F U G A D E C O N I L L S

0 1 - 2 5 M A R Ç

FUGA DE CONILLS Retrat impressionista d’una generacióde Martina Cabanas Collell

01 - 25 MARÇ Companyia: Zero10 teatreDirecció: Martina Cabanas CollellDramatúrgia: Martina Cabanas CollellIntèrprets: Pau Zabaleta, Maria Cirici, Artur RodríguezEscenografia: Josep SarsanedasDisseny il·luminació: Bernat JansàEspai sonor: Guillermo MugularDisseny de vestuari i atrezzo: Berta CabanasFotografia: Juanma Verdaguer, Ana Sánchez i Roger TeniasDisseny gràfic: Akham StudioProducció i comunicació: Zero10 teatreCol·laboracions: : ICUB, Kinètic – Parc Sandaru, Nau Ivanow

Idioma de l’espectacle: català i castellàDurada: 70 minutsGènere: comèdia agredolça

FUGA DE CONILLS /2/

FUGA DE CONILLS /3/

Un DJ que punxa Bach a les 4 de la matinadaUn conill amb fòbia a SpidermanUnes ratlles de cocaUn gran slalom a ritme del David BowieSegueixo somniant amb una baixada infinita,el vent a la cara, la velocitat,el silenci, la neu neta, brillant, el sol...És com si m’estigués esborrant.Crònica d’una frustració.

FUGA DE CONILLS /4/

SINOPSIL’espectacle dóna a l’espectador la possibilitat de viure de manera ben pro-pera l’altra cara del món actoral i de sentir-se gairebé com un d’ells. Quan ens referim a l’altra cara de la vida bohèmia, aquest backstage, ho fem per partida doble. En primer lloc l’acció de l’espectacle s’inicia en un camerino, però no només apareix el darrera en un sentit físic sinó també pel que fa al prestigi i a la remuneració, ja que l’obra es desenvolupa en l’espai més “cu-tre” de la professió. Els tres protagonistes no són actors que puguem veure al cine, ni tan sols als teatres més humils, ni punxant com a DJ a les sales de moda sinó que es tracta d’un parell d’actors i un DJ de tercera regional que sobreviuen com poden fent d’animadors a festes infantils o punxant en bars de mala mort. El to realista de l’espectacle evoluciona i és substituït sovint per un to més oníric que lògic, amb uns interludis més propis de la dansa contemporània que del teatre de text, on els actors s’expressen amb els seus cossos en moviment. L’obra es podria definir com el retrat impres-sionista d’una generació.

Malgrat els protagonistes es dediquen a una professió, considerada artísti-ca, la temàtica de l’espectacle no queda inscrita en aquesta àmbit sinó que es fa extensible a una bona part de la nostra generació, que ens entestem en no envellir i ens aterren les responsabilitats. Una generació marcada pel concepte d’èxit i fracàs, que al mateix temps que ens neguem a fracassar sovint ens veiem abocats a perseguir un èxit que ni tan sols hem definit. Aquesta reflexió generacional es mescla amb un cant a l’amistat de manera crua i àcida. Enfront

de la solitud i la incomunicació a la que cada dia ens empeny l’engranatge social establert, els tres protagonistes proven de comprendre la complexitat de les relacions i defensen les seves amistats imperfectes. Els veiem eva-dir-se de la realitat a través de drogues excitants i també psicotròpiques, perseguir la felicitat gairebé com addictes, no volen que la nit, la joventut, se’ls hi acabin.

Aquestes dues tesis són exposades en l’espectacle a través de dues ma-neres d’entendre el teatre ben diferenciades, per una banda mitjançant el teatre visual, donant importància al gest, la imatge, la música, el ritme, i per altra a través d’una interpretació més convencional on la intensitat dels sentiments dels actors s’emporten el públic a escenes totalment reconeixi-bles de la vida quotidiana i amb les que els espectadors es poden sentir fàcilment identificats.

