Ferran Adrià · Albert Adrià · Enric Alberich · Agustí ... · Ciutat Plural • Llibres Singulars Teniu a les mans un nou volum de Ciutat plural, llibres singulars. 2005 - 2006,

Ferran Adrià · Albert Adrià · Enric Alberich · Agustí Alcoberro · Sergi Álvarez · Xavier Aquillué · M. Dolors Arcas · AlbertBalanzà · Jaume Berengué · Jaume Botey · Anna Caballé · Tomàs Callau · Paco Candel · Joan Casas · Jaume Centelles· Pere Comelles · Nicolás Cortés · Júlia Costa · Carles Enrech · Lluís Esteve · Luis Fernández Zaurín · Feliu Formosa ·Ambrosio Gallego · Alícia Gili · Andrés González Castro · Carlota Goyta · Antoni Guiral · Pepe Gutiérrez · HermanosCortijo · Jesús Hernández · Juana M. Huélamo · Albert López Mullor · Matilde Marcè · Dolors Marín · Helena Martín· Gabi Martínez · Ramon Minoves · José Luis Pablo · Fernando Pardo · Domènec Pastor Petit · Angel Pedroso · SusanaPlané · Jordi Plens · Marcel Poblet · José Manuel de Prada Samper · Juan Diego Redondo Puertas · Jorge Sánchez ·Carles Santacana · Joan Soler i Amigó · Josep M. Solias · Ferran Soriano · Joan Torres · M. Pau Trayner · Pere Vives ·Arxiu Històric de L’Hospitalet · L’Asociación de Amigos del Camino de Santiago · Ateneu de Cultura Popular · CAID ·CEIP Patufet · Centre Catòlic de L’Hospitalet · Centre Cultural Barradas · Centre Cultural Metropolità Tecla Sala · Centred’Estudis de L’Hospitalet · Grup de dones de Can Serra · Joves per la Igualtat i la Solidaritat L’H · Espai de Debat ·Museu d’Història de L’Hospitalet · TPK Arts Plàstiques (i visuals) · Tr3s qu4rts X 5inc qu4rts · Xarxa de Bibliotequesde L’Hospitalet · Ferran Adrià · Albert Adrià · Enric Alberich · Agustí Alcoberro · Sergi Álvarez · Xavier Aquillué · M.Dolors Arcas · Albert Balanzà · Jaume Berengué · Jaume Botey · Anna Caballé · Tomàs Callau · Paco Candel · JoanCasas · Jaume Centelles · Pere Comelles · Nicolás Cortés · Júlia Costa · Carles Enrech · Lluís Esteve · Luis FernándezZaurín · Feliu Formosa · Ambrosio Gallego · Alícia Gili · Andrés González Castro · Carlota Goyta · Antoni Guiral · PepeGutiérrez · Hermanos Cortijo · Jesús Hernández · Juana M. Huélamo · Albert López Mullor · Matilde Marcè · DolorsMarín · Helena Martín · Gabi Martínez · Ramon Minoves · José Luis Pablo · Fernando Pardo · Domènec Pastor Petit· Angel Pedroso · Susana Plané · Jordi Plens · Marcel Poblet · José Manuel de Prada Samper · Juan Diego RedondoPuertas · Jorge Sánchez · Carles Santacana · Joan Soler i Amigó · Josep M. Solias · Ferran Soriano · Joan Torres · M.Pau Trayner · Pere Vives · Arxiu Històric de L’Hospitalet · L’Asociación de Amigos del Camino de Santiago · Ateneude Cultura Popular · CAID · CEIP Patufet · Centre Catòlic de L’Hospitalet · Centre Cultural Barradas · Centre CulturalMetropolità Tecla Sala · Centre d’Estudis de L’Hospitalet · Grup de dones de Can Serra · Joves per la Igualtat i laSolidaritat L’H · Espai de Debat · Museu d’Història de L’Hospitalet · TPK Arts Plàstiques (i visuals) · Tr3s qu4rts X 5incqu4rts · Xarxa de Biblioteques de L’Hospitalet · Ferran Adrià · Albert Adrià · Enric Alberich · Agustí Alcoberro · SergiÁlvarez · Xavier Aquillué · M. Dolors Arcas · Albert Balanzà · Jaume Berengué · Jaume Botey · Anna Caballé · TomàsCallau · Paco Candel · Joan Casas · Jaume Centelles · Pere Comelles · Nicolás Cortés · Júlia Costa · Carles Enrech · LluísEsteve · Luis Fernández Zaurín · Feliu Formosa · Ambrosio Gallego · Alícia Gili · Andrés González Castro · Carlota Goyta· Antoni Guiral · Pepe Gutiérrez · Hermanos Cortijo · Jesús Hernández · Juana M. Huélamo · Albert López Mullor ·Matilde Marcè · Dolors Marín · Helena Martín · Gabi Martínez · Ramon Minoves · José Luis Pablo · Fernando Pardo· Domènec Pastor Petit · Angel Pedroso · Susana Plané · Jordi Plens · Marcel Poblet · José Manuel de Prada Samper· Juan Diego Redondo Puertas · Jorge Sánchez · Carles Santacana · Joan Soler i Amigó · Josep M. Solias · FerranSoriano · Joan Torres · M. Pau Trayner · Pere Vives · Arxiu Històric de L’Hospitalet · L’Asociación de Amigos del Caminode Santiago · Ateneu de Cultura Popular · CAID · CEIP Patufet · Centre Catòlic de L’Hospitalet · Centre Cultural Barradas· Centre Cultural Metropolità Tecla Sala · Centre d’Estudis de L’Hospitalet · Grup de dones de Can Serra · Joves perla Igualtat i la Solidaritat L’H · Espai de Debat · Museu d’Història de L’Hospitalet · TPK Arts Plàstiques (i visuals) · Tr3squ4rts X 5inc qu4rts · Xarxa de Biblioteques de L’Hospitalet · Ferran Adrià · Albert Adrià · Enric Alberich · AgustíAlcoberro · Sergi Álvarez · Xavier Aquillué · M. Dolors Arcas · Albert Balanzà · Jaume Berengué · Jaume Botey · AnnaCaballé · Tomàs Callau · Paco Candel · Joan Casas · Jaume Centelles · Pere Comelles · Nicolás Cortés · Júlia Costa ·Carles Enrech · Lluís Esteve · Luis Fernández Zaurín · Feliu Formosa · Ambrosio Gallego · Alícia Gili · Andrés GonzálezCastro · Carlota Goyta · Antoni Guiral · Pepe Gutiérrez · Hermanos Cortijo · Jesús Hernández · Juana M. Huélamo ·Albert López Mullor · Matilde Marcè · Dolors Marín · Helena Martín · Gabi Martínez · Ramon Minoves · José LuisPablo · Fernando Pardo · Domènec Pastor Petit · Angel Pedroso · Susana Plané · Jordi Plens · Marcel Poblet · JoséManuel de Prada Samper · Juan Diego Redondo Puertas · Jorge Sánchez · Carles Santacana · Joan Soler i Amigó ·Josep M. Solias · Ferran Soriano · Joan Torres · M. Pau Trayner · Pere Vives · Arxiu Històric de L’Hospitalet · L’Asociaciónde Amigos del Camino de Santiago · Ateneu de Cultura Popular · CAID · CEIP Patufet · Centre Catòlic de L’Hospitalet· Centre Cultural Barradas · Centre Cultural Metropolità Tecla Sala · Centre d’Estudis de L’Hospitalet · Grup de donesde Can Serra · Joves per la Igualtat i la Solidaritat L’H · Espai de Debat · Museu d’Història de L’Hospitalet · TPK ArtsPlàstiques (i visuals) · Tr3s qu4rts X 5inc qu4rts · Xarxa de Biblioteques de L’Hospitalet · Ferran Adrià · Albert Adrià· Enric Alberich · Agustí Alcoberro · Sergi Álvarez · Xavier Aquillué · M. Dolors Arcas · Albert Balanzà · Jaume Berengué· Jaume Botey · Anna Caballé · Tomàs Callau · Paco Candel · Joan Casas · Jaume Centelles · Pere Comelles · NicolásCortés · Júlia Costa · Carles Enrech · Lluís Esteve · Luis Fernández Zaurín · Feliu Formosa · Ambrosio Gallego · AlíciaGili · Andrés González Castro · Carlota Goyta · Antoni Guiral · Pepe Gutiérrez · Hermanos Cortijo · Jesús Hernández ·Juana M. Huélamo · Albert López Mullor · Matilde Marcè · Dolors Marín · Helena Martín · Gabi Martínez · RamonMinoves · José Luis Pablo · Fernando Pardo · Domènec Pastor Petit · Angel Pedroso · Susana Plané · Jordi Plens ·Marcel Poblet · José Manuel de Prada Samper · Juan Diego Redondo Puertas · Jorge Sánchez · Carles Santacana ·Joan Soler i Amigó · Josep M. Solias · Ferran Soriano · Joan Torres · M. Pau Trayner · Pere Vives · Arxiu Històric deL’Hospitalet · L’Asociación de Amigos del Camino de Santiago · Ateneu de Cultura Popular · CAID · CEIP Patufet ·Centre Catòlic de L’Hospitalet · Centre Cultural Barradas · Centre Cultural Metropolità Tecla Sala · Centre d’Estudisde L’Hospitalet · Grup de dones de Can Serra · Joves per la Igualtat i la Solidaritat L’H · Espai de Debat · Museud’Història de L’Hospitalet · TPK Arts Plàstiques (i visuals) · Tr3s qu4rts X 5inc qu4rts · Xarxa de Biblioteques deL’Hospitalet ·Ferran Adrià · Albert Adrià · Enric Alberich · Agustí Alcoberro · Sergi Álvarez · Xavier Aquillué · M.Dolors Arcas · Albert Balanzà · Jaume Berengué · Jaume Botey · Anna Caballé · Tomàs Callau · Paco Candel ·

CIUTAT singularLLIBRES plurals

(autors i autores de

L’Hospitales, 2001-2002)

Guia autors locals_v03.indd 2-3Guia autors locals_v03.indd 2-3 17/1/07 13:29:0017/1/07 13:29:00

Ciutat Plural • Llibres Singulars

Teniu a les mans un nou volum de Ciutat plural, llibres singulars. 2005 - 2006, la

publicació on es recullen les obres que, en els darrers dos anys, han escrit diferents

autors i autores de L’Hospitalet i que és fruit del treball dels professionals que treba-

llen a la Biblioteca Central Tecla Sala.

Cada obra recollida en aquest volum és el resultat del treball literari o de recerca

d’un hospitalenc, d’una hospitalenca o d’un grup de persones vinculades a una enti-

tat de la ciutat que no només han escrit un llibre sinó que, a més, l’han vist publicat.

I això és un motiu de satisfacció per a tota la ciutadania.

La vida passa mentre que les històries que expliquen els llibres romanen escrites per

poder ser llegides, rellegides, somiades i viscudes al llarg dels anys, igual que els

coneixements que difonen poden ser adquirits, revisats o discutits per cada lector.

Els llibres esdevenen, així, un testimoni mut del pas del temps i de la vida, de la ma-

teixa manera que la Medusa és, ha estat i serà un testimoni d’excepció de l’evolució

de la ciutat de L’Hospitalet. Un mite que ara es revisa i que reneix amb la capacitat

de projectar la ciutat cap al futur i transmetre’ns tota la seva vitalitat.

Enhorabona a tots els autors i les autores de la ciutat: historiadors, periodistes,

cuiners, mestres, dibuixants, poetes, investigadors... i, especialment, a aquells i a

aquelles que heu escrit i publicat el vostre primer llibre. Amb el vostre esforç i la

vostra feina també s’escriuen noves pàgines de la història local.

Celestino Corbacho i ChavesAlcalde de L’Hospitalet

Editen:

PERUTXO LLIBRES

c. d’en Joseph Maria de Sagarra,

Tel./Fax 93 261 29 96

08901 L’Hopitalet de Llobregat

e-mail: [email protected]

CENTRE D’ESTUDIS DE L’HOSPITALET

c. Major 54, 1r

Tel. 93 338 60 91 – Fax 93 261 24 90


e-mail: [email protected]

www.celh.org

Idea i coordinació:

Carles Ferrer

Disseny i preimpressió:

GRAMMA Arts Gràfi ques

c. d’Enric Prat de la Riba 201, 6é 2a


Impressió:

OFFSET COLOR

c. Riera de Vallvidriera, 17

08750 Molins de Rei

Depósit Legal: B-6405-2007

Prohivida la reproducció total o parcial d’aquesta obra.

Imprés a Espanta

Printed in Spain



Vivim en un món que constantment fa referència als paràmetres econòmics de

l’oferta i la demanda, que sembla que s’han d’imposar en totes les nostres accions.

I, curiosament, pel que fa al gremi de la lletra, les enquestes continuen dient-nos

que els nivells de lectura són força baixos. Sembla, doncs, que seguint el paràmetre

economicista, pagaria la pena dedicar-se a una altra cosa.

Tanmateix, hi ha un nucli de gent que s’entossudeix a continuar amb aquest vici

d’escriure, encara que hagin de sentir dir que el món audiovisual s’ho menjarà tot.

De fet, fi ns i tot aquest món audiovisual i les noves tecnologies no són necessària-

ment tan oposades a l’escriptura i la lectura. Les pel·lícules, per exemple, han de ser

primer uns guions escrits. I amb l’ús d’Internet, tornem a escriure i a fer una nova

correspondència, aquesta virtual. De la mateixa manera, els més joves han arribat

a inventar noves formes d’escriptura, com la que circula a través dels telèfons mò-

bils.

I tot s’escriu des d’algun lloc, real o imaginari, físic o mental, des d’unes referències,

des d’unes experiències concretes. Per això ha de ser tan difícil defi nir qui és un

autor de L’Hospitalet, com també ho seria defi nir qui és un autor de Nova York, Sao

Paulo o Matadepera. Tot això és relatiu, perquè es pot escriure físicament des d’un

lloc, o pensant en un lloc, o inspirat en un lloc, o...

Ara bé, sabem que l’ús dels gentilicis no és innocent ni necessàriament asèptic, sinó

que en moltes ocasions el mateix gentilici esdevé una connotació positiva o negati-

va, fruit d’estereotips difícils de modifi car, sobretot si són pejoratius.

Crec que el llibre que teniu a les mans –que recull les publicacions elaborades per

autores i autors hospitalencs en els darrers dos anys– ens parla precisament de les

dues qüestions a què he fet referència. D’una banda, de la passió per escriure i del

signifi cat encara quasi sagrat que continuem donant a la lletra impresa, del sim-

bolisme que té com a representació cultural. De l’altra, de la necessitat de donar

mostres concretes de la producció cultural de L’Hospitalet, dels seus autors i autores,

dels seus llibres, tant perquè siguin reconeguts per la mateixa ciutat com perquè el

nom de la ciutat s’associï també a la feina dels seus autors i autores.

Per una o altra raó, aquesta publicació no només esdevé útil, sinó que és oportuna i

necessària. Més encara, en el cas de L’Hospitalet, imprescindible.

