La garantia de la pregària és l’amor que Déu ens té i la certesa d’acarar la nostra vida a la llum de la seva paraula.

En el camí de la vida hem trobat moltes persones de les quals som deutors. Alguns ja han mort, altres viuen encara. Nosal-tres, els cristians, preguem pels vius i pels difunts. Pels difunts? Quin favor els fa? Per la fe, sabem que la vida continua després de la mort. «La mort no destrueix la vida dels qui creuen, tan sols la transforma; i quan se’ls desfà la casa de l’estada terrenal, en troben una altra d’eterna al cel», resem en un dels prefacis de la missa. No viurem sempre en aquesta terra, però viurem amb Déu. «No és la casa permanent» es troba gravat en llatí a la llinda de pedra de la porta d’una casa d’un dels pobles em-pordanesos on vaig exercir de mossèn.

Cada dia prego més pels «meus» difunts. M’hi sento lligat, unit i agraït. Els pares que em van iniciar en la fe, els avis que ens van estimar i cuidar quan érem petits. Membres de l’estimada família, o la veïna de casa que sempre ens comprava joguets i el diumenge esperàvem les seves llaminadures. El mestre del poble, que em va fer costat en els primers anys d’aprenentat-

ge. Els mossens que van ser decisius en un moment de la vida, algun bon amic amb qui vam plorar i riure… Els morts en ple-na joventut, i que vaig intentar que morissin confiant en Déu. És clar que cadascú té els seus difunts, com també té els seus sants, perquè els cristians no som una família feta en sèrie i les relacions i les dependències sempre són diferents. «Els sants ens enyoren!», deia sant Bernat.

Però no podem tancar aquest cercle amb la gent que hem esti-mat i que se’ns han avançat en el camí d’aquesta vida. La «co-munió dels sants» és una fraternitat i una pregària universal que inclou els difunts desconeguts i també els vius mateixos. D’aquí que hem de pregar pels malalts greus o que estan sols, pels morts d’accident, de violència o víctimes innocents de te-rrorisme i de guerres. Hem de pregar no sols pels de casa i pels amics, sinó també pels pobres i els qui sofreixen, per una Es-glésia missionera i per la seva unitat, per les vocacions, per la pau, per una Església que proclami Jesús. Perquè la gent sigui menys freda i més oberta a l’Evangeli. Preguem per tots els qui ens acompanyen en el viatge d’aquesta vida, fins que arribem «al cel nou i la terra nova» que Déu ens ha preparat.

Pregar pels vius i pels difunts

La humilitat, un instrument per viure

+INFORMACIÓ a www.omp.es

Com cada any, durant el mes de novembre, les diòcesis amb seu a Catalunya proposen una cadena de pregària ininterrompuda per les vocacions al sacerdoci, al matrimoni i a la vida religiosa.

Els dies 1, 11 i 21 de novembre són els dies que com a Arquebisbat de Tarragona participarem en aquesta iniciativa que permetrà convocar els grups i les diverses realitats pastorals per a dedicar un temps a la pregària per les vocacions. A més, el dijous dia 21 de novembre, a les 22.00 h, hi haurà una vetlla de pregària diocesana al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus on es convida tothom a participar-hi. Des del Secretariat diocesà de Vocacions es demana fer extensiva aquesta iniciativa entre els fidels de les parròquies, grups i amics que s'hi vulguin afegir. Tot esforç és bo per sumar la força de la pregària a aquesta intenció tant necessària per a la vida de l'Església.

Al web www.cadenadepregaria.cat s’hi poden trobar materials i testimonis de caràc-ter vocacional i el suplement que trobareu en aquest Full també us pot ser d’ajuda. Per a més informació es pot con-tactar amb el Secretariat diocesà de Vocacions (Mn. Jaume Gené) trucant al telèfon 609 833 745 o enviant un correu a pastoralvocacional@arqtgn.cat.

Cadena de pregària per les VOCACIONS

AGENDA

1 de novembre—Recepció de les relíquies de santa Bernadeta a Tarragona amb motiu dels 175 anys del

seu naixement i els 140 del seu traspàs. A les 10.30 h, acollida a la Catedral i rés de Tèrcia. A les 11.00 h, missa en català i a les 12.30 h, missa en castellà. A les 16.00 h les relíquies arri-baran a l’església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona. Entre d’altres celebracions, a les 18.00 h, vetlla de pregària i a les 19.00 h, missa. A partir de les 20.30 h fins l’endemà, durant la nit i fins després de missa de les 8.00 h, les relíquies seran a l’església de Sant Francesc d’Assís de Tarragona.

2 de novembre—Acollida de les relíquies de santa Bernadeta a Reus, a l’es-glésia parroquial de la Puríssima Sang, a les 10.00 h. A les 12.00 h, hi haurà la celebració de la missa; a les 13.00 i a les 17.00 h, rés del Rosari; i a les 13.30 h pregària i vetlla de les relíquies.

—Conferència «Viure la mort» a càrrec de Mn. Lluís Simón, delegat diocesà de pastoral de la salut. Tindrà lloc a la parrò-quia de Sant Joan Baptista de Reus, a les 19.00 h.

Fins al dia 3 de novembre

—Inscripcions al Congrés «L’aportació del papa Francesc a la teologia i a la pastoral de l’Església» que se celebrarà del 12 al 14 de novembre a la seu de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. Aquest Congrés vol explorar les noves rutes que el Papa ha obert en els seus primers set anys de ministeri com a bisbe de Roma, amb la participació de pastors, teòlegs i institucions acadèmiques provinents d’Amèrica, d’Àfrica, d’Àsia i d’Europa. Hi haurà traducció simultània. Més informació al web www.edusantpacia.cat.

Fins al 15 de novembre

—Exposició de llibres del segle XVIII a la Biblioteca del Se-minari Pontifici de Tarragona (c. de Sant Pau, 4). Mostra amb motiu del cicle «Ramon Foguet (1729-1794). La Il·lustració a la Tarragona del segle XVIII», qui fou canonge del Capítol, entre d’altres càrrecs, i figura clau de la cultura tarragonina. El cicle està organitzat per diverses biblioteques, hemeroteques i ins-titucions culturals de la ciutat.

Com puc pregar? Com en puc aprendre? Molta gent se sent desorientada en aquesta qüestió. Pregar vol dir endinsar-se en el misteri de Déu, obrir-se a Ell, que va més enllà del nostre món. Per viure aquesta

experiència es necessita confiança i obertura però a més silenci interior, expressió i exercici.

I és que la pregària permet grans possibilitats. Per trobar-te amb tu mateix, per establir l'harmonia entre el cel i la terra i per trobar Déu en la pròpia ànima.

Escuela de oración Guía para la vida espiritual

Grün, Anselm. Ed. Sal Terrae, 2018. 136 p. PVP: 12,50 €.

PUBLICACIÓ

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

2 3tarraconense

4

Cicle C Litúrgia de les Hores: Setmana II

LITÚRGIA DE LA SETMANA

Diumenge, 27 d’octubre: Diumenge XXX de durant l’any [Sir 35,15b-17.20-22a; Salm 33,2-3.16 i 18.19 i 23; 2Tm 4,6-8.16-18; Lc18,9-14 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 28: Sant Simó i Sant Judes, apòstols (F) [Ef 2,19-22; Salm 18,2-3.4-5; Lc 6,12-19]

Dimarts, 29: [Rm 8,18-25; Salm 125,1-2ab.2cd-3.4-5.6; Lc 13,18-21] Sant Narcís, bisbe i màrtir

Dimecres, 30: [Rm 8,26-30; Salm 12,4-5.6; Lc 13,22-30]

Dijous, 31: [Rm 8,31b-39; Salm 108,21-22.26-27.30-31; Lc 13,31-35] I Vespres de la solemnitat de Tots Sants.

Divendres, 1 de novembre: Tots Sants (Sol) [Ap 7,2-4.9-14; Salm 23,1-2.3-4ab.5-6; 1Jn 3,1-3; Mt 5,1-12a]

Dissabte, 2: Commemoració de tots els fidels difunts (Lectures, a escollir entre les que es proposen per a les misses de difunts als leccionaris Santoral o per a Misses diverses. No es permeten altres misses que no siguin de difunts. Missa vespertina del diumenge XXXI de durant l’any).

