Índex

1 Propòsits i objectius ............................................................................................................................... 4

2 Història, tradició i actualitat castellera .......................................................................................... 5

2.1- Orígens dels castells: segle XIX ....................................................................................................... 5

2.2- Època d’esplendor i decadència ..................................................................................................... 8

2.3- Guerra i postguerra............................................................................................................................. 10

2.4- La segona època d’or ........................................................................................................................ 13

2.5- Els anys incomparables ( 1992- 2000) ........................................................................................ 17

2.6- El present dels castells: segle XXI ................................................................................................. 20

2.7-L’aparició de la dona en el món casteller .................................................................................. 23

2.8-Prevenció de lesions i mesures de seguretat ........................................................................... 24

3 Formació d’un castell ............................................................................................................................ 27

3.1- Tipus de construccions ...................................................................................................................... 27

3.2- Funcions dels castellers ..................................................................................................................... 38

.............................................................................................................................................................................. 38

4 Estudi pràctic dels castells.................................................................................................................. 43

4.1- Pilar de vuit amb folre i manilles .................................................................................................. 44

4.2- Tres de deu amb folre i manilles .................................................................................................. 48

2

4.3- Dos de nou amb folre i manilles .................................................................................................. 53

4.4 Quatre de nou sense folre ................................................................................................................ 57

5 Annex: ......................................................................................................................................................... 61

5.1- Enquesta: ................................................................................................................................................. 61

5.2- Entrevistes: .............................................................................................................................................. 63

6 Conclusió final: ....................................................................................................................................... 65

7 Bibliografia: .............................................................................................................................................. 68

3

Agraïments

Al Guillem Guinovart, per ensenyar-me el món dels castells des de dins i ajudar-

me en tots els dubtes que m’han anat sortint.

A la meva tutora del treball, Pilar Ricol, per la seva ajuda i professionalitat a l’hora

de guiar-me a fer aquesta recerca.

A la Colla Vella dels Xiquets de Valls per acollir-me durant aquest any a les seves

actuacions.

Al César Torrijos, per l’entrevista que li vaig poder fer durant la diada de Sant

Úrsula.

A les següents colles, que van accedir a respondre el formulari:

o Colla Vella dels xiquets de Valls

o Minyons de Terrassa

o Colla Jove dels Xiquets de Tarragona

o Castellers de Sants

o Castellers de Barcelona

A la família, pel suport moral que m’ha donat.

4

1 Propòsits i objectius

La idea d’aquest treball em ve d’un poble anomenat Vilabella, el poble de la

meva família per part de pare. Al costat de Vilabella, només a 7 quilòmetres

trobem la capital de l’Alt Camp, Valls. A Valls hi trobem dues colles importants:

La colla Vella dels Xiquets de Valls i la colla Joves de Xiquets de Valls. En un

poble tan petit, la rivalitat entre les dues colles és immensa i traspassa les línies

de l’oci i arriba a separar la gent entre Muixerrillos i Vellacos.

El món casteller me’l va mostrar un amic del poble el Guillem Guinovart, un actiu

de la Colla Vella dels Xiquets de Valls ,que em va portar a algunes diades a la

plaça del Blat. Abans d’això, n’havia vist alguna , de diada però sempre des de

lluny i amb molt de respecte.

El que més em va impressionar dels castells va ser l’ emoció d’aportar una mica

de la meva força a crear un castell tan majestuós i alt com és l’ajuntament. Ho

vaig trobar realment impressionant.

5

Crec que aquest va ser un dels fets que va despertar el meu interès a relacionar

els castells amb el món de la física. Com un grup de persones podia crear un

equilibri tan perfecte i podia pujar tan amunt?

El meu objectiu inicial en aquest treball és trobar una explicació científica als

castells humans. M’agradaria arribar a entendre com es formen i de quina forma

es poden aguantar tanta gent en una formació humana. Un altra pregunta que

em qüestiono, és el límit que tenen els castells. On està la fita màxima que

poden assolir les colles?

2 Història, tradició i actualitat castellera

2.1- Orígens dels castells: segle XIX

El món casteller ha viscut diferents èpoques d’esplendor i de decadència. Actualment els

castells viuen un moment dolç , però no sempre ha estat així. Com i quan van començar

els castells?

6

Els primers trets dels castells els podem veure a finals dels segle XVIII i principis del

segle XIX. Sorgeixen a les festes de la Catalunya Nova , on els balls medievals guanyen

importància. D’aquests balls de carrer festius en destaquem dos: les Moixigangues i el

ball de Valencians.

Ball dels Valencians ( Festes de Santa Tecla, Tarragona 2014)

Eren construccions humanes de poca alçada acompanyades musicalment. Mica en

mica, aquestes construccions varen agafar alçada fins que van esdevenir castells. Va

passar un temps on van conviure i es confonien.

7

Està documentada una actuació castellera el 1770 a l’Arboç, on colles de balls

valencians, com ara, la del Catllar, van formar una construcció de sis sostres

acompanyats del so d’una dolçaina.

En els anys següents, els castells agafen una certa importància dins de la Catalunya

Nova fins al punt que, al 1805, es crearen a Valls les dues primeres agrupacions

totalment castelleres: La colla dels Pagesos i la dels Menestrals. Així doncs, podem dir

que Valls, capital de l’Alt Camp, és el bressol dels castells. Fins i tot , durant un temps,

es va fer servir el nom de Xiquets de Valls, per identificar qualsevol colla castellera com

a sinònim de castellers.

El segle XIX, aquest fenomen es va estendre cap al camp de Tarragona, la Conca, el

Penedès i el Garraf, encara que mai amb la constància i l’èxit de les primeres colles de

Valls.

En aquella època, on les classes socials venien determinades pels gremis, les colles

castelleres estaven definides de la mateixa manera. Així doncs, a Valls es diferenciaven,

els pagesos, propietaris de terres, i els menestrals, treballadors amb menys poder

adquisitiu. El mateix exemple sorgeix a Tarragona amb els pagesos i els pescadors.

8

2.2- Època d’esplendor i decadència

Les dues colles de Valls van acabar fent castells de màxima altura entre els anys 50 i 80

del segle XIX. S’han documentat quatre castells de gamma extra: el quatre de nou sense

folre, per part de la Joves al 1852 a Torredembarra. Un altre quatre de nou sense folre

de la Vella, al 1881, a Tarragona. Un espectacular tres de nou sense folre de la Joves el

mateix any. I per acabar , el cinc de nou amb folre de la Vella, a la plaça del Blat, a

Valls, el 1883.

Aquests castells són els únics documentats, però segurament, se n’afegiran de nous

conforme avancin les investigacions. Fins fa menys d’una dècada, quasi bé no s’han vist

castells d’aquestes dimensions i en comptades ocasions, així doncs s’ha tardat més d’un

segle a arribar al mateix nivell de l’època d’or dels castells, encara que la qualitat de

vida ha variat molt respecte el segle XIX.

