FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL …mserrabo/Apunts web/Apunts avaluacio i control de la... · ies aran fonaments biolÒgics i bases del c.f. manel serrabona mas ies aran (vall d’aran)

IES ARAN FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F. Manel Serrabona Mas

IES ARAN (Vall d’Aran) CRÈDIT nº5: FONAMENTS BIOLÒGICS

I BASES DEL CONDICIONAMENT FÍSIC

(AVALUACIÓ I CONTROL DE LA CONDICIÓ FÍSICA)


NOTA ALS APUNTS DE LA WEB: Aquests documents són una guia resum del realitzat a classe. En qualsevol cas, es aconsellable i necessari que l'alumnat assisteixi a les classes per entendre i acabar de completar els apunts. Tota la informació present està extreta de llibres que estan referenciats en la programació del crèdit. Per qualsevol consulta podeu posar-vos en contacte al mail:

[email protected]


UD 4: AVALUACIÓ I CONTROL DE LA CONDICIÓ FÍSICA

Al’acabar aquest tema hauríeu de ser saber:

Controlar el nivell i la forma de participació dels usuaris durant el desenvolupament

d'exercicis de condicionament físic, a partir de l'observació.

Valorar els resultats dels exercicis i les activitats de condicionament físic, a partir dels

objectius establerts.

Aplicar els tests de valoració de la condició física segons els protocols establerts.

El guió d’aquesta Unitat Didàctica és el següent:

1. Concepte d'avaluació i control en l'activitat física o esportiva.

2. Característiques i finalitats de l'avaluació.

3. Els tests d'avaluació i control.

- Tipus de tests.

- Característiques dels tests: validesa, fiabilitat, objectivitat, normalització i

estandardització.

4. Les bateries de tests.

- Utilització i criteris de selecció.

- Nocions estadístiques i tractament de dades.

1. CONCEPTE D'AVALUACIÓ I CONTROL EN L'ACTIVITAT FÍSICA O ESPORTIVA. Conceptes: Medició i avaluació

Els conceptes de medició i avaluació donen peu a confusió, o no se distingeixen

suficientment. D’ací la necessitat de diferenciar aquests dos conceptes. La paraula

avaluació té una acepció molt més gran que la de medició. Aquesta es refereix a una

descripció quantitativa del comportament, mentre que l’avaluació compren a l’hora, la

descripció qualitativa i la descripció quantitativa, i comporta a més judicis de valor en

IES ARAN FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F. Manel Serrabona Mas relació amb el que es volia aconseguir. Mesurar significa indicar una actuació en metres,

segons... Avaluar constitueix pronunciar-se sobre aquella actuació. La medició constitueix

una fase de l’avaluació que subministra dades, informació. L’avaluació, al donar judicis de

valor sobre els aspectes mesurats, supera la mera recollida de dades.

Avaluació = Descripció quantitativa (mesura) + judici de valor.

Avaluació = Descripció qualitativa (no mesura) + judici de valor

MEDICIÓ: acció o accions orientades a l’obtenció i registre d’informació quantitativa

(expressa en números la seva quantitat) sobre qualsevol fet o conducta. En

conseqüència, una tècnica de medició quantitativa és considerada objectiva en sí mateixa,

ja que l’avaluador, a menys que tingui una errada, no exerceix cap influència sobre la

valoració realitzada.

AVALUACIÓ: es considera l’avaluació com un procés sistemàtic que té per finalitat la

determinació de fins quin punt han estat assolits els objectius proposats. Per tant, podem

dir que avaluació es el judici de valor que donem que sorgeix de la diferència entre les

fites proposades i les fites assolides.

2. CARACTERÍSTIQUES I FINALITATS DE L'AVALUACIÓ.

L’avaluació la podem percebre des de diferents punts de vista, són les maneres d’avaluació:

Avaluació continua Segons la sistematització de l’avaluació

A. Inicial A. Formativa A. Sumativa

Segons la referència

A. Referida a la norma A. Referida al criteri

Segons l’àmbit d’aplicació

Avaluació interna Avaluació externa

Segons la participació de l’esportista

Heteroavaluació

(tècnic – esportista)

Autoavaluació (esportista)


En tota avaluació - i de fet en tot procés d’entrenament) es parteix d’una situació inicial i

es pretén arribar a uns canvis de conducta, a uns objectius concrets i observables.