Carles SantacanaMembre de la junta del Centre d’Estudis de L’Hospitalet



ÍNDEX

Ciutat plural

Llibres singulars

Autors i autores i les seves obres

Remarques

Llibres editats per entitats de la ciutat

Obres col·lectives amb participaciód’autors de la ciutat

Autors i autores de L’Hospitalet2003-2004

02

03

04

05

06

07

08


11

Adrià, Ferran

Adrià, Albert

“Puc dir que estic ben orgullós d’haver nascut a casa meva, al carrer d’Enric Morera,

al barri de Santa Eulàlia. Sempre m’he considerat, primer de tot, fi ll de L’Hospitalet,

i és per això que em va fer una especial il·lusió que l’any 2004 l’Ajuntament em no-

menés fi ll predilecte de la ciutat. La meva biografi a pot ser ben extensa, o, si es vol,

es resumeix en dues línies: vaig entrar en contacte amb la cuina gairebé per casuali-

tat, quan vaig anar a treballar a Castelldefels. Després, tot va venir rodat: cuiner de

l’almirall a la mili, stage a El Bulli, i... ja no m’hi vaig moure, fi ns avui mateix. Això

sí, cada dos per tres em veureu pels carrers de Santa Eulàlia, perquè els meus pares

encara hi viuen. I per molts anys.”

El Ferran va introduir el seu germà Albert en la passió pel seu ofi ci. L’any 1985 l’Albert

va deixar els seus estudis i va començar a formar-se en l’ofi ci de pastisser en pas-

tisseries de prestigi i amb mestres reconeguts, com Francisco Torreblanca. El 1998

publica Les postres d’El Bulli, que obté el guardó de millor llibre de rebosteria a la

fi ra gastronòmica de Perigueux. Des de 1998 dirigeix el Bullitaller juntament amb

Oriol Castro i el seu germà Ferran.

El Bulli 2005, com els altres llibres que formen

part del catàleg general d’El Bulli, és una obra

en la qual apareixen totes les creacions culinàries

de l’any, amb la seva fotografi a corresponent.

Aquesta part del catàleg ocupa la primera part

del llibre. La segona, n’és l’anàlisi evolutiva, en

què, com indica l’expressió, analitzem totes les

aportacions de l’any 2005 que creiem que consti-

tueixen una evolució respecte dels anys anteriors.

El llibre s’acompanya amb un CD on incloem to-

tes les receptes, a més d’una sèrie d’esquemes

que ajuden a comprendre’n l’anàlisi.

El Bulli 2005

Barcelona: RBA, 2006


12 13

Està particularment orientat a l’estudi del que

avui coneixem com a “música moderna”, ente-

nent per aquesta tots els estils derivats de la fu-

sió i la infl uència de la cultura africana sobre la

música europea dels segles XVIII i XIX... Aquests

estils de la “música moderna” van començar a

aparèixer a fi nals del s. XIX, principalment als Es-

tats Units on, dels cants dels esclaus treballadors

(“work songs”) i de la posterior tasca evangelit-

zadora dels europeus en naixeria, ja entrats al s.

XX, el que coneixem com a jazz, hereu del blues

i del gospel.

Enric Alberich Artal (Barcelona, 1963). Compositor, pianista i pedagog. Té estudis de

composició, instrumentació i de Pedagogia musical. Llicenciat “magna cum laude”

pel Berklee College of Music de Boston. Ha desenvolupat la seva trajectòria profes-

sional, tant en la vessant interpretativa com en la docent, per tot l’estat espanyol,

Europa i Sudamèrica. Director de L’Aula de Música Moderna i Jazz (1996-2001) i

professor de l’Escola de Música – Centre de Les Arts de L’Hospitalet.

Alberich Artal, Enric

Fonaments del llenguatge

musical

Barcelona: Dinsic, 2005

Aquesta extensa i detallada monografi a escrita

per Christian Aguilera sobre Milos Forman és la

primera publicada en castellà sobre el realitzador

txec.

Milos Forman. El cineasta del inconformismo

ens dóna l’oportunitat de conèixer i d’apreciar

l’extraordinària obra d’un dels grans directors

dels nostres temps.

“Vaig néixer a Barcelona, però d’ençà que vaig sortir de l’hospital la meva vida va

transcórrer a L’Hospitalet, concretament el barri de Santa Eulàlia. Tot allò que ex-

plica José Corbacho quan fa esment de la seva ciutat, en puc donar fe perquè la

meva infantesa i adolescència coincideix fi l per randa amb la del benvolgut presen-

tador, humorista i director de cinema. Però, de tots els records que en conservo,

d’aquell període de les acaballes del franquisme i dels primers anys de la transició,

sens dubte té un pes important el tren del carrilet, que dividia en dos el nostre barri.

L’enderrocament d’aquell mur d’uns dos o tres metres d’alçada seria com un símbol

de la transformació d’un barri i d’una ciutat que es començava a obrir al món, fugint

de l’estereotip de barri marginal i assolint amb el decurs dels anys una fi sonomia

molt més cosmopolita. Sempre he mantingut un nexe amb la meva ciutat i el meu

barri, tot i que ja no hi visc des de fa uns anys. Però sempre que puc faig les meves

passejades pel carrer de Santa Eulàlia, miro de retruc els llocs on vaig passar moltes

hores dels meus anys d’infantesa, d’adolescència i de joventut (el garatge públic que

utilitzaven com a improvisada pista de tenis darrere el «gasòmetre»; el meu col·legi,

el Lacínia, on ara hi ha cal dentista, i un llarg etcètera), i hom sempre arriba a la

mateixa conclusió: potser no sigui el millor del món, però me l’estimo.”

Aguilera, Christian

Milos Forman. El cineasta

del inconformismo

Cordoba: Berenice, 2006


14 15

Sagar Forniés

Bajo la piel

Bilbao: Astiberri, 2005

Sergi Álvarez vivió su niñez fascinado por las novelas de aventuras, y después de

largos años meditando, dejó la prometedora carrera de Administración y Dirección

de Empresas para intentar crear sus propias historias. Estudió dibujo, escribió aburri-

dos párrafos y vio demasiadas películas. Sigue leyendo compulsivamente y aprende

cada día algo nuevo sobre el ofi cio. A día de hoy no puede decir que viva del cuento,

pero tiene fe.

En Bajo la piel yo quería que la ciudad fuera un

personaje más. Tenía la idea de crear una serie

de historietas cortas con varios de los personajes

secundarios. Uno de los temas de la obra son los

sueños, las ilusiones de la gente, y lo que están

dispuestos a hacer, y a dejar atrás, para realizar-

los. A menudo la vida lo cambia todo, y cuando

uno cumple un objetivo se da cuenta de que todo

es diferente de lo que había esperado. Es esto lo

que quería explorar con las historietas cortas.

Álvarez, SergiAlcoberro, Agustí

Catalunya durant

la Guerra de Successió.

Barcelona, Ara Llibres, 2006. 3 vols.

Vaig néixer a Pals (Baix Empordà) el 1958, però des de petit resideixo a Barcelona.

Durant vint anys (1986-2005) he estat catedràtic de Geografi a i Història a l’IES Mer-

cè Rodoreda de L’Hospitalet. Actualment sóc professor agregat d’Història Moderna

a la Universitat de Barcelona.

La meva activitat com a autor s’ha desenvolupat en tres àmbits: la literatura (amb

novel·les juvenils i un premi Sant Jordi, Retrat de Carme en penombra), la història

(al voltant de dos temes bàsics: l’humanisme i l’exili de la guerra de Successió) i la

didàctica de les ciències socials (amb nombrosos llibres de text). En podeu saber més

coses a través del web agustialcoberro.com

Catalunya durant la Guerra de Successió descriu

els principals esdeveniments d’un confl icte que

ha marcat la història i el present del nostre país

i de l’Estat Espanyol. El plet dinàstic, entre Àus-

tries i Borbons, ben aviat donà pas a l’inici de la

guerra internacional, amb repercussions a tot

Europa, i de la primera guerra civil peninsular,

que enfrontà dos models polítics irreconciliables

: d’una banda, l’absolutisme uniformitzador ; de

l’altra, el parlamentarisme de matriu confederal.

La victòria de les forces borbòniques, ara fa 300

anys, suposà la fi de les llibertats de Catalunya i

de tota la Corona d’Aragó.


16 17

Neix el 1940 a Antequera (Màlaga). L’any 1950 va venir a Barcelona amb la seva

família, encara que s’establirà ben aviat a L’Hospitalet, on participarà activament

en les activitats associatives i culturals de la ciutat . De formació autodidacta tot el

que sap ho ha après al carrer. La seva afecció d’escriptora li va arribar una mica tard,

i així l’any 1992 publicarà el seu primer llibre “Intimidades del alma / Intimitats de

l’ànima” (poesia), de la qual ha tret recentment una segona part (2006). Des de

llavors ha publicat obres de contes, teatre, poesia i narrativa.

A Casos y cosas de un taxista, amb un llenguatge molt planer i

barrejant realitat i fi cció l’autora ens introdueix en un tipus de na-

rrativa que intenta refl ectir moments quotidians de la vida d’una

persona amb l’ofi ci de taxista.

A Intimitats de l’ànima Dolors Arcas ens presenta el segon volum

de poemes bilingües i d’àmplia temàtica.

Casos y cosas de un taxista

Barcelona: Ariel Rivadeneira, 2006

Intimitats de l’Ànima. Intimidades

del Alma. ll part

Barcelona: Ariel Rivadeneira, 2006

Arcas Rubio,Mª. DoloresForum Emporiae MMIV. El fòrum romà

d’Empúries, 2004 anys d’històriaL’Escala: Museu d’Arqueologiade Catalunya-Empuries, 2004

Jardins d’Empúries. La jardineria en època romanaGirona: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Em-púries, Ajuntament de l’Escala, 2005Pescadors de l’antiga EmpúriesGirona: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Em-púries, Ajuntament de l’Escala, 2006

Aquilué, Xavier

Xavier Aquilué Abadías va néixer el dia 15 de maig de 1960, a Barcelona. Va viure la

seva infantesa i joventut als barris de la Torrassa i Collblanc de l’Hospitalet, on en-

cara resideixen el seus pares. A partir de 1983, per raons professionals, va deixar de

viure a l’Hospitalet de Llobregat però manté una relació estreta amb la seva ciutat.

Doctor en Arqueologia i Història Antigua por la Universitat de Barcelona, és especia-

lista en arqueologia clàssica i ha desenvolupat els seus treballs de recerca bàsicament

a les ciutats romanes d’Emporiae (Empúries), Baetulo (Badalona), Tarraco (Tarrago-

na) i Tusculum (Lazio, Italia). Des de l’any 1992 treballa al Museu d’Arqueologia de

Catalunya-Empúries, i des de 1997 com a director.

Actualment, forma part de consells assessors i de redacció de revistes científi ques,

com Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona i Archivo Español

de Arqueología, i és membre del Institut Arqueològic Alemany.

Jardins d’Empúries . La jardineria en època roma-

na recull la informació que tenim sobre les plan-

tes, arbres i fl ors que els antics romans tenien a

les seves cases, jardins i espais públics. D’altra

banda, la publicació fa un anàlisis de la història

i de l’estat actual dels jardins del conjunt arqueo-

lògic d’Empúries

Pescadors de l’antiga Empúries mostra les ac-

tivitats relacionades amb la pesca que van des-

envolupar els habitants de l’antiga Empúries

des de l’època del Bronze Final fi ns a l’Antiguitat

Tardana.


18 19

Jaume Berengué ( Bellpuig,1950 ) és Diplomat en Infermeria i Fisioteràpia, i Master

amb Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona.

El 1989 enceta el Projecte Cultural Bellvitge Art, una acció cultural dins l’Hospital

Universitari de Bellvitge, amb la voluntat d’apropar l’hospital al seu entorn més pro-

per i ser un factor de motivació per els professional que dia a dia desenvolupen la

seva tasca assistèncial.

Amb motiu del 15è aniversari de la seva inaugu-

ració, hem fet un llibre explicatiu del que han es-

tat aquest anys. El llibre té una primera part que

explica la petita historia d’aquest projecte, amb

abundant material gràfi c, i després s’ha demanat

un relat curt a tot un seguit de persones que han

mantingut una relació amb el projecte durant

aquest anys. Quinze relats amb temàtiques signi-

fi catives , del que han estat aquest anys, aprofun-

dint amb la relació cultura i salut, tot fent-nos la

pregunta, la cultura cura?.

Bellvitge Art 1989 – 2005

Bellvitge: Unitat d’audiovisuals de l’Hospital

Universitari de Bellvitge

Berengué, JaumeBalanza, Albert

Fonaments del llenguatge

musical

Barcelona: Dinsic, 2005

Albert Balanzà i Prims (Barcelona,1972) és periodista de la secció de política del

diari Avui. Ha publicat fi ns ara l’estudi La Voz del Llobregat i l’Estaca: dos oasis per a

dues èpoques en el desert de la premsa periòdica a l’Hospitalet de Llobregat (CEL’H,

2005). També és director del setmanari L’Independent de Gràcia. És membre del

Grup de Periodistes Ramon Barnils.

Teniu a les mans una rigorosa anàlisi periodística que

explica els orígens i l’evolució —amb noms i cognoms,

fets i dates— d’un moviment polític anomenat Ciuta-

dans de Catalunya. Albert Boadella, Arcadi Espada o

Francesc de Carreras, entre d’altres protagonistes menys

«intel·lectuals», han escrit el guió dels últims vint-i-cinc

anys en els intents, amb quatre conats registrats amb

sort diversa, de crear un partit espanyolista a Catalunya.

Aquesta és la seva història.


Una breve historia de la misoginia

Barcelona: Lumen, 2006

Caballé, Anna

Anna Caballé (L’Hospitalet, 1954) és professora de literatura espanyola i hispano-

americana, i especialista en el gènere autobiogràfi c, sobre el qual ha publicat di-

versos estudis. El 2004 va publicar la biografi a no autoritzada de Francisco Umbral,

Francisco Umbral. El frío de una vida (Espasa, 2004); i el 2005, Cinco conversacio-

nes con Carlos Castilla del Pino (Península). Una breve historia de la misoginia és la

seva obra més recent (2006).

Amb el nou llibre, Anna Caballé fa un recorregut

històric, des de l’edat mitjana fi ns l’actualitat, de-

tectant tot comentari masclista sorgit de la boca

de qualsevol personatge rellevant: Quevedo,

Ortega y Gasset o Francisco Umbral; Pilar Primo

de Rivera, Carmen Martín Gaite o Elvira Lindo; no

se’n salva cap, ni homes ni dones. L’escriptora de

l’Hospitalet de Llobregat dedica aquest assaig a

les joves d’avui, a qui convida a descobrir les des-

qualifi cacions públiques que ha rebut la dona al

llarg dels segles.

21

Botey, Jaume

Converses amb Agustí de Semir

Barcelona: Cristianisme i Justícia, 2005

Jaume Botey neix a Barcelona l’any 1941. Arriba a L’Hospitalet (Can Serra) el 1968.

Professor de l’IES Torras i Bages (1968-75). Professor de la UAB des de 1975. Vinculat

al moviment sociopolític de la ciutat. Promotor de les escoles d’adults i de la Casa de

la Reconciliació. Regidor d’Ensenyament (1979-83). Fundador del Centre d’Estudis

de L’Hospitalet. Ha estat president de la Casa de Nicaragua i de la Cooperativa la

Olivera. Expert en voluntariat i participant actiu en els moviments socials per la pau,

va visitar l’Iraq pocs dies abans de la invasió.

Amb una sorprenent claredat Agustí de Semir, advocat, polític, cristià, un dels pals de l’Assemblea de Cata-lunya, expressa el seu pensament en política, cultura, moviments socials, situació del món, fe. Es un dels tes-timonis vius del que va passar i amb les seves paraules desfà mites sobre com es va fer la transició.