A partir dels anys noranta tot va canviar. Els castells van entrar en una decadència que

no es va superar fins els anys 20 del segle posterior. El motiu més important va ser la

fil·loxera, al 1879. Aquest fet va devastar camps de vinya de tots els pagesos de la zona.

Això va comportar que molta gent quedés sense cap tipus de salari i van haver

d’emigrar cap a la Barcelona industrial. La construcció del ferrocarril de Valls a

Barcelona, al 1883 , va provocar aspiracions burgeses en la manera de celebrar les

festes. Es preferien balls d’envelat i obres de teatre a actuacions castelleres. Així doncs,

9

van desaparèixer totes les colles de l’Alt camp excepte les dues de Valls, que van caure

fins a fer només castells de sis pisos.

Fins a l’any 1926, van ser anys amb un nombre d’actuacions molt baix i irregulars.

L’últim castell de vuit està documentat del 1908 per part dels vallencs i fins els anys

trenta no en veurem cap més.

Diades tan importants com Santa Tecla, a Tarragona o Sant Fèlix, a Vilafranca, es van

deixar de fer durant uns anys pel poc interès en vers els castells. La majoria de les

colles van anar desapareixent amb els anys menys les irreductibles colles de Valls, que

van aguantar fent castells de sis i de set a casa seva, la plaça del blat.

Els dos punts d’inflexió documentats que van crear la renaixença són, per una banda, la

diada de Santa Úrsula a Valls i la creació de noves colles. A la plaça del blat es va tornar

a veure castells de gamma mitja, amb castells com el tres de set aixecat per sota. A

part, el 1926, es van crear noves colles com els Xiquets de Tarragona i els Nens del

Vendrell. Finalment, al 1932, a l’Arboç, la Colla Vella dels Xiquets de Valls aconseguí

carregar el primer quatre de vuit des de feia dècades.

10

4 de 8 carregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls( l’Arboç, 1932)

2.3- Guerra i postguerra

Durant el 1936 i el 1939 no es va produir cap tipus d’activitat castellera a causa de la

guerra civil espanyola. Aquest fet bèl·lic va comportar la mort de molts castellers i l’exili

d’altres.

11

En els primers anys de la postguerra, les colles estaven sota mínims i no tenien suficient

gent. Abans de la guerra civil, Valls disposava de dos colles, a l’igual que Tarragona i el

Vendrell. A partir del 1939 es va produir un fet insòlit i les colles d’una mateixa població

es van unir per fer castells. El món casteller es va reduir a tres colles: Els Xiquets de

Valls, o també anomenats, la barreja, els Nens de Vendrell i els Xiquets de Tarragona.

Aquesta unió va durar pocs anys. El 1946, la barreja de Valls es va separar per formar

de nou les dues colles , Colla Vella del Rabassó i els Muixerra. D’igual manera va passar

a Tarragona, amb la Colla Vella i la Colla Nova de Sant Magí. Només els Nens del

Vendrell van quedar units. Un altre fet important d’aquelles dates va ser la formació

dels Castellers de Vilafranca al 1948.

Durant aquells anys ja es van començar a fer castells de vuit , exactament , el 1946 a

Vilafranca. La renaixença dels castells estava traient cap.

Els propers anys van ser força irregulars pel que fa als castells. Els castells de vuit no

s’acabaven de consolidar i moltes colles es van quedar estancades. El món casteller

havia assumit que els castells de gamma extra tan espectaculars del segle passat eren

històrics i no es repetirien mai i fins i tot, molta gent posava en dubte la seva existència.

12

A partir dels anys seixanta, la rivalitat entre la Vella de Valls i els Nens del Vendrell, va

anar creixent. Aquest fet va fer que els castells fessin un pas més i evolucionessin. El

1968 els Nens van coronar el primer pilar de sis del segle. Un any després, els de

Vallencs van carregar el primer cinc de vuit i més tard intentava, el primer castell folrat

des de feia molt de temps: el dos de vuit amb folre.

Primer 5 de 8 carregat del segle XX per la Colla Vella (Valls, 12/10/1969)

Amb el pas del temps els castells van créixer en popularitat, i es creaven noves colles. El

1969, els Castellers de Barcelona i dos anys després tornaven en escena la Colla Joves

de Xiquets de Valls, descendent dels Muixerra.

13

Els anys setanta, van continuar amb la forta rivalitat entre la Vella i els Nens. El folre es

va consolidar entre les dos colles i castells com el dos de vuit o el pilar de set amb folre

es feien amb eficàcia. A partir del 1975, els Nens del Vendrell es van despenjar de la

cursa cap als castells de nou amb la Vella i així va desaparèixer la seva rivalitat. Era el

torn per la històrica batalla entre les colles de Valls.

2.4- La segona època d’or

El 25 d’octubre del 1981 a la plaça del blat de Valls, la Colla Vella dels Xiquets de Valls

descarregava per primer cop en el segle XX, el primer castell de nou: el quatre de nou

amb folre. L’últim castell de nou va ser assolit el 1889 i cent anys després es va poder

tornar a veure castells de gran alçada. Aquest va ser el fet que va marcar l’inici de la

segona època d’or castellera.

Durant els pròxims 4 anys, la Vella va monopolitzar els castells de nou, encara que

només en va aixecar dos per temporada. Aquest lideratge es va trencar quan al 1986,

l’altra colla de Valls, la Joves, va carregar el quatre de nou amb folre. Poc després, per

Sant Úrsula, la Joves va aconseguir descarregar el tres de nou amb folre i el cinc de vuit

14

amb folre, i carregar el quatre de nou amb folre. Aquesta es va convertir en la millor

actuació d’aquell segle i va ser anomenada “la tripleta màgica”.

El 1990, dues colles llunyanes a l’ epicentre dels castells van entrar en acció. La colla

vilafranquina, els castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa, van assolir castells de

nou i van plantar cara a les dos colles Vallenques.

Dos de vuit amb folre descarregat per la Colla jove xiquets de Tarragona (diada de Santa Tecla, 1990)

15

Durant aquestes dates, es va formalitzar el concurs de castells com ara coneixem. El

concurs de castells és una trobada bianual de les millors colles castelleres de Catalunya

que competeixen d’una forma més esportiva. Tenen cinc rondes per tirar qualsevol tipus

de castell i d’aquests et puntuen els 3 millors castells i estan puntuats de tal forma que

es poden saber els guanyadors i els perdedors d’aquell dia. Per aquesta raó, hi ha colles

castelleres que no s’hi presenten ja que expliquen que els castells no són cap esport i

que no es tracta de competir. El primer concurs casteller data del 1902 dintre de les

festes de la Mercè , però es va començar a formalitzar durant els anys trenta a

Tarragona i posteriorment oscil·lant entre Vilafranca i la capital del Tarragonès.