FUGA DE CONILLS /5/

COM HA ESTAT EL PROCÉS DE TREBALLL’espectacle es basa en un text prèviament elaborat per l’autora Martina Cabanas, malgrat el resultat final que es posa a escena ha estat treballat conjuntament amb els tres intèrprets: Pau Zabaleta, Maria Cirici i Artur Ro-dríguez, a través d’improvisacions entorn de la temàtica de l’espectacle i les situacions proposades en l’esborrany. En aquestes sessions d’improvisa-cions han pogut investigat sense idees preconcebudes i amb una llibertat total per desxifrar així quin és el llenguatge teatral que transmet millor les inquietuds que es reflecteixen en el text. Aquest mètode obliga d’una banda a aprofundir en el treball i per altra permet explotar les capacitats i quali-tats específiques de cadascun dels integrants de la companyia aprofitant al màxim la seva genuïnitat artística.

EL LLENGUATGE ESCÈNIC DE 010A nivell formal l’espectacle comptarà amb tres puntals interpretatius im-portants: veritat, metàfora i música. La trajectòria de la directora Martina Cabanas i la influència rebuda

del teatre argentí (part de la seva formació ha estat a Londres i Buenos Aires; i ha treballat com a ajudant de direcció de Javier Daulte) animen a la companyia a endinsar-se en un teatre proper i que aposta per la veritat dels sentiments i la proximitat de l’actor.

D’altra banda, la companyia Zero10 teatre entenen el teatre com l’art de l’actor, però també com un encontre global entre totes les arts i per tant és necessari d’expressar en imatges el que succeeix més enllà de la paraula, i d’entendre la imatge com una eina metafòrica que, sense grans mitjans sinó a través de l’austeritat, suggereix preguntes a l’espectador més que no pas respostes.

Per últim l’espectacle comptarà també amb música en directe que interpre-taran els mateixos actors i els abocarà a un món surrealista per escapar del pes de la realitat.

Tenint en compte aquests tres aspectes de l’espectacle, la companyia Zero10 teatre busca crear un llenguatge propi i proper per connectar autèn-ticament amb l’espectador i així commoure’l. Un dels objectius de la com-panyia és acostar el teatre a un públic no acostumat a aquest llenguatge i aconseguir la seva complicitat a través del ritme, l’estètica i l’ètica de les tesis que s’exposen en l’obra.

POSADA EN ESCENASi bé l’espectacle busca certa senzillesa a nivell tècnic, promet un estil transgressor a nivell d’estil interpretatiu i de convivència de gèneres.

Partint de la premissa d’aconseguir el màxim amb el mínim s’ha creat una escenografia austera que permeti el joc actoral i el potencií en tot moment.

Un espai diàfan acotat tan sols per una escala al fons que esdevé punt de fuga però també pòdium o presó depenent de les necessitats de cada es-cena. Al centre una taquilla metàl·lica que serveix de punt pivot de referèn-cia i que s’utilitza tan com a taquilla com a taula de mescles, com a moto i com a muntanya a mesura que va avançant l’obra.

Aquesta escenografia frugal pretén a través d’un treball de llums acurat i suggerent transmetre totes les imatges que s’apunten en el text.

La il·luminació, malgrat cenyir-se també a la senzillesa com a premissa, buscarà alhora potenciar la funció evocadora de les escenes més oníriques, embolcallant el moviment dels actors i a través de jocs subtils amb les om-bres d’ells mateixos i els reflexos de la pròpia escenografia.

La sonorització de l’espectacle acompanya constantment el joc dels actors que creen una gran diversitat d’espais i atmosferes. Parteix en tot moment d’un estil musical que ve dictaminat per la temàtica generacional de l’espec-tacle, motiu pel qual molt segurament les melodies proposades seran molt properes i suggerents per la majoria dels espectadors.