Diumenge, 3: Diumenge XXXI de durant l’any [Sa 11,23-12,2; Salm 144,1-2.8-9.10-11.13cd-14; 2Te 1,11-2,2; Lc 19,1-10 (LE/LH pròpies)]

LECTURESSolemnitat de Tots Sants1 de novembre

Lectura de l’Apocalipsi de Sant Joan (Ap 7,2-4.9-14)

Jo, Joan, vaig veure un àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i cridà amb totes les forces als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat al front els servents del nostre Déu.» Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel. Després vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces. «Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell.» I tots els àngels s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant el tron amb el front fins a terra, adorant Déu, i deien: «Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.» Llavors un dels ancians em va preguntar: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs.»

Salm responsorial [23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: 6)]

És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou,el món i tots els qui l’habiten.Li ha posat els fonaments dins els mars,i les bases, a les fonts dels rius.

R. Aquests són els qui vénenper veure-us de cara, Senyor.

Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?Qui pot estar-se al recinte sagrat?El qui té el cor sincer i les mans netes de culpa,que no confia en els déus falsos. R.

Rebrà benediccions del Senyor,rebrà els favors del Déu que salva.Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Senyor,per veure-us de cara, Déu de Jacob. R.

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-3)

Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell es purifica, tal com Jesucrist és pur.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,1-12a)

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient: «Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»

En aquests darrers temps, la situació social i política del nos-tre país ha esdevingut força complexa. Són temps en què

entreveure solucions es fa difícil perquè es produeix un atrinxe-rament en les pròpies posicions, amb desqualificacions sovin-tejades de l’altre. Les raons queden sotmeses sovint als senti-ments de cadascú. Això dificulta una mirada serena sobre la realitat. Fàcilment tothom se sent ofès: hi ha el perill que el greuge sigui l’actitud dominant.

Catalunya no és una societat violenta però constatem que en els darrers anys ha minvat la qualitat de la convivència per la via del refredament, de la ignorància o del menyspreu. Malgrat tot, la convivència és un bé preciós que cal salvaguardar: la per-sona és primer que la idea, la unitat preval sobre el conflicte, el tot per sobre de la part (cf. Papa Francesc, Evangelii gaudium, 222-237) i, per això, l’instrument essencial és la paraula i, per tant, el diàleg esdevé fonamental.

Com a pastors de l'Església que peregrina a Catalunya, volem oferir una mirada des de l'Evangeli de Jesucrist i constatem l’existència de sentiments diferenciats i, sovint, barrejats en-tre les identitats espanyola i catalana. Tal com han mostrat els esdeveniments dels darrers anys, particularment les diverses eleccions, aquests sentiments es concreten en un ventall ampli d’opcions polítiques. Aquestes opcions es manifesten de ma-nera diversa sobre la situació de Catalunya en relació a l’Estat espanyol.

Els esdeveniments de l’any 2017 van comportar, entre d’altres coses, l’empresonament preventiu de nou persones, membres del Govern, càrrecs electes i dirigents socials catalans, i la sor-tida d’alguns altres a un país estranger. La presó preventiva ha durat gairebé dos anys, i l’hem viscuda amb la pena al cor pel que suposava per als presos i per a les seves famílies i amics. El judici dut a terme en el Tribunal Suprem durant aquest any 2019 i la posterior sentència, s’inscriuen en l’estat de coses que hem descrit anteriorment. El Tribunal ha dictat sentència i, en-cara que hi haguessin legítims recursos i es puguin fer valora-cions distintes, cal respectar la sentència emanada del poder judicial d’un Estat de dret, així com les eventuals decisions que puguin venir dels tribunals europeus. En un estat democràtic, les lleis fonamentals que regulen el sistema polític i que han estat votades i aprovades pels ciutadans, constitueixen un re-ferent bàsic de l’ordenament social.

Creiem també que l’assoliment d’un recte ordre social que permeti el desenvolupament harmònic de tota la societat ne-cessita alguna cosa més que l’aplicació de la llei. En el discurs d’obertura del Concili Vaticà II, el Papa sant Joan XXIII va afir-mar que «és preferible fer servir el remei de la misericòrdia que no pas empunyar les armes de la severitat; i pensa que no és precisament condemnant […], com cal atendre a les necessitats

del nostre temps». Poc més endavant indica com els homes i dones d'avui «cada dia estan més convençuts que la dignitat de la persona i la seva deguda perfecció són uns valors essen-cials». (Al·locució Gaudet Mater Ecclesia, de l’11 d’octubre de 1962, núm. 7).

Per a poder viure això, és necessari, en primer lloc, que s'apli-qui la via de la misericòrdia per tal de desactivar la tensió acu-mulada aquests darrers anys i retornar a l’únic camí possible: un seriós camí de diàleg entre els governs espanyol i català que permeti anar trobant una solució política adequada, sabent que dialogar significa renunciar en part al que un voldria per tal d’aproximar-se a l’altre i imaginar entre tots una solució sa-tisfactòria.

En segon lloc, es tracta de retornar al poble el sentit de futur, de donar a les persones un horitzó que dissipi la sensació que no hi ha camins per on tirar. Tot projecte humà se sosté sobre l’adhesió lliure i democràtica de les persones. Cal convèncer i persuadir, cal el debat polític i social respectuós, cal l’intercanvi d’opinions i la recerca comuna de solucions negociades.

En tercer lloc, es tracta de construir una societat justa, soli-dària, respectuosa de la igualtat de les persones, propera als qui passen necessitat, que s’inscrigui en el món global i no es refugiï en un petit món local. La societat catalana ha de treure fora les grans energies que posseeix de creativitat i innovació, de proximitat als qui vénen de lluny, de foment de l’educació i del teixit cultural i associatiu que la caracteritza.

El papa Francesc, en el missatge urbi et orbi del dia de Pasqua d’enguany (21 abril 2019), afirmava: «que davant els nombro-sos sofriments del nostre temps, el Senyor de la vida no ens trobi freds ni indiferents. Que faci de nosaltres constructors de ponts i no de murs». I pregava perquè Jesús ressuscitat «obri els nostres cors» a les necessitats «dels indefensos, dels po-bres, els sense feina, els marginats, els qui truquen a la nostra porta a la recerca de pa, d’un refugi o a la recerca de la seva dignitat».

Els Bisbes de Catalunya

14 d’octubre de 2019

COMUNICAT de la Conferència Episcopal Tarraconense davant l’actual situació social i política

Del 14 al 16 de febrer de 2020 se celebrarà el Congrés de laics a Madrid amb el tema «Poble de Déu en sortida»

(www.pueblodediosensalida.com) impulsat per la Comissió episcopal de l’Apostolat Seglar de la Conferència Episcopal Es-panyola (CEE). L’objectiu fonamental és que en aquests dies es determinin propostes concretes i línies d’actuació per a dina-mitzar el laïcat a les nostres diòcesis de cara als pròxims anys, per la qual cosa es prioritzarà el treball en comú entorn de quatre itineraris fonamentals que ens pertoquen a tots: primer anunci, acompanyament, processos formatius i presència en la vida pública. Es preveu que hi assisteixin unes 2.000 persones. Hi participaran representants de totes les diòcesis espanyoles i dels diferents moviments i associacions.

El Congrés de laics comptarà amb una primera etapa diocesana a partir del treball en grups del document «Un laïcat en acció» (es pot llegir en l’enllaç www.arqtgn.cat/laicat).

Aquesta fase es donarà per finalitzada en el marc de la Troba-da interdiocesana que se celebrarà a Sant Feliu de Llobregat el proper dia 9 de novembre, que començarà a les 10.00 h. i es clourà havent dinat. La ponència central d’aquesta Jornada, adreçada a tot el laïcat (joves, famílies, catequistes, professors de religió, germandats i confraries, moviments, associacions, etc.), serà impartida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Joan Planellas.

Les inscripcions es poden fer fins el dia 31 d’octubre enviant un correu a apostolat.seglar@arqtgn.cat.

Per què un Congrés de laics?

La CEE està desenvolupant entre els anys 2016 i 2020 un Pla pastoral que porta per títol «Església en missió al servei del po-ble» inspirat en la crida a la conversió missionera que el papa Francesc ha proposat a l’Església (EG 30).

El Pla pastoral preveu que en la seva finalització se celebri un Congrés on serà convocat tot el poble de Déu —bisbes, preve-res, consagrats i laics—. Els bisbes de la CEE van decidir el tema que ocuparà aquest Congrés en l’Assemblea Plenària de l’abril de 2018.

