Upload
arosello
View
87
Download
6
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Citation preview
EL.¦111•11~1~1
20 CENTIMS • SUBS. 12 PTES. ANY • BOTERS, 6, PRAL,
PREFACI
Latavisme azteca
Méxic sota el signedel terror
En l'arbre genealógic de la meva
familia, hi ha unes branques ques'estenen cap al Nou Món. Era en
aquells temps plens de romanticisme que Catalunya, com tots els pobles del vell continent, veia emi
grar moltes de les seves famíliescap a l'altra banda de la mar en
recerca uns de fortuna, altres d'aventures. I la meya branca paterna— que sempre ha estat pródiga en
donar aventures i letraferits —no
podia ésser menys. Així a Lima,Xauxa — no el llegendari país deTneravelles, sinó la població perua
na — i més tard a Méxic, el cognom
de Busquets posa arrels i són diversos els parents meus nats en l'altrecontinent.
Aixó, que és purament anecdótic i personal, explica que en la-vela llibreria del meu avi hi predominessin els libres americans i que
jo des de molt petit mirés amb ex
traordinari interés les coses del NouMón, sobretot les que feien referéncia a Méxic on encara actualmenthi ha establerts, com a Lima, algunsd'aquests parents.
I és per aixó que en-proposar-meescriure sobre la situació religiosaa Méxic pue parlar amb una mica
d' autoritat — valgui la immodéstia— sobre aquell pais. Referéncies oficioses unes, oficials altres i de tes
timonis presericials les més, m'hanservit per a poder publicar aquestsreportatges que procuraré que siguin un document fidelíssim, cert iforça complet de l'estat en qué es
troba Méxic sota el signe del terror.
EL PER QUE D'UN TITOL
Potser cal explicar per qué he po
sat en l'enunciat d'aquesta séried'articles el títol de "L'atavisme az
teca".No hi ha cap dubte que en el fons
de la crueltat dels governs mexicansd'aquests darrers temps contra elscatólics, hi ha un atávic sentimentazteca com hi era en altres tempsde guerra constant contra tribuspropenses a creure en les veritatsdivines. Peró per explicar aquestatavisme ens haurem de remuntar
en els temps pretérits que es per
den en les nebuloses de la história,molts anys abans que Hernan Cortés plantes el pavelló ibéric damunt
-1•111.14.~ P-,••••,•••
:•.•,•,•••••
•••-•
• ¦•- •••.' -
.
-
•
Motezuma II, el darrer monarca azteca, parlamentant atnbReman Cortés, descobridor de Méxic. (Gravat arxiu de l'autor)
MI¦IMMV
"`•
E. Busquets-Moles I
el sól mexicá. Els lectors agral,ransegurament aquestes disgregacionshistóriques, que procuraré que siguin el menys árides possibles i que
explicaran moltes coses de les que
passen avui.
LES PRIMERES TRIBUS
Els primers pobladors de les ter
res centrals americanes de les qualsla Ilistória dóna referéncia, són elstolteques, tribu belicosa i salvatged'Anahuac, que fundaren una mo
narquia que durá uns quatre segles.Després vingueren altres tribus que
loren combatudes pels azteques provinents del golf de Califórnia i ques'establiren prop del gran llac deTezcuco i fundaren la ciutat de Te
nochtitlan o Metxitli, més tard Méxic.
UN REI EXEMPLAR
Val la pena que ens comencem a
fixar amb l'odi azteca al cristianisme.
Una d'aquestes tribus que precedíels azteques, fou la dels teepaneflues i el seu rei es deja Netzahualcoyotl. Pujá al tron en 1431 i era un
filósof-poeta excellent. D'ell diuenels historiadors que fou un model degovernants. I treballa amb entusiasme per a civilitzar les tribus nómades i crea institucions docents admirables. Durant el seu temps s'erigiren diversos temples a les divinitatsdel seu poble. Peró el millor de totss'erigí per iniciativa seva al "Déudesconegut causa de totes les cau
ses", que la seva intnició lluminosa,la seva consciéncia vasta i el profund misticisme de la seva ánima, lifeien endevinar a través de totes lescoses.
I deia sovint Netzahualcoyotl:"Aquests ídols de pedra i de fusta,si no poden oir ni veure, moltmenys pogueren crear els cels, laterra i l'home, senyor de totes lescoses. Cel i terra deuen ésser obrad'un Déu desconegut i tot poderós,en el qual solament haig de confiarper la meva consolació i ajuda".invocava sempre Altissim, que
"tanca en si el Tot". En aquesttemple estava privat fer-hi cap sa
crifici dels que sacostumaven fera nitres divinitats.