El vestuari, exceptuant el relatiu a les mascotes i als elements d’atrezzo per a l’escena final, és força naturalista i convencional sense perdre de vista la dimensió teatral necessària per ajudar a comprendre als personatges i col·laborar en la creació dels actors.

FUGA DE CONILLS /8/

EQUIP MARTINA CABANAS COLLELL. Direcció i dramatúrgiaLlicenciada en interpretació per l’Institut de Teatre de Terrassa s’ha seguit formant a través de diversos cursos tant d’interpretació com de dramatúrgia i escenografia.

Els diferents workshops els ha realitzat dins i fora de les nostres fronteres, cal destacar que part de la seva formació ha estat a Londres i Buenos Aires.

Ha col·laborat com a dramaturga, escenògrafa i ajudant de direcció en la companyia Joglars durant gairebé una década. Recentement ha dirigit a Albert Boadella en el seu espectacle autobiogràfic El Sermón del Bufón i ha estrenat ZÈNIT. La realidad a su medida, firmada conjuntament amb Ramon Fontserè i presentada en el Teatre Maria Guerrero de Madrid (CDN).

Ha realitzat diverses assistències a la direcció amb directors de la talla de Javier Daulte, Marina Bollaín, Guillermo Heras, Ramon Fontserè i Albert Boadella. En el passat també va escriure juntament amb Albert Boadella El coloquio de los perros, i juntament a Ramon Fontserè VIP.

FUGA DE CONILLS /9/

EQUIPO PAU ZABALETA LLAUGER. ActorLlicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre l’any 2007 després d’haverpassat per l’escola de teatre d’estiu Prima dil Teatro a la Toscana - Itàlia i l’Escola Superior d’Art Dramàtic DAMU, a Praga - República Txeca. És precisament a la capital de la regió de Bohèmia on comença la vida pro-fessional passant a formar part de la companyia Krepsko, amb qui treballa des de llavors i fins l’actualitat i amb la que ha estrenat 4 espectacles i ha col·laborat en vàries performances. Amb ells ha tingut el privilegi d’actuar, entre d’altres, al Teatre Nacional de Luxemburg o al festical DanceInversion organitzat pel Teatre Bolshoi de Moscú, durant la tardor del 2015.

A Catalunya ha integrat diverses companyies de teatre visual i de titelles com “L’Abric”, amb qui guanyà el Premi al Millor Espectacle a la Fira de Tite-lles de Lleida, Iu&Sophie amb l’espectacle de teatre dansa “HERBERO”, XoiMangoi amb “El mal de panxa d’en Bernat” en les seves versions catalana icastellana i ha format part de l’espectacle “Mowgli, l’infant de la jungla” delCentre de Titelles de Lleida, amb temporada al Teatre Nacional de Catalun-ya i la participació al Festival Charleville-Mézières a França. Recentment haestrenat: “Entrar”, espectacle de Teatre-dansa (Barcelona, març 2016) i “Ed-gar’s Echo” i “St. Balthazar’s secret club” amb Krepsko, (Agost-novembre 2016, República txeca).

També ha participat en workshops i formacions amb Mercè Boronat, Car-lota Subiròs, Peeping Tom, Pep Armengol i Esteve Rovira a Barcelona i Ana Cecília Chung a Lima i amb Josep Maria Miró, Javier Daulte i Gabriela Izco-vich.

EQUIPO MARIA CIRICI MUNDÓ. ActriuÉs llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre, i també ha realitzat varis cursos d’interpretació. S’ha format vocalment amb Muntsa Rius, Helen Rowson (Voice Craft), Dani Anglès i Begoña Alberdi i musicalment al con-servatori del Liceu, i posteriorment al Taller de Músics.