Ha de quedar clar que aquests canvis de conducta deuen aconseguir-se per etapes, el

que significa que per arribar a l’objectiu final deuen aconseguir-se petits objectius parcials.

És important que en aquest procés d’avaluació:

1. No s’utilitzi un sol procediment d’avaluació

2. No es mesuri només els nivells de CF i d’habilitats motrius adquirides

3. Es superi el caràcter de simple comprovació.

Tota avaluació ha de dividir-se en tres fases:

- Fase inicial

- Fase formativa o progressiva

- Fase final o sumativa.

PROCÉS AVALUADOR

FASE INICIAL FASE FORMATIVA FASE SUMATIVA 1. Valoració inicial

(observació)

2. Plantejament

d’objectius finals i

d’objectius parcials

3. Plantejament dels

mètodes d’entrenament

més adients

1. Regulació del procés

d’entrenament

(observació)

1. Síntesi dels resultats de

l’avaluació inicial i

formativa.

Observació i valoració individualitzada

PROCÉS D’ENTRENAMENT


L’avaluació, com hem vist abans, la podem veure des de diferents punts de vista. A

nosaltres, en aquest apartat ens interessarà saber també que es pot avaluar en base a la

referència:

Segons la referència

A. Referida a la norma A. Referida al criteri

Entenem per avaluació normativa, quan valorem l’actuació de l’esportista en base als

resultats d’una població a la que pertany. Aquest tipus d’avaluació cerca

− Assignar un espai dins del grup

− Certificar un nivell assolit

− Predir resultats futurs

Entenem per avaluació criterial, quan comparem els resultats aconseguits d’un esportista

en una prova amb els que, el mateix esportista, havia assolit abans o amb un criteri

establert prèviament. Amb aquest tipus d’avaluació busquem

− Fer balanç respecte als objectius fixats

− Diagnosticar dificultats

− Determinar si els mètodes emprats han estat correctes.

Com veiem, el concepte d’avaluació es molt ampli. No es tanca només sobre l’esportista,

si no que penetra en tot el procés d’entrenament, incidint sobre totes les variables que el

composen:

- L’esportista (en la seva vessant física, tècnica, tàctica, psicològica, social i/o

afectiva)

- El tècnic (metodologia, coneixements...)

- El sistema d’entrenament (mètodes, planificació,...)

Si entenem la finalitat de l’avaluació com un ajut o millora del procés d’entrenament, serà

important especificar en què aspectes concrets ens ha d’ésser útil. L’avaluació deu

proporcionar-nos:


- Conèixer el rendiment de l’atleta

- Pronosticar les possibilitats de l’esportista i orienta’l

- Motivar i incentivar a l’esportista

- Valorar l’eficàcia del sistema de entrenament

- Per orientar millor els mètodes d’entrenament

- Agrupar o classificar si tenim diferent esportistes al nostre càrrec.

- Per administrar òptimament la càrrega d’entrenament

- Per controlar e individualitzar l’entrenament

- Per proposar objectius immediats reals

- Per prescriure millor programes adaptats.

- Obtenir dades per investigar

PER A SABER MÉS PODEU LLEGIR EL LLIBRE “EVALUAR EN EDUCACIÓN

FÍSICA” de Domingo Blázquez(Ed. INDE)

Activitats d’ensenyament aprenentatge. 1. Mira la següent taula i planteja les dades que es presenten des de la perspectiva

de l’avaluació normativa i des de la criterial. Extreu conclusions sobre l’esportista,

TEST DE COOPER (avaluació inicial)

1. 2850 MTRS 2. 2150 MTRS

3. 2500 MTRS 4. 2605 MTRS

5. 2640 MTRS 6. 2360 MTRS

7. 3060 MTRS 8. 2780 MTRS

9. 2745 MTRS 10. 2460 MTRS

TEST DE COOPER (avaluació sumativa)

1. 2600 MTRS 2. 2350 MTRS

3. 2750 MTRS 4. 2905 MTRS

5. 2740 MTRS 6. 2860 MTRS

7. 3090 MTRS 8. 3180 MTRS

9. 2980 MTRS 10. 2960 MTRS

IES ARAN FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F. Manel Serrabona Mas 3.- ELS TESTS D'AVALUACIÓ I CONTROL.

- TIPUS DE TESTS.

Quan parlem del procés d’avaluació hem de tenir present que ho podem valorar, en la

pràctica, des de dos vessants:

1. Avaluació subjectiva: depèn prioritàriament del judici del tècnic, de la diferència

entre l’observació i l’experimentació. Cal tenir clar que aquest tipus d’avaluació es

fonamenta en els procediments d’observació.

2. Avaluació objectiva: Depèn de la utilització de proves mesurables o

quantificables. Aquest tipus d’avaluació es relaciona directament amb el concepte

de medició. Per això, es relaciona amb els procediments d’experimentació.

(veure taula annexa)


A. p

rocé

s

A.es

porti

sta

A tè

cnic

Aspe

ctes

co

gniti

us

Aspe

ctes

af

ectiu

s

Aspe

ctes

m

otriu

s

Observació

directa

Registre

anecdòtic X X X

Llista de control X X X Escales de

classificació X X X X

D’A

PREC

IAC

IÓ

Registre

d’esdeveniments X X X X

Muestreig de

temps X X X X

Registre

d’intervals X X X X

PRO

CED

IMEN

TS D

’OBS

ERVA

CIÓ

DE

VER

IFIC

ACIÓ

Observació

indirecta

Cronometratge X X X X

Proves

objectives X X

Examen X X Entrevistes X X X X Tècniques

sociomètriques X X

Proves

d’execució X X X PR

OC

EDIM

ENTS

D’E

XPER

IMEN

TAC

IÓ

Tests X X

Nosaltres ens centrarem en els procediments d’experimentació (tests) ja que la resta de

procediments es veuran amb més profunditat al crèdit de metodologia de les A.F.

Heu de saber diferenciar entre proves d’execució i tests:

IES ARAN FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F. Manel Serrabona Mas Proves d’execució: És la realització de qualsevol tasca amb l’objectiu que l’esportista

demostri el seu grau d’aprenentatge. Ens serveixen per controlar l’entrenament.

Tests: “És una situació experimental estandaritzada que serveix d’estímul a una

conducta. Aquesta conducta s’avalua mitjançant una comparació estadística amb la

d’altres persones que estan en la mateixa situació, de manera que així és possible

classificar al subjecte”. Els tests bàsicament ens han de servir per:

- Predir el comportament d’un subjecte

- Verificar l’evolució de la seva conducta

- Comparar individus entre sí.

- CARACTERÍSTIQUES DELS TESTS: VALIDESA, FIABILITAT,

OBJECTIVITAT, NORMALITZACIÓ I ESTANDARITZACIÓ.

Qualsevol test es considera un instrument d’avaluació objectiva. Per això sempre s’ha

d’exigir que tingui una sèrie de característiques per poder-ho aplicar. Aquestes

característiques són:

- Validesa

- Fiabilitat

- Objectivitat

- Normalització

- Estandarització

1. Validesa: Un test el considerem vàlid quan està demostrat que medeix allò que pretenia mesurar. La

validesa d’un test no està en funció de si mateix si no de l’ús al que està destinat.

Únicament podem parlar de validesa si un instrument és adequat al seu ús i funció en

relació a un determinat criteri.

Entenem per “coeficient de validesa” al coeficient de correlació resultant del procés de

validació, i aquest serà més alt quanta més comunitat hi hagi entre la variació de les dos

IES ARAN FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F. Manel Serrabona Mas sèries de resultats. El “coeficient de validació” ens permet determinar el grau de

possibilitats que tenim de predir un tipus de conducta propi del criteri.

Com a recordatori, dir que una correlació és la correspondència entre dos valors. Hi ha

fórmules matemàtiques que permeten realitzar aquest càlcul, com ja veurem. Tot índex de

correlació ha d’estar entre 0 i 1, en valors absoluts.

2. Fiabilitat: La fiabilitat és el nivell de consistència o estabilitat dels resultats amb el que una medició

pot ser aplicada. Els mètodes per calcular la fiabilitat d’un tests són:

- Mètode de test – retest: Aquest mètode consisteix en aplicar dos

vegades el mateix test sobre la mateixa població i comprovar que els resultats són

similars.

- Mètode de sèries paral·leles: Consisteix en construir dos o més

tests paral·lels, es a dir, equivalents. Per això s’utilitzen ítems de dificultat semblant,

encara que aparentment siguin diferents. Finalment comprovarem que els resultats siguin

similars.

- Mètode de divisió entre dos meitats: Consisteix en realitzar una

sola aplicació del test i un cop s’ha obtingut els resultats es divideix els elements del test

en dos parts equivalents, es puntuen per separat i es calcula la seva correlació.

3. Objectivitat: Un test és objectiu quan els resultats són independents de l’actitud personal de

l’observador. Per exemple, si realitzem un salt a peus junts per a mesurar la força

explosiva del tren inferior, la distància que l’esportista ha saltat no pot ser canviada mai

per l’entrenador. És un cas clar d’objectivitat en el test

4. Normalització: Consisteix en la transformació comprensible dels resultats obtinguts. Es tracta de donar a

la puntuació realitzada per l’esportista un espai dins o en comparació a la població on està

realitzant la competició. Es a dir, si realitzem un tests de salt a peus junts amb un nen de

16 anys, no el compararé amb un noi de 20 anys.


5. Estandarització:

Es refereix a les condicions d’administració i mesura del test i el seu nivell d’uniformitat.

Sempre realitzarem el protocol del test de la mateixa manera evitant canviar qualsevol

variable que pugui disminuir o augmentar el resultat del test. Per exemple, si realitzem el

test de salt a peus junts, no és el mateix que la caiguda sigui sobre una coltxoneta que

sobre el terra. Per tant cal definir-ho prèviament.

COM S’ELABORA UN TEST DE VALORACIÓ DE LA CF? 1.- Establir el objectiu, el contingut que es vol avaluar

2.- Determinar quins recursos materials disposem

3.- Determinar el tipus i el protocol del test

- Característiques somàtiques (antropometria)

- Característiques funcionals (capacitats motrius)

- Població a la que es dirigeix l’estudi.

Activitats d’ensenyament aprenentatge. 1. Planteja un test per avaluar objectivament a un esportista de 16 anys les següent

qualitats:

Força màxima del tren superior

Nivell de resistència anaeròbica alàctica

Força explosiva del tren superior

Força explosiva del tren inferior

Resistència aeròbica

Un cop plantejats els tests has d’establir el protocol d’actuació i concretar si respecten les

cinc característiques bàsiques (validesa, fiabilitat, objectivitat, normalització i

estandarització)

IES ARAN FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F. Manel Serrabona Mas Exemples de tests de valoració de la CF Els protocols dels diferents tests exposats s’explicaran i es realitzaran en les sessions

pràctiques de classe (els divendres a les 10h)

Tests de velocitat: Nom del test Velocitat segmentaria Velocitat de

desplaçament

Velocitat cíclica

Cursa de 20, 30 o 40

mtrs. Sortida a peu

X

Cursa de 30 mtrs.

Sortida llençada

X

Agafar bastó X

Tapping test amb mans X X

Tapping test amb

cames

X

X

Cursa anada tornada, 5

x 10 mtrs

X

Tests de flexibilitat Nom del test

Espatlles Tronc Cames

Girar braços cap

endarrere

X

Flexió de tronc

endavant

X X

Flexió profunda de

tronc

X X

Spagat de cames

X

Flexió de tronc,

assegut

X


Tests de resistència: Nom del test Resistència aeròbica Resistència anaeròbica Umbral anaeròbic

Test de Cooper X

Test de Balke X

Course navette X

Test de Conconi X

Test de Harvard X

X

Cursa de 1000 mtrs X X

Tests de força: Nom del test Força màxima Força resistència Força explosiva

Salt horitzontal a peus

junts

X

Triple salt de parat X

Detent vertical

X

Test d’Abalakov X

Abdominals X X X

Flexions de braços en

barra « pulls up »

X

Flexions de braços

mantingudes

X

Dinamometria manual X

Llançament de pilota

medicinal

X

x RM de l’exercici

escollit

X

X X

Temps de realització

de l’exercici escollit

X X X

IES ARAN FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F. Manel Serrabona Mas 4.- LES BATERIES DE TESTS. Una bateria de test es un conjunt de test (entre 3 i 9) que serveixen per avaluar amb

profunditat un aspecte de l’esportista. Les bateries de test podem delimitar-se a l’esport, a

la CF, a les habilitats motrius generals,...

Si recordeu, vam parlar de condició física i la vam definir com referència al moviment

humà (unitat didàctica 2). Com a resum direm que dins de condició física entenem

aquelles capacitats que determinen la qualitat de moviment (i de vida) d’una persona:

- Les manifestacions de força muscular

- Els nivells de resistència cardiovascular

- Els nivells de mobilitat articular

Una bateria de test per avaluar la CF d’una persona es podrà realitzar mitjançant les

proves reunides en els següents apartats:

- Antropometria

Compren la valoració de:

a.- Nivell d’adipositat

b.- Biotipologia, somatotipus.

- Valoració de la capacitat fisiològica (cardiovascular)


a.- Consum d’oxigen i/o

b.- de la freqüència cardíaca.

Es pot fer mitjançant proves de camp o de laboratori, o de mètodes directes o indirectes,

proves màximes o sotsmàximes, progressives o no progressives.

- Valoració de l’aparell locomotor


a.- La força màxima, força explosiva, força resistència i/o força ràpida

b.- La velocitat de desplaçament, de reacció i/o gestual

c.- La flexibilitat de tronc, espatlles i/o caderes


- UTILITZACIÓ I CRITERIS DE SELECCIÓ. Les passes per elaborar un programa d’avaluació els podem resumir en tres parts:

1.- Determinar els objectius que s’avaluaran.

- Els objectius han de ser clars i definits

2.- Seleccionar i administrar els diferents tests

- Seleccionar els tests adequats

- Abans de la realització de les proves, cal conèixer el test, el protocol

d’actuació, el material necessari que farem servir i com registrarem els

resultats.

- Durant l’execució dels tests tindrem cura de realitzar un escalfament

correcte i d’explicar i motivar als esportistes per la bona execució del test.

- Després del test, recopilarem les dades, prepararem les taules de

puntuació (estadística) i dibuixarem el perfil de l’esportista. Per últim,

informarem a l’esportista dels resultats i prepararem la seva fitxa personal

(arxiu)

3.-Analitzar e interpretar les dades

- Distribució de freqüències

- Representació gràfica

- Mesures de tendència central (mitja, mitjana, moda)

- Mesures de variabilitat o de dispersió (variacions, desviació estandar)

- Percentils

- Coeficients de correlació

Activitats d’ensenyament aprenentatge.

1. Planteja una bateria de test per avaluar objectivament a un esportista dins del teu

esport:

IES ARAN FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F. Manel Serrabona Mas Propostes de bateries de test Existeixen diferents tipus de bateries de test, a continuació exposem les més conegudes

a manera d’exemple. Cal recordar que cada tècnic hauria de ser capaç de plantejar la

seva bateria de test en funció de les seves necessitats:

• Bateries de caràcter general, com la bateria Eurofit.

Aquesta bateria pretén establir uns protocols comuns per mesurar la CF escolar en

Europa. Disposa de les següents proves:

1. Equilibri sobre una cama

2. Cops en taules (25 en mínim temps)

3. Flexió de tronc en posició asseguda

4. Salt de llargada a peus junts

5. Tracció en dinamòmetre

6. Nombre d’abdominals en 30’’

7. Flexió mantinguda en suspensió

8. Course navette

• Bateries de condició física - salut, com la bateria AAPHERD, que consisteix en:

1. Cursa de 1600 mtrs, o 9’ de cursa per a menors de 13 anys

2. Estudi de la composició corporal: plecs cutanis a la zona subescapular i al tríceps

braquial.

3. Abdominals amb les cames flexionades i els braços creuats sobre el pit, durant 30’’

A més d’aquesta bateria hi ha d’altres com la “Texas Test”, “Ymca Test”,...


• Bateries de condició física – rendiment. Dins d’aquest apartat la més coneguda és

la que es realitza per accedir a la llicenciatura d’INEF. Es composa de:

1. Salt a peus junts

2. Circuit d’agilitat

3. Llançament de pilota medicinal

4. Prova d’habilitat aquàtica

5. Course navete

6. Step test (flexibilitat)

7. Prova de coordinació dinàmica general

- NOCIONS ESTADÍSTIQUES I TRACTAMENT DE DADES (agafat de Badillo, J.J. 1997).

Para poder tomar decisiones sobre la aceptación o no de determinados resultados

siempre es necesario estudiar las diferencias entre las puntuaciones de los tests que

estemos aplicando. Generalmente, los datos se agrupan o se reducen en determinados

estadísticos que los representan y que nos dan información sobre las características de

los mismos. De ellos, la Media como medida de tendencia central, y la Varianza como

medida de variabilidad de las puntuaciones son imprescindibles para cualquier tipo de

análisis. Ellos mismos, por sí solos, ya nos indican algunos aspectos relevantes de los

datos, pero, además, son el paso previo para cualquier cálculo posterior.

La media La media, en este caso la media aritmética, cuyo cálculo todo el mundo conoce, se

caracteriza porque en ella influyen todos los valores de la serie de datos y en proporción a

la magnitud de cada uno de ellos. No es sensible a la dispersión o variabilidad, es decir,

su valor puede ser el mismo tanto si las puntuaciones son muy próximas como si son muy

dispares. Su mayor importancia radica en que es el valor que se compara, generalmente,

entre dos grupos o pruebas para determinar si las diferencias entre ellos son significativas

o debidas al azar.


La varianza La varianza nos indica la variabilidad de una serie de puntuaciones, es decir, el grado en

el que las puntuaciones difieren entre sí. El primer paso para su cálculo es saber las

diferencias entre la media de la serie y cada una de las puntuaciones. Estas diferencias

se elevan al cuadrado, eliminándose así los signos negativos, se suman todos los

cuadrados y esta suma se divide por el número de puntuaciones.

A título de ejemplo, calculemos la varianza de las siguientes puntuaciones:

x x x2

2 -4 16

4 -2 4

6 0 0

8 2 4

10 4 16

Suma 30 Suma 40

Media = 6

Varianza = 40 / 5 = 8

x = puntuaciones

x = desviación de media

x2 = cuadrado de las desviaciones

Con mucha frecuencia se suele utilizar la Desviación Típica como medida de variabilidad,

que no es más que la raíz cuadrada de la varianza.

Cualquier tipo de comparación de datos con el fin de conocer si dos resultados son

diferentes o no, si son válidos, si están o no relacionados, etc. pasa por la comparación de

las varianzas.

Las varianzas se pueden producir por numerosas razones, y pueden encontrarse, en

primer lugar, en la propia muestra de sujetos que utilizamos para validar un test. Aun

cuando hayamos distribuido a los sujetos al azar de forma correcta siempre habrá

diferencias entre las medias de las puntuaciones de los distintos grupos antes de empezar

IES ARAN FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F. Manel Serrabona Mas un estudio, como, por ejemplo, la aplicación de un entrenamiento. Generalmente estas

diferencias son pequeñas si se ha tenido la precaución de hacer bien la distribución de los

sujetos, y no invalidan los resultados. Estas desviaciones se supone que son producto del

azar, y tienden a autocompensarse por el propio efecto de una adecuada distribución de

los sujetos. Si la varianza ocasionada por las diferencias entre los sujetos fuera

considerable, lo que significaría que el diseño de trabajo es pobre, se podrían ocultar las

diferencias reales producidas por el entrenamiento o por el hecho de poseer una cualidad

más o menos desarrollada.

Covarianza Otra fuente de variación es la que se produce por la relación entre pares ordenados de

puntuaciones. Esta tendencia de dos o más variables a variar conjuntamente ha recibido

el nombre de covarianza. Con ella se indica el grado en el que están relacionadas las

variables.

El análisis de la covarianza tiene su utilidad cuando no se puede agrupar a los sujetos,

aparearlos o distribuirlos al azar, y, sobre todo, cuando sospechamos que hay una o

varias variables relacionadas con el rendimiento (nuestra variable dependiente) que

podrían interferir en los resultados. De hecho esto es lo que ocurre en la mayoría de los

casos en el ámbito del entrenamiento. En estas circunstancias, corremos el riesgo de no

controlar las posibles variables que van a incrementar la varianza de error, puesto que los

sujetos pueden diferir entre sí fuertemente en algunas de las variables relevantes para

nuestro estudio. Este problema puede resolverse a través del control estadístico, que

consiste en hacer una medida de las diferencias iniciales en la o las variables relevantes y

relacionarlas con las diferencias finales producidas en la variable objeto de nuestro

estudio (variable dependiente). Esto se hace a través del análisis de la covarianza.

Supongamos que queremos saber qué tiene más influencia en el rendimiento, si la mejora

de la cualidad A o la de la B. Para ello trabajamos durante un tiempo haciendo un

entrenamiento especial de la cualidad A con un grupo de sujetos mientras que otro lo

hace para la B y un tercero continúa con el tipo de entrenamiento que se venía realizando

hasta ese momento. Como suponemos que el nivel inicial de rendimiento específico

puede tener influencia en los resultados finales, se toma como referencia o como medida

IES ARAN FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F. Manel Serrabona Mas inicial (como covariante) la mejor marca personal de cada sujeto. También habría que

medir, por supuesto, el rendimiento inicial en las cualidades que vamos a estudiar. Al final

tendríamos que medir por un lado la mejora de estas cualidades en cada uno de los

grupos, y, por otro, la mejora en el rendimiento específico. En ambos casos emplearíamos

en primera instancia el análisis de la varianza, para ver si la varianza producida en los

resultados finales (la variante o variable dependiente) es suficiente estadísticamente. Pero

hasta ahora no estaríamos teniendo en cuenta las puntuaciones iniciales. Si este análisis

indica que no se han producido diferencias, y se dan ciertas condiciones entre los datos,

expresados por la correlación (la correlación la veremos a continuación) entre los grupos y

dentro de los mismos, tendría sentido continuar con un análisis posterior, el de la

covarianza. Es decir, buscaríamos si se dan diferencias significativas entre los grupos

pero teniendo en cuenta las puntuaciones iniciales. En muchos casos ocurre que,

efectivamente, por no tomar en consideración las puntuaciones iniciales, cuando esto es

necesario, se pierde control y no se puede rechazar una hipótesis nula, es decir, podemos

llegar a la conclusión de que no se han producido diferencias, cuando realmente sí las ha

habido.

Una serie de consideraciones habría que tener en cuenta en un estudio de este tipo,

como por ejemplo: el hecho de que un mayor rendimiento específico va a operar en

sentido negativo en los resultados; la múltiple combinación de efectos que podrían

producirse por la mejora o no de cada una de las cualidades y su correspondiente

rendimiento específico, etc.

Veamos un ejemplo de algunas posibles combinaciones:

Combinación de los cambios en una de las cualidades y en el rendimiento específico.

C R

Sí Sí

No No

Sí No

No Sí

Sí: hay mejora

No: no hay mejora

C.: cualidad

R.: rendimiento específico


También habría que ver las combinaciones entre la evolución de las dos cualidades y la

del rendimiento específico conjuntamente.

Correlación La covariación entre dos variables nos lleva al concepto de correlación entendida como la

tendencia de dos fenómenos a variar concomitantemente. Cuando una de las variables

cambia su valor, la variante relacionada con ella tiende a variar también el suyo, en el

mismo sentido o sentido contrario. En ambos casos existiría la correlación.

Como sabemos, los valores de una correlación oscilan entre 1 y 0 en términos absolutos.

Cuanto más se acerque a 1, mayor será la correlación, y menor cuanto más se acerque a

0. Significado de la correlación En general determinamos los siguientes resultados para una correlación:

- Más bajo de 0’69 la correlación se considera baja

- De 0’70 a 0,74 la correlación se considera moderada

- De 0’75 a 0,84 la correlación se considera aceptable

- Más de 0,85 la correlación se considera alta

Sin embargo, prescindiendo de cuestiones de cálculo puramente estadístico, que

vendrían a confirmar una cosa u otra, podemos decir que el que una correlación sea

significativa depende en gran medida de la naturaleza del estudio y del tamaño de la

muestra: una correlación de 0.6 es baja como índice de fiabilidad de un test y, sin

embargo, sería suficiente para la validez del mismo; por otra parte, una muestra de 10

pares de valores necesita una correlación mínima de 0.63 para ser significativa, mientras

que con 30 pares sería suficiente con un valor de 0.36.

Pero lo más interesante de la correlación es su interpretación en términos de proporción

de varianza compartida entre las dos variables. Esta proporción o porcentaje se deriva de

la elevación del valor de la correlación al cuadrado. El resultado es denominado

coeficiente de determinación. Si, por ejemplo, tenemos una correlación entre el salto

IES ARAN FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F. Manel Serrabona Mas vertical sin contramovimiento y la carrera de 50 metros de 0.6, significa que la variable

"salto vertical" explica el 36% de la varianza en la carrera de 50 metros; lo que quiere

decir que ambas variables ponen en juego un 36% de elementos o habilidades comunes.

Podemos decir que tienen un factor común como fuente de varianza. El 64% restante que

queda por explicar se denomina coeficiente de no determinación, de alienación o

proporción de varianza no explicada. Si además del salto vertical hubiésemos utilizado

otras variables explicativas del rendimiento en 50 metros, como por ejemplo la fuerza

máxima y la fuerza explosiva, hubiéramos reducido la proporción de varianza no

explicada, con lo que tendríamos un mayor control y conocimiento de la variable objeto de

estudio. En este caso estaríamos hablando de la aplicación de una correlación múltiple.

Por tanto, interpretar la correlación en términos de proporción de varianza explicada nos

permitirá conocer en mayor amplitud cuáles son las cualidades o exigencias del deporte

en cuestión que determinan su rendimiento específico.

La varianza explicada en relación con el número de parejas de puntuaciones se utiliza

como criterio para determinar la confianza que se puede otorgar a un coeficiente de

correlación. La relación entre la varianza no explicada y el número de pares de

puntuaciones (realmente la raíz cuadrada de n-1, representa la desviación típica del

coeficiente de correlación.

Desviación típica = 1 – r2 / √n-1

La comparación entre la desviación típica y el valor de la correlación nos indica si

podemos considerar como suficiente dicho valor o no. Cuanto menor sea el valor de la

desviación típica, mayor confianza nos merecerá la correlación. No se suele otorgar

ninguna confianza a coeficientes que no sean al menos 2,5 veces superiores a su

desviación típica, y sólo se consideran como dignos de confianza aquellos coeficientes

cuyos valores sean iguales o superiores a 3 veces su desviación típica.

Aplicaciones de la correlación en el deporte La correlación es una de las técnicas de análisis de mayor aplicación en el ámbito

deportivo. Veamos algunas de ellas:


- Conociendo el valor de una de las variables se puede hacer una estimación de

la otra. Esto nos llevaría al campo de la predicción de los resultados, lo que

constituye un modelo de análisis aplicable en la búsqueda de las cualidades

que determinan el rendimiento deportivo.

- Con ella se puede conocer la importancia relativa de las distintas cualidades en

los resultados en función del valor de la varianza explicada por cada una de

ella.

- Para valorar la influencia del entrenamiento de una de las cualidades sobre las

demás.

- Para conocer la evolución de las distintas cualidades entre sí a través de un

ciclo de entrenamiento. El control periódico del estado de rendimiento de cada

una de las cualidades y su relación con el rendimiento específico nos indica

qué cualidades y en qué medida son responsables de dicho rendimiento.

- Conociendo la relación entre ciertas variables y el rendimiento, el entrenador

puede poner en marcha las acciones pertinentes para equilibrar globalmente la

preparación y evitar desviaciones no deseadas. Esto también permite estudiar

la situación de cada deportista, descubriendo sus características técnicas y

físicas. Si un sujeto tiene un rendimiento específico por debajo de lo que le

correspondería por el nivel de desarrollo de sus cualidades físicas, lo

calificaríamos como un deportista no técnico, es decir, que no aprovecha

correctamente o de forma suficiente sus cualidades físicas. Esto, por supuesto,

llevaría al entrenador a orientar el entrenamiento de forma individualizada en

cada caso. La apreciación de la situación de cada sujeto se puede hacer de

manera sencilla sobre la representación gráfica de la correlación.


Activitats d’ensenyament aprenentatge. 1. Planteja una bateria de test per avaluar objectivament la CF dins de l’àmbit

d’actuació que vulguis tenint present la població a la que va adreçada.

Concreta si els tests respecten les cinc característiques bàsiques

(validesa, fiabilitat, objectivitat, normalització i estandarització)

Estableix l’objectiu i el contingut que es vol avaluar per cada test

Determina quins recursos materials disposes per cada test

Determina el protocol de cada test i la temporalitat de la bateria

Defineix la recopilació de les dades (fitxa personal i perfil)

2. Un cop has planteja’t la bateria de test, parla amb el professor per que et doni les

dades pensant que tens 8 esportistes al teu càrrec. Realitza el tractament de dades

pertinent i extreu conclusions sobre la millora de cada capacitat.

Documents

FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL …mserrabo/Apunts web/Apunts avaluacio i control de la... · ies aran fonaments biolÒgics i bases del c.f. manel serrabona mas ies aran (vall d’aran)