De la seva filosofia se'n desprenenpensaments edificants alguns deisquals que no ,ens sabem estar de re
produir :
"Allunya de tu totes les inquietuds; si hi ha un limit per al plaer,la vida de tristeses ha de tenir també un final. 'Teixeix, dones, garlandes de flors i entona cántics de
1 lloanca a Déu Omnipotent, perquéI la glória d'aquest món aviat s'apa, gará."1 "La memória del just no es dissipara en les nacions i s'honorarásempre pel bé que hagi fet."
Editorial
Ang V - Núm. 159 - Barcelona, 15 de marc del 1935
Preguem, units arn6 el Papa, pels germans de
Méxic, perqué"Déu els doni força i dignitat en la
resisténcia i els deixi reveure la Ilibertat de Ilur
Església.
La nostra exposició de Verciú
Si hi ha en la Federació, com en tota organització digna detal nom, una jerarquia d'autoritat, no hi ha en canvi privilegiao cacicats d'influéncia personal o localista. L'única norma d'acció és per a nosaltres Peficácia en el serviment deis ideals. Totalió que sembla eficient, tot allá que comporta un guany en laconquesta deis valors espirituals que la Federació persegueix,mereix de seguida l'acceptació del Consell Federal i la collaboració entusiasta de tots els Grups, de tots els fejocistes.
I tot aix6 independentment de qui sigui el patrocinador dela idea. Cada iniciativa és examinada en si mateixa, i per petitque sigui el Grup que la proposa, si s'ho val, és acollida, propulsada des deis brgans federals amb el major fervor, amb elmés viu entusiasme.
Ara mateix, els amics de Verdú treballen en la preparaciód'una gran exposició. El Grup de Verdú ha estat sempre d'unagran vitalitat, i ha comprés que no podia deixar passar Pocasióúnica de les famoses Fires del seu poble sense marcar-les ambel segell de la seva personalitat, és a dir, sense aprofitar-les pera la propaganda deis ideals de la Federació.
Les Fires de Verdú es celebrar4n del 14 al 22 d'abril. Donesaquells mateixos dies, com un punt culminant de les esmen
tades Fires, estará oberta al públic nombrosíssim que a ellesconcorre, una aExposició de maquinária i fruits agrícols», organitzada pel Grup de Verdú i la Subfederació agrícola de laF. J. C. de C. Aquesta exposició contindrá, a més, una seccióde propaganda fejocista.
Tota la Federació esguarda amb interés l'esforl deis amicsde Verdú, i els augura el major éxit.
Els Grups poden tenir iniciatives. Han de tenir-les. Hi had'haver en tots ells un neguit constant de creixença, d'expansió,de propaganda deis nostres ideals; un noble i desinteressatafany de supéració, de millorament de totes les seves activitats.I quan toted les d'ordre intern resten assegurades, quan la vitalitatat interna és exuberant, és l'hora de pensar en gestes dellarga embranzida.
Endavant, amics de Verdú!
"Els béns d'aquesta vida, les se
ves glóries, les seves riqueses ens
han estat deixades únicament; la se
va substancia no és sinó una om
bra illusória."Després té pagines admirables en
les quals es pregunta on és tota lapompa i la vanitat deis grans homesque reposen en els fosars, i acabadient: "aspirem a aquest cel on tot
és etern i on no arriba ni ombrade corrupció".
I en morir deia: "No em ploreuamb lamentacions occioses, sin6 en
tonen cants d'alegria i mostdeu un
esperit fort..."Dones bé. Tot aquest estat tan ben
organitzat i que evidentment eslava
illununat d'una claror que li pro
veniá e Déu, fou batut i escombratpels."ázteques que atacaren més que
res l'esperit cristiá deis tecpaneques, esperit cristiá que el seu mo
narca havia infós intuitivament alsen poble, ja que no diuen els historiadors que fos convertit al catolicisme, sinó -que "en les profunditats de la ciéncia filosófica haviaendevinat que existia un Déu Eternal, causa de Lotes les causes".
L'IMPERI AZTECA
Durant tres segles governaren elvais, essent el seu darrer monarca
Motezuma II, nomenat també "Xócofotzin el jove" i que succeí en
1502 el seu avi "Ahnizote". El seu
regnat acaba en 1519 amb l'arribada d'Hernan Cortés. Morí en 1530i encara un dels seus descendentsarriba a ésser virrei de Méxic pelGovern espanyol, cap a finals del se
gle XVII.(continuará)
Cartel! antirreligios publicatpel govern mexicá. (Fotogratia exclusiva per a Flama.Rigurosament prohibida sen
se autorització de l'autor.)
ELS NOSTRES POETES
JOAQUIM FOLGUERA
Acaba d'aparéixer dintre la coHecció "Els nostres poetes" un recull deles poesies més inspirades i de mésvaina literaria del malaguanyat poetaJoaquim Folguera, i Josep M.a López-Picó, veritable amic de Folguera, ha estat l'encarregat de fer-ne lapresentació. Ningú millor que en po
dia encarregar-se d'aquesta missió, jaque López-Picó coneix profundamentles inquietuds, els neguits. les alegries, del poeta comentat, i per tant
Joaquim Folguera
LLI BREJ
411A
ens les pot fer copçar íntegrament, en
tota la seva plenitud.En aquest próleg, en aquesta intro
ducció, Josep M. López-Picó ens re
vena no solament la forta amistat queunia, sinó que al mateix temps posaen evidéncia l'esprit delicat i sensibledel qual era posseidor en JoaquimFolguera.
La tasca que durant la seva curta
vida porta a terme fou intensíssima,no sois en el camp de la poética, sinóque també esmerça les seves activitats en profit d'obres culturals. "Aixíentenia — ens diu López-Picó----, lautilitat de l'ofici d'homes de Iletres i
la responsabilitat del servent de laIdea de Patria."
Les poesies contingudes en aquestvolum són verament inspirades i demostren d'una manera palesa el trempd'un gran poeta. Els poemes de laprimera part d'aquesta antologia, gravita d'un hálit emminentment une, ens
encomanen un optimisme sa, resplandent, peró hem notat que a mida que
avancem en la lectura, el poeta influitsens dubte, pel dolor físic i moral dela malaltia que minava la seva existéncia. esdevé francament pessimista,i les seves poesies deixen aquell to dejoia, per convertir-se amb veritablesplanys.
Peró tot amb tot, la selTa obra poética no perd gens en vaina literaria,ben al contrari, fins i tot ens atre
viríem a afirmar que guanyen en intensitat, en força emotiva.
Tot i la seva mort en la flor de lajoventut, ocupa Joaquitn Folg-uera,per la vaina innegable de la seva tas
ca poética, un lloc ben destacat entreels poetes moderns de la nostra Catalunya.
'MANUEL SERRAT I PUIG
LES OBRES COMPLETESDE TORRAS 1 BAGES
La meritíssima editorial Balmesacaba d'anunciar l'edició definitiva deles obres del que fou zelós pastor deVic i Patriarca de la Catalunya mo
derna, el Dr. Torras i Bages, de san
ta memória.No és aquest el moment i el lloe de
ier una extensa biografia del nostremalguanyat Bisbe, el record del qualperdura en tots els esperits selectes icristians de la nostra terra.
L'Autoritat Eclesiástica ha acabatel Procés informatiu en ordre a laseva Beatificació i el poblt> acompa
nya aquesta causa canónica amb una
devoció cada dia més sentida: és per
aixó, ens diuen els editors de les seves
obres, que és arribada l'hora d'escampar les seves doctrines, que unida a
la memória de les seves virtuts, formen les seves més precioses relíquies.
És també per aixó, i per la comu
nitat d'ideals que hi ha entre la nostra
obra i la tasca veritablement apostólica del Dr. Torras, que cap fejocistaque senti mitjanament l'ideal de l'Acció Católica ha de deixar d'adquiriraquestes obres, l'edició de les quals ésfácilment assequible a totes les fortunes grácies a la facilitat que l'Editorial Balmes ha donat sempre als seus
llegidors per tal que poguessin adquirir les obres deis grans doctors delCristianisme.
Almenys no hauria d'haver-hi grupque no les adquirís. Qué són cinc pessetes cada mes, que costará el volurnque l'editorial entregará puntualmenten aquest termini ?
Fe jocistes tots: convertim-nos en
propagandistes de les obres del nostre
Bisbe y Patriarca catalá.
F. XAVIER MARCET
ELS TEMPLES ANTICS DE
BARCELONA
SANT PERE DE LES FUEL-LES
En 983 es va construir, en el ma
teix lloc que ocupa aquesta església,un convent de monges. El nomenaven
dé les "donzelles" o de "Puelles". En147 fou reedificat. Després de diverses abséncies va ésser definitivamentabandonat per la comunitat en 1869.
