Filosofia del segle XX a Catalunya

AAUULLAA DDEE CCIINNCCIIAA

II CC UU LL TT UU RR AA ,, 11 11(

Filosofia del segle XXa Catalunya: miradaretrospectiva

IV Cic le Aranguren

Fil

oso

fia

del

seg

el

XX

a C

ata

lun

ya

: m

ira

da

retr

osp

ecti

va

Po

mp

eu

Ca

san

ova

s (e

d.)

(

El pensament no t ptria, i la filosofia, a Catalunya, ha

estat feta tant des de dins com des de fora.

El IV Cicle Aranguren planteja una mirada retrospectiva al

que ha estat la filosofia a Catalunya al segle XX.

Una cesura molt clara separa labans i el desprs de la

Guerra Civil (1936-1939). Des que Eugeni dOrs particips

lany 1903 al Primer Congrs Universitari Catal fins al pe-

rode de la Universitat Autnoma de Barcelona (1930-1936),

el pensament es va desenvolupar durant els anys vint i tren-

ta en dues generacions de joves filsofs. Aquests moriren

prematurament Joan Crexells o Miquel Carreras o b es

veieren abocats a un exili que va durar el que dur el fran-

quisme i que per a ells va resultar definitiu (J. Xirau, J.D.

Garca-Bacca, E. Nicol). Aquest ha estat lorigen dun llarg

desencaix: la filosofia interior renaixia en la lluita contra ins-

titucions universitries obsoletes i amb mals endmics (M.

Sacristn, J.M. Valverde), mentre que els pensadors a lex-

terior, ben a desgrat seu, ja no es podien trobar tan direc-

tament implicats en les noves perspectives obertes des de

la transici social i poltica (Ferrater Mora, Ramon Xirau).

En aquesta situaci, quin sentit t parlar de filosofia a

Catalunya? Hem acabat de pair els efectes del desarrela-

ment? En quina mesura, encara avui, som deutors de les

tensions produdes per les distncies interiors i exteriors?

Norbert Bilbeny

Jaume Casals

Pere Llus Font

Antoni Mora

Jess Mostern

Flix Ovejero

Merc Rius

Gerard Vilar

Pompeu Casanovas (ed.)

11

AAUULLAA DDEE CCIINNCCIIAA

II CC UU LL TT UU RR AA ,, 11 11(

Filosofia del segle XXa Catalunya: miradaretrospectiva

IV Cic le Aranguren

Norbert Bilbeny

Jaume Casals

Pere Llus Font

Antoni Mora

Jess Mostern

Flix Ovejero

Merc Rius

Gerard Vilar

Pompeu Casanovas (ed.)

Catalogaci en publicaci de laFUNDACI CAIXA DE SABADELL

Cicle Aranguren: per una cultura democrtica. Filosofia del segle XX a Catalunya (16 de novembre - 15 de desembre de 1999) - (Aula de cincia i cultura ; 11)

Cont: Filosofia a Catalunya: un retrat en miniatura / Pompeu Casanovas ; Un segle de filosofia a Catalunya / Pere Llus Font ; La filosofia dEugeni dOrs /Merc Rius ; Joan Crexells / Norbert Bilbeny ; Miquel Carreras, filsof del dret /Pompeu Casanovas ; Eduardo Nicol / Antoni Mora ; Juan David Garca Bacca /Jaume Casals ; Manuel Sacristn / Flix Ovejero.

I. Fundaci Caixa de Sabadell1. Filosofia - S. XX 2. Cultura - S. XX3. Fundaci Caixa de Sabadell - Conferncies008(100)(042)

Edita: Fundaci Caixa de Sabadell, 2001Carrer den Font, 25, 08201 - SabadellTel.: 93 725 95 22 A/e: [email protected]

Pompeu Casanovas, Pere Llus Font, Merc Rius, Norbert Bilbeny,Antoni Mora, Jaume Casals, Flix Ovejero, Gerard Vilar, Jess Mostern

Fotocomposici i producci: Addenda, s.c.c.l., Pau Claris, 92, Barcelona

Impressi: Winihard Grfics, S. L., Polgon industrial, Av. del Prat s/n, Moi

Imprs sobre paper ecolgic

ISBN: 84-95166-31-3

Dipsit legal: B - 44.211 - 2001

ndex

INTRODUCCIFilosofia a Catalunya: un retrat en miniatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9per Pompeu Casanovas

LA FILOSOFIA A CATALUNYA AL SEGLE XXPresentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33Un segle de filosofia a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37per Pere Llus Font

EUGENI DORSPresentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59La filosofia dEugeni dOrs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63per Merc Rius

JOAN CREXELLSPresentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81Joan Crexells . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85per Norbert Bilbeny

MIQUEL CARRERASMiquel Carreras, filsof del dret . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101per Pompeu Casanovas

EDUARDO NICOLEduardo Nicol, la filosofa, la poltica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127per Antoni Mora

JUAN DAVID GARCA BACCAPresentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137Juan David Garca Bacca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141per Jaume Casals

MANUEL SACRISTNPresentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157Manuel Sacristn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161per Flix Ovejero

JOS MARA VALVERDEPresentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179El pensamiento de Jos Mara Valverde . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181per Gerard Vilar

JOSEP FERRATER MORAPresentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195Josep Ferrater Mora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 199per Jess Mostern

BIBLIOGRAFIAAproximaci bibliogrfica a la filosofia catalana contempornia . . . . . . . . . . . . 211per Antoni Mora

INTRODUCCI

Pompeu Casanovas

Filosofia a Catalunya: un retrat en miniaturaPompeu CasanovasUniversitat Autnoma de Barcelona

La reflexi filosfica a Catalunya ha conegut avatars mltiples i ha experimentat proces-sos contradictoris.1 Per em sembla que, modernament, hi ha hagut un fet que ha marcat de mane-ra decisiva la seva estabilitzaci i el seu desenvolupament. Em refereixo, naturalment, a la GuerraCivil (1936-1939). La guerra va significar una cesura importantssima i, en el fons, el final dunprocs fragmentari que shavia iniciat a la primera meitat del segle XIX amb la restauraci de laUniversitat de Barcelona (1837) i laparici de figures com Ramon Mart dEixal (1808-1857),Xavier Llorens i Barba (1820-1872) i, especialment, Jaume Balmes (1810-1848).2

Hi ha distintes formes dentendre aquest procs des de la histria intellectual.Isidre Molas, per exemple, des de la filosofia poltica, lentn com el dileg o la contra-

posici entre dues formes o matrius de pensament conservadora luna, liberal laltra que esformen a principis del segle XIX i que vertebren la reflexi poltica del modernisme i el noucen-tisme a finals del segle XIX i durant la primera meitat del segle XX.3 Miquel Batllori prossegueixel cam iniciat per Frederic Clascar (1873-1919)4 i Ignasi Casanovas (1872-1936),5 i ha connec-tat la reflexi filosfica del segle XIX amb el treball derudici, discussi i crtica dels planteja-

C I C L E Aranguren IV. Filosofia del segle XX a Catalunya 9

1. Agraeixo els comentaris i crtiques que Joan-Llus Prez-Francesch, Pere Llus Font, Josep Monserrat i MartaPoblet han fet en aquest text. Sense ells els possibles errors haurien estat ms grans.

2. Balmes, format a Cervera, no tingu contacte amb la filosofia de la Universitat de Barcelona. Desprs de Llorensi Barba, hi hagu una davallada important en els estudis filosfics universitaris de la Restauraci, noms represos amb elnou impuls que el noucentisme acord al lullisme, i, ms tard, amb el mestratge de Toms Carreras i Artau (1879-1954) iJaume Serra i Hunter (1878-1943). Per a un reps del pensament a Catalunya des dAntoni de Capmany (1742-1813),encara s imprescindible la selecci de J. Ruiz Calonja Panorama del pensament catal contemporani, Ed.Vicens Vives,Barcelona, 1963.

3. En puritat, aquesta tesi s pensada per a les formes que pren el discurs del nacionalisme, basades en la contrapo-sici entre revoluci i contrarevoluci, societat liberal i comunitat religiosa, Gesellschaft i Gemeinschaft. Al segle XIX,Balmes i Torras i Bages, per un costat, i Valent Almirall, per laltre, haurien formulat aquestes posicions. [...] a Catalun-ya, des del mateix inici, el catalanisme ha estat formulat de maneres diferents. Aix ha fet que el catalanisme fos, almateix temps, un espai compartit i un espai conflictiu (p. 42). Isidre Molas, Identitat i formes del nacionalisme, aPompeu Casanovas (ed.), Les dimensions poltiques de la moral contempornia. Homenatge al Prof. J. L. L. Aranguren,Aula de Cincia i Cultura, n. 1, Fundaci Caixa de Sabadell, p. 40-45.

4. Frederic Clascar i Sanou, Estudi de la filosofia a Catalunya al segle XVIII (1895).

5. Ignasi Casanovas i Camprub fou lhistoriador i filsof de la cultura amb qui Miquel Batllori comen a formar-se. Per b que el seu camp bsic fou el segle XIX, i, en concret, la filosofia de Balmes (Balmes: la seva vida, el seu tempsi les seves obres, 3 vol. 1932), fou ell qui va reemprendre la revisi seriosa i la reedici de les obres filosfiques, en granpart dinspiraci teolgica, produdes a la Universitat de Cervera. Vegeu, Ignasi Casanovas, Josep Finestres. Estudis bio-grfics (3 vols. 1932-1934), reed. i tradut en part com La cultura catalana del siglo XVIII. Finestres y la Universidad deCervera, Ed. Balmes, 1953. Aquest text ha estat recentment recuperat i reencolat, a Cervera mateix, per Ramon Turull.Vegeu, sobre Ignasi Casanovas, Miquel Batllori, Ignasi Casanovas: la minyonia dun historiador del poble, a Galeriade Personatges. De Benedetto Croce a Jaume Vicens i Vives, Ed. Vicens Vives, Barcelona, 1975, p. 219-230.

POMPEU CASANOVAS Filosofia a Catalunya: un retrat en miniatura

10

ments illustrats, desenvolupat pels jesutes de Cervera al segle XVIII fins que foren expulsats delpas el 1767.6 Norbert Bilbeny, per la seva banda, arrenca tamb daquesta poca, i indaga elsfils conductors que poden relligar les caracterstiques de la Illustraci a Catalunya amb els tretsde llibertat i imaginaci intellectual dels pensadors de les darreries del segle XX.7 Ernest Lluchha estat, finalment, un dels qui ms ha insistit en el germen cientfic i material dels autors cata-lans del set-cents en lpoca de la decadncia poltica de Catalunya, desprs del daltabaix de1714. La histria de leconomia poltica pot ensenyar, per exemple, que Antoni de Campany nodesllueix al costat dels grans illustrats europeus, i que la vocaci filosfica i cientfica de RamonTurr (1854-1926) t precedents en la vocaci material dels metges naturalistes i en el Collegide Cirurgians del segle anterior.8

Per, sigui com sigui, el fet s que, al segle XX, el que ha marcat un abans i un desprs sel desarrelament interior i exterior produt per la Guerra Civil de 1936, i la posterior instauraci aEspanya dun rgim poltic decidit a acabar amb les diferncies internes de tot tipus: culturals,intellectuals o lingstiques. Des daquest punt de vista, el franquisme projecta una ombra moltllarga que cobreix no solament els trenta-set anys que va durar, sin tamb la transici i la prime-ra poca de la democrcia.

Examinem molt breument alguns esdeveniments. El segle XX es va obrir amb una reorga-nitzaci important de les institucions culturals a Catalunya. El 1903 tenia lloc el Primer CongrsUniversitari Catal.9 El 1907 naixia lInstitut dEstudis Catalans. I, des del 1914 fins a 1924, laMancomunitat de Catalunya va reorganitzar lensenyament i el sistema educatiu (incloent-hi laxarxa de Biblioteques i la de Museus). Als anys vint la dictadura de Primo de Rivera represent unintent regressiu duniformitzaci.10 Per no tenia prou fora: fou durant els anys de la dictaduraque es van formar els intellectuals de la Repblica (1931-1936), al marge de les institucions ofi-

6. Com s sabut, la gran obra de Miquel Batllori no es limita al set-cents i vuit-cents, sin que abasta ledat mitjanai, especialment, lhumanisme del Renaixement. Una de les claus de la seva obra, em sembla, es troba justament en el per-ode inicial de formaci, amb Ignasi Casanovas i en dileg amb lEscola de la UAB (Serra Hunter). Dic aix perqu la teside fons s la de trobar una unitat discontnua en la filosofia i cultura catalanes, des de Ramon Llull (segle XIII) fins aJaume Balmes (segle XIX). Hi ha ja bastantes miscellnies i llibres de sntesi. Noms per citar-ne alguns, vegeu, JosepSolervicens (ed.) Miquel Batllori, historiador i humanista, Aula de Cincia i Cultura 5, Fundaci Caixa de Sabadell iReial Acadmia de Bones Lletres, 1998; Miquel Batllori, A travs de la histria i la cultura, Publicacions de lAbadia deMontserrat, 1979.

7. Norbert Bilbeny, Filosofia contempornia a Catalunya, Ed. El Punt / Edhasa, Barcelona, 1985.

8. Vegeu, Ernest Lluch, La Catalunya venuda del segle XVIII. Foscors i clarors de la Illustraci. Ed. 62, Barcelona,1996. Cal llegir les pgines que Lluch dedica a Cervera Els ensenyaments universitaris: Cervera, militars i Junta deComer per matisar el comprensible entusiasme dIgnasi Casanovas, p. 121 i segents.

9. El I Congrs Universitari Catal tingu lloc del 31 de gener al 2 de febrer de 1903, amb la participaci dintellec-tuals com Cebri de Montoliu, Eugeni dOrs, Domnec Mart i Juli, Josep Bertran Musitu i Llus Domnech i Montaner.Com a conseqncia del Congrs es crearen al 1905, al marge dels estudis universitaris oficials, els Estudis UniversitarisCatalans. El II Congrs se celebr lany 1918, i cal connectar-lo directament amb el naixement, quinze anys desprs, de laUniversitat Autnoma.

10. Vegeu, sobre aix, Josep Maria Roig Rosich, La dictadura de Primo de Rivera a Catalunya. Un assaig de repres-si cultural. Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1992.

cials. Aix vol dir que lany 1930 hi havia almenys dues generacions de filsofs, disposats aassumir responsabilitats pbliques i preparats per oferir un marc estable per a la reflexi i, el quetamb s important, abocats a la formaci seriosa destudiants que ja no haurien de desertar de lesaules per educar-se. En efecte, la denominada Escola de Barcelona, o tamb Escola de laUniversitat Autnoma de Barcelona (1933-1939),11 tingu una vocaci clarament pedaggicams i tot que no pas investigadora i acompl un paper de primera lnia en el pla de reforma delsestudis de la Universitat Autnoma que presid Pere Bosch i Gimpera fins al 1939.

La generaci dEugeni dOrs (1881-1954) i de Jaume Serra i Hunter (1878-1943) donavapas a la de Joaquim Xirau (1895-1946) i Joan Crexells (1896-1926). I aquests ja tenien deixeblesal seu torn que apuntaven alt, com desprs sencarregarien de mostrar Eduard Nicol (1907-1990)i Josep Ferrater Mora (1912-1991). Amb lexcepci dels qui van morir massa dhora comCrexells, van coincidir, doncs, a la Repblica diverses generacions amb una idntica illusiregeneradora.

No es tracta aqu de dir una cosa per una altra, ni dinventar-se lexistncia duna impor-tant reflexi filosfica impossible a lpoca. No: a la llum dels seus escrits, es tractava dun fetuna mica ms modest, per igualment essencial. Es tractava destablir les condicions per a unareflexi seriosa i informada, amb intellectuals que coneguessin b la histria de la filosofia, quetinguessin contactes normals amb la filosofia que es feia a Frana, Itlia, Anglaterra i Alemanya,i que disposessin dels textos clssics traduts a la seva llengua natural, el catal, com a punt departida per al desenvolupament dun pensament, ara s, original. I, efectivament, tal com es vanencarregar de mostrar els filsofs al seu exili xil, mexic, argent o nord-americ, aquest pensa-ment es va donar.

s aix com cal entendre, em sembla, la manca dunitat amb qu Josep Maria Calsamigliajove estudiant de filosofia daquella poca intentava donar ra el 1971 dels seus trets essen-cials: linters per la filosofia de la cultura, la recerca de continutat amb la tradici existent, elrespecte per la tasca que feien, el deler per aprendre i comunicar-ho als seus conciutadans.12

He emprat a conscincia la paraula conciutadans. Hom sol oblidar amb massa freqn-cia que ls de mots amb crrega histrica com estat, dret, poltica o ciutadania no sempretenen un referent histric igualment clar, perqu el llenguatge corre menys que no pas lescoses. Aix, no noms a Espanya, sin tamb a daltres pasos europeus com Alemanya, onhavia fracassat la incipient Repblica de Weimar (1919-1933), lorganitzaci pblica de lEs-tat no corresponia a cap democrcia. En puritat, no existia el que desprs sha denominat cul-tura democrtica. El mateix Estat de Dret per b que havia estat teoritzat des de feia molt de

Filosofia a Catalunya: un retrat en miniatura POMPEU CASANOVAS


11. La Universitat Autnoma nasqu dun Decret de la Repblica d1 de juny de 1933 (en aplicaci de lart. 7 delEstatut de Catalunya de 1932). La comissaria inicial de la UB que prepar lestatut autonmic universitari estava inte-grada per Jaume Serra i Hunter, Eduard Fontser, Josep Xirau germ de Joaquim i August Pi i Sunyer.

12. Cito a la lletra: Tanmateix, hi ha un conjunt dafinitats bsiques i una comunitat destil i dactitud. Les caracte-rstiques ms essencials daquest estil de pensament sn: lallunyament de tot dogmatisme, lintent dintegraci de la filo-sofia com a teoria i com a forma de vida, el culturalisme i la continutat histrica. Josep Maria Calsamiglia, Escola deBarcelona, Gran Enciclopdia Catalana, V. 3, 1971, p. 236. Calsamiglia estenia aquests trets tamb als pensadors delXIX, amb un concepte ms aviat ampli de comunitat filosfica.

temps al segle XIX no era sin aix, una idea, un ideal que no va ser acomplert sin a cpiadorganitzar primer lEstat com a mquina de guerra. La primera gran conflagraci del segle,la Guerra Gran (1914-1917) com li deia dOrs, havia tingut aquest efecte de reorganitzaciinterna de les nacions europees. No em resisteixo a no citar en aquest punt lexperincia que haquedat reflectida en tantes memries dels qui ho van viure. Per exemple, entre nosaltres, JosepMaria de Sagarra:

Aleshores per viatjar per Europa no es necessitava res ms que les ganes i unsquants diners, no gaires; el control que exerceix avui el poder de lEstat es pot dir que gaire-b no existia. Lhome legalment normal, vull dir al que no se li sabia una relaci amb elsverbs robar, estafar i assassinar, tenia el camp ms lliure per fer el que li dongus la gana;passava les fronteres i anava a qualsevol pas sense que ning el molests, sense que ningno li digus ni ase ni bstia [...]. Se nanava a casa, agafava una maleta, hi ficava les quatrecoses indispensables i cap a lestaci. Quan arribava a Portbou, ning no li preguntava res,no passava ni per la policia, ni per la duana, ni pel control de moneda. No necessitava cappassaport ni cap paper didentitat [...].

[...] la diferncia del meu primer viatge a Pars amb lltim no deixa de ser impor-tant des del punt de vista administratiu i des del punt de vista de la llibertat humana. En elprimer vaig ser tractat com si jo fos un pardal de la Rambla que li dongus la gana danar aPars, i al qual, si ning no en fa cas, ning no posa bastons a les rodes. En el darrer viatgeem tractaren com un honest ciutad amb tots els drets civils i al corrent de totes les crre-gues, que demana que el deixin anar a Pars i que, desprs de cinquanta-mil formalitats, estroba amb lagradable sorpresa que li ho concedeixen.13

Historiadors, politlegs i socilegs poltics han descrit les distintes tipologies que ha preslEstat al vuit-cents i al nou-cents, lligant-lo generalment amb les distintes formes de nacionalis-me poltic europeu.14 A Espanya, i especialment a Catalunya, els anys de sobtada transici de ladictadura de Primo de Rivera a la Repblica van donar lloc a moltes reflexions poltiques centra-des en lEstatut dAutonomia, el rgim local i la manera dorganitzar lautogovern.

Daqu, en part, latenci a la civilitat, la cultura, i, en certa manera tamb, la particularforma projectiva i constructiva que prenia la filosofia de la religi i de la cultura que sembla sub-jeure a les formulacions filosfiques de Serra Hunter i de Xirau. De sobte, per primer cop al segleXX, amb la Repblica, podia prendre cos concret la Catalunya-Ciutat somniada pels noucentistesi les aspiracions nacionals dels modernistes.


12

13. Josep Maria de Sagarra, Memries, Ed. Aedo, Barcelona, 1954, p. 582-585.

14. Rechtstaat, Estat de Dret, s una expressi utilitzada per primer cop per Robert von Mohl el 1828. Per no steoritzada i plena de contingut fins a la segona meitat del segle i, sobretot, entre 1900 i 1930. Les expressions usades aFrana (Etat de Droit, Etat Lgal) i Anglaterra (Rule of Law) no sn equivalents, en connexi amb la distinta estructuraadministrativa i poltica de les institucions. He tingut ocasi docupar-me del tema a P. Casanovas, Gnesi del pensamentjurdic contemporani, Ed. Proa, 1996. Limportant s notar que, per sota, les diferncies en poltica colonial i industrial, iles distintes necessitats pressupostries per mantenir els exrcits van servir per articular els diferents tipus dideologiesnacionals del segle XIX en institucions i comportaments socials. Vegeu, per tots, Michael Mann, Las fuentes del podersocial (1993), vol. II. Alianza Ed., Madrid, 1997.

No tothom tenia la mateixa posici, donat el desmantellament de les organitzacions i ins-titucions catalanes que havia provocat Primo de Rivera ja des del cop dEstat de 1923.

Catal escrivia apassionadament Joan Estelrich el 193015 per molt que et costi,caldr algun dia sser insensible, dur i venjatiu. Si no sents la venjana la venjana depu-rada dodi, restablidora de lequilibri romput, si no sents la missi de castigar, ests perdutper a sempre. No oblidis confien en la teva manca de memria. No tenterneixis confienen el teu sentimentalisme fcil. No tapiadis confien en la teva compassi, ells, els bot-xins.

Aquell mateix any, el llibre de Francesc Camb amb la tesi contrria, Per la concrdia(1927) assolia la tercera edici i trenta-cinc mil exemplars.16 I Jaume Serra i Hunter formulavasincrticament una filosofia en la qual la cultura era vista tant com un producte de la collectivitatcom de lindividu, tant de la moral com de la cincia, tant de la matria com de lesperit:

Lhome de fina sensibilitat sadona prompte de la nova orientaci que prenen lescoses. Ni sav a la rutina de la vida passada, ni es lliura en cos i nima als corrents innova-dors. Sent que amb la mateixa fora latrauen lhumanisme que no t fronteres, i la naciona-litat que ha performat la seva nima i lha recls en un cercle limitat de sentiments i tendn-cies: defuig lhomogenetat espiritual, per no renuncia a intervenir en la formaci solidriade lesperit collectiu.

Tamb s aquest un afer de voluntat i denergia: saber trobar en el fons de les nos-tres coses la idea de la Humanitat i fer della un noble impuls que ens dugui a la unitat i alharmonia.17

Conciliaci, harmonia, solidaritat, en poltica. Amor pel saber menut, atenci als detalls,exaltaci de la vida interior, cristianisme, valoraci del coneixement prctic, en filosofia:

La veritat s el saber que val per a tota la vida, no per a un moment o una ocasideterminada, encara que aquell moment i aquesta ocasi siguin favorables a la nostra sensi-bilitat... perqu la veritat no pren la seva fora de la seva utilitat, que s cosa relativa, sin dela seva dignitat, que s cosa perennial i absoluta.18



15. Joan Estelrich, Catalunya endins. Un llibre per a tots i contra ning, Llibreria Catalnia, Barcelona, 1930, p. 26.Recordem que Estelrich, director de la Fundaci Bernat Metge, era secretari i collaborador directe de Camb. Aix novol dir que les posicions fossin les mateixes.

16. A Catalunya, la rancnia s reflexa i, en el fons, no s sin lexpressi duna recana, dun descoratjament: unesclat de fe i desperana en suprimiria fins el rastre. I s que, a Catalunya, ladhesi al fet diferencial s essencialment unsentiment positiu, que sols transitriament i accidentalment esdev negatiu. Francesc Camb, Per la concrdia, terceraedici, Llibreria Catalnia, 1930, p. 125-126.

17. Jaume Serra i Hunter, Filosofia i Cultura. Suggestions i estudis. Llibreria Catalnia, Barcelona, 1930, p. 12.

18. Ibdem. p. 36.

Penso que aquest afany despiritualitat que mediatitza i es fa compatible amb la valoracide la vida prctica i quotidiana mitjanant una reflexi especficament concebuda com a prcticafilosfica, s un tret recurrent que tal vegada permet lharmonitzaci de la filosofia del sentitcom dascendncia escocesa, tan cara a la tradici catalana, amb les distintes formulacions de lesfenomenologies germniques. Lafany dharmonia el trobem tamb en la noci de filosofia coma forma de vida i, segurament el podrem rastrejar en les darreres formulacions de la ra prcti-ca i de la ra narrativa o literria que se segueixen donant entre nosaltres ara mateix.19

La tasca intellectual s encarnada, aix, com a figura intellectual preocupada per lacomunicaci i la formaci dels altres, i no s entesa solament com a funci de recerca o feina pro-fessional. Lintellectual esdev intellectual. Un intellectual que escriu i que es preocupa percom escriu, ms que no pas redactar resultats de recerca en un camp concebut i definit com unaarena prpiament i exclusivament cognitiva. Un intellectual tamb, en alguns casos si ms no,organitzador, que participa ms o menys en poltica, i que es comunica individualment a travs dela formaci de grups o moviments de carcter collectiu.

Com de seguida veurem, la Guerra Civil fu esclatar en mil trocets el mirall daquestafilosofia prima, i fu emergir violentament les contradiccions, convertint el natural pluralisme deles posicions en autntiques confrontacions poltiques irresolubles.

Del que estic parlant s del procs de formar una elit intellectual. En aquest sentit, emsembla que hi ha una diferncia essencial entre els processos que van tenir lloc a Barcelona apartir de lInstitut dEstudis Catalans, dels Estudis Universitaris o dinstitucions com lAteneuBarcelons i el Centre Excursionista i els processos que sesdevingueren a la resta de lEstat i,particularment, a Madrid.

La denominada generaci del 98 i la reflexi i posterior escola dOrtega y Gasset cone-guda en filosofia com Escola de Madrid no van nixer en el buit. La reflexi sobre Espanya neixdun conjunt de condicions notables, entre les quals cal comptar la pressi que exercia la premsade Madrid sobre la de provncies,20 i les decisions poltiques en matria de formaci superior delsdiferents governs conservadors o liberals de la Restauraci.

La reflexi dOrtega s, volgudament i des del principi, el discurs duna elit intellectualen tots els terrenys cientfic, artstic, jurdic i poltic que respon a una concepci aristocrtica dela societat i a una concepci liberal de la poltica (entesa com a govern de lopini pblica).21 Peraix s tan important la funci de lintellectual en general, i del filsof en particular. No tant per-qu ell sigui lencarregat de formar o educar la massa que tamb ho s, sin perqu ha deguiar-la de manera que lopini que ella expressa coincideixi amb els postulats del primer. Estracta dun liberalisme poltic, com es veu, matisat, per jo no diria que Ortega fos un defensor de


14

19. Vegeu les aportacions de Gerard Vilar i de Merc Rius en aquest volum. Les dues obres, molt diferents entre si,em sembla que coincideixen en aquest punt.

20. Adolfo Posada (1860-1944) que, com tots els qui es dedicaven a la universitat, havia de fer treballs alimenticisper als diaris de la capital, explica b la importncia de gustar en provincias, perqu els articles eren reproduts el diasegent per la premsa local. Vegeu Adolfo Posada, Fragmentos de mis memorias, Universidad de Oviedo, 1983, p. 140 isegents.

la cultura democrtica, s a dir, de la democrcia com a cultura. Justament perqu la cultura, allque realment importa, s socialment servada i reservada per una minoria selecta.

Aquest discurs s deutor de la poltica de Romanones dinstaurar la Junta para laAmpliacin de Estudios (1907) per enviar els millors caps a les universitats estrangeres ambbeques prou dotades. Lexpressi ms acabada daquesta poltica fou la creaci de la famosaResidencia de Estudiantes (1910), on la fe en la veritat moral del pas havia defectuar la con-junci entre elit i poble. Aix ho expressava qui fou el seu director durant vint-i-set anys, AlbertoJimnez Fraud, des del seu exili dOxford, connectant aquesta uni amb lideal expressat ja en elsegle XIX per la particular versi del liberalisme hispnic que s el krausisme de Julin Sanz delRo i Francisco Giner de los Ros:

La ciencia es siempre fragmentaria, y como el conocimiento de las conexiones nti-mas del mundo constituye una necesidad vital del gnero humano, hay que salir en busca deesa unidad y hay que restablecer la ntima coherencia del mundo, la cual es premisa indis-pensable de cualquier orden futuro.

sta fue la filosofa que Giner oy en Madrid de labios de don Julin Sanz del Ro.Habase ste impregnado en Alemania del idealismo religioso de Schelling, quien buscaba lasolucin unitaria de todos los problemas de la humanidad en una nueva, profunda e ntimaunin de las esferas separadas de las actividades de la civilizacin.22

El krausisme no era solament una filosofia, sin tamb un conjunt flexible de creences,actituds, conviccions i valors que van permetre un arc poltic concret bastant ample. Hi ha unacaracterstica que crida latenci: el fet romntic de concretar en el dret i en lEstat lorganitzacide lestructura social. Els krausistes de tota mena sempre han tingut aquesta ceba, darreramentrenovada encara per lideari del socialisme durant la recent transici espanyola.

Penso que aquesta s una de les raons per les quals la reflexi dOrtega sorprengu i vapenetrar tan profundament en la intellectualitat hispnica: en versi aristocrtica, plantejava elmateix gir sociolgic que Mannheim, Pareto i Wright Mills infondrien a la filosofia poltica. Laqual cosa, daltra banda, resultava profundament contrastant amb la fenomenologia juridicopol-tica del germanisme latent en tota la seva filosofia. Per la tradici germnica, en un arc que es potrastrejar des de Savigny, Stein i Gerber fins a les formulacions modernes de Georg Jellinek i delmateix Max Weber, lEstat s un homnim poltic de la societat civil. Es a dir, no s que mercat i



21. Em sembla que Ignacio Snchez Cmara t ra quan veu que del que es tracta s de la dissociaci del poder pol-tic i el poder social. El primer resideix en lopini pblica; el segon, en lelit, en la minoria selecta. El intelectualescriu opera al nivel profundo de la formacin de los usos sociales intelectuales, es decir, de la opinin pblica. Poreso, es misin del intelectual la reforma de la opinin pblica. Por el contrario, el poltico tiene como misin traducir yexpresar la opinin pblica ya formada. El poltico pretende coincidir con la opinin pblica. Por eso, frente al intelec-tual, todo poltico es radicalmente conservador. Lo que, al paso, explica la antipata que frecuentemente han sentidomuchos filsofos hacia la democracia. En realidad, era ms bien aversin a la opinin pblica que la democracia hacareinar. Ignacio Snchez Cmara, La teora de la minora selecta en el pensamiento de Ortega y Gasset, Ed. Tecnos,Madrid, 1986, p. 230.

22. Alberto Jimnez Fraud, Un libro de hace un siglo (1960), a Residentes. Semblanzas y recuerdos, Alianza Ed,Madrid, 1989, p. 98.

societat civil es regulin amb formes de govern, sin que aquestes darreres comprenen de maneraunitria les relacions econmiques i socials concretant-les en un territori nacional.

Modernament, Catalunya mai no ha tingut, prpiament parlant, Estat, sin, a tot estirar, elgovern o lautogovern que representava, durant la Repblica, lEstatut del 1932 i la reinstauracide la Generalitat. Em sembla, doncs, que fins i tot els plantejaments federalistes i no solamentels regionalistes constituen, des daquest punt de vista, un lmit realista a la reflexi poltica ijurdica. En efecte, lexamen atent dels plantejaments sobre el dret i les escoles jurdiques duu a lamateixa conclusi de lacceptaci del lmit (sigui aquest constitucional o poltic), compartit tantper liberals com per conservadors.23 Fins i tot les posicions ms extremes concebien lassolimentde la sobirania ms com un procs progressiu i orgnic que com un procs prpiament revolucio-nari, a tot estirar, per manllevar lexpressi a Norbert Bilbeny, un nacionalisme funcional. Lareflexi dEnric Prat de la Riba i la seva actuaci al capdavant de la Mancomunitat responen aaquest model.24 Les tensions es produen en un altre lloc: en el si mateix del procs dindustrialit-zaci i en lorganitzaci dels sindicats i els partits obrers.

Aix s ms important del que sembla per al desenvolupament de la filosofia. Hi ha hagut latemptaci dinterpretar el Modernisme i el Noucentisme com a moviments esttics que, en el fons,van provocar una defecci o una fugida respecte als aspectes ms fonamentals de lautogovern o laconstrucci duna conscincia prpiament nacional fonamentada en la reflexi social i econmica.

Lart, la llengua o la cultura catalanes serien les portes dentrada i sortida de ledifici bastitper lideari nacionalista. En part, com a reacci a la frustraci produda per la manca de dominisobre la poltica espanyola, en part com a reacci davant la impossibilitat per part de lEstat espan-yol de crear una naci nica i de proporcionar el marc adequat per al desenvolupament econmic ipoltic, tal com mostr cruament la derrota del 1898 i la prdua de les darreres colnies.

Magradaria no discutir ara, sin matisar, aquesta perspectiva, perqu tant lesttica nou-centista sobretot la tardana com el modernisme finisecular sobretot el de Joan Maragallpoden ser interpretats duna altra manera: ms com la construcci imaginativa dun marc de pos-sibilitats obertes i plurals que no pas com una lnia a seguir o fins i tot com un ideari nacional ambun contingut moral i poltic determinat. En aquest sentit, lambigitat dEugeni dOrs tan altiu i,tanmateix, massa propens a escoltar els sectors treballadors, segons la Lliga25 i, ms encara,lambigitat i ingenutat aparent de Maragall assumint la voluntat de viure per totes les idees


16

23. Jaume Vicens Vives acabava lassaig del qual parlar desprs, Notcia de Catalunya (1954), amb aquestes parau-les: Diem Catalunya com aquell qui diu Castella i Frana; per els nostres recursos demogrfics i econmics dhuc adarrera hora, els morals sn molt inferiors. Cal tenir en compte aquesta impotncia coercitiva de Catalunya abans den-grescar-se en accions redemptores. Notcia de Catalunya (1954), Barcelona, 1962, p. 227.

24. Norbert Bilbeny ha mostrat b el carcter ambivalent del pensament de Prat de la Riba, evolucionant des delnacionalisme orgnic del segle XIX fins a un nacionalisme articulat i retroalimentat per una organitzaci de carcter esta-tal, per, al mateix temps, mantenint-se en un naturalisme de tipus comunitari no liberal que li resultava, al capdavall, tilper enfrontar-se tant als sectors treballadors com a les condicions poltiques imposades per la monarquia. Vegeu, N. Bil-beny, El nacionalisme funcional de Prat de la Riba, a Poltica noucentista. De Maragall a dOrs. Ed. Afers, Catarroja,Barcelona, Palma, 1999, p. 139-155.

25. Vegeu laportaci de Merc Rius, en aquest mateix volum.

poden ser interpretades positivament, com una aspiraci de la societat catalana a ser, i negativa-ment, com un toc datenci a la tesi que lassoliment de la forma estatal s la fita o objectiu de totaconstrucci nacional.26 Aix s, en la formulaci que recentment nha fet Antoni Mora, lassump-ci duna diversitat sense sntesi.27

El krausisme, la Institucin Libre de Enseanza, a Catalunya, tingu certament influncia,i el mateix Joaquim Xirau, en plantejar la reforma de lensenyament que van representar elsInstituts-Escola, ho fu amb el model dels Institutos-Escuela que Manuel B. Cosso havia instau-rat a Madrid.28 Per aix com lideari regeneracionista tenia el carcter moral de constituir unaconscincia crtica nacional que abocava indefectiblement a adoptar una actitud vigilant i cont-nua sobre lEstat i la seva organitzaci, a Catalunya aquests Instituts, que tamb van funcionardurant tota la Guerra Civil, representaven senzillament un afany de modernitat i de socialitzaci.Conscincia social, abans que poltica, era lefecte invers duna conciliaci o harmonitzacique el que intentava era recosir, abans que es torns a produir, la cesura, el tall social importantentre les distintes formes de la classe obrera i una burgesia catalana enriquida primer a causa dela I Guerra Mundial, i empobrida ms tard amb la recessi posterior dels anys vint. Hom mai nova oblidar els fets de juliol, la Setmana Trgica de 1909.

La filosofia, a Catalunya, ve marcada des del comenament per les tensions produdes perla classe treballadora i la propietria, per les tensions derivades de larticulaci incmoda dunautogovern amb recursos limitats que, tanmateix, havia de dotar el pas dinfraestructures sufi-cients, i per les tensions produdes en la contenci duna violncia que podia prendre mltiplesformes econmiques, sindicals, policials o colonials. El ventall de posicions poltiques era prouample, i aquesta no era la qesti, tal com ha rememorat fa poc un altre dels filsofs format enaquesta poca, Jordi Maragall.29



26. Levoluci dOrs mostra, tanmateix, que el seu cas s diferent del de Maragall, perqu aquest no tenia necessitatde definir-se a la contra i, en canvi, lantiliberalisme dOrs es va mostrar posteriorment amb un acostament a lideari tota-litari que fou explcit i que no pot ser obviat.

27.Vegeu lexcellent assaig dAntoni Mora Mite i ra poltica en Joan Maragall, Quaderns de la Fundaci JoanMaragall, n. 47, Barcelona, 2000. Vegeu tamb la reconstrucci que ofereix N. Bilbeny de la influncia del vitalisme deNietzche en el poeta a Nietzsche en Maragall, a Poltica noucentista, op. cit., p. 32-49.

28. Est per fer encara la histria del krausisme a Catalunya. Joaquim Roura-Parella (1897-1983) fou deixeble direc-te, a Madrid, de Manuel B. Cosso i de Luis Simarro, i aix s pals en lorientaci de la seva obra. Vegeu Manuel Durani William Kluback, Joan Roura-Parella: Education as Salvation, a Reason in Exile. Essays on Catalan Philosophers.Peter Lang Publ, New York, 1994, p. 67 i segents.

29. En el prleg que encara va tenir temps descriure per a ledici de les obres completes de J. Xirau, Jordi Mara-gall, recentment desaparegut (1999), recorda: Los hermanos Xirau, Josep y Joaquim, pertenecan a la Uni Socialistade Catalunya, la de Rafael Campalans y Serra i Moret, mientras Bosch i Gimpera mantena una inencuadrable tendenciarepublicano-catalanista, August Pi i Sunyer y los hermanos Trias eran de filiacin progresista, de izquierdas. Tal vez eldenominador comn era el de un catalanismo que haba sido profundamente burgus y de derechas, pero que haba desufrir el gran trasvase hacia la izquierda de Maci en 1931. De todos modos, la tradicin catalanista de izquierdas desdeMart i Juli o Pere Coromines haba ido afianzndose con el sindicalismo de Segu y Peyr y con los laboristas Layret yCompanys. Era otro catalanismo con bases ideolgicas nada tradicionalistas, como lo haba sido el de Prat de la Riba oCamb. Este catalanismo de izquierdas, obrerista, tena, sin embargo, sus reductos en los ateneos populares, y nunca olvi-dar que por consejo, mejor por invitacin, de Joaquim Xirau, algunos jvenes universitarios frecuentamos el Ateneu Poli-tcnicum de la calle Alta de Sant Pere, ste ms socialista que anarquista. Homenaje a Joaquim Xirau, a Joaquim Xirau,Obras completas I. Escritos fundamentales. Ed. de Ramn Xirau, Fundacin Caja Madrid, Ed. Anthropos, p. XXXII.

s una filosofia que es mou, doncs, en la permanent tensi entre el conflicte i lafany dhar-monia, entre la necessitat de prevar i valorar el seny o el coneixement com i laspiraci dassolirformes de racionalitat ms elevades que fossin com el calc o blueprint dun humanisme universalcompartit que, als anys trenta, noms podia tenyir-se deurocentrisme. Em sembla que aquestmirall tamb va esclatar durant la guerra.

Shan escrit molts llibres sobre la Guerra Civil espanyola i sobre la dispora intellectualque va provocar. Sembla intil dinsistir-hi. Al marge dalgunes obscuritats, comencem a coni-xer bastant b el procs pens que va dur a lexili els escriptors, artistes, professors i cientficscatalans. Un exili que va comenar lany 1938 i que, amb un degoteig continu, continu fins a lacaiguda a Barcelona i levacuaci organitzada de 1939.

Reprodueixo com a bot de mostra tres textos breus de la correspondncia entre el conse-ller de Cultura Carles Pi i Sunyer i alguns dels intellectuals evacuats, que Maria Campillo iFrancesc Vilanova30 acaben deditar:

(1) Carta de Jaume Serra Hunter a Carles Pi i Sunyer [fragment]31

Toulouse, 12 febrer 1939Estimat amic:Estem com sabeu installats a Toulouse, on sembla que la comunitat dintellectuals

tindr bona acollida. Suposo que els amics Sbert i Bosch-Gimpera us assabentaran de comes van organitzant les coses. Tasques a fer nhi ha sempre per a aquells que no volen restaren la inactivitat malgrat la situaci poc avantatjosa. De moment us en vull proposar una. Nos iniciativa, ni suggerncia, sin proposta dimmediata realitzaci. Som a Toulouse Rovirai Virgili i jo, i crec que aviat vindr a reunir-se amb nosaltres F. Soldevila. Els tres formvemla redacci de la Revista de Catalunya, o millor dit, el comit responsable. Us sembla b queposem fil a lagulla per tal de preparar la seva reaparici? Espero el vostre assentiment i totall que considereu oport dindicar-nos, aix com tot el que faci referncia a la nostra situa-ci en aquests moments. [...]

J. Serra Hunter

(2) Carta de Joaquim Xirau a Carles Pi i Sunyer32

Mxic, 15-3-40Estimat amic Carles:Vaig rebre la teva felicitaci de cap dany plena de simbolismes espirituals i patri-


18

30. Vegeu Maria Campillo, Francesc Vilanova (ed.) La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes des-criptors, intellectuals i cientfics. Quaderns de lArxiu Pi-Sunyer, n. 4, Barcelona, 2000.

31. Ibdem Carta n. 12, op. cit., p. 16.


tics. Te la vaig agrair de la manera ms profunda. Per en Jaume he sabut tamb notciesteves, i s que tots esteu b.

Jo estic malalt i estic encara fora atropellat. Treballo tot el que puc i lluito contra lameva manca de forces per a tot el que voldria fer. Dono cursos a la Universitat i tinc dos lli-bres a punt de publicar [El sentit de la veritat, 1940; Lo fugaz y lo eterno: amor y mundo(1940)]. Crec que s el millor homenatge a la nostra ptria malaurada. Hem organitzat unasrie de conferncies en catal. Jo hi parlar de Llull o de Vives.

Escriu-me. Tho agrair!Records molt afectuosos per a tots els teus de la meva muller, del meu noi i meus.Testima i tabraa.

Joaquim Xirau

(3) Carta de Francesc Trabal a Carles Pi i Sunyer33

Francesc TrabalSecretari de la Instituci de les Lletres Catalaness.ll. ni d.Estimat Conseller:Hem trobat un mitj per salvar les 4 mquines descriure que vrem portar de

Barcelona al Mas Perxs. s aquest: cal que es portin les 4 mquines a la masia Can Barcel(on hi ha mossos desquadra). Donar-les a lamo del mas que es diu Josep Barcel-Comauris, o a la seva dona. I ells les passaran a Frana, al poble de Les Illes on viu un fillseu. Ja estem entesos per recollir ms tard les mquines a Les Illes on seran dipositades.Creiem que t molt inters salvar 4 mquines descriure que ens seran una eina de treballmeravellosa. Teniu, doncs, la manera de fer-les portar a Can Barcel?