Les puntuacions dels castells estan dividides per seccions de dificultat. Hi ha molts

castells puntuats que mai s’han intentat però que existeix alguna possibilitat de

carregar-los.

16

Tipus de castell

Carregat

(punts)

Descarregat

(punts)

Pilar de set amb folre 610 695

Cinc de vuit 640 735

Quatre de nou amb folre 920 1055

Tres de nou amb folre 965 1110

Nou de vuit 1210 1390

Dos de nou amb folre i manilles 1330 1530

Pilar de vuit amb folre i manilles 1395 1605

Cinc de nou amb folre 1515 1740

Quatre de nou amb folre i pilar 1630 1800

Quatre de nou sense folre 2015 2315

Dos de vuit sense folre 2065 2375

Tres de deu amb folre i manilles 2105 2420

Quatre de deu amb folre i manilles 2215 2550

Pilar de nou amb folre manilles i

puntals

2445 2810

Tres de nou sense folre 2565 2950

17

La premsa es va començar a interessar pel el món casteller. El 1991, es va retransmetre,

per primer cop una diada castellera per TV3 i els castells van guanyar molts seguidors.

EL 1992 tanca la segona època d’or amb uns registres sorprenents. Si fins aquell any

s’havien carregat més castells que descarregat, en 12 mesos es van descarregar 13

castells i només se’n va carregar un. Finalment es va mostrar el lligam que tenien els

castells amb la cultura del país, fent-ne una mostra als J.J.O.O. de Barcelona.

2.5- Els anys incomparables ( 1992- 2000)

Si algú va pensar que la segona època d’or seria el sostre dels castells s’equivocava. Si

parlem de dades quedarem bocabadats.

Fins al 1992 s’havien descarregat 14 castells de nou i només a l’any 2000 se’n van

descarregar noranta-quatre i de vint-i-sis colles es va passar a seixanta colles. Aquestes

són algunes de les dades més xocants dels anys incomparables.

Un altre fet a destacar va ser el dos de nou amb folre i manilles carregat pels Minyons

de Terrassa el 1994. Va ser molt important per dues raons: va ser el primer castell que

18

incorporava manilles, una petita pinya més sobre el folre, i a part, va ser un castell

inèdit. No consta en cap hemeroteca que en el segle XIX s’hagués provat mai. Aquest

és l’inici de la ràpida efervescència dels castells. A partir d’aquí , altres colles es van

llançar a provar castells que mai s’havien vist, nous reptes.

Durant el 1994, es van provar, encara que sense èxit, el dos de vuit sense folre per la

Joves, el tres de vuit aixecat per sota per la Vella, el cinc de nou amb folre per la Jove

de Tarragona, el quatre de nou sense folre pels Minyons i el quatre de vuit amb l’agulla

pels Vilafranquins.

Durant els anys incomparables es va recuperar una part dels castells que havia estat

oblidada amb els anys: els pilars. Així doncs, amb els Castellers de Vilafranca per

davant, es va descarregar durant aquests anys, el pilar de sis, de set amb folre i fins

arribar al pilar de vuit amb folre i manilles. Després es va aconseguir unir els castells i

els pilars, amb el quatre de vuit amb l’agulla, un pilar de sis de l’estructura, i el quatre

de nou amb folre i l’agulla.

Altres castells a esmentar que es van poder assolir, van ser el cinc de nou amb folre

pels de Terrassa i un castell mític del segle XIX, el quatre de nou sense folre, l’últim

19

gran castell de la primera època d’or. El dos de vuit sense folre dels Vilafranquins i el

tres de vuit aixecat per sota, van ser dos nous castells a remarcar.

Finalment i com a punt màxim casteller, es va aconseguir pujar un pis més els castells.

Primer els de Vilafranca i més tard, els Minyons i la Vella van aconseguir muntar un

imponent tres de deu amb folre i manilles. Així acaba el segon segle amb aparició

castellera, de la millor forma possible, superant per fi, als seus antecessors del segle XIX.

3 de 10 amb folre i manilles carregat per la Colla Vella, Concurs de castells, 2000)

20

2.6- El present dels castells: segle XXI

Es pot dir que encara no s’ha superat el nivell que es va veure en els anys 90 i 2000,

però s’ha mantingut. Abans , poques colles tenien a l’abast castells de gamma extra i

actualment, més de 10 colles han pogut assolir els castells bàsics de 9. Durant aquesta

dècada ha regnat el color verd. Els de Vilafranca han estat els que s’han emportat tots

els concursos des de l’any 2000. La colla Vella i la Joves sempre han seguit l’estela dels

vilafranquins i s’hi ha sumat les dues colles Tarragonines amb molta força. A part, les

colles de Barcelona (Gràcia, Sants i Barcelona) han crescut d’una forma impressionant

que han passat a estar d’entre les 10 millors colles.

El passat dia 16 de novembre de 2010 els castells van rebre la millor notícia possible:

van ser declarats per la UNESCO , Patrimoni immaterial de la humanitat. Això demostra

la clara expansió en el món dels castells, han passat, en poques dècades, de ser una

pràctica comarcal a sortir en diaris internacionals regularment.

Fa pocs dies, el 5 d’octubre es va celebrar el Concurs de Castells a Tarragona. Va ser

una jornada històrica. Els de Vilafranca van tornar a endur-se el premi gran amb una

actuació memorable: 3 de 10 amb folre i manilles carregat, 3 de 9 amb el pilar i 2 de 8

sense folre carregat. Molt a prop van tenir la Colla Vella, els guanyadors morals de la

diada. Van tenir a tocar la victòria, ja que l’única diferència va ser que ells van fer el 4

21

de 9 amb folre i pilar, una pèl pitjor puntuat que el 3. En última ronda, van tirar un 4 de

9 sense folre a la desesperada però es va quedar en intent. Durant aquest any, havien

patit lesions de castellers en posicions clau i van haver de baixar el llistó a principi de

temporada, però han arribat amb totes les forces a final de temporada. Van poder

carregar 14 anys després el 3 de 10 amb folre i manilles acompanyat d’un 2 de 8 net i

un 4 de 9 amb el pilar. Els de la colla Jove de Tarragona van quedar en tercer lloc amb

un somni fet realitat, un 3 de 10 amb folre i manilles carregat. Més mala sort va tenir

l’altre colla joves, la de Valls. No va poder carregar el seu 4 de 9 sense folre i es van

quedar amb la setena plaça. Les colles barcelonines van fer un gran paper amb els

castells bàsics de 9 i van ocupar la part mitja de la classificació. En conclusió un concurs

per recordar. Com a dada principal, es van veure 20 castells de nou o més en un sol

dia.

22

Sobre el futur dels castells, com a opinió personal penso que no s’aconseguirà gaire

més altitud i complexitat en els castells. Potser es veuran un o dos castells més, però

crec que el sostre està molt a prop. Crec que tot aquest món tant bonic encara té molt

potencial i es convertirà en una activitat molt més popular que ara en poc temps.

2 de 8 carregat per la Colla Vella (Concurs de castells , 2014)

23

2.7-L’aparició de la dona en el món casteller

Un dels factors que ha fet possible veure castells de tant nivell en aquests anys ha

estat l’entrada de la dona en el món casteller. Al segle XIX, quan el món casteller era

només per a pagesos i treballadors, la dona era exclosa completament per raons socials.

Des de fa poc més de dos dècades, el sexe femení ha tingut una gran presència en el

tronc i el pom de dalt del castell. Això és així perquè la dona pesa 15 o 20 quilos

menys que un home com a norma general i amb una mateixa alçada. El perfil d’un

cinquè o sisè és el d’una noia adolescent, prima, àgil i atlètica.

Per altra banda, en el pom de dalt( anxaneta i dosos) , la diferència de pes entre un nen

i una nena no es nota tant i per això es veuen ambdós sexes. El perfil d’enxaneta és

d’un nen o nena de 5 o 6 anys molt valent i àgil, i el de

dosos, de 6 o 8 anys.

Pis d’un castell ocupat per dones de la Colla Joves dels Xiquets de Valls

24

Un exemple molt clar on es veu l’entrada de la dona als castells, és si es comparen dos

4 de 9 amb folre descarregats. El primer per la Colla Vella al 1981 on no hi havia cap

dona ni al tronc ni a la pinya i el segon pels Minyons de Terrassa al 1998 on el 39,28 %

dels castellers eren dones. ( dades extretes del Manual de supervivència d’un casteller).

2.8-Prevenció de lesions i mesures de seguretat

Un dels aspectes que més s’han treballat aquests últims anys en el món casteller és la

prevenció de lesions. A l’ observar algunes diades castelleres en directe, he pogut

comprovar dos mètodes per reduir lesions, dos automatismes que els castellers ja tenen

des de fa temps:

- El primer mètode és quan un castell està caient, sempre els castellers del pom de

dalt i del tronc intenten no deixar-se anar i caure agafats. La raó d’aquest fet és

que així formaran un cos més gran i podran parar la caiguda friccionant amb

altres cossos. Si un casteller cau sol i es despenja de l’estructura agafa molta

velocitat i pot caure amb molta força, fent-se mal a ell mateix i a la gent de la

pinya.

25

- El segon mètode és quan un castell ja ha fet llenya, les colles rivals que es troben

amb ells a plaça passaran a formar una pinya gegant perquè així no es pugui

esfondrar la gent de la pinya de la colla afectada. La raó d’aquesta mesura tant

assenyada és que en primer lloc, la gent de la pinya podrà aguantar millor el pes

que ara té a sobre i no caurà a terra. Després també es repartirà entre més

persones la pròpia força de la caiguda i provocarà menys lesions. Per últim, si

algun casteller del tronc i del pom de dalt es despenja no caurà directament

contra el terra i podrà caure sobre una pinya.

Durant les últimes dècades, els castells han crescut molt en alçada i per tant s’han

convertit en més perillosos per als més menuts i això ha fet que s’hagi implementat una

mesura per evitar lesions. Actualment, els castellers

del pom de dalt han de dur un casc al cap per evitar

lesions encefalocranials. Aquesta mesura va ser

activada a causa de fets tràgics on enxanetes havien

mort a causa d’una llenya d’un castell. En certes

construccions on just cauen quan es carreguen, la

canalla es pot despenjar i caure sola fins la pinya o el

terra. Podem dir que fa una caiguda lliure d’entre 10

o 15 metres de mitjana si no s’agafa a cap altre

26

casteller. Va ser una mesura molt aplaudida per tot el món casteller i no va ser discutida

per cap sector més tradicionalista.

Des de fa molts pocs anys, s’està treballant amb un collaret per protegir les cervicals.

Des de el CCCC (Coordinadora de colles castelleres de Catalunya) s’està treballant en un

artefacte que aniria pels llocs més propers del tronc a la pinya per protegir-se de

caigudes violentes al coll. Seria un teixit intel·ligent que es posaria a sota del coll de la

camisa, que es solidificaria amb l’impacte limitant les possibilitats de lesió medul·lar.

El director de la Coordinadora, Dani Castillo, ha explicat a una entrevista a

www.revistacastells.cat que hauria de ser una peça “tova, reutilitzable, d’ús fàcil, escàs

impacte visual i, a més, econòmic”. Reunir totes aquestes característiques no es fàcil i

s’hi ha de treballar a fons abans que es porti a plaça.

L’única colla que ha treballat en alguna cosa similar ha sigut la Colla jove de xiquets de

Tarragona. El 1995, a la diada de Santa Tecla va succeir un accident en una caiguda

d’un castell de gamma extra i van decidir crear un artefacte per algunes posicions clau

de la pinya. Va resultar un fracàs i no va ser implantat ja que era poc pràctic i no tenia

garantia absoluta de que funcionés.

27

Casteller de la Colla jove de xiquets de Tarragona amb una protecció cervical a finals del 90.

3 Formació d’un castell

3.1- Tipus de construccions

El pilar:

Formació formada per un sol casteller damunt d’un altre. Aquests castells són els

més inestables i s’ha d’anar amb molta cura al pujar o baixar. Es fan servir per

començar o acabar una diada castellera, exceptuant el concurs. Hi ha de diferents

tipus:

28

o Pilar caminant: és un pilar de quatre que es construeix a l’iniciar una diada.

Es comença en un punt de trobament on es troben els castellers i s’acaba

al mig de plaça. Consta de una pinya molt petita perquè la seva dificultat

és la mobilitat.

Pilar caminant de la jove de Tarragona ( Santa Tecla, 2013)

29

o Pilar al balcó: Pilar de cinc que es forma al costat d’un ajuntament. Des del

balcó es tira una faixa amb un nus d’on l’enxaneta s’hi agafa i es queda al

balcó.

Pilar al balcó dels castellers de la Vila de Gràcia ( Plaça de la Vila de Gràcia, 10/05/09)

30

o Vano de pilars: Conjunt de 3 o 5 pilars efectuats alhora per una mateixa

colla. El pilar del mig és sempre d’un pis més elevat que els altres. Per

exemple. Un vano de 6 seria un pilar de 6 al mig, dos pilars de 5 als

costats i dos pilars de 4 a les bandes.

Vano de 6 pels castellers de Barcelona ( Diada de màrtirs, 2014)

31

Primer pilar de vuit amb folre i manilles descarregat del s. XX pels Castellers de Vilafranca ( Sant Miquel , 1997)

o El quatre:

Tipus de construcció que forma un quadrat entre els castellers. És el castell

més estable possible. Moltes colles el fan servir per pujar un pis més les

seves construccions. El pom de dalt es troba molt segur ja que els dosos

tenen un peu a cada pilar.

o S’ha arribat a fer el 4 de nou sense folre i s’ha intentat el 4 de 10 amb

folre i manilles encara que va quedar en intent per part dels Vilafranquins.

32

Primer 4d9 sense folre del s. XX dels Minyons de Terrassa ( Fires de Sant Narcís, 1998)

33

- El tres:

o El tipus de construcció de tres és molt més lleugera que no pas el quatre

però té altres inconvenients. No és tan estable com aquest i té molta

tendència a girar sobre si mateix. A part el pom de dalt no es troba tan

còmode ja que els dosos només tenen 3 pilars per posar quatre peus.

o Encara els seus inconvenients, és el castell que ha arribat més amunt , fins

a deu pisos amb el 3 de 10 amb folre i manilles.

3d10fm descarregat pels Castellers de Vilafranca ( Sant Fèlix, 2013)

34

- El dos:

o Estructura formada per dos pilars agafats. Són molt fràgils i qualsevol

batzegada al pujar o baixar pot convertir-se en llenya. Aquesta estructura

està més ben valorada que el tres o el quatre ja que és molt més

bellugadissa.

o Aquest tipus de construcció s’ha pogut veure amb manilles amb el 2 de 9

amb folre i manilles i amb el 2 de 8 net, encara més ben valorat.

Dos de nou amb folre i manilles per la Colla Vella Xiquets de Valls ( Firagost 2013)

35

- Quatre amb el pilar:

o Estructura de quatre amb un pilar al mig de dos pisos menys. Primer es

basteix el quatre i quan aquest s’està descarregant, el pilar es va formant i

l’enxaneta del quatre es converteix en la del pilar. Finalment es descarrega

el quatre i queda un pilar sol.

o Es un castell de gran dificultat ja que s’ha de renunciar a varies posicions

de la pinya per deixar lloc al pilar. Aquest castell té dos nomenclatures: a

les terres de Valls cap al sud s’anomena amb el pilar i de Vilafranca cap al

nord, amb l’agulla.

Quatre de set amb l’agulla pels Castellers de la vila de Gràcia (Diada dels castellers de Lleida, 2009)

36

- El cinc:

o Estructura d’un tres ajuntat amb un dos per la rengla del mig. Consta de

dos poms de dalt i d’una enxaneta, per tant, aquesta ha de fer el toc

d’aleta dos cops.

o El 5 de 8 és anomenat pels castellers com a catedral per la seva

majestuositat. Junt amb el 3 de 9 amb folre i el 4 de nou amb folre formen

la tripleta màgica, típica actuació castellera.

5d9 amb folre per la Colla Joves dels xiquets de Valls( Concurs de Tarragona, 2010)

37

- El tres aixecat per sota:

o Castell en forma de tres que es forma totalment a la inversa. Es comença

posant el pom de dalt i els baixos van pujant castellers cap a dalt amb

molta força.

o És una estructura que és molt impressionant però es fa servir molt poc.

Només s’ha arribat a veure 3 de 8 aixecat per sota i mai cap castell de nou

d’aquest tipus, ja que a l’últim pas, el castell es queda com un 3 de 8

sense pinya per uns instants i s’ajunta després. Si es pugés un altre pis,

significaria que la colla té dominada el 3 de 9 net i encara mai s’ha vist

cap castell així.

3d8 aixecat per sota per la Colla Vella xiquets de Valls (Vila-rodona, 1999)

38

3.2- Funcions dels castellers

Un castell està dividit en tres parts: pinya, tronc i pom de dalt. En aquesta part del

treball podrem veure les funcions que efectua cada casteller.

EL tronc té una nomenclatura molt senzilla i bàsica. El casteller que toca al terra és

anomenat primer. El casteller que porta a sobre, segon. I així consecutivament fins

arribar al pom de dalt.

En el pom de dalt trobem tres posicions. El pis que toca amb el tronc s’anomena dosos,

ja que sempre és format per dos castellers. A sobre seu es situa, l’acotxador que posa la

seva espatlla perquè l’enxaneta pugui pujar per sobre ser i fer el toc d’aleta.

39

La pinya d’un castell, encara que sembli molta gent fent força sense sentit, hi ha un

ordre implacable. Cadascú té una funció a seguir per fer així una força molt més

eficient. A continuació us explicaré les posicions més properes al tronc de la pinya i per

tant més importants, que es repeteixen al folre i a les manilles.

Home del darrere: Es situa just darrere el baix d’un castell. Evita que el pit del

baix se’n vagi cap a enrere i l’agafa per la faixa per contrarestar la força.

Agulla: Va just al mig del castell, entre els baixos. Es tracta d’una persona

d’estatura alta i prima que intenta que els baixos no es tirin cap a dintre. A part,

amb les mans agafa les cames dels segon, per evitar que es pugui agenollar.

Crossa: Persona d’estatura baixa i robusta. Es col·loca a l’aixella del baix, per tant,

cada baix en té dos. La seva funció és fer que les espatlles del baix no es puguin

caure o que vagin cap a un lateral. Posició molt ocupada per dones. Aquesta

posició es repeteix en folre i manilles.

Primeres mans: Gent alta i forta. Es posen després de de l’home del darrere. La

seva funció és aguantar el més amunt possible al segon, normalment, per l’altura

del glutis. Pel seu voltant, es troben les segones i terceres mans, que tenen una

funció similar però des d’una posició més allunyada i amb una altra direcció. Hi

ha primeres mans en folres i manilles.

40

Laterals: Es situen al costat del baix. Ajuden les crosses posant una cama al seu

costat i agafen un segon pel lateral evitant que faci moviments estranys.

Dau: Persona de forma física semblant a la d’ un primeres mans. La seva funció

és agafar una cama de cada segon per evitar que s’apropin o s’allunyin massa.

Podem trobar daus en folres i manilles.

Taps o falques: Es refereix a les persones d’estatura baixa que es col·loquen en

els espais que queden entre rengla i rengla del castell. No fan cap tipus de força,

sinó que creen una pinya més compacta.

Esquema representatiu de la pinya d’un castell

41

A partir d’aquestes posicions, hi surten files de gent ordenadament que completen la

pinya. El nombre de files depèn de la forma bàsica del castell, ja que hi actuen més o

menys baixos. Al final de la pinya, hi ha persones que nomes amb les mans fan força

per acabar de donar forma a la pinya. Hi ha dos tipus de posició a la pinya:

Si el castell és net la posició de les mans va cap a dalt. S’agafa per l’altura del

canell o més a baix intentant fer una força cap al tronc. Es fa força amb el pit per

acabar de fortificar la pinya.

Pinya d’un castell ne de la Joves de Valls.

42

Si el castell , en canvi, té un folre o unes manilles la situació canvia. Cada casteller

s’agafa per la faixa que porta la persona del seu davant i fa força de pit.