En 1887 va desaparéixer l'edifici.En queda solament l'església, la qualva sofrir una destrucció parcial en
1909. Més tard fou restaurada. Lapresent capella del Sagrament pertanya l'edificació primitiva. La façana ésdel segle xv.
AMADEU GIL
ONOMASTIQUES
Dimarts vinent dia 19, festa deSant Josep, els films. i Rundnis. se
nyors bisbes de Girona i Mallorca,Drs. Josep Carian!» i Josep Miralles, celebren la seva Onomástica.
Ens plan en agizesta ocasió reno
var el testimoni del nostre filialafecte als digrzíssims prelats, desitjant que el sea Sant Patró vulguiinundar de grácies llur vida tan
profitosa per al bé de l'Església.
ELS NOSTRES CURSOS DE PERIODISME
Advertim els alumnes deis cur
sas de periodisme, que les lliçonsque havia començat el malaguanyatande senyor Manuel Pagés (al celsigui) es reéniprendran a cárrec delsenyor Manuel Brunet.
El día 6 de febrer va fer dotze anysque eh l rebia, per vot del Sagrat Collegi, el diví mandat. Dotze anys...Quan repassa en el seu esperit lesobres que Déu ha volgut fer-lo ser
vir d'instrument; com no desbordarien de la seva ánima les accions degrácies?
Proves trágiques han passat, certa
ment, sobre el món. La persecució hapres o amenaça a grans nacions. Lafigura política i social de Inés d'unpoble s'ha modificat. Peró l'Església,a tot arreu está en plena eficiénciaapostólica.
* * *
A penes Ehl havia pres el timó dela barca de Pere, que separava, a
Italia, l'Acció Católica de tot el queno era purament i directament collaboració a l'apostolat gerárquic.Quan estava a punt d'acabar-se elprimer any, dona en el seu Arcanoconsilio, el mateix mot d'ordre a l'univers enter. Des d'alehores, pacientment, parlant a cada poble el Ilenguatge que li convenia, ha acabat perfamiliarazar tot l'univers católic ambel pensament profund del seu pontificat. Les seves iniciatives Inés altesen l'ordre del pensament i de l'accióno han deixat, directa o indirectament, la claredat, la precisió, la puixança de propulsió i de irradiació deles seves directives essencials.
D'ara endavant, tots els fills preclars de l'Església, saben que estancridats a cooperar a la tasca conqueridora d'aquesta societat vivent entretotes, per tal corn ella reb la seva
vida d'Aquel] que és la Vida: no sónpas únicament els seus cabdills, no
solament la seva gerarquia, ni els seus
enquadraments només; és l'Esglésiaentera, pastors i fidels — quin católic instruit ho ignora actualment ?—que ha d'extendre a tota la humanitat la gracia i la veritat del Crist.
I aquesta orientació fa a l'Esglésiauna condició inapreciable. Els régimspolítics poden canviar, problemes imprevistos es poden presentar, podensorgir noves institucions, res no afecta ni desconcerta ni compromet l'Acció católica : en mig les runes quesón el rescat d'aquests "canvis d'história", l'Acció Católica es rejoveneixincessantment, com la mateixa Església, de la qual és una emanació directa.
I l'Acció Católica avanqa a totarreu, en el paisos democrátics, com
en l'admosfera de les dictadures inoves formes de poder personal, en elsi de les nacions nascudes de l'Evangeli o de les antigues civilitzacionsassiátiques i fins al cor mateix del'Africa. No és pas el fracás de leslegions romanes, el pas militar de lesquals feia tremolar el camí, és la caritat del Crist que fa sentir a tots laseva paraula amiga, és la llum del'Evangeli que progressivament, irresistiblement penetra totes les tenebres.
* * *
I quina empresa profunda sobretotes les realitats humanes ! Quis Ilevat al sí d'aquestes masses apesantides per tantes necessitats materials !Doncs, primordialment espiritual,l'Acció Católica, com la vol el Papa,no és tanmateix estranya a la laborde la terra; no és pas diriem "desencarnada". Comunicant al próxim laveritat eterna, els fills de l'Esglésiano deserten gens de llur tasda temporal ni dels seus deures envers llurpaís. Tota la seva vida s'és endintzada en el temps on la Providénria elsda fet néixer. En té el color, en so
freix les vicissituds. I és en el cor
mateix d'aquesta evolució inesperadao d'aquests sobtats trasbalsos que elscatólics d'acció donen al Papa i a
llurs bisbes Ilur coHaboració a Papostolat universal.