Professionalment ha treballat en diversos muntatges teatrals, compaginant el teatre musical amb el teatre de text, darrerament ha co-creat la compan-yia “The Feliuettes”. Va formar part també de “Nevares en Concert” estrenat al festival Grec de Barcelona (2014) , “Geronimo Stilton, el Musical”, estre-nada al teatre Condal. Amb direcció de Mario Gas ha treballat a “Follies” representada al Teatro Español de Madrid, “Ascenso y caída de la ciudad de Mahagonny” a las Naves del Matadero de Madrid, “La mort d’un viat-jant” al Teatre Lliure de Barcelona i Teatro Español de Madrid (2009), “Las Troyanas” al Festival de Teatro Clásico de Mérida (2008), i “A little Night Music” estrenada al Grec de Barcelona (2001). Va participar també en el muntatge “Automàtics”, escrit i dirigit per Javier Daulte, a la Sala Muntaner de Barcelona (2006). I amb Joan Solana ha treballat en les obres “Temps Mort”, estrenada a la Sala La Planeta de Girona (2006), “Èdith i Sarah” al teatre Gaudí de Barcelona (2009), i el musical “Josafat”, estrenat al teatre Municipal de Girona (2013).

És integrant del quartet a capella “Delikatessen”, companyia amb la qual ha representat “Belle Rêve” estrenada al festival Aphònica de Banyoles (2013), i “Delikatessen Concert” estrenada al Círcol Maldà de Barcelona (2014), ac-tualment en gira. Ha treballat també esporàdicament amb la companyia “Els Pirates” i amb “Inspira Teatre”, entre d’altres.

FUGA DE CONILLS /10/

EQUIPO ARTUR RODRÍGUEZ. Actor i DJÉs llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre i Graduat Superior en direcció per l’ESCAC. Com a actor inicia els seus passos en la companyia Estrip-Trist Teatre (de la qual n’és cofundador amb Marc Angelet), partici-pant a les obres El blues del pont (1999), Totes les bigues van al cel (2002), G8 Porta tancada (2003) i SOA (2004). L’any 2005 s’estableix a Londres gràcies a una beca i allí té l’oportunitat de participar als espectacles Party (2005) i Variations in woman major (2006). Al tornar participa a l’espectacle Ventdavall, dirigit per Jordi Basora i que fa temporada al teatre Capitol de Barcelona. Col·labora també amb la companyia Sleep walk collective en l’espectacle un Saco de mentiras (2010) i, el 2012, fa temporada al Teatre del Raval amb l’obra 12 homes sense pietat. El 2014 reprèn la seva col·laboració amb Marc Angelet amb la peça teatral Densitat Neutra (Teatre Destrangis) i l’obra Ego (Sala Flyhard) on interpreta el personatge de Sergi durant la gira.

Destaca també la seva participació en diversos muntatges de La Reial; El guia (2011), The great yes, no, don’t know (2014) i, més recentment, El gran càsting.

FUGA DE CONILLS /11/

FUGA DE CONILLS /12/

Funcions: De dimecres a dissabte a les 20:30h i diumenge a les19:00h;

Preus: 19€; 14,25€ (25% de descompte amb carnet de biblioteca, TR3SC, tarja rosa, RACC) i altres promocions puntals.

Compra d’entrades: per ENTRADIUM (www.entradium.com) i a la taquilla del teatre una hora abans de l’espectacle. Reserves a reserves@atrium.cat

On somSala AtriumC/ Consell de cent 435 baixos08009 Barcelona

Com arribar-hi:Metro: L2 Tetuan, L4 Girona i L5 Verdaguer. Bus: 6, 19, 20, 50, 51 i 55

ContacteT. [00 34] 93 182 46 06 / 661 981 799www.atrium.cat / atrium@atrium.cat

Direcció artística: Raimon Molins. sala@atrium.cat / raimon@atrium.cat Producció: Xènia Masó. produccio@atrium.cat Comunicació i premsa: Patrícia Mendoza. comunicacio@atrium.catCap tècnic del Teatre: Core Rodríguez

La Sala Atrium rep el suport de:

Institucions: Mitjans de comunicació: