flor de card Sant Llorenç des Cardassar * Març del 2004 * núm. 313

12345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789

Editorial 2 (66)

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant Llorenç desCardassar (Mallorca)Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Correu electrònic: flordecard@wanadoo.esTelèfon: 971 569119Publicitat: Ignasi Umbert: 670 355462Març del 2004. Número 313Dipòsit legal: 765-1973Edita: Associació cultural Flor de CardImprimeix: Gràfiques Muntaner (Manacor)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza, Guillem Qui-

na, Guillem Soler, Joan Santandreu i Ig-nasi Umbert.

Col·laboren

Josep Cortès El Cèsar PortadaMolí d'en Bou 11Eleccions 14Tal dia com avui 24

Guillem Pont Imatges de març 3Bartomeu Caldentey 6Imatges de febrer 10Aeroport 30Realitat social 31El joc dels animals 32Sopar solidari 34

Ignasi Umbert Violència domèstica 4Excursió musical 28Seminari turístic 31Terrorisme 33

Pau Quina Teatre 12Aina Pont Confraries 13Galmés/Pont Es Lligats 15Felip Forteza Aniversari Flor de Card 16

Felipades 30Antoni Sansó Sa Coma 17

Fent memòria 20Auditòrium Beca creació artística 18Margalida Fiol Pàgina infantil 19Ramon Rosselló Història 21Miquel Jordan E.L.A. 22Crom el Nòrdic Microsoft 23

Francesc Pujols 23Músics Manifest 24Joan Roig Tertúlia de cafè 25Isabel Muñoz Poesia 26Nicolau/Simonet Demografia 27Joana Domenge casa de nines 29Guillem Ramis Gestió del tren 34Xesc Umbert El temps 35Agenda local 21 El tren 36Bel Nicolau Comptabilitat

Distribució

Serveis públics, empreses privades

En els darrers anys hem pogut comprovar com una granpart dels serveis públics que inicialment eren atesos per funcio-naris de l'Estat o de les administracions autonòmiques o locals,anaven a parar a mans d'empreses privades. Així, sense preten-dre cap tipus d'exhaustivitat, tenim, per exemple, la recollidadels fems -complementada per les estacions de transferència,l'eliminació dels residus i el reciclatge-, la recaptació de les contribu-cions, la neteja de les escoles, la seguretat en els aeroports i enel Consell de Mallorca, la ITV, la distribució de l'aigua dolça,l'explotacio de la platja de Sa Coma, els serveis complementarisdel tren en favor d'Aumasa... i fins i tot, segons han insinuat,l'edició de les notícies a la futura televisió autonòmica i el serveide correus de l'Estat.

Què passa aquí? És que volen eliminar tot vestigi de gestiópública i anar cap a una privatització total dels serveis? Si és així,com sembla, hi guanyen o hi perden els usuaris?

D'una banda, és evident que les empreses concessionàriespretenen aconseguir uns beneficis, sinó no se'n farien càrrec,per la qual cosa és de suposar que aquest benefici augmenta elcost del servei i, per tant, la factura que hem de pagar nosaltres.D'altra banda, aquest augment es podria justificar si el resultatfos més eficient fet per una empresa privada que per uns fun-cionaris, una afirmació que temps enrera potser seria més justifi-cable que avui en dia, ja que els empleats públics estan tan ca-pacitats com qualsevol altre per desenvolupar la seva tasca.Basta pegar un cop d'ull a molts dels serveis que hem comentatcom exemple per comprovar que la seva efectivitat no és tanexquisita com seria desitjable.

Un motiu probable d'aquesta actitud és que els polítics, pri-vatitzant els serveis, s'estalvien molts de malsdecap ja que traslla-den la responsabilitat a l'empresa concessionària, i com que lesconcessions solen esser per bastants d'anys les reclamacionsper deficiències solen acabar en no-res, per l'entrebanc que su-posa haver de recórrer als tribunals.

I tampoc no es pot descartar la possibilitat de què a l'horad'atorgar la concessió algun polític sense escrúpols s'embutxaquialguna comissió, circumstància difícil de demostrar per l'evidentmanca de documentació al respecte, però que adesiara es fapública gràcies a la tasca dels mitjans de comunicació.

Siguin quines siguin les motivacions, la realitat és que anamcap a un capitalisme total, on l'empresa privada es fa càrrec degairebé tots els serveis públics. Si en sortirem guanyant o perdentnomés el temps hi dirà.

Març és el tercer mes de l'any ila gent diu que marceja degut a la sevavariabilitat, ara plou, ara fa vent, ara faun sol ben calent o ara fa airet fred (unbon salistre diuen per aquí).

Amb tot i amb això, cada any l'e-quinocci de primavera, quan els dies iles nits són iguals de llargues, dóna pasa la primavera.

Sens dubte cada època té els seusencants -com van evidenciant les imat-ges de cada mes- però la primaveramostra un broll, una mena de revolucióvital, que es ja es comença a albirar enel mes de març.

Aquest esclat de vida ho afectatot: els arbres, els sembrats, el bestiar,l'aviram, les plantes que voregen elscamins... i també, com no podria serd'altra manera, afecta a les persones.

Com a botó de mostra d'aquesta

revolució de vida serveixi la ràpida evo-lució dels borrons de les figueres: arano hi ha res més que una branca nua,als pocs dies una mena d'ungla d'un verdtransparent apareix al cap del brot, alcaps d'un dies ja s'hi destrien les petitesfulletes, i al cap d'un parell més, ja hitenim les fulles definides i els figons.

Sembla mentida que una cosatan petita com un insignificant borrópugui esdevenir una branca que trauràfulles, flors i fruits (s'hi destria algunasemblança amb l'existència humana?)

I el mateix passa amb altres ar-bres, la prunera, l'albercoquer... quecom tots els arbres de la família de lesrosàcies el primer que mostra del borróés la flor.

Les hortalisses d'hivern van atota: cols, bledes, enciams... i mostrenel seu fruit en forma de poncella violàciales carxoferes.

I les olors? Enc que sigui sola-ment per ensumar l'aire d'olors indefini-des ja ho paga fer una volteta un diatranquil i assolellat de finals de març.Característica que es pot allargar totala primavera, ja que com més s'allargael dia més s'intensifica (cal recordar queel mes de maig és el de les flors).

Imatges de març 3 (67)

El març marceja Guillem Pont

La sàlvia és la primera de les her-bes aromàtiques que comença a florir.Vistoses flors de llarga durada.

"Març d'albons, any de cavallons"diu el pagès des de la seva òptica prag-màtica de necessitat. I és que realmentels albons (i també els espàrrecs) sónles plantes que fan companyia als ca-minants que passegen pels camins.

Si ens hem d'atendre a la gene-ralització potser hauríem d'elegir a l'albócom a la flor de març. De la mateixamanera que la de l'ametler és la de fe-brer o la vinagrella és la de gener.

Amb tot i amb això, i de bandaaquestes generalitats, haurem de con-venir que aquest mes de març de l'any2004 ens ha resultat una mica singular:no és habitual veure neu al cims de lesmuntanyes de Calicant o Alpara. Comtampoc ho és la intensitat dels fets so-cials ocorreguts entre el 12 i el 14,motivats, en part, pels fets de la bes-tialitat del 11 M, amb tantes víctimesinnocents.

Moltes vegades m'he fet aquestapregunta: Com és possible que un homeque diu que estima la seva dona és ca-paç de pegar-li una pallissa un dia sí iun altre també, i quasi sempre senseun motiu aparent? Cada dia, sens falta,poden veure a les pàgines de successosde qualsevo diari la racció diària denotícies de dones que són violentadespels seus marits, nuvis o companys sen-timentals. El 2003 quasi 100 denúnciesforen presentades a la policia per vio-lència domèstica, això sense comptarles que no ho denuncien, que possible-ment es tripliquin. Aquestes notíciessembla que en els darrers anys han aug-mentat de manera, jo diria, escandalo-sa. Les víctimes mortals augmenten decada any, sembla que hi ha una impotèn-cia per part dels poders públics peraturar aquesta lacra social.

Efectivament, adesiara llegim al-guna notícia de jutges que jutgen d'a-cord amb la vestimenta que porti la donaviolada o violentada, si va amb faldacurta o llarga, si és simpàtica o no, siés bonica o lletja. Veiem també comalgunes institucions mantenen posicionsambigües sobre aquest tema. Inclús, emsembla recordar, un cappare de l'Esglé-sia Catòlica va llevar importància a uncas que va sortir als mitjans de comu-nicació. O l'expressió de Fraga Iribarne,president de la Comunitat AutònomaGallega, que va dir que hi havia cosesmés importants per tractar que discutirsi un batle del seu partit havia o no abu-sat d'una jove del seu poble. I un capespiritual islàmic de per Marbella vaescriure un llibre en el que recomanavaque de tant en tant es massolés la dona,això sí, sense que quedessin marquesde cap tipus i explicava com fer-ho.

Que algunes religions, com l'islami altres, tenen la dona, no com una com-panya per recórrer el camí de la vidaamb igualtat de condiciones que l'home,amb les mateixes obligacions i deures iamb una única diferència, la fisiològica,és una cosa que tots sabem i que callluitar perquè no segueixi essent així.Però no són només aquestes religions,a vegades una mica llunyanes, les quecreuen en les filosofies que ens portena tractar la dona com un "trasto" quenomés serveix per copular i fer al·lots,que no té dret a res. Alguna d'aquestesfilosofies que s'han mantingut fins ara ien molts d'aspectes segueixen vigentstenen més de dos mil anys de vigència;em refereixo, naturalment, a la que hamantingut i segueix mantenint en moltsd'aspectes l'Església Catòlica en relacióal paper de la dona dins la societat.

L'Església Catòlica, des del tempsde Sant Pau -vegeu quasi tot el capítol7 de la primera carta als corintis-, pas-sant per sant Agustí i Alfons de Ligorioo Tomás d'Aquino, fins a temps benrecents ha mantingut la dona a un segonterme, sense que mai se li hagi donatl'oportunitat d'ocupar un lloc igual alsdels homes, mai no ha pogut exercir lessagrades ordres, sempre ha estat sot-mesa a les decisions de l'home i, natu-ralment, tampoc ha pogut optar a ésserPapa (es conta d'un cas que una donadisfressada d'home va arribar a ésser-ho i que és coneguda com la PapesaJoana, però sembla que això és puracontarella). Tot això, i tenint en comptel'enorme influència que l'Església Catò-lica ha tingut damunt tota la civilitzaciócristiana durant els darrers mil set-centsanys, ha estat causa de patiment, dolori llàgrimes per moltes dones pel simplefet d'ésser això, dones. Aquesta filoso-fia, que manté la dona com un ser infe-rior, tan inferior que fins i tot se li negavaqualsevol possibilitat que tingués ànima,a poc a poc se la va anar arraconant,com vulgarment es diu, dins la cuina, oen els convents, per no dir a un altrelloc; tant és així que en aquest tipus defilosofia poquíssimes vegades es parlade bordells masculins i sí de milers defemenins.

Mentre l'home assolia el paperd'amo i senyor de tot: de la casa, delsbéns, de les propietats, dels fills i espe-cialment de la dona mateixa, aquestaquedava enclaustrada dins les quatreparets de la casa i sumida a les deci-sions del marit. La dona no podia ésserres sense permís seu: no podia comprarpropietats, havia d'anar allà on el seuhome volia, havia de copular quan i onel seu marit li demandava. Havia d'éssertan submissa als desitjos de l'home comqualsevol animalet dels que formavenpart de la hisenda que posseïa; en unaparaula, era un objecte més del seu ma-rit que es podia comprar, vendre o ba-ratar si així li passava pel cap.

La justícia ha estat fins ara duraamb la dona i feble amb l'home. Si duiasort a la vida i trobava un bon home lacosa podia anar bé, però sinó, la sevavida es convertia en un calvari, en uninfern, sense dret a gemegar i aquestés el sentiment que jeu sota el pensa-ment dels violadors o violentadors.

Aquesta filosofia va empastissartotes les capes socials, i encara avui, imalgrat els avanços de tota mena de lanostra societat, encara queden residusque s'hi mantenen inquebrantables ifidels -uns costums de més de mil set-cents anys no són fàcils de canviar-, nonomés a les capes socials baixes sinótambé a totes les altes. Hi ha un refranycastellà que ho diu ben clar: "La vaigmatar perquè era meva", tota una de-claració de principis d'aquesta filosofia.O aquest altre: "o seràs meva o de nin-gú". Per aquesta gent a la dona li estàprohibit sentir plaer, prohibit sortir alcarrer tota sola, o anar al bar, al tea-tre... si no és amb el seu marit. A ladona, per aquesta gent, li està prohibitésser això, dona, persona. La dona hade fer tot el que el seu home mana isense queixar-se. A l'església, fins fapocs anys, sempre seia a l'esquerra del'home o a darrera ell, com una mostramés d'aquesta filosofia de la superioritatque l'home sentia i encara alguns sentensobre la dona. Per això jo pens que lamajoria d'aquestes persones que em-pren la violència sobre la seva parellaho fan per reafirmar la seva suposada

Societat 4 (68)

Per què hi tants d'homes peguen a les seves dones? Ignasi Umbert

superioritat sobre elles; ho fan perquèconfonen l'estimació natural entre unhome i una dona amb la submissió natu-ral de les persones o animals a la por, iquan això passa la seva actitud vers ladona es torna profundament anima-lesca, perquè el temor, fonamentat o no,que aquests homes senten a perdrel'estimat objecte de desig que consi-deren seu és el mateix que el que sentenels animals quan un altre animal intentamenjar dins el mateix plat: si us hi fixeuveureu que tot d'una s'hi fuen.

I què és pot fer per aturaraquesta violència domèstica, com es diuavui? No, no és fàcil trobar-li solucions;es dóna a totes les societats, sien occi-dentals o no, classes baixes o altes, nodistingeix races ni colors. És una verta-dera lacra social i humana. Es fa neces-sari que els poders públics, no tan solsfacin lleis que impedeixin aquesta violèn-cia -sembla que el nou Govern del Estatespanyol és la primera llei que vol dural Parlament, de tan escandalós coms'ha tornat el problema-, sinó també hiha d'haver una clara voluntat de fer-lacomplir. S'ha de fer un esforç per partde tots: educadors, pares, institucions,per eradicar-la , ja sia verbal o directa-ment física i no permetre que algunesinstitucions religioses ensenyin als nos-tres fills conceptes teòricament ja supe-rats que sens dubte ens duen a situacionsde violència. No s'hauria de permetreque les televisions omplissin els seushoraris amb programes que contínua-ment incideixen en la violència. Aquesttipus de cinema o espectacles hauriend'ésser tan sols a altes hores de la nit ide pagament, i millor si no n'hi hagués.

Que els dibuixos animats queveiem cada dia a qualsevol televisió i aqualsevol hora no fessin apologia de laviolència o del masclisme. Que el diàlegfos la primera eina de l'educador i undels primers manaments de l'ensenya-ment. Que la societat tingués clar quequan una dona és violentada no valenmitges tintes, cal denunciar-ho tot d'una,abans de ésser-hi de demés. Que elspoders públics, polítics, policies, jutges,etc. davant una denúncia de violènciao d'abús sexual d'una dona o de qualse-vol persona, la seva resposta nos fos

"és cosa de matrimonis" o "cosa de nu-vis", sinó donar-li la màxima protecció.Que les penes imposades es complissinamb severitat i sense retalls. Que lasocietat a tots aquests violentadors elsfes el buit social, que quedessin sols,aïllats i que no hi hagués ningú que elsaplaudís la seva "masclada". Perquè ladona, i a pesar que n'hi hagi que no hocreuen o que no volen creure-ho, ésigual que l'home, que l'única diferènciaés estrictament fisiològica. No té senti-ments una dona igual que un home? Unadona si la punxen amb una agulla notreu sang igual que un home? No té unadona fred i calor igual que un home?Una dona té penes i alegries, igual queun home? Una dona té sentiments,estima i odia, plora i riu, neix i mor, benigual que un home. Una dona té dret aésser lliure, a disposar d'ella mateixa,de la seva vida, del seu cos ben igualque un home; d'anar allà on vulgui, ambqui vulgui i quan vulgui, el mateix queun home. La dona és un ser racional,encara que n'hi hagi que pensin que elseu cervell està ple de serradís. Encaran'hi ha que pensen que la dona no ésmés que és un caramull de brutor, peròsi no es renten tan bruta és la dona coml'home. La dona, a pesar que algunspensaven que no tenia ànima, també enté, just igualet que un home, no debadesDéu va fer a l'home i a la dona a la sevaimatge i semblança -Gènesis, cp 1, v 27-i a tots dos els va impregnar el seu bufi va deixar clar que havien d'ésser com-pany i companya i complementaris unamb l'altre. I si Déu va fer a l'home i ala dona a la seva imatge de cap maneraes pot acceptar que aquesta sia inferiora l'home. Tots dos foren beneïts per Deu-v.28 del cp 1 del Gènesis-.

Si tot això no es vol entendre iacceptar, si no es posen tots aquestsmecanismes, amb voluntat ferma, pererradicar aquesta lacra social i humana,la cosa anirà en augment i les llàgrimeses mesclaran amb la sang d'aquestesdones que es creien ésser estimadespels seus marits, companys o simple-ment amics i que un dia dipositaren totala seva il·lusió en aquella persona, peròque en moltes ocasions quasi des del'inici de la seva relació aquest es feia

amo i senyor de tot el seu ésser, senseque ella tingués dret a protestar.

Les dones haurien de començara tenir clar que elles estan abans queels seus marits, els seus pares i que,inclús, els seus infants, perquè si elladesapareix, víctima de la violència, notindrà els infants ni els infants la tindrana ella. Aquells temps que l'Església ensdeia que ens havíem de resignar o con-formar perquè Déu ho havia volgut aixíhan passat. Un Déu Pare no vol que lesseves filles sien maçolades cada dosper tres pel seus marits, companys osimplement homes. Un Déu Pare sem-pre vol el millor, tan per les seves fillescom pels seu fills, sinó no seria un bonDéu Pare. Crist va deixar ben clar el quevolia el Déu Pare dels homes i de lesdones: "Estimau-vos uns amb altres aixícom jo us he estimat" -Joan, cp. 4-. Calreflexionar sobre el comportament del'home vers la dona durant tots aquestscents i cents d'anys i acceptar d'una pu-nyetera vegada que la dona no és l'es-clava de l'home sinó el complement del'home, com l'home és el complementde la dona; ambdós són criatures deDéu creades a la seva imatge -Gènesi,cp 1, v 27-28-. Per tot això cal rebutjartota mena de violència, sia domèstica ono, perquè, ens agradi o no, la donadavant Déu és igual que l'home, i esticsegur que a l'hora del darrer judici noen farà cap diferència, perquè no n'hiha.

P.D.: La meva primera idea erafer una anàlisi del que havien estat leseleccions generals del passat dia 14 demarç, després del terrorífic atemptat delpassat dia 11, però com que n'he llegitstants, de tot caire i de tot color, m'hasemblat inútil fer-ne un altre perquèpens que res nou podria dir. Tots tindranla seva part de raó però cap la té tota.Però sí una cosa sembla que ha quedatclara: quan els hem sentit parlar a totssembla que -llevat d'excepcions- a capli ha anat tan malament la cosa, i ésque és ben ver, qui no es conforma ésperquè no vol. Però, que Déu ajut al'enganyat i d'aquí a quatre anys, si nohi ha res de nou, tornarem anar a votar.Amen.

Societat 5 (69)

Ja ho vaig assenyalar el més pas-sat, quan férem la conversa virtual ambn'Antònia "Palera": M'encanta aquestasecció!

Fas una proposta amb mitja riallai... si l'interlocutor accepta, al cap d'unsdies planteges una sèrie de preguntes idemanes un currículum i unes fotogra-fies... i ja està.

D'aquesta manera descarreguestota la feina sobre l'esquena de l'altre.Collonut!, em recorda un llibretó que lle-gíem amb avidesa en els darrers anysdel franquisme "Ganaràs el pan con elsudor del de enfrente".

L'interlocutor pensa i redacta lesrespostes, sintetitza el currículum, enPep ho adesa i compon... és del tot in-just que, en aquest cas, el meu nompugui aparèixer al final de l'article. Peraixò ho deixarem sense signar en el benentès que, per bé i per mal, les pregun-tes són meves, les respostes d'en Tomeui la composició i correcció d'en Pep.

Malgrat tot, vull fer una mica d'in-troducció d'aquesta petita feina que haresultat presentar preguntes, via inter-net, an en Tomeu.

No tenc cap intenció d'amagar lameva cara passional per parèixerasèptic. Amb en Tomeu (i també ambel seu germà Joan), m'uneixen lligamsque van més enllà del que podríem ano-menar "coneixença de poble".

Amb el seu pare, en Nadal, unhome mort molt abans d'hora ens unienpreocupacions i quimeres socials i edu-catives. Amb la seva mare, na Bel, ha-víem estat veïnats del mateix carrer... iamb en Tomeu i en Joan, en aquells jallunyans temps del Centre d'Esplaihavíem compartit hores d'activitats al'hivern i havíem dormit, allunyats de lafamília, sota el mateix llençol d'estels al'estiu en campaments diversos.

Record com si fos ahir mateixl'enorme càrrega d'emotivitat que es féupalesa el dia de la inauguració delrestaurant. I des d'aquells momentsençà, les vegades que hi vaig em sentsingularment i exquisidament atès -podríem dir amorosament agombolat?-per la seva esposa na Marga i la resta

Conversa virtual 6 (70)

de l'equip...El triomf de qualsevol llorencí en

qualsevol camp ens hauria d'alegrar atots, però en aquest cas, i per la partque em toca encara més!

Alegrança acompayada del pro-fund desig de què, amb el temps, enTomeu i del seu equip puguin fer realitatde forma tangible la visió, la meta final,del seu projecte tal com ara el somnien.Força!

Quan t'adonares que voliesser cuiner?

Tot va començar quan feia 8èd'EGB, aquí a l'escola de Sant Llorenç.Normalment quan s'acabaven els estudisde primària, la gent optava per dues co-ses molt concretes. Una, anar a Manacoro a Artà a fer el BUP, i l'altra, estudiar ala Industrial (Na Camel·la), normalmentadministratiu. A mi personalment no emcridava l'atenció cap de les dues opci-ons, supòs perquè no era gaire bon es-tudiant o almanco no m'agradava gaire.A partir d'aquesta circumstància em vavenir la idea de ser cuiner. Evidentmentno hi havia cap influència de tradició dinsel meu cercle familiar més proper.

Per què creus que vares teniraquesta idea?

La veritat és que no ho sabria dir.Després de 18 anys de prendre aquestadecisió em resulta difícil donar-ne unaexplicació del perquè cuiner i no una al-tra professió. Realment va ser una cosaun poc rara. Sobretot si tenim en comp-te que des de les escoles no es feia l'o-rientació laboral que es fa avui en dia.

També crec que és molt curiós que entots aquests anys no hi ha hagut, crec,altre llorencí que hagi volgut ser cuineri hagi cursat estudis a una escola d'ho-teleria (fet curiós si tenim present quesom un dels municipis turístics més im-portants de l'illa). En aquells anys jo nohavia sentir parlar mai d'una escolad'hoteleria i evidentment la imatgemediàtica dels cuiners d'avui en aquellsanys no hi era.

Quina resposta vares trobaren el teu entorn més immediat?

Per part dels meus pares va serpositiva i de suport total. Supòs que comés normal devien tenir els seus dubtes,però en cap moment es varen convertiren obstacles per a mi.

Com se fa un cuiner?Un cuiner es pot fer de moltes

maneres. Cada persona té unes circums-tàncies diferents i això dóna que els ca-mins puguin ser diferents. Jo crec quehi ha una diferència important en la gentque vol SER cuiner i la gent que vol FERde cuiner. La cuina, a part de l'esforç fí-sic que requereix, necessita passió i en-tusiasme (supòs que com a moltes altresprofessions), i això hi ha gent que novol o no pot assumir-ho. Anant a la pre-gunta, jo crec que avui en dia és fona-mental passar per una escola d'hoteleriai començar l'aprenentatge d'una maneraseriosa i des d'una visió molt profes-sional. Malgrat en moltes ocasions esdigui que les escoles són massa teò-riques, resulten molt importants percrear uns fonaments sòlids de l'ofici. Uncop superada l'etapa "formativa" (totala vida ha de ser una etapa formativa),resulta fonamental adquirir experièncialaboral. És imprescindible no tancar-seen un sector determinat, és fonamentalrecórrer diferents tipus d'establiments iprocurant a cada un d'ells xuclar els as-pectes positius que ens ofereix. Totesles experiències ens ajudaran a construirel nostre bagatge professional i perso-nal fonamental per poder desenvoluparla nostra feina.

Amb quins moments de deci-sió, amb quines bifurcacions es tro-ba un jovenell que estudia cuina?

Amb moltíssimes, quan ets un

Bartomeu Caldentey Soler, del restaurant Molí d'en Bou

adolescent, els amics, les festes i elsenamoraments pesen molt més que lesvocacions professionals o laborals. Elshoraris d'un cuiner no són gens fàcilsd'assumir quan tens moltes altres cosesdins el cap. També hi ha molts momentsque penses si realment tu serveixes pera aquesta feina. Jo crec que qualsevoltipus d'aprenentatge és molt dur, els re-sultats no son immediats, sinó que sóna llarg termini i la paraula paciència noforma part del diccionari d'un jove (oalmanco de molts). També crec que re-sulta fonamental la gent que et vas tro-bant durant les primeres èpoques d'a-prenentatge, els mestres cuiners quesón exigents però que alhora t'animena continuar i t'ajuden en moments difí-cils, els companys més experimentatsque et comprenen i et donen una mà.En definitiva, crec que al cap i a la fi, elque et fa anar endavant és la vocació, icrec que es una cosa que creix en con-sonància al creixement personal i pro-fessional. I, sobretot "passar gust de ferel que fas".

El repte del Molí d'en Bou eraun bon brau. Com l'envestires?

La idea de tenir el meu propirestaurant feia anys que la tenia dins elcap. El que passava és que no havia ar-ribat el moment adequat. Després desis anys en el món de la docència, haviaarribat l'hora d'intentar posar a la pràc-tica el concepte que tenia del que haviade ser un restaurant.

Estic convençut que fins el diad'avui és el repte més important de lameva vida professional. El Molí d'en Boum'ha canviat la vida en molts d'àmbits;no tot ha estat positiu, com és normal,però sí molt enriquidor.

Emprant la teva expressió, sí queera un bon brau, crec que "un Miura"potser quedàs curt. Però el més im-portant és que encara és igual, o mésfins i tot. Què vull dir amb això? Que elprojecte del Molí és molt viu, em creaexpectatives, angoixes, il·lusions i des-il·lusions cada dia.

En aquest moments tan sols veimla punta de l'iceberg del trajecte "men-tal" que tenc del Molí. Per tant, l'únicque ha pogut canviar a l'hora de torejarel brau, en aquests quatre anys, és sim-plement que el conec un poquet mes. I

sí que sé, a poc a poc, com ho puc durcap on més o manco vull. Per a mi éscom el viatge a Ítaca.

Quins perills i quines virtutshi veres? (punts forts i febles)

D'entrada, com a qualsevol cosaque fas amb molta il·lusió, quasi bé no-més hi veus las coses positives. Malgrataixò també hi veia perills, inconvenientsi riscs.

Un dels avals més importants, alqual m'aferrava quan pensàvem en lapossibilitat d'un "fracàs", era la profes-sionalitat i les moltes possibilitats detrobar una altra feina immediatament.

En tot moment he cregut molt enaquest projecte i tenia i tenc la fe quetirarà endavant, amb més o manco difi-cultat, però tirarà endavant. Ho crecsincerament.

Una de les reflexions que em feiamolta gent era que a un poble com SantLlorenç no hi havia cabuda per una ofer-ta com la nostra. Fins i tot que Mallorcano era terra adequada per als restau-rants d'aquest nivell.

Davant això, jo sempre he contatla meva visió del tema, defensant lanostra filosofia. Avui, després de gairebéquatre anys de fer feina amb una líneamolt clara, crec que a poc a poc es de-mostra que el nostre posicionament erai és correcte.

A nivell d'organització inter-na, com funciona el Molí? Defineixl'estil, l'ideari del Molí.

El Molí d'en Bou no és tan sols enTomeu Pinxo, sinó que hi ha un grup defeina important format per unes deupersones. Cada una d'aquestes personesté una funció molt clara i sap molt béquines són les seves feines diàries.

En aquests moments tenim unequip molt cohesionat i per tant es res-pira un ambient molt agradable. Tant jocom na Marga sempre ens hem sentitmolt iguals a la resta de l'equip, sempreens han respectat molt. Sense neces-sitat d'imposicions, intentant crear unclima molt humà i familiar. Tot això sen-se renunciar al rigor necessari per duruna tasca el més professional possible.

Tenim la sort, des del primer dia,de comptar amb unes persones, n'An-dreu i en Miquel Àngel, que ens han aju-dat moltíssim a crear aquesta filosofiade bon ambient i de caliu humà. Gràciesa ells ha estat molt més fàcil apropar lafeina a un plaer més que a una obli-gació.

A nivell d'organització també hemevolucionat molt i ens queden moltís-simes mes coses per fer com a tots elsaltres àmbits.

Podries explicar el procés decreació d'un plat concret? (On neixla idea, proves i experimentacions,com s'avalua)

El procés de creació d'un plat potpartir o néixer de moltes maneres. Jonormalment tenc en compte els següentselements:

Conversa virtual 7 (71)

-Temporalització del producte (prima-vera, estiu, tardor i hivern).-Interrelació dels productes - maridatge(faves i herba sana, porc i poma, etc.).-Tècniques culinàries adequades a cadaproducte (un cep (bolet) millor saltat quebullit).-Influència de la tradició culinària de lanostra cultura o d'altres (concepte d'a-gredolç, mar i muntanya, etc.)-Idees o conceptes recollits d'altrescuiners (professionals o amateurs).

Aquestes pautes em serveixen enmoltes ocasions, però crec també quehi ha un element molt important que ésla intuïció. Un cop tens la idea bàsicatreballes intuïtivament, és quan intervéel que diuen en argot artístic (en el fla-menc per exemple), el tenir "duende".

També s'ha de dir que cada copsom més exigent amb els plats nous iaixò implica un procés de gestació mésllarg i complex. Evidentment perquè emdedic a la recerca d'aquesta cuina ambuna certa "profunditat". Cal dir que hiha cops que tot se simplifica molt ja quequan sorgeix la idea és molt adequada ifunciona molt bé des del principi.

Quin percentatge d'adapta-ció i quin de creació hi ha en elsplats que ofereixes?

Els percentatges són molts difícilsd'aplicar a un plat. Cada preparació téla seva personalitat i sorgeix de maneramolt diferent. Per determinar això hohem de fer individualment en cada plat.

Dels plats que són creació, dequin n'estàs més satisfet?

Tots els plats que presentam ooferim als clients tenen el nostre segell.Tots estan dins una línia però al mateixtemps cada un té la seva personalitat.Per tant tots ens satisfan, ja que si nofos així no els proposaríem.

De totes maneres, els plats evo-lucionen amb nosaltres; segurament unplat que feim ara, d'aquí a dos anys can-viarem algunes coses, ja que els nostresconeixements, l'experiència i la nostrapercepció de les coses evolucionen.

També he dir que la satisfacciótotal no existeix, ja que sempre solemanar més enllà d'on estam.

Color, sabor, olor, textura,com hi juguen aquests elements?

Allò fonamental és cercar l'equi-

libri de tots aquests elements, senseobsessionar-te amb cap d'ells.

La meva vertadera obsessió escercar el que jo anomèn la "profunditat"de la cuina.

El meu repte diari és intentar através de la meva cuina crear emocions,sentiments, vibracions, etc.. Per tant, empreocupa molt no caure en l'error defer una cuina superficial que un cop hasmenjat no queda cap tipus de sensació.Aquest tipus de cuina jo l'anomén cuina"plana".

Amb tot això no vull dir que noem preocupi l'estètica de les nostrespreparacions. Però sempre procur queaquesta no condicioni altres aspectesimportantíssims de l'elaboració.

Crec que el futur dels restaurants"gastronòmics" passa per convertir-seun poc en santuaris on vagis a gaudirde la taula amb bona companya i des-connectar de la realitat diària de la so-cietat que ens ha tocat viure.

L'estrella "Michelin", què re-presenta?

Molta gent diu que la Guia Mi-chelin és la bíblia de la gastronomia. Pera nosaltres tenir una estrella a la Guiaha estat un reconeixement a la feina fetafins ara. Aquests darrers mesos, quanla gent em demana què tal, com et sentsamb l'estrella?, per respondre he fetservir un símil, que no sé si és gairecorrecte, però l'he emprat. És el se-

güent:L'estrella per a mi ha estat com

un corredor d'una cursa ciclista, cada xKm li donen l'avituallament, una am-polleta d'aigua, una fruita, etc... per do-nar-li forces per continuar la cursa. Pera mi l'estrella fa l'efecte de l'avitua-llament. Ens dóna força i coratge pertirar endavant. Com he dit anteriormentla cursa quasi bé només ha començat.

Quina relació hi ha entre elsprofessionals de cuina (enveja?,col·laboració?... Quants d'altres cui-ners t'han donat l'enhorabona?

Jo supòs que com a totes les pro-fessions, hi ha una certa gent amb quiconnectes més que amb uns altres. Laveritat és que la gent més propera, ambqui tenim més confiança, ens ha felicitat.Per a d'altres, potser és mal d'entendreque a nosaltres tan sols en tres anys ibusques ens hagin concedit l'estrella i aells no. De totes maneres, no és un temaque em preocupi gaire. El que realmentés necessari és que tots els cuiners, ca-da un amb el seu propi estil, treballemper posar la gastronomia mallorquina aun bon nivell.

N'Antoni Xaret va dir l'altredia que, a l'edat mitjana, els bonscuiners feien un llibre de receptes.Com ho veus? Hi has pensat?...

Supòs que jo encara no som proubo per escriure un llibre. Bé, bromes apart, crec que no ha arribat el momentper pensar en això. El que sí que m'agra-daria és que si algun dia en publicamalgun sigui amb uns criteris de qualitatimportants en tots els sentits.

En Tomeu Pinxo és profeta aSant Llorenç, quan solen dir que nin-gú no és profeta a la seva terra.Per què?

Això és una cosa que no em preo-cupa excessivament. No sé si som o nosom profeta a la meva terra. El que síque sé és que les circumstàncies hanfet que estigui aquí, i realment m'hi sentmolt còmode, per tant, això és el mésimportant.

El que sé que em satisfà és quehi ha molta gent que tant sols no sabiaon era Sant Llorenç, i que ara ho sapperquè ha vengut al Molí a menjar.Igualment, estic satisfet perquè SantLlorenç surti a molts de mapes gas-

Conversa virtual 8 (72)

tronòmics quan abans no sortia. Igual-ment ha sonat el nom de Sant Llorenç allocs tan llunyans i exòtics com puguinser les Filipines, més concretament aManila, on varen fer unes jornadesgastronòmiques.

Persona individual/equip defeina, conjuga les dues idees.Creació i negoci. Ser o tenir.

Persona individual/equip de fei-na: les individualitats no es poden ma-terialitzar sense un bon equip de feina.

Creació i negoci : tenir la capa-citat, o almanco intentar-ho, de sercreatiu a tots els àmbits del negoci.

Ser o tenir: tenir prou força perno deixar mai de ser un mateix.

CURRICULUM VITAE

1- Expedient acadèmic:Graduat Escolar, havent cursat els

estudis al Col·legi Públic "Mestre GuillemGalmés", de Sant Llorenç des Cardassar.

Títol de Tècnic especialista enHosteleria i Turisme, en l'especialitat deCuina, títol obtingut a l'institut d'ense-nyament secundari "Juníper Serra", dePalma, entre els anys 86 i 91.

2- Experiència profesional

2.1.- Pràctiques d'aprenentatge (*):Durant el curs escolar 88/89, rea-

litzà les pràctiques a l'Hotel Melià Vic-tòria (Cadena Sol Melià). Durada de 300hores.

Durant el curs escolar 89/90, varealitzar les pràctiques a l'Hotel SonVida(Cadena Sheratton). Durada de 300hores.

Durant el curs escolar 90/91, rea-litzà les pràctiques al Restaurant Xori-guer de Palma de Mallorca (1* Mi-chelin). Durada de 300 hores.

(*) Les pràctiques en empresa od'aprenentatge es duien a terme mit-jançant un conveni de col·laboració sig-nat entre el MEC i la CAEB.

2.2- Experiència laboral:Durant el període juliol-setembre

de 1988, treballà a l'Eurotel (****) dela Costa dels Pins, de Son Servera.

L'any 1990 (juliol-setembre), des-envolupa la seva tasca als apartaments

Platja Port Vell, de Son Servera.Del maig a l'octubre de l'any 1991,

va treballar a l'Hotel Resturant Ses Rot-ges (1* Michelin), de Cala Rajada.

Durant els anys 92-94, treballà alrestaurant Son Floriana, de Cala Bona.

En el mes de desembre de 1992,realitzà una estada de 15 dies al restau-rant Toñi Vicente (1* Michelín), de San-tiago de Compostela (Galícia).

Novembre del 93, estada 15 diesal restaurant Zalacaín de Madrid (3* Mi-chelín).

Participació amb l'equip de pro-fessors de l'escola d'hoteleria a l'Expo98celebrada a Lisboa com a representatsde Balears en el restaurant d'Espanya.

L'any 1999, treballa amb la com-panyia hotelera Protur Hotels com a co-ordinador de cuines - Xef executiu.

L'any 2000 es fa càrrec del res-taurant Molí den Bou de Sant Llorenç,on desenvolupa la tasca de propietari ixef de cuina.

L'octubre del 2001 realitza unesjornades gastròmiques a l'Hotel Man-darin Oriental Manila Gran Luxe (Filipi-nes), on presenta la cuina mediterràniadel Molí den Bou.

La guia Michelin, en la seva edicióde 2004, distingeix el restaurant Es Mo-lí d'en Bou amb una estrella. Primer ma-llorquí en rebre aquesta distinció.

2.3.- Experiència com a professorL'any 1991, imparteix classes com

a professor del Curs de Cuina organitzat

pel Centre d'Adults de l'Ajuntament deSant Llorenç des Cardassar, essent ladurada del curs de 100 hores.

Durant el curs escolar 94-95 exer-ceix com a professor tècnic, especialitatd'Hoteleria i Turisme, a l'IES Juníper Ser-ra, i entra a formar part del cos de mes-tres del taller interí del MEC.

De l'any 95 al 98 desenvolupa laseva tasca com a professor de cuina al'Escola d'Hoteleria de la Universitat deles Illes Balears, formant part de l'equipdocent dirigit pel mestre-cuiner AntoniPinya .

L'any 98 es reincorpora a l'IESJuníper Serra com a professor de Cuinai Pastisseria, on desenvolupa la sevatasca docent durant els cursos 98/99 i99/00.

Entre els anys 2000 i 2004 realitzadiversos cursos amb col.laboració ambel centre d'adults de l'ajuntament deSant Llorenç i de Manacor.

Conversa virtual 9 (73)

Diuen que febrer ve de "februare"que vol dir purificar. Es veu que en tempsdels romans, fa més de dos mil anys,en aquest mes, que era el darrer, feiensacrificis per purificar els vius i els morts.En certa manera és un mes de transicióentre l'hivern i la primavera.

La temperatura se sol mantenira l'entorn dels 10º C i hi sol haver diesde boira i fred. Enguany més boires queno fred. Els dies de boira espessa resul-ten espectaculars les figueres nues defulles i amb les branques penjades,semblen fantasmes que surten del nores.

Els ocells que fan niu per aquí s'a-parellen i els migratoris, com el tord oel rupit, se'n van o vénen. A l'inrevésdel moviments de l'octubre. Val a dir queal llarg de molt de temps s'havia cregutque els ocells anaven o venien en funciódel fred que feia, però sembla que inves-tigacions posteriors evidencien que elque comanda són les hores de sol.

Una altra curiositat relativa alsocells és el seu enginy instintiu per anar

i venir. Que un rupitet (Erythacus rube-cula), gairebé insignificant sigui capaç,seguint els estels, de volar quilòmetresi quilòmetres no deixa de ser una menade misteri meravellós.

A fora vila els sembrats segueixenel seu curs de lent creixement (amb fredi sense saó fa mal créixer) i en algunracó obscur es posa la primera lloca.

Sens dubte, en aquesta nostraterra, un dels fets més espectaculars delmes de febrer n'és la florida dels amet-lers. Gairebé hi ha flors des de mitjangener a finals de febrer, dependrà dellloc i la classe. Però si fa no fa, pocabans de mitjans de febrer i al llarg depoc més d'una setmana la blancor deles capçanes dels arbres o del pétalsque van caient, tal com flòbies de neu,és un espectacle que distreu, fins i tot,l'atenció dels pagesos habituats a

Imatges del mes 10 (74)

Per Sant Macià (24/02) l'oronella ve i el tord se'n va

veure-ho any rera any.I del blanc de l'ametler, al blanc

de la flor de l'albó, els albs albons comdeia el poeta, poblen les voreres delscamins i les terres primes. La caramutxa-albó sec- també ha perdut les seveshabilitats, ha deixat de ser útil, ja ningúno fa canyissos per assolellar figues,perquè ningú no te temps per perdreamb feines artesanals (d'altra banda, sialgú necessita un canyís amb quatre llis-tons i una mica de "rejilla" soldada se'nfa un).

Si a la natura destaquen elsametlers florits, a les festes i costumscal fer referència a la riquesa dels dar-rers dies: disfresses, simbombades,greixoneres, ensaïmades, emblavar,tirar tests... disbauxa, just abans d'ar-ribar a larestrictivaquaresma.Bé, aixòpotser eraabans, araen gene-ral, laquaresmapassa untant des-apercebu-da, no?

Guillem Pont

Vetlades en el Molí d'en Bou 11 (75)

Aprofitant que el Molí d’en Bou,gràcies a la bona feina d’en Tomeu Pin-xo, ha aconseguit no fa gaire una estre-lla a la guia Michelin, vàrem pensar queno estaria malament organitzar unavetlada entorn de la gastronomia: l’art -segons el diccionari- de menjar bé i re-galadament. I com que sense sortir delpoble teníem un especialista de primerordre, posàrem fila a l’agulla i convidà-rem n'Antoni Riera Melis, conegut en elpoble com n'Antoni Xaret.

Quant a càrrecs, n'Antoni és Cate-dràtic d'Història Medieval a la Universitatde Barcelona, Vicepresident de l’Institutd'Estudis Catalans, Membre del Grup deRecerca Alimentària i de la Càtedra"Sent Soví" de la Universitat de Barcelo-na i membre del Conseil Scientifique del'Institut Européen d'Histoire de l'Alimen-tation.

A més de la docència, la seva granpassió és la investigació, un camp on haassolit renom internacional, obrint nouscamins de recerca on abans poca gents’hi havia dedicat. És el primer llorencíque va obtenir el doctorat, amb l’estudisobre «Les relacions entre la Corona d’A-ragó i el Regne de Mallorca en el primerquart del segle XIV», un tema sobre elqual va publicar, a més de la tesi, nom-brosos articles a butlletins i revistes uni-versitàries internacionals. Més tard vacomençar a rastrejar papers sobre bar-ques i el comerç exterior mallorquí a l’E-

dat Mitjana i després, empès pel ConsellSuperior d’Investigacions Científiques iper la Generalitat de Catalunya, sobreels terratrèmols medievals catalans.

Darrerament -i per això l’hem con-vidat avui vespre- ha optat per dedicarel seus esforços a la Història de l’Alimen-tació, un camp on fa més de vint anysque hi treballa i que ha contribuït a con-solidar en el nostre país, amb la intro-ducció del seu estudi la Universitat i ambla coordinació dels tres únics col·loquisinternacionals que s'hi han organitzat:Barcelona, 1986; Lleida, 1992; Ciutat deMallorca, 1996.

Actualment està coordinant, dinsel marc des Fòrum de les Cultures, unCol·loqui Internacional: "Els Sabors dela Mediterrània. Reflexions sobre el sis-tema agroalimentari de la Mediterrània",que es va celebrar el mes de febrer, i el"IV Col·loqui Internacional d'Història del'Alimentació", que tendrà lloc la darrerasetmana de setembre a Besalú (Girona).

Ha actuat com assessor científicde nombroses exposicions: "Seure ataula", "Menjar a Catalunya, l'estil d'unpoble", "Els sentits del vi", "Els mercatsde la Mediterrània"... Va dirigir l'exposi-ció "L'Herència del Sent Soví" i tambédiversos projectes de temàtica alimen-tària i ha participat com a recercador enun projecte europeu sobre "Els produc-tes de la terra".

Té publicat uns deu llibres i gai-rebé una cinquantena d'articles sobre elssistemes alimentaris a l'Edat Mitjana, desde les alimentacions dels grups benes-tants fins a les dels col·lectius marginals;

sobre les fams; la relació entre alimen-tació i espiritualitat; l'herència alimen-tària islàmica; l'evolució dels costums detaula i sobre la literatura gastronòmicamedieval.

Ha participat, com a professorinvitat, en cursos de màsters de culturaalimentària a les universitats de Bolonya,Palerm, Torí, Tours i París. Ha estat con-vidat a impartir un curs sobre "Ensenyargastronomia a la Universitat", a la Uni-versitat Europea de la Gastronomia, ambseu a Torí i Parma, pel proper mes demaig. Ha donat centenars de confe-rències arreu d'Espanya, Itàlia, França,Bèlgica i Portugal.

N'Antoni, després de dibuixar elmarc alimentari dels segles XIII i XIV, vaparlar dels diversos llibres de cuina ques'han trobat arreu d'Europa, fent espe-cial esment al Sent Soví, localitzat aCatalunya; dels condicionants culturalsdels sistemes alimentaris; dels productesi de com es preparaven els plats; delsindrets des d'on ens han arribat menjarsque ens sembla que sempre han estatd'aquí -les espícies d'orient, les panades,cocarrois i robiols del món àrab i jueu,la tomàtiga, la patata, la xocolata, d'A-mèrica...-. Va acabar parlant de la co-mensalitat i els seus rites, incidint en elfamós "banquet del faisà", celebrat a Lillel'any 1454, la música del qual poguéremescoltar mentre sopàvem.

La vetlada es va allargar fins tard,perquè n'Antoni anava contestant llar-gament a totes les preguntes que li feren,que per qualque cosa és un dels gransexperts en història de l'alimentació.

Josep Cortès

Pau Quina

El nou grup teatral va aparèixeren societat l'any 2000, durant les festespatronals del poble, amb la represen-tació de l'obra El món per un forat, deJoan Mas. Miquel Rosselló, dins el pro-grama de festes d'aquell any, presentàel nou grup i l'obra que havien de re-presentar: "Aquest grup ha nascut del'entusiasme dels joves aficionats llo-rencins i de la vocació de diversos com-ponents del Grup Llorencí de Comèdies.

Aquesta segona posada en esce-na, també és conseqüència de l'èxit ob-tingut, per la representació de "La Pas-sió", en les passades festes de Pasqua.

El grup manifesta que té la sen-sació que l'experiment, tot just encetat,val la pena i la seva intenció és interessari divertir la gent, fer pensar una miquetai marginar l'avorriment, el qual, fins ara,ha tingut massa protagonisme.

Han volgut començar amb unaobra d'en Joan Mas, El món per un forat,perquè tot allò que s'esdevé damunt uncadafal són escenes reals d'una vida pa-gesa en un poble de la nostra Mallorca,allà per l'any 1950, i que actualmentconsideren esvaïda i superada.

Els ha interessat aquesta obra,perquè és un bon exemple de la bonafeina de l'autor. S'hi veu de quinamanera succeeixen coses i no se cer-

quen explicacions, com també,els fets són seleccionats perimposarnos a l'evidència de lamanera més irrecusable. Comtambé els personatges, estretspel nuu de l'angoixa i exaltació,es descobreixen i van sortintd'ells mateixos cap a uns mésautèntics... fins arribar a la re-solució final." (Miquel Rosselló,programa de les festes pa-tronals de Sant Llorenç, 2000).

Les obres generalmentles fan a l'aire lliure, perquèconsideren que pel tipus de teatre quefan (entremesos i sainets) és el lloc mésadient. De totes maneres, mai no esneguen a interpretar en un lloc tancat,si els donen l'oportunitat, amb la qualcosa demostren no tenir cap por artís-tica (de fet han actuat diverses vegadesi amb molt d'èxit al Teatre Municipal deManacor).

A Sant Llorenç, normalment ac-tuen a la plaça de l'Ajuntament (si l'obraestà emmarcada dins les festes patro-nals), o al pati de l'Escola Nova (si l'obrase fa durant les Festes de la Mare deDéu). A més, en una ocasió provarende representar una obra dins el CineRigal (concretament Es sogre de madòRosa). Després, quan marxen a actuarper altres pobles, també habituen a ferles obres a l'aire lliure (generalment enalguna plaça dels pobles), però a vega-des també els han convidat a localstancats (per exemple el teatre de Por-reres, el de Muro o el de Manacor).

Locals on assagen

Principalment assagen en el patide l'Escola Novade Sant Llorenç,ja que és un lloctranquil i retirat,on poden assajaramb tranquil·litat.A més, aquest lloc,en moltes ocasi-ons, és el local onrepresenten lesobres i així al-menys ja el tenenfamiliaritzat.

Quan representen obres?

Ells voldrien representar cadaany, el màxim nombre d'obres possible,però cal pensar que tots fan feina, és adir, són amateurs i fan això per diversiói no disposen del temps necessari. Peraixò, cada any s'aprenen una o duesobres a la perfecció i les represententota la temporada per diferents llocs ifestes. Per exemple, al poble hi ha duescites imprescindibles amb el teatre, unaés a les festes patronals i l'altra a lesfestes de la Mare de Déu Trobada (totesduen se fan durant l'estiu i per això sónadients per al teatre a l'aire lliure), i ge-neralment la companyia que actua és lad'en Miquel Rosselló (encara que a ve-gades l'Ajuntament ha intentat dur al-guna companyia forana). Quan surtena actuar a altres pobles de Mallorca,també habituen a fer-ho en motiu deles respectives festes patronals.

Ajudes i beneficis

Reben ajuda econòmica de l'A-juntament de Sant Llorenç. Per altrabanda, del Consell de Mallorca no rebenres, perquè per fer-ho s'haurien d'ho-mologar i això du massa feina i embulls.De totes maneres, Miquel Rosselló tam-bé reconeix que no hi estan gaire inte-ressats, ja que les ajudes de l'Ajun-tament els permeten sobreviure.

Pel que fa als beneficis, sobretotels treuen del mateix Ajuntament i deles actuacions que fan als pobles ex-terns. De totes maneres mai són gransquantitats i els solen emprar per anarde viatge tot el grup (per exemple hananat a llocs tan emblemàtics com Is-tambul o Grècia).

El teatre a Sant Llorenç (II) 12 (76)

Trobada de contraries 13 (77)

El dia 29 de febrer el poble deSant Llorenç visqué la XIX Trobada deConfraries, presidida pel l'Excm. i Rvnd.nou Bisbe de Mallorca, Jesús Murgui,que sortia per primera vegada a la partforana de Mallorca.

L'església i el carrer Major esta-ven molt ben engalanats. A la façanaprincipal de l'església hi penjaven quatrebandes de color lila i abaix hi reposavendues caputxes blanques. Als balcons deles cases del carrer Major també hi haviadomassos morats i una gran onada degent omplia la plaça.

A les onze del matí la comitiva va

sortir de la placeta del'Ajuntament. En primerlloc anava la banda demúsica de Sant Llorenç,després els estendardsde les congregacions deconfrares. La primera queva desfilar fou la de SantLlorenç i la darrera la desanta Bàrbara, de Vila-franca.

També desfilarenel Joc de Ministrils, delConsell, que tocaven unsinstruments del segle XVIII. Tancavenla comitiva les autoritats locals i algunesvingudes de Ciutat.

Acabada la desfilada entrarentots a l 'església perassistir a l'ofici concele-brat pel Sr. Bisbe i els ca-pellans dels pobles veïns.Els feligresos ocuparenels bancs i les capelles.La recapta havia d'esserper a la reinserció delspresos.

El Bisbe valorà latasca de les confraries,que ocupen part del seutemps lliure recreant laPassió, i els animà a arri-bar al cor d'una societatdominada pel materialisme. Demanàamb força que visquéssim una SetmanaSanta amb dignitat i autenticitat.

En acabar la cerimònia, elsassistents visitaren la capella de la Marede Déu Trobada, on hi havia tots elsestendards exposats. A la rectoria es

podien veure imatges de les processonsdels pobles participants.

Com a cloenda, diranen tots juntsal restaurant Son Barbot i es repartirenplaques commemoratives d'agraïment ales autoritats.

Des d'aquí volem donar les grà-cies a tots els organitzadors, perquè vaesser un dia inoblidable.

Aina Pont

A les fotografies:El carrer Major, amb l'església al fons;la plaça, plena de gent que mira ladesfilada; una taula del dinar a SonBarbot i en Justo Pérez entregant unaplaca al Conseller de Turisme, JoanFlaquer

Eleccions generals 14 (78)

Congrés dels Diputats

Sant Llorenç Son Carrió Costa TOTAL % 2000 1996

PP 1021 245 316 1582 50'14 56'02 49'84 PSOE 417 151 397 965 30'59 21'48 25'12 Progressistes 203 54 59 316 10'02 15'42 17,18 UM 137 28 18 183 5'80 4'83 4'02 Altres 17 14 3 34 1'08 Blancs 36 9 7 52 1'65 Nuls 16 3 4 23 0'73

TOTAL 1847 504 804 3155 69'82 61'92 73'08

73'94% 73'58% 60,18%

Senat Sant Llorenç Son Carrió Costa TOTAL

PP Juan Fageda 987 226 291 1504Carlos Ripoll 962 221 266 1449

PSOE Joaquín Bellón 372 140 367 879Juan Mesquida 360 130 319 809

PROGR. Cecili Buele 230 68 70 368Miquel Àngel Llauger 208 61 59 328

UM Dolça Mulet 168 37 29 234Miquel Riera 162 38 30 230

FE Jorge Aransay 11 2 5 18Sebastià Barceló 8 1 4 13

IR-PASOC Rosa M. Mingorance 3 - 3 6

ASI Ezequiel Ramos - - 1 1

CTC Justo García 1 - - 1Concepción Sivate 1 - - 1

TD Antonio Juan 1 - 2 3

Votants

1977 1979 1982 1986 1989 1993 1996 2000 2004

76'87% 62'79% 74'69% 69'65% 64'24% 75'76% 73'08% 61'92% 73'08%

Josep Cortès

Agafam la carretera de Son Car-rió i, quan hem passat el segon pont,un poc més envant a la dreta trobam elcamí de son Berga, uns quants metresdesprés ja destriam les cases d'es Lli-gats, possessió de Sant Llorenç des Car-dassar, situada entre son Penya, son Po-capalla, son Pont vell i son Granot.

Arribam a les cases i l'amo enJoan ja ens espera a la carrera, fa unbon sol i ens convida a seure a defora.

Ens conta que té 89 anys i co-mença a parlar de la seva dona, sa ma-dona Magdalena, que en té 88 i ja vanéixer als Lligats, sempre hi ha viscut in'és la propietària. Segueix contant-nosque varen festejar nou anys i es varencasar l'any 1949, a partir de llavors ellva anar a viure als Lligats i vivien ambels pares d'ella durant anys, i fins fa pochi han viscut ells dos tots sols, ja queno varen tenir fills.

Les cases d'es Lligats tenen uns

dos-cents anys i unes set quarteradesde terra, formades per nou cloves quesempre han servit per separar elsanimals. Són unes cases molt antigues,no han tengut cap reforma important,però darrerament han fet la instal·laciód'electricitat i telèfon. Dins les cases hiha trespol per tot, dues habitacions da-vant, enmig d'un aiguavés i a la part dedarrera hi ha la cuina a un costat, elsegon aiguavés i a l'esquerra l'escalaque puja al sostre,amb un rebost da-vall: la típica casade foravila, tota depedra.

Darrera lescases hi trobam elcorral de figueresde moro i davantel corralet on hisembren les ver-dures que han demenester per a lacuina. A defora, ala part de davanthi tenen un forn il'amo en Joan ensdiu que uns anys va fer tanta de feinaque no refredava mai.

Temps enrere a la finca hi tenienvaques i cabres i sembraven cereals,també hi havia els típics ametllers i gar-

Enrevoltant Sant Llorenç 15 (79)

Es Lligats vell Antònia Galmés i Aina Pont

rovers. Venien la llet de les vaques iaquells doblers, en aquell temps lesbastaven per pagar els dos picapadrersque els feien la casa del poble, a SantLlorenç. En aquell temps feien vetladesde pelar ametlles, eren deu, dotze oquinze persones, cantaven i tocaven unaguitarra. S'ajudaven els uns amb els al-tres.

Ara, l'amo en Joan, als seus 89anys, segueix cuidant molt bé els Lligats

i altres finques que tenen. Actualmenttenen ovelles, cabres i gallines i van re-poblant els arbres que s'han mort, quesón bastants; només fa un parell de diesque l'amo en Joan encara n'ha sembratuns quants. Segueix contant que ell fala feina molt de gust, que ara ja no hofa per guanyar res, sinó que estima tantla terra que ho vol veure tot bé i arre-glat, mentres pugui.

Ens diu l'amo en Joan que en esLligats no han tengut mai una gelera,els ha agradat sempre menjar molt na-tural, res de congelats, fan el seu hort,la carn dels seus animals i fins fa pochan pastat i el que podem dir és quepareix que tot això els ha donat moltsbons resultats,ja que amb 88i 89 anys quetenen i lo béque estan, fanenveja a qual-sevol.

P e rmolts d'anys!

Es Lligats

Sopar d'aniversari 16 (80)

Bon vespre a tots, un any mésens reunim per celebrar l'aniversari deFlor de Card i enguany el reconeixementés per en Gabriel Riera i Cabrer.

En Biel Muntanyer neix a SantLlorenç l'any 1942. Als 12 anys començaa fer feina a foravila fins que en té 32,després, 4 anys fent rajoles netes a ca'nTreufoc, 11 de picapedrer, i ara en fa15 que està llogat a un hotel. Duu 50anys de feina i ja pensa en la jubilació.Diu que passa pena perquè sempre lihan dit lo que ha de fer i ara no sap sisabrà mandar-se ses feines.

En Biel té dues aficions ben mar-cades: el futbol i la música, i tant enl'una com en l'altra és fidel i constant.

Recorda que des de l'any 1955va al futbol d'espectador. Es va fer socidel Cardassar i li correspon el número57, i actualment el seu carnet és el nú-mero 16 (me'l mostra tot orgullós).

L'any 1959 ressorgeix la banda demúsica de Sant Llorenç, i en Biel, amb17 anys, en comença a formar part.

La Banda resta inactiva des del'any 1961 fins al 1973. Durant totsaquests anys no ha deixat els assaigs,ja sia amb en Miguel Solàies, en LluciàSureda, en Francesc Sapiña o en DamiàMuñoz.

Ell diu que ha pujat de ciuró, igràcies a la seva constància pot seguirsonant juntament amb altres músicsamb més formació.

A la banda hi ha hagut molts decanvis, però per en Biel l'afició a la mú-sica sempre ha estat la principal. Po-dríem comptar tots els músics que havist passar, que no són pocs. Recordaque un any a la festa de la Beata, dePalma, només eren 12 músics (2 fileresde 6), i anys després han arribat a mésde setanta.

Ja fa 33 anys que toca a la mú-sica, i si treim comptes, a un promig de2 assaigs per setmana (hi ha hagut tem-porades qué eren més), en total sumen3.432 assaigs, dels quals només ha fal-tat a dos (un perquè l'operaren i l'altreper defunció de la seva sogra).

Tampoc no a faltat a cap de lessortides de la banda. Sempre el veureuamb el seu instrument, el fiscorn, a lesfestes locals, foguerons de sant Antoni,processons de Setmana Santa, desfi-lades, concerts, sortides a fora poble ifins i tot a la península. és una bonamanera de fer poble.

Crec que ningú no s'ha sentit mai

ofès per en Biel. No ha tingut problemesamb els músics més antics, ni ara ambels joves. Diu que es troba molt bé ambells, qué disfruta tocant i que el tenencom a mascota.

Per la seva discreció no el senti-reu contar res, a no ser que l'hi dema-neu, encara que en sap moltes de coses,ja que és l'únic músic en actiu que haviscut tota la història recent de la banda,i curiosament mai ha format part de lesdiverses directives, potser perquè maise li ha oferit la possibilitat. Jo diria queaixò no és per comoditat, és per no cer-car protagonisme, ni reconeixement, nimolt manco, popularitat.

Té una cosa molt clara: primerés la música i després el futbol. Deixaràel futbol per la música, però no la mú-sica pel futbol.

I no hem d'oblidar que d'aquests62 anys n'hi ha 36 de convivència ambna Rosario, de la que segurament tam-bé podríem dir qualque cosa.

Per totes aquestes virtuts: cons-tància, fidelitat, discreció, col·la-boració, lleialtat, responsabilitat,tolerància i altres, segurament a SantLlorenç no hi haurà un carrer dedicat alseu nom, però Flor de Card li reconeixaquests mèrits fent-li entrega d'aquestpin d'or.

Enhorabona, Biel, i endavant.

Felip Forteza

27 d'octubre de 2000

El Tribunal Suprem falla en contrade l'Ajuntament, argumentant entrealtres coses que:

"El escrito de interposición delpresente recurso de casación omite laexpresión del motivo en qué se funda-menta. No contiene ninguna referenciaa cuál de los apartados del artículo 95.1de la Ley Jurisdiccional constituye la basedel recurso, aun cuando en su desarrolloargumental se refiera a la supuesta ina-plicación de varios preceptos de la Leyde Costas, y de su Reglamento, bien in-troduciendo una cuestión nueva no tra-tada en la sentencia (cual es la ausenciade un previo informe de la ComunidadAutónoma), bien refiriéndose a un de-recho preferente de los Ayuntamientos(que la sentencia recurrida no pone enduda, subrayando que la preferencia nosupone exclusividad), bien alegando lafalta de validez en abstracto de la Dis-posición Transitoria decimocuarta delexpresado Reglamento por contener unmandato supuestamente retroactivo (loque en absoluto se deduce de su tenor)".

"Esta Sala viene sosteniendo queel carácter extraordinario del recurso decasación impone al recurrente el cumpli-miento riguroso de determinados requi-sitos, cuya falta determina su inadmi-sión. La jurisprudencia de esta Sala hasido especialmente exigente, en cuantoal deber de fijar el motivo en qué hayade fundarse el recurso, con expresióndel apartado correspondiente del artí-culo 95 de la Ley Jurisdiccional que loampare.

Si el recurso de casación no es-pecifica el apartado del artículo 95 enqué el motivo se incardia, es procedentela inadmisión de recurso, que se trans-

forma, en esta fase procesal, en causade su desestimación".

31 d'octubre de 2000

Informe jurídic sol·licitat pel Batlesobre sentència del Tribunal Suprem

L'informe considera que el recursde cassació va ser encertadament pre-parat d'acord amb la jurisprudència vi-gent en el moment de la interposició,l'any 1993, un canvi jurisprudencial pos-terior no pot perjudicar de manera tangreu una part i, en conseqüència, s'in-forma a favor de la interposició de re-curs d'ampar davant el Tribunal Cons-titucional contra la sentència del TribunalSuprem, ja que vulnera els articles 9.3,14 i 24 de la Constitució.

Entrant en l'anàlisi de la contro-vertida sentència, el cert és que el Tri-bunal Suprem es fonamenta en unaqüestió de forma per desestimar el re-curs, qüestió de forma que es concretaen el deure de fixar el motiu en què esfonamenti el recurs amb expressió del'apartat corresponent de l'article 95 dela Llei Jurisdiccional que ho ampari.

Sobre aquesta qüestió, l'Ajunta-ment és víctima d'un canvi jurispruden-cial salvatge que no li hauria de poderser imputable. La sentència del TribunalSuprem de 28 de juny de 1996 expressala doctrina aplicable i consolidada fins itot tres anys després que la representa-ció processal de l'Ajuntament presentàsel recurs de cassació: "Por lo demás deltenor del escrito se deduce claramenteque se está invocando la supuesta vul-neración o infracción del ordenamientojurídico y de la jurisprudencia. Por ello,superando un criterio estrictamente for-malista que sería contrario al principiode tutela judicial efectiva, procede dese-char la alegación de inadmisibilidad yentrar en el estudio de los motivos decasación invocados". Serà a partir de1998 que la nova doctrina formalista co-brarà protagonisme i es començaran adictar sentències desestimatòries persimples raons formals. Aquesta manerade procedir en contra del principi proactione i de la tutela judicial efectiva,

per aquest lletrat és inconstitucional iha de ser objecte del corresponent re-curs d'ampar davant el Tribunal Consti-tucional i això per diversos motius.

En primer lloc, per vulneració del'article 24 de la Constitució que garan-teix que totes les persones tenen dret aobtenir la tutela judicial efectiva delsjutges i tribunals. No entrar en el fonsde la qüestió plantejada per un simpletema de forma, viola el dret a la tutelajudicial efectiva. Els defectes de formas'han de poder subsanar en tot cas. Enaquest sentit, la sentència del TribunalConstitucional 24/1999, es fa ressòd'una doctrina consolidada en el sentitque els requisits formals no s'han d'in-terpretar de manera que es converteixinen un: "formalismo enervante o dé lugara una decisión desproporcionada a lavista de los intereses que en la mismase conciten".

En segon lloc, per vulneració del'article 14 de la Constitució que ga-ranteix la igualtat de tots els ciutadans,és evident, que aquells ciutadans queveuen negat el seu dret a una sentènciasobre el fons, són discriminats respected'aquells que efectivament l'han ob-tinguda del mateix tribunal en el mateixtemps temporal.

En tercer lloc, no es pot deixard'esmentar que l'article 9.3 de la Cons-titució garanteix la irretroactivitat de lesdisposicions restrictives de dret i aquestaés fonament també a tenir en compte.

Història d'una injustícia 17 (81)

L'explotació de la platja de Sa Coma (XXII) Antoni Sansó

VetladesenelMolíd'EnBou

* 22.05.04Fundació Cam-paner en beneficidel noma* 16.07.04* 17.09.04

El projecte "Keep on trying" de lajove artista menorquina Núria Marquès,resident a Barcelona, ha estat el millordels 25 treballs presentats a la convoca-tòria biennal, adreçada als joves crea-dors, que realitzen l'Ajuntament de SantLlorenç (Auditòrium Sa Màniga) i la Fun-dació "SA NOSTRA".

Amb aquest ajut l'artista, que ésllicenciada en Belles Arts per la Uni-versitat de Barcelona, tendrà l'oportu-nitat de realitzar per primera vegadauna exposició individual, que s'inaugu-rarà primer a l'AuditòriumSa Màniga i després itine-rarà per les sales de cul-tura de "SA NOSTRA".Trobareu tota la infor-mació sobre les bases aa www.sanostra.es i awww.santllorenc.com.

La línia discursivaque recorre el treball deNúria Marquès és la in-vestigació dels paradisospersonals proporcionatssintèticament a les per-sones amb trastornsd'ansietat generalitzada.L'interessen les cons-truccions personals delsparadisos irreals poc pe-rennes i més propers al

cel·luloide que a la realitat. Els llenguat-ges artístics que tracta són el vídeo i lainstal·lació.

Pel que fa a la seva formació, harealitzat els següents postgraus i doc-torat a la Universitat de Barcelona: "Del'empremta gràfica a l'empremta digitalII" i "Il·lustració Professional", i el doc-torat en pintura "La pintura com a idea".També ha participat a diferents ex-posicions, les més recents són:

*X.Cèntric, Festival de Vídeo In-ternacional, Centre de Cultura Contem-porània de Barcelona

*Angoisse, Loop, Barcelona*Indisciplinados, Museo de Arte

Contemporáneo de Vi-go (MARCO)

*Biennal de jo-ves creadors d'Europai la Mediterrània, A-tenes i Barcelona

*Teddy bear'spicnic, Galeria HorrachMoyà, Palma

*Le confort mo-dern 'Kd magic show',Poitiers i Barcelona(Can Felipa)

Els membres deljurat han estat elssegüents:

Sra. Piedad So-

Auditòrium 18 (82)

Beca Creació ArtísticaAuditòrium Sa Màniga-Fundació Sa Nostra 2003-3004

lans, teòrica de l'art i comissàriad'exposicions, en representació de laFundació "Sa Nostra".

Sr. Gabriel Amer, crític d'art i co-missari d'exposicions, en representacióde la Fundació "Sa Nostra".

Sr. Carles Guerra, comissari d'ex-posicions, en representació de la Fun-dació "Sa Nostra".

Sr. Miquel Galmés Galmés, regi-dor delegat de Turisme, en represen-tació de l'Ajuntament de Sant Llorençdes Cardassar.

Sr. Joan Morey, artista, en re-presentació de l'Ajuntament de SantLlorenç des Cardassar.

Margalida Fiol

Pàgina infantil 19 (83)

Antoni Sansó

1996

El 8 de gener, mor a París el po-lític socialista francès François Mitter-rand.

El 24 de gener, l'exministred'Interior, José Barrionuevo, és pro-cessat per la seva presumpta relacióamb les activitats dels GAL.

El 7 de febrer, Codorniu denun-cia Freixenet per incomplir les normessobre envelliment de les ampolles: s'i-nicia l'anomenada "guerra del cava".

El 4 de març, a París, el pintorMiquel Barceló inaugura dues grans ex-posicions al Pompidou i a la galeria na-cional Jeu de Paume.

El 6 de març, els EUA aprovenla llei Helms-Burton, que preveu sanci-ons a qualsevol companyia que estableixirelacions comercials amb Cuba.

El 8 d'abril, a Bogotà, per clausu-rar la novena edició del Festival Iberoa-mericà de teatre, els Comediants actuendavant 50.000 espectadors.

El 17 d'abril, mor a Madrid el fi-lòsof i escriptor José Luis López Aran-guren.

El 21 d'abril, la coalició de cen-tre esquerra "El Olivo" guanya les elec-cions legislatives a Itàlia.

El 28 d'abril, a Chicago, l'arqui-tecte Rafael Moneo aconsegueix el pres-tigiós Premi Pritzker d'arquitectura.

El 18 de maig, Johan Cruyff, en-trenador des de 1988 del FC Barcelonaés destituït del seu càrrec.

El 27 de maig, se celebren a Pa-lència, Palma i València els primers judi-cis amb jurat popular de l'Estat Espa-nyol.

El 6 de juny, s'obre a Barcelonala I Conferència Mundial dels DretsLingüístics.

El 8 de juny, a París, la tenistaalemanya Steffi Graf derrota a ArantxaSánchez Vicario i guanya per cinquenavegada el torneig Roland Garros.

El 28 de juny, a Kíev, el parla-ment d'Ucraïna aprova una Constituciódemocràtica que reconeix la sobiraniade l'Estat, la propietat privada i l'esta-bliment oficial de llengua, moneda, ban-dera i símbols nacionals diferents de laUnió Soviètica.

L'11 de juliol, a Vancouver (Ca-nadà), l'Organització Mundial de la Salutclausura la XI Conferència sobre la Sida.

El 8 d'agost, s'inicia a Gijón lagira de concerts que amb el nom de "Elgusto es nuestro" Ana Belén, Victor Ma-nuel, Serrat i Miguel Rios tenen previstper aquest estiu.

El 8 de setembre, l'exèrcit rusinicia la retirada de Txetxènia.

El 12 de setembre, el jutge Bal-tazar Garzón inicia la investigació sobrela desaparició de 297 espanyols durantla dictadura argentina.

El 28 de setembre, s'inauguraal Centre Wilfredo Lam de La Habana lamostra "Rafael Alberti pintor".

El 6 d'octubre, a Tokio, la pel·lí-cula espanyola "Libertarias", dirigida perVicente Aranda, obté el premi especialdel jurat del Festival Internacional deCinema.

El 8 d'octubre, a Austin (EEUU),el ciclista Lance Armstrong anuncia laseva retirada temporal del ciclisme de-gut a què li ha estat diagnosticat uncàncer.

El 21 d'octubre, més de500.000 hutus refugiats al Zaire es ve-

uen obligats a fugir arran dels enfron-taments entre tutsis armats procedentsde Rwanda i l'exèrcit del Zaire.

El 27 de novembre, segons uninforme elaborat per una comissiód'experts i sol·licitat per la Junta Superiord'Arxius, la Generalitat de Catalunya hade recuperar els documents que estraslladaren a Salamanca després de laGuerra Civil.

El 19 de desembre, mor a Parísl'actor cinematogràfic italià MarcelloMastroianni.

1996 a les Illes Balears

* Neix el diari "La Voz de Baleares".* Se celebra a Palma el I Congrés deNormalització Lingüística a les Escoles.* La població era de 760.379 persones.* Cristòfol Soler dimiteix de presidentdel Govern Balear i és substituït per Jau-me Mates.* Apareix en català el "Diari Balears".* Es publica "El rei de la selva" delmallorquí Gabriel Galmés.* Els estrangers amb permís de resi-dència eren 30.709 dels quals 22.730provenien de la Unió Europea.* El Consell de Mallorca elegeix "LaBalanguera" de Joan Alcover com ahimne de Mallorca.

Fent memòria 30 anys (20 (84)

"Memòria dela entrada féu enMallorca lo Sere-níssim Senyor DonCarlos Quint, Reinostro, Empera-dor de Alemanya,i de les coses seferen en la recep-ció, així per lo Re-

verend Clero com per los seculars en loany 1541.

En lo any de la Nativitat de NostroSenyor Déu Jesucrist de 1541, a 24 deagost, D. Felip de Cervelló, Virrei de lapresent Ciutat, rebé una carta de An-driadoria en què li deia Sa Magestat se-ria amb gran exèrcit per anar contra Al-ger a aquesta nostra Ciutat a 13 de se-tembre primer vinent i que fessen deprevenir pa, oli, llenyes, formatges ipalles, amb la qual lletra, los MagníficsJurats entraren en lo capítol notificantals Reverends Canonges la lletra, i vin-guda de Sa Magestat, i que fessen loque de ells s'esperava, i així los Reve-rends Canonges feren un arc triumfalmolt soperbo en la plaça de la Seudavant de l'Almoina, i los dits ReverendsCanonges entraren en lo Consell de SantBernat dient los fessen senyal de alegria,per dita alegria de Sa Magestat, i ditConsell féu un altre arc triumfal a la por-ta de Mar per a que quant Sa Magestatixiria de la Seu per anar en el Castell lopogués veure, i ans de arribar Sa Ma-gestat arribaren molts Senyors, així deAragó com de Catalunya, los noms delsquals seria prolixitat de contar.

I a 6 de octubre arribà lo Príncep,de Sóller i a 8 lo Virrei de Sicília dit DonFerrando de Gonzaga amb 7 galeres i28 naus, arribant en el present port aonttrobà més de 60 naus grosses erenarribades de Gènova, Sicília i Nàpols to-tes de armada, i essent dos o tres millesdel moll, la Ciutat lo saludà per esserCapità General de tota la armada i ellféu tirar molta artilleria, tant les galerescom les naus, i lo mateix dia, hora tarda,entrà un correu de Menorca dient SaMagestat havia sopat lo dia ans a Maódins lo port de Cala Figuera.

A 13 de dit, a quatre hores ansdel dia, vingué una galera en el moll no-tificant Sa Magestat era a les Salines,que volia entrar de dia per veure la Ciutati lo port, i sabent tal nova la Ciutat, loReverent Clero i seculars tots se pre-pararen per tal recepció, i essent ja doshores de dia se mostraren al Cap Blanc42 galeres a l'encontra, i al mateix puntlo Virrei de Sicília anà amb les 7 eraentrat i amb lo que era vingut de ma-tinada, i juntà amb les de Sa Magestattirant molta artilleria, la Capitana de SaMagestat tirà un tir, i essent tres o quatremilles del moll de la Ciutat començà atirar tots los tirs que tenia y la Capitanade Sa Magestat ne tirà molt i aprés to-tes les altres plegades que era la mésnoble cosa de veure.

Essent el moll per desembarcar,lo Reverend Clero de la Seu amb totesles ordes de frares amb processó isque-ren de la Seu, féu dita processó lo Re-verendíssim mestre Rafel Llinàs, bisbede Grècia, i aportava la Vera Creu en lamà sens pavelló, i lo Sr. Ardiaca misserLluís de Virallonga féu per diaca, i lo Rd.mº Miquel de Pax canonge féu decompanyó, i lo Rd. mº Jeroni de Miliàcanonge féu de subdiaca, i isqueren dela Seu cinc creus, ço és, les acostu-mades i la de cretall, i la d'en Rossell,los subdiaconils portaren les figures deNostra Dona, isqueren 24 bordons, anàla processó davant la porta dels Pollsde St. Domingo aont havien posat iaparellat un matalaf forrat de domàscarmessí, i dos coixins de brocat peradorar, i aquí esperaren un bon rato aSa Magestat qui essent al moll aont laUniversitat havia fet un pont perdesembarcar Sa Magestat, veent ditpont se posà a un bateu de la galera ino volgué saltar en terra per dit pont iaçò perquè aportava dol de la Sere-níssima Donya Isabel, emperatrís mullersua quondam, i essent en terra, tenint-li la Ciutat un cavall aparellat amb adrèsde vellut carmessí, en aquell no volguécavalcar i donà'l en el cavallerís major, icavalcà a un cavall amb adrès de vellutnegre, lo qual era de mº Nicolau deQuint, i venint per la porta del Moll, dinsla qual la Ciutat havia fet un arc i molts

títols, los quals Sa Magestat prenguépler de llegir, i passant per davant laLlonge, per lo carrer de St. Joan, eixintper lo carrer de St. Feliu, i per lo Bornamunt, i essent al pont de la Riera quies diu de la Carnesseria d'avall, SaMagestat demanà si era riu, i diguerin-li que no, però quant plovia a la mun-tanya molt, venia l'aigua per aquí, i gi-rant-se digué: O que linda Ciutat, i pas-sant per la casa dels Paraires eixint aSt. Nicolau Vell davant St. Domingo, perla plaça nova, per lo carrer de mº Morey,per la volta de mº Aulesa, i per la Almu-daina, isqueren a la porta de St. Do-mingo aont estava tot lo Rd. Clero es-perant Sa Magestat, i aquí ell apeà deson cavall i adorà la Vera Creu aportavalo Rd. Bisbe, i fonc-li dit per lo Rd. Sr.Sacristà mº Nicolau Montanyans: S. M.sos antipassados acostumaven de irprocessonalment con todo el Clero, i SaMagestat li respondió: Jo no puedo ir apie, i així tornà cavalcar mirant semprela Ciutat, i demenant lo que veia, queera venint a la plaça davant la Almoinaaont estava lo arc triumfal dels ReverensCanonges, S. M. apejà i anà a peu finsa lo altar major de la Seu, en el qual seajonellà sobre un coixí posat en terrasobre un tapit i recolzat sobre dos coixinsamb un drap de brocat li posaren sobrela cadira de ferro del Sr. Bisbe, i lo Sr.Bisbe féu les pregàries com està en lopontifical, i donà la benedicció a S. M.dient: Benedicat te Deus, i així S. M. sealçà anant a la volta del Castell Reialeixint per la porta de Mar aont havienfet los consellers de St, Bernat un arctriumfal molt bell, lo qual Sa Magestatse mirà, i essent al pati del Castell seaturà un bon rato donant a besar lesmans a tots los cavallers mallorquins,estant molt content, així de dits cavallerscom de la noblesa de la Ciutat, i digué:aquí tenemos un Reino escondido, ambdit emperador molts senyors de Itàlia,los noms dels quals seria llarg de es-criure; i després vingueren sis frares ilo comanador de la Verge Santíssimanostra Dona de la Mercè foren abraçatsde Sa Magestat en memòria de la con-quista de les Índies, i del conquistadorde Mallorca.

Història 21 (85)

Narració de la vinguda de l'emperador Carles V Ramon Rosselló

Anar l'ull al bou amb l'E.L.A. 22 (86)

Els últims avenços en el diagnòstic de l'E.L.A.

Salom i Parets és el teu llinatgte,de preciós nom Catalina,

del Cel ets l'estrella que més il·luminai en el cor un tresor la teva imatge.

A pesar de què el títol pugui induira pensar al pacient lector que ja se'nsestan esgotant les coses a dir sobre lamaleïda E.L.A., res més lluny de la rea-litat. Si més no, tot el contrari: mentrela bona gent de Flor de Card tingui lagentilesa d'obrir les pàgines d'aquestaexcel·lent publicació, nosaltres mai noestarem retuts per continuar lluitantcontra la feresta malaltia, ja que aixòés el mínim que podem fer per als elàticsque ja viuen en el Pare i, com no, perals qui actualment pateixebn la duríssimaurpada que l'E.L.A. els ha donat.

El que sí farem en aquest cinquècapítol és concloure la present sèrie, quevam començar en el segon lliurament ique ha estat dedicada als peoners en eldiagnòstic de la malaltia. Això no és obs-tacle, però, per reprendre la sèrie en elmoment en què tinguem més dades.

Bé, un cop dit això, anirem al ver-mell de l'ou de l'article, que no és altreque sapiguer el que va succeir desprésde què Jean Martin Charcot establis nomi llinatges a l'E.L.A.

Molts foren els qui continuaren latasca del neuròleg francès en la inves-tigació de tan terrible malaltia, i entreells farem esment a un coetani seu quenomia Jules Bernard Luys, nascut l'any1828 i traspassat el 1897.

Bernard Luys va descobrir que lesneurones de la banya anterior de la me-dul·la (que si fan memòria són els ex-trems davanters de la substància grisaque té forma d'hac "H" en el centre me-dul·lar), patien degeneració en l'atròfiamuscular progressiva, posant fi així alconcepte mioipàtic del quadre, que Luysva denominar poliomielitis anteriorcrònica, per distingir-la de la poliomielitisanterior aguda infantil, que és d'origeninfecciós.

Un altre dels noms a tenir encompte va esser el de Joseph FrançoisFelix Babinsky (1857-1932). Aquestneuròleg francès d'origen polonès, mal-grat mantenir importants diferències

amb moltes de les conclu-sions dutes a terme perCharcot, va arribar a esserprofessor de l'hospital LaSalpêtrière i dedicà la majorpart de la seva activitat al'estudi de la semiologianerviosa, és a dir, al conjuntde mètodes emprats perestablir un diagnòstic o béavaluar el curs de les ma-lalties neurològiques.

Els seus estudis so-bre el reflex cutaniplantarel van portar, el 22 de fe-brer de 1896, a presentar en la Societatde Biologia de París, un treball transcen-dental i concís de 28 línies, en el querecollia una dada importantíssima perdetectar una lesió orgànica de la via pi-ramidal, que permetia distingir lesparàlisis piramidals d'altres castes deparàlisi. Aquesta troballa va esser tanimportant que avui en dia ja pertany alcomú de tots els neuròlegs.

El "signe de Babinsky" -que éscom es va batiar la descoberta- va per-metre per la seva part a un altre pres-tigiós neuròleg que nomia William Go-wers (1845-1915), precisar que tots elscasos d'atròfia muscular progressiva ide paràlisi bulbar progressiva que ellhavia estudiat, presentaven signes pi-ramidals, amb la qual cosa va considerarque l'esclerosi lateral amiotròfica deCharcot, l'atròfia muscular progressivad'Aran i Duchenne, així com la paràlisibulbar progressiva, també de Duchenneno eren diferents malalties, sinó distintsestadis, amb graus diferenciats d'inten-sitat i d'extensió, de la mateixa malaltia.

I gràcies a aquest descobriment,a partir de llavors es va establir quel'E.L.A., la paràlisi bulbar progressiva,l'amiotròfia muscular progressiva i l'es-clerosi lateral primària eren variantsd'una idèntica malaltia degenerativa queafecta exclusiva i sistemàticament lesvies motores, que són un dels dos ca-mins que segueixen els estímuls nervio-sos, i que ens permeten els movimentsdels músculs a tot el cos.

Després també vindrien altresmetges que assentarien les bases del

que avui en dia es disposa per poderdiagnosticar l'E.L.A., com per exempleel neuròleg Brain, que el 1933 va co-mençar a utilitzar la denominació d'"en-fermetat de motoneurona" com asinònim d'E.L.A., o també l'any 1950,quan un grup de facultatius encapçalatsper Koerner van establir la relació entrel'E.L.A., el pàrkinson i l'alzheimer.

Més tard, el 1955, els neuròlegsKurland i Mulder van donar a conèixerl'E.L.A. familiar, o sigui, hereditària.

Per altra banda, L. P. Rowland vaconstituir, l'any 1982, els límits nosolò-gics de les diferents formes de les ma-lalties de la motoneurona.

El 1993 Rosen i Cols van des-cobrir la mutació que patia el gen de lasod-1 en l'E.L.A. familiar, i del qual jaexplicarem més coses en el futur.

Per finalitzar, el 1994 va tenir llocla reunió de la Federació Mundial deNeurologia, on es van definir els criterisdel diagnòstic de l'E.L.A.

Com han llegit, amics lectors,moltes han estat les persones que handedicat les seves vides a fer el diag-nòstic de l'E.L.A. més encertat, més fia-ble, ajudant així als elàtics passats, pre-sents i futurs.

Déu, mon Paret, vulgui que algundia puguem afegir a aquesta munió depersones el nom o noms dels qui hagintrobat per fi el remei per tan esfereïdoramalaltia com és l'esclerosi lateral amio-tròfica.

Així sigui!

Miquel Jordan i Ronsano

Davant la creixent possibilitat demonopoli del msn de Microsoft, he de-cidit abrir aquest reportatge a La Stoacom a informació.

Com obliga Microsoft a que la gentempri el msn?

1) Obliga a què hom agafi unaversió del msn 6.0 o posterior, inutilitzanttotes les versions anteriors, per d'aques-ta manera mantenir un major controlsobre l'usuari.

2) Obligant els usuaris de fora delmsn que no puguin contactar amb elsusuaris de dins del msn. Jo mateix, coma usuari de Trillian, m'he vist obligat areutilitzar l'msn per no perdre usuaris.

3) "Motivant" a utilitzar el msn, atots els usuaris que tinguin una versióde Windows posterior al 2001, mostrantres més engegant l'ordenador el ninotetverd del msn dient de conectar-se.

4) Fent que cada vegada el msnestigui més sota el control fàcil deMicrosoft, facilitant així que aviat Mi-crosoft pugui cobrar pel servei de mes-senger.

Com a informació apart, assenya-laré que el msn de Microsoft utilitzamolta memòria, un altre motiu pel queés recomanable canviar de missatgeria.

Un usuari ens informa (traduït del'anglès): "Jo tenia Windows Messenger(WinXP) i era molt millor que MSN. Nohi havia direccions, no hi havia NET pas-saport i el més important de tot: això

Comunicació 23 (87)

L'MSN i les seves jugades Crom el Nòrdic

no menjava la teva memòria (ram) tant!El MSN 6.0 necessitava 15 MB ram men-tre que el Windows Messenger que jotinc necessita només 3MB i té gairebéles mateixes opcions (suport webcam,notificació per escrit, jocs net, integracióamb NetMeeting i outlook). No és un malprograma però no m'agrada en generall'estil de totes les companyies que fanprogrames (en cpu i ram) tal que elsusuaris necessitin actualitzacions con-tínues. No té i importància, i si algú volgastar 15Mb de ram, que ho provi. Jovull els meus 320 Mb per a les mevesnecessitats, i aleshores escullo Win-dows Messenger.

I què hi puc fer?Per tot això, penso que ens hem

de rearmar contra Microsoft ara ma-teix. A eines recomanen el servidor Jab-ber, però jo personalment trobo prefe-rible utilitzar el Trillian. Per descarregar-se una versió del Trillian, busca-la alGoogle o clicka [url=http://www.trillian.cc/downloads/]aquí[/url]. (Avís: éspossible que amb una versió una micaantiga del Trillian no et funcionin els teususuaris de Microsoft, però amb la versióO.74F, descarregable des d'aquest en-llaç, podràs recuperar els teus vells usu-aris de l'msn amb una senzilla actualit-zació).

Per a qui li interessi, el meu nú-mero ICQ, per a contactar pel mes-senger de Trillian, és 292879675.

123456789012345678901234567890121234567890123451234567890123456789012345678901212345678901234512345678901234567890123456789012123456789012345123456789012345678901234567890121234567890123451234567890123456789012345678901212345678901234512345678901234567890123456789012123456789012345123456789012345678901234567890121234567890123451234567890123456789012345678901212345678901234512345678901234567890123456789012123456789012345123456789012345678901234567890121234567890123451234567890123456789012345678901212345678901234512345678901234567890123456789012123456789012345123456789012345678901234567890121234567890123451234567890123456789012345678901212345678901234512345678901234567890123456789012123456789012345123456789012345678901234567890121234567890123451234567890123456789012345678901212345678901234512345678901234567890123456789012123456789012345123456789012345678901234567890121234567890123451234567890123456789012345678901212345678901234512345678901234567890123456789012123456789012345123456789012345678901234567890121234567890123451234567890123456789012345678901212345678901234512345678901234567890123456789012123456789012345123456789012345678901234567890121234567890123451234567890123456789012345678901212345678901234512345678901234567890123456789012123456789012345

Breu historiade Francesc Pujols

Filòsof nat a Barcelona. En JoanMaragall comenta de la seva poesia: "Laseva poesia us parla molt de la terramolla, i de la frescor dels pàmpols, i delraig de sol, i de fruites, i de xapoteigd'aigües, i de coses que brillen (...) Enfi, que an aquest xicot tot li entra i lisurt pels sentits, com an el poble, peròamb més violència: perquè ell és unaflor del camp misteriosament oberta enl'estuva ciutadana. El poble és més sobri,més innocent, més fort davant la sen-sibilitat natural a la seva senzillesa: EnPujols s'hi abandona més, hi disfrutamassa. I el notable és (i això també elmostra essencialment popular) comaquesta sensualitat li pren part en elsentiment de lo meravellós. (... )".

En Francesc Pujols és molt recor-dat per la seva faceta humorística, queha deixat rastre en les seves dites ifrases fixades per l'ús corrent de la sevagràcia alada i que penetra les boiresd'una vulgaritat ciutadana amb la clarorde la ironia. Però, sobretot, en FrancescPujols és important per la seva facetade filòsof que tria les peces del seusistema poc a poc, segur de la seva fe.Així doncs, les facetes que distingeixenPujols son la poesia, l'humorisme i lafilosofia, que li donen una rara men-talitat i un regust inconfusible al queescriu.

Nosaltres, persones dedicades al'ensenyament, la interpretació, la pro-gramació, la investigació i la divulgacióde la música folk dels Països Catalans,volem expressar mitjançant aquest ma-nifest la nostra preocupació pel presenti, sobretot, pel futur d'aquest àmbit mu-sical.

Durant el últims anys, a Cata-lunya, el País Valencià i les Illes Balears,la música folk ha recuperat i guanyatespais gràcies a l'esforç de persones ientitats molt concretes, arrelades a lasocietat civil.

En som molts: tenim un cens en-vejable de grups, solistes, intèrprets,autors i creadors en general; tenim or-ganitzacions (associacions, empreses,col·lectius, etc.) relacionades amb elnostre àmbit; tenim circuits propis(festivals, cicles) i comencem a tenirpresència en altres cicles de música ifestes majors; tenim mitjans i progra-mes especialitzats (premsa, ràdio i TV)compromesos en la difusió de la nostrafeina; tenim un públic que creix dia adia; tenim una presència real a lesplaces i als carrers; tenim discogrà-fiques: no són multinacionals, sinó que

són petites i mitjanes empreses que ensdonen suport i confien en els nostrestreballs; tenim mànagers, programa-dors, tècnics de cultura que hi estaninteressats; estem units: no pretenemcompartir-ho tot ni cerquem cap uni-formitat, però viatgem en la mateixa naui mantenim un contacte continuat entregent de tots els Països Catalans.

Malauradament, però, la músicafolk dels Països Catalans no ha rebut perpart de les institucions públiques prouatenció, llevat d'algunes excepcions moltpuntuals, sobretot de tipus local. La nos-tra música tradicional s'ha vist sistemà-ticament marginada per les adminis-tracions, que ni tan sols han sabut man-tenir un criteri coherent, més enllà del'oportunista utilització política, enversun patrimoni històric i cultural que si noha desaparegut ha estat gràcies al tre-ball de cantaires, músics, educadors, in-vestigadors i, molt especialment, al teixitassociatiu que cobreix la nostra geo-grafia.

A començaments del 2004, lallosa més gran que pateix el sector ésl'endèmica manca d'estratègies, ni co-munes ni particulars, per part dels go-

Cultura popular 24 (88)

Manifest per la música de la terra

ARA FA 110 ANYS* Que s'instal·là una parella de

la Guàrdia Civil a Sant Llorenç.

ARA FA 105 ANYS* Que es va llogar una casa per

ubicar-hi l'Ajuntament, el jutjat i una deles dues escoles.

ARA FA 90 ANYS* Que es crearen dues escoles a

Son Carrió, una de nins i una altra denines.

ARA FA 80 ANYS* Que, a rel de la implantació de

la dictadura del general Primo de Rivera,el governador va destituir vuit regidorsi nomenà batle n'Antoni Sancho Gelabert.

verns autonòmics que comparteixen elnostre territori. Però, si Catalunya s'hadistingit per la política erràtica en ma-tèria de cultura popular i tradicional, alPaís Valencià i les Illes Balears la barrejade negligència i d'obstruccionisme obe-eix a un intent deliberat de ruptura dela unitat de la llengua i la cultura ca-talanes.

No som un sector en crisi; somun sector ple de vida, que vol que elsgovernants i els mitjans de comunicaciósàpiguen que existim i que reconeguinla nostra realitat. Per això, nosaltresdemanem als departaments de Culturai Educació dels governs autonòmics deCatalunya, el País Valencià, les Illes Ba-lears i l'Aragó, així com al Departamentdels Pirineus Orientals de l'Estat francès,que facin públiques les seves intencionsi els seus programes envers la conser-vació, l'ensenyament i la promoció d'unamúsica tradicional i popular que, al capi a la fi, és única, perquè és la nostra:la música que al llarg de la història ensha identificat com a poble.

Gràcia (Barcelona),el 31 de gener del 2004

ARA FA 60 ANYS* Que es col·locaren indicadors

del nom de Sant Llorenç a les entradesdel poble.

ARA FA 50 ANYS* Que l'Ajuntament comprà una

casa confrontant que, per la part dedarrera, donava al carrer del Pou. Dosanys més tard s'esbucaria per fer-hi laplaça de l'Ajuntament.

ARA FA 30 ANYS* Que Miquel Vaquer, batle de

Sant Llorenç, fou nomenat Diputat de laDiputació Provincial.

ARA FA 25 ANYS* Que es va constituir el Patronat

de la Biblioteca, amb membres de l'A-juntament, la parròquia, l'escola i el ClubCard.

ARA FA 20 ANYS* Que Ses Sitges començà la

seva tasca educativa, baix de la direccióde Guillem Pont.

* Que es creà l'Associació dePares de Son Carrió.

* Que va sortir el primer númerode la revista escolar "Es Xafarder".

ARA FA 5 ANYS* Que es va inaugurar la Bi-

blioteca Mn. salvador Galmés.* Que el grup juvenil llorencí "Gra-

nots en marxa" va començar les sevesactivitats.

Tal dia com avui Josep Cortès

Jaumet: Béatlots, ja mos tornen canviar es plansperquè, com que dia 14 de febrer éssant Valentí, patró dets enamorats, joera d'això de lo que volia parlar, peròcom que si exceptuam n'As-nar que estàenamorat d'en Bush, es nostrosmandataris lo que senten és un grandesamor per Mallorca i es mallor-quinsi això mos obliga a haver de tornar aparlar una vegada més d'ell. No encomençau a estar una mica farts de saseva hipocresia?

Ramon: Jo puc començar a par-lar de sa llengo; diu s'Estatut d'Autono-mia: "Ningú no pot esser discriminat perraó de l'idioma". De moment, es parlantsdes mallorquí-català encara no ho són,però s'idea des senyor Matas i des se-nyor Fiol i amb so nostro passotisme, sino mos hi posam de bon dir de veres asa volta de poc temps es discriminatsserem es que parlam sa llengo d'aquí.

Jaumet: Tant la reina Bel la Ca-tòlica com ets anglesos quan varen con-querir Amèrica sa primera passa quedonaren va esser obligar es natius aaprendre ses llengos respectives, anglèsi espanyol, perquè ells ja sabien que samanera més fàcil de fer perdre sa iden-titat d'un poble és robar-li sa seva ma-nera de comunicar-se. Com se veu, aMadrid també ho saben i, per estoviar-se ses dificultats que trobaren a Cata-lunya, manen ses feina an es qui coman-den aquí, que no deixen d'esser uns ve-nuts an es poder central.

Tomeu: Segons sa senyora Ca-brer, com que tenen majoria, ni en sadestrucció de s'Illa, ni amb sa llengo can-viaran ni un punt ni una coma perquèells ja ho explicaren en es seu progra-ma, programa que molt poca gent hallegit. No les votàreu? Idò ara a agontar-se. Llàstima de tota aquesta gent queno els va votar i no combrega amb ses

seves idees.Xesc: Jo, parlant des català i tor-

nant una mica enrera, voldria comentarsa darrera jugada que han fet aquestssenyors des Pastís Popular, aquest pic liha tocat a Catalunya. És clar. Es senyorCarod Rovira, don Pep Lluís, no sabiaell que la dreta sempre està a s'aguait?Idò gràcies a aquesta errada es senyorsdes Pastís Popular s'aprofitaren, coms'aprofitaren de sa compra de Madrid icom també s'aprofitaren de s'ecotaxade ses Balears. Es senyors des PastísPopular tot d'una demanen dimissions;jo dic que és greu lo del senyor CarodRovira, però comparat amb sa guerrad'Iraq no és res. Ha dimitit es senyorAsnar? Ha dimitit es senyor Cascos pers'enfonsament des Prestige o es fracàsde s'Ave? Ha dimitit es senyor Arenasper sa trama de Madrid? I es senyor Ratopes tema de Gescartera? I es senyorPiqué pes tema des hidrocarburs? I sasenyora Palacios per ses subvencionsfraudulentes des lli tampoc no ha dimitit.I es senyor Cañete, conseller de ses fà-briques de pinsos que engreixaven sesvaques loques tampoc no ha dimitit. Ovoleu que parlem de sa dimissió dessenyor Saplana per lo de Castelló? Per-què des pobre i senil Fraga, don Manuel,que vol posar s'exèrcit en marxa si hiha qualque autonomia que no els voti, oque diu que abusar d'una menor és unainsignificança, d'aquest ni tan sols en vullparlar, però sí que també vull demanarsa dimissió des senyor Mates per lo deBitel i lo de Formentera. Ah!, recordauque es senyor Carod Rovira tan sols vaanar a parlar de Pau.

Julià: Jo deman per què els saptan de greu que s'investigui si és verque foren es serveis secrets es qui do-naren sa notícia? Així és molt fàcil dirque es senyor Zapatero té poca autori-tat; si ells cada vegada que un fica sapota o sa mà ho aturen legal o il·legal-ment, no és d'estranyar que quan undemocràticament vol discutir ses qües-tions les semblin manca d'autoritat.

Jaume: Se veu que es canvis deplans ens ha llevat sa inspiració i comque jo tampoc en tenc gens avui, siqualcú vol dir sa darrera donarem satertúlia per acabada.

Xesc: Espera un poc que jo

encara no he dit tot lo que volia dir. Perdevers Madrid quan senten parlar escatalà mos diven "Hablad en cristianoque nosotros no hablamos el polaco".Quina putada li va fer en Bush a n'Asnarque el va obligar a posar soldadets es-panyols baix ses ordres des polacs?

Julià: Parlem d'Iraq; dos minis-tres discutien i un d'ells deia: "Jo no acabd'entendre sa política des senyor Asnar",i s'altra li va contestar: "Tenint en comp-te que ara noltros feim política pes be-neitets, per què es llests ja mos comen-cen a veure ses plomes?"

Tomeu: Per què a Espanya ce-lebram es Dia dets Innocents es 28 dedesembre, si es telediaris des nostrogovern mos hi tracten cada dia?

Mariano: Jo, com a aperitiu tam-bé en diré una. Què és un homo? Unhomo és allò que se passa una tempo-rada no massa llarga a un lloc que des-prés d'haver sortit se passa es vuitantaper cent de sa seva vida per tornar-hientrar.

Una atlota jove va a confessar-se i diu a n'és capellà: "S'altre dia esmeu novio va començar a tocar-me i joa un moment donat vaig afluixar i férems'amor, i li vaig dir que era un fill d'allò."

Es capellà li diu: "Però dona, avuiaixò no és cap pecat; és més pecat trac-tar sa mare d'això que la tractes que loque voltros féreu."

"Però per haver-me fet això ellés un fill de..."

Es capellà l'agafa i li diu: "Anemamb jo". La se'n duu a un racó i començaa tocar-la i també acaben fent s'amor.Quan han acabat li diu: "Tu i jo tambého hem fet, i ara per això te pareix quesom un fill de p...?"

Ella contesta i li diu: "No, si fins itot m'ha agradat".

Sentit això, es capellà li diu: "Perquè jo no ho som i ell sí?"

Ella li contesta: "Per què es meunovio té es Sida i no se va voler posarcondó".

A fill de P..., fill de P..., fill de P...

Joan Roig

NOTA: Aquest article havia de sortir elmes passat, però per motius tècnics nova esser possible incloure'l.

Tertúlia de cafè 25 (89)

Temps per a la poesia 26 (90)

L'èter, trobada dels poetes (IV) Isabel Maria Muñoz

Un ventet lleuger, suau, fresc re-mou l' ambient. Són els aires vingutsd'Itàlia. Boscán, Garcilaso entren en es-cena.

L'èter comença a fer-s'hi sonoramb l'ús d'un nou metre: l'hendecasíl-lab. L'octosíl·lab, vers de noble tradicióen la poesia castellana, el metre delsroanços, dels cançoners va quedar quiet,estàtic, sense mobilitat.

La glòria de la introducció en leslletres hispanes del nou metre (l'hende-casíl·lab) i de les noves estrofes (el so-net) va correspondre a Juan Boscán.

Els metres italians emprà Boscánque -si toscos si bells-, amb propietat,a les nostres lletres s'introduiran.

Centelleja l'èter. Les notes agudesi sonores del violí l'embarguen d'unamobilitat vivace. Els sonets, les ègloquesi les cançons de Garcilaso es reflecteixendins una aureola platejada de color i dedolçor. On la intimitat del poeta il·luminacom torxa encesa dins el foc de l'amor.

De la seva estança a Nàpols, elseu esperit se sentirà impregnat d'unaempremta inesborrable.

SONET

Garcilàs, noble d'estirp. Amorósde cor. Gallard, de cos; feel i honorableservidor, amb les dames sempre amable.De l'Emperador, soldat respectuós.

Vida cortesana en palau luxós.Àmfores d' or. Riquesa incalculableTot dintre d'ell és bell i inestimable.El policromat dels arcs, ostentós.

De les èglogues dolçor, tristesa...Junt a l'exaltació de la natura.Del Tajo, el paisatge ple de bellesa.

Els sonets, poesia tendra i pura,

imatges de flors, d'olors amb anhelde la joventut que sempre perdura.

ESCULAPI

De miratge disfressadavaig veure amor on nomésla meva imaginació, de fantasia desme-surada,somiava amb besos entusiastes depassió.A la vorera, vorera del llacacudíem tot dos. Ell, de negre; jo derosa.Els cignes nedaven majestuososen les tranquil·les aigües.Ens contemplaven a la vora...;allunyant-se vers el mig del llac.Eren el símbol d'un amor blanc, pur,inassequible, el nostre.Esculapi sent admiració per mi.Es crema dins la clara llumMes, no aconsegueix l'atracció d'un bes.Massa bellesa per distreure els sentits:el paisatge, les muntanyes, les flors,el murmureig de la corrent,al passar per la ribera, els pastors...Les escenes es repeteixen, mesel nostres cossos, malgrat s'ajuntin,Esculapi s'aixecarà, s'aïllarà.És tendre, és amorós. Mes,no deixa d'ésser idealista.El neoplatonisme viu dins nosaltres.

LEANDRO

Leandro enamorat estàde la beuldat, dolçai serena de la delicada Eloisa:L'aire de gran senyora,l'elegancia, la senzillesa;la moderació dels gestos.Tot en ella és digne d'admiració.Mes, la bella Eloisa no es rendeixals seus galanteigs.Quan el verd pratde fresca herba cobert estài les meves mans sónun bullentor de passió,per què us allunyau,amada meva!Per què ens desdenyau?Només teniu raó per a pensar!No teniu cor per a amar!La raó és freda; el cor és ardent.Oh! Nimfes d'aigües pures i cristal·linesbeseu el rostre d'aquest amantque es perd en l'angoixa senda de l'oblit.

EL MOCADOR

Quin primor! El mocador;brodat als cinc anys.Entredós a la vorera.Una flor, rosa i verdaal cornaló.

123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456

Demografia i societat 27 (91)

NAIXEMENTS

* Dia 19 de febrer va néixer a saComa na Sofia Townley, filla d'en Tomàsi na Victòria. La nostra enhorabona.

* El 4 de març, a sa Coma, vanéixer na Maria del Mar Marqueño Gomi-la, filla de n'Aníbal i na Cristina. Salut.

* El 10 de març, també a Sa Co-ma! va néixer n'Anso Chen, fill d'en Jiangi na Hai, o a l'inrevés... Enhorabona.

DEFUNCIONS

* El 29 de fe-brer va morir l'ho-me més vell deSant Llorenç, enBartomeu BrunetSantandreu, quetenia 97 anys. Vi-via al carrer de laMar. Que puguempregar per ellmolts d'anys.

* Dia 2 de març va morir na MariaFemenias Planisi, una llorencina de 87anys. Al cel sia.

* Dia 6 de març ens va deixar enGabriel Fullana Galmés, llorencí, a l'edatde 62 anys. Descansi en pau.

* El dia 10 va morir a Sa Comaen David Byne, un infant de només 2mesos. Al cel sia.

* Dia primer de març va morir aSant Llorenç na Margalida Riera Roig, al'edat de 77 anys. Descansi en pau.

* Dia 2 de març va acabar la sevavida en Joan Adrover Miquel, als 85 anysd'edat. Que el vegem en el cel.

* El 10 de març, a Sant Llorenç,va morir na Catalina Rigo Riera. Tenia88 anys. Descansi en pau.

NOCES

* Dia 2 de febrer es casaren enCarlos Gómez Ferreiro, de la Coruña ina Nancy Gallego Jiménez, de Colòmbia.La nostra enhorabona.

* El 23 de febrer feren l'esclafiten Matias Mogilner, argentí, i na ClaudiaSoler Nieto, llorencina. Enhorabona.

* Dia 3 de març va tocar el torna Bernat Sureda Roig, de Sant Llorenç,i a na Lina Alyelksyeyenko, d'Ucraïna.La nostra enhorabona.

* El dia 6 es casaren n'AntonioAguilera Conceiro, de Barcelona i naMarcela Kraus, de Txèquia. Salut.

* Finalment, dia 10 de març escasaren en Luis Fernando Arrobo Al-verca, de l'Ecuador i na Celia ChangoChico, també de l'Ecuador. Enhorabona.

NOTA

Si algú vol publicar esdeveni-ments de caire social basta que ens hofaci sebre. I si a la demografia li agrada-ria que sortiís alguna foto, que la faciarribar a qualsevol de les col·labo-radores d'aquesta secció.

Bel Nicolau i Aina Simonet

Organitzat per la direcció de l'Au-ditorium Sa Màniga i dins la programaciód'activitats del primer trimestre d'aquestany, els passats dies 21 i 22, un grup dellorencins i d'altres indrets de l'Illa realit-zaren una excursió teatral i musical aBarcelona. La sortida va ésser el dissabtematí, guiats pel gerent de l'Auditorium,Pere Santandreu i el seu fidel escuder,Rafel Umbert.

Arribats a Barcelona i acomodatsa l'Hotel Onix, situat a la Rambla de Ca-talunya, el grup va anar a omplir-se lapanxa, ja que sac buit no s'aguanta. Unavegada haver dinat ens vàrem dirigir capal Teatre Nacional de Catalunya on,guiats per personal del teatre, es va tenirl'oportunitat de conèixer les entretelesd'aquest nou, bell i gran edifici dedicata l'art de Talia. Es va tenir l'oportunitatde poder veure alguns moments de l'as-saig de l'obra Maria Rosa, de l'autor ca-talà Àngel Guimerà. Ja el vespre, a laSala Petita del teatre -disposa de tressales, la petita és la segona en capacitati s'hi poden col·locar entre 350 i 500 per-sones, depèn de com es faci el muntat-ge-, poguérem gaudir d'una de les mésfamoses obres del dramaturg noruec,Henrik Ibsen: Casa de nines, una obraque en el moment de la seva estrena,el 1879, va rompre molts dels esquemessocials de la societat d'aquell temps i,l'abandó que fa la protagonista, Nora,del seu marit i dels seus infants i de totel que significava el seu estatus social,es va convertir en un signe de l'eman-cipació de la dona. No debades hi hahagut molts que han interpretat l'obracom a signe eminentment feminista.

El gest d'aquesta portada a tot elque fins aleshores havia significat perella es pot interpretar com cadascú vul-gui, i totes les interpretacions i les con-seqüències són legítimes, però és indub-table que l'alliberació personal de ladona que planteja l'obra és com un airede llibertat que es converteix en banderauniversal per la força expressiva d'Ibsen.La protagonista, Nora, és el símbol queens mostra que tota submissió pot tenirel seu fi i que conceptes com honor o fi-delitat són amb molta freqüència ma-nipulats per l'ordre social establert.

Teatre 28 (92)

Excursió teatral i musical a Barcelona Ignasi Umbert

L'obra està dirigida pel lloren-cí,Rafel Duran i és interpretada, en elsprincipals papers, per Laura Cone-jero,en el paper de Nora; Francesc Garrido,en el de marit de Nora; Ro-ser Batalla,Andreu Benito, Pep Anton Muñoz i tambéuna altra mallorquina prou conegudapels afeccionats al teatre: CaterinaAlorda.

Una obra com aquesta era moltdifícil que no agradés a tothom, si bécada un va fer la seva interpretació. Téuna duració de quasi tres hores, quepassaren volant. La interpretació, moltencertada, almenys aquest vespre, ambla força necessària per fer creïbles elspersonatges que interpretaven. En algunmoment, especialment en el segon tramde la primera part, pot ser donés lasensació que li manca una mica de rit-me, però això és tan sols una sensaciódeguda a la durada de l'obra. La direccióde Rafel Duran és més que correcta, imés després de saber les dificultats queva tenir la posada en escena en el darrermes, abans de l'estrena.

L'endemà dematí, visita guiada alGran Teatre del Liceu. També en aquestaoportunitat ens mostraren pràcticamenttots el racons d'aquest teatre. La prime-ra versió d'aquest edifici es construeix

a mitjan segle XIX, en concret el 1847,mitjançant les aportacions de la novaburgesia catalana, que aleshores co-mençava a formar-se paral·lelament aldesenvolupament industrial de Cata-lunya. Actualment, és un teatre públicsufragat per la Generalitat de Catalunya,la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament,a més d'altres aportacions privades. Es-tà gestionat per la Fundació del GranTeatre del Liceu. Aquest edifici ha sofertvaris incendis, el darrer el 1994. Desprésde 5 any de feina es va acabar la sevareconstrucció, i fou inaugurat el 1999.Es conserva pràcticament tot com eraabans ja que només es va cremar lapart de l'escenari; només s'han modi-ficat alguns aspectes tècnics. Un telócontraincendis de 28 tones separa l'es-cenari del pati de la platea. El teatre téuna capacitat de quasi 2.300 persones,essent una de les sales dedicades a l'ò-pera més grans del món. Algunes zonessón realment esplèndides, com la Saladels Miralls, o el club social, denominatEspai Liceu, que per accedir-hi s'ha d'és-ser soci. Fins fa molt poc temps, les do-nes no podien ésser-ho i tan sols hi po-dien entrar acompanyades pel seu marito company. En aquesta sala es pot con-templar una magnífica col·lecció de pin-tures de pintors catalans de principi desegle, com Ramon Cases o SantiagoRussinyol. La sala manté tot l'esplendorque tenia a principis del segle XX. Unavisita que sense cap dubte va ésser del'agrat de tothom.

Ja el migdia, i amb els peus davallla taula, es va fer una bona dinada. A lasobretaula, col·loqui amb Rafel Duranque, d'una manera molt didàctica, ensva explicar les entreteles del muntatged'una obra de teatre, i en concret comhavia estat el de Casa de nines, les di-ficultats que havia tingut, quan un mesabans de l'estrena el primer actor haviaabandonat els assaigs i quina era la visióque ell tenia de l'obra. La sobretaula esva allargar fins quasi les cinc de l'ho-rabaixa, i després d'una volteta per lesRambles inciàrem el camí de retorn capa Mallorca, amb la promesa de tornarrepetir l'experiència en una altra opor-tunitat. Esperem que així sia.

Uns dels projectes teatrals d'enRafel Duran per aquesta temporada haestat sens dubte "Casa de nines". L'es-trena fou el 19 de febrer al Teatre Na-cional de Catalunya, i l'obra va desper-tar un gran interès tant pel públic deCatalunya com de Mallorca, ja que desde l'Auditòrium de sa Màniga es vamuntar un viatge cultural per poder veu-re l'obra, ja que és de tan gran magni-tud que no podrà fer circuits teatrals adiverses ciutats i poblacions, tal coms'havia fet amb altres obres.

Les representacions seran del 19de febrer a l'11 d'abril a la sala petitadel Teatre Nacional de Catalunya ambuna durada de 2 hores i 45 minuts.

El reparatiment està encapçalatper Francesc Garrido (Torvald Helmer,advocat), Laura Conejero (Nora, la sevadona), Pep Anton Muñoz (El doctorRank), Roser Batalla (La senyora Linde),Andreu Benito (Krogstad, procurador),Maria Cinta Compta (la mainadera) iCaterina Alorda (La minyona).

L'equip que ja ha treballat diver-ses vegades amb en Rafel són Rafel Lla-dó a l'escenografia, César Olivar al ves-tuari, Albert Faura a la il·luminació. A-questa vegada comptà amb la col·labo-ració coreogràfica de Sol Picó. I a mésa més amb onze tècnics i ajudants.

He pogut tenir accés a un dossierde premsa, el qual em permet reproduir-vos les paraules que grans autorsparlaren d'aquesta gran obra, les qualsvos reproduesc tot seguit.

"Casa de nines és una de lesobres centrals de la dramatúrgia d'Ibseni l'any 1893 va ser la primera obra deldramaturg noruec a ser representadaen català. És un drama contemporanien què l'individualisme dels personatgess'enfronta a la moral i als costums esta-

blerts. La protagonista de l'obra, Nora,una dona bella, individualista i molt mi-mada, reconeix la falsedat de tot allòque l'envolta. Casada amb l'advocatTorvald Helmer, viu una vida aparent-ment de color de rosa, afavorida perl'ascens econòmic del seu marit. Anysenrere, una greu malaltia de Trovaldobligà Nora a transgredir d'amagatotisel codi moral per salvar-li la vida. Quanel seu marit ho descobreix, es mostraincapaç d'acceptar la "culpa" de Noraen nom d'una integritat moral que, enrealitat, amaga la por al descrèdit social.L'heroïna, humiliada, s'adona del mirat-ge sobre el qual ha sustentat el seu ma-trimoni i pren la decisió d'encetar el camícap a la llibertat i l'emancipació com aésser humà. Comença a fer el primerpas de nina a dona".

Casa de nines segons Strindberg

"El que el mateix autor ha volgutdir amb Casa de nines, no se sabrà mai.El fet que l'obra fes la impressió de serun manifest a favor de la dona oprimida,i que el gran públic ho interpretés d'a-questa manera, va provocar tot seguituna tal tempesta que fins i tot la gentmés calmada va perdre el cap. Perquèl'obra mostra exactament el contrari delque se suposa que mostra. O bé total'obra no és més que una prova del perillque Ibsen corre per escriure peces tea-trals sobre temes seriosos o bé, per es-collir un altre punt de vista, l'obra no ésen absolut una defensa de la dona opri-mida, sinó tot el contrari tan sols una il-lustració de la influència que pot tenirl'herència damunt la personalitat?. Enaquest cas, l'escriptor hauria d'havertingut l'honestedat d'esmentar l'herènciaper excusar també Helmer. O bé es trac-ta potser de la mala educació de Nora?En efecte, ella carrega moltes coses acompte d'aquesta educació. Per què Hel-mer no té el dret de carregar la culpadamunt la mala educació que ha rebut?O bé tot plegat no es tracta de res més,purament i simplement, que d'una obrade teatre escrita per adular les dones;en aquest cas huria de ser classificadaentre les obre de teatre, sota la rúbricade "Diversió pública", i no de ser sot-

mesa a una discussió seriosa, i moltmenys encara de tenir l'honor d'en-frontar l'una contra l'altra les dues mei-tats de la humanitat.

Això no obstant, amb Casa denines, el problema dels matrimonis des-graciats es va posar damunt la taula.Totes les dones van veure els seus ma-rits com uns tirans i totes elles, per raonsmés o menys bones, es van considerarcom a nines. És així que hom ha vist enla literatura tota una sèrie de marits quefalsificaven reconeixements de deutes ieren blasmats en l'escena final per lesseves dones, sense que les autoresfemenines tinguessin la generositatd'Ibsen d'esmentar com a excusa la dis-posició hereditària pel que fa a falsificarels reconeixements de deutes. Hom havist, doncs, marits que dilapidaven eldiner de les seves dones, però no havist dones que dilapidessin el dels seusmarits, com la justícia ho hauria exigit.Malgrat totes les bestieses que es vanescriure, es va fer un gran pas enda-vant, en denunciar el matrimoni com ainstitució divina, en rebatre les exigèn-cies de felicitat absoluta en el si del ma-trimoni i en admetre, finalment, que eldret al divorci per als esposos desunitstenia la seva raó de ser. I això va ser ungran què. Les causes dels matrimonisdesgraciats són múltiples. D'entrada lamateixa naturalesa del matrimoni. Doséssers, més enllà de la convenció delssexes oposats, cometen la imprudència,de prometre, l'un a l'altre, de restarunits tota la seva vida".

Aquest fragment del "prefaci" deStrindberg a l'edició francesa de Giftas,titulada Mariés, publicada a Lausana el1885. La referència s'ha extret, però,de la nova impressió i traducció a càrrecd'Éditions Actes Sud, el 1986.

Un altre cop en Rafel va demos-trar el seu gran grau d'exigència i per-feccionament tant amb el muntatge, es-cenografia, coreografia, vestuari, etc.Tot un gust i plaer pels espectadors. Unfort aplaudiment per aquesta gran obra.

Joana Domenge

Teatre 29 (93)

Avui, dia vint-i-nou de març del'any dos mil quatre ha plogut: res del'altre món, un xec-xec més o menyscontinu durant unes quantes hores.

Potser aquests polítics que deci-deixen, amb doblers públics, pagar auto-cars autocars perquè la gent pugui anarno sé on o per veure no sé què, tambén'haurien de llogar un per anar de visitaa l'aeroport els dies que plou.

Resulta tot un espectacle, inte-ressant i didàctic (pedagògic diuen ara).Aquells espais magestuosos, amb a-quells vitralls tombats que deixen re-galimar l'aigua fent una cortina de mo-viment, amb passadissos immensos,llargs de terra brillant i llustrós, ambaquelles botigues modernes de gent quexamporreja qualsevol de les llengüesvives, el renous i el colorins... i els diesque plou els poals blaus situats a diver-sos punts del "hall". Nombrosos poalsescalonats, grups de quatre, grups detres, grups de dos... semblant a aquellaobra artística que situava bolles de metallmòbils a l'entrada de l'espai d'exposi-cions, però aquí amb poals cúbics deplàstic blaus. I més enllà una mena deborses de fems negres obertes com sifossis sacs a punt de rebre algun tipusde gènere, alguns amb rotlanes de pa-per de cuina en el seu interior... tot unbroll d'imaginació.

Segons qui hagués firmat "l'obra"potser fins i tot farien pagar entrada, inosaltres ho tenim de forma gratuïta.

I després de lavisita podem par-larde l'encert de lescombinacions, o dela insignificançadels volums blausen comparació ambla immensitat del'espai, de l'alter-nança de poals iborses, de la sen-zillesa del fet crea-tiu...i potser fins itot podríem arribara teoritzar sobrel'art.Tot un entreteni-ment, un acte lúdic,

per a la primera, la segona i la terceraedat.

A vegades, moltes vegades laimaginació res a veure té amb la rea-litat, que sempre sol ser més senzilla,simple i terrenal. Les borses de fems iels poals de plàstic són remeis casolansi preturístics que arreplegar l'aigua deles nombroses goteres del flamant ae-roport, (aquest mateix que ara volenampliar perquè puguin arribar mésturistes, just en el precís moment enquè alguns dels empresaris illencs co-mencen a vendre hotels, o dels apar-taments en fan pisos, perquè els resultamés rendible invertir a les llunyanes ter-res que banya el Carib) els dies de pluja.

Tot un espectacle!, però de ver-gonya i empegueiment.

Com és possible que una obracom aquesta, encara nova, tengui tantesgoteres?

Com és possible, amb els dies depluja que hi ha hagut, encara no leshagin arreglades?

Són compatibles les campanyesde promoció turística amb les goteres al'aeroport?

No haurem perdut el sentit de laresponsabilitat de la feina (ben) feta?

Les goteres de l'aeroport, no sónperò, dissortadament un fet aillat. Sónun botó de mostra, però qui més quimanco podria fer una llista de baja-

Calaix de sastre 30 (94)

L'aeroport de Mallorca, una obra que fa empegueir Guillem Pont

nades d'obres pagades amb doblers detots: asfaltats que creen bassiots, obresque ara feim i ara desfeim, terraplensque cauen sobre les vies del tren, car-reteres que s'estrenyen en arribar a unpont, obres petites que es fan i es tornenfer perquè no havien quedat bé, bar-cades i barcades d'arena que en dosdies se'n tornen, obres a vora mar queamb un temporalet se'n van en orris...sembla que els doblers que pagam entretots no tenen cap valor...

Algú en deu ser responsable deels obres públiques que es fan, o no?

Fins quan considerarem que elque és de tots no és de ningú?

(Encara ens resta molt de camí acórrer fins arribar a la somniada norma-litat, però, mentrestant podem fer ex-cursions turístiques a l'aeroport els diesde pluja i ens ho passarem bé).

Felipades blau, felip blau

No només no és més ric qui més té,sinó que és més ric qui té més.

* * * * *Per acabar-ho d'arrodonir, li falta unbull.

* * * * *Un paraigua foradat només serveix peragafar una brusca.

* * * * *-Bé, ja te pegaré un cop de telèfon.-Ho he pensat millor, i crec que ésmillor que abans en parlem.

* * * * *-Que saps si vendrà en Bernat?-Sí.-I quan arribarà?-No ho sé.-Però vendrà?-Sí.-Avui?-No ho sé.-Però és segur que vendrà?-Sí.-A veure, aquí és ca'n Bernat?-No-I on és aquí?-Es cementiri.

Ostres! m'ha duit feina el títol.Cercar paraules per delimitar allò queun vol dir no sempre resulta un dit-i-fet.

Diversos fets em porten a sin-tetitzar el propi pensament per tal d'in-tentar situar-me en un ara i aquí mutablei bellugadís.