FORMACIÓ

Els laics, protagonistes del Congrés ‘Poble de Déu en sortida’

Càritas celebra aquest diumenge, dia 27

d’octubre, la campanya de les persones sense llar sota el lema «I tu, què hi dius? Digues prou! Nin-gú sense llar» organitza-da per Cáritas Española i amb la col·laboració de FACIAM, la xarxa d’aten-ció a persones sense llar i la plataforma Beste-bi. L’objectiu d’aquesta campanya que es rea-litza des de fa vint-i-set

anys és que tota persona visqui amb dignitat en la seva pròpia llar, en pau i serenament. La campanya segueix apostant per la centralitat absoluta de la persona sense llar i per mantenir la mirada dels drets de forma global.

Aquest any comença un nou trienni de la Campanya (2019-2021) i es fa amb la interpel·lació a la societat: I tu, què hi dius? Digues prou. NINGÚ SENSE LLAR, i s’in-corpora per mitjà del cartell de la Campanya: «Posa-hi cara». Des de Càritas es creu imprescindible parlar de la situació que viuen persones concretes, amb rostre, amb noms i cognoms. Cada any de la Campanya destacarà un aspecte diferent, aquest 2019 és la prevenció per evitar trobar-se al carrer i sense llar.

Al web de Càritas Diocesna (www.caritasdtarragona.cat) es poden trobar recursos, testimonis, audiovisuals i materials d’aquesta campanya adreçats a infants, joves i adults.

CAMPANYA DE CÀRITAS«Ningú sense llar és possible»

No deixis que et robin l'esperança i l'alegria, que et nar-cotitzin per utilitzar-te com un esclau dels seus interes-sos. Atreveix-te a ser més, perquè el teu ésser importa més que qualsevol cosa. No et serveix de res tenir. Pots arribar a ser el que Déu, el teu Creador, sap que ets, si reconeixes que estàs cridat a molt. Invoca l'Esperit Sant i camina amb confiança cap a la gran meta: la santedat. Així no seràs una fotocòpia. Seràs plenament tu mateix. […] Perquè la joventut compleixi la finalitat que té en el recorregut de la teva vida, ha de ser un temps de lliura-ment generós, d'ofrena sincera, de sacrificis que fan mal però que ens tornen fecunds.

De l’exhortació apostòlica Christus vivit ‘Crist viu’ del papa Francesc (n. 107-108)

Hi ha sortida

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

2 3tarraconense

4

Cicle C Litúrgia de les Hores: Setmana II

LITÚRGIA DE LA SETMANA

Diumenge, 27 d’octubre: Diumenge XXX de durant l’any [Sir 35,15b-17.20-22a; Salm 33,2-3.16 i 18.19 i 23; 2Tm 4,6-8.16-18; Lc18,9-14 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 28: Sant Simó i Sant Judes, apòstols (F) [Ef 2,19-22; Salm 18,2-3.4-5; Lc 6,12-19]

Dimarts, 29: [Rm 8,18-25; Salm 125,1-2ab.2cd-3.4-5.6; Lc 13,18-21] Sant Narcís, bisbe i màrtir

Dimecres, 30: [Rm 8,26-30; Salm 12,4-5.6; Lc 13,22-30]

Dijous, 31: [Rm 8,31b-39; Salm 108,21-22.26-27.30-31; Lc 13,31-35] I Vespres de la solemnitat de Tots Sants.

Divendres, 1 de novembre: Tots Sants (Sol) [Ap 7,2-4.9-14; Salm 23,1-2.3-4ab.5-6; 1Jn 3,1-3; Mt 5,1-12a]

Dissabte, 2: Commemoració de tots els fidels difunts (Lectures, a escollir entre les que es proposen per a les misses de difunts als leccionaris Santoral o per a Misses diverses. No es permeten altres misses que no siguin de difunts. Missa vespertina del diumenge XXXI de durant l’any).

Diumenge, 3: Diumenge XXXI de durant l’any [Sa 11,23-12,2; Salm 144,1-2.8-9.10-11.13cd-14; 2Te 1,11-2,2; Lc 19,1-10 (LE/LH pròpies)]

LECTURESSolemnitat de Tots Sants1 de novembre

Lectura de l’Apocalipsi de Sant Joan (Ap 7,2-4.9-14)

Jo, Joan, vaig veure un àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i cridà amb totes les forces als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat al front els servents del nostre Déu.» Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel. Després vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces. «Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell.» I tots els àngels s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant el tron amb el front fins a terra, adorant Déu, i deien: «Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.» Llavors un dels ancians em va preguntar: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs.»

Salm responsorial [23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: 6)]

És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou,el món i tots els qui l’habiten.Li ha posat els fonaments dins els mars,i les bases, a les fonts dels rius.

R. Aquests són els qui vénenper veure-us de cara, Senyor.

Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?Qui pot estar-se al recinte sagrat?El qui té el cor sincer i les mans netes de culpa,que no confia en els déus falsos. R.

Rebrà benediccions del Senyor,rebrà els favors del Déu que salva.Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Senyor,per veure-us de cara, Déu de Jacob. R.

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-3)

Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell es purifica, tal com Jesucrist és pur.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,1-12a)

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient: «Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»

En aquests darrers temps, la situació social i política del nos-tre país ha esdevingut força complexa. Són temps en què

entreveure solucions es fa difícil perquè es produeix un atrinxe-rament en les pròpies posicions, amb desqualificacions sovin-tejades de l’altre. Les raons queden sotmeses sovint als senti-ments de cadascú. Això dificulta una mirada serena sobre la realitat. Fàcilment tothom se sent ofès: hi ha el perill que el greuge sigui l’actitud dominant.

Catalunya no és una societat violenta però constatem que en els darrers anys ha minvat la qualitat de la convivència per la via del refredament, de la ignorància o del menyspreu. Malgrat tot, la convivència és un bé preciós que cal salvaguardar: la per-sona és primer que la idea, la unitat preval sobre el conflicte, el tot per sobre de la part (cf. Papa Francesc, Evangelii gaudium, 222-237) i, per això, l’instrument essencial és la paraula i, per tant, el diàleg esdevé fonamental.

Com a pastors de l'Església que peregrina a Catalunya, volem oferir una mirada des de l'Evangeli de Jesucrist i constatem l’existència de sentiments diferenciats i, sovint, barrejats en-tre les identitats espanyola i catalana. Tal com han mostrat els esdeveniments dels darrers anys, particularment les diverses eleccions, aquests sentiments es concreten en un ventall ampli d’opcions polítiques. Aquestes opcions es manifesten de ma-nera diversa sobre la situació de Catalunya en relació a l’Estat espanyol.

Els esdeveniments de l’any 2017 van comportar, entre d’altres coses, l’empresonament preventiu de nou persones, membres del Govern, càrrecs electes i dirigents socials catalans, i la sor-tida d’alguns altres a un país estranger. La presó preventiva ha durat gairebé dos anys, i l’hem viscuda amb la pena al cor pel que suposava per als presos i per a les seves famílies i amics. El judici dut a terme en el Tribunal Suprem durant aquest any 2019 i la posterior sentència, s’inscriuen en l’estat de coses que hem descrit anteriorment. El Tribunal ha dictat sentència i, en-cara que hi haguessin legítims recursos i es puguin fer valora-cions distintes, cal respectar la sentència emanada del poder judicial d’un Estat de dret, així com les eventuals decisions que puguin venir dels tribunals europeus. En un estat democràtic, les lleis fonamentals que regulen el sistema polític i que han estat votades i aprovades pels ciutadans, constitueixen un re-ferent bàsic de l’ordenament social.

Creiem també que l’assoliment d’un recte ordre social que permeti el desenvolupament harmònic de tota la societat ne-cessita alguna cosa més que l’aplicació de la llei. En el discurs d’obertura del Concili Vaticà II, el Papa sant Joan XXIII va afir-mar que «és preferible fer servir el remei de la misericòrdia que no pas empunyar les armes de la severitat; i pensa que no és precisament condemnant […], com cal atendre a les necessitats

del nostre temps». Poc més endavant indica com els homes i dones d'avui «cada dia estan més convençuts que la dignitat de la persona i la seva deguda perfecció són uns valors essen-cials». (Al·locució Gaudet Mater Ecclesia, de l’11 d’octubre de 1962, núm. 7).

Per a poder viure això, és necessari, en primer lloc, que s'apli-qui la via de la misericòrdia per tal de desactivar la tensió acu-mulada aquests darrers anys i retornar a l’únic camí possible: un seriós camí de diàleg entre els governs espanyol i català que permeti anar trobant una solució política adequada, sabent que dialogar significa renunciar en part al que un voldria per tal d’aproximar-se a l’altre i imaginar entre tots una solució sa-tisfactòria.

