Berta Martínez

Origen del concepte de <<ciutadania>>

Ciutadania moderna

Dimensions de la ciutadania contemporània

1-L’origen del concepte ciutadàCiutadà és l’habitant de les ciutats antigues o d’estats moderns com a subjecte de drets polítics i que intervé, exercitant-los, en el govern del país.

-La pertinença a una comunitat política a un país s’estableix d’un mode permanent en un territori.-Gaudir d’un drets protegits per la ciutat o Estat on s’inclou la possibilitat de participar en les tasques del govern de forma directa o indirecta.

Ciutadania en l’antiguitat grecollatina

A Grècia i a Roma el ciutadà era algú a qui es reconeixia un conjunt de drets i deures amb independència del nivell econòmic i destacava el deure de defensar a la ciutat fent servir les armes si era necessari

La ciutadania en la democràcia grega: la

tradició política

-Ser ciutadà significava participar activament a la política i prendre part dels debats públics. Els càrrec públic es feien per sorteig.

-Significava sobretot ocupar-se de qüestions publiques i fer-ho mitjançant deliberació.

La ciutadania en l’antiga Roma: la tradició jurídica

-Pels romans consistia en el reconeixement legal d’algunes persones com a membres de ple dret de la república i més tart de l’imperi.

-El ciutadà gaudia de protecció jurídica.

-Títol jurídic que permet reclamar certs drets.

LIMITACIONS DE LA CIUTADANIA ANTIGA

Ciutadania excloent, únicament eren ciutadants els homes adults que reuenien requisits establerts per la llei

Només es considerava <<lliures i iguals>> els membres de la comunitat política que tinguessin condició de ciutadants

Els drets individuals no estaven suficientment protegits davant de possibles abusos de les autoritats

LA DOBLE ARREL DE LA CIUTADANIA MODERNA

Dues tradicions que encara perduren en la idea contemporànea de ciutadania

Participació política a través de deliberació (origen grec)

Protecció legal dels drets de la persona (origen romà)

2-Ciutadania modernaCIUTADANIA I ESTAT

El terme ciutadania està lligada a dos costat de l’expressió <<estat nacional>>: <<Estat>> i <<nació>>

Segons els costums de cada país, es dona prioritat a una de les carateristiques següents:

El dret de <<sòl>> que s’ha de reconèixer com a ciutadà qui neix en territori nacional

El dret de <<sang>> concedeix prioritat a la nacionalitat dels pares

CIUTADANIA I INCLUSIÓ EN L’ESTAT

Segons Habermas hi han diverses maneres d’entendre la relació entre els

ciutadants i l’Estas:

Concepció liberal que manté una separació enter les llibertats civils i els drets polítics

Concepció republicana on la ciutadania va lligada als procediments democràtics des de l’arrel, i per això el respecte a aquests procediments, sense exclusions arbitràries, és la millor garantia d’integració social

Concepció comunitarista de l’Estat i de la ciutadania, que reclama més atenció als vincles ètnics i culturals

Drets civils Són els que es reconeixen als ciutadans, especialment el drets a no ser detingut sense garanties legals, però també els drets de la llibertat de consciència

Drets polítics Els drets de participació política, el sufragi universal per als barons i els drets de la dona al vot i a ocupar càrrecs públics

Drets socials, econòmics i culturals

Els primers drets d’aquest tipus a ser reconeguts van ser el dret a l’educació, a l’associació sindical, a la vaga i a les garanties de seguretat i higiene en el treball

CIUTADANIA I DRETS HUMANS

CIUTADANIA SOCIAL

•La ciutania és el conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a la plena pertinença a una societat.

•La ciutadania social inclou, el drets socials com l’educació, l’habitatge, la salut i les prestacions socials en els casos de vulnerabilitat especial.

•La protecció d’aquests drets vindria garantida per l’estat nacional, entès ara com a esta social de dret.

3-Dimensions de la ciutadania contemporània

La racionalitat de la justícia i el sentiment de pertinença a una comunitat concreta han d’anar alhora, si desitgem assegurar ciutadans

pels i , a la vegada, una democràcia sostenible.

Dimensions de la ciutadania

Implicacions de reconeixement i d’exercici

Política Igualtat de drets civils i polítics, responsabilitat de respectar els drets dels altres

Social Igualtat d’accés a les oportunitats i prestacions

Econòmica Equitat en les relacions laborals, responsabilitat personal i corporativa

Civil Ètica professional, participació en l’opinió pública, voluntariat

Intercultural Respecte actiu, solidaritat, diàleg de debò

Cosmopolita Solidaritat internacional, equitat mundial

Noves facetes de la ciutadania

Ciutadania econòmica

Ciutadania civil

Ciutadania intercultural

Ciutadania cosmopolita

Consisteix aquest ideal en què construïm un món on tothom es consideri ciutadà de ple dret en qualsevol lloc del planeta, sentint-se part activa i responsable en la marxa del món

A més de ciutadans polítics som també <<ciutadans econòmic>> que implica prendre’s seriosament una ètica empresarial i un estímul a la responsabilitat social de les empreses

On les persones aprenen a participar i a interessar-se per les qüestions públiques ja en que l’àmbit polític està bastant restringit per la majoria de població

Consisteix a no acontentar-se a assimilar les cultures relegades a la triomfant, ni acceptar tampoc la simple coexistència dels grups culturals en guetos separats, sinó a invitar a un verdader diàleg entre els que pertanyen als diferents grups

Fí