Una abraada a tots.F. Trabal

Les cartes mostren tant la voluntat dorganitzaci i de continutat, com les dificultats per fer-ho. Com s sabut, Francesc Trabal fou un dels organitzadors ms actius de levacuaci dels intellec-tuals enquadrats a la Instituci de les Lletres Catalanes. Per la majoria, malgrat lexistncia de lavoluntat de lex Generalitat republicana de prosseguir lorganitzaci cultural a lexili, hagu despa-vilar-se com pogu. I molts com Miquel Carreras (1905-1938) van deixar la vida al front.

No s el moment dabundar en el periple. Limitem-nos noms als filsofs, Jaume SerraHunter, Joaquim Xirau i Eduard Nicol van anar a parar a Mxic; Domnec Casanovas (1910-1978), Frederic Riu (1923-1985) i Juan-David Garca Bacca (1901-1992), a Veneuela; JoanCuatrecases (1899-1990), a lArgentina; Josep Ferrater Mora (1912-1991) i Joan Roura-Parella(1897-1983), als Estats Units.34




34. Vegeu la bibliografia daquest volum, preparada per Antoni Mora.

Alguns, com Josep Maria Capdevila (1892-1972), van tornar a Catalunya a les acaballesdel franquisme. La majoria no va tornar-hi mai.

Manuel Duran, que tenia onze anys quan va esclatar la guerra i va ser deixeble a Mxic deXirau, Nicol i Gaos abans de ser professor a la Universitat de Yale, ha escrit que tal vegada con-vindria parlar tamb dxode i no noms dexili, perqu, de fet, fou un viatge sense retorn. I, tan-mateix, va ser aquest allunyament el que va propiciar noves vies i nova saba per a les velles arrels:

Els filsofs catalans es van exiliar perqu es van negar a acceptar la tirania. [...] Perlexili no es dna sense arrels. De fet, el seu sentit de pertanyena s ms pregon que unapersona que no lha conegut. Lexili s el comenament duna vida de sentit, de recercadobjectius. En lexili, la filosofia comena.35

Aquesta s la versi positiva duns fets ja inamovibles, contemplats des de lexperincia ila distncia. Tamb Ferrater i Mora es trobava francament incmode quan alg sentestava adenominar els filsofs catalans a lexili com a desarrelats.

Tanmateix, vistos des de dins el procs, en el moment de produir-se una dispersi quening pensava que duraria tants anys, els fracassos personals, les tensions i les ruptures entre elsdiferents grups dintellectuals van ser inevitables.36 Les condicions a Europa foren molt adversesel 1940. I cada filsof va seguir el seu cam i la seva obra.

Com sol passar en les guerres civils, hi va haver els que van marxar i els que van decidirquedar-se. A Catalunya restaren Toms Carreras Artau (1879-1954), Joaquim Carreras Artau(1894-1968), Francesc Mirabent (1888-1952) i el tomista ms tradicional Jaume Bofill (1910-1965), entre daltres; a ms dels que feren professi de la nova fe, com Eugeni dOrs i JoanEstelrich (1896-1958), tots dos amb crrecs dins el nou rgim.

No tot era tomisme, daltra banda. Els germans Carreras i Artau feren sense fer soroll unams que notable obra historiogrfica com a medievalistes.37 Malgrat que els estudis lulliansconstitueixen a Catalunya un tema secularment recurrent, penso que la doble visi sinttica de latradici catalana com un dileg entre lullisme ms racional o sistemtic i filosofia escocesa delsentit com ms conservadora, espiritualitzada per Llorens es deu a Toms i Joaquim Carreras.Aquest darrer acabava la lli inaugural del curs 1958-1959 de la Societat Catalana dEstudisHistrics amb aquestes paraules, recuperades per ledici que en fu Pere Llus Font en ocasi delcentenari del seu naixement:


20

35. Manuel Duran i William Kublack, op. cit., p. 103.

36. Vegeu Maria Campillo i Francesc Vilanova, Presentaci, op. cit., i, e.gr., el contingut de la carta n. 29, en qu esrelaten incidents entre els representants de la Instituci i els del Comit Universitari. El projecte de continuar lorganitza-ci cultural, ben viu i amb seu, primer a Pars, fou impossible: es produ tot seguit la invasi de Frana per les tropes ale-manyes. Vegeu tamb, sobre les distncies intellectuals, el conegut article de Joan Sales Els Orsides, publicat primer aMxic, als Quaderns de lExili (n. 12, abril 1945), i reprodut per Nria Folch a ledici del llibre de Miquel Carreras(Miquel Costa), Conceptes i dites de Mart Rialp (1938), El Pi de les Tres Branques, Ed. Club Editor, Barcelona, 1988.

37. A partir de la seva Historia de la filosofa espaola. Historia de la filosofa cristiana de los siglos XIII al XV. RealAcademia de las Ciencias Exactas, Fsicas i Naturales, Madrid, 1939.

El contrast entre la filosofia lulliana i la filosofia del sentit com salta a la vista: laprimera es confia plenament a les forces de la ra per a aixecar una grandiosa sntesi de totsels coneixements humans; laltra practica la nescientia socrtica, desconfia de la ra i reco-mana prudncia en el filosofar. Malgrat el contrast, jo diria que luna i laltra traeixen aspec-tes diversos, en aparena contradictoris, de lesperit del nostre poble: la rauxa i el seny, comdiria lamic Vicens [Vives], o, per expressar-ho en altres termes, labrandament idealista i elsentit positiu. Catalunya no pot renunciar a cap de les dues, perqu luna i laltra les portaarrapades al seu esperit. Noms la superaci de les visions parcials alludides obrir el cama una veritable comprensi de lsser nacional de Catalunya.38

Naturalment, com especifica en Pere Llus, aquest pargraf final fou suprimit de ladapta-ci en castell que es fu daquest text (CSIC, 1964).

Lallusi a lhistoriador Jaume Vicens i Vives (1910-1960) no s gratuta. Vicens haviapublicat lany 1954 Notcia de Catalunya, una reflexi sobre lessncia o lsser deCatalunya com a naci.

En aquests anys veieren la llum moltes reflexions, a dins i a fora, sobre els trets distintiusdel pensament o el carcter catalans. No s el moment dendegar-ne aqu lanlisi. Nesmentartres i en sintetitzar una, perqu el rerefons conceptual, lenquadrament intellectual de cadaautor, em sembla tan important com el contingut mateix de les reflexions. De fet, es tracta dereflexions informades que traspuen lexperincia dolorosa de la desfeta i la situaci posterior cre-ada per la dictadura militar. No pretenen ser reflexions cientfiques o filosfiques i, tanmateix, laurgncia i la necessitat dexplicar-se qu havia passat les situen al bell mig de qualsevol aproxi-maci a la filosofia de lpoca. Des del punt de vista duna sociologia de la cultura, sn una mos-tra dessencialisme metodolgic, tal com han estat analitzades desprs, on prima la introspec-ci per sobre de qualsevol altre procediment.39

Les obres ms importants em semblen lassaig de Ferrater Mora, escrit a Xile, Les formesde la vida catalana (1944), la ja esmentada Notcia de Catalunya (1954), de Jaume Vicens iVives, escrita del pas estant, i la Histoire Spirituelle des Espagnes (1947), de Carles Card(1884-1958), escrita a Friburg (Sussa), i publicada a Frana malgrat les pressions que reb perpart del rgim franquista.

Tots tres escrits tenen en com lintent de trobar els elements distintius de la tensi interna dela identitat catalana i situar-los en el context histric que va abocar lesclat violent de la guerra.Ferrater i Mora parla de les tendncies, enteses com a escala gradual dins la unitat de les formesde la vida catalana.40 Vicens i Vives, de les formes mentals de la catalanitat, sortides de les expe-



38. La filosofia escocesa a Catalunya, a Joaquim Carreras i Artau. Centenari (1894-1994), Generalitat de Cata-lunya, Departament de Cultura, 1994, p. 29. Vegeu tamb la semblana que dedica a la seva figura Pere Llus Font.

39. Vegeu Salvador Giner, Llus Flaquer, Jordi Busquets, Nria Bult, La cultura catalana: el sagrat i el prof, Ed.62, Barcelona, 1995, p. 105. Per a una anlisi de laportaci de Ferrater i de Vicens, p. 78-106.

40. Aquestes tendncies, avui prou conegudes, sn: continutat, seny, mesura i ironia. Ferrater va continuar escrivintespordicament sobre aix. En el seu discurs dacceptaci de Doctor Honoris Causa per la UAB i titulat Reflexions sobrela filosofia a Catalunya (1976), diferenciava prudentment tendncies i actituds, complementant les primeres amb cer-tes i laxes actituds constants combinables en elements: De quins elements parlo? En veig quatre que em semblen impor-tants: la fidelitat a la realitat; la propensi contractual, dhuc pactista, que no rebutja el comproms a menys que aquest

rincies de dissociacions externes i contradiccions internes.41 Carles Card, de les dues tradicionshispniques, la doble tendncia a la uni i a la diversificaci que, en sser empeses als extrems perreaccions passionals, degeneren en intents dassimilisme violent i de secessi, aquests ms espordicsque aquells.42 Des de la fenomenologia de la cultura, el psicologisme histric o la teologia polticacristiana, s important assenyalar que un dels efectes daquests escrits fou impedir lesclerosi de lareflexi merament acadmica o interna a la disciplina que caracteritza qualsevol escolstica.

Em centrar breument en la reflexi de Card, per dues raons. En primer lloc, perqunosaltres, homes ja del segle XXI, tendim a creure massa fcilment que la societat catalana ha estatal segle XX una societat moderna i laica. Les evidncies de qu disposem, en canvi, ens indiquenque, en filosofia si ms no, ha estat el cristianisme i les seves institucions eclesials el ms potentgenerador dideologia cohesionadora. Fins i tot en el pensament dels filsofs de la Repblica, pot-ser el cristianisme constitueix lnic element aglutinador de veritat.

En segon lloc, perqu la reflexi de Card, partint de la tradici de Balmes i Torras iBages, retorna en clau federalista a les bases comunitries dEnric Prat de la Riba. s a dir, se ser-veix del seu bagatge intellectual per plantejar la manca de legitimitat del Rgim i situar com aobjecte de reflexi la necessitat de refer la identitat poltica catalana a partir de la reconstruccidel seu teixit social. Dit duna altra manera, se serveix de lanaltica aristotlica i tomista per dis-seccionar la histria i les relacions humanes i posar en un primer pla la reflexi poltica i social. Odit altrament encara, lexemple de Card mostra que, en filosofia, el carcter o contingut de lareflexi no depn exclusivament dels lmits epistmics del llenguatge filosfic que es fa servir perdescriure, sin tamb de la perspiccia o capacitat de percebre la complexitat del problema que est al davant i de triar-ne els trets rellevants per a la discussi.