En segon lloc, es tracta de retornar al poble el sentit de futur, de donar a les persones un horitzó que dissipi la sensació que no hi ha camins per on tirar. Tot projecte humà se sosté sobre l’adhesió lliure i democràtica de les persones. Cal convèncer i persuadir, cal el debat polític i social respectuós, cal l’intercanvi d’opinions i la recerca comuna de solucions negociades.

En tercer lloc, es tracta de construir una societat justa, soli-dària, respectuosa de la igualtat de les persones, propera als qui passen necessitat, que s’inscrigui en el món global i no es refugiï en un petit món local. La societat catalana ha de treure fora les grans energies que posseeix de creativitat i innovació, de proximitat als qui vénen de lluny, de foment de l’educació i del teixit cultural i associatiu que la caracteritza.

El papa Francesc, en el missatge urbi et orbi del dia de Pasqua d’enguany (21 abril 2019), afirmava: «que davant els nombro-sos sofriments del nostre temps, el Senyor de la vida no ens trobi freds ni indiferents. Que faci de nosaltres constructors de ponts i no de murs». I pregava perquè Jesús ressuscitat «obri els nostres cors» a les necessitats «dels indefensos, dels po-bres, els sense feina, els marginats, els qui truquen a la nostra porta a la recerca de pa, d’un refugi o a la recerca de la seva dignitat».

Els Bisbes de Catalunya

14 d’octubre de 2019

COMUNICAT de la Conferència Episcopal Tarraconense davant l’actual situació social i política

Del 14 al 16 de febrer de 2020 se celebrarà el Congrés de laics a Madrid amb el tema «Poble de Déu en sortida»

(www.pueblodediosensalida.com) impulsat per la Comissió episcopal de l’Apostolat Seglar de la Conferència Episcopal Es-panyola (CEE). L’objectiu fonamental és que en aquests dies es determinin propostes concretes i línies d’actuació per a dina-mitzar el laïcat a les nostres diòcesis de cara als pròxims anys, per la qual cosa es prioritzarà el treball en comú entorn de quatre itineraris fonamentals que ens pertoquen a tots: primer anunci, acompanyament, processos formatius i presència en la vida pública. Es preveu que hi assisteixin unes 2.000 persones. Hi participaran representants de totes les diòcesis espanyoles i dels diferents moviments i associacions.

El Congrés de laics comptarà amb una primera etapa diocesana a partir del treball en grups del document «Un laïcat en acció» (es pot llegir en l’enllaç www.arqtgn.cat/laicat).

Aquesta fase es donarà per finalitzada en el marc de la Troba-da interdiocesana que se celebrarà a Sant Feliu de Llobregat el proper dia 9 de novembre, que començarà a les 10.00 h. i es clourà havent dinat. La ponència central d’aquesta Jornada, adreçada a tot el laïcat (joves, famílies, catequistes, professors de religió, germandats i confraries, moviments, associacions, etc.), serà impartida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Joan Planellas.

Les inscripcions es poden fer fins el dia 31 d’octubre enviant un correu a apostolat.seglar@arqtgn.cat.

Per què un Congrés de laics?

La CEE està desenvolupant entre els anys 2016 i 2020 un Pla pastoral que porta per títol «Església en missió al servei del po-ble» inspirat en la crida a la conversió missionera que el papa Francesc ha proposat a l’Església (EG 30).

El Pla pastoral preveu que en la seva finalització se celebri un Congrés on serà convocat tot el poble de Déu —bisbes, preve-res, consagrats i laics—. Els bisbes de la CEE van decidir el tema que ocuparà aquest Congrés en l’Assemblea Plenària de l’abril de 2018.

FORMACIÓ

Els laics, protagonistes del Congrés ‘Poble de Déu en sortida’

Càritas celebra aquest diumenge, dia 27

d’octubre, la campanya de les persones sense llar sota el lema «I tu, què hi dius? Digues prou! Nin-gú sense llar» organitza-da per Cáritas Española i amb la col·laboració de FACIAM, la xarxa d’aten-ció a persones sense llar i la plataforma Beste-bi. L’objectiu d’aquesta campanya que es rea-litza des de fa vint-i-set

anys és que tota persona visqui amb dignitat en la seva pròpia llar, en pau i serenament. La campanya segueix apostant per la centralitat absoluta de la persona sense llar i per mantenir la mirada dels drets de forma global.

Aquest any comença un nou trienni de la Campanya (2019-2021) i es fa amb la interpel·lació a la societat: I tu, què hi dius? Digues prou. NINGÚ SENSE LLAR, i s’in-corpora per mitjà del cartell de la Campanya: «Posa-hi cara». Des de Càritas es creu imprescindible parlar de la situació que viuen persones concretes, amb rostre, amb noms i cognoms. Cada any de la Campanya destacarà un aspecte diferent, aquest 2019 és la prevenció per evitar trobar-se al carrer i sense llar.

Al web de Càritas Diocesna (www.caritasdtarragona.cat) es poden trobar recursos, testimonis, audiovisuals i materials d’aquesta campanya adreçats a infants, joves i adults.

CAMPANYA DE CÀRITAS«Ningú sense llar és possible»

No deixis que et robin l'esperança i l'alegria, que et nar-cotitzin per utilitzar-te com un esclau dels seus interes-sos. Atreveix-te a ser més, perquè el teu ésser importa més que qualsevol cosa. No et serveix de res tenir. Pots arribar a ser el que Déu, el teu Creador, sap que ets, si reconeixes que estàs cridat a molt. Invoca l'Esperit Sant i camina amb confiança cap a la gran meta: la santedat. Així no seràs una fotocòpia. Seràs plenament tu mateix. […] Perquè la joventut compleixi la finalitat que té en el recorregut de la teva vida, ha de ser un temps de lliura-ment generós, d'ofrena sincera, de sacrificis que fan mal però que ens tornen fecunds.

De l’exhortació apostòlica Christus vivit ‘Crist viu’ del papa Francesc (n. 107-108)

Hi ha sortida

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

2 3tarraconense

4

Cicle C Litúrgia de les Hores: Setmana II

LITÚRGIA DE LA SETMANA

Diumenge, 27 d’octubre: Diumenge XXX de durant l’any [Sir 35,15b-17.20-22a; Salm 33,2-3.16 i 18.19 i 23; 2Tm 4,6-8.16-18; Lc18,9-14 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 28: Sant Simó i Sant Judes, apòstols (F) [Ef 2,19-22; Salm 18,2-3.4-5; Lc 6,12-19]

Dimarts, 29: [Rm 8,18-25; Salm 125,1-2ab.2cd-3.4-5.6; Lc 13,18-21] Sant Narcís, bisbe i màrtir

Dimecres, 30: [Rm 8,26-30; Salm 12,4-5.6; Lc 13,22-30]

Dijous, 31: [Rm 8,31b-39; Salm 108,21-22.26-27.30-31; Lc 13,31-35] I Vespres de la solemnitat de Tots Sants.

Divendres, 1 de novembre: Tots Sants (Sol) [Ap 7,2-4.9-14; Salm 23,1-2.3-4ab.5-6; 1Jn 3,1-3; Mt 5,1-12a]

Dissabte, 2: Commemoració de tots els fidels difunts (Lectures, a escollir entre les que es proposen per a les misses de difunts als leccionaris Santoral o per a Misses diverses. No es permeten altres misses que no siguin de difunts. Missa vespertina del diumenge XXXI de durant l’any).

Diumenge, 3: Diumenge XXXI de durant l’any [Sa 11,23-12,2; Salm 144,1-2.8-9.10-11.13cd-14; 2Te 1,11-2,2; Lc 19,1-10 (LE/LH pròpies)]

LECTURESSolemnitat de Tots Sants1 de novembre

Lectura de l’Apocalipsi de Sant Joan (Ap 7,2-4.9-14)

Jo, Joan, vaig veure un àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i cridà amb totes les forces als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat al front els servents del nostre Déu.» Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel. Després vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces. «Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell.» I tots els àngels s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant el tron amb el front fins a terra, adorant Déu, i deien: «Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.» Llavors un dels ancians em va preguntar: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs.»

Salm responsorial [23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: 6)]

És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou,el món i tots els qui l’habiten.Li ha posat els fonaments dins els mars,i les bases, a les fonts dels rius.

