Embed Size (px)
Citation preview
flor île car«!<3^«^Sant LlorenÇ des Cardassar * Juliol de 1996 * num. 229
* Els quatre clotetspàg. 3
* Batecpàg 4
* Crònica Informalpàg. 6
* Tal dia com avuipàg. 7
* Entrevista ambSpencer Groves
pàg. 8>
* Miquel Angel Rierapàg. 9
* Grup folklòricde Madeirapàg. 10
* Lira d'orpàg. 11
* Demografiapàg. 15
* Acomiadament deJosep Calméspàg. 16
* Estudi sobrel'esport localpàg. 18
* El programa deles festespàg. 21
* Si lleu...pàg. 22
* El tempspàg. 23
* Això era i no és: elpont del Camp Rodópàg. 24
Lf
tcmonai 2-162
La plaça Nova
Potser algú arribi a pensar que ja hem parlat massa vega-des de la reforma de la plaça Nova, però, aprofitant l'avinentesade l'exposició pública del projecte durant les festes, consideramque, tractant-se d'un tema que ens afectarà a tots en el futur, te-nim dret a donar la nostra opinió les vegades que faci falta, en-cara que no ens la demanin i ens puguin acusar de pesats.
Per a nosaltres hi ha dos aspectes que s'haurien d'havertingut en compte, per a un dels quals ja no hi ha la possibilitat dequè sigui així.
El primer és el propi projecte. Sense entrar, ni molt manco,en discrepàncies personals amb l'arquitecte, el qual ens mereixtots els respectes com a persona i com a professional, som delparer que a l'hora de decidir entre els que es presentaren l'any92 hi havia d'haver participat més gent. Tres carrioners i els tresllorencins de l'equip de govern han decidit quina plaça ha detenir el poble, sense consultar-ho amb els veïns o institucionslocals interessades, i ni tan sols amb la resta de membres delConsistori que estan a l'oposició, que entre tots representen gai-rebé el doble de llorencins que ells. Si haguessin donat l'oportu-nitat d'opinar per ventura el projecte hauria resultat exactamentel mateix, però també hi cap la possibilitat que hi hagués hagutalguna suggerència que l'hagués millorat en algun aspecte. Elque sí és segur és que si hi ha algun problema en qualsevol sentitno podran donar la culpa a ningú.
El segon és l'empresa que el portarà a terme. Les darreresadjudicacions de l'Ajuntament porten a pensar que hi ha algunsconstructors que tenen bo per dins la Sala, ja que quasi totes lesobres són duites a terme pels mateixos. Esperem que aquesta ve-gada no hagi pliques per fer caramull ni concessions a dit, i quela transparència i la igualtat d'oportunitats sigui la tònica quecampi sobre la concessió.
També, ja que en parlam, seria desitjable, com ja comen-tàrem a un altre Editorial recent, que els tècnics de l'Ajuntamentvigilassin d'aprop les obres, no fos cosa que sortissin bunyols comel del clavegueram o la unitat sanitària. Tot plegat, fet així comcal, ajudaria a què els llorencins, després de tants d'anys de patiruna ruïna de plaça Nova, tinguéssim un lloc agradós on reunir-nos per parlar, reposar o fer festa, que al cap i a la fi és el destí deles places.
Flor de Card
Revista d'informació general de Sant Llorençdes Cardassar (Mallorca)Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: Maria Calmés * Telèfon: 569509Juliol de 1996Número 229Dipòsit legal: 765-1973Edita: Associació cultural Flor de CardImprimeix: Gràfiques Muntaner (Manacor)Director: Josep Cortès ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza
Guillem QuinaJoan SantandreuGuillem Soler
Col·laboren
Xisca SantandreuGuillem PontVarisJosep Cortès
Pere SantandreuSa MostraJoan DuranSebastià AlzamoraJaume CalmesLaura LópezNicolau/SimonetJosep CalmésAntoni ServeraAjuntamentMaria Calmés
Xesc UmbertIsabel Nicolau
Nota
Una cabra PortadaEls 4 clotets 3Batec 4Crònica informal 6Tal dia com avui 7Miquel À. Riera 9Això era i no és 24Spencer Groves 8Casa do Povo 10Lira d'Or 11D'Apoteosi del cercle 12Prejudici i judici 13Poemes 96 14Demografía 15Acomiadament 16L'esport local 18Programa de festes 21Si lleu... 22ComptabilitatEl temps 23Distribució
Els articles apareguts en aquesta revis-ta expressen únicament l'opinió dels seus pro-pis autors. De l'Editorial se'n responsabilitzenel Director i el Consell de Redacció
<f L·ls quatre clotets 3-163
1.- UN JULIOL TRIST 3,- UN JULIOL LLUNYÀ
La mort de diverses persones importants en el món de leslletres ens ha sobtat en aquest juliol atípic: Primer fou Palau iCamps, a qui els del Club Card coneguérem a rel d'aquella, jallunyana, trobada d'Escriptors en Llengua Catalana. Passejantarribàrem fins a Ses Sitges, la casa natal de Mn. Salvador Calmés,on dinàrem i ballàrem. Ell n'era l'ànima de la trobada. Una tro-bada on, entre d'altres coses, s'evidencià que danses molt pares-cudes a les "jotes mallorquines" també es ballen en altres indrets.
Després, el campaner Damià Huguet. Un dels seus llibresde poemes "Esquena de ganivet" formava part, si no ho recordmalament, del primer paquet que compràrem per a la bibliotecadel Club Card.
Dia vint ens deixava Miquel Àngel Riera, tan lloat des delvessant literari com des del vessant humà. Ben relacionat ambdiversos estaments de la v ila, havia estat jurat de diversos con-cursos locals. A més era un home discret, però present; la darreravegada, a una de les conferències del Centenari.
"Fuita i martiri de Sant Andreu Milà" també fou una deles primeres obres de la biblioteca del Card. Els qui rondàvemper allà no en férem una lectura col·lectiva, però sí una lecturacomentada.
I ja a les acaballes, Guillem Oliver Suñer, també naturalde Manacor, arquitecte i, entre altres coses, coautor de varis lli-bres de construccions mallorquines.
Un juliol trist. Tots ells joves. És ver que deixen forta pet-jada, però també ho és que encara haguessin pogut produir moltencara. Aquesta Terra els necessitava.
2.- UN JULIOL SORPRENENT
"El Ayuntamiento de Sant Llorenç reforma Ca n'Apol-lònia. Palma.- El Consistorio de Sant Llorenç ha anunciado quedestinarà 5.700.000 pesetas a las obras de remodelación de..."
Tene la fotocopia davant el nas, això és el que deia undiari de Ciutat el dia vint-i-dos de juliol. Si no fos queja hi estemacostumats i sabem que "toies" les notícies s'han d'agafar ambpinces, hi hauria per assusta r-se. Per pensar que alguna desgrà-cia incontrolable havia afectat la casa de cultura de Son Carrióinaugurada l'any passat.
Com que no n'havia sentit parlar, em vaig suposar que elperiodista anava errat. Supòs que no és que s'hagi de fer unareforma, segurament s'ha de continuar la reforma iniciada o re-fer-ne part de la feta. Sens dubte, el titular possibilita interpreta-cions errònies. O s'havia quedat traspaperat!.
"No els matam pel que han fet, sinó pel que hagueren fetsi nosaltres els haguéssim deixat...."
Aquesta frase em gela la sang. L'aporta en Miquel Ferrà iMartorell en un article publicat a la premsa sota el títol "18 dejuliol de 1936". Una frase dita per un jerarca feixista on preténjustificar (i de quina manera!) els afusellaments dels republicans.Uns afusellaments solament possibles en un món incult i pobreen tots els sentits. I tampoc no fa tants anys d'això.
4.- DADES DE JULIOL
La premsa econòmica en parla. I també els noticiaris perboca dels polítics: això que en diuen estat del benestar, s'ha aca-bat. Abans ens havíem d'estrènyer la corretja, ara s'ha acabat lallet de pot.
Potser per això és bo recordar les dades (percentatge enrelació al Producte Interior Brut):
1960 1994Defensa 2,1 1,2Pensions 2,6 11,7Atur O 3,3Educació 0,7 4,4Sanitat 0,9 5,8Inversions 2,6 3.9
Les dades, parcials, són aquestes. Les lectures al cap decada lector.
I UN AFEGITÓ: SABER PERDRE
De tots és conegut que una de les qualitats més importantsque pot tenir una persona és saber perdre amb dignitat. La vida éslluita contínua. Qui ho dubta! I els revessos es produeixen adesi-ara. Acceptar-los amb humilitat és aprendre a viure.
Supòs que hi deu haver una explicació -tot té una explica-ció en aquest món-, però aparentment, amb el tema d'en JosepCalmés, l'anterior assistent social, el Consistori no ha sabut per-dre. Sense entrar en la "lletra menuda" (m'han dit, he dit, handit...), el jutge ha donat la raó a en Pep en el sentit que la finalit-zació del contracte fou un acomiadament soterrat i conseqüent-ment improcedent. Al Consistori li quedaven varis camins: re-córrer la sentència o acceptar-la, i en aquest últim cas readmetreel treballador o pagar l'acomiadament. El Consistori, amb elsdoblers de tots, ha decidit pagar. Fins aquí molt bé. Tot legal.
Amb tot i amb això, se m'ocorren dues preguntes senseresposta: Qui és el vertader culpable d'aquesta situació? No s'ha-guessin pogut trobar camins de convergència entre els interessosdel treballador i els de l'empresari? S'han cercat aquests caminso s'ha utilitzat el mètode de la prepotència?
Guillem Pont
Batec 4-164
ESCOLA D'ESTIU
Acabada l'escola d'hivern, dia pri-mer de juliol tornà començar l'escola,aquest pic d'estiu, a la qual hi anarentots els al.lotets de Sant Llorenç i veïnsdel municipi tots els matins, llevat delscaps de setmana i els dics festius.
De dilluns a dijous es feien tallersi s'anava a la piscina municipal a refres-car-se, i els divendres partien d'excursióa part o banda, procurant que hi haguésqualque platja.
Va acabar el dia 30, i el vespre hiva haver una mica de festa de fi de curs.
SOPAR DEL PSM
El passat dia 28 de juny tota unagran colla de pessemeros es reuniren almolí d'en Sopa, a Manacor, per celebraruna trobada. Aquest sopar cada any esfa a un indret doiferent de l'illa, i en-guany va tocar al llevant mallorquí.
A la trobada hi assistí un grannombre de gent, i també algunes autori-tats del partit, com en Pere Sampol, naMaria Antònia Vadell, en Damià Pons,n'Antoni Sanse... A l'hora dels discur-sos en Pere va parlar del pacte del CIM,i na Maria Antònia de la política mana-corina, sempre amb paraules d'encorat-jament davant la situació política de IcsBalears. Alguns dels llorcncins acaba-ren la festa als Catòlics, de Manacor.
LLORENCINS A CIUTADELLA
No hi faríem gaire enfora si afir-màvem que quasi tots els joves llorcn-cins volgueren sebre què era un jaleo, iper això agafaren el vaixell i se n'anarena Menorca a participar en les festes desant Joan, a Ciutadella.
Es una llàstima que a unes festesamb tanta tradició i solemnitat com sónaquestes hi hagi tanta gent que hi vaginomés per veure cavalls i provar el ginet.I és que és ben encertada la dita menor-quina: els mals dels menorquins són latramuntana i els mallorquins!
PLENARI A L'AJUNTAMENT
A principis de juliol es va cele-brar un ple ordinari que fou ben diver-tit: durant la sessió entre el públic es po-saren messsions per veure si en MiquelComís s'acabava de dormir d'una vega-da, ja que va fer més d'una becada.
Més tard gairebé esclafiren de ri-alles quan en Fai.lerà demanà informa-ció sobre la famosa direcció prohibidade la carretera de Calicant. Llavors enMiquel es deixondí i recordà que ell nooblidarà mai aquest assumpte.
També es varen debatre altres te-mes que no fan rialles, com tot l'enre-nou de préstecs que tant ens toca la but-xaca als llorencins. Aquest punt fouaprovat per tot l'equip de govern, llevatde na Jerònia Mesquida, que no va as-sistir al ple. .
SANT JOAN
A pocs municipis de Mallorca esconserva encara la tradició que surti unjove vestit de Sant Joan Pelut i balliacompanyat d'una colla de sonadors,però aquí encara la conservam, afortu-nadament.
Dia 24 de juny sortí en BielNicolau per la capella de la Mare de Déu,acompanyat de l'amo en Pep de sonBerga, en Toni Orell i en Toni Fai, i ba-llà i sonaren davant l'altar major. Des-prés, un vegada acabada la celebració,repetiren la dansa damunt el lloc sagrat.
Enguany es repartiren caramelsentre el públic. Esdevindrà tradició?Necessiten glucosa els feligresos? Ah!fillets, qui ho sap?
CONFIRMACIÓ
Després de la catequesi de con-firmació, que durà més o menys el ma-teix temps que un curs escolar, va tenirla seva cloenda amb la celebració de l'ac-te de la confirmació.
La confirmació és un dels set sa-graments de l'Església, destinat a con-
firmar el cristià en la gràcia del baptis-me. Els joves que volgueren refer la pro-mesa foren cinquanta-vuit.
El bisbe de Mallorca, TeodorÚbeda, oficià la cerimònia juntamentamb quatre capellans més. Perquè la ce-lebració quedas més lluïda vingueren dosjoves de Manacor, que amb les seves gui-tarres animaren la festa.
En acabar la missa feren un re-fresc a l'Escola nova per als nous con-firmats, els parents i els catequistes.
CONCERT
El dia 28 de juliol, a l'església deSant Llorenç, tingué lloc un concert demúsica clàssica, a càrrec de la coral decambra del Reial Col.legi-Universitatdela música d'Estocolm, Suècia.
Aquesta coral feia una estada ala nostra illa per estudiar i intercanviarconceptes amb músics de Mallorca, iaprofitant l'avinentesa vingueren a SantLlorenç.
Ens oferiren peces de ToivoKuula, Sven-Erik Back, Lars Edlund,Knut Nystedt, Oskar Lindberg, etc.
L'assistència de públic no fougaire nombrosa, però de cada vegada hiha més interès per aquests tipus d'actesculturals.
CONCERT DE VENT METALL
Al pati de l'Escola nova pogué-rem gaudir, el dia 6 del mes passat, d'unconcert a càrrec d'un grapat de joves quehavien participat a un curset a Montuïri.
Aquests joves eren components dediverses bandes de música de Mallorca,i n'hi havia molts, encara que no totsfossin llorencins.
Després del concert la banda ofe-rí un refresc a tots els qui havien parti-cipa en el concert.
A PAS DE GEL
De fornia una mica irregular, desde Flor de Card hem anat comentat la
*f Batec 5-165
feina que, principalment des deCatalunya, duia a terme en Rafel Du-ran. En aquesta ocasió en Rafel ha po-sat en escena A pas de gel en el desert,de l'autor Enric Molla.
L'obra es va estrenar al SitgesTeatre Internacional, espai que tendeixa potenciar la dramatúrgia en llenguacatalana.
La posada en escena de l'obra hareportat a Rafel Duran crítiques moltpositives. De fet, si seguim una mica laseva trajectòria professional, podem afir-mar que ja és considerat com un delsdirectors més innovadors i apassionatsde tots els professionals relacionats ambMallorca.
RESTAURANT XINÈS
El dia 30 de juliol un explosió vadestruir el restaurant xinès China City,situat a l'Avinguda de les Savincs, de SaComa. El fet que la desgràcia es produ-ís a les 7 del matí va evitar que s'ha-guessin de llamentar desgràcies perso-nals, tot i que les econòmiques pujarana prop de set milions, segons el propie-tari del restaurant. Algunes vidrieresd'establiments veïnats i els cotxes apar-
cats a la zona també es veieren afectatsper l'ona explosiva.
Sembla ésser que l'explosió es vaproduir a la cuina, on hi havia instal·ladauna bateria de bombones de gas propà.Quant a la causa pareix que hi ha versi-ons contradictòries: segons la primera,els tècnics de la Guàrdia Civil de Porto-cristo, els bombers i la policia judicialde Palma asseguren que no veuen indi-cis de què fos provocada, i que proba-blement fos deguda a una fuita en elsconductes de gas, que es va encendre permor del pilot de l'encalentidor.
La segona versió, reforçada pelscomentaris dels veïnats que sentiren unaforta discussió el vespre abans i pel fetque feia poc que els tècnics havien revi-sat la instal·lació de gas, parla d'unatemptat provocat per unes suposadesbandes mafioses xineses. Es dóna el casque el mateix propietari, que regenta unaltre local d'aquest tipus a Cala Rajada,va denunciar l'any passat extorsions perpart de l'esmentada banda, la qual cosava portar a la detenció de tres ciutadansxinesos suposadament relacionats ambaquesta organització.
J.Domenge, M.Febrer, J.Fullana,N.Jaume, R.Ramon i D.Sánchez
Sant LlorençHom creu que avui és el dia més
calorós de l'any, puix que a l'escalfor prò-pia del sol en aquest temps se suma en-cara l'ardència de la foguera on fou cre-mat el màrtir.
Avui netejaven els fumerais i lesxemeneies, perquè el sutge -emprat pera fer oli de sutge- era de més virtut quecap altre dia, i, per tant, l'oli resultavamés eficaç.Refranyer- Per Sant Llorenç es cremen els ocells.- Pluja de Sant Llorenç sempre arriba atemps.- Sant Llorenç escura els torrents.- Sant Llorenç banyat és ben arribat.- Pluja de Sant Llorenç a l'Assumpcióno fa mal ni renor.- L'endemà de Sant Llorenç comença l'hi-vern.- Per Sant Llorenç l'avellana es menjasense dents.- Per Sant Llorenç, figues a quens.- Sant Llorenç duu la filerapel davant o pel darrera,i si no comences a fer filte n'hauràs de penedir.
del Costumari Català
/* LA S£VA bisPbsici'o:
VEGfcTMÂAtf** /WKEXftAClQ ÍMTFfc*AU
' RAatotiòTicA
4Tfojìres ', uplift** K -tento«***I K CA/MCV ÏCotoJc. « LAFiwcA tt "5A TAULETA".
* fone f» riggAis*ÓOR\A NATURAL"
4 CCSHèrÍCA tiWtAL. ,S£U«C fe>ÍMÍV£S
''SA ÔOTÍGA ECOLÒGICA"
C/ST. lUtfWp.-W TKFAX tttolOOK30 CT. U44DOÇ J£S GMtòASSAK
» EtAMTES
* CodSUUTA WATU «.fc^ATA
l__ *tcronica intorniai 6-166
Un poc per anar massa enfeinat iun altre per manca de ganes, la veritatés que feia una partida de mesos que noassistia als plenaris municipals, i, pertant, no te'n podia donar noves. Aques-tes coses de la política municipal sóncom tot: com més les vas deixant de ban-da més peresa et fa tornar arrencar, peròla meva elevada Professionalität perio-dística -ele!- em corroïa el cuc de la con-ciencia -de fet, d'en Pepito Grillo a enPep Mosca tampoc no hi ha gaire dife-rència, sobretot en el que respecta al nomi a l'insecte-, i el dimarts dia 9 de juliolvaig agafar els atapins i em vaig plantara la Sala a les 9 en punt de l'horabaixa.El primer que vaig notar, a part que debon començament només érem els del'oposició i jo, era que en Tomeu Bo vetsemblava que havia engreixat una mica,supòs que pels molts compromisos desopars que comporta el seu càrrec dinsla comissió de Cultura; en aquests sen-tit, com que na Jcrònia no va comparèi-xer, no puc opinar sobre si ha aconse-guit mantenir la línia o si també ha afe-git alguns quilos a la cintura. Els altreshi eren tots, llevat d'en Miquel Comís,que va arribar tard.
-Que duia s'escopeta?-No.-Tanta sort!Per començar a obrir boca, el se-
cretari va llegir un despatx oficial perdonar compte d'algunes infraccions ur-banístiques a les quals s'havia obert ex-pedient, i a tothom li va semblar bé ex-ceptuant en Toni Cuc, que va dir quemolta gent no es pren l'urbanisme demanera seriosa i continua construint almarge de la llei. Segons la seva opinió,la culpa sigui possiblement de l'Ajunta-ment, que no s'atreveix a demolir algu-na obra i es limita a posar multes als
infractors, a qui els surt més a comptepagar la sanció que no limitar-se a cons-truir segons el que assenyalen les Nor-mes Subsidiàries. Proposà convocar unareunió amb tots els membres del Con-sistori per tractar el tema amb més pro-funditat, a la qual cosa el batle s'hi vaavenir.
-I per quin dia quedaren?-No ho digueren, però supòs que
serà un dia d'aquests...A rel del canvi de titular a la con-
selleria de Transports, l'equip de governconsiderà que podria anar bé reiterar lapetició de construir una rotonda a l'en-trada del poble i instal·lar uns semàforsreguladors de velocitat, a la qual cosatots hi vengueren a bé. En Toni Cuc,emperò, com sempre, trobà ossos al lleui fou del parer que, a més de reiterar lapetició, no estaria malament fer algunespasses cap a Ciutat per pressionar d'unamanera un poc més efectiva, queja feiaquatre vegades que reiteraven la ditxosapetició i a hores d'ara encara no havienaclarit res.
-Això és com quan un es trobadins una barqueta, perdut dins la margran, que està molt bé que resi perquè elbonjesuset el tregui d'aquell perill, peròtambé convé que no s'aturi de remar.
-Santa paraula!Tot seguit, encara que no hi fos
la delegada d'Hisenda, hi havia dospunts que tractaven sobre la convenièn-cia de demanar dobbers als bancs: elprimer per renovar un compte de crèditque rebaixaren fins a 27 milions, i elsegon per concertar nous préstecs ambdiverses entitats, per valor d'una qua-rantena de milions. A preguntes de'nToni Cuc, el secretari va dir que si co-bràvem tot el que ens deven i pagàvemtot el que devem t aniríem un bon supe-ràvit, i que tot i que la recaptació endar-rerida s'anava posant poc a poc al dia,encara hi mancava molt per cobrar. Elregidor nacionalista va comentar quepassava d'hora que es reunís la comis-sió de Comptes, a fi de saber exacta-
ment què cobra el recaptador i quin per-centatge hi ha de rebuts pendents. Tam-poc no va estar d'acord en què es concer-tassin préstecs per pagar obres ja fetes,i va amenaçar que si no s'aturaven defer-ho els posaria una querella, ja quees tracta d'una il·legalitat; si els dobbersno basten per fer-ho tot, que no solenbastar mai -va afegir-, cal establir pre-ferències i no gastar pardamunt les nos-tres possibilitats, i molt manco quan lesobres ja estan enllestides.
-O no s'ajusten an es Pressuposts?-He sentit dir que hi ha llocs que
sí que s'hi ajusten, però no deu ser propd'aquí, que és segur que es diaris n'ha-guessin parlat...
Arribats als "Precs i preguntes",punt obligat en els plens ordinaris, co-mençaren, com sempre, per la banda del'esquerra, on s'asseuen els regidors delPSM. En Toni Cuc, el portaveu, va aga-far les messions demanant a veure si peraclarir els comptes de les festes de SonGarrió hauríem d'esperar tant com perles de Sant Llorenç, però va afegir quecomprenia el retard per lo enfeinats queestaven els regidors, tenint en compte lesdietes que facturaven... També es vamostrar interessat en saber què ens cos-taria la nova demanda de Democoma,que per lo vist ha mogut plet a l'Ajunta-ment i sol·licita una indemnització de milmilions. El batle li va respondre queexactament no ho sabia, però que elshonoraris dels missers, els procuradorsi els jutjats anaven en consonància ambla quantitat reclamada, i, per tant, lesdespeses serien molt elevades.
-Vols dir que tant si guanya De-mocoma com si guanya s'Ajuntament esqui és segur que guanyaran seran esmissers?
-Veig que ho has entès.-Idò no mos ha de venir denou que
posin ses demandes d'indemnitzacionstan altes.
-No mos hi ve gens, denou.En Mateu Gostí, del Partit Popu-
lar, va demanar a veure com estava or-
*fcronica mio r mai 7-167
ganitzada la piscina, i en Miquel Comís,l'encarregat, li va contestar que tots elsserveis anaven a càrrec del concessio-nari, que obtenia els ingressos a travésdel bar, els cursets i les entrades i abo-naments dels banyistes, que enguanyhavien pujat cinc durets, un 16% en re-lació a l'any passat; va afegir que els del'escoleta d'estiu, els membres de la ban-da de música i els compromisos del'Ajuntament havien d'entrar de franc.
-Es compromisos de s'Ajunta-ment!?
-Els de l'oposició també s'estra-nyaren, però en Miquel els va aclarir queels de la banda només s'havien banyatun dia, quan feren una festeta, i que elscompromisos eren casos puntuals comaquest i el dels al·lots de l'escoleta.
-Ah.A continuació, com qui no diu res,
en Miquel Fai.lera va comentar que alfinal havia acabat bé l'assumpte de ladirecció prohibida a la carretera de Ca-licant, però que ell ho acabaria d'arro-donir pintant una retxa groga perquè nohi aparcas ningú. Es veu, però, que lescoses no són com són, sinó com cadas-cú les veu, perquè en Miquel Comís vatrobar que tampoc no havia acabat tanbé com deia el seu adversari polític, jaque li havien llevat els senyals de trànsituna partida de vegades, li havien fora-dat les rodes del cotxe i, des del mateix
Ajuntament i altres estaments locals, lihavien fet una "propaganda" que ell nohavia de menester ni havia demanat.
En Miquel Fai.lera també va tro-bar que sis mesos a cada banda de car-rer era massa temps per tenir els cotxesaparcats, i en Miquel Comís li va res-pondre que els carrers eren per als cot-xes, i que la raó principal d'aquestamesura era perquè a l'estiu estassin al'ombra i l'hivem al sol.
-I en es carrers que no estan ori-entats de llevant a ponent, que es matípega es sol a un costat i es capvespre as'altre? O passaran orde an es sol quetravessi de s'altre costat
-No en parlaren, però crec que essol farà es seu camí i no s'empatxarà deses instruccions d'en Miquel Comís.
-Ja ho val.Per acabar, algú va demanar a en
Tomeu Bovet a veure si ja podia avan-çar un poc de què anirien les festes, i,entre d'altres activitats, el regidor vaanunciar que a les berbenes vendrien elsSopa de cabra i Els gossos.
-Els gossos\1, va inquirir estra-nyat en Miquel Comís.
-Es cans, li va aclarir en TomeuBovet, que per això és el regidor de Cul-tura i coneix pel cap dels dits totes lesvariants de l'idioma.
Josep Cortès
Tal dia com avui
ARA FA 80 ANYS* Que Sant Llorenç va passar a
denominar-se San Lorenzo de Descar-dazar.
ARA FA 65 ANYS* Que el governador va destituir
Joan Nadal del càrrec de regidor per és-ser propietari de Sa Central.
ARA FA 60 ANYS* Que va estallar es Moviment.
ARA FA 45 ANYS* Que Salvador Calmés fou no-
menat Fill II.lustre.
ARA FA 35 ANYS* Que s'inauguraren les escoles.
El primer director fou Mariano SerranoNavarro.
ARA FA 15 ANYS* Que sor Francesca Planas subs-
tituí sor Caterina Picó com a superioradel convent.
ARA FA 5 ANYS* Que començà la canalització de
les aigües.Josep Cortès
amb totalis'acpptl Wies teBOít i de Soir
*fLlengua 8-168
Entrevista amb Spencer Groves
Així com els lectors de Flor decard varen poder llegir al seu darrer nú-mero, l'Ajuntament de Sant Llorenç bengenerosament havia ofert una beca d'es-tiu a un/a estudiant de la Universitat deSheffield (Anglaterra). Es tractava quealgú de la Gran Bretanya pogués passarunes setmanes a Mallorca de manera quepogués aprofundir in situ el seu conei-xement de la nostra illa. Més endavant,juntament amb na Maria Bel Sanxo, capde l'àrea sòcio-educativa-cultural, vàremmodificar el projecte inicial de maneraque una estada a qualsevol part de Ma-llorca es va convertir en una estada con-creta a Sant Llorenç. He d'agrair perso-nalment la bona disposició de l'Ajunta-ment, i en nom seu, del batle D. MateuPuigròs, i d'en Pere Josep Llull, quejades de bon començament ens varen ofe-rir tot el seu suport. També he de mani-festar l'atenta i cordial col·laboració dena Maria Bel Sanxo, de na Maria delRefugi i de tots els monitors i monitoresde l'escoleta d'estiu.
Durant una setmana n'SpencerGroves, de Manchester, diplomat en li-teratura anglesa per la Universitat deSheffield, ha participat en les activitatsque s'organitzen a l'escoleta d'estiu alnostre poble. En principi, havia d'aju-dar a les classes d'anglès que l'escoletaofereix, i, ben aviat, tots els nins i ninesllorencins, carrioners i de la costa, l'hanconegut. S'ha integrat en el grup de mo-nitors i monitores, amb la qual cosa lihaurà estat possible de posar en pràcti-ca els seus coneixements de català. Sen'ha anat d'excursió amb el grup, ha fettitelles amb n'Antònia Santandreu i, bensegur que, entre una i una altra activi-tat, s'ho haurà passat d'allò més bé.N'Spencer s'ha allotjat a les vivendesdels mestres, a l'escola "Guillem
Galmés", ha freqüentat la piscina muni-cipal, gràcies a un passi que li va expe-dir gratuïtament l'Ajuntament de SantLlorenç, i als capvespres ha participaten un tàndem. Per als lectors curiosos,el tàndem és una paraula utilitzada enl'ensenyament de llengües i consisteix,senzillament, en un intercanvi: un par-lant de llengua catalana i un de llenguaanglesa es reuneixen, de manera infor-mal (al bar, a la platja, davant una cer-vesa, o ara, a l'estiu, davant un granis-sat gelat), i parlen, una estona en an-glès, i una estona en català. Així, podenllegir la premsa, practicar els registresorals o col·loquials de l'idioma, i conèi-xer una mica més l'idioma que es parlacada dia. A més a més, i això us ho dicper experiència pròpia, també serveixper fer bons amics.
- Spencer, quan vares començara estudiar català?
Fa tres anys, per casualitat, quanvaig triar una segona llengua a la Uni-versitat. Per evitar l'opció d'anglès me-dieval, vaig triar català. Tenia un pro-fessor "desterrat", en Toni Ibarz, i el DrYates, catedràtic de català. Tots dos emvan encomanar l'entusiasme, i tu ma-teix hi has ajudat en els dos darrers cur-sos.
- Segurament, els lectors de larevista voldran saber el motiu quet'impulsà a començar a estudiar elcatalà?
De fet, de cor sóc una mica anar-quista. .. I no crec que s'hagin de comen-çar els cursos a la universitat únicamentpensant en la feina futura.
- Què t'agrada més dels Païsosde parla catalana i què t'agradamenys? Què et sembla que hauria decanviar? Què hauria de continuar dela forma com és actualment?
Clarament, allò que m'agradamés és el menjar i el clima. Per una altrabanda, i com a conseqüència que la ma-joria dels "guiris borratxets" són unamica ignorants, la gent és simpàtica per
a algú que vol entendre una mica la sevacultura. Allò que m'agrada menys és queper organitzar alguna cosa simple, es ne-cessiti mitja horeta i una discussió for-ta. Sobre canviar, no puc dir a algú quecanvií res de la seva cultura; senzilla-ment haurà de canviar amb el pas deltemps. M'agradaria molt que la vidacontinués sense els estresses que tenima Anglaterra; allà, per exemple, no po-dem ni entrar a una botiga sense deixarla bici tancada amb pany.
- Sabem que l'any passat varesobtenir una beca de la Fundació deCultura Catalana per assistir a un cursde llengua catalana a Gironella (Cata-lunya). Com va anar l'experiència? Hivares conèixer molta gent? Que és allòque et va agradar més?
La meva estada allà va ser moltdiferent, perquè tots nosaltres érem es-trangers aprenent català. Per tant, tot erauna festa, cada dia hi havia festes. Aquí,com que sóc tot sol, sóc l'únic, m'he d'a-costumar al ritme de la vida del poble.Això m'agrada, perquè sempre he vis-cut a una ciutat.
- Ja sabem que has estat pocsdies a Sant Llorenç. Tot i això, enspodries assenyalar quins aspectest'agraden més del poble i quinsmenys?
Allò que m'agrada més és la pis-cina. També m'agrada perquè és un po-ble de veritat, però he de reconèixer quesi no fos perquè hi tinc amics o per mord'aquesta estada segurament no hi hau-ria vingut. Però, no puc criticar un llocque m'aculi i em dóna la benvinguda.
- T'ha costat molt entendre elcatalà que es parla a Mallorca? Ja hosabies, que era una mica diferent delcatalà que es parla al Principat de Ca-talunya?
Abans de venir aquí ja sabia quela llengua era un xic diferent. Ja m'heacostumat al xerrar dels adults, peròquan els nens criden a l'escola em costamolt entendre'ls.
- Ara que has acabat els teus
TL·iengua 9-169
tudis de literatura anglesa a la Uni-versitat de Sheffield, quins comptes elsteus?
Començaré un master en ciènciespolítiques a la Universitat de Man-chester.
- En un futur immediat, volscontinuar amb els estudis de català?
No sé pas si tindré l'oportunitatimmediatament per continuar els estu-dis de forma oficial, però tinc prou lli-bres de contes i poemes en català per
seguir endavant.- Per a les futures convocatòri-
es de la borsa que t'ha concedit l'Ajun-tament, quins canvis hi introduïres,què hi afegiries ?
A mi em sembla que algú ho apro-fitaria més si l'estada durés més d'unasetmana, justament perquè es necessi-ten uns dies per acostumar-s'hi. Tambéles classes serien mes productives perals nens amb més temps. Però no me'nqueixo pas.
Spencer, gràcies per la teva col.la-boració, i molt d'èxit en els teus estudisde postgrau. Des d'aquí t'animam per-què continuïs estudiant la nostra llenguai aprofundint en la nostra cultura, queara ja és, en gran mesura, teva.
Pere J. Santanldreu Brunetjuliol del 1996
Miquel Àngel Riera
Miquel Aagcl Riera en aquests mo-ments ós un dels valors més sòlids de Icslletres catalanes, tal com ha reconegut lacritica més solvent. Això no obstant, la sevacarrera literària s'inicia en un context abso-lutament contrari al desenvolupament d'a-questa activitat: la repressió que el règimdel general Franco exercí contra la llenguai la cultura catalanes determina que, comtot el jovent d'aleshores, cl nostre escrip-tor rebés una educació migrada i caste-llanitzadora. Com molts dels poetes mallor-quins de les generacions de postguerra,Riera fou influït per la Generación del 27,que va conèixer quan era estudiant univer-sitari. Fruit de la lectura d'aquests autors,sobretot de García Lorca i Vicente Aleixan-dre, fou l'escriptura de diversos poemarisen castellà que serviren per a l'elaboraciódel recull Inventario previo, que restà inè-dit. El contacte amb altres autors mallor-quins de la postguerra (Jaume Vidal Alco-ver, Josep M. Llompart, Llorenç Moya, etc.)el portà a escriure en la llengua pròpia, elcatalà, i en 1957 inicià la redacció de Poe-mes a Nai (publicat en 1965), llibre que eldonà a conèixer i encetà la seva obra defi-nitiva. D'aleshores ençà ha publicat un con-junt de cinc volums de poesia, cinc novel-les i un llibre de contes, a més d'unes ver-sions al català de poemes de Rafael Alberti(Poemes de l'enyorament, 1972). Ambaquests llibres ha obtingut guardons tan im-portants com el Premi "Ciutat de Palma",el Premi de la Crítica de "Serra d'Or", elPremi Na-cional de Narrativa Catalana, elPremi de Literatura Catalana de la Gene-
ralitat de Catalunya, etc. Nogensmenys,l'escriptura és una feina que complementaamb la promoció d'empreses culturals i li-teràries a Manacor, de la qual sobretot caldestacar les col·leccions de llibres "Tia deSa Real" i "El Turó", engegades i consoli-dades gràcies a la seva empenta i gestió.
Pere Rosselló Boverde "Panorama amb home", 1990
En abordar la lectura de Tots els po-emes, pot ser una ajuda a la comprensió elfet de dividir el material en tres grans blocs,constituït el primer pel primer llibre, Poe-mes a Nai, el segon pels tres llibres se-güents, Biografia, Paràbola i clam de lacosa humana i La bellesa de l'home, i eltercer pel cinquè i darrer, Llibre de bena-venturances. El primer bloc és, ell tot sol,un dels moments més feliços i originals dela lírica catalana, un poema inspirat fins aperdre l'alè, una, com veurem, meravello-sa i meravellada troballa. El segon bloc ésuna llarga etapa de conquesta de la pròpiaveu, un escalonat d'assoliments, amb mar-rades i salts endavant, que confirma la veudel poeta i ordena el seu món, antesala deltercer bloc, de plenitud, on amb la perfec-ció i amb la bellesa de Poemes a Nai, laparaula poètica esdevé madura i conscient,on entona el cant amb la gravetat i la pre-cisió d'un clàssic. Un camí líric doncs ini-ciat amb un llibre definitiu, prosseguit peruna apassionada conquesta de la pròpia veui del món, acabat just al moment d'assolirla maduresa. Vint anys de poesia inexpli-cablement estroncais, sense altra continuï-
tat aparent -el primer poema és de l'any57, el darrer del 77- que un poema, ocasio-nal però significatiu, datat de 1981. Abansd'entrar en una lectura més atenta, convéinsistir en el concepte de camí. Com si noquedés prou clar, l'autor assabenta el lec-tor que els poemes són publicats respectant«sempre fidelíssimament l'ordre estricte decreació», i que «cada un d'ells és sempreconseqüència de l'anterior i principi gene-rador del que segueix»; així, tota l'obra«s'aguanta, si s'aguanta, com les pedresd'un arc antic: per l'intercanvi de forcesque és el resultat d'un curós arrengleramentsense fissures».
Xavier Bru de Salade "Panorama amb home", 1990
Quant a mi, que us firm en blancl'acceptació prèvia de la vostra futura sentèn-[cia,cal que sapigueuque és des de vosaltres des d'on vull salvar-me,però a mitja veu:d'enmig de la terínga de resultats possibles,dic fort que serà prou, per a justificar-me,que en passar el meu taüt,algú, d'entre vosaltres,discretament recolzat al cantó més mesquí del
[poble,en veure'm allunyar com una pluja magra,mentre es palpa més fosca arreu de la persona,es senti entotsolat, per un instant, com el que
[perd una einai en girar-me l'esquena, decidit a anar enlloc,digui de mi, com el que escup la Hosca:-Era dels nostres: caldria no hagués mort.
Miquel Àngel Rierade "La bellesa de l'home", 1972
*fJUemogratia isocietat/restes 10-170
(Ve de la pàg. 15)
Dia 7 de juliol va combregar perprimera vegada en Xavier Leal Me-seguer, fill d'en Ramir i na Manuela, quevetlen per la nostra salut. Enhorabona
El mateix dia 7 també va com-bregar en Rafel Genovart Melis, fill d'enMärtet i na Meneta. La nostra més cor-dial enhorabona. -
Dia 4 de maig -perdonau pel re-tràs- feren l'esclafit en Jaume Amer Gal-més i ma Margalida Sureda Estela. En-horabona.
Mostra Internacional folklòrica de Sóller
El dia 26 de juliol, continuant uncostum iniciat ja des de fa anys per l'Es-cola de ball de Sant Llorenç, ens va vi-sitar el "Grupo de Folklore da Casa doPovo", de Madeira, Portugal. Vegem quèdiu d'ells el programa que ens facilità laMostra:
"Avança Santo Lourenço" deienels navegadors quan s'apropaven aaquella punta, amagada per la mar.Aquella punta va prendre el nom dePonta de Santo Lourenço, el mateix quetenia l'embarcació en la qual navega-ven els descobridors. Des d'allà es veuuna població que contrasta amb les al-tres de la regió, pel seu aspecte àrid iagrest. Es o Canica!, vila a l'extrem estde l'illa de Madeira abans molt isoladaamb un únic accés per mar.
A la dècada dels 50, la poblacióde o Canica! s'enllaçaper via terrestreamb el poble de Máchica. Avui dia, l'ac-cés a la vila es realitza fàcilment a tra-vés d'un túnel ample. El poble és moltvisitat durant l'any, i té per atracció el
aisatge, ei marisc i una petita platjad'arena -Prainha-, única en la regió.
Ara, tal com abans, gran part dela població es dedica a la pesca, peròla zona franca i industrial de Madeirava dur altres opcions de vida que han
canviat molts hàbits de vida tradicio-nals del poble.
Amb el desig de mantenir viuscostums d'aquest cantó de l'illa, altretemps aïllat i amb característiques moltpròpies, sorgeix el "Grupo de Folcloreda Casa do Povo" de o Conical, ini-cialment anomenat "Grup Cultural eRecreativo do Caniçal".
Aproß tant fonts orals i altres viesd'informació, el grup es va dedicar afer una investigació sobre músiques,cançons, balls i vestits tradicionals.
El grup es va presentar oficial-ment el mes d'abril de 1993, encara quecom a "Grup Recreativo" funcionavades del 199J. Es composa de 39 mem-bres amb edats compreses entre els 10 iels 68 anys. La majoria de membres sónjoves estudiants. En aquest moment elgrup actua amb quatre instruments decorda (rajoes, viola de arame, bra-guinhas), amb instruments de percus-sió (bombo, ferrinhos, pandeiro,brinquinho i sofia) i també l'acordió.
Suplement literari 11-171
£^££Juliol 1996
Coordina: Jaume Galmés
Joan Duran
í I VfSuplement literari — : -12-172 . ¡ p]
D'Apoteosi del cercle (inèdit)
ixTalment el gas que es desprèn del metall
reverberat de terra incandescent,
així la nit em neix de mans i llavis,
i em ressitua al límit de nosaltres:
un lloc estrany d'extinció i bellesa,
de força i de no-res, que s'enfosqueix
per tal d'incloure la nostra figura
dins un producte final de substància.
Sembla que no ens pertany, aquesta fita,
ni el seu govern: només un usdefruit
ens és permès, puix que en som part i nucli.
Mes aquest rèdit el cobram de nit
sempre, perquè és la nit la que ens anima,
i és en ella que el verb adquireix cos,
i que assajam noms gràcils de deriva,
i que una veritat diversa ens diu
el fil per córrer el laberint del somni.
Després, la nit allibera una corda
que ens obstrueix la gola i que ens obliga,
suspesos, a guaitar un vell panorama:
allà mort, però aquí els nostres cranis,
els ulls, els sexes. Tot, amb un propòsit.
I consentim de bon grat aquest ordre,
perquè, al final, la terra és més tenebra
que carn, més nit que idea de nosaltres.
Guaita'm la màscara: el junyell que aplega
somni i raó, just per representar
l'ambició lenta del propi nom
(un gropellós monòleg a termini
de fossa: aquest serà el més celebrat
dels meus treballs, la meva epifania
de total home i màscara plural).
Sóc nòmada en idea, i tanmateix
-sé que a la vida no li cal ser bella,
ni recta: en té prou de ser, justament,
vida, el batec comprovable en el muscle.
Només puc oferir un sentiment màxim
i un doll espès de terra per divisa,
com una bolla sòlida i humida,
un punt viscosa, que va prenent forma
de veritable paraula, d'autèntica
ira embossada en el fang del silenci.
Voldria dir que visc, per excusar-me
d'haver tintat els dies amb el roig
agrumollat d'aquestes passes meves,
que vaig donant amb peus de terra dintre
terra, a favor de terra, i a propòsit
de terra. Sóc, probablement, un neci.
Però conec, com conec una mare,
que l'arrel m'ha de créixer en la memòria.
*t Suplement literari 13-173
TEMPTACIÓ DE L'ABISME
"Coneixíem els cercles i la seva tendència
al vertigen..." Ingenus! Tal vegada la mort,
per aquest joc, havia d'esser-nos menys barroca?
Tots contenim un punt de llum viva en recerca.
"Perplexos la notàvem oculta dins les nostres
mans, rara com un pit sota còdols i grava".
Mes no importa la llum tant com el seu projecte,
i, com les ales d'ícar, més desfetes com més
a prop del sol, els nostres fracassos faran senya
d'una proximitat amb el nom que perdérem.
PRIMERA EXHIBICIÓ DEL CINEMATÒGRAF
Neixien de la fosca la llum i la figura,
i una educació nova de l'espai buit.
S'il.luminava el segle com un dolor de máquina,
com un ull dividit amb acer. L'horitzó
partia, per estendre's i altre cop concentrar-se,
des d'un concret rectangle de tela blanca i viva:
rara promesa en clau d'esguard, llum en espera;
de sobte, el moviment. Gran pasme, i un que exclama:
"Caldrà morir per més saber, en els anys que vénen.
El grotesc i el sublim ja hi han estampat rúbrica".
Sebastià Alzamora
Prejudici i judici
El prejudici, allò que creim o hem sentit a dir d'algú,aqueixa suposició apriorística que, per molt adjectiu filosò-fic que dugui darrera, no deixa de ser suposició, mata, jad'entrada, aquell algú. El dubte cartesià, la revocació de tot,excepte que jo pens i que hi ha un Déu, té també, ultra unvalor ontològic més enllà de qualsevol dubte, alhora un petitapartat pràctic, pràctic per a filosofar i pràctic per a dur aterme amb més desimboltura la nostra relació amb els sem-blants: parlam, evidentment, de realitzar l'increïble esforç(car n'és un, d'esforç, i no dels més petits precisament) d'eli-minar tot prejudici a l'hora de considerar un individu donat.L'experiència es revela com a fascinant, fins al punt que ésl'única manera de conèixer tal com coneix la Natura, és adir, directament i prístina. És, certament (amb perdó de Des-cartes i amb mínim consentiment de Spinoza, o potser més itot), l'únic mitjà, cas que sigui realitzable (i les MeditacionsMetafísiques se n'adonen prou de com estam limitats), d'obrarcom l'aigua que surt de la font en el moment que surt de lafont. No sé, repetesc, fins a quin punt aquesta operació éspossible, però, en l'estat conscient o de vigília, d'aquí que laPrimera Meditació faci tot l'aspecte d'una ensonyació, d'unestat de rêverie no gens lluny del món fantasmagorie de lesvisions de Gérard de Nerval a la seva Aurèlia. Per tot això,es pot concloure que aquest nivell de percepció sigui donat,paradoxalment, als somiadors.
Fins i tot el judici tot sol és ja un impediment a l'accésa aquesta via privilegiada de veure-hi clar en el sentit quevolguéssim igualar-nos amb la Natura, però sí que,ensonyacions al marge, és, acceptant-ho, almenys en el plamaterial i com a estat permanent, el menor dels mals. Ens hatocat ser homes? Doncs endavant, siguem-ho al màxim, es-forcem-nos en aqueixa virtut (en l'accepció grega pre-cristi-ana: la virtut de la planta, créixer amb el màxim de vigor i debellesa; del pilot de naus, fer que la nau arribi a bon port), siés que algú pot saber mai en què consisteix.
Jaume Calmés
Suplement litera ri 14474
Poemes 96
La capsa on viscés un recer segur.
No em manca res-tret d'aquests ullsque em miren des de fora-
No em manca res-gosar poder fugird'aquesta cova!-.
Murs de cartró.M'aboco al tros de llumi crido: Roba'm!
La piga
En Pep pica l'ulleta la noia tan primaque pren la poma al puntque un altre l'endevina.
Demà no durà bragucsa sota les faldilles-les hi cuinarà al forn,les pomes i les pigues-.
Cada piga al seu cosel punt i a part dels dies.
No riguissi vols ploure.
No amaguisla tempestarera la calma amabledel sol del teu somriure.
No et neguisla feridaper por a ferir si crides.No t'empassis la fel.
Troni la teva veuenllà dels núvols!
I plou,plou si vols ploure.I esquitxa-ho tot de tu.I viu,sense manies.
Morellacastell enrunat,plaça de bous,berenar amb pernil del bo,birres, primeres damesi caramels pels avis.
No res, fora muralla,tret de l'amor, és clar,tret d'en Gregori, oi Jordi?
No res tret d'aquests murs,i el nas ben encastata la terra polsosadels pares i dels avis.
I el cor ben enllotati el teu amant tan llunyi el silenci tan gran.Són alts,massa alts, els murs!
Morellacastells enrunat s,pedres.
I, noi,tampoc el teu amorno té ales.
UfDemografia i societat 15-175
NAIXEMENTS
* Dia 21 de juny va néixer a saComa en Sergi Brunet Vallcaneras, fillde n'Antoni i na Maria Antònia. Salut!
* Dia 2 de juliol va veure la llumper primera vegada un nou llorencí:n'Ivan Aguilar García fill d'en Manuel ina Carmen. Enhorabona.
* L'endemà, per no quedar enre-ra, va tocar el tom a una carrionera, naMaria Comila Servera, filla d'en Joan ina Catalina. Que la vegem casada.
* El dia 7 tomaren reprendre elsllorencins amb na Laura Casado Suárez,filla d'en Juan Carlos i na Maria. Salut!
* I l'endemà, tornem-hi torna-hi,va tocar el tom a una altra carrionera,n'Eva, filla d'en Miquel Pons i na BelénFernández. Salut i força!
* I els de Sa Coma no volguerenfer l'empegueït i el dia 11 dugueren deParís na Cristina Bergas Nadal, filla d'enJosep i na Catalina. Enhorabona!
DEFUNCIONS
* Dia 28 dejuny ens va deixarna Franciscà RigoRiera, que duranttants d'anys haviaestat la telefonistade Sant Llorenç,abans que s'auto-matitzàs el servei.Tenia 85 anys.
Que poguem pregar molts anys per ella.* El dia 20
de juny va morirna María NicolauMontserrrat quannomés comptavaamb 58 anys d'e-dat. També era co-neguda com naMaria de sa Pun-ta. Que descansien pau.
* Dia 12 de juny va morir a S'Illoten Karl Wilhelm Hartmann, un alemany
de 55 anys. Descansi en pau.* El dia 21 de juny va morir un
altre alemany a S'Illot, en Willi Karl OttoHermann Reinecke, de 61 anys.
* I dia 29 de juny encara en vamorir un altre, en Hans Martin Müller,de 52 anys. Descansi en pau.
* Dia 3 de ju-liol va morir en Se-bastià Llodrà Llo-drà, ne malnomCarón, que va te-nir la primera ga-solinera del poble,al carrer Major.Tenia 68 anys. AlCel sia.
* Dia 8 de juliol va tocar el tom aun altre llorencí, en Jeroni Salas Calden-tey, de 75 anys. Descansi en pau.
* I l'endemà a una llorencina de87 anys, na Mariaina Aguiló Cortès,Milorpa, que s'havia dedicat a matar ani-mals per compte d'altri. Al Cel sia.
* El dia 13 de juliol va morir naMargalida Roig Riera, de Son Trobat,als 79 anys d'edat.Al Cel sia.
* Dia 23 dejuliol va acabar elsseus dies en JoanVives Sureda, mésconegut p'en Per-llonga. De jove ha-via fet de barberdurant molts anys.Que poguem pregar per ell.
COMUNIONS
Damunt aquest línies teniun'Antoni Soler Aguiló, que va combre-gar el dia 17 de juny, retratat amb el seugermà Francesc.
ífi >
I damunt aquestes na Marta Ca-brera Bauza i el seu germà Xavier.
(Continua a la pàg. 10)
Ui,ll(|('A Ullramillor
Agència de uiatges del grup A - títol 999
Carrer del Sol, 19
rel. 585720
Cala Millor (Mallorca)
Laboral 16-176
Crònica d'un acomiadament anunciat (i II)Benvolguts lectors:
Aquest escrit pretén ser la continu-ació del que es va publicar en aquesta ma-teixa revista el mes de març d'enguany, enquè es parlava de l'acomiadament, enaquells moments pressumptament impro-cedent, que vaig patir essent treballador so-cial de l'ajuntament de Sant Llorenç.
Des d'aquell dia han passat 4 me-sos, quasi res, i el tema s'ha resolt amb elpagament per part de l'Ajuntament (ambel doblers de tots vol tros i meus), de la quan-titat d'l. 114.740.- ptes. brutes, a dia 7 dejuny de 1996, la qual cosa significa que en-cara s'incrementarà pel temps passat desd'aquell dia fins al dia en què l'Ajuntamentcomunicà al Jutjat que optava per pagar-me; això suposarà unes 300.000.- ptes. més.
He volgut adelantar la notícia pertots aquells lectors que no vulguin seguirendavant en la lectura d'aquest escrit, quetal vegada sigui un poc llarg.
Cal reprendre, així, la descripciódels fets al mes de març de 1996:
Març 96: Aquest fou el mes en quèvaig ésser acomiadat. Vaig trobar advocat,el Sr. Sebastià Rexach, vàrem presentar lareclamació prèvia davant l'Ajuntamentperquè reconsidérés la seva decisió, ja queincorria en un acomiadament improcedent,i vaig presentar 611 firmes davant l'Ajun-tament per reforçar la reclamació.
Abril 96: l'Ajuntament ens comu-nica que no té en compte la nostra recla-mació ni les firmes, ja que, segons ells, totel ,que havien fet era legal i no podia recla-mar la meva plaça perquè no havia accedital lloc de feina "mitjançant una oferta decol·locació pública i uns sistemes de selec-ció basats en els principis d'igualtat, mèriti capacitat".
Dia 15 d'abril presentam davant elJutjat del Social de Palma la demanda dereclamació per acomiadament improcedent,basant-nos en els següents fets:
Ir.- Que els dos primers contractesamb l'Ajuntament eren il·legals i fets enfrau de llei.
2n.- Que no concorria cap causa le-gal per acabar el meu darrer contracte: Fi-nalització dels serveis socials a l'Ajunta-ment, cosa, per cert i per son, que encaraes dóna; retorn de l'anterior treballadorsocial, cosa que no s'ha donat a hores d'ara;
convocatòria d'oposicions o concurs peraccedir a la plaça, encara que fos de formatemporal i/o interina.
3r- Que s'ha cobert de bell nou laplaça sense emprar els procediments legal-ment establerts, motiu pel qual jo no podiareclamar la meva plaça. És a dir, jo no pucreclamar el meu lloc de feina perquè no hihe accedit de forma del tot legal, cosa queen part hi estic d'acord, però llavors ellscometen el mateix error i agravi compara-tiu i contracten una persona botant-se totsels "seus principis".
4rt.- Que el darrer contracte era for-malment il·legal.
5è.- Que havia treballat sense inter-rupció des del dia 22 de novembre de 1993fins al dia de l'acomiadament.
Finals abril 96: El Jutjat ens comu-nica que ha acceptat la nostra demanda iens cita pel judici el dia 7 de juny de 1996.
Maig 96: Es desenvolupa la difíciltasca de cercar proves i testimonis per de-mostrar sobretot els punts 3, 2 i 5 dels fetsanunciats anteriorment.
Resulta que quan treballava a l'A-juntament era pràctica habitual i conegudaper tots, almanco dins la famosa àrea sòcio-educativa-cultural (treballadors, responsa-bles tècnics i polítics), que en els períodesentre contracte chapuza i contracte cha-puza, generalment uns dies, el treballadorseguia treballant sense contracte, i més tardels recuperava amb vacances. Evidentmentjo vaig treballar durant aquests períodes,com és normal, però amb no poques difi-cultats vaig poder demostrar amb actes dereunions a què havia assistit, amb certifi-cacions de diferents organismes, etc., quehavia treballat.
Coment això perquè curiosament eldesconeixement per part de l'Ajuntamentactual d'aquesta pràctica serà un dels mo-tius pels quals no se'm torna acceptar almeu lloc de feina. Vaja una pardalada!
Per demostrar que no hi havia capcausa legal per acabar el meu contracte ique s'havia contractat una altra persona perocupar la placa de treballador social, ne-cessitava algú de dins l'Ajuntament, del'oposició, i que no hagués tengut res a veu-re amb la meva contractació. Evidentment,el més indicat era en Toni Sansó; vaig te-nir els meus dubtes per plantejar-1'hi, peròl'hi vaig comentar. Record les seves parau-
les: Clar que vuit ésser testimoni, ho fariaper tu i per qualsevol altre, perquè quanles coses estan mal fetes hi estan, i prou.
Juny 96: Dia 7 era el judici. El pri-mer que voldria destacar és la sorpresa quese'n va dur el batle quan va veure en ToniSansó als passadissos del Jutjat. Li va dir:És que ets per tot...! i jo li vaig contestarque en Toni és com l'Esperit Sant.
Ja dins la Sala, el primer que va de-manar el Jutge a l'Ajuntament era a veurequè feien allà, quan no tenien res a defen-sar, ja que els fets eren molt clars, i ques'hagués pogut arreglar abans sense ne-cessitat dels jutjats. L'assessor jurídic del'Ajuntament va dir que ho sabia, però quetenia ordres del consistori d'arribar fins ala sentència, cosa que reafirmava el batle.La situació em va sorprendre. No em podiacreure que estàs en el judici: noltros recor-dant fets i ells donant-nos la raó en tot.
També va ser molt curiós quan lanostra part va dir que teníem un testimoniper demostrar alguns fets, i el batle va bo-tar dient que no era necessari que entras,ja que ens creien en tot el que dèiem. Esveu que en Toni Sansó els deu fer por...
En vint minuts n'havíem sortit, i enprincipi la meva impressió era que havíemguanyat a l'Ajuntament per golejada clarai rotunda. Però més tard i més fredament,vaig analitzar l'actuació de l'Ajuntament ivaig arribar a pensar que allò era una tàcti-ca decidida a darrera hora en veure en ToniSansó com a testimoni, per evitar que sor-tissin al judici altres temes més greus rela-cionats amb la situació laboral dels treba-lladors de l'Ajuntament.
Així idò, vaig viure i visc encara unasituació de sentiments contradictoris, quecom diria en Miquel de la ferreteria: hasquedat content i fotut.
Només calia esperar la sentència delJutge, de la qual en vaig tenir coneixementel dia 30 de juny. La sentència es pronun-ciava en aquests termes:
Ir.- Admetia els fets fonamentals dela demanda, provats documentalment, i co-mentats amb anterioritat, i admetia tambéla prestació sense interrupció del servei pro-vada per altres documents.
2n.- El primer contracte el classifi-ca de "dubtosa legalitat" per uns motius queno cal especificar.
3r- Donat el tipus de contracte que
*fJLaoorai 17-177
tenia (eventual, per atendre circumstànci-es de mercat) l'Ajuntament no em podiacontractar per més de sis mesos, cosa queva fer renovant-me per altres sis mesos més.Aquest fet, qualificat d'il·legal, em conver-teix en treballador amb contracte indefinit.A més, diu que aquesta condició de treba-llador indefmitya no espot alterar mitjan-çant posteriors contractes.
4rt.- El darrer contracte "per obra iservei", també incorre en frau de llei.
5è.- La subscripció d'un conveniamb l'INEM, per part de l'Ajuntament, nojustifica el meu acomiadament.
6e.- Declara l'acomiadament com aimprocedent, i condemna l'Ajuntament:
A què a la seva elecció, i en el ter-mini de cinc dies des de la notificació de lasentència, se'm readmeti en el mateix llocde feina i amb les mateixes condicions, ose m'indemnitzi amb 591.150 ptes., i enqualsevol cas, m'aboni els salaris deixatsde percebre des del dia del meu acomiada-ment fins a la comunicació al Jutjat de ladecisió de l'Ajuntament. A 7 de juny, diaen què es va dictar la sentència, la quanti-tat pujava a 523.590 ptes. També tenia lapossibilitat de recórrer la sentència.
Juliol 96: l'Ajuntament reb la sen-tència oficialment el dia 11, i el dia 15 secelebra una comissió de govern en la quees tracta aquest tema i s'acorda per unani-mitat acatar-la, argumentant:
- Que desconeixien que hagués tre-ballat en períodes que no tenia contracte.
- Que a un lloc de treball de l'admi-nistració pública només s'hi pot accedir mit-jançant oferta de col·locació pública, i ambsistemes de selecció basats en principisd'igualtat, mèrit i capacitat, circumstànci-es que no es donen en el meu cas (ni en elsd'altres, molt recents). Donat tot això op-ten per pagar-me la indemnització i comu-nicar-m'ho, cosa que fan el mateix dia 15a través de la policia local.
Per sorpresa meva, per la seva rapi-desa, el dia 17 de juliol m'adono que el diaanterior ja havien fet el pertinent ingrés pelmeu acomiadament. Encara hi manca unapart, no ho oblit, ni ho oblideu. Això es diu"voler llevar-se el mort de damunt com mésaviat millor".
Pensaments i interrogants en veu altaPoble: l'opinió de 611 persones no
va ser tenguda en compte per l'equip degovern. Això em ratifica en la idea que tenedels polítics: només et fan cas i volen saberla teva opinió quan et necessiten, és a dirjust abans d'eleccions. Per què al poble hiha gent tant dolenta, que tenint la raó en-cara et volen mal a tu, i als més propers atu? Ditxosa enveja i rancúnia!
Treball i administració: Acceptaruna forma d'accés a l'administració públi-ca no massa legal no és un problema deltreballador, sinó de la política de col·locacióde l'administració. Per què els criteris d'ac-cés són diferents per uns que pels altres?Serà que fan el que els interessa? On sónels famosos criteris d'igualtat, mèrit i ca-pacitat? Per què encara existeixen procedi-ments d'èpoques que més val no recordar?
Polítics locals: Per què hi ha certspolítics que es desentenen de certes qüesti-ons compromeses, i es dediquen a deixarpassar el temps i únicament cobrar? Varenésser elegits per això, encara que estiguina l'oposició? Per què el balle no ha fet ser-vir el seu "poder", per tornar enrera i atu-rar aquest procés, i no ha exigit responsa-bilitats a la causant política d'aquest afer,na Jerònia Mesquida? Per què el batle, de-mana amb tanta insistència la sentència?Quina utilitat i/o profit polític, en pot i/oen vol treure? Per què no "deixaren entrar"en Toni Sansó, al judici? Per què ningú haobert la boca ni m'ha donat mai cap expli-cació convincent i real sobre el meu aco-miadament? Per a mi ja els ha passat elmoment de fer-ho, que era el judici. Perquè alguns polítics de l'equip de govern emvolen fer creure que no sabien res del meutema, quan les decisions, segons les actes,són preses per unanimitat? Per què no s'haarribat a una situació consensuada, en laquejo hagués ocupat la plaça fins a la con-vocatòria d'oposicions, i així no haguessinhagut de pagar dos treballadors, quan no-més en treballa un?
Jerònia Mesquida: Per què el pocinterès de la regidora cap a les coses im-portants dels serveis socials? Serà que nointeressen gaire, i que els usuaris d'aquestsserveis són poc importants? Recordo queels serveis socials són un dret social per atota la població. Per què hi ha interferènci-es constants en la meva feina, i fins i tot fafeines que hauria de fer jo? Per què no tégens en compte la feina realitzada amb els
usuaris i sempre vol imposar el seu criteri?De què serveix una regidora si quan hi haproblemes i novetats amb els seus treballa-dors no dóna per res la cara ? Record queno he tornat veure na Jerònia des del dia 4de març, i la veritat és que no en teñe capgana! Per què li consenten contractar duestreballadores socials més de cop i volta, amés sabent qui són? Per què atorga part deles meves funcions a la nova treballadora,sense comunicar-m'ho, i aprofitant l'avi-nentesa que estava malalt?
Tècnics: De què serveix tenir i pa-gar secretaris, assessors, gestories, si pri-mer ells no són capaços de detectar il--legalitats, i/o segona, els polítics no els fanni puta cas? (Amb perdó). Proposo contrac-tar el meu advocat!
Cap d'àrea: Maria Bel Sanxo: Perquè serveix una cap d'àrea si no informaels polítics del que passa amb els seus tre-balladors? Ho dic pels dies treballats sensecontracte. I si no fos errada seva, per quèels polítics, que són pràcticament els ma-teixos de fa uns anys, diuen que no ho sa-bien? Per què no es preocupa més de la in-formació i relació amb els seus treballadors,quan hi ha coses que els afecten directa-ment, i a més es poden considerar com agreus? Per què "fugen" de la feina, posantexcuses, quan saben que han de passar "co-ses grosses"?
Sindicats: Per què els representantssindicals i sindicats, no obrin boca, o s'ex-cusen sense fonaments, davant un fet comaquest? De què serveixen, per què els hemde pagar? Serà que els sindicats i els repre-sentants a l'Ajuntament en concret, ja fanla rosca als empresaris?
Doblers: Per què s'ha de pagar lameva indemnització amb els doblers de totsvoltros i meus, quan hi ha responsables benclars i identificats?
Evidentment hi ha molts altres in-terrogants i pensaments, i tene la impres-sió que tene moltes respostes als aquí plan-tejats, però pens que no és prudent fer de-terminades afirmacions degut a factors per-sonals que algun dia esper poder treure ala llum sense por. Ah!, això sí, com em vadir na Maria Bel Sanxo quan li comentavael,què pensava de la seva feina: això sónopinions teves\. És a dir, meves, i no comp-taven ni compten per a res, ni ho pretenc.
Només resta donar les gràcies a to-
*fjuaoorai/usport 18-178
tes aquelles persones que m'han ajudat idonat suport. No puc donar noms perquèsegur que me'n deixaria alguna, i llavors jase sap el què passa, però sé cert que cadas-cuna d'aquestes persones se sentirà identi-ficada i es veurà escrita en aquesta llista
imaginària. De debò, MOLTES GRÀCIES.Als polítics, tècnics, i altres perso-
nes directa o indirectament responsables delmeu acomiadament, només els vull dir quehaurien de tenir VERGONYA del que hanfet o han consentit, i que esper i desig que
la inevitable roda de la vida els col·loqui,més prest o més tard, al lloc que es merei-xen, que evidentment, segons el meu puntde vista, no és d'allò més agradable.
Josep Calmés i JaumeSant Llorenç, juliol 96
Estudi sobre l'esport local Antoni Lluís Servera Santandreu
Durant els quatre anys que de mo-ment he cursat a l'INEFC de Lleida, moltshan sigut els treballs d'investigació que heconfeccionat, però cap d'ells era extra-polablc a la dinàmica de la vida d'un po-ble. Aquest curs que acaba de finalitzar, icontestant a l'obligatorietat que suposa su-perar l'assignatura de Legislació, organit-zació i administració de l'esport, s'obrí unaporta per conèixer amb una mica més deprofunditat quina és la realitat esportiva deSant Llorenç.
El fruit és un treball que intenta or-denar de manera lògica i estructurada lesdades que els diferents responsables de totsels clubs i associacions esportives m'hanfacilitat; per tant, una característica és co-muna a totes les dades: l'objectivitat i fia-bilitat en què han sigut preses. Per tant, unobjectiu és el que seria el resum d'aquesttreball: donar una visió objectiva del quèpassa al nucli de Sant Llorenç en referèn-cia a l'esport.
De tot l'estudi, la part que pot tenirmés interès per als lectors de Flor de Cardesci que es refereix a la població esportivaparticipant, encara que el treball vagi moltmés enllà i també estudiï aspectes com elvolum d'activitats, les instal·lacions, elsrecursos humans i publicitaris, l'organitza-ció directiva i la capacitat econòmica.
Per començar, pot ésser molt defi-nidor explicar el què hem entès per pobla-ció esportiva participant: "Totes aquellespersones que realitzen tres o més hores set-manals d'activitat física durant la major partde l'any, i ho fan en una institució local oper via del servei municipal d'esport". Així,consideram que de les vuit institucions/clubs que tenim a Sant Llorenç, sis com-pleixen les condicions, i que de les activi-tats organitzades pel servei municipal d'es-ports, les activitats que ho compleixen sónl'esport escolar i la gimnàstica per adults.
Així, cada un dels clubs/associaci-ons que entren en la nostra definició apor-ten el següent nombre de participants:
Bàsquet Mestre Guillem CalmésI n f a n t i l 12 ninesCadet 12 ninesJúnior 12 ninesTotal 36 nines
Bar Pibe15-20 anys 2 homes21-25 anys 1 home26-30 anys 2 homes31-3 5 anys 2 homes36-40 anys 2 homesTotal 9 homes
Club Pesca Sant Llorenç7-11 anys 3 homes12-20 anys21-25 anys 3 homes26-35 anys 14 homes36-45 anys 20 homes46-55 anys 24 homes+ 55 anys 8 homesTotal 72 homes
Club Deportivo CardassarAlevins 22 homesInfantils 19 homesCadets 19 homesJuvenils 23 homes20-25 anys 6 homes26-30 anys 3 homesTotal 92 homes
(i 11 externs)Penya Esportiva Cardassar
20-25 anys 11 homes26-30 anys 8 homes31-3 5 any s 4 homes36-40 anys 1 home+ de 40 anys 1 homeTotal 25 homes
Societat de Caçadors de Sant Llorenç iSon Carrió
Aquesta societat no contempla elsrequisits per poder ésser considerada coma població participant, ja que no tots elsseus membres es dediquen a la caça, i tam-poc no són tots els qui surten de caça cadasetmana.
20-30 anys 1530-50 anys 8050-70 anys 75Total 170
Unió Ciclista Sant Llorençpràctic. no pràctic.
11-15 anys 1 116-20 anys 321-25 anys 6 126-30 anys 15 331-35 anys 7 336-40 anys 4 641-45 anys 5 546-50 anys 6 1151-55 anys 6 1156-60 anys 1 1361-65 anys 2 466-70 anys 1 171-75 anys 176-80 anys 1Totals 59 58
*f; .;•,,, JVSpQpg ,. : .,,:; . ' . . . . , • | .: g ...¿^ . . , : £ : : ; 19-179
Esport escolar
Fins 8 anys9-11 anys12-15 anysTotals
nins172
2039
nines7163043
Gimnàstica de manteniment15-20 anys21-25 anys26-30 anys31-35 anys36-40 anys41-45 anys46-50 anys51-55 anys56-60 anys+ 61 anysTotal
9 dones12 dones14 dones6 dones6 dones3 dones7 dones5 dones7 dones
22 dones91 dones
D'aquesta primera bateria de dades,les nostres conclusions són:
-Per volum de participants i activi-tats, el Club Deportivo Cardassar és l'actu-alment més important en el sistema espor-tiu local.
-Hi ha clubs i associacions moltsjoves que estan en període expansiu, el quefa pensar en un increment del seu volumparticipatiu (Bàsquet Mestre Guillem Gal-més i Club Pesca Sant Llorenç).
-Hi ha clubs i associacions que te-nen les seves places participatives cobertesal màxim, i no disposen de capacitat perincrementar el seu volum participatiu (Pe-nya esportiva Cardassar i Bar Pibe).
-Exceptuant l'esport escolar (en elqual és obvi), no hi ha cap club/associacióo activitat de caràcter mixt. Pareix que en-cara hi ha una clara diferenciació entre es-ports d'homes i de dones.
El pròxim pas va esser la construc-ció d'una piràmide d'edat de la poblacióesportiva, a la qual també es consideras elsexe. Les dades del cens municipal de 1996ens indicaven que a Sant Llorenç poble hiha 2.903 persones, de les quals 1.413 (un48'67%) són homes i 1.490 (un 51'33%)són dones, com a dades més rellevants.
La confecció de la taula de poblacióesportiva participant queda així com s'as-senyala en el requadre.
Aquestes dades obtingudes les com-paràrem amb un estudi similar realitzatl'any 1990 per García Ferrando, i que abas-
edats
0-55-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-65+ de65totals
homesnombre
02064472735201615191847-:
292
%
017'07467126'0513'6314'57
9'66ÍO'39
1011'59'67273'45-
10'06
donesnombre
0Ü 7
4621121467375710 '12
157
%
06
33'511'645'935'832'894'52
4'242'684725
1715'4
totalsnombre
0271106839492623182623111712
449
%
023'0780*2937719'320*4112'5614'8
12157512'36T438'45171
15'46
lava tot el territori espanyol. Les conclusi-ons que s'extreuen són:
-El total de població que practicaamb regularitat alguna activitat fisica és del15'46%, el que consideram una xifra baixacomparada amb el 35% del total de la po-blació que G. Ferrando ens indica en el seuestudi de 1990.
-Els percentatges per sexes són del10'06% d'homes i del 5'4% de dones; pertant, molt favorable als homes.
-Si comparam aquestes dades ambles que ens dóna Ferrando, veiem que lasocietat espanyola masculina practica ambmajor mesura alguna activitat física, aspec-te que coincideix amb Sant Llorenç.
-En relació a les edats, Ferrando diuque l'interval 15-18 anys és quan es realit-za més esport, amb un percentatge del 69%de la població. En aquest interval, SantLlorenç es troba en un 37'7%, i no és elpercentatge més alt de participació, sinó elde 10-14 anys, amb un 80'29%, que Fer-rando no contempla en el seu estudi.
-Altres dades que destac de l'estudiés que no hi ha cap practicant masculí ma-jor de 65 anys, i sí un percentatge de prac-ticants femenines.
-Veiem com, coincidint amb el fi-nal de l'edat de poder practicar el bàsquet,el % femení de practicants baixa ostensi-blement, i ja no supera en cap altre mo-ment el 6% de participants.
-En la població masculina no ocor-re aquest efecte, i el descens és més pro-gressiu. Si volguéssim parlar d'un punt d'in-flexió el trobaríem en una edat molt avan-çada, a l'interval de 55-59 anys.
-A l'interval d'edat de 0-5 anys nohi ha cap practicant regular, ni en la po-blació masculina ni en la femenina. A l'es-tiu aquesta dada estaría alterada, ja que síhi ha participació d'aquest grup de pobla-ció a l'escola d'estiu de natació.
-En relació al percentatge de pobla-ció que posseeix una llicència federativatenim que hi ha el 59% dels practicants quehem comptabilitzat que no en tenen de capcasta, i la resta, el 40'75%, sí que en té.
-Si comparam aquestes dades ambles de Ferrando i amb la nostra comunitatautònoma, veiem que tenim un % molt altde federats en relació al seu estudi, que sesitua als voltants del 21%, una de les mésbaixes d'Espanya. I si ho comparam ambla mitjana nacional sí que estam dins lamateixa línia, que ens dóna un 38%.
Per acabar, vull agrair a tots els res-ponsables de les institucions que m'han fa-cilitat les dades la seva col·laboració i pa-ciència. Són aquests: Pere Nebot, El Pibe,Mateu Bauçà, Porrino, Guillem Fullana,Joan Llull, Pep Calmés, de Son Berga, JoanFornés, Miquel Jaume, Comís i MiquelGalmés, Gento.
Diada per Mallorca, la Llengua i l'Autogovern.18 de maig de 1996.
. quest no és un anunci pu-blicitari. És un anunci d'agraï-ment a tot el poble de Mallorcaper la seva participació a lagran concentració del darrer 18de maig a la plaça Major dePalma, a la Diada per Mallorca,la Llengua i l'Autogovern.
Gràcies als joves i als grans,als de Palma i als de la PartForana, al món de l'empresa ial món sindical, als professio-nals, als ensenyants, als uni-versitaris, al món de la cul-
tura popular, a l'església ma-llorquina, a les entitats veïnalsi mediambientals, a les federa-cions de persones majors, atots els mitjans de comunica-ció, als pares i maresd'alumnes, als centenarsd'entitats i col·lectius que apor-taren el seu nom i la seva feinaper fer possible aquell gran dia.A totes les institucions que fe-ren costat a la Diada i a la sevareclamació, l'equiparació au-tonòmica de les Balears ambles Comunitats Històriques.
Les entitats organitzadores,i l'Obra Cultural Balear com aentitat coordinadora, volemdonar-vos les gràcies a tots. Aaquells milers de personesque aixecàreu a l'uníssonl'himmens Mosaic Humà i atots els qui, des de ca vostra,també en compartíeu l'esperiti la força.
Gràcies a totsi continuem endavant !
Programa de les festes patronals 21-181
Dijous 820.30 Concentració de nins i nines
a la plaça de l'Ajuntament20.45 Passacarrers21.00 Finals de dards21.30 Contes clàssics22.00 Pregó: Maria de la pau Janer22.30 Inauguració d'exposicions:
-Pere Pujol a Ca ses Monges-Filatèlia a Sa Nostra-Projecte de la plaça a l'Escola nova
Divendres 920.00 Final de futbolet21.00 Final de futbolí21.00 Concert clàssic a l'església22.00 Ball de bot
Dissabte 1009.30 Xeremiers10.00 Jocs populars i tradicionals12.00 Festa infantil15.00 Tir al colomí15.30 Curses de bicicletes20.30 Missa
21.00 Final de billar21.30 Sopar Tercera Edat23.00 Concert d'animals:
-Crancs-Gossos-Sopa de cabra
Diumenge 1106.00 Concurs de pesca10.00 Aeromodelisme16.15 Futbol juvenil18.00 Futbol 3' divisió20.00 Bàsquet femení20.30 Final de dards elèctrics21.30 Banda de música23.00 Concert:
-Orquestra Tramuntana-Geminis-Tomeu Penya
Dilluns 1219.00 Final de tennis infantil20.00 Futbol de la Penya21.00 Final bàsquet21.30 Teresetes: en Joan Petit
23.00 Cursa nocturna
Dimarts 1320.00 Final de tennis21.30 Conferència de Joan Miralles22.30 Teatre local: El botí
Dimecres 1410.00 Natació20.00 Busseig21.30 Explicació del projecte de la
plaça Nova23.00 Verbena de ball de saló
-Orquestra Cala Agulla-Orquestrina d'Algaida-Amigos
Dijous 1509.00 Torneig de casting10.30 Diada infantil22.30 Concert
-Guillem Sansó-Damià Timoner-Joan Bibiloni
24.00 Focs artificials
MNTILMNÇ
^A)to is Baiisi , . . . . •inform» que disposa per als seus clients de comeres t material sosible del nou i revoluti
onari sistema fotogràfic "advanced photo system"/1 tumbé del sue revelat.
foto ^gs\70niisi: eis millors Articles per als millors clients
Si lleu.., 22-182
MOTS CREUATS
I 2 3 8 9 IO II 12
Horitzontals: 1.-Adobar peixamb escabetx. Nom de lletra. 2.-Mlinistre de justícia que tenia el seu càr-rec de fer les citacions, executar els em-bargaments, o bé d'executar les penes aquè eren con-demnats els reus. No ves-tit. Que no va depressa. S.Cent. Volan-dera. 4.-Pèrdua o feblesa de la memòriaper efecte d'una malaltia o de la vellesa.Nom de la primera lletra de l'alfabetgrec. 5.-Mil. Símbol de l'oxigen. Acer.El principi de derivar. 6.-Pasqua. Desigde menjar. 7.-Que té afinitats amb unaaltra cosa. Infant nat de poc. Consonant.Símbol del sofre. 8.-Suc de raïm fer-mentat. En certs jocs de cartes, cadas-cuna de les cartes d'un coll determinatper la girada o qualsevol altra conven-ció i que pel fet d'ésser d'aquest coll,venç les dels altres colls. En el tres buitssegüents, la quarta, la segona i la pri-mera. Encès d'ira. Aparell per assecarfigues, consistent en una perxa traves-sada perpendicularment per vergues pri-mes on s'enfilen les figues. 10.-Impreg-nar de midó desfet en aigua. Cara deldau marcada amb un punt. 11 .-Simitar-ra. Nom de lletra. Conjunció. La quar-ta. 12.-Consonant. Desitjar. .Símbol delnitrogen.
Verticals: 1.-Guardacostes. 2.-Que gaudeix de hona salut. Mil. Confir-mar. 3.-Coloració bla vosa de la pell de-guda a una aeració insuficient de la sang.Preposició. 4.Indret on es fa bé una plan-
ta. Cent. Tros llarg i estret de roba. 5.-Símbol del bor. Arma llancívola usadaantigament. Preposició.6.-Que roman enel niu. Vocal. Símbol del fòsfor. 7.-Mal-metre. Nota musical. Adolescent. 8.-Consonant. La segona. Vas de vidre.Nom de lletra. Consonant. 9.-Salsad'alls. Suc o rusc d'abelles. 10.-Humi-tat. Terminació verbal. 11 .-Ferida. Nomde lletra. 12.-Al rev., nom de la lletraTe. La primera. És el femení de l'adjec-tiu possessiu "son". Acte de dormir.
Solució: Horitzontals.- l.-Esca-betxar. E. 2.-Saig. Nu. Lent. 3.-C.Arandella. 4.-Amnèsia. Alfa. 5.-M. O.Cer. Der. 5.-Pascor. Gana. 7.-Afí. Na-dó;. T. S. 8.-Vi. Atot. Oea. 9.-Irat. Am.10.-Emmidonar. As. 11.-Sabre. O. Ni.0.12.-R. Aspirar. N.
Verticals.- l.-Escampavies. 2.-Sa.M. Afirmar. 3.-Cianosi. Amb. 4.-Agre.C. Tira. 5.-B. Ascona. Des. 6.-Ennie-rat. O. P. 7.-Tudar. Do. Noi. 8.-X. E.Got. A. R. 9.-Aliada. Arna. 10.-Redentor. Ir. 11.-Nafra. Ena. 12.-Et. A.Sa. Son.
BROU DE LLETRES
A
H
U
E
N
I
S
G
E
R
A
G
N
C
B
S
O
N
S
E
R
V
E
R
A
Y
I
A
C
E
D
F
R
P
S
T
A
L
O
J
R
L
K
P
N
E
E
A
S
R
G
L
QsD
V
L
0
R
A
L
R
0
A
E
A
B
F
E
I
M
R
T
A
C
N
I
S
M
P
T
C
L
A
0
I
N
V
A
D
P
S
N
0
C
A
M
P
0
S
A
S
A
A
G
J
R
R
T
K
E
A
A
O
O
I
E
H
I
T
C
A
D
S
M
E
R
L
N
R
S
A
N
T
J
O
A
N
T
L
L
L
Q
M
T
B
E
D
N
I
B
E
D
A
L
E
U
N
U
P
R
A
R
0
E
S
C
A
T
Ala, a cercar deu noms de poblesde l'illa de Mallorca.
Solució: Calvià, Porreres, Cam-pos, Sineu, Artà, Son Servera, Algaida,Sant Joan, Inca, Sóller.
Maria Calmés
Telèfons
Ajuntament 56 90 0356 92 00
Policia municipal 56 94 11Policia nacional 55 00 44Guàrdia Civil 56 70 20Casa de Cultura 56 90 83Unitat Sanitària 56 95 97P.A.C. Son Servera 567168Ambulatori Manacor 55 42 02SonDureta 289100Escola 56 94 83Bombers 55 00 80Urgències 061Jutge 56 90 46Clavegueram 810359S.M.O.E. 56 95 49Ca ses Monges 56 90 83Funerària 52 60 53GESA (oficines) 5541 11GESA (avaries) 84 33 33Grua 55 03 44Hisenda 553511Teatre de Manacor 55 45 49Parròquia 569021Oficina Atur 552081Telèfon de l'esperança 46 11 12
$ • •/f o iena,
^remeniaá
fluiti at noeti
objectai Je recai
carrer ciel f\ector/•^aáaua.íf 8
tea/on 679072
~-)aní Llorenç dei (^.caraaiiar
!S&
^JUNY 96 1Ja' •• ••
rt ^bw^bw. __J«w.
^^
NW
WSW
8
SEE
NEN
EL V
100
80
60
40-
20
0
M
90
40
30
20
10
W T
«D
15
10 •
•6J
1029 j
1020
1015
1010
1009
1000 -Imb i
•»•^ O
•n 1
3 t
"a i
El temps
^ CA'N XESC^ ESTACIÓ
PLUVIOMETRICA
^ B 480•<* S. LLORENÇ
_-<¿
TÍC
, ta
-1 7-i — 1 1 10 9 10 19 20ENT, A SANT LLORENÇ, (N* d. «fa. l dr»
/\^
/ V^^-^x^ *^**^
' ^*w
~ HUMITAT RELATIVA DE L'AIRE EN %
1 2 3 4
94
31
29
1 1*Ini1 2 3 4
V /~^^
9 B 7 8 9 10 11 12
EL VENT
M 27 ^ » 27 n M
JÜJUM9 8 7 8 9 10 11
_,,-•x- ^^
23-183
RESUM COMPARATIU, ANY» «M6I»4M N 4 96 M M
CEL BEN CLAR 19CEL VARIABLE 6CEL COBERT 9TEMPESTES iPLUJA ÖMZ 39.7
MFERN
SANT LLORENÇ
SON COSTES
SON VIVES
SON8UREDA
SON ROCA'
SAFONTPELLA
SES PLANES
(odo) PLUJA ACUMUL
1 2 2 0 BCHRAOES o o o1 2 9 QELADES o o o6 1 TEMP.MAX 33,931* 34
3 i TEMP.MÌN 10* 9* 1127 2,9 TEMP.MITJ. 21 20 21
,M ""^: '" a?
; ,
( 1) 10 20 30 40 90 60 70ADE DESDE L'U DEGENER. ..2852
_ lüfc-íüi — Nrr
^^jr^**^\L ^\_ /
^—^ / 5¡A_5_>/
13 14 19 16 17 18 19 20 21 22 23 24 29 26 27 28 29 30 31
VEL MAxToiARIA EN
Z24 23 22 23 r
« múw, "
nn * » [ l n » n n * =nn nn flöppno12 13 14 19 16 17 18 19 20 21 22 23 24 29 26 27 28 29 30
*' ^— =^~
"**• i ^
.S*^*"*^" *- ^^ >v**-*»^ ^x* '-•**'
TEMP. MAX 1 MN. "C
2 3 4 9 O 7 8 0 10 11 12 13 14 19 16 17 18 19 20 21 22 23 24 29 26 27 28 29 30
^~- N
S, 8/"V/ A A S^J* /_ A
PflfiS^ ATMOSFERICA 1 Ai. CEL A -*HTOCLÓ B-BORÄA3CA
•• f~ -~'« a j
"" -==*— »— — - ^^»— ;^^^ =tCII e=i:^ :C~J5;1
Això era i no és: el pont del Camp Rodó 24-184
L'anîic, de pedra viva i rodó, enconsonancia amb el nom del barri, eramolt més hermós; pel nou, de formigó iamb més boca, hi passa molt millor l'ai-gua. Quina llàstima no poder tenir lesdues característiques alhora!
Per cert, el torrent comença a pa-
rèixer un femer, de'tanta brutor que hiha: herbes, pedres, branques de taron-ger, plàstics, crivells al jaç que amena-cen amb descloscar-lo..., que si bé nobasten per embossar els ponts, tampocno està bé que amb les primeres brus-
Potser les festes siguin una bona èpocaper donar-li un repasset.
Fotografia antiga: Biblioteca Mn. Sal-vador GalmésFotografia actual: Jaume Sales
ques vagin a parar a la banda de l'Ebro. Text: Josep Cortès