Pinya d’un castell amb folre dels Castellers de Vilafranca.

43

4 Estudi pràctic dels castells

Aquest apartat del treball està basat en la part més física dels castells. Estudiar la part

física no em va ser gens fàcil ja que no tenia gaire clar per on començar. La formació

d’un castell depèn de masses factors imprevisibles que fan que sigui molt difícil de

extreure’n alguna conclusió. El que vaig fer va ser centrar-me en un punt: la caiguda de

l’enxaneta quan el castell fa llenya.

Vaig basar-me en l’estudi que va realitzar el Departament de Biomecànica del Centre

d’Alt Rendiment de Sant Cugat. Mitjançant el processament informàtic d’un seguit de

filmacions de la diada de Sant Fèlix al 1996, van obtenir gràfics representatius sobre la

posició, la velocitat i l’acceleració amb la que l’enxaneta queia del castell.

Per poder comprovar aquest gràfics vaig recórrer al programari lliure anomenat Tracker.

Aquest programa et mostra les gràfiques de posició, velocitat i acceleració d’un vídeo

amb un sistema de marcatge de punts.

El que vaig fer va ser buscar vídeos de quatre castells de diferent base a internet on la

el pla de la càmera fos fixe, per poder marcar com l’enxaneta queia del castell. El

programa et demana que defineixis uns eixos de coordenades i la mida d’un objecte

44

per agafar una referència. Llavors, vaig determinar, fotograma a fotograma, la posició on

l’enxaneta estava en cada moment fins que arribava a la pinya. A partir d’aquí vaig

aconseguir els tres gràfics del castell: posició, velocitat i acceleració. Aquestes dades no

són totalment fidels a la realitat ja que provenen d’un vídeo i per tant les considero

ideals.

4.1- Pilar de vuit amb folre i manilles

En aquest diagrama de forces podem veure com totes les forces que baixen del tronc

es concentren en una sola persona. Aquest és el castell més lleuger possible, però

també és el més inestable. Les caigudes més típiques que es veuen en un pilar són al

45

baixar o pujar castellers pel tronc. Els castellers han de pujar i baixar sense desequilibrar

ni una mica els seus companys.

El castell que he analitzat ha estat el pilar de vuit amb folre i manilles que va fer la Colla

Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Sant Fèlix del 2013. Aquest pilar va pujar

molt estable però al baixar l’enxaneta, va fer una batzegada a la construcció i aquesta

es va desmuntar del tot.

46

Gràfic y-t:

El gràfic de posició-temps és una paràbola que és molt constant. Això ens indica que el

castell ha caigut molt net i l’enxaneta no ha patit molts xocs amb altres castellers.

(cm

)

(s)

47

Gràfic vy – t:

En aquest gràfic de velocitat podem veure les grans oscil·lacions que té una caiguda

d’un castell. D’aquí podem deduir que, quan l’enxaneta va caient, xoca amb altres

castellers perquè la velocitat no sempre és positiva.

(cm

/s)

(s)

48

Gràfic ay – t :

Del gràfic d’acceleració podem veure que l’acceleració ni s’apropa a la caiguda lliure

(9,81 𝑚/𝑠2), sinó que és molt més moderada. Les oscil·lacions es deuen als xocs amb els

companys.

4.2- Tres de deu amb folre i manilles

El tres de deu amb folre i manilles és el sostre casteller. És el castell que totes les grans

colles aspiren. Té dues grans dificultats: en primer lloc, es necessita molta pinya per

poder aguantar el pes d’aquesta estructura i molt poques colles disposen de tantes

persones. Després, s’ha de lligar un folre i unes manilles molt sòlides. És molt important,

(𝑐𝑚

/𝑠2)

(s)

49

ja que s’ha de poder crear una superfície estable per poder pujar el tronc amb

seguretat.

El castell que he analitzat ha estat el tres de deu que vam veure per la diada de Sant

Fèlix aquest any pels Castellers de Vilafranca. Aquest castell va caure per un problema al

baixar del pom de dalt. La caiguda va ser molt espectacular ja que l’enxaneta es va

despenjar dels altres castellers i va caure més metres dels normals.

50

Gràfic y – t :

La gràfica de posició és una paràbola quasi bé perfecta. Les petites interferències del

principi són degudes a la mala caiguda del pom de dalt.

(cm

)

(s)

51

Gràfic vy – t:

La velocitat va oscil·lant, com s’ha explicat a la gràfica del pilar de vuit, ja que no cau

lliurement sinó que xoca amb els companys.

(cm

/s)

(s)

52

Gràfic ay – t :

L’acceleració resultant és molt petita. Això ens indica que ha caigut amb una velocitat

quasi bé constant.

(𝑐𝑚

/𝑠2)

(s)

53

4.3- Dos de nou amb folre i manilles

El dos de nou amb folre i manilles és el primer castell de gamma extra que acostumen

a provar les colles. La gran dificultat són les manilles. Normalment és el primer castell

que fa una colla amb manilles, i per això és difícil de saber-la lligar. A part és, després

54

del pilar, l’ estructura més inestable que existeix. S’ha d’anar molt amb compte amb

pujar i baixar pel castell ja que qualsevol imprevist és una llenya segura.

Gràfic y – t :

La paràbola perfecta ens indica que la caiguda ha estat molt neta.

(cm

)

(s)

55

Gràfic vy – t :

La velocitat forma una constant molt pronunciada, on podem veure que hi ha hagut

poques oscil·lacions, pocs xocs entre castellers.

(cm

/s)

(s)

56

Gràfic ay-t:

L’acceleració és quasi bé igual a zero. Això ens diu que la velocitat ha estat constant. A

part, presenta poques oscil·lacions importants.

(𝑐𝑚

/𝑠2)

(s)

57

4.4 Quatre de nou sense folre

El quatre de nou sense folre és un castell molt tècnic. Aquest castell és tan difícil i té

una puntuació tan alta al concurs per dues raons: has de tenir un tronc amb castellers

amb experiència i es necessita molta pràctica amb el quatre de nou amb folre per

poder-lo fer net. L’altra gran dificultat és que s’ha d’aconseguir quadrar bé. Quadrar bé

un castell significa, muntar la pinya i que els castellers del tronc de baix agafin bones

mides entre ells per així fer un quadrat el màxim perfecte possible.

58

He analitzat la caiguda del quatre de nou sense folre dels Castellers de Vilafranca a la

Diada Mercadal a Reus de l’any 2010. El castell fa llenya per culpa del pis de sisens que

cedeix a la força que rep.

Gràfic y – t :

(cm

)

(s)

59

Gràfic vy – t:

Aquest gràfic ens mostra una velocitat força constant amb petits xocs amb els

companys.

(cm

/s)

(s)

60

Gràfic ay -t :

La gràfica ens ensenya els xocs que ha patit amb els companys, i la cresta final és

motivada per l’arribada a la pinya.

(𝑐𝑚

/𝑠2)

(s)

61

5. Annex:

5.1- Enquesta:

Per obtenir més dades sobre què opinaven els castellers del tema de la salut i les

lesions en els castells, vaig crear un formulari de preguntes amb el programari Google

Drive. Quan vaig tenir acabat el qüestionari, vaig enviar-lo a les deu millors colles del

concurs de 2012 i he obtingut un total de 47 respostes amb una majoria dels Castellers

de Barcelona.

Gràcies a aquest formulari he arribat a les següents conclusions:

Quan ets part d’una colla castellera, hi dediques moltes hores entre assajos setmanals i

sortides. Molts dels enquestats van respondre que estaven vuit o més hores al local o a

plaça. Podem dir que l’activitat castellera crea molts vincles i et forma una segona

família amb els teus companys ja que hi passes molta estona.

Més de la meitat dels enquestats no perceben que els castells sigui una activitat de risc.

Potser la gent que no coneix els castells podrien creure que té una percepció de risc

molt més alta que els propis autors de les construccions.

62

La meitat dels castellers han patit algun tipus de lesió fent castells , ja sigui lleu o greu.

D’aquests, la meitat estaven situats a la pinya. Això vol dir, que encara que sembli que

les persones que es troben al tronc i cauen lliurement s’hagin de fer més mal,

normalment, l’impacte de la caiguda sobre la pinya crea més lesions a la gent de la

pinya que en els que cauen.

La majoria de castellers veu molt positivament l’entrada dels casc per als més petits. A

part, 45 dels 47 enquestats deixaria que el seu fill/a pugés d’enxaneta a un castell. Això

demostra la confiança que tenen els pares a deixar pujar un nen a una construcció, cosa

que horroritza la majoria dels que no estan habituats a veure castells o els veuen per

primer cop.

Pel que fa al tema del collaret a les posicions de la pinya hi ha hagut més dispersió en

les respostes. No tothom té clar si és una bona mesura o no. La meva idea és que és

una idea en procés i que no s’ha provat prou perquè els castellers ho acceptin, encara

que no estan en contra. Potser només és una qüestió de temps.

63

5.2- Entrevistes:

El dia 26 d’octubre vaig anar a la diada de Sant Úrsula a Valls. Hi participen les dues

colles locals, la Vella i la Joves.

La Colla Vella venia reforçada anímicament després d’haver fet una gran actuació al

concurs carregant castells com el tres de deu amb folre i manilles o el dos de vuit net.

En canvi, la Colla Joves venia tocada després del concurs. No va poder carregar el seu

castell estrella, el quatre de nou sense folre i va acabar en setè lloc.

A les onze ja estava al local de la Colla Vella, on em vaig trobar al meu amic Guillem

Guinovart. Li vaig fer una entrevista relacionada amb els castells i tot seguit vam seguir

xerrant amb tots els altres integrants dels rosats. Al cap d’una hora vam començar el

cercavila fins la plaça del Blat on ens vam trobar amb la Joves.

A la una en punt es van començar a veure castells a la plaça del Blat. La Vella va

començar amb un quatre de nou amb folre i pilar. Els rosats començaven amb un

castell impressionant seguint la línia del concurs. Però la Joves no es va fer enrere i va

demostrar el seu potencial amb un cinc de nou amb folre impecable.

64

En segona ronda, la Colla Vella havia preparat el tres de deu amb folre i manilles. El

castell va començar a pujar molt mogut i no van poder carregar-lo. Just després la

Joves va tirar el quatre de nou sense folre, castell que tenen dominat i que van poder

carregar amb facilitat. A la ronda de repeticions, els rosats van tornar a intentar el tres

de deu però sense sort.

Els castellers de la Vella estaven desmoralitzats després de dos caigudes seguides. Però

històricament la Vella mai s’ha rendit i tampoc ho va fer aquell dia. Va aconseguir

carregar el quatre de nou net tirant d’orgull. La sort va canviar de bàndol, la Joves va

voler fer el dos de vuit sense folre i va caure abans de fer l’aleta. Alguns castellers es

van fer mal i en la ronda de repeticions van decidir rebaixar el nivell i tirar un tres de

nou amb folre.

Finalment, a la ronda de pilars, la Vella va esclatar d’alegria al descarregar un pilar de

vuit amb folre i manilles que estava parat. En canvi, la Joves, amb algun casteller a

l’hospital només va poder fer el pilar de sis.

Després de viure minuts d’eufòria a plaça, vaig poder entrevistar al César Torrijos,

casteller que havia pujat en tots els castells de la Colla Vella.

65

Viure una diada com aquesta va ser una experiència magnífica. És molt difícil d’explicar

el que se sent al formar part d’una pinya i descarregar un castell. Quina emoció, quina

rauxa!

6. Conclusió final:

Estic molt orgullós del treball que he fet principalment per dos raons: m’ha ajudat a

reforçar els lligams que tinc amb l’Alt Camp i amb tot els amics i la família que hi viuen

i he pogut estudiar a fons un tema que fa uns anys desconeixia i que ara mateix em

sembla molt interessant.

Vull destacar les vivències que he passat aquest any al voltant dels castells. Per a mi ha

estat molt important que el Guillem Guinovart m’hagi portat a plaça amb la Colla Vella i

que jo hagi pogut portar una samarreta dels seus colors. He pogut experimentar de

primera mà el que se sent quan es descarrega un castell. Moltes de les paraules que els

castellers em van respondre a l’enquesta les he pogut sentir i d’això n’estic molt

orgullós.

Després he estat a prop d’on part de la meva família prové, l’Alt Camp. He pogut

estudiar una part molt important de la història de Catalunya i principalment d’aquesta

66

comarca. Com m’ha explicat el meu pare, quan el seu avi anava a veure els castells i la

seva colla descarregava un castell, es posava a plorar de l’ emoció. Poder reviure

aquests moments han estat molt importants per a mi.

Pel que fa l’àmbit científic, he comprovat un tema que porta certa polèmica dintre del

món casteller: les caigudes. Molta gent que veu castells per primer cop acostuma a

pensar que és una activitat extremadament perillosa. El que he pogut demostrar és que

la caiguda dels més menuts no és tan dura com les imatges fan pensar. Abans de fer

aquest treball havia pensat que queien en caiguda lliure però no és així, gairebé ni

acceleren. Això passa perquè la fricció amb els seus companys durant la caiguda fa que

frenin de forma important.

M’ha semblat molt interessant una cosa que desconeixia completament: l’ organització

d’una colla castellera. Ha estat molt curiós veure com petits i grans, gent de totes les

edats tenien cabuda en un mateix espai. He trobat l’activitat castellera, una eina social

molt integradora. L’exemple el puc trobar en mi mateix, que després de expressar-los

les meves ganes de venir a plaça, em van donar una samarreta i ja era un més dels

seus. I hem de recordar una cosa, és una activitat no remunerada on tothom hi deixa

moltes i moltes hores.