A França, a les eleccions regio-nals de poc pès polític, hi ha hagut unespectacular increment de vots cap al'esquerra. Bé, els analistes diuen queels conceptes dreta-esquerra ja resultenabsolets i que, com en el cas de França,la gent vota "l'altra tendència" (sigui laque sigui) quan pensa que pot minvar opot perillar la qualitat de vida.

Per fer una lectura de les darre-res eleccions espanyoles potser hauríemde recórrer a observadors estrangers,però sembla assumit per gairebé tothomque no és que hi hagi hagut gaire canvide vot, sinó que ha anat a votar mésgent que altres vegades, gent que hadit "basta ja, això no pot ser!" i ha re-orientat el lleure del diumenge per poderanar a votar.

I també podríem parlar dels go-vernants d'aquestes Illes, i de la sevaactitud arrogant i de passar cilindre apli-cada, almanco, fins a les Generals. Acti-tud que portava n'Ignasi i a d'altres aplantejar-nos una pregunta bàsica: quèpassa aquí? Per què?

A mi m'han ajudat dues lecturesa clarificar la qüestió.

Una macro, general, que m'ajudaa entendre per on van els tirs a nivellgeneral. És l'aportació de E. Luttwak(Turbocapitalismo. Quienes ganan yquienes pierden en la globalización) queen poques paraules ve a dir que aquesta"llei de mercat" que ens ha tocat viure(alguns li diuen neoliberalisme) que ensproporciona capacitat per comprar cosesi més coses fins a considerar que "vivimbé", empesos per la dinàmica del lliuremercat i per la competència obertaentre empreses que cerquen solamenti de forma inequívoca guanys econòmics,és una moneda que també té una altracara. Una cara que moltes vegades noes comenta, si és que no s'amaga. Una

cara condicionada bàsicament per trestrets: un, la polarització econòmica i so-cial, és a dir el pobres són de cada diamés pobres i els rics més rics; dos unadepredació del medi (conseqüència del'únic valor del "guany econòmic") i l'u-niformisme cultural.

I una altra a nivell micro, centraten l'entorn, l'explicació que va fer el pe-riodista Llorenç Payeres intentant ex-plicar la política del PP en aquestes Illes(El PP fixa agenda, 29/02/2004) on, sifa no fa, comentava que l'actuació delpartit dirigent és ben conseqüent ambl'objectiu final: tornar guanyar les elec-cions. Per això es fan enquestes per de-tectar les "necessitats" que en generaltenen les persones que viuen en aquestaterra. Es clar, llavors surt que l'ense-nyament, la llengua, el desenvolupamentdel transport públic... no solament nosón motius de preocupació i, per tant,no cal dedicar-hi gaire energies sinóque a més són temes que solamentdesperten l'interès de persones que maino han estat ni seran votants del PP. Alcap i a la fi, és l'aplicació de tècniquesper contentar i ampliar la base dels vo-tants incomodant als contraris. Què mésvols?

Dues lectures que he volgut con-siderar que m'han orientat a respondreinterrogants. Potser és un plantejamentsimplista, però què voleu que us digui,crec que a mi m'ha ajudat.

Salut!

Guillem Pont

Un intent d'aproximació racionala la realitat social aparent actual

Turisme Ignasi Umbert

El T.O. austríac GULETTOUROPA TOURISTIK rea-litza un seminari de for-mació per als seus guies al'Hotel Castell de Mar deCala Millor

El passat mes de març, con-cretament del 7 al 14, el tour-operadormés important d'Àustria va realitzar unseminari de formació per als seus guies,amb una assistència de 77 participants.

El Grup Gulet forma part delprincipal tour-operador alemany, TUI.Aquesta ha estat una gran oportunitat,no tan sols per CM Hotels (Castell deMar i Playa del Moro), on han estatallotjats, sinó també perquè ambaquestes iniciatives del que es tracta ésd'obrir nous mercats i al mateix tempsdonar a conèixer la zona de Cala Millora Àustria, a fi que la nostra zona, laBadia de Cala Millor, sia de cada vegadamés coneguda, més europea i més in-ternacional.

El Seminari fou clausurat el dia12 amb una petita festa que va tenirlloc a les terrasses del mateix HotelCastell de Mar, amb l'assistència derepresen-tants de Gulet, TUI-Espanya,hotelers, mitjans de comunicació, lesmàximes representacions polítiques iturístiques de la zona, etc.; més de 150convidats pogueren gaudir d'unaextraordinària barbacoa on esmesclaren productes de la nostra Illaamb productes austríacs.

Durant aquest acte el director del'Hotel, senyor Joan Salas, va anunciarla propera celebració del 40è aniversaride la inauguració de l'Hotel Castell deMar, que fou obert el 1965.

Opinió 31 (95)

He de confessar que les mevespercepcions, tal vegada és qüestió desensibilitat i/o creativitat, resten lluny deles de l'admirat poeta i capellà que éscapaç d'assenyalar:

"Tots els grans tractatsde psicologiesels trop al corralde la volateria"

Lliçons de coses 32 (96)

El joc dels animals Guillem Pont

123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234

Amb tot i amb això he de confes-sar que, de tant en tant, m'agrada en-tretenir-me observant els animals quetenc a l'abast.

Més que un entreteniment in-transcendent, de badocar una mica, en-tre activitat i activitat és la resultant dela casualitat: sents un gisco a darrerahora de l'horabaixa, et gires i veus comuna òliba ha agafat una presa que ésqui es queixa (26/03/04) o sents unrrrrrr-rrrrrrr poc habitual a l'entorn deles basses, observes amb paciència i alcap d'una estona veus aparèixer els ullsque sobresurten del cap afavorit d'uncalàpet (21/03/04).

I, a vegades, el que fan els ani-mals et porta a la reflexió. Sobrepassantel fet curiós arribes al plantejament depreguntes, moltes d'elles sense respos-ta. Fa anys vaig contar -"clotet"- lapacient equidistància que en un dia depluja mantenia la vella d'un niu de caça-mosques. Un dia contaré l'entrenamenta què són sotmesos els pollets per partde la lloca (quan intentava esbrinar elconcepte "coaching" -tècnica esportivaadaptada al món empresarial- tot d'unavaig recordar la lliçó de la lloca).

Des de la carrera de ses casesestant es poden observar perfectamentels bots i capgirells que fan els cabridetsde poques setmanes. Hom es pot me-ravellar de l'equilibri i de l'atrevimentexperimental que exerceixen.

I també del joc social delsanyells. Si ho he dit bé, "joc social".

Element de distinta edat -des de poquessetmanes als dos mesos- i sexe, juguenplegats. Van corrent d'aquí cap allà unrera l'altre, en sec es paren i tornen co-mençar a córrer. No sempre el mateixal davant, ni el de més edat... peròcorren sense parar, ara cap aquí, aracap allà corrent a tota... talment com sifossin parvulets de dos i tres anys. Elsmens i el nins petits juguen igual: expe-rimenten de manera individual però unal costat de l'altre. Després es paren idescansen, o cerquen sa mare. Obser-var-los una estona és un vertader plaer.

L'altre dia vaig poder contemplarun fet que no havia vist mai i que em vasorprendre: una de les ovelles, tambéjugava amb els mens. Integrada en elgrup botava de quatre potes, amb lescames rígides s'alçava d'en terra i avan-çava uns pams, seguint bot rera bot elcórrer dels menets.

Em va sorprendre tant que noacabava d'estar segur del que havia vist.I en vaig parlar amb el pastor qui em vacertificar que no havia vist bubotes quea vegades passa i que, temps enrera,era considerat un senyal d'aigua o decanvi de temps.

Ens queden tantes coses peraprendre! I tan relatiu el concepte "cul-tura", que potser ens haurem de replan-tejar conceptes apresos i interioritzats.

Alguns assenyalen que tan im-portant com aprendre coses noves ésla capacitat de desaprendre allò d'erratque tenim assumit com a bo. O no?

Opinió 33 (97)

La dècada dels anys 80 va quedarmarcada per la desídia i el poc interèsdels administradors de FEVE front al malservei, precari i escàs que patien elsusuaris/es del tren a Mallorca. Segurament va ser determinantper a no liquidar definitivament el servei,el fet de què en els tallers de Palma, elsoperaris s’impliquessin més enllà del quese'ls exigia per a què els vells trens “Fer-rostals” resistissin fins que el PP canviésd’opinió, coincidint amb el traspàs de lescompetències de FEVE i la creació del“logo” autonòmic SFM.

Va ser a principis dels anys 90quan en el PP van decidir que pel quecosta mantenir un tren, bé ens ho podempermetre i decidiren comprar un parellde maquinetes noves per poder fer unainauguració, abans de les eleccions au-tonòmiques del 95. Poc temps abans,el Director General de Transport, Sr.Ramonell, afirmava que per la poca gentque viatja en tren, més val pagar-losun taxi perhom.

Probablement en el PP no prete-nien potenciar el tren ni pensaven quehi hagués una important demanda perpart de la població, avesada a utilitzarel cotxe particular.

Dins del nou projecte de reno-vació i extensió del tren elaborat pel PPde Mallorca, no hi degueren posar gaireesment a fer un estudi de viabilitat delsnous traçats, ni a considerar les midesde les andanes, ni la potència, ni la ca-pacitat de les noves màquines que esvolien adquirir, potser es fixaren úni-cament en no gastar massa per tan po-ca cosa.

Així s’explica que quan arribarenles noves màquines, just abans de leseleccions autonòmiques del 95, no erende l’altura adequada per a les andanesde Mallorca i per poder fer la inaugura-ció amb Gabriel Canyelles (president) iels periodistes, hagueren de construira l’estació de Palma unes andanes provi-sionals de fusta per poder pujar al treni viatjar fins a la Via de Cintura, ja quemés enllà ja no hi havia andanes provi-sionals a cap altra estació. Per poderfuncionar les noves màquines haguerend'aixecar andanes noves a una distànciaconsiderable de totes les estacions, perno deixar-les tapades i a partir d’aquest

moment els trens ja no es tornarien aaturar mai més davant les estacions his-tòriques, ara ho han de fer davant lesandanes modernes que amb compara-ció no tenen gens gràcia, ni gaire utilitatdavant les inclemències del temps.

Ni el Projecte de Servei, ni les no-ves màquines de tren que tenim són elque necessitem a Mallorca, el PP no pre-tenia a principis dels 90 resoldre res, nidonar cap opció mes ecològica al pro-blema del transport.

L’opció del tren Palma-Manacor-Artà, passant per Inca no és encertada,respon única i exclusivament a què jahi havia un traçat anterior i resulta méseconòmic a curt termini rehabilitar-lo.Seria necessari un nou traçat adaptat ales necessitats reals de transport, quepot ser passaria per Son Ferriol o l’aero-port entre d’altres opcions i pot ser ambenllaços de microbusos com els implan-tats per el Pacte de Progrés.

Les màquines son estretes, moltaltes i tenen el motor diesel, no podenaugmentar la velocitat per manca d'es-tabilitat, caldria que les vies fossin demés amplària i que les màquines no fos-sin tan altes. Els motors diesel no sónadequats per fer tantes aturades i enscaldrien màquines elèctriques que sí hopoden fer sense complicacions i en teniruna major acceleració permet recuperarminuts de retard entre estacions, cosaque actualment no es pot fer.

L’any 99, quan el Pacte de Progrésva assumir el Govern Balear el que s’ha-via d’haver fet era denunciar tot el malprojecte i els dèficits del tren, abans queposar-se a desenvolupar el que ja estavamal iniciat.

Pot ser va pesar molt la necessitatde fer inauguracions, més que el PP sipot ser i això va portar a no ser genscrítics amb el model de màquines detren que teníem, ni amb els traçats exis-tents. Esperar a tenir un nou projectede traçats més encertats, amb nous mo-dels de maquina, amb doble via, mésampla i electrificada, requeria méstemps del que disposaven per a poderfer la inauguració de l’estació i el serveia Manacor en la legislatura passada,

Guillem Ramis i CanyellesAssociació d’Usuaris del Tren

Gestió del tren a Mallorca 34 (98)

Sopar solidari

Gairebéencara faltendos mesos peral berenar-so-par solidari del22 de maig ases Sitges afavor de la Fun-dació Campa-ner per ajudarals nins ambNoma, i de mica en mica es va dibuixantel que potser serà. Així...

* Els tiquets/donatius de 10 • ja estroben a la venda en diversos punts

* El berenar-sopar consistirà en:Coca amb verduraTorrat (panxeta i carn)FruitaEnsaïmada amb gelat

(ja hi ha un grup de col·laboradors ques'han apuntat per a la realització de lescoques i ensaïmades del sopar)

* Es rifaran diversos grups d'obsequis

* A hores d'ara ja han ofert la seva col-laboració:

-Viatges: Monblau (a Paris, 2 persones)-Llibres: Ajuntament, "la Caixa", Sa Nos-

tra, Llibreria Xaloc-Sopars: Restaurants Molí d'en Bou,

Oasis i Son Trobat,-Quadres: Josep Cortès, Antoni J. Ba-

llester, Felip Fortesa; Jaume Ros-selló

-Altres obsequis:-Naixement (Llorenç Gelabert)-Cinc conjunts d'escritori (L Schering)-Dos bolsos (L.Coll)-Collar (Madre Perla)-Dos tractaments anticel·lulítics (Arko-

pharma)-Dues ensaïmades (Forn Nou)-Dues botelles de xampany (rest. Son

Barbot)-Conjunt de petits regals (la Caixa)

* També es treballa en la recercad'alguns grups d'animació

El temps de març 35 (99)

Començàrem es mes amb rui-xat d'aigo-neu i l'endemà erad'esperar sa gelada més fortade s'any, però ses condicionsclimàtiques no foren ses idealsi de gelada, res de res. A's capde pocs dies es termòmetrepassava partdamunt es 20ºC,però aquesta pujada va durarpoc i tornàrem desembocar enuna remesa de dies fresquetsseguits d'una setmana de ventde llevant, que arribava a Ma-llorca carregadíssim d'humitat:90% i una temperatura de 13º.Tot això donava una sensacióde tristesa meteorològica finsque es dissabte sortia es sol ifins i tot es mateixos llorencinsmos n'alegràvem. No és es-trany que ets alemanys s'hitrobin a gust!És curiosa sa variació d'es grà-fic central. Aquest dia a les deudes matí pareixia en sa nit ises faroles des poble se varenhaver d'encendre una estonetade fosca que feia.

Xesc

El passat dia 18 de març, la co-missió de Mobilitat i Transport de l'A-genda Local 21, després de la lecturaque va fer un dels seus membres, vaacordar adherir-se al Manifest de la Pla-taforma en defensa del tren. AquestManifest fou presentat a la Comissió perun membre qualificat de la Plataforma,com és na Caterina Piris

Manifest

Aquesta plataforma la formem ungrup de persones ampli i divers, sensecap altra connotació política ni de captipus, que no sigui defensar el transportpúblic en general i el tren en particularcom un autèntic mitjà de transport defutur, d'alta capacitat, ecològic, còmode,ràpid i, sobretot, econòmic i segur.

Volem que les institucions enca-minin els seus esforços per un tren decada dia millor, eficient i que sigui unavertadera alternativa al transport privat.

Volem l'expansió de la xarxa ma-llorquina cap al major nombre possiblede municipis i cap a la costa, i molt es-pecialment a llocs de primera necessitatcom l'aeroport, el port, la costa de labadia de Palma, la Universitat i els prin-cipals pobles i ciutats de l'Illa. (De lesciutats de més de 10.000 habitants, no-més un 30% tenen tren).

Volem trens bons, ben dotats deserveis, segurs, nombrosos i elèctrics,perquè són més ecològics i eficients.Volem, simplement, disposar d'un trenen les mateixes condicions que els ciu-tadans de la resta de l'Estat.

Volem un transport intermodalcomplementari a una xarxa ferroviàriaen expansió, amb connexions freqüentsi clares i amb autobusos bons i còmodes,que permeti accedir als municipis queno puguin disposar del tren per mord'una orografia complicada.

Volem que es millori la xarxa decarreteres existent per tal que el trans-port intermodal pugui funcionar amb ra-pidesa i eficàcia, sempre des del màximrespecte a l'entorn i al medi ambient.

Volem la millora del transport pú-blic a Palma, sense plànyer es-forços, construint-hi les infra-estructures necessàries per talque moure's per dins Palma nosuposi un calvari sinó més aviatuna comoditat.

Volem la integració detotes les tarifes de transportpúblic de tal manera que tren,autobusos de la Part Forana iautobusos de l'EMT de Palmatenguin un sol bitllet i una tarifahomogènia.

Volem que l'Adminis-

Tren més que mai 36 (100)

Agenda Local 21

tració Pública s'impliqui decididament enfavor del tren sense dir que "és massacar". Un quilòmetre de via fèrria és moltmés barat que d'altres infraestructuresque es potencien molt més. Tots pagamels mateixos impostos i per tant tenimdret a disposar de serveis públics encondicions òptimes independentment dellloc on visquem. Tenim una Administra-ció Pública que és de tots i per a tots, ique ha de vetlar perquè tots els ciu-tadans puguem desplaçar-nos còmoda-ment i sense necessitat d'haver de re-córrer forçosament al transport privat,que és car, contaminant, perillós i queno tothom se'l pot permetre.

Volem fer passes endavant en laplanificació, gestió i projecció del tren idel transport públic.

Volem que es pensi en els errorsdels anys 60 i 70 perquè no es tornin arepetir: que no es clausurin més línies ique el tren s'acosti a la costa i s'obridefinitivament al turisme, a les enormespossibilitats d'èxit que això implica dinsuna illa eminentment turística.

Volem, finalment, poder tenir untransport públic modèlic. Si tots els paï-sos desenvolupats d'arreu del mónaposten pel tren i el converteixen en unavertadera alternativa al cotxe, pensamque nosaltres no hem de quedar enrere.Volem que l'Estat s'impliqui vertade-rament per tal que el nostre transportpúblic sigui realment bo, independent-ment del color polític de les admi-nistracions.Nota: per contactar amb la Plataformaen defensa del tren ho podeu fer a:trensi@mallorcaweb.net