També ha participat en les següents obres col·lectives:

Al llarg del 2005 “La Caixa” va publicar el llarg escrit “Los colectivos especialmente frágiles”, que fou una ponència del 2004 al CaixaFòrum

Col·laboració a LATAUTONOMY, col·lectiu alemany, “Die Autonomie in Katalonien” dins Politik der eigenständi-gkeit. Mandelbaum Verlag Wien, 2005. P. 372-417.

Un treball fi nançat per la Unió Europea sobre la situa-ció de les diferents autonomies a Europa i la possibilitat d’autonomies a Amèrica Llatina.

El Pròleg al llibre d’Antoni Verger La solidaritat en movi-ment. Palma: Lleonard Muntaner, 2005

El Pròleg al llibre d’Antoni Ribera Temps i sentiment. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2005.

Hi altres publicacions a revistes com IDEES, del Depar-tament de Cultura de la Generalitat, a Antrhorpos, a l’Anuari de Moviments Socials i al Viejo

20


22 23

Candel, Paco

Primera història, primera memòria.

Barcelona: Edicions 62, 2006

Francesc Candel (Casas Altas. País Valencià, 1925). De molt petit la seva família es

traslladà a Barcelona per buscar feina. Quan arribaren a Barcelona anaren a viure a

les barraques de Montjuïc. Des de molt jove va treballar en diversos ofi cis (ceramis-

ta, mecànic, comptable...) fi ns professionalitzar-se com a escriptor.

És autor de llibres com Hay una juventud que aguarda (1956), Donde la ciudad

cambia su nombre (1957), Han matado un hombre, han roto el paisaje (1959). Els

altres catalans (1964), i Encara més sobre els altres catalans (1973). L’any 1977 fou

elegit senador per Barcelona dins la coalició Entesa dels Catalans, fruit d’aquesta

experiència publicà Un charnego en el senado (1979), al qual segueix Candel contra

Candel (1981). Ha col·laborat a la premsa: Tele/Expréss, Serra d’Or, Avui ... Entre els

darrers llibres publicats destaquen Els altres catalans vint anys després (1985) i La

nova pobresa (1988).

En aquestes memòries Candel ens parla de

l’entorn més immediat en que va viure la seva

infantesa. Ciutats, que més aviat eren barriades

(des de les afores de la ciutat de València fi ns les

faldes de la muntanya de Montjuïc de Barcelona).

Aquí es parla de veïns, de cases amb les portes

obertes, del carrer com escola de vida. La narra-

ció està situada en el rerafons d’una Espanya an-

terior i posterior de la Guerra Civil.

En el llibre s’exposen dades geogràfi ques i his-

tòriques del país sahraui, la seva gent i la seva

manera de veure les coses. Després es fa un repàs

de la colonització espanyola, de l’origen de les

reivindicacions marroquines, la creació del Front

Polisario, la descolonització, la Marxa Verda i la

creació de la RASD (República Àrab Sahrauí De-

mocràtica) a l’exili.

La segona part del llibre fa referència a cadascú

dels actors d’aquest confl icte: l’Estat espanyol im-

mers en la transició política, el paper de França,

el dels Estats Units, el de l’OUA , de l’ONU, els

Plans de Pau (inclòs el Pla Baker) i la situació ac-

tual dels diferents països i organitzacions implica-

ts en el confl icte.

Després d’alguns anys treballant a Mataró, Badalona i Barcelona, l’any 1989 em

van donar una plaça provisional de mestre a l’Hospitalet, a l’Escola d’Adults de Sant

Josep, on vaig començar una relació continuada amb les entitats locals Poc a poc

vam anar coneixent la història de la ciutat, que hem intentat transmetre als nostres

alumnes, especialment en el meu cas que sóc llicenciat en Història

El primer llibre que vaig publicar va ser “Còrsega, un altre combat”, juntament amb

dos companys. El segon llibre és “ El Sàhara Occidental. Història i actualitat d’un

poble”, que segueix la línia d’explicar la història per entendre l’actualitat i fer una

anàlisi de la situació actual.

El Sàhara Occidental.

Història i actualitat d’un poble.

Barcelona: Llibres de l’Índex, 2004

Callau, Tomàs


Centelles Pastor,Jaume

La Biblioteca, el cor de l’escola.

Barcelona Rosa Sensat, 2005

Jaume Centelles Pastor —L’Hospitalet, 1954— és mestre de l’escola Sant Josep - El Pi i

compagina la docència directa a l’educació infantil amb algunes hores de responsabilitat

a la biblioteca escolar. Ha impulsat, conjuntament amb l’equip de biblioteca, un progra-

ma d’invitació a la lectura amb accions setmanals per als diferents nivells educatius.

Forma part del grup de treball La lectura: passió o pressió? de l’Associació de Mestres

Rosa Sensat de Barcelona i del grup Bibliomèdia, adscrit a la Federació de Moviments de

Renovació Pedagògica de Catalunya.

Col·labora amb el servei de biblioteques de l’Ajuntament de l’Hospitalet en la tria de

les lectures que han de llegir els nois i les noies de cinquè de primària que participen de

l’activitat la lliga dels llibres i contribueix a fer de la marató dels contes que s’organitza

cada any a les Festes de Primavera, una acció de participació ciutadana extraordinària.

Es tracta d’un document adreçat als mestres, de cai-

re eminentment pràctic, on es defensa la necessitat

d’aquest espai fonamental de comunicació i inter-

canvi, en el qual la lectura, la investigació i la recerca

d’informació tinguin el seu lloc de trobada.

Hi trobareu el suport teòric que fonamenta, defensa i

justifi ca la importància de l’existència de bones biblio-

teques escolars.

També es faciliten pistes, idees i suggeriments pràc-

tics per tal d’organitzar les activitats a realitzar en una

biblioteca d’un centre d’educació infantil i primària.

Són accions encaminades a afeccionar l’alumnat en

la lectura recreativa i com a font de plaer.

25

Casas, Joan

Illes

Tarragona: Arola, 2006

Joan Casas va néixer a l’Hospitalet el 1950 i va estar vinculat al teatre independent

de la ciutat des d’Alpha 63 fi ns al GAT dels primers anys 80. En els inicis de la de-

mocràcia va formar part del primer equip del Departament de Dinàmica Educativa,

va publicar alguns estudis d’història local i va estar vinculat al Centre d’Estudis de

l’Hospitalet. Va marxar de l’Hospitalet el 1984. Des d’aleshores ha publicat assaig,

crítica, narrativa, poesia i teatre, així com nombroses traduccions literàries de diver-

ses llengües. Actualment és professor de Teoria i Història a l’Institut del Teatre de

Barcelona.”

En aquest poemari la simbiosi entre els poemes de Joan Casas i les fotografi es de Carles Fargas aconse-gueix plenament transmetre al lector la imatge de calma i serenor de les Illes.

Durant el 2005/06 han sortit publicats també:

Tard, molt tard, de nit entrada . Vic: Cafe Central/Eumo, 2005 La traducció al català de l’obra de Iannis Ritsos.que va obtenir el 1er Premi “Jordi Domènech de Traducció de Poesia” Pols de terrat. Barcelona: Empuries, 2006Reedició de “Un llibre de relats que va guanyar el premi “Victor Català” l’any 1979, i que en bona part està ambientat a l’Hospitalet de la meva infancia i joventut”.

Le dernier jour de la création. Paris: Éditions de l’Amandier, 2006.L’edició francesa d’un text teatral.

El último dia de la creación. Tarragona: Arola, 2006 L’edició castellana del text anterior.

24


26 27

Contra l’imperialisme lingüístic: a favor de la lin-

guodiversitat és un intent de mostrar una mica

què podem perdre si permetem que les llengües

es deixin de parlar. Arribar a tenir tots una sola

llengua no és només impossible: és una antiuto-

pia dramàtica i totalitària que ja ha causat prou

sofriment a la humanitat. A partir, doncs, de la

constatació que aquesta linguodiversitat està en

perill, el llibre repassa breument els principals

arguments que avalen la necessitat de contribuir

no només a estudiar i a documentar les diferents

maneres de parlar que existeixen, sinó de fer pos-

sible que es continuïn usant normalment i que

ningú no hagi de patir el trencament que suposa

no entendre els propis néts.

“La meva relació amb l’Hospitalet és Can Sumarro. Abans de treballar-hi, gairebé

no havia trepitjat la ciutat. Però des del taulell de la biblioteca --en un moment en

què Can Sumarro era la gran biblioteca del centre i encara no hi havia els fantàs-

tics equipaments d’ara-- tenies la sensació de veure desfi lar tota la ciutat. Recordo

amb especial estimació una bona colla d’hospitalencs: companyes i companys de

biblioteques, lectors empedreïts, llibreters... Quan vaig perdre la feina, no va ser la

Generalitat ni l’Ajuntament qui em va donar un cop de mà: van ser gent com els del

Perutxo. Qui em va convidar a explicar el meu cas no va ser l’alcalde, sinó la gent de

la Vaqueria, l’antiga casa okupada que ja fa temps que van enderrocar. L’Hospitalet,

per mi, és aquella gent. Gent de qui em sento veí per sempre i a tot arreu”.

Contra l’imperialisme lingüístic.

Barcelona: La Campana, 2006

Comellas, Pere

L’obra conté un total de sis itineraris per Barcelona, l’Hospitalet i Sant Adrià. Està

pensat perquè, llibre en mà, qualsevol pugui seguir-los, ja que conté molta informa-

ció sobre els punts descrits i els fets històrics que hi van esdevenir, relacionats amb

les dones barcelonines al llarg dels darrers dos mil anys. Les anècdotes curioses i els

fets excepcionals que hi explica, de fet, són el principal al·licient d’aquests itineraris

autoguiats.

La ruta que es segueix a l’Hospitalet passa per llocs tan emblemàtic com Can Trinxet

o el Centre Cultural Tecla Sala.

Isabel-Clara Simó; fotografi es

de Carlos Perez Iglesias

Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2006

Ciutadanes: ruta de les dones de Barcelona, l’Hospitalet, Sant Adrià.

Min et num zzrilisci bla feugait vent nullutat. Enit

nos non ex eu feugait nullam illamet iustrud do-

lor sed duisi blaortincin eugait nullamc orercin ea

commy nullandit prat. Se vel doluptat iustie veros

augue eui blandit ad magnim zzriusci blaore et

niamcor tincilis el dolutat velit, con ut aci eugia-

metum vel essit lum dunt ut wis erat laoreetuer

ipis aliquat at ad eum dolorem at vel duisi blamet

lor sis at ut lore dolor augait lut alit adio odigna

feuipit num venisi.

Sequat. Unt iure feuis dolore duis aliquam vel ing

et lutet nis endit aliqui bla at. Minibh eum nos

ero deliqui ssequi tionsectem vulla consequ atini-

si bla feugiatum irilisis alis euis accum velit nulla

conse vel dignit wismolutpat dunt inim quatem

velestio dolortie ercillandio dipit am del dolobor

erostisim


28 29

La pols dels carrers

Barcelona: Meteora, 2006

Indrets i camins

[en línea].1 setembre 2003 [consulta: 4 d’octubre 2006].

Disponible a: www.joescric.com

Costa, Júlia

“La meva vinculació amb l’Hospitalet ve de lluny, de 1978, quan vaig arribar a

l’escola El Samontà, indret de Can Serra, on va transcórrer la meva vida professional

fi ns el curs 92-93. Després vaig passar per l’escola Can Bori i també per l’escola Pro-

vençana, fi ns aterrar, crec que de forma defi nitiva, a l’escola Bernat Desclot.

He participat en grups de treball, sobretot en l’elaboració dels materials L’Hospitalet

a l’Escola. Vaig escriure, relacionat amb aquests materials, el conte ‘Els Tocaboires

a l’Hospitalet’.

Actualment sóc especialista en educació especial, porto la coordinació informàtica

de l’escola i el projecte puntedu, a més de continuar escrivint. Darrerament he reco-

llit poemes que tenia fets de feia anys i també he tornat a escriure força poesia. Fa

un parell d’anys vaig guanyar l’Andreu Trias de poesia i aquest fet em va animar a

intentar publicar aquests reculls.

“Indrets i Camins i La Pols dels Carrers apleguen

poemes molt diferents. Una part important són

poemes relacionats amb el meu barri i les se-

ves rodalies, i també amb altres zones urbanes.

N’hi ha que tenen ritme o rima i d’altres amb el

vers lliure, i també n’hi ha de més onírics, fets

d’imatges irreals. Molts d’ells són poemes fets

des d’un passat que mira cap al futur, com petites

fotografi es de llocs i persones que ens envolten.”

Cortés Rojano, Nicolás

Vinyetes a Cornellà: retrats sentimen-

tals del Concurs de Còmics de Cornellà

(1985-2005).

Cornellà de Llobregat: Ajuntament de Cornellà,

2005

“Para mí es difícil hablar de mi visión sobre L’Hospitalet: no puedo establecer una

relación de sujeto-objeto, porque esta ciudad forma parte de mi piel, mis recuerdos

están apegados a sus calles, mis mayores estan enterrados aquí, mis hijos han na-

cido aquí, mi juventud son paseos en Collblanc y la Florida. Para colmo, trabajo en

este Ayuntameiento y, casi desde la adolescencia,he estado vinculado a aspectos

socio-políticos de L’hsopitalet, en lo sindical y también como concejal.

He concentrado mis escritos en la història del cómic (soy grafi sta de profesión) como

vehículo ideológico y como mitologia contemporànea. Vampirella (1991), un estudi

sobre l’arquetipus de la dona fatal en la historieta nord-americana El espíritu de la

noche (la fi gura del vampiro), Superhéroes y villanos (el bien y el mal refl ejado en la

historieta, La sombra del vacio ( el vampiro en el cine y la literatura).”

El concurs ha complert 20 anys. Ha coincidit amb

una època de molts canvis socials i transforma-

cions urbanístiques a la ciutat. El còmic ha estat

un espectador i un actor molt participatiu dels

canvis. Ha sofert i ha gaudit d’aquests moments.

L’Ajuntament de Cornellà, amb motiu d’aquest

aniversari ha editat aquest llibre que intenta ser

una crònica d’aquests primers 20 anys del Con-

curs de Còmics “Ciutat de Cornellà” i el món del

còmic en un període de la nostra història molt

signifi catiu.


30 31

Esteve, Lluís

A l’Hospitalet, primer les persones.

Una ciutat per conviure, créixer

i ser feliç.

Barcelona: Nous Horitzons, 2005

Té 42 anys. Diplomat en Magisteri i Màster en Cooperació per al Desenvolupament

per la Universitat de Barcelona. Ha estat responsable dels Agrupaments Escoltes

Canigó i Arrels de L’Hospitalet, director de la Fundació Akwaba de L’Hospitalet, coor-

dinador de l’àmbit social i sanitari del Pla Integral de Collblanc-la Torrassa. Ha estat

també un dels impulsors de la Plataforma 0’7, de la Festa de la Diversitat, del re-

ferèndum per l’abolició del deute extern i de la Plataforma contra la guerra de

l’Iraq a L’Hospitalet.

Ha treballat 16 anys com a mestre i cap d’estudis a l’escola Sant Jaume de L’Hospitalet.

Actualment és el regidor delegat de Sostenibilitat. Des del gener de 2005 és el pre-

sident d’Iniciativa per Catalunya Verds de L’Hospitalet i membre de la direcció nacio-

nal d’ICV amb la responsabilitat de coordinador dels àmbits programàtics d’ICV.

A l’Hospitalet, primer les persones. Una ciutat per

conviure, créixer i ser feliç és un document que

recull les refl exions del centenar de persones de

la ciutat que han volgut - amb la seva aportació

individual o amb la seva participació als diversos

tallers de refl exió organitzats- analitzar cap a on

avança l’Hospitalet, com és decideix el model

de ciutat, com són els processos d’informació i

de participació ciutadana, quines condicions ne-

cessita la ciutat perquè s’hi pugui conviure i ser

feliç i com caldria millorar l’organització social del

temps per facilitar aquest objectius.

Enrech, Carles

Indústria i Ofi ci. Confl icte social

i jerarquies obreres a la Catalunya

tèxtil (1881-1923).

Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona,

2005.

Carles Enrech (Barcelona, 1966), és doctor en història, professor d’ensenyament se-

cundari a L’Hospitalet. La seva tasca investigadora s’ha dirigit a l’anàlisi econòmic i

social de la industrialització a Catalunya, en especial el sector tèxtil, on destaquen

el seus estudis sobre el treball d’ofi ci, la confl ictivitat social, el medi social obrer,

la dona obrera i les colònies industrials. Ha publicat tres llibres: El Pla contra La

Muntanya. La crisi de la indústria tèxtil del pla i la colonització fabril de la muntanya

(1874-1904), (2002), Entre Sans i Sants. Història social i política d’un poble indus-

trial a les portes de Barcelona (1840-1897) (2004), i Indústria i Ofi ci. Confl icte social

i jerarquies obreres en la Catalunya tèxtil (1881-1923.) (2005)

La indústria tèxtil catalana va ser, fi ns a la fi del se-

gle XIX, un sector amb un gran pes del treball arte-

sanal. Durant la dècada de 1880, aquesta organit-

zació del treball va entrar en crisi, provocada per les

desigualtats en els costos de producció entre el Pla i

la Muntanya. La sortida de la crisi va suposar grans

canvis en l’organització del treball tèxtil a partir de

1890: al Pla, la feminització i la desorganització del

sindicalisme d’ofi ci; a la Muntanya, la difusió del sis-

tema de colònia industrial, entès com un projecte

social paternalista.

Carles Enrech


Stevenson, R.L. L’Illa del tresor.

Col.lecció Kalafat

Barcelona : Biblioteca Hermes, 2005

Fernández, David (versió)

David Fernández és des de fa molts anys professor de l’Institut de Santa Eulàlia. Ac-

tualment és el responsable del projecte PuntEdu del seu institut, amb la fi nalitat de

difondre i promocionar la lectura i la biblioteca entre els seus alumnes.

Aquest versió de l’Illa del tresor, es caracteri-

tza per pertànyer als “llibres de lectura fàcil”,

materials de lectura concebuts i realitzats amb

especial cura per poder ser llegits i entesos per

persones amb dificultats de comprensió lecto-

ra.

33

Fernàndez Zaurín, Luis

Biografía de la Trova.

Barcelona: Ediciones B, 2005

¡Están locos estos catalanes!.Claves para conocer y entender mejor (o no) a Cataluña y a los catalanes.Pasabaporáquix

Barcelona: Temas de Hoy, 2006

Luis Fernández Zaurín, (Barcelona, 1964), es licenciado en Ciencias de la Informa-

ción por la Universidad Autónoma de Barcelona, periodista y escritor. Colaborador

en las secciones de cultura y viajes, ha trabajado para diarios como El País o La

Vanguardia y para las revistas GEO, Clarín y El Ciervo, entre otras. Fernández Zaurín

es autor, entre otros libros, del ensayo Y tú de qué trabajas y de Camarón, biografía

de un mito (RBA Libros, 2002). También ha publicado relatos, poemas y textos de

viajes en diversas publicaciones.

La Biografi a de la Trova recorre de punta a punta las re-sonancias de la Trova, desde su fundación a fi nales del siglo XVIII –la composición y las versiones de la mítica “Bayamesa”, su íntima relación con Santiago de Cuba–, hasta las nuevas generaciones, así como algunos de sus derivados como el bolero, el changüí, el sucu-sucu o el menos conocido fi lin. Tampoco deja de lado la íntima relación que ha mantenido, desde siempre, la trova con el compromiso político y las batallas independentistas.

”Estamos en el año 2006 después de Cristo. España está ocupada por fuerza uniformadoras y expansionistas. ¿Toda? ¡No!Un pequeño país al noroeste de la penín-sula ibérica habitado por catalanes indomables rechaza una y otra vez ferozmente la invasión.” Así empieza esta obra en la que Pasabaporáquix, alter ego del autor Luis Fernández Zaurin, se examina a sí mismo y observa a los que tiene más cerca, en busca de su propia defi nición de lo que signifi ca hoy ser catalán.

El 2005 també es va publicar una reedició de Camarón, biografía de un mito. Barcelona, 2005.

32


34 35

“Senyals del temps que es fan visibles.

Pot ser que uns ulls siguin el centre.

Rostres que trenquen l’uniformisme.

Tot es conjura contra les rectes.

Tendals que semblen autoafi rmar-se.

S’alça un ingenu desig de viure.”

Feliu Formosa va néixer a Sabadell l’any 1934. Poeta, traductor, home de teatre i

assagista, atent a la vida i al pas del temps com es pot constatar a la seva poesia i

als seus dietaris, ens ha posat a l’abast amb les seves traduccions moltes obres relle-

vants de la literatura alemanya i d’altres clàssics del teatre modern.

L’any 2005 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. A partir d’aleshores es

dedica a enllestir la publicació de la seva obra poètica reunida, sota el títol Darrere

el vidre. Poesia 1972-2002.

Bellvitge.

Barcelona: Cruïlla, 2005.

Formosa, FeliuFontanals i Veà, Anna M.

Temps sense temps

Maçaners: Abadia Editors, 2006

Va néixer a l’Hospitalet el 1934 i escriu poesia des dels 18 anys.

Ha obtingut més de cinquanta guardons en diferents certàmens i Jocs Florals, i jurat

literari en diversos concursos.

Ha publicat quatre llibres de poemes.

És mestre en Gai Saber, i membre del grup literari “Poesia Viva” de Barcelona.

“Anna M. Fontanals ha anat construint sense presses

una obra poètica consistent, que ara ens ofereix aple-

gada en aquest complet volum en quatre parts, prou

diferenciades: Temps sense temps, Graons, Pàgines

viscudes i Endreces.

El poemari que ens presenta és certament el fruit

d’un treball pacient i madur, que alterna poemes

que responen a plantejament formals diversos, que

van de la sextina al vers lliure. També des del punt

de vista temàtic Temps sense temps és un text d’una

gran riquesa”

Carles Duarte i Montserrat,

prologuista de l’obra.


36 37

Àfrica en l’imaginari occidental.

Els mites europeus sobre Àfrica

València: Universitat de València, 2005

Gili, Alicia

Gargallo, Eduard

Medievalista, especialitzada es Història d’Àfrica ha publicat diversos articles rela-

cionats amb la temàtica africanista com Livingstone, paradigma del viatgers-missio-

ners, Los masai: la producción de lo exótico, entre el mito y la realidad o Imatges en

blanc i negre, dins Àfrica en l’imaginari occidental. Els mites europeus sobre Àfrica:

València, 2006. Així mateix també ha realitzat diverses incursions en la literatura de

fi cció amb la publicació de dos relats curts com L’Últim esglaó dins l’obra Relatsenca-

talà.com Versió 1.0, Barcelona 2005 o Mort d’amor dins l’obra Relatsencatalà.com.

Versió 2.0., Barcelona, 2006.

En aquesta obra, que coordinen Alicia Gili i Eduard Gargallo, podem descobrir dife-

rent imatges caleidoscòpiques de l’Àfrica des d’una perspectiva antropològica que

intenta desmuntar els mites que tenim els europeus sobre aquest continent. Les

realitats que aquí es mostren ens aboquen cap una visió d’Àfrica molt més rica e

inacabada del que els occidentals ja tenim.

Altres treballs de l’Alícia aquest darrers anys són:

Viatgers africans. La Gran Anaconda. Catalunya Ràdio.

Toni Arbonès, amb la col·laboració d’Alfred Bosch. Bar-

celona 2003-2004. http://www.edu365.com/edura-

dio/viatgers/viatgers.html

“L’Últim esglaó”. Dins Relatsencatalà.com Versió 1.0 La

Quadriga, Barcelona 2005

“Imatges en blanc i negre”. Dins Àfrica en l’imaginari oc-

cidental. Els mites europeus sobre Àfrica. Edicions PUV,

València, 2006

“Mort d’amor”. Dins Relatsencatalà.com. Versió 2.0.La

Quadriga. Barcelona, 2006

Amor d’amo. Primer premi de la tercera edició del Con-

curs de relats breus de Ràdio Banyoles. Banyoles, 2006.

Títol. Finalista 4rt Premi Relats Hiperbreus Grau Miró.

Barcelona 2006.

Llueve en paz.

Madrid: Beturia, 2005

El Imperio de las luces

Guadalajara: Diputación Provincial de Guadala-

jara, 2005

Gallego, Ambrosio

Nacido el 1 de abril de 1963 en Peñalsordo (Badajoz).

Vecino de L’Hospitalet de Llobregat desde los nueve años. Licenciado en Filología

Hispánica por la Universitat de Barcelona. Hasta el momento tiene publicados cua-

tro libros de poemas, y tiene en su haber una quincena de premios literarios, entre

ellos el “Premio Provincia de Guadalajara de 2004”.

“En mi libro El imperio de las luces trato de ir a imá-

genes cercanas, que suelen ser escenas del cinturón

barcelonés. Las personas aparecen como seres fron-

terizos, inmersos en una guerra absurda entre la luz

y la sombra. Intento igualar el prestigio entre el día

y la noche - ésta tan ligada a lo marginal- , de quitar

importancia tanto a la coreada luz del amor como a

la supuesta oscuridad del silencio. En fi n, reconciliar

nuestros destellos y sombras, pues todo se debate

simultáneamente en un mismo “imperio de luz”.

“Llueve en paz es un libro en el que se recuerdan los

primeros años en Extremadura, aquellas primeras

imágenes, pero desde una nueva tierra también

casa, en la que uno no ha dejado de aprender. No

se trata de querer volver al pasado, sino de mirar

aquellos años con los ojos de ahora. Nuestro avance

en la vida nos traerá siempre una infancia renova-

da, apreciada con una mayor madurez.”


38 39

Goyta, Carlota

M’agrada jugar. Col·lecció Teo mirar i

tocar

Barcelona: Timun Mas, 2005

En Teo i l’alimentació

Barcelona: Timun Mas, 2006

Carlota Goyta és una de les creadores del personatge d’en Teo, juntament amb Asun

Esteban (que signen amb el nom de Violeta Denou). Va néixer a L’Hospitalet l’any

1948 i va viure-hi la seva infància i la seva joventut.

“El que més recordo de la meva infància és que el Centre era com un poble. Jugàvem

al carrer en sortir de l’escola, la gent es coneixia, tots érem d’alguna família amb

motiu: jo era la noia de cal Goyta”.

Noves aventures d’en Teo que faran passar unes

bones estones als més petits de la nostra ciutat.

En el primer endega una nova manera de des-

cobrir al personatge, no solament a traves de la

mirada, si no també amb el sentit del tacte, tant

valorat pels nens. El segon llibre llibre en Teo se’n

va d’excursió i ens ofereix un menú ideal per ell i

tota la família en un viatge com aquest.

González Castro, AndrésObra nueva

Armilla: Ayuntamiento de Armilla.

Concejalía de Educación y Cultura ,2003.

Retablo de Nueva York

Sevilla: Universidad de Sevilla, 2004

Andrés González Castro és llicenciat en Filología Hispánica i ha treballat de professor

de secundària. Fa crítica de llibres a la revista El Ciervo des de 2004. Ha traduït al

castellà el llibre de poemas Contra els poetes, de Ferran Anell. Quatre poemaris seus

conformen la seva obra poètica:

Currículum vítae. Madrid, 2002. Premio Arte Joven de Creación Literaria Latina.

Obra Nueva .Granada, 2003. Premio Internacional Cervantes de Armilla.

Retablo de Nueva York Universidad de Sevilla, 2004. X Certamen Literario de la Uni-

versidad de Sevilla.

Maniobras diversivas. Alicante, 2005. Premio Nacional de Poesía Miguel Hernández

en procés de publicació

Obra nueva, de la seva banda, recull els versos de

joventut del poeta. Estructurada amb forma de

pis amb rebedor, cuina, habitació doble, galeria

i estudi, és un ventall de poemes sovint narratius

en què s’aborden temes com ara l’amor, el sentit

de la vida i la funció de l’escriptura. A més, la críti-

ca n’ha assenyalat el component de poesia cívica

que hi és present.

Retablo de Nueva York és un recull de versos en

què l’autor s’endinsa en la ciutat de les ciutats

modernes després de l’11-S. El resultat és una

visió calidoscòpica de la ciutat, atès que barreja

de forma paradoxal la pobresa extrema amb

l’ostentació desfermada, la degradació amb el

lirisme urbà, i el poeta se sent atret per totes

dues.


40 41

Según cuenta él mismo, Pepe Gutiérrez (La Puebla de Cazalla, Sevilla, 1946), nació

por segunda vez en l’Hospitalet, donde emigró en 1960 y permaneció hasta 1980

con un intervalo parisino y militar. En estos veinte años, Pepe (a) “el Pecas”, trabajó

en los más diversos y duros empleos, estudió en las escuelas para adultos, conoció

gente como Francesc Pedra, participó en la resistencia clandestina y vivió una aven-

tura militante tan intensa como compleja... Autor de numerosos ensayos, ésta es su

obra más personal y ambiciosa.

Retratos Poumistas.

Col·lecció España en armas

Sevilla: Espuela de Plata, 2006

Gutiérrez, Pepe

“En Retratos Poumistas he tratado de ofrecer un

cuadro lo más exhaustivo posible hasta llegar

a un epilogo sobre la historia más reciente del

POUM que trató de reconstruirse en la segunda

mitad de los años setenta. Abarca todas sus fi gu-

ras más conocidas.

El enfoque es muy personal, algo así como una

historia de los abuelos contada por los padres, es

pues la visión de alguien que durante años no ha

dejado de leer, pero que sobre todo, tuvo el pri-

vilegio y la oportunidad de una estrecha relación

con parte de la “vieja guardia”, y pudo, a través

de ellos, conocer detalles y discusiones sobre los

años treinta.

En fi n, se trata de un proyecto ambicioso de ver-

dad. Otra cosa es que haya logrado el objetivo...

Estos serán los lectores, sobre todo los jóvenes,

los que lo podrán decir.”

Guiral Conti, Antoni

Cuando los cómics se llamaban Tebeos.La Escuela Bruguera (1945-1963)

Barcelona: El jueves, 2005

Curiosament, porto tants anys vivint a L’Hospitalet com de professional dels còmics.

Per tant, aquesta ciutat ha de quedar lligada per sempre al treball que un dia, sen-

zillament per que l’estimo, vaig decidir lligar-me de per vida. Crec que sóc dels que

tenen la sort de fer el que li agrada, i tot hi que res no és gratuït (sempre has de

pagar un preu), estic molt satisfet de haver treballat en un bon munt de tasques tèc-

niques i artístiques al voltant d’aquest mitjà de comunicació que, malauradament,

necessita reivindicar-se contínuament: els còmics.

Es tracta d’un homenatge a tots aquells autors

i personatges que han infl uït tant en la vida de

vàries generacions, part vital de la nostra cultu-

ra popular, les criatures dels tebeos d’humor de

l’Editorial Bruguera. Tenint en compte la manca

de reedicions actuals d’aquests personatges (par-

lo de Mortadelo y Filemón, però també de Don

Pío, Gordito Relleno, El repórter Tribulete, Don

Furcio Buscabollos, las hermanas Gilda, la familia

Cebolleta, Doña Urraca, Zipi y Zape, Carpanta, la

familia Pepe, Rigoberto Picaporte, Pascual, cria-

do leal, el doctor Cataplasma i tants d’altres), al

menys amb aquest llibre es poden recuperar les

memòries de les seves trajectòries i, sobretot, les

dels seus creadors.


42

Hernández, JesúsFonaments del llenguatge musicalBarcelona: Dinsic, 2005Hechos insólitos de la Segunda Guera MundialBarcelona: Inédita, 2005.Es la guerra. Las mejores anécdotas de la historia militarBarcelona: Inédita, 2005.Enigmas y misterios de la Segunda Guerra MundialMadrid: Nowtilus, 2006Breve historia de la Segunda Guerra mundialMadrid: Nowtilus, 2006

Jesús Hernández (Barcelona, 1966). Historiador y periodista. Licenciado en Historia

Contemporánea y en Ciencias de la Información. Ha publicado cinco obras sobre

la historia militar, que están disfrutando de continuas reediciones, y colabora con

publicaciones especializadas en historia. Es vecino de L’Hospitalet desde 2001, resi-

diendo primero en Santa Eulalia y en la actualidad en Collblanc.

En Breve história de la Segunda Guerra Mundial, Jesús

Hernández nos transmite, empleando un lenguaje ameno

y demostrando un gran nervio narrativo, las sensaciones

de los que vivieron aquella época convulsa y los hechos

que protagonizaron; un mundo en confl icto en el que era

necesario luchar a diario por defender la propia vida.

43

Nunca te acostarás sin saber dos o tres

cosas más

Barcelona: El Aleph, 2005

Un libro en el que encontrarás los datos más cu-

riosos e insólitos de la cultura española.

¿Sabes cuantos pueblos hay en España con menos de 22 habitantes?

¿Sabrias decirnos los “Alias” de los jefes del Maquis?

¿Como se clasifi can los cantes fl amencos?

¿Sabrias comunicarte con el lenguaje de los abanicos?

¿Còmo es la letra de la canción de León Valerio Quiroga “Tatuaje”?

¿Sabes la receta de la “Tortilla Sacromonte”?

Hermanos Cortijo


44 45

López i Mullor, Albert

Estany Morros, Imma

Lacuesta, Raquel

Castell de Castelldefels. Arqueologia,

història, art.

Barcelona: Diputació de Barcelona, 2005

Albert López Mullor, arqueòleg, cap d’Investigació Històrica del Servei de Patrimoni Ar-quitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Director de l’Aula de Cultura de la Florida i l’Aula de Cultura de Santa Eulàlia entre 1976 i 1979. Director de les excavacions arqueo-lògiques a l’ermita de Bellvitge, el 1979 i 1980.Conservador del Museu Arqueològic de Barcelona (avui Museu d’Arqueologia de Ca-talunya) entre 1980 i 1993. Des del 1984, adscrit al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, com a cap d’Investigació i Difusió (1984-1992) i cap d’Investigació Històrica (1993-2006).

Albert López i Mullor, juntament amb Imma Estany Morros i Raquel Lacuesta, coordi-na aquesta monografi a que aplega la descripció i els resultats del conjunt de recerques arqueològiques, documentals i d’història de l’art, prèvies a la restauració del castell de Castelldefels per part del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Bar-celona.

Durant els anys 2005-2006, Albert López Mullor ha publicat els següents articles que recullen els resultats de recerques arqueològiques dirigides pels autors, en diversos jaci-ments catalans, tant de l’època antiga (Turó del Montgròs, el Brull) com medieval (cas-tells del Bages) i moderna (Can Saragossa, Lloret de Mar).

“Les fouilles des châteaux forts de Castellnou de Bages, Ca-llús et Boixadors, à la frontière méridionale de la Marche Hispanique”. Actes du XIVème Congrès UISPP. Université de Liège, Belgique, 2-8 septembre 2001. Section 14. Archéologie et histoire du Moyen Âge. Sessions générales et posters, BAR International Series, 1355. Oxford, 2005 .

”La céramique mise au jour à la couche d’abandon du château fort de Callús (Barcelone, Espagne)” Actes du XIVè-me Congrès UISPP. Université de Liège, Belgique, 2-8 septem-bre 2001. Section 14. Archéologie et histoire du Moyen Âge. Sessions générales et posters, BAR International Series, 1355. Oxford, 2005.

“L’estudi arqueològic de Can Saragossa (Lloret de Mar, la Sel-va)”. Arqueologia Medieval. Revista catalana d’Arqueologia Medieval (Barcelona), 1, 2005.

“Estudi arqueològic de tres castells de la Marca Hispànica”. Lambard (Barcelona), XVII, 2004-2005.

“Resultats de les excavacions de 1997 a 2003 a l’oppidum del Turó del Montgròs, el Brull (Osona)”. Món ibèric als països catalans [XII Col·loqui d’Arqueologia de Puigcerdà, 14-15 de novembre de 2003], vol. I. Puigcerdà, 2005.

Huélamo Gabaldón, Juana Maria

Solias i Arís, Josep Maria

Herbes, espècies i condiments

en la cuina romana

Badalona: Museu de Badalona, 2006

Juana Maria Huélamo

Arqueòloga per la Universitat Autònoma de Madrid. Va ser alumna del prof. Julio Caro Baroja al CSIC. Ha realitzat diversos estudis i publicacions sobre cultura tradicional i arqueo-logia, especialment a Castella – La Manxa, destacant els estudis sobre arqueologia de la In-quisició. Va treballar al Museu de Cuenca fi ns el 1998. Des de llavors viu a Catalunya on ha realitzat diversos projectes relacionats amb la documentació, gestió i difusió del patrimoni cultural. Actualment, forma part de KuanUm, grup que es dedica a l’arqueogastronomia i investiga sobre diferents aspectes de l’alimentació a l’Antiguitat que l’han portat a poder restituir els processos de fabricació de receptes antigues a partir de les evidències arqueo-lògiques i històriques.

Josep Maria Solias

Doctor en Història Antiga per la Universitat de Barcelona sota la direcció del professor Mi-quel Tarradell. Ha realitzat diversos estudis i publicacions sobre arqueologia clàssica, me-dieval i d’època contemporània i industrial, especialment a Barcelona i el Baix Llobregat. També va ser coautor, amb J. M. Huélamo i J. Coll, del primer estudi arqueohistòric de la In-quisició espanyola. Director del Museu de l’Hospitalet fi ns el 1997, actualment és el cap de patrimoni cultural de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. Investiga la gastronomia del passat a partir de les dades bioarqueològiques i històriques, formant part de KuanUm.

Es tracta d’un petit opuscle sobre arqueogastronomia.

L’obra presenta dues parts ben diferenciades, la pri-

mera, explica la les difi cultats de reconstruir la dieta

del passat en èpoques tan reculades com la romana.

En aquest sentit es fa una petita anàlisi crítica de les

fonts d’informació i de les seves interpretacions. A par-

tir d’aquí es procedeix a l’anàlisi del llibre més conegut

de cuina romana, De Re Coquinaria, de Marc Gavi Api-

ci en el seu apartat d’utilització dels condiments.

La segona part del llibre està dedicada a una selecció

d’herbes i espècies utilitzades al llibre abans esmentat.

La selecció s’ha fet atenent la importància en aquella

època, la quantitat de vegades que s’usa, l’originalitat

i el propi desenvolupament del condiment.


46 47

Marín Sivestre, Dolors

Ministros anarquistas.

Barcelona: De Bolsillo, 2005.

Els Montseny-Mañè:

un laboratori de les idees.

Arxiu Històric Municipal de Reus. 2006.

Dolors Marín Silvestre és doctora en Història contemporània i diplomada en Sociolo-

gía per l’ICESB. Experta en la història dels moviments socials europeus contempora-

nis, ha realitzat treballs d’investigació a la Sorbona (Paris). També ha treballat uns

quants anys en mitjans audiovisuals. Actualment, combina la docència universitària

amb l’assessorament com a documentalista en exposicions i televisió. Ha estat as-

sessora històrica dels documentals Vivir la Utopía, Cataluña Retalls (RTVE), Passa el

segle (Canal 9) i Maquis a Catalunya (TV3).

Nunca se dio en la historia del anarquismo una parado-

ja como la acontecida durante la guerra civil española,

en que varios anarquistas, envueltos en la disyuntiva de

participar o no en la recuperación del gobierno consti-

tucional, aceptaron ser ministros del gobierno de la II

República. Federica Montseny, ministra de Sanidad;

Juan Peiró, ministro de Trabajo; Juan López, ministro

de Comercio, y Juan García Oliver, ministro de Interior,

son los cuatro ministros anarquistas que Dolors Marín

recupera para la historia reciente del Estado español.

Algunos de sus innovadores proyectos –ley de parejas

de hecho, ley de adopción, exenciones penales, uso de

pisos desocupados, alquileres subvencionados, come-

dores sociales- han seguido siendo punta de lanza de

las reformas sociales hasta nuestros días. Este libro nos

habla de la trayectoria de estos ministros y del momento

histórico que vivieron.

Marcè i Piera, Matilde

Retalls del passat

L’Hospitalet: Ateneu de Cultura, 2006

Matilde Marcé i Piera va néixer a L’Hospitalet el 1928. Al començament de la guerra,

el 1936, s’exilia a França. El 1944 torna a L’Hospitalet. Fins el 1972 treballà com ad-

ministrativa i portant el despatx del negoci familiar.

El 1978 obtingué el títol de mestra de català i a partir d’aleshores es va dedicar a

l’ensenyament de la llengua catalana a adults a l’Hospitalet fi ns a la seva jubilació

el 1994. El 2002 rebé la Medalla President Macià en reconeixement de la seva tasca

en el camp de la llengua i la cultura catalanes.

El 1991 publica el seu primer llibre Cop d’ull als motius de l’Hospitalet. Des d’aleshores,

ha publicat sis llibres més, cinc dels quals han estat editats per l’Ateneu de Cultura

Popular.

“Retalls del passat”, tracta de l’ahir hospitalenc, que

com dic en el pròleg, sovint no coneixem o que hem

oblidat, i que la ciutat actual, que va perdent els seus

signes d’identitat, no ens ajuda a recordar. No podem

viure en l’enyorança del passat, que no sempre va ser

millor, però no és bo oblidar-lo. Aquests retalls no pre-

tenen altra cosa que apropar-nos a l’entorn en que

es desenvolupa la vida de cada dia, que podem intuir

difícil a vegades partint dels documents rescatats de

l’oblit...”


48 49

Ático es una historia de amistad, de descubrimiento y

de creación que tiene una singularidad: es la síntesis en-

tre la literatura y el videojuego. Es una fábula moderna,

una mezcla de fi cción y realidad en la que su protago-

nista, Eduard, se encierra durante tres meses para crear

el juego informático más perfecto del mercado. De esta

forma, el autor consigue que el lector se convierta en el

jugador de un complejo laberinto que sólo puede resol-

verse con inteligencia y sensatez. A jugar.

Gabi Martínez (Barcelona 1971) és periodista. Va néixer a la Torrassa, on viu des de

fa més de trenta anys. L’apassionen els viatges i les històries que es produeixen al

seu voltant i així ho plasma en els seus llibres. Escriu regularment reportatges a la

premsa.

És autor de Solo marroquí, Diablo de Timanfaya, Anticreta y Hora de Times Square,

que han recibido excelentes críticas y de los que se ha destacado la renovación que

suponen entre los libros de viajes. Gabi Martínez también ha escrito guiones para fi c-

ciones televisivas y colaborado como reportero para TVE y los principales periódicos

del país, además de revistas como Altaïr, Ajoblanco y Qué leer.

Ático

Barcelona: Destino, 2004

Martinez, Gabi

Aquest llibre inaugura una col·lecció que vol donar a conèixer l’arquitectura dels po-

bles i ciutats de Catalunya a partir de treballs de recerca d’estudiants d’Arquitectura

“La Salle”. Els seus autors confi guren precisament una “Guia d’Arquitectura” de la

seva població d’origen o de residència, visitant a fons les geografi es urbanes que els

són més properes i descobrint de nou, sota la mirada de futurs arquitectes, el seu

entorn immediat. Paral·lelament, el seu treball es recolza amb una seriosa aportació

de dades provinents dels arxius i de les administracions, que fonamenten documen-

talment la reconstrucció històrica dels edifi cis o dels elements urbans. El magnífi c

llibre d’Helena Martín Nieva sobre la ciutat de l’Hospitalet i l’arquitectura dels ger-

mans Puig Gairalt és un exemple ben signifi catiu, que posa el llistó molt alt a les

següents publicacions.Magda Mària,

coordinadora de l’obra

Guia d’Arquitectura de l’Hospitalet:

L’Obra dels germans Puig Gairalt

Barcelona:Enginyeria i Arquitectura La Salle,

Universitat Ramon Llull, 2004

L’arquitecte Ramon Puig Gairalt (1886-1937) és l’artífex de la transformació de l’Hospitalet de “poble en ciutat”, procés que comença entre 1920 i 1930 arrel de les intenses onades migra-tòries que experimenta aquesta vila, quan en deu anys es multi-plica per sis el seu nombre de població. Tant des del seu despatx professional com des del seu càrrec municipal, sovint amb l’ajut del seu germà Antoni Puig (1888-1935), treballa per respondre amb celeritat a la nova demanda d’habitatges i d’equipaments. Com mostra la Guia, aquestes tasques són empreses des d’una profunda refl exió i amb la mirada orientada cap a Europa que li proporciona exemples paral·lels de creixement (com ara Dres-de, Hamburg, Essen...) i la possibilitat d’intercanviar experiències amb altres col·legues mitjançant la seva pertinença al GATCPAC o amb la participació als congressos internacionals de Budapest al 1930 i de Berlín al 1931. Però, el vincle dels arquitectes Puig Gairalt amb l’Hospitalet de Llobregat no els enllaça tan sols a aquesta ciutat, que els va veure néixer, sinó que els lliga sòlidament amb la Catalunya del nou-cents: un país a la recerca de progrés que s’esforcen a forjar plegats un nodrit grup d’intel·lectuals-profes-sionals compromesos ideològicament, entre els que hi trobem en Ramon i l’Antoni.

MARTÍN, Helena


Nació en Navalmoral de la Mata (Cáceres) en 1954. Realizó sus estudios de Filología

y Geografía e Historia en la Universidad de Barcelona, dedicándose posteriormente

a la enseñanza y a la literatura.

En 1978 comenzó su labor en la enseñanza en L’Hospitalet. La ciudad le conquista y

desde entonces vive felizmente instalado en la misma.

A medio camino entre la memoria y la ficción, Tiem-

pos de niebla describe la difícil situación por la que

atraviesan dos familias, junto con el despertar del

amor de los protagonistas, Toni i Núria, en los pri-

meros momentos de la Transición en Cataluña. Algu-

nos de los lugares más emblemáticos de la ciudad,

como Las Ramblas, el mar, Montjüic, la Estación de

Francia... desfilan ante nuestros ojos a través de la

visión y las sensaciones de los personajes que inten-

tan romper con los esquemas sociales i políticos del

último franquismo para integrarse en unos nuevos

planteamientos sociales y políticos

[Al tancament de l’edició encara no s’ha editat.]

Tiempos de niebla

Oviedo: Septem Ediciones, 2006

Pablo Sánchez, José Luis

51

Al conte El Nadal de Madame Van Oost una dona, ja

gran i sola , refl exiona sobre la seva soledat i sobre

les persones que l’han acompanyat al llarg de la seva

vida i recorda la seva joventut, els seus somnis, el seu

matrimoni, la seva fi lla.

Ramon Minoves i Romagosa

Ramon Minoves també ha publicat les següents obres

col·lectives:

“Visca la Festa” dins Caramella, núm. XIII . juliol- des-

embre 2005.

Es tracta d’un article que refl exiona sobre el valor de la

festa en la vida humana: com a sublimació del treball,

com a socialització de l’individu amb la seva societat i

com a factor d’encadenament de les generacions.

Recital d’homenatge a Armand Quintana i Josep

Grau .

Vic, Manlleu: els Ajuntaments de Vic i Manlleu, 2005

Aquest llibre conté un recull de poemes d’autors diver-

sos editat com a homenatge als escriptors Josep Grau

i Armand Quintana, desapareguts recentment.

Ramon Minoves i Romagosa, vaig néixer el 1950 en una família de pagesos al mas

“Cal Draga” de l’Hospitalet, abans de la transformació vertiginosa de la ciutat que

havia d’arribar. Des de 1977 visc a la comarca d’Osona, on treballo com a professor

d’institut de llengua catalana i literatura. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació,

estic casat i tinc tres fi lls. Conreo la poesia Roderes, 1995 i Els camins de la nit, 1997

i la prosa Contes a la vora del mort, 2003, El Nadal de Madame Van Oost, 2005.

El Nadal de Madame Van Oost

Prats de Lluçanès: L’Ajuntament, 2005

Minoves, Ramon

50


52 53

Domènec Pastor Petit (L’Hospitalet, 1927) historiador estudiós de la nostra gue-

rra civil especialitzat en qüestions d’espionatge i serveis secrets. La seva extensa

obra constitueix una base documental extraordinària pel coneixement del serveis

d’intel·ligència a nivell mundial.

Ha publicat llibres fonamentals pel coneixement de l’espionatge com: Espies cata-

lans, La Cinquena Columna a Catalunya, Hollywood respon a la Guerra Civil, Famèli-

ca posguerra, L’espia “Lablonde” a l’Ebre, Diccionari enciclopèdic de l’espionatge,..

Actualment està treballant en la seva propera obra Diccionario Enciclopédico de

mafi osos y Terroristas que constarà de 3 o 4 volums i complementa el Diccionario

Enciclopédico del Espionaje, publicat el 1977.

La República devastada

Prat de Llobregat: Rúbrica, 2004

La República devastada és una combinació d’assaig i

autobiografi a, tota ella transcorreguda a l’Hospitalet

Centre, on va viure en Domènec Pastor fi ns l’any 1988.

Aquest llibre és el testimoni de qui fou un vailet amb

els ulls molt oberts durant la guerra i després durant

l’evolució de la dictadura.

TV-3 en farà una sèrie, Doble joc, en la que fa referència

a aquest darrer llibre i entrevisten a l’autor. Està previs-

ta l’emissió pel gener del 2007.

A més, aquest any l’editorial Proa ha reeditat l’obra Els

espies catalans. La primera edició fou el 1988. A fi nals

d’any l’editorial Base reedita l’obra del 1978 La Cinque-

na Columna a Catalunya, 1936-39 amb el nou títol Els

traïdors de Catalunya. Està previst que TV3 li dediqui un

reportatge i una entrevista a càrrec de Dolors Geno-

vés.

Pastor Petit, Domènec

Fernando Pardo Ruiz, nacido en Vallcebre, Barcelona, en 1961, es licenciado en Cien-

cias de la Información. Ha trabajado como redactor y colaborador en varias revistas

de prensa especializada: Almirez, Procesos, Revista de Restauración Rápida, Carter-

news y Catalunya Empresarial. Ha cursado un máster en Estudios Internacionales

en la Fundación CIDOB de Barcelona y realizado una memoria de investigación: El

Secretario General de Naciones Unidas y su infl uencia en la opinión pública. Ahora

da su primer paso en el campo literario con Un lugar para la ternura.

Un lugar para la ternura se sitúa en un mundo imagi-

nario y también real en su concepción, donde se libra

una feroz batalla contra la retrógrada mentalidad de

la España rural y profunda de la primera mitad del

siglo XX.

En un remoto pueblo llamado Altares de la Sierra

tiene lugar esta alquimia introspectiva en la que sus

personajes nos muestran su verdadero yo, aquél que

se manifi esta en sus estado más primitivo. En esta

novela no hay vencedores ni vencidos, ni mejores ni

peores, sino personajes que intentan recuperar el

tiempo perdido. En su afán explorarán los laberintos

que conducen el alma en busca de la niñez robada, de

la inocente ternura, capaz de hacer renacer las más

genuinas emociones de la naturaleza humana.

Un lugar para la ternura

Madrid: Entrelíneas, 2006

Pardo Ruiz, Fernando


54 55

En este libro Anastasia nos presenta sin tapujos y de un

modo directo y sobrio su biografía sexual. Además, nos

confi esa sus otros placeres: la compra compulsiva de ropa

y accesorios y que la miren, la piropeen y la deseen. Este

testimonio es el refl ejo de una tribu urbana desinhibida,

consumista y aparentemente feliz.

Susana Plané (L’Hospitalet de Llobregat, 1980) estudió formación profesional, es-

pecialidad administrativa, y ha trabajado como dependienta en diversas tiendas de

ropa y de muebles. Actualmente, vive en Viladecans con sus padres y su novio y es

actriz de cine porno.

Los placeres de Anastasia

Barcelona: El Aleph, 2004

Plané, Susana

García, Anna

“Quan vulgui plorar pensaré en una fl or”. Aques-

tes són les primeres paraules que diu el ninot de

neu i, també, les últimes. Enmig d’aquestes pa-

raules, un arbre explicarà al ninot de neu què és

la primavera; l’Eco, que una nena el va modelar

a la neu i una fl or, que no li agraden els contes

amb un fi nal trist.

Hi havia una vegada un nen que volia ser escriptor.

El ninot de neu

Barcelona: Abadia de Montserrat, 2004

Pedroso Garcia, Ángel


56 57

Poblet Romeu, Marcel. J

Entre el Temple i l’Hospital.

Arquitectura i formes de vida al castell

del Temple de Barberà.

Valls: Cossetània, 2005

Marcel Joan Poblet Romeu va néixer l’any 1965 a Montblanc, però ha viscut la major

part de la seva vida a l’Hospitalet. És llicenciat en Prehistòria i Història Antiga i doctor

en Filosofi a i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona. Ha publicat diver-

sos estudis d’arqueologia, d’història i de didàctica de les ciències socials. Exerceix la

docència a l’Ensenyament Secundari i en el màster de Museografi a Didàctica de la

Universitat de Barcelona Virtual. És vocal de les juntes de govern del Centre d’Estudis

de l’Hospitalet i de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. Ha par-

ticipat en la Història de l’Hospitalet editada pel Centre d’Estudis d’aquesta ciutat i

ha co-dirigit el projecte educatiu l’Hospitalet és Escola del mateix Centre d’Estudis.

Col·labora en projectes d’investigació del Departament de Didàctica de les Ciències

Socials de la Universitat de Barcelona.

Entre el Temple i l’Hospital. Arquitectura i formes

de vida al Castell del Temple de Barberà consti-

tueix un resum de les aportacions històriques i

arqueològiques presents en la Tesi doctoral de

l’autor. S’hi fa un repàs a la història del Castell

del Temple en el període medieval, es presenta

l’evolució de l’arquitectura i se la relaciona amb

l’evolució de la societat, amb els successius pro-

pietaris que posseïren la fortalesa i amb la in-

cidència que va tenir sobre la comunitat pagesa

establerta a la seva vora. Amb l’ajut de recons-

truccions virtuals de l’arquitectura, del mobiliari

que hi va haver i fi ns dels personatges que hi van

fer estada, l’autor aplica els mètodes propis de la

Didàctica per a facilitar l’acostament del lector a

l’edat mitjana catalana, a través de l’exemple de

la singular fortalesa de Barberà de la Conca, la

qual esdevingué successivament casa conventual

dels ordes del Temple i de l’Hospital.

Ciutadania de Catalunya.

Etnicitat, nacionalisme i llengua

Tarragona: El Mèdol, 2003

Plens, Jordi

Jordi Plens (Madrid, 1963). Llicenciat amb grau en Filologia Catalana. Ha estat pro-

fessor de català per a adults de la DGPL (1983-88). És professor numerari de llengua

i literatura catalanes d’ensenyament secundari d’ençà 1988, primer a Cornellà del

Llobregat i ara a Santa Coloma de Gramanet. Per a la seva investigació en ciències

socials, ha combinat el mètode de l’antropòleg i el del sociolingüista com un retorn

a alguns dels supòsits del treball fundacional d’Uriel Weinreich.

Va rebre el Premi Antoni Rovira i Virgili d’assaig (2002) per “Ciutadania de Cata-

lunya”’.

Aquest assaig té com a nucli el debat social que va

desvetllar la redacció i aprovació de la Llei de Política

Lingüística. De fet, combina un estudi de sociologia

del nacionalisme i l’antropologia de les ideologies

lingüístiques. S’hi recerquen els orígens del confl icte

lingüístic en la societat catalana, se n’analitza un dels

darrers episodis des del punt de vista dels diversos

agents socials implicats i s ‘intenten establir les condi-

cions en què pot tornar a aparèixer. L’estudi del con-

fl icte lingüístic permet teoritzar sobre les connexions

que hi ha entre les nocions d’etnicitat, nacionalisme

i llengua.


58 59

Redondo Puerta, Juan Diego

La fuga de los 45

Barcelona: Maikalili, 2004

Las fugas del malo Dieguito

Barcelona: Maikalili, 2006

“Mi nombre es Juan Diego Redondo Puertas, “el Malo” para la policía y “el Malo Dieguito” para los amigos. Nací en Sierra Nevada el quince de octubre de 1959. A los siete años me fugué por primera vez del Orfelinato Rivas, un internado de Protección de Menores para niños huérfanos y de familias numerosas. (...) Volví a fugarme dos veces más de aquel orfanato. Tres años después, fui trasladado al internado de Parets del Vallès. (...) De aquel colegio de Parets, hoy academia para Mossos d’Esquadra, escapé dos veces más. Entre los años 1972 a 1975, me fugué numerosas veces del Tribunal Tutelar. No tardé en convertirme en un delincuente habitual. Robaba y, poco después, atracaba con armas de fuego. Mi vida, desde aquel momento, consistió en “defenderme” (...).”Introducció del llibre La Fuga de los 45.

Juan Diego, tras casi treinta años en prisión, nos relata una historia que no deja indife-rente a nadie. La Fuga de los 45 un viaje a la esperanza y la libertad desde la tristeza, la exclusión y la desesperanza; un relato autobiográfi co y directo; por sí mismo consti-tuye un encuentro en el que el mismo Diego es capaz de refl ejarse.

Las fugas del malo Dieguito. En este tercer libro Juan Diego nos

muestra la lucha más palpable de un hombre por conseguir su

libertad. Se trata de un relato trepidante y una crónica descarna-

da de nuestra sociedad desde los años sesenta. La lectura de esta

autobiografi a auténtica, escrita con las entrañas y con el corazón,

es una oportunidad única para conocer todo lo que ocultan las

paredes de nuestras cárceles.

Prada Samper, José Manuel de

El pájaro que canta el bien y el mal.

La vida y los cuentos tradicionales

de Azcaria Prieto (1883-1970)

Madrid: Lengua de Trapo, 2004

José Manuel de Prada Samper nació en Salamanca en 1963 y actualmente reside

en Barcelona. Estudió Filología Inglesa en la Universidad de Barcelona y Literatura

Inglesa y Comparada en la Universidad de Columbia (Nueva York). Es autor, entre

otros libros, de Cuentos populares irlandeses. Madrid, 1994, Cuentos de las Tierras

Altas escocesas. Madrid, 1999 y La niña que creó las estrellas: cuentos orales de los

bosquimanos. Madrid, Lengua de Trapo, 2004.

En la primavera de 1936, el folklorista estadounidense

Aurelio M. Espinosa hijo documentó en un pueblo de

Palencia las extraordinarias dotes como narradora de

Azcaria Prieto de Castro, pero apenas recogió infor-

mación sobre ella. Casi setenta años después, el au-

tor de este libro, fascinado por la lectura de aquellos

cuentos, viajó a la zona para intentar localizar a los

descendientes de Azcaria y averiguar todo lo posible

sobre su vida. Lo que encontró superó con mucho sus

expectativas.

A caballo entre la historia oral y el relato de viajes, la

biografía y la reconstrucción histórica, este libro reco-

ge el resultado de esa investigación, además de los

veinticuatro relatos de Azcaria que Espinosa recogió

en 1936.


Santacana, Carles

El Barça i el franquisme. Crònica d’uns anys decisius per a Catalunya(1968-1978) Barcelona: Mina, 2005

L’esport català en imatges, dels inicisa la Guerra CivilBarcelona: Generalitat de Catalunya, 2006

Doctor en Història Contemporània i professor d’aquesta especialitat a la Universitat

de Barcelona. Consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (Universitat Oberta

de Catalunya), ha estat president del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. Ha publicat

diversos treballs sobre les col·lectivitzacions durant la Guerra Civil i el franquisme. Ac-

tualment centra els seus estudis en l’anàlisi de la cultura catalana durant el període

franquista, en el marc del Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals

(GEHCI-UB). Ha investigat en història social i cultural de l’esport des del 1989, ha

participat en congressos internacionals i ha col·laborat amb diverses institucions,

com el Centre d’Estudis Olímpics (UAB) o la Fundació Barcelona Olímpica.

El llibre, El Barça i el franquisme. Crònica d’uns anys decisius per a Catalunya (1968-1978). prologat per Josep M Huertas, explica cronològicament fets cabdals de la història blaugrana: l’arribada de Johan Cruyff , el cas Guruceta, el 0-5 al Bernabéu, l’operació Montal, etc. Així mateix, també inclou cartes i do-cuments que demostren el paper social i polític que el Barça va tenir en el pas del franquisme a la democràcia, com és ara l’article Barça! Barça! Barça! que Manuel Váquez Montalbán va publicar a la revista Triunfo l’any 1969, o diverses cartes inèdites de Jordi Pujol adreçades a Agustí Montal.

A L’Esport català en imatges, dels inicis a la Guerra Civil Carles Santacana ha recopilat les fotografi es que millor refl ecteixen els canvis que l’arribada de l’esport modern va provocar al conjunt de la societat catalana, com el naixement dels primers clubs, la construcció dels primers estadis, l’accés de la dona a l’esport o l’aparició dels ídols esportius, fi ns que la Guerra Civil va frenar-ne l’evolució.

Rafel Aracil, Lola Harana, Andreu Mayayo, José Manuel Rúa, Carles Santacana i Antoni Segura, La transició democràtica espanyola (1975-1982). Documents, material gràfi c i protago-nistes. Publicacions Universitat de Barcelona, 2005.