67

En definitiva, els castells és una activitat que m’ha semblat extraordinària. A part de

totes les conclusions científiques que hagi pogut treure, les més importants per mi han

estat les experiències que he viscut durant aquest any.

Força, equilibri, valor i seny!

68

7. Bibliografia:

Bargalló, Josep. Un segle de castells: de 1900 a 2000 en dades, Edicions

Cossetània, 2001.

Roset, Jaume. Manual de supervivència del casteller: la ciència al servei de les

torres humanes, Edicions Cossetània, 1999.

Brotons, Xavier. Diccionari casteller, Diputació de Barcelona, 2001.

Internet:

Arxiu històric de la Colla Vella dels Xiquets de Valls: http://collavella.cat/historia-i-

arxiu

Actualitat castellera a la Vanguardia: http://www.lavanguardia.com/castellers.html

Arxiu històric dels Castellers de Vilafranca:

http://www.castellersdevilafranca.cat/els-castellers/historia.html

Informació bàsica sobre la formació dels castells dels Castellers de la Vila de

Gràcia: http://www.castellersdelaviladegracia.org/mon-casteller/parts-d-un-castell

César Torrijos Casteller de la Colla Vella dels Xiquets de Valls

“Tot el que sigui mirar que la canalla estigui

el més segurs possibles, per a mi, és vital.”

Després de viure la diada de

Santa Úrsula, vaig poder

entrevistar un dels castellers més

importants d’aquella diada. Va

pujar en tots els castells de la

Vella i el seu paper ha estat

crucial en els pisos més baixos

dels rosats. En definitiva, un

casteller amb molta experiència

i talent.

Com valores la diada d’avui? La

valoro positivament. Hem pogut

remuntar la decepció del tres de

deu i no era fàcil. Ens podríem

haver ensorrat anímicament

però hem aconseguit el quatre

de nou carregat i el pilar de vuit.

Una gran diada.

Què opines del sistema de

puntuació i classificació actual

del Concurs?

No m’hi he fixa’t mai massa en

la puntuació del concurs.

Sempre m’he dedicat a fer

castells. Potser si que hi ha algun

castell que potser s’hauria de

puntuar una mica mes o una

mica menys però segur que hi

ha gent debatent sobre el tema.

No em preocupa.

On creus que esta el límit dels

castells? Ja s’hi ha arribat?

Arribar potser no. Encara hi

ha el pilar de nou, el quatre

de deu, sempre hi ha coses

per tirar amunt. Jo crec que

estem en una temporada

bastant límit perquè hi ha un

munt de colles que han

arribat a la gamma extra.

Evidentment que hi ha un

límit, però per ara encara no

el tenim. Segur que algun dia

veurem algun castell d’onze

perquè estem una mica

bojos tots.

Què n’opines de la

implementació del casc en el

pom de dalt?

Tot i que de vegades pot ser una

mica molest, em sembla una

cosa fantàstica que es

protegeixin els més menuts. Tot

el que sigui mirar que la canalla

estiguin el més segurs possibles,

per a mi és vital.

I de la possible implementació

d’un collar cervical?

Home s’hauria de mirar, però es

una mica més complicat. Pels de

la pinya potser sí, però per als

que pugem al tronc, segur que

no. És una zona del coll que

treballa molt. Jo crec que les

desgràcies que han passat a la

pinya han estat perquè la

persona que hi havia a baix en

aquell moment no estava en la

tensió que necessitava, no per

culpa seva, sinó altres raons que

no es poden controlar. Amb tots

els respectes, perquè tinc amics

i coneguts que me’ls estimo

molt i que han pres mal. Però si

tu estàs amb tensió i ben atapeït

amb la resta de companys és

difícil fer-te mal. Si hi ha una

manera de protegir més la gent,

jo hi estic d’acord.

Què en penses del paper de la

dona en el món casteller?

Home, el paper de la dona és

important, no en el món

casteller, sinó a tot el món. Qui

posi en dubte la dona és que no

té res al cap. Són tant o millors

que nosaltres i és que no cal ni

dir-ho. Sí que potser estem

pujant més nois als pisos de baix

però és una cosa totalment

natural. Les dones les trobem en

altres parts del castell igual o

més importants i gràcies a elles

podem veure aquests castells

tant grans. Elles són molt més

intel·ligents que nosaltres, d’això

n’estic segur.

Guillem Guinovart Crossa de la Colla Vella dels Xiquets de Valls

“Els castells que s’han fet últimament són

límit i penso que són molt difícils de

superar”

En primer lloc, vaig entrevistar al

casteller Guillem Guinovart. Ell és un

noi de 17 anys que estudia

batxillerat a Valls. Acostuma a

ocupar la posició de crossa al folre

als castells importants. La passió

pels castells li ve de família. Està

molt concentrat i alhora il·lusionat

per la diada que l’espera.

Després de veure grans

construccions al concurs, com

creus que arriba la colla a la

diada de Santa Úrsula?

Crec que la colla arriba en un

molt bon nivell de forma. El que

es va veure al concurs són

castells molt grans i no sé si els

podrem tornar a veure avui,

esperem que sí.

Què opines del sistema de

puntuació i classificació actual

del Concurs?

Jo trobo que no està gaire bé, ja

que els castells és una tradició

que es porta fent durant molts

anys i donar-li una puntuació no

crec que sigui del tot raonable.

A part d’això, hi ha coses que no

s’entenen. Hi ha castells molt

difícils que estan infravalorats o

al revés. S’hauria de revisar.

On creus que esta el límit dels

castells? Ja s’hi ha arribat?

Jo crec que el límit del món

casteller no s’hi ha arribat

però s’hi està a punt. Els

castells que s’han fet

últimament són castells límit

i penso que és molt difícil de

superar-los.

Creus que fer castells és una

activitat de risc?

Fer castells té el seu risc, però

també ho té jugar a futbol o

practicar algun altre tipus d’esport.

Hi ha estudis que expliquen que la

canalla no són els més propensos a

fer-se mal com la gent creu sinó

que són la gent de la pinya.

Què n’opines de la

implementació del casc en el

pom de dalt?

Implementar el casc va ser una

bona idea ja que abans d’això

havien passat algunes

desgràcies que, des que s’ha

creat aquesta mesura, no s’han

tornat a repetir.

I de la possible implementació

d’un collar cervical?

Depèn de com sigui. El collar

que van intentar implantar la

Jove de Tarragona en una diada

als anys 90 feia més nosa que

servei per la seva rigidesa i

molestava. Si es creés un bon

prototip seria una gran idea.

Què en penses del paper de la

dona en el món casteller?

Des que hi ha dones en el món

casteller s’ha avançat molt. Són

menys pesades i són molt fortes.

Això fa que siguin ideals per als

pisos de dalt dels castells.