R. Aquests són els qui vénenper veure-us de cara, Senyor.

Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?Qui pot estar-se al recinte sagrat?El qui té el cor sincer i les mans netes de culpa,que no confia en els déus falsos. R.

Rebrà benediccions del Senyor,rebrà els favors del Déu que salva.Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Senyor,per veure-us de cara, Déu de Jacob. R.

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-3)

Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell es purifica, tal com Jesucrist és pur.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,1-12a)

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient: «Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»

En aquests darrers temps, la situació social i política del nos-tre país ha esdevingut força complexa. Són temps en què

entreveure solucions es fa difícil perquè es produeix un atrinxe-rament en les pròpies posicions, amb desqualificacions sovin-tejades de l’altre. Les raons queden sotmeses sovint als senti-ments de cadascú. Això dificulta una mirada serena sobre la realitat. Fàcilment tothom se sent ofès: hi ha el perill que el greuge sigui l’actitud dominant.

Catalunya no és una societat violenta però constatem que en els darrers anys ha minvat la qualitat de la convivència per la via del refredament, de la ignorància o del menyspreu. Malgrat tot, la convivència és un bé preciós que cal salvaguardar: la per-sona és primer que la idea, la unitat preval sobre el conflicte, el tot per sobre de la part (cf. Papa Francesc, Evangelii gaudium, 222-237) i, per això, l’instrument essencial és la paraula i, per tant, el diàleg esdevé fonamental.

Com a pastors de l'Església que peregrina a Catalunya, volem oferir una mirada des de l'Evangeli de Jesucrist i constatem l’existència de sentiments diferenciats i, sovint, barrejats en-tre les identitats espanyola i catalana. Tal com han mostrat els esdeveniments dels darrers anys, particularment les diverses eleccions, aquests sentiments es concreten en un ventall ampli d’opcions polítiques. Aquestes opcions es manifesten de ma-nera diversa sobre la situació de Catalunya en relació a l’Estat espanyol.

Els esdeveniments de l’any 2017 van comportar, entre d’altres coses, l’empresonament preventiu de nou persones, membres del Govern, càrrecs electes i dirigents socials catalans, i la sor-tida d’alguns altres a un país estranger. La presó preventiva ha durat gairebé dos anys, i l’hem viscuda amb la pena al cor pel que suposava per als presos i per a les seves famílies i amics. El judici dut a terme en el Tribunal Suprem durant aquest any 2019 i la posterior sentència, s’inscriuen en l’estat de coses que hem descrit anteriorment. El Tribunal ha dictat sentència i, en-cara que hi haguessin legítims recursos i es puguin fer valora-cions distintes, cal respectar la sentència emanada del poder judicial d’un Estat de dret, així com les eventuals decisions que puguin venir dels tribunals europeus. En un estat democràtic, les lleis fonamentals que regulen el sistema polític i que han estat votades i aprovades pels ciutadans, constitueixen un re-ferent bàsic de l’ordenament social.

Creiem també que l’assoliment d’un recte ordre social que permeti el desenvolupament harmònic de tota la societat ne-cessita alguna cosa més que l’aplicació de la llei. En el discurs d’obertura del Concili Vaticà II, el Papa sant Joan XXIII va afir-mar que «és preferible fer servir el remei de la misericòrdia que no pas empunyar les armes de la severitat; i pensa que no és precisament condemnant […], com cal atendre a les necessitats

del nostre temps». Poc més endavant indica com els homes i dones d'avui «cada dia estan més convençuts que la dignitat de la persona i la seva deguda perfecció són uns valors essen-cials». (Al·locució Gaudet Mater Ecclesia, de l’11 d’octubre de 1962, núm. 7).

Per a poder viure això, és necessari, en primer lloc, que s'apli-qui la via de la misericòrdia per tal de desactivar la tensió acu-mulada aquests darrers anys i retornar a l’únic camí possible: un seriós camí de diàleg entre els governs espanyol i català que permeti anar trobant una solució política adequada, sabent que dialogar significa renunciar en part al que un voldria per tal d’aproximar-se a l’altre i imaginar entre tots una solució sa-tisfactòria.

En segon lloc, es tracta de retornar al poble el sentit de futur, de donar a les persones un horitzó que dissipi la sensació que no hi ha camins per on tirar. Tot projecte humà se sosté sobre l’adhesió lliure i democràtica de les persones. Cal convèncer i persuadir, cal el debat polític i social respectuós, cal l’intercanvi d’opinions i la recerca comuna de solucions negociades.

En tercer lloc, es tracta de construir una societat justa, soli-dària, respectuosa de la igualtat de les persones, propera als qui passen necessitat, que s’inscrigui en el món global i no es refugiï en un petit món local. La societat catalana ha de treure fora les grans energies que posseeix de creativitat i innovació, de proximitat als qui vénen de lluny, de foment de l’educació i del teixit cultural i associatiu que la caracteritza.

El papa Francesc, en el missatge urbi et orbi del dia de Pasqua d’enguany (21 abril 2019), afirmava: «que davant els nombro-sos sofriments del nostre temps, el Senyor de la vida no ens trobi freds ni indiferents. Que faci de nosaltres constructors de ponts i no de murs». I pregava perquè Jesús ressuscitat «obri els nostres cors» a les necessitats «dels indefensos, dels po-bres, els sense feina, els marginats, els qui truquen a la nostra porta a la recerca de pa, d’un refugi o a la recerca de la seva dignitat».

Els Bisbes de Catalunya

14 d’octubre de 2019

COMUNICAT de la Conferència Episcopal Tarraconense davant l’actual situació social i política

Del 14 al 16 de febrer de 2020 se celebrarà el Congrés de laics a Madrid amb el tema «Poble de Déu en sortida»

(www.pueblodediosensalida.com) impulsat per la Comissió episcopal de l’Apostolat Seglar de la Conferència Episcopal Es-panyola (CEE). L’objectiu fonamental és que en aquests dies es determinin propostes concretes i línies d’actuació per a dina-mitzar el laïcat a les nostres diòcesis de cara als pròxims anys, per la qual cosa es prioritzarà el treball en comú entorn de quatre itineraris fonamentals que ens pertoquen a tots: primer anunci, acompanyament, processos formatius i presència en la vida pública. Es preveu que hi assisteixin unes 2.000 persones. Hi participaran representants de totes les diòcesis espanyoles i dels diferents moviments i associacions.

El Congrés de laics comptarà amb una primera etapa diocesana a partir del treball en grups del document «Un laïcat en acció» (es pot llegir en l’enllaç www.arqtgn.cat/laicat).

Aquesta fase es donarà per finalitzada en el marc de la Troba-da interdiocesana que se celebrarà a Sant Feliu de Llobregat el proper dia 9 de novembre, que començarà a les 10.00 h. i es clourà havent dinat. La ponència central d’aquesta Jornada, adreçada a tot el laïcat (joves, famílies, catequistes, professors de religió, germandats i confraries, moviments, associacions, etc.), serà impartida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Joan Planellas.

Les inscripcions es poden fer fins el dia 31 d’octubre enviant un correu a apostolat.seglar@arqtgn.cat.

Per què un Congrés de laics?

La CEE està desenvolupant entre els anys 2016 i 2020 un Pla pastoral que porta per títol «Església en missió al servei del po-ble» inspirat en la crida a la conversió missionera que el papa Francesc ha proposat a l’Església (EG 30).

El Pla pastoral preveu que en la seva finalització se celebri un Congrés on serà convocat tot el poble de Déu —bisbes, preve-res, consagrats i laics—. Els bisbes de la CEE van decidir el tema que ocuparà aquest Congrés en l’Assemblea Plenària de l’abril de 2018.

FORMACIÓ

Els laics, protagonistes del Congrés ‘Poble de Déu en sortida’

Càritas celebra aquest diumenge, dia 27

d’octubre, la campanya de les persones sense llar sota el lema «I tu, què hi dius? Digues prou! Nin-gú sense llar» organitza-da per Cáritas Española i amb la col·laboració de FACIAM, la xarxa d’aten-ció a persones sense llar i la plataforma Beste-bi. L’objectiu d’aquesta campanya que es rea-litza des de fa vint-i-set

anys és que tota persona visqui amb dignitat en la seva pròpia llar, en pau i serenament. La campanya segueix apostant per la centralitat absoluta de la persona sense llar i per mantenir la mirada dels drets de forma global.