Carles Card (1884-1958) fou, essencialment, un capell, canonge, format en la ms puratradici del seminari abans de la dictadura de Primo, i, per tant, pogu viure el catalanisme emer-gent en lesglsia. Escriptor molt prolfic, polemista en multitud de revistes pietoses, combinavalapostolat amb els estudis teolgics i la traducci de la Bblia i dels clssics llatins.43


22

impliqui cedir un valor considerat essencial; el professionalisme; el desig de claredat (p. 127). Vegeu les diferents metfo-res el ritme (usat a la manera de Perry Anderson, com a temporalitat diferencial), Catalunya enfora (contraposant-lo ala tria dun nic valor com la llengua per fer diferncies)... en els escrits aplegats sota el ttol Les formes de la vida cata-lana i altres assaigs, Ed. 62 i la Caixa, Barcelona (1980) 1991.

41. Vicens, en dileg exprs amb Ferrater, escull un nucli i quatre pols o punts cardinals per a la seva rosa dels ventstemperamental. La tensi entre seny (ents com la reducci de la realitat de la vida als nostres interessos immediats)i rauxa (el negatiu del seny) t aquestes manifestacions i les seves contrries: (i) just capteniment / deseiximent; (ii)arrauxament / rebentada; (iii) treball / embadaliment; (iv) sensualitat / encisament. Vegeu, el cap. XI Els ressorts psico-lgics collectius de Notcia de Catalunya (1954), Ed. Destino, 1962, pp. 213-227.

42. Cito segons la versi catalana, Carles Card, Les dues tradicions. Histria espiritual de les Espanyes (1947),Ed. Claret, Barcelona, 1977, p. 47.

43. La seva bibliografia (preparada per Ramon Sugranyes de Franch i Pere Cisa) comprn 1201 ttols, dentre elsquals destaquen els llibres El dileg interior (1934) i La nit transparent (1935), a ms dassaigs de teologia, bblics i latraducci al catal, en tretze volums de la Bernat Metge, de les obres en prosa de Sneca. Vegeu, AA.VV. Bibliografia deCarles Card, a Miscellnia Carles Card, Ed. Ariel, Barcelona, 1963, p. 429-484.

El catalanisme, com a corrent poltic eclesial,44 pren de vegades a Catalunya el nom deliturgisme des de lorganitzaci per part de Llus Carreras i Mas (1884-1955) collaborador deTorras i Bages, Prat de la Riba, i Vidal i Barraquer, successivament del Primer Congrs Litrgicde Montserrat, lany 1915.45 El liturgisme pretenia renovar latansament de lEsglsia als fidels,un canvi en les formes del ritual, per acostar la paraula de Du al poble. De fet, aquesta constantdel catolicisme a Catalunya al segle XX dugu a la seva Esglsia a prendre part de manera entu-siasta en el Concili Vatic II.

Card es va adonar, ja abans de lesclat de la guerra, que els temes culturals comuns comla llengua o la religi no els havia de fer servir cap partit com a bandera poltica si hom no voliaun esclat de violncia.46 A contrari, encert.

La reflexi posterior partia, doncs, del convenciment que un agut sentit de la realitat,sense ficcions, era del tot necessari per plantejar el futur poltic de Catalunya.

La Histoire spirituelle des Espagnes (1947) no s un llibre dhistoriador, sin de telegtomista que descreu, com escrivia a Miquel Batllori, del polimorfisme mals de la cultura.47 Hitrobem de tot, encerts, intucions, i tamb prejudicis sense cap fonament.48 El plantejament saquest:

La lli s clara escriu49 la Pennsula Ibrica forma una entitat geogrfica, econ-mica i poltica composta dunitats tniques harmniques aspirants a la uni, per refractriesa la unitat. Conjugaci respectuosa que s lnica manera de superar lindividualisme regio-nal, respost collectiu del personal que, en la condici reeixida duna Espanya harmnica,trobar la frmula i lestmul de la seva superaci.

El llibre, del reps de la histria dEspanya, es va concentrant en el que li interessa, elnacionalisme i les formes poltiques. De manera que, en ledici a Catalunya, si ms no, es com-pleta amb un final titulat Meditaci catalana, escrit cap al 1953 segons sembla, i que s elcorollari del seu projecte poltic. Un projecte que es presenta amb la frmula escolstica de lavoluntat dsser, de fer existir Catalunya, sser s lnic que importa:



44. Vegeu, per a una anlisi ms aprofondida de les relacions entre esglsia i catalanisme, Joan-Llus Marfany, Lacultura del catalanisme, Ed. Empries, Barcelona, p. 74 i segents.

45. Vegeu, Manuel Trens, prev. Liturgista de primera hora, a Carles Card. Miscellnia. op. cit., p. 83-86.

46. Si no fos que legoisme ho explica tot, seria cosa que faria dubtar del talent poltic de les classes anomenadesconservadores (en realitat, destructores) llur incapacitat per veure que la lluita avui no es lliura entorn de problemes pol-tics, ni tan sols, en part, religiosos, sin predominantment socials. Un fenomen social, ms que poltic, fou el canvi dergim. El poble, i com tot malalt dolorit, aima el canvi de jeia. [...] si continua lespectacle de la disbauxa, de la impud-cia i del luxe desenfrenat arran mateix de la misria [...] la catstrofe que ens ha dengolir a tots no trigar gaire. Lamoral de la derrota, La Paraula Cristiana, XXIII, 1936, p. 220. Cito segons la tria de J. Ruiz i Calonja, op. cit., p. 430.

47. Vegeu, Miquel Batllori, El Doctor Card, intellectual antiintellectual, Miscellnia, op. cit., p. 25-28.

48. T ra Louis Bertrand, que no en t sempre, quan diu que els moros contagiaren als espanyols la indisciplina,que torna quasi impossible la collaboraci entre individus, classes i regions i la formaci dun ideal nacional, Les duestradicions, op. cit., p. 37.

49. Les dues tradicions, op. cit., p. 48.

[...] totes les perfeccions sn sser i fora de lsser no hi ha res. Sembla una vulgari-tat, per van haver de passar segles esperant el geni que la veis i la formuls. Abans de santToms, pensadors tan forts com els platnics Plot i sant Agust, distingien aix els graus deperfecci; sser (minerals), vida (plantes), sensibilitat (animals), intelligncia i llibertat(homes i ments superiors). Per llavors, si la vida i la sensibilitat i la intelligncia sn supe-riors a lsser, qu sn? Llavors sn inferiors a lsser, sn no-res. Aristtil ho veu per pri-mera vegada i dna al mn la doctrina de lanalogia de lsser, la ms difcil i profunda detotes les doctrines filosfiques, problema cntric de tota la filosofia. Tots els graus de per-fecci sn graus de lsser, en el qual, intensificant-se, es diversifica analgicament. sseren el sentit agustini (lsser de la pedra) s sser; viure no s ms que sser, sin sser ms,i sentir, i entendre, i voler lliurement sser ms encara. Tenir una perfecci, en qualsevolordre, no s posseir una cosa superior a lsser i, doncs, distinta: s sser ms intensament. Iquan aquesta intensitat dsser s infinita, tenim lsser pur, subsistent com a tal, Du, quees defin Ell mateix: El qui s. Ara sentn que no hi hagi res tan fort com lsser, res fort,sin lsser.50

Ls de la filosofia grega per expressar idees noves t una llargussima tradici en el pen-sament occidental. De seguida veurem que, a lpoca, era habitual tamb que els filsofs de laFalange retornessin a la teologia poltica que havia imperat a Europa des del segle XVI per racio-nalitzar el dret natural llegat per lescolstica medieval. (Sobretot, a la filosofia de FranciscoSurez.) A la venerable tradici de la teologia poltica pertanyen obres cabdals del pensamentmodern com Leviathan (T. Hobbes, 1651)51 o el Tractatus theologico-politicus de Baruch deSpinoza (1670).

Aquesta darrera obra, per exemple, s encara essencial per entendre la forma que t deplantejar lhermenutica jueva el problema de la dispora i la guerra, perqu, segons Spinoza, el queDu va donar al poble hebreu i aquest va perdre no va ser solament el territori, la terra, sin el msvalus, el do de Du: lEstat.52 El conatus spinozi, lesfor per perseverar en lsser, t, cal nooblidar-ho, aquesta lectura prctica.


24

50. Op. cit., p. 293-294.

51. La violncia a Europa ha fet que Hobbes hagi estat un dels pensadors centrals del segle XX. s essencialmentpresent en el rerefons dautors tan distants entre si com Carl Schmitt i Norberto Bobbio. Generalment s contraposat alpensament teologicopoltic com a defensor duna lnia laica de reflexi sobre lEstat. Schmitt el situa a la base del iuspublicum europeum. Bobbio, la base de les doctrines contractualistes que conceben lEstat com a unitat politicojurdica,contraposant-lo al model iusnaturalista de tall aristotelicotomista. Potser s que Hobbes comparteix el crit dAlbericoGentilis: Silete, theologici in munere alieno! Tanmateix, penso que el procediment de construcci de lEstat hobbesisegueix el mateix cam racionalista que el de la teologia poltica del segles XVI i XVII. Vegeu, C. Schmitt, Ex captivitatesalus (1950), Universidad de Santiago de Compostela (s/d); i els articles de N. Bobbio reunits en el volum Thomas Hob-bes (1989), Ed. Plaza y Jans, Barcelona, 1991.

52. Spinoza es pregunta per quina ra els hebreus es consideraven el poble escollit de Du. Respon: Bon puntvaig haver verificat que la causa era que Du els havia escollit una regi on poguessin viure amb seguretat i abundn-cia, vaig comprendre que les lleis revelades per Du a Moiss no foren una altra cosa que el dret particular de lEstathebreu i que, per tant, ning altre tenia lobligaci dacceptar-les, i que fins i tot ells mateixos noms hi estaven sub-jectes mentre durs el seu Estat. Cito de ledici dAtilano Domnguez, Baruch Spinoza, Tratado teolgico-poltico,Alianza Ed., Madrid, 1986, p. 69. LEstat (imperium) i les lleis sn condici necessria per a la mateixa societat, que nopot subsistir sense lleis que moderin els impulsos dels homes. Vegeu, ibdem p. Cap. V, p. 157 i segents.

Retornem a Card. Aquest planteja el problema de Catalunya diferenciant entre basematerial (territori, llengua, dret...) i forma fenomnica (conscincia-voluntat). Lessencial s laforma de base: sser s sser ms. La doctrina tomista dels graus de lsser t aquesta lectura:

Ms concretament: sser naci no s una categoria especficament, sin intensiva-ment distinta dsser regi, ni ms ni menys que sser llengua dsser dialecte.53

Les conseqncies sn clares: cal abandonar les frmules romntiques, cal fins i tot deixardusar termes com ara naci, nacionalisme, o nacionalitat, cal veure la poltica i el dret com unamera forma no substancial, cal pensar amb claredat. Donat que els extrems de secessionisme o assi-milisme no duen enlloc, cal seguir el cam del mig, de la justa mesura: cal la construcci dunaCatalunya forta en tots els seus aspectes econmic, social i professional, i sentir Espanya com a pr-pia. Tradum: lnica frmula per a la supervivncia s la construcci de la societat civil catalana,sobre la base del respecte mutu entre les classes, i entre Catalunya i la resta dels pobles dEspanya.54

No s estrany que el pensament de Card fos realment incmode, perqu, per b que enclau teolgica, tant la proposta com la crtica sn radicals i sense concessions: lEsglsia oficial esva equivocar greument donant suport al pretorianisme de Franco i, lany 1936, les turbes nocremaren les esglsies sin desprs que aquells sacerdots hagueren cremat lEsglsia.55

s un fenomen que he pogut observar en altres vells pasos catlics on he viscut. Entorndel catolicisme oficial sha format a travs dels segles un crostissam dinteressos terrensrgims poltics, privilegis socials, avantatges econmics, distribuci injusta de la riquesa, etc.i les classes conservadores sacostumen a considerar tota aquesta ganga impura com una partintegrant del catolicisme, que degenera aix a la vil condici duna instituci defensora dinte-ressos bastards. Discutir-ne un s demolir la religi, que elles defensen perqu les defensi. Ellespaguen lEsglsia i encara amb quina gasiveria! com es paga un gendarme que munta lagurdia entorn dun camp afitat. Du esdev llur insigne protegit, obligat a servir-los.56

A Madrid, la immediata postguerra fou certament un temps orb, un erial, per usar lametfora de linformat i desigual llibre de Gregorio Morn sobre Ortega i la cultura del franquis-me.57 El clima que pinta no t volta de full: era aix de fosc, com daltres memorialistes shan



53. Les dues tradicions, op. cit., p. 294.

54. La intolerncia, que tants estralls ha causat, sigui substituda, no pas per la tolerncia concepte molests quesobreentn el mal en el prxim sin pel respecte i, si som cristians, per lamor. Les dues tradicions, op. cit., p. 306.

55. Cap. VIII, El gran refs, Ed. Claret, Barcelona, 1992, p. 54. Aquest captol va ser publicat independentment,complint la voluntat de lautor, que no volia perjudicar ning, obrint el sobre que el contenia deu anys desprs de la sevamort. Hi explica amb detall la pugna interna entre dos homes que coneixia molt b: Vidal i Barraquer, bisbe de Tarragona,i el primer primat de Toledo a lpoca franquista, Isidre Gom.

56. Ibdem p. 66.

57. Gregorio Morn, El maestro en el erial. Ortega y Gasset y la cultura del franquismo. Tusquets Ed., Barcelona,1998, especialment, p. 217 i segents.

encarregat tamb despecificar. Hi van sobreviure, alatrencats, Ortega, dOrs, i una figura emer-gent, Xabier Zubiri (1898-1983), la metafsica del qual era compaginada amb el catolicisme tan-cat dels intellectuals de la Falange. Els intellectuals falangistes nacionalcatlics ms destacatsaglutinats per Dionisio Ridruejo a lentorn de la revista Escorial foren Javier G. Conde (1908-1974), Enrique Gmez Arboleya (1910-1959), Pedro Lan Entralgo i Antonio Tovar. s certtamb que la majoria, excepte Conde, ms tard havia de canviar de signe.58

No es tracta de fer-ne cap glossa negativa. Si aqu treu el nas la selecta tropa s per notar,justament, la seva vlua intellectual, aplicada a all que sempre ha mancat a Catalunya i que s,en canvi, una constant en el pensament espanyol: la teoria de lEstat. s, fins a cert punt, com-prensible. Aix com la filosofia poltica germnica del segle XIX va girar els ulls cap a lImperirom per trobar-hi el model jurdic de la unificaci alemanya del II Reich (1871), la filosofia deltotalitarisme hispnic es tombava, ara, cap a la Segona Escolstica.

El talent de Conde barrejava el pensament hermenutic de Martin Heidegger amb el deci-sionisme de Carl Schmitt per fer la crtica de la filosofia liberal i proposar la teoria poltica delcaudillaje59 una teoria basada en el concepte inespecificat dintegraci pel cabdill, habitualen la filosofia del dret pblic alemany dels anys trenta. Per no tots pensaven igual. El pensamentsocial de Gmez Arboleya anava per una altra banda.

Sempre mha semblat que Arboleya, en realitat, estava molt ms preocupat pels lmitsde lEstat que no pas per la seva fonamentaci. Fou aix com va reprendre la filosofia clssica delEscolstica espanyola del segle XVI, i, especficament, el pensament de Francisco Surez. Enstrobem, doncs, un altre cop amb el plantejament duna teologia poltica que cal llegir transversal-ment, sense treure lull del context que contemplava lautor. Ell lanomenava, seguint la tradici,congruisme, i fou proposada lany 1940 i 1941, seguint el cam del jesuta de Granada, mestre aSalamanca i Combra.60

Molt breument: entre determinaci objectiva i voluntat humana, entre idea i realitat, hi hala ponderaci justa guiada per la Providncia i la llibertat humana. El prncep no s un dictadorla torva figura del tirano61 i cal que estigui sotms no noms a la llei divina i a la natural, sintamb a la positiva que ell mateix dna als seus sbdits.

Surez s el pensador hispnic del segle XVI que reprn la doctrina tomista de les grada-cions de lsser per reconstruir els modes de lsser a partir de la forma de donar-se aquest enlhome a partir de la llibertat. Una llibertat que sarticula en la persona dins la societat, entesaaquesta com un corpus mysticum politicum comunitari. LEstat, aix, s, prviament, societat.


26

58. Aquest fou el sector ms obert del falangisme, animador de la Revista de Estudios Polticos, de signe feixistatanmateix. La revista Arbor i el CSIC van aglutinar sectors menys sensibles a formulacions liberals. Sobre les difern-cies internes, vegeu Elas Daz, Pensamiento espaol en la era de Franco (1939-1975) [1983], Ed. Tecnos, Madrid, 1992,p. 28 i segents.

59. Vegeu Francisco Javier Conde, Espejo del caudillaje (1941), a Escritos y Fragmentos Polticos, Instituto deEstudios Polticos, Madrid, 1974, pp. 365-394.

60. Perfil y cifra del pensamiento jurdico y poltico espaol (1940), La filosofa del derecho de Francisco Su-rez en relacin con sus supuestos metafsicos (1941), La antropologa de Francisco Surez y su filosofa jurdica(1943-1945), articles que aboquen a Francisco Surez (Universidad de Granada, 1946). Vegeu els articles citats a E.Gmez Arboleya, Estudios de la teora de la sociedad y del Estado, Instituto de Estudios Polticos, Madrid, 1962.

61. Perfil y cifra..., Estudios, op. cit., p. 215.

Per aquest cam indirecte, Gmez Arboleya, produ finalment un dels nics llibres de filo-sofia social importants a Espanya al segle XX: Historia de la estructura y del pensamiento social(Instituto de Estudios Polticos, Madrid, 1957). Finalment un enlla amb els orgens illustrats delliberalisme, puix que el burgus, a travs del barroco, se encontr a s mismo en la potencia de larazn.62

Com s sabut, el vessant sociolgic del falangisme, ja des de mitjan anys quaranta, topamb les condicions del Concordat del 1953 i amb una nova tecnocrcia catlica, molt ms prag-mtica, que acabaria formulant els Plans dEstabilitzaci Econmica de 1959 i insuflant novavida a la dictadura.

A Catalunya, es produ certament un intent de genocidi cultural. No solament en lmbit deles institucions i del pensament, sin tamb, de manera molt ms insidiosa, a dins mateix de les rela-cions socials i personals. El franquisme no va deixar res intocat, ni el treball, ni la religi, ni ledu-caci, ni la llengua.63 Carlos Barral escriu significativament en les seves Memries que tot recordduna vida distinta es va borrar de les conscincies.64

De lexili interior, dun aiguabarreig dafany de coneixement, revolta i ganes de respirar,nasqu un clima interior intellectual que, una altra vegada, usava estils indirectes per trobar viesdexpressi. Lestudi dels clssics, lart, les monografies sobre filsofs estrangers, lescriptura enrevistes universitries sempre en castell. A Barcelona, la revista Laye, de curta durada (1950-1954),65 acompl aquesta funci.

Vist a distncia, no puc sostreurem a la impressi que el que desprs sha denominat unamica ambiguament tamb Escola de Barcelona66 els germans Goytisolo, Gabriel Ferrater, JoanFerrat, el socileg Pinilla de las Heras, el poeta Jaime Gil de Biedma, el filsof Manuel Sacris-tn, Josep Maria Castellet, el mateix Carlos Barral no constitua un grup homogeni en cap sen-tit. Eren intellectuals, no en el sentit de resistents, sin en el sentit de joves professionals le-ducaci dels quals no podia donar-se paradoxalment en institucions normalitzades de caire pro-fessional all que els anglosaxons denominen academic life.



62. Historia de la estructura y del pensamiento social, IEP, Madrid, 1976, p. 123.

63. Per limitar-nos noms a la llengua, escriu Carlos Barral en la primera part de les seves memries, Aos de peni-tencia (1974): Mis relaciones con el cataln eran, pues, como las que se tiene con el patois de la regin, y lo siguieronsiendo aun despus de que cobr plena conciencia de que era, para otros, una lengua literaria y de cultura totalmente equi-valente a la ma. Posiblemente sea ste uno de los mayores crmenes de la administracin franquista contra mi genera-cin: haber conseguido, con la colaboracin de una burguesa obsecuente y dispuesta a todos los sacrificios, degradar unalengua nobilsima ante los ojos de los que estaban naturalmente destinados a expresarse en ella, de modo tal que los queno tenan opcin mi sudamericano uterino creciesen hurfanos, extranjeros a todas las lenguas, condenados a expresar-se a tientas en ese barcelons municipal tan semejante al fernandopoino, a nombrar las cosas a expensas del vocabulariode sus interlocutores. Carlos Barral, Memorias, Ed. Pennsula, Barcelona, 2001, p. 105-106.

64. Ibdem. p. 77.

65. Sobre Laye, vegeu Carles Barral, Memorias op. cit., p. 236 i segents; entrevista a Josep Maria Castellet,Salvador Lpez Arnal i Pere de la Fuente, Acerca de Manuel Sacristn, Ed. Destino, Barcelona, 1996, p. 316 i se-gents.

66. Vegeu la tesi de Carme Riera, La escuela de Barcelona. Barral, Gil de Biedma, Goytisolo: el ncleo potico dela generacin de los 50. Ed. Anagrama, Barcelona, 1988.

Lesfor de concreci que exigeix una obra de filosofia, doncs, es veia alterada per les difi-cultats ambientals. En aquest clima, no resulta estrany que les sortides professionals es dirigissincap al mn editorial i el mn de la traducci. La Universitat era, per dir-ho amb suavitat, un ermideolgicament controlat.

Daltra banda, a Catalunya sestaven produint fenmens de natura econmica i demogr-fica que marcarien el seu desenvolupament posterior. Les onades dimmigraci massiva, amb totel comporta de canvi cultural, potser s el factor principal que cal tenir en compte.67

Al meu parer el meu parer, hi ha tres tipus dobertura que es van produir i que van ser essen-cials per a la filosofia: els viatges de formaci a lexterior sobretot a Alemanya; el contacte, dona-des les iguals condicions de dificultat, amb intellectuals de la resta de la pennsula,68 i, finalment,lexistncia dun diguem-ne segon exili dintellectuals, molt ms soterrat que els de la primera ton-gada, amb el degoteig dels que van anar marxant i van desenvolupar tota o gran part de la seva carre-ra professional a lestranger. Aix, per exemple, noms per citar-ne alguns de significatius, RaimonPannikar, Manuel Castells, Josep-Ramon Llobera, Salvador Giner i Joan-Llus Marfany.

Van romandre a Barcelona filsofs com Manuel Sacristn Luzn (1925-1985) i JosMara Valverde (1926-1986)69. Farien una gran tasca de formaci. Desprs dhaver passat tots dosper la filosofia germnica, encetaren al mateix temps lelaboraci duna obra original i una autn-tica labor de reeducaci collectiva. A la Universitat, o b dins les organitzacions clandestines queintentaven reorganitzar la vida poltica al marge de la dictadura.

Potser s el moment de dir que amb la manca de cultura democrtica, quan les condicionsdanormalitat esdevenen normalitat quotidiana sota un govern totalitari, aquesta absncia esdevpositiva, ptria, palpable. Vull dir amb aix que es fa de la necessitat virtut, i aleshores es pro-dueixen les paradoxes. No es pot treballar amb normalitat com les expulsions de professors tes-timonien per la normalitat esdev aparena; hom no pot desenvolupar una gran obra intellec-tual, per veu com la seva figura sinfla amb un valor simblic sobreafegit, realment importantper a molta gent. Les contradiccions tant endgenes, internes, com exgenes, de relaci sin-tenten comportar com es pot: escrivint, militant o marxant. El mn de projecci simblica, el vec-tor ideal, esdev tant o ms important que la labor cientfica o filosfica. Aquest efecte boome-rang de la imatge sobre la realitat resulta distorsionant i, al final, lholisme o lexigncia de con-sistncia personal es duen al lmit. Em sembla significatiu que, a part de les dificultats generals en


28

67. Durant la guerra es perd aproximadament el 8% de la poblaci activa catalana. Les vacants laborals es calculenentre un 12 i 14%. Des del 1940 fins a 1950 sincorporaren en una primera onada migratria uns 200.000 emigrantsadults. Aquestes xifres experimenten un fort increment encara, de 1950 al 1960. Es passa duna poblaci de 3.218.596persones a 3.888.489 en el cens del 1960: un increment total del 20,8%. Vegeu Borja de Riquer, Joan B. Culla, Histriade Catalunya. Vol. 7. El franquisme i la transici democrtica (1989), Ed. 62, Barcelona, 2000. pp. 21 i segents.; pp.173 i segents.

68. Cal recordar lactitud de Jos L. Lpez Aranguren, molt interessat des de linici per all que passava a Catalun-ya i animador de les Conversaciones Catlicas de Gredos, organitzades pel P. Querejazu entre intellectuals catlics ino catlics des de lany 1955. Aquell mateix any guany la ctedra dtica i Sociologia a la Universitat de Madrid. Elsseus dos ajudants, Juan Linz i Javier Muguerza, desenvoluparien posteriorment ltica (Javier Muguerza) i la cincia pol-tica contempornia (Juan Linz, a Yale), com a referents ineludibles dels seus camps respectius.

69. No esmentar en aquesta Introducci els filsofs significatius del darrer ter del segle XX, a Catalunya. Moltssn encara, sortosament, en ple procs de producci duna obra prpia.

tots els terrenys del coneixement, lnica cincia social seriosament desenvolupada a Espanyasota el franquisme fos leconomia, per no la sociologia, ni lantropologia, ni la lingstica.70 Enaquestes condicions, tamb tinc la impressi, sempre discutible, que es demanava a la filosofiaque supls el buit de les cincies socials empriques.

Els referents intellectuals tamb van canviar, en part, per les condicions externes. Desprsde la caiguda dels totalitarismes a Europa una Europa que havia roms tan convulsa comEspanya durant quinze anys hi havia la urgncia de pensar duna altra manera. Al meu entendre,fenomenologia, neokantisme i filosofia de la cultura, les grans tendncies dels anys trenta, es vanhaver denfrontar amb la filosofia de la lgica i, de manera ms soterrada, amb el desenvolupa-ment de nous llenguatges cientfics (ciberntica, arquitectura de la ment, els primers llenguatgessimblics digitals...). Amb la guerra freda, sorgiren nous problemes socials i poltics, com les pro-testes dels anys seixanta es van encarregar de mostrar a lun costat i a laltre de lAtlntic.

Aqu, la filosofia de la cincia i la cismundaneitat per dir-ho com Sacristn querepresentava la visi del mn del marxisme, van proporcionar els nous nuclis de reflexi i ope-raren com a veritables articuladors educatius dels universitaris. Enmig, existencialisme i estruc-turalisme.

Per a Sacristn, duna manera continuada que va mantenir fins al final de la seva vida, elmarxisme oferia el marc i lorientaci per encabir-hi tant les activitats prctiques i poltiques comlelaboraci dels elements terics. De les moltes vegades que en parl o nescrigu, la formulacims sinttica que he trobat s aquesta:

El marxismo es un intento de vertebrar racionalmente, con la mayor cantidad posi-ble de conocimiento y anlisis cientfico, un movimiento emancipatorio.71

Aviat es posaria de manifest que els problemes plantejats a la fi del segle XX estaven moltrelacionats amb el canvi tecnolgic, la internacionalitzaci de les empreses i el canvi cultural iprofessional que representava per a milions de persones la introducci dels ordinadors. Encara nosanomenava globalitzaci o mundialitzaci de leconomia, per era clar que emergientemes amb molta fora feminisme, multiculturalisme, biotica renovant prctiques, objectius, ila manera de reflexionar-los i aconseguir-los. El terme emancipatori fa referncia justament almanteniment de lexplotaci.



70. La Facultat de Cincies Econmiques de Barcelona sorganitz seriosament, en part, com efecte indirecte delsPlans dEstabilitzaci de 1959 dirigits per Joan Sard. Al 1962 ja existia un grup deconomistes ben formats per fer-ho.Hom pot comparar-ho amb la lingstica. A Madrid, a principis dels cinquanta, el grup de Rafael Snchez Ferlosio i Vc-tor Snchez de Zavala organitzaven en un bar la denominada jocosament Universidad Libre de Gambrinus per discutirde literatura, filologia i lingstica. La lingstica es desenvolup lentament. Pelegrn Otero, aleshores ajudant de Chomskyal MIT, venia a presentar els nous desenvolupaments. Els primers estudis es feren aprofitant el Centre de Clcul de laUniversitat de Madrid, tan tard com el 1968. Vegeu, Fabian Estap, De tots colors, Ed. 62, 2000, p. 138 i segents. Com-pareu amb els testimonis de Carmen Martn Gaite i Ernesto Garca Camarero, a Palabras. Vctor Snchez de Zavala, inmemoriam, Kepa Korta i F. Garca Murga, Comp, Universidad del Pas Vasco, 2000, p. 17-34.

71. Una conversacin con Manuel Sacristn (1978), Jordi Guiu i Antoni Munn, a Salvador Lpez Arnal, Pere dela Fuente, Acerca de Manuel Sacristn, Ed. Destino, Barcelona, p. 114. La meva simplificaci aqui s desfeta per lexpli-caci entenedora que Flix Ovejero ofereix daquesta frmula, en aquest mateix volum.

En canvi, malgrat alguns esforos de collaboraci com el que representaven elsCuadernos Americanos el contacte amb els que van marxar lany 1939 no va reeixir. No es vareemprendre prcticament fins a la mort de Franco, i ja en una situaci que distava de la normali-tat. Excepte per una minoria, noms com els de Xirau, Nicol o fins i tot el de Ferrater i Mora queera atribut ms a un diccionari que a una persona viva havien estat oblidats. I en la transicidemocrtica, quan van venir finalment els que quedaven, per a la generalitat dels estudiants uni-versitaris dels anys setanta si ms no, foren ms aviat rebuts com la visita dels parents llunyansque apareixen de sobte ms que no pas com a membres de la mateixa famlia.

Aquesta s la ra de ser de la preparaci del cicle de conferncies que, sota el nom de JosL. Lpez Aranguren, va tenir lloc durant els mesos de novembre i desembre de 1999 a lAuditoride la Caixa dEstalvis de Sabadell, amb el concurs de la UAB i de lAjuntament de la ciutat, i queara el lector t a les mans en forma de volum independent.

Aquest volum corresponent al IV Cicle Aranguren t una estructura lleugerament diferentdels altres. En ledici, he volgut mantenir el to planer i fins i tot de conversa, de parla i descol-ta, que fa de la transmissi del pensament una cosa viva. Alguns autors han reescrit la confernciade partida; daltres lhan mantinguda o enriquida amb notes de referncia; daltres, encara, hanrevisat el text per a la publicaci. He volgut respectar els textos originals i la manera de fer decada autor. Essent important lestil en el pensament, tamb he respectat la llengua amb qu hanestat escrits. Aix, el lector trobar textos en catal i en castell. He mantingut tamb les presenta-cions a cada sessi, amb lleus retocs.

Els autors originalment tractats shan disposat en un ordre ms o menys cronolgic,seguint el ritme del gruix i importncia de lobra en el moment en qu fou escrita.

Pere Llus Font obre el volum amb un article de difcil execuci: una visi sinttica quejuntament amb laportada per aquesta introducci inicial constitueix el prtic per a la miradaretrospectiva de la filosofia a Catalunya durant el segle XX.

Hi ha, de fet, dues parts en aquest llibre, pivotant sobre el tall que va significar la GuerraCivil. En la primera (1900-1939), Merc Rius fa una semblana de la vida i obra dEugeni dOrs,Norbert Bilbeny glossa la figura de Joan Crexells, i aqu mhi he afegit jo amb la figura dunintellectual sabadellenc mort al front, Miquel Carreras, conegut fins ara com a literat i historia-dor, per no com a filsof.

A la segona part, hi trobem la divisi entre els filsofs de la Repblica i lexili, i aquellsque van reemprendre als anys cinquanta la labor de la filosofia a linterior del pas. He volgutconvidar a participar en el volum a un bon coneixedor dels filsofs de lexili, Antoni Mora, ambun article sobre el pensament dEduard Nicol. Tamb li devem la succinta Bibliografia que clouel volum.

Jo mateix trobo a faltar aqu una contribuci sobre la filosofia de Joaquim Xirau, un autordel qual disposem de ledici de lobra completa grcies, principalment, al seu fill Ramon, tambfilsof. Mhe decidit tanmateix per Nicol perqu penso que es tracta duna figura tal vegadamenys difosa avui al nostre pas, i per Garca Bacca perqu el seu pas espordic per la UniversitatAutnoma dels anys trenta correspon a alg que no compartia dentrada els mateixos pressupsitsdels seus companys i va acabar per compartir-ne fins i tot la llengua. Jaume Casals raona, doncs,sobre la figura daquest darrer.


30



Finalment, Flix Ovejero, Gerard Vilar i Jess Mostern exposen la filosofia de ManuelSacristn, Jos Mara Valverde i Josep Ferrater Mora, respectivament. Els dos primers estavenunits amb Sacristn i Valverde per lntima relaci que correspon al mestratge. Al darrer,Mostern, lunia amb Ferrater una relaci, igualment ntima, damistat personal i de discussiintellectual.

El cas de Ferrater resulta especial i, per aix, lhe situat al final, duna manera una micaallegrica. Dels intellectuals a lexterior, potser va ser ell qui millor es va poder integrar mstard en la vida de la filosofia del seu pas dorigen. Des del 1976 fins a la data de la seva mort(1991), les seves visites i contribucions escrites van ser constants. Aleshores la truita ja haviagirat: eren els intellectuals de dins els qui buscaven una sortida i una participaci regular a lex-terior. Ferrater vei, doncs, lesfor de normalitzaci i professionalitzaci dels intell

Documents

Filosofia del segle XX a Catalunya