Perqué si els régims polítics can
vien, i si l'organització económica so
freix modificacions, aixó afecta no
més la textura exterior de la societat.Les Ileis profundes no han pas estatIliurades pel Creador al Iliure joc o
a les fantasies de les convencions buinanes. Ni la institució de la familia,fonament de la vida social, ni les exigéncies de la justicia i de la caritat
Després de dotze anys...
en les relacions humanes, ni la coope
ració de tots al bé comú de la nacióentera, ni la de tots els pobles al bécomú de la humanitat. Els poble:;tenen facultat d'escollir els procediments seguint els quals l'autoritat se
rá transmesa als cabdills deis Estats,peró no de no constituir ni poc nimolt aquesta autoritat. Els membresde la societat civil participarán o no
a la direcció dels afers polítics, perócap régim no tindrá llicénia de privar-los llur dignitat humana, i cap régim no podrá passar-se del concurs
voluntari en el qual hi és condició, elrespecte d'aquella dignitat.
Així, doncs, aquestes veritats, sen
se les quals seria debades per un po
ble el somni ordre moral, l'Acció Católica les inculca i les propaga:
virtuts familiars i socials: l'observació de la "moralitat" i de tota la mo
ral, la prática de la justicia i de lacaritat, l'Acció católica les exigeixdeis seus cooperadors, els cultiva a
casa seva, vol generalitzar-los per
ells. Quin rékim podria engelogir-sede l'Acció Católica quan l'Acció Ca
tólica, entreté o restaura, sota qualsevol régim, els factors essencials detota prosperitat nacional? Cap régimno podría suprimir-la : un poder orbreixirá indubtablement a limitar-necertes manifestacions; tota compres
sió arbitraria, tota persecució tindráper efecte augmentar-ne les energies.
* * *
I aixó justament perqué l'Acció Católica és una emanació de la vida delCrist en l'Església. Organització del'apostolat entre els laics, ella és com
tot apostolat d'esséncia sobrenatural.La primera condició per exercir-la és
TEATRE
UNA OBRA DE TEATRE AL
SERVEI DE LA F. J. C.
Ens comuniquen del Grup "Medíterránia", de Blanes, que el militantFrancesc Puig i Llensa acaba d'escriure una nova obra de teatre, destinada a propagar la nostra organització per aquest majá d'una forçaeducativa i formativa indiscutible.
L'obra, que porta el significatiu títol de "Foc en el món", consta de tresactes, fácilment representables per
Les Iletres i les arts
lk d'ésser una "católic vivent". Acabat el temps On fins els espatotxinss'atrevien a posar-se en defensors del'Església, perqué, en el terreny po
lític pretenien parlar en el seu nom
comprometent-la!—Es el missatge de
Crist que l'Acción Católica propaga, i
quan es tracta del missatge de Crist,la gracia i la veritat són indisociables.
Així, d'ara endavant, per tot arreu.
sense equívoc possible, l'Església, tant
per la seva gerarquia com majançantels seus fidels, realitza la seva tascaprópia, amb els 'seus métodes propis,entre totes les races, en el si de tots
els pobles, pel bé de tots. I és aquestaempresa essencialment religiosa queel Pontífex suprem segueix per tot,
suscita per tot, desenrotlla per tot.
amb un amor tan gran per cada na
ció que cadascuna d'elles es sent objecte d'una afecció directa i especial.
Potser no és ja capaç de compren
dre aquestes coses el publicista que
s'obstina a Hangar com una injúriaal Pare de totes les nacions el com
pliment estúpit un dia imaginat per
un protestant alemany. Aquest era ex
cusable al capdavall, de no haver per
cebut el carácter universal de la fraternitat pontifical.
Les multituds católiques, en tenen
el sentiment ben ciar. I aquesta intuíció molt segura no ha pas poc contribuit a atraure innombrables peregrins,de tot poble i de tota raça, envers
aquest Papa, el pontificat del qual es
demostra cada vegada més — dig-uemho després de l'apogeu de l'Any Sant—com un deis més granS de la história
: : : DE RETORN DEL SAAR : : :
o. Uanneufville
tots els nostres elencs. El primer, re
marca la descomposició de la societat, i demostra la necessitat i l'oportunitat del fejocisme. En el segon,
s'hi posa de relleu l'eficacia de la nos
tra organització. I en el tercer, el fejocisMe