L’editorial Llibres de l’índex reedita aquest any 2006 L’altra olimpíada. Barcelona ’36 que Carles Santacana, va publicar l’any 1990.

També, aquest any 2006, s’ha publicat la traducció al castellà El Barça i el franquisme. Crònica d’uns anys decisius per a Cata-lunya (1968-1978) per l’editorial Apóstrofe.

Sancacana, Carles. “L’olimpisme català durant la dictadura franquista (1939-19759” i “L’esport i l’olimpisme a Catalunya en la transició a la democràcia (1975-1989)” dins Catalunya i l’olimpisme. Esport, identitat i jocs olímpics (1896-2006). Bar-celona: Comitè Olímpic de Catalunya, 2006.

61

Sánchez, Jorge

El camino del peregrino a Santiago

Madrid: Dilema, 2005

Siete viajes a países extraordinarios

Madrid: Dilema, 2005

Jorge Sánchez nació en L’Hospitalet de Llobregat en 1954 y desde los 13 años no

ha parado de viajar. Ello le ha llevado a conocer en profundidad los 193 países re-

gistrados en las Naciones Unidas y escribir, de momento, once libros relatando sus

aventuras. A pesar de que ha estado en los rincones más fantásticos del planeta,

siempre acaba regresando a su querida ciudad de L’Hospitalet.

El Camino del Peregrino a Santiago narra un peregri-

naje a pie que Jorge Sánchez realizó desde el Pirineo

Aragonés hasta Santiago de Compostela, alojándose

en los refugios del Camino. Describe detenidamente

los paisajes de Aragón, Navarra, La Rioja, Castilla/

León y Galicia, además de los monasterios y templos

románicos que se cruza y sus encuentros curiosos con

otros peregrinos. Incluye mapas del recorrido y fotos

del Camino.

Siete viajes a países extraordinarios. Durante 5 años

Jorge Sánchez realizó siete viajes para acabar de

conocer los 193 países registrados en las Naciones

Unidas experimentando un sinfín de aventuras en

Bhután, Arabia Saudita, Somalia, Irak en tiempos de

Saddam Hussein..., etc. Asimismo visitó lugares que

todo viajero que se precie como tal no puede obviar,

como son las Islas del Polo Norte, Groenlandia, la An-

tártida, etc.

60


62 63

Ferran Soriano neix al barri de Les Corts de Barcelona el 1944 dins una família obre-

ra i humil. Donat que el seu pare era planxista de professió aprèn ben aviat a domi-

nar el modelatge de l’acer i comença a plantejar-se l’ofi ci com una expressió d’art

centrat a l’escultura. L’any 1974 va a París en viatge d’estudi i al 1975 l’Ajuntament

de L’Hospitalet li concedeix una beca de mig any per estudiar a Roma. De la mà de

l’escultor Ricardo de Miceli aprèn les tècniques d’esculpir en diferents materials.

De nou a Catalunya el 1980 aprendrà els procediments de gravat amb el gravador

i pintor Josep Badia. Des de les hores la seva obra ha passat per diverses etapes.

Actualment es mou en un estil simbolista, on fa abstracció de la fi guració.

La seva obra es pot trobar tant a Holanda i Bèlgica, com a Barcelona, Sant Pere de

Ribes, Begues, Sant Boi i a L’Hospitalet, on ha fet cinc obres escultòriques, entre les

que destaca la cèlebre Vol de coloms.

Gran amic de Francesc Candel, des de la seva joventut, actualment resideix al barri

de Bellvitge, encara que té el seu taller a Sant Boi.

Amb textos introductoris de Josep Maria Cadena,

Gerard Xuriguera, Francesc Candel i altres autors

catalans de reconegut prestigi dins el món de l’art

i la cultura, aquest llibre-catàleg fa un recorregut

visual per tota l’obra artística de Ferran Soriano.

Ferran Soriano

Barcelona: March Editor, 2005

Soriano, Ferran

Cadena, Josep M.

Joan Soler i Amigó (Badalona, 1941) ha treballat durant molts anys com a tècnic en

educació a l’Ajuntament de L’Hospitalet. És pedagog i especialista en cultura popu-

lar. Ha publicat diversos llibres sobre aquest tema: Festes tradicionals de Catalunya,

Mitologia catalana, Enciclopèdia de la fantasia popular catalana o Cultura popular

catalana. També ha publicat l’assaig Els enllocs: els temps i els horitzons de la uto-

pia. Recentment ha rebut el Premi Nacional de Cultura Popular 2006 per la seva

trajectòria i pel primer volum de Tradicionari, la nova enciclopèdia sobre cultura

popular de Catalunya.

Llegendes del drac, l’heroi i la donzella conté

divuit narracions de caire mitològic i llegendari

de cultures molt allunyades però que als infants

sonaran pròximes perquè formen part d’un pòsit

cultural ara comú. Els relats coincideixen a repro-

duir el mite del combat de l’heroi contra la fera

per salvar la donzella , però no només s’hi obser-

ven aquestes qualitats..

Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular

catalana. En aquesta obra, Joan Soler és el direc-

tor literari. Tradicionari descriu el que fem, cele-

brem, mengem, creiem, cantem o ballem al llarg

de l’any, ja sigui a la ciutat o al camp, a la feina o

al lleure, a casa o a fora, a llocs públics o privats.

Els protagonistes de Tradicionari som totes les

persones que vivim a Catalunya.

Llegendes del drac, l’heroi i la donzella

Barcelona: Baula, 2005

Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura

popular catalana

Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2005

Soler Amigó, Joan


64 65

Feu això. Una manera de veure i viure

l’Eucaristia

Barcelona: Icaria, 2005

Trayner i Vilanova, M. Pau

Marín i Elías, Assumpta

Torrents i Gardela, Maria A.

Aquesta vegada les meves lletres són també escrites en grup i per refl ectir una pro-

blemàtica que te a veure amb fets religiosos i d’espiritualitat.

Fer una relectura feminista del nostre passat religiós, intentar descobrir-hi allò fona-

mental i destriar allò superfl u, ha estat el que la Maria, l’Assumpta i jo hem intentat

escriure.

Les persones que han llegit les nostres ratlles, dones d’una generació viscuda en

Dictadura i també havent gaudit d’una llibertat assolida en temps de consolidació

de la democràcia, s’hi senten refl ectides.

Això ens fa descobrir que, tot no està superat i menys en l’espai religiós.

Per això des del Col·lectiu de Dones en l’Església, anem treballant i creant espaïs de

discussió sobre el que marcat les nostres vides per be i per mal i ajudar-nos a superar

els esculls, que d’una manera o d’altre han sotmès a les dones creients.

Llegiu el llibre “Feu això”, i digueu-nos el que hi heu trobat com refl ex de la vostre joventut i les estratègies de superació per assolir la llibertat i la joia.

La formació religiosa que hem rebut en la nostra infantesa i joventut ens marca molt més del que ens pensem.

Els ambients on desenvolupem les nostres vides ens fan ma-durar i ben aviat ens plantegem les pràctiques religioses apre-ses, que no la fe, com a expressions caduques que avui ja no mostren la vida revolucionària de Jesús.

El llibre parla d’un grup d’amigues que es retroben després d’uns anys de no veure’s i es qüestionen la litúrgia i el sentit de la missa que havia estat el centre de la seva fe.

L’amistat entre elles fa que puguin parlar lliurement de la fe rebuda i de les respostes que cada una d’elles ha donat.

A fi nals del 2006 està previst que sortí la segona edició d’aquest llibre i també la traducció al castellà de Dones bíbli-ques una interpretació feminista.

La mobilitat: quasi un model

Barcelona: Aula Barcelona, 2004

Torres, Joan

Joan Torres (L’Hospitalet, 1943) és enginyer industrial. Ha estat enginyer del seu

municipi natal (1970-1980), director de Serveis de Transports i del Taxi de la Cor-

poració Metropolitana de Barcelona (1980-1982), coordinador de l’Àrea de Trans-

ports i Circulació i tinent d’alcalde de l’Àmbit de la Via Pública de l’Ajuntament de

Barcelona (1982-1995), i president de l’Entitat Metropolitana del Transport, Trans-

ports de Barcelona, Ferrocarril Metropolità de Barcelona i l’Institut Metropolità del

Taxi (1990-1995). Entre 1995 i 2004 ha coordinat la Fundació del RACC i ha dirigit

l’assessoria Tecmo. El 2004 ha estat nomenat conseller del Centre Integral de Mer-

caderies i Activitats Logístiques i de Transports Metropolitans de Barcelona i presi-

dent de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

A principis dels vuitanta, sense recursos econò-

mics ni capacitat jurídica, el nou ajuntament de-

mocràtic sols podia apostar per la tecnologia en

la regulació del trànsit. Però aviat l’aparcament

va ser un altre instrument fonamental (que, a

més, podia generar recursos) i no tardaren les

propostes de reordenació viària, amb mecanis-

mes d’actuació transversal entre urbanisme i

mobilitat...

La fi ta olímpica de 1992 propicià l’articulació

d’aquest “quasi” model de mobilitat basat en

una racionalització de l’ús del cotxe, en una nova

relació entre departaments municipals, entre ins-

titucions i entre els sectors públic i privat i en una

cerca de consens amb la ciutadania que culminà,

l’any 1998, en el Pacte per la mobilitat


66

Pere Vives va néixer a Barcelona (Sants) el 1924, però porta ja 53 anys residint i

vinculat a L’Hospitalet, on li plau el seu estament civil, cultural i humà. Aquí va ser

promotor-mantenidor dels primers Jocs Florals de la Torrassa-Collblanch, 8 de maig

de 1985. President del jurat del primer i segon Certamen Poètic Andreu Trias, els

anys 1998 i 1999.

És poeta, escriptor, assagista, promotor cultural i lector íntegre. Ha fet 21 llibres de

poesia i participa en diversos jurats de Jocs Florals de Catalunya. És mestre en Gai

Saber per Calella (1992).

És amic i conegut de molts poetes del nostre país.

Col·labora aquí en els cercles cívics: Gent de Pau, Catalònia i Grup Verba.

El cant del cigne (febrer 2006), modela 50 poesies nascudes en l’examen i consideració dels fets que vivim quotidianament. Cada Poesia és un refl ex del motiu que l’empara, tostemps dins els orígens lògics i naturals del viure humà. Adés s’hi recull el capteniment estructural d’un rerafons que motiva sempre l’ús plaent de la mos-tra llengua.

O com digué el prologuista del llibre Miquel Ma Lluch “la poesia d’en Pere Vives és una curosa manera de fer visible la llum que ens projecta la profunda realitat de les coses. Els seus versos enjoien la vida”.

Tota la realitat viscuda és una troba poètica constant i en el llibre es contempla que el numen se’ns manifesta abans sensible que intel·ligent, i llavors cada lector deu o pot sentenciar el seu criteri intel·lectual en el context de la poesia llegida.

La poesia és el misteri que emblema el prodigi de tot l’existent.

El cant del cigne

Berga: L’Albí, 2006

Vives, Pere



Ciutat plural. Llibres singularsAutors i autores de L’Hospitalet, 2005-2006

Ferran Adrià va néixer a L’Hospitalet l’any 1962; és cuiner. Albert Adrià va néixer a

L’Hospitalet l’any 1969; és pastisser. Enric Alberich va néixer a Barcelona l’any 1963;

és compositor, pianista i pedagog. Va ser professor de l’Escola de Música - Centre de

les Arts de L’Hospitalet. Agustí Alcoberro va néixer a Pals (Baix Empordà) l’any 1958;

és professor d’història moderna a la Universitat de Barcelona i ha estat catedràtic de

geografi a i història a l’IES Mercè Rodoreda de L’Hospitalet. Sergi Álvarez va néixer a

Basilea (Suïssa) l’any 1975. Arriba a L’Hospitalet amb quatre anys i encara hi viu; fa

còmics. Xavier Aquillué va néixer a Barcelona l’any 1960. Va viure la seva infantesa

al barri de Collblanc-la Torrassa, a L’Hospitalet. És doctor en arqueologia i història

per la Universitat de Barcelona. M. Dolors Arcas va néixer a Antequera (Màlaga)

l’any 1940. Va venir a Barcelona el 1950 i des de llavors viu a L’Hospitalet, on parti-

cipa en algunes associacions culturals. Albert Balanzà va néixer a Barcelona l’any

1972. És periodista i ha publicat l’estudi L’Estaca: dos oasis per a dues èpoques en el

desert de la premsa periòdica a L’Hospitalet de Llobregat, i l’estudi La Voz del Llobre-

gat. Jaume Berengué va néixer a Bellpuig l’any 1950; és diplomat en infermeria i

fi sioteràpia, i màster en gestió cultural per la Universitat de Barcelona. El 1989 ence-

ta el projecte cultural Bellvitge Art. Jaume Botey va néixer a Barcelona l’any 1941.

Arriba a L’Hospitalet el 1968 i encara hi viu. Des de 1975 és professor de la Universi-

tat Autònoma de Barcelona. Anna Caballé va néixer a L’Hospitalet l’any 1954; és fi -

lòloga i professora de la Universitat de Barcelona. Tomàs Callau és mestre de l’Escola

d’Adults de Sant Josep des de 1989. Va publicar Còrsega, un altre combat, el seu

primer llibre. Paco Candel va néixer a Casas Altas (València) l’any 1925; és escriptor

i va ser regidor de Cultura a L’Hospitalet. Joan Casas va néixer a L’Hospitalet l’any

1950; és escriptor, traductor i professor a l’Institut del Teatre. Jaume Centelles va

néixer a L’Hospitalet l’any 1954. Fa vint-i-nou anys que treballa de mestre a l’escola

Sant Josep-El Pi de L’Hospitalet. És narrador de contes. Pere Comelles va néixer a Cal

Rosal (Berga); és llicenciat en fi lologia portuguesa i va estar treballant com a biblio-

tecari a la Biblioteca Can Sumarro de L’Hospitalet. Nicolás Cortés va néixer a

L’Hospitalet l’any 1966; és especialista en còmics. Júlia Costa és mestra i va arribar

a L’Hospitalet l’any 1978, on ha treballat a diferents escoles. Actualment és la coor-

dinadora informàtica de l’escola Bernat Desclot i duu a terme el Projecte PuntEdu.

Carles Enrech va néixer a Barcelona l’any 1966; és doctor en història i professor

d’ensenyament secundari a L’Hospitalet. Lluís Esteve va néixer l’any 1964; és regidor


Ciutat Plural • Llibres Singulars Ciutat Plural • Llibres Singulars

Actualment, a la ciutat, hi han cinc obres seves. Joan Torres va néixer a L’Hospitalet

l’any 1943; és enginyer industrial. M. Pau Trayner va néixer al Vendrell (Tarragona)

l’any 1936. Va treballar més de vint anys a l’Institut Pedraforca de L’Hospitalet; ara

viu a Can Serra i està jubilada. Pere Vives va néixer a Barcelona fa vuitanta-dos anys,

però en fa més de cinquanta que viu a L’Hospitalet; és poeta i escriptor. L’Arxiu His-

tòric de L’Hospitalet custodia el patrimoni documental de la ciutat de L’Hospitalet i

en promou el coneixement. L’Asociación de Amigos del Camino de Santiago és una

associació fundada el 2001 per un grup de peregrins veterans de L’Hospitalet.