Aquest any comença un nou trienni de la Campanya (2019-2021) i es fa amb la interpel·lació a la societat: I tu, què hi dius? Digues prou. NINGÚ SENSE LLAR, i s’in-corpora per mitjà del cartell de la Campanya: «Posa-hi cara». Des de Càritas es creu imprescindible parlar de la situació que viuen persones concretes, amb rostre, amb noms i cognoms. Cada any de la Campanya destacarà un aspecte diferent, aquest 2019 és la prevenció per evitar trobar-se al carrer i sense llar.

Al web de Càritas Diocesna (www.caritasdtarragona.cat) es poden trobar recursos, testimonis, audiovisuals i materials d’aquesta campanya adreçats a infants, joves i adults.

CAMPANYA DE CÀRITAS«Ningú sense llar és possible»

No deixis que et robin l'esperança i l'alegria, que et nar-cotitzin per utilitzar-te com un esclau dels seus interes-sos. Atreveix-te a ser més, perquè el teu ésser importa més que qualsevol cosa. No et serveix de res tenir. Pots arribar a ser el que Déu, el teu Creador, sap que ets, si reconeixes que estàs cridat a molt. Invoca l'Esperit Sant i camina amb confiança cap a la gran meta: la santedat. Així no seràs una fotocòpia. Seràs plenament tu mateix. […] Perquè la joventut compleixi la finalitat que té en el recorregut de la teva vida, ha de ser un temps de lliura-ment generós, d'ofrena sincera, de sacrificis que fan mal però que ens tornen fecunds.

De l’exhortació apostòlica Christus vivit ‘Crist viu’ del papa Francesc (n. 107-108)

Hi ha sortida

fulldominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

27 d'octubre de 2019 Diumenge XXX de durant l'any

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.633

Lectures

‘ Preguem per tots els qui ens acompanyen en el viatge d'aquesta vida, fins que arribem «al cel nou i la terra nova»

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo de la Carta dominical

Diumenge XXX de durant l'any

5

Mirada endins per Tere Solé, professora de Religió

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (35,12-14.16-18)

El Senyor fa justícia, no té miraments amb el prestigi dels homes, no es deixa influir per ningú en perjudici dels po-bres; escolta la pregària dels oprimits, no es fa sord al clam dels orfes ni al plany insistent de les viudes. El Senyor rep benèvolament els qui l’honoren, el clam d’aquests homes arriba al cel, el crit d’auxili dels desvalguts penetra més enllà dels núvols, i ells no es consolen fins que arriba a terme, no desisteixen mentre l’Altíssim no intervingui per fer justícia a favor dels innocents. El Senyor no s’entretindrà, no tardarà a sortir a fa-vor d’ells.

Salm responsorial [33,2-3.16.18.19.23 (R.: 7a)]

Beneiré el Senyor en tot moment,tindré sempre als llavis la seva lloança.La meva ànima es gloria en el Senyor;se n’alegraran els humils quan ho sentin.

R. Quan els pobres invoquen el Senyor,ell els escolta.

Els ulls del Senyor vetllen pels justos,escolta quan criden auxili.Així que criden, el Senyor els escoltai els treu de tots els perills. R.

El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,salva els homes que se senten desfets.El Senyor rescata de la mort els seus servents,i no acusarà els qui es refugien en ell. R.

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu (4,6-8.16-18)

Estimat, pel que fa a mi, la meva vida ja és oferta com una libació vessada sobre l’altar. Ja m’ha arribat el moment de des-fer les amarres i deixar el port. Després de lluitar en aquest noble combat i aca-bada la cursa em mantinc fidel. I ara ja tinc reservada la corona que m’he guan-yat. El Senyor, jutge justíssim, me la do-narà quan serà el dia, i no tan sols a mi, sinó a tots els qui enyoren la seva ma-nifestació. Durant la meva primera de-fensa davant el tribunal no es presentà ningú a fer-me costat; tothom m’aban-donà. Que Déu els ho perdoni. Però el Senyor m’assistia i em donà forces per-què acabés de proclamar el missatge de

l’evangeli, i poguessin escoltar-lo tots els pagans. I Déu m’ha salvat de la gola del lleó. El Senyor em salvarà de tots els qui em volen perjudicar i em guardarà per al seu Regne celestial. A ell sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (18,9-14)

En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos i tenien per no res a tots els altres: «Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l’altre cobrador d’impos-tos. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: «Déu meu, us dono gràcies perquè no sóc com els altres homes: lla-dres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest cobrador d’impostos. Deju-no dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos.» Però el cobrador d’impostos, que s’havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: «Déu meu, sigueu-me pro-pici, que sóc un pecador.» Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva i l’altre no; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.»

És impressionant com Jesús, en cada passatge dels Evangelis, ens va ensenyant un camí de millora que ens portarà la felicitat ara i després de la mort. En l’Evangeli d’avui Jesús, amb la seva extraordinària pedagogia, amb exemples senzills i entenedors, ens mostra una vegada més, una virtut que considero, potser la més important de totes i que m’agradaria ser capaç de trans-metre als meus fills i alumnes: la humilitat.

El més commovedor de tot és que l’ensenya amb la seva pròpia persona. Ell, que ho podia tot, que sorprenia tothom amb les seves paraules i actes, és el més humil d’entre els homes. És de les coses que més m’admiren de Jesús i més em fan creure en Ell. Com és possible que sent qui era fos tan humil?

Estic d’acord amb el papa Pau VI quan afirmava que mai podria acabar de parlar d’Ell perquè «és el nostre guia, el nostre exemple, el nostre consol, el nostre germà. Igual que nosaltres, i més que nosaltres, ha sigut petit, pobre, humiliat, treballa-dor, desventurat i pacient»... i era, ni més ni menys, que el Fill de Déu!

La humilitat, imprescindible per viure i conviure, és l’instrument més efectiu per prosperar, no solament en la vessant espiri-tual sinó en tots els àmbits de la nostra vida.

Molt estimats, pregar és posar-nos en mans de Déu. És pen-sar en Déu estimant-lo. I, al mateix temps, sentir-nos esti-

mats pel Pare del cel.

Quan resem no es tracta de recordar a Déu el que ha de fer. Ni és lluny de nosaltres, ni està distret. La pregària és més aviat un diàleg amb Déu: escoltar-lo i parlar-hi. Quan parlem amb una persona ho fem segons qui és o com la considerem: amb respecte si és una autoritat, amb afecte si és el pare o la mare, amb confiança si és l’esposa, el marit o els fills, o un bon amic. Déu és pare i amic com no n’hi ha altre. No falla mai. Això ens fa veure com ha de ser la pregària: plena d’estimació, de con-fiança, d’esperança, d’obediència. Què hi guanyem? La garantia de la pregària és l’amor que Déu ens té i la certesa d’acarar la nostra vida a la llum de la seva paraula.

En el camí de la vida hem trobat moltes persones de les quals som deutors. Alguns ja han mort, altres viuen encara. Nosal-tres, els cristians, preguem pels vius i pels difunts. Pels difunts? Quin favor els fa? Per la fe, sabem que la vida continua després de la mort. «La mort no destrueix la vida dels qui creuen, tan sols la transforma; i quan se’ls desfà la casa de l’estada terrenal, en troben una altra d’eterna al cel», resem en un dels prefacis de la missa. No viurem sempre en aquesta terra, però viurem amb Déu. «No és la casa permanent» es troba gravat en llatí a la llinda de pedra de la porta d’una casa d’un dels pobles em-pordanesos on vaig exercir de mossèn.

Cada dia prego més pels «meus» difunts. M’hi sento lligat, unit i agraït. Els pares que em van iniciar en la fe, els avis que ens van estimar i cuidar quan érem petits. Membres de l’estimada família, o la veïna de casa que sempre ens comprava joguets i el diumenge esperàvem les seves llaminadures. El mestre del poble, que em va fer costat en els primers anys d’aprenentat-

ge. Els mossens que van ser decisius en un moment de la vida, algun bon amic amb qui vam plorar i riure… Els morts en ple-na joventut, i que vaig intentar que morissin confiant en Déu. És clar que cadascú té els seus difunts, com també té els seus sants, perquè els cristians no som una família feta en sèrie i les relacions i les dependències sempre són diferents. «Els sants ens enyoren!», deia sant Bernat.

Però no podem tancar aquest cercle amb la gent que hem esti-mat i que se’ns han avançat en el camí d’aquesta vida. La «co-munió dels sants» és una fraternitat i una pregària universal que inclou els difunts desconeguts i també els vius mateixos. D’aquí que hem de pregar pels malalts greus o que estan sols, pels morts d’accident, de violència o víctimes innocents de te-rrorisme i de guerres. Hem de pregar no sols pels de casa i pels amics, sinó també pels pobres i els qui sofreixen, per una Es-glésia missionera i per la seva unitat, per les vocacions, per la pau, per una Església que proclami Jesús. Perquè la gent sigui menys freda i més oberta a l’Evangeli. Preguem per tots els qui ens acompanyen en el viatge d’aquesta vida, fins que arribem «al cel nou i la terra nova» que Déu ens ha preparat.

Pregar pels vius i pels difunts

La humilitat, un instrument per viure

+INFORMACIÓ a www.omp.es

Com cada any, durant el mes de novembre, les diòcesis amb seu a Catalunya proposen una cadena de pregària ininterrompuda per les vocacions al sacerdoci, al matrimoni i a la vida religiosa.

Els dies 1, 11 i 21 de novembre són els dies que com a Arquebisbat de Tarragona participarem en aquesta iniciativa que permetrà convocar els grups i les diverses realitats pastorals per a dedicar un temps a la pregària per les vocacions. A més, el dijous dia 21 de novembre, a les 22.00 h, hi haurà una vetlla de pregària diocesana al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus on es convida tothom a participar-hi. Des del Secretariat diocesà de Vocacions es demana fer extensiva aquesta iniciativa entre els fidels de les parròquies, grups i amics que s'hi vulguin afegir. Tot esforç és bo per sumar la força de la pregària a aquesta intenció tant necessària per a la vida de l'Església.

Al web www.cadenadepregaria.cat s’hi poden trobar materials i testimonis de caràc-ter vocacional i el suplement que trobareu en aquest Full també us pot ser d’ajuda. Per a més informació es pot con-tactar amb el Secretariat diocesà de Vocacions (Mn. Jaume Gené) trucant al telèfon 609 833 745 o enviant un correu a pastoralvocacional@arqtgn.cat.

Cadena de pregària per les VOCACIONS

AGENDA

1 de novembre—Recepció de les relíquies de santa Bernadeta a Tarragona amb motiu dels 175 anys del

seu naixement i els 140 del seu traspàs. A les 10.30 h, acollida a la Catedral i rés de Tèrcia. A les 11.00 h, missa en català i a les 12.30 h, missa en castellà. A les 16.00 h les relíquies arri-baran a l’església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona. Entre d’altres celebracions, a les 18.00 h, vetlla de pregària i a les 19.00 h, missa. A partir de les 20.30 h fins l’endemà, durant la nit i fins després de missa de les 8.00 h, les relíquies seran a l’església de Sant Francesc d’Assís de Tarragona.

2 de novembre—Acollida de les relíquies de santa Bernadeta a Reus, a l’es-glésia parroquial de la Puríssima Sang, a les 10.00 h. A les 12.00 h, hi haurà la celebració de la missa; a les 13.00 i a les 17.00 h, rés del Rosari; i a les 13.30 h pregària i vetlla de les relíquies.

—Conferència «Viure la mort» a càrrec de Mn. Lluís Simón, delegat diocesà de pastoral de la salut. Tindrà lloc a la parrò-quia de Sant Joan Baptista de Reus, a les 19.00 h.

Fins al dia 3 de novembre

—Inscripcions al Congrés «L’aportació del papa Francesc a la teologia i a la pastoral de l’Església» que se celebrarà del 12 al 14 de novembre a la seu de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. Aquest Congrés vol explorar les noves rutes que el Papa ha obert en els seus primers set anys de ministeri com a bisbe de Roma, amb la participació de pastors, teòlegs i institucions acadèmiques provinents d’Amèrica, d’Àfrica, d’Àsia i d’Europa. Hi haurà traducció simultània. Més informació al web www.edusantpacia.cat.

Fins al 15 de novembre

—Exposició de llibres del segle XVIII a la Biblioteca del Se-minari Pontifici de Tarragona (c. de Sant Pau, 4). Mostra amb motiu del cicle «Ramon Foguet (1729-1794). La Il·lustració a la Tarragona del segle XVIII», qui fou canonge del Capítol, entre d’altres càrrecs, i figura clau de la cultura tarragonina. El cicle està organitzat per diverses biblioteques, hemeroteques i ins-titucions culturals de la ciutat.

Com puc pregar? Com en puc aprendre? Molta gent se sent desorientada en aquesta qüestió. Pregar vol dir endinsar-se en el misteri de Déu, obrir-se a Ell, que va més enllà del nostre món. Per viure aquesta

experiència es necessita confiança i obertura però a més silenci interior, expressió i exercici.

I és que la pregària permet grans possibilitats. Per trobar-te amb tu mateix, per establir l'harmonia entre el cel i la terra i per trobar Déu en la pròpia ànima.

Escuela de oración Guía para la vida espiritual

Grün, Anselm. Ed. Sal Terrae, 2018. 136 p. PVP: 12,50 €.

PUBLICACIÓ

fulldominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

27 d'octubre de 2019 Diumenge XXX de durant l'any

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.633

Lectures

‘ Preguem per tots els qui ens acompanyen en el viatge d'aquesta vida, fins que arribem «al cel nou i la terra nova»

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo de la Carta dominical

Diumenge XXX de durant l'any

5

Mirada endins per Tere Solé, professora de Religió

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (35,12-14.16-18)

El Senyor fa justícia, no té miraments amb el prestigi dels homes, no es deixa influir per ningú en perjudici dels po-bres; escolta la pregària dels oprimits, no es fa sord al clam dels orfes ni al plany insistent de les viudes. El Senyor rep benèvolament els qui l’honoren, el clam d’aquests homes arriba al cel, el crit d’auxili dels desvalguts penetra més enllà dels núvols, i ells no es consolen fins que arriba a terme, no desisteixen mentre l’Altíssim no intervingui per fer justícia a favor dels innocents. El Senyor no s’entretindrà, no tardarà a sortir a fa-vor d’ells.

Salm responsorial [33,2-3.16.18.19.23 (R.: 7a)]

Beneiré el Senyor en tot moment,tindré sempre als llavis la seva lloança.La meva ànima es gloria en el Senyor;se n’alegraran els humils quan ho sentin.

R. Quan els pobres invoquen el Senyor,ell els escolta.

Els ulls del Senyor vetllen pels justos,escolta quan criden auxili.Així que criden, el Senyor els escoltai els treu de tots els perills. R.

El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,salva els homes que se senten desfets.El Senyor rescata de la mort els seus servents,i no acusarà els qui es refugien en ell. R.

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu (4,6-8.16-18)

Estimat, pel que fa a mi, la meva vida ja és oferta com una libació vessada sobre l’altar. Ja m’ha arribat el moment de des-fer les amarres i deixar el port. Després de lluitar en aquest noble combat i aca-bada la cursa em mantinc fidel. I ara ja tinc reservada la corona que m’he guan-yat. El Senyor, jutge justíssim, me la do-narà quan serà el dia, i no tan sols a mi, sinó a tots els qui enyoren la seva ma-nifestació. Durant la meva primera de-fensa davant el tribunal no es presentà ningú a fer-me costat; tothom m’aban-donà. Que Déu els ho perdoni. Però el Senyor m’assistia i em donà forces per-què acabés de proclamar el missatge de

l’evangeli, i poguessin escoltar-lo tots els pagans. I Déu m’ha salvat de la gola del lleó. El Senyor em salvarà de tots els qui em volen perjudicar i em guardarà per al seu Regne celestial. A ell sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (18,9-14)

En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos i tenien per no res a tots els altres: «Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l’altre cobrador d’impos-tos. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: «Déu meu, us dono gràcies perquè no sóc com els altres homes: lla-dres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest cobrador d’impostos. Deju-no dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos.» Però el cobrador d’impostos, que s’havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: «Déu meu, sigueu-me pro-pici, que sóc un pecador.» Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva i l’altre no; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.»

És impressionant com Jesús, en cada passatge dels Evangelis, ens va ensenyant un camí de millora que ens portarà la felicitat ara i després de la mort. En l’Evangeli d’avui Jesús, amb la seva extraordinària pedagogia, amb exemples senzills i entenedors, ens mostra una vegada més, una virtut que considero, potser la més important de totes i que m’agradaria ser capaç de trans-metre als meus fills i alumnes: la humilitat.

El més commovedor de tot és que l’ensenya amb la seva pròpia persona. Ell, que ho podia tot, que sorprenia tothom amb les seves paraules i actes, és el més humil d’entre els homes. És de les coses que més m’admiren de Jesús i més em fan creure en Ell. Com és possible que sent qui era fos tan humil?

Estic d’acord amb el papa Pau VI quan afirmava que mai podria acabar de parlar d’Ell perquè «és el nostre guia, el nostre exemple, el nostre consol, el nostre germà. Igual que nosaltres, i més que nosaltres, ha sigut petit, pobre, humiliat, treballa-dor, desventurat i pacient»... i era, ni més ni menys, que el Fill de Déu!

La humilitat, imprescindible per viure i conviure, és l’instrument més efectiu per prosperar, no solament en la vessant espiri-tual sinó en tots els àmbits de la nostra vida.

Molt estimats, pregar és posar-nos en mans de Déu. És pen-sar en Déu estimant-lo. I, al mateix temps, sentir-nos esti-

mats pel Pare del cel.

Quan resem no es tracta de recordar a Déu el que ha de fer. Ni és lluny de nosaltres, ni està distret. La pregària és més aviat un diàleg amb Déu: escoltar-lo i parlar-hi. Quan parlem amb una persona ho fem segons qui és o com la considerem: amb respecte si és una autoritat, amb afecte si és el pare o la mare, amb confiança si és l’esposa, el marit o els fills, o un bon amic. Déu és pare i amic com no n’hi ha altre. No falla mai. Això ens fa veure com ha de ser la pregària: plena d’estimació, de con-fiança, d’esperança, d’obediència. Què hi guanyem? La garantia de la pregària és l’amor que Déu ens té i la certesa d’acarar la nostra vida a la llum de la seva paraula.

En el camí de la vida hem trobat moltes persones de les quals som deutors. Alguns ja han mort, altres viuen encara. Nosal-tres, els cristians, preguem pels vius i pels difunts. Pels difunts? Quin favor els fa? Per la fe, sabem que la vida continua després de la mort. «La mort no destrueix la vida dels qui creuen, tan sols la transforma; i quan se’ls desfà la casa de l’estada terrenal, en troben una altra d’eterna al cel», resem en un dels prefacis de la missa. No viurem sempre en aquesta terra, però viurem amb Déu. «No és la casa permanent» es troba gravat en llatí a la llinda de pedra de la porta d’una casa d’un dels pobles em-pordanesos on vaig exercir de mossèn.

Cada dia prego més pels «meus» difunts. M’hi sento lligat, unit i agraït. Els pares que em van iniciar en la fe, els avis que ens van estimar i cuidar quan érem petits. Membres de l’estimada família, o la veïna de casa que sempre ens comprava joguets i el diumenge esperàvem les seves llaminadures. El mestre del poble, que em va fer costat en els primers anys d’aprenentat-

ge. Els mossens que van ser decisius en un moment de la vida, algun bon amic amb qui vam plorar i riure… Els morts en ple-na joventut, i que vaig intentar que morissin confiant en Déu. És clar que cadascú té els seus difunts, com també té els seus sants, perquè els cristians no som una família feta en sèrie i les relacions i les dependències sempre són diferents. «Els sants ens enyoren!», deia sant Bernat.

Però no podem tancar aquest cercle amb la gent que hem esti-mat i que se’ns han avançat en el camí d’aquesta vida. La «co-munió dels sants» és una fraternitat i una pregària universal que inclou els difunts desconeguts i també els vius mateixos. D’aquí que hem de pregar pels malalts greus o que estan sols, pels morts d’accident, de violència o víctimes innocents de te-rrorisme i de guerres. Hem de pregar no sols pels de casa i pels amics, sinó també pels pobres i els qui sofreixen, per una Es-glésia missionera i per la seva unitat, per les vocacions, per la pau, per una Església que proclami Jesús. Perquè la gent sigui menys freda i més oberta a l’Evangeli. Preguem per tots els qui ens acompanyen en el viatge d’aquesta vida, fins que arribem «al cel nou i la terra nova» que Déu ens ha preparat.

Pregar pels vius i pels difunts

La humilitat, un instrument per viure

+INFORMACIÓ a www.omp.es

Com cada any, durant el mes de novembre, les diòcesis amb seu a Catalunya proposen una cadena de pregària ininterrompuda per les vocacions al sacerdoci, al matrimoni i a la vida religiosa.

Els dies 1, 11 i 21 de novembre són els dies que com a Arquebisbat de Tarragona participarem en aquesta iniciativa que permetrà convocar els grups i les diverses realitats pastorals per a dedicar un temps a la pregària per les vocacions. A més, el dijous dia 21 de novembre, a les 22.00 h, hi haurà una vetlla de pregària diocesana al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus on es convida tothom a participar-hi. Des del Secretariat diocesà de Vocacions es demana fer extensiva aquesta iniciativa entre els fidels de les parròquies, grups i amics que s'hi vulguin afegir. Tot esforç és bo per sumar la força de la pregària a aquesta intenció tant necessària per a la vida de l'Església.

Al web www.cadenadepregaria.cat s’hi poden trobar materials i testimonis de caràc-ter vocacional i el suplement que trobareu en aquest Full també us pot ser d’ajuda. Per a més informació es pot con-tactar amb el Secretariat diocesà de Vocacions (Mn. Jaume Gené) trucant al telèfon 609 833 745 o enviant un correu a pastoralvocacional@arqtgn.cat.

Cadena de pregària per les VOCACIONS

AGENDA

1 de novembre—Recepció de les relíquies de santa Bernadeta a Tarragona amb motiu dels 175 anys del

seu naixement i els 140 del seu traspàs. A les 10.30 h, acollida a la Catedral i rés de Tèrcia. A les 11.00 h, missa en català i a les 12.30 h, missa en castellà. A les 16.00 h les relíquies arri-baran a l’església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona. Entre d’altres celebracions, a les 18.00 h, vetlla de pregària i a les 19.00 h, missa. A partir de les 20.30 h fins l’endemà, durant la nit i fins després de missa de les 8.00 h, les relíquies seran a l’església de Sant Francesc d’Assís de Tarragona.

2 de novembre—Acollida de les relíquies de santa Bernadeta a Reus, a l’es-glésia parroquial de la Puríssima Sang, a les 10.00 h. A les 12.00 h, hi haurà la celebració de la missa; a les 13.00 i a les 17.00 h, rés del Rosari; i a les 13.30 h pregària i vetlla de les relíquies.

—Conferència «Viure la mort» a càrrec de Mn. Lluís Simón, delegat diocesà de pastoral de la salut. Tindrà lloc a la parrò-quia de Sant Joan Baptista de Reus, a les 19.00 h.

Fins al dia 3 de novembre

—Inscripcions al Congrés «L’aportació del papa Francesc a la teologia i a la pastoral de l’Església» que se celebrarà del 12 al 14 de novembre a la seu de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. Aquest Congrés vol explorar les noves rutes que el Papa ha obert en els seus primers set anys de ministeri com a bisbe de Roma, amb la participació de pastors, teòlegs i institucions acadèmiques provinents d’Amèrica, d’Àfrica, d’Àsia i d’Europa. Hi haurà traducció simultània. Més informació al web www.edusantpacia.cat.

Fins al 15 de novembre

—Exposició de llibres del segle XVIII a la Biblioteca del Se-minari Pontifici de Tarragona (c. de Sant Pau, 4). Mostra amb motiu del cicle «Ramon Foguet (1729-1794). La Il·lustració a la Tarragona del segle XVIII», qui fou canonge del Capítol, entre d’altres càrrecs, i figura clau de la cultura tarragonina. El cicle està organitzat per diverses biblioteques, hemeroteques i ins-titucions culturals de la ciutat.

Com puc pregar? Com en puc aprendre? Molta gent se sent desorientada en aquesta qüestió. Pregar vol dir endinsar-se en el misteri de Déu, obrir-se a Ell, que va més enllà del nostre món. Per viure aquesta

experiència es necessita confiança i obertura però a més silenci interior, expressió i exercici.

I és que la pregària permet grans possibilitats. Per trobar-te amb tu mateix, per establir l'harmonia entre el cel i la terra i per trobar Déu en la pròpia ànima.

Escuela de oración Guía para la vida espiritual

Grün, Anselm. Ed. Sal Terrae, 2018. 136 p. PVP: 12,50 €.

PUBLICACIÓ