L’Ateneu de Cultura Popular és una entitat fundada l’any 1932; fa més de vint-i-cinc

anys que publica la revista mensual Xipreret, i en fa vint que per la diada de Sant

Jordi edita i presenta un llibre a la ciutat. El CAID és el Centre d’Informació i Atenció

a la Dona que l’Ajuntament de L’Hospitalet va crear el 1986. CEIP Patufet. El Centre

Catòlic de L’Hospitalet és una entitat fundada l’any 1904 que organitza, conjunta-

ment amb el Grup Verba, el Certamen Poètic Andreu Trias. El Centre Cultural Barra-

das és un equipament municipal amb una programació estable de música, lletres i

exposicions. El Centre Cultural Metropolità Tecla Sala és un equipament municipal

dedicat a grans exposicions que ocupa l’espai de l’antiga fàbrica tèxtil. S’hi troba

ubicada la Biblioteca Central Tecla Sala, inaugurada a fi nals de l’any 2000. El Centre

d’Estudis de L’Hospitalet és una associació cultural de voluntariat que promou el

coneixement, el debat i la refl exió sobre L’Hospitalet. Es va fundar l’any 1984 i

compta amb dues línies de publicacions pròpies: Quaderns d’Estudi i Recerques. El

Grup de dones de Can Serra, des de 1993, celebren un certamen de poesia popular

dins els actes de la Setmana de la Dona Treballadora. Joves per la Igualtat i la Soli-

daritat és una organització no governamental creada el 1994 per un grup de joves

de la ciutat de L’Hospitalet. L’H Espai de Debat és una entitat d’entitats fundada

l’any 2001 per crear un espai de debat entorn dels aspectes que afecten la nostra

societat. El Museu d’Història de L’Hospitalet organitza les exposicions al voltant de

temàtiques relacionades amb la història i l’art de la ciutat. El taller TPK Arts Plàsti-

ques (i visuals) es va fundar l’any 1977. Tr3s qu4rts X 5inc qu4rts va aparèixer fa 10

anys com un espai de refl exió i dinamisme a la ciutat. La Xarxa de Biblioteques de

L’Hospitalet la componen la biblioteca central, sis biblioteques de districte i dues

sales de lectura.

delegat de Sostenibilitat a l’Ajuntament de L’Hospitalet. Luis Fernández Zaurín va

néixer a Barcelona l’any 1964; és periodista i sempre ha viscut a L’Hospitalet. Feliu

Formosa va néixer a Sabadell l’any 1934; és poeta. L’any 2005 va rebre el Premi

d’Honor de les Lletres Catalanes. Ambrosio Gallego va néixer a Peñalsordo (Badajoz)

l’any 1963; és poeta i veí de L’Hospitalet des dels nou anys. Alícia Gili és directora de

la Fundació Akwaba de L’Hospitalet i escriptora especialitzada en història de l’Àfrica.

Andrés González Castro és poeta; fa crítiques a la revista Ciervo. Carlota Goyta va

néixer a L’Hospitalet l’any 1980; és la creadora d’en Teo amb el pseudònim de Vio-

leta Denou. Antoni Guiral viu a L’Hospitalet des de 1982; és especialista en còmics.

Pepe Gutiérrez va néixer a un poble de Sevilla l’any 1946 i arriba a L’Hospitalet el

1960; és escriptor i assagista. Els Hermanos Cortijo viuen a L’Hospitalet i són els es-

criptors de Nunca te acostarás sin saber dos o tres cosas más. Jesús Hernández va

néixer a Barcelona l’any 1966 i en fa cinc que viu a L’Hospitalet; és periodista. Juana

M. Huélamo viu a L’Hospitalet des de fa anys i es dedica a l’arqueogastronomia. Al-

bert López Mullor durant els anys setanta va dirigir les aules de cultura de la Florida

i Santa Eulàlia, així com les excavacions a l’ermita de Bellvitge; és arqueòleg. Matil-

de Marcè va néixer a L’Hospitalet l’any 1928; és professora de català. Dolors Marín

va néixer a L’Hospitalet l’any 1957; és historiadora. Helena Martín va néixer a

L’Hospitalet; és autora de la Guia d’Arquitectura de l’Hospitalet, que ha estat el seu

treball de recerca. Gabi Martínez va néixer a L’Hospitalet l’any 1972; és periodista i

escriptor. Ramon Minoves va néixer al mas Can Draga de L’Hospitalet l’any 1950; és

escriptor. José Luis Pablo va néixer a un poble de Càceres l’any 1954. L’any 1978 co-

mença a treballar de professor a L’Hospitalet, on també viu. Fernando Pardo viu i

treballa a L’Hospitalet; és llicenciat en ciències de la informació. Domènec Pastor

Petit va néixer a L’Hospitalet l’any 1927; és historiador dels organismes d’intel·ligència

internacionals. Angel Pedroso viu a L’Hospitalet i és autor d’un conte infantil. Susa-

na Plané va néixer a L’Hospitalet l’any 1980; és actriu de cinema porno. Jordi Plens

és professor d’ensenyament secundari; va viure uns anys a L’Hospitalet on continua

col·laborant amb el Centre d’Estudis. Marcel Poblet quasi sempre ha viscut a

L’Hospitalet i col·labora activament amb el Centre d’Estudis de L’Hospitalet. José

Manuel de Prada Samper va viure a la ciutat durant molts anys i és autor de uns

quants llibres de contes. Juan Diego Redondo Puertas és conegut per les seves fu-

gues de diferents reformatoris i presons, i està vinculat al Gornal. Jorge Sánchez va

néixer a L’Hospitalet l’any 1954; és viatger i no hi és mai. Carles Santacana va néixer

a Barcelona l’any 1961; és historiador i professor de la Universitat de Barcelona. Joan

Soler i Amigó va néixer a Badalona l’any 1941; és pedagog i estudiós de la cultura

popular i ha treballat molts anys a L’Hospitalet. Josep M. Solias va néixer l’any 1959;

és arqueòleg i viu i treballa a L’Hospitalet. Ferran Soriano viu a Bellvitge i és escultor.


Ferran Adrià · Albert Adrià · Enric Alberich · Agustí Alcoberro · Sergi Álvarez · Xavier Aquillué · M. Dolors Arcas · AlbertBalanzà · Jaume Berengué · Jaume Botey · Anna Caballé · Tomàs Callau · Paco Candel · Joan Casas · Jaume Centelles· Pere Comelles · Nicolás Cortés · Júlia Costa · Carles Enrech · Lluís Esteve · Luis Fernández Zaurín · Feliu Formosa ·Ambrosio Gallego · Alícia Gili · Andrés González Castro · Carlota Goyta · Antoni Guiral · Pepe Gutiérrez · HermanosCortijo · Jesús Hernández · Juana M. Huélamo · Albert López Mullor · Matilde Marcè · Dolors Marín · Helena Martín· Gabi Martínez · Ramon Minoves · José Luis Pablo · Fernando Pardo · Domènec Pastor Petit · Angel Pedroso · SusanaPlané · Jordi Plens · Marcel Poblet · José Manuel de Prada Samper · Juan Diego Redondo Puertas · Jorge Sánchez ·Carles Santacana · Joan Soler i Amigó · Josep M. Solias · Ferran Soriano · Joan Torres · M. Pau Trayner · Pere Vives ·Arxiu Històric de L’Hospitalet · L’Asociación de Amigos del Camino de Santiago · Ateneu de Cultura Popular · CAID ·CEIP Patufet · Centre Catòlic de L’Hospitalet · Centre Cultural Barradas · Centre Cultural Metropolità Tecla Sala · Centred’Estudis de L’Hospitalet · Grup de dones de Can Serra · Joves per la Igualtat i la Solidaritat L’H · Espai de Debat ·Museu d’Història de L’Hospitalet · TPK Arts Plàstiques (i visuals) · Tr3s qu4rts X 5inc qu4rts · Xarxa de Bibliotequesde L’Hospitalet · Ferran Adrià · Albert Adrià · Enric Alberich · Agustí Alcoberro · Sergi Álvarez · Xavier Aquillué · M.Dolors Arcas · Albert Balanzà · Jaume Berengué · Jaume Botey · Anna Caballé · Tomàs Callau · Paco Candel · JoanCasas · Jaume Centelles · Pere Comelles · Nicolás Cortés · Júlia Costa · Carles Enrech · Lluís Esteve · Luis FernándezZaurín · Feliu Formosa · Ambrosio Gallego · Alícia Gili · Andrés González Castro · Carlota Goyta · Antoni Guiral · PepeGutiérrez · Hermanos Cortijo · Jesús Hernández · Juana M. Huélamo · Albert López Mullor · Matilde Marcè · DolorsMarín · Helena Martín · Gabi Martínez · Ramon Minoves · José Luis Pablo · Fernando Pardo · Domènec Pastor Petit· Angel Pedroso · Susana Plané · Jordi Plens · Marcel Poblet · José Manuel de Prada Samper · Juan Diego RedondoPuertas · Jorge Sánchez · Carles Santacana · Joan Soler i Amigó · Josep M. Solias · Ferran Soriano · Joan Torres · M.Pau Trayner · Pere Vives · Arxiu Històric de L’Hospitalet · L’Asociación de Amigos del Camino de Santiago · Ateneude Cultura Popular · CAID · CEIP Patufet · Centre Catòlic de L’Hospitalet · Centre Cultural Barradas · Centre CulturalMetropolità Tecla Sala · Centre d’Estudis de L’Hospitalet · Grup de dones de Can Serra · Joves per la Igualtat i laSolidaritat L’H · Espai de Debat · Museu d’Història de L’Hospitalet · TPK Arts Plàstiques (i visuals) · Tr3s qu4rts X 5incqu4rts · Xarxa de Biblioteques de L’Hospitalet · Ferran Adrià · Albert Adrià · Enric Alberich · Agustí Alcoberro · SergiÁlvarez · Xavier Aquillué · M. Dolors Arcas · Albert Balanzà · Jaume Berengué · Jaume Botey · Anna Caballé · TomàsCallau · Paco Candel · Joan Casas · Jaume Centelles · Pere Comelles · Nicolás Cortés · Júlia Costa · Carles Enrech · LluísEsteve · Luis Fernández Zaurín · Feliu Formosa · Ambrosio Gallego · Alícia Gili · Andrés González Castro · Carlota Goyta· Antoni Guiral · Pepe Gutiérrez · Hermanos Cortijo · Jesús Hernández · Juana M. Huélamo · Albert López Mullor ·Matilde Marcè · Dolors Marín · Helena Martín · Gabi Martínez · Ramon Minoves · José Luis Pablo · Fernando Pardo· Domènec Pastor Petit · Angel Pedroso · Susana Plané · Jordi Plens · Marcel Poblet · José Manuel de Prada Samper· Juan Diego Redondo Puertas · Jorge Sánchez · Carles Santacana · Joan Soler i Amigó · Josep M. Solias · FerranSoriano · Joan Torres · M. Pau Trayner · Pere Vives · Arxiu Històric de L’Hospitalet · L’Asociación de Amigos del Caminode Santiago · Ateneu de Cultura Popular · CAID · CEIP Patufet · Centre Catòlic de L’Hospitalet · Centre Cultural Barradas· Centre Cultural Metropolità Tecla Sala · Centre d’Estudis de L’Hospitalet · Grup de dones de Can Serra · Joves perla Igualtat i la Solidaritat L’H · Espai de Debat · Museu d’Història de L’Hospitalet · TPK Arts Plàstiques (i visuals) · Tr3squ4rts X 5inc qu4rts · Xarxa de Biblioteques de L’Hospitalet · Ferran Adrià · Albert Adrià · Enric Alberich · AgustíAlcoberro · Sergi Álvarez · Xavier Aquillué · M. Dolors Arcas · Albert Balanzà · Jaume Berengué · Jaume Botey · AnnaCaballé · Tomàs Callau · Paco Candel · Joan Casas · Jaume Centelles · Pere Comelles · Nicolás Cortés · Júlia Costa ·Carles Enrech · Lluís Esteve · Luis Fernández Zaurín · Feliu Formosa · Ambrosio Gallego · Alícia Gili · Andrés GonzálezCastro · Carlota Goyta · Antoni Guiral · Pepe Gutiérrez · Hermanos Cortijo · Jesús Hernández · Juana M. Huélamo ·Albert López Mullor · Matilde Marcè · Dolors Marín · Helena Martín · Gabi Martínez · Ramon Minoves · José LuisPablo · Fernando Pardo · Domènec Pastor Petit · Angel Pedroso · Susana Plané · Jordi Plens · Marcel Poblet · JoséManuel de Prada Samper · Juan Diego Redondo Puertas · Jorge Sánchez · Carles Santacana · Joan Soler i Amigó ·Josep M. Solias · Ferran Soriano · Joan Torres · M. Pau Trayner · Pere Vives · Arxiu Històric de L’Hospitalet · L’Asociaciónde Amigos del Camino de Santiago · Ateneu de Cultura Popular · CAID · CEIP Patufet · Centre Catòlic de L’Hospitalet· Centre Cultural Barradas · Centre Cultural Metropolità Tecla Sala · Centre d’Estudis de L’Hospitalet · Grup de donesde Can Serra · Joves per la Igualtat i la Solidaritat L’H · Espai de Debat · Museu d’Història de L’Hospitalet · TPK ArtsPlàstiques (i visuals) · Tr3s qu4rts X 5inc qu4rts · Xarxa de Biblioteques de L’Hospitalet · Ferran Adrià · Albert Adrià· Enric Alberich · Agustí Alcoberro · Sergi Álvarez · Xavier Aquillué · M. Dolors Arcas · Albert Balanzà · Jaume Berengué· Jaume Botey · Anna Caballé · Tomàs Callau · Paco Candel · Joan Casas · Jaume Centelles · Pere Comelles · NicolásCortés · Júlia Costa · Carles Enrech · Lluís Esteve · Luis Fernández Zaurín · Feliu Formosa · Ambrosio Gallego · AlíciaGili · Andrés González Castro · Carlota Goyta · Antoni Guiral · Pepe Gutiérrez · Hermanos Cortijo · Jesús Hernández ·Juana M. Huélamo · Albert López Mullor · Matilde Marcè · Dolors Marín · Helena Martín · Gabi Martínez · RamonMinoves · José Luis Pablo · Fernando Pardo · Domènec Pastor Petit · Angel Pedroso · Susana Plané · Jordi Plens ·Marcel Poblet · José Manuel de Prada Samper · Juan Diego Redondo Puertas · Jorge Sánchez · Carles Santacana ·Joan Soler i Amigó · Josep M. Solias · Ferran Soriano · Joan Torres · M. Pau Trayner · Pere Vives · Arxiu Històric deL’Hospitalet · L’Asociación de Amigos del Camino de Santiago · Ateneu de Cultura Popular · CAID · CEIP Patufet ·Centre Catòlic de L’Hospitalet · Centre Cultural Barradas · Centre Cultural Metropolità Tecla Sala · Centre d’Estudisde L’Hospitalet · Grup de dones de Can Serra · Joves per la Igualtat i la Solidaritat L’H · Espai de Debat · Museud’Història de L’Hospitalet · TPK Arts Plàstiques (i visuals) · Tr3s qu4rts X 5inc qu4rts · Xarxa de Biblioteques deL’Hospitalet ·Ferran Adrià · Albert Adrià · Enric Alberich · Agustí Alcoberro · Sergi Álvarez · Xavier Aquillué · M.Dolors Arcas · Albert Balanzà · Jaume Berengué · Jaume Botey · Anna Caballé · Tomàs Callau · Paco Candel ·

Ajuntament de L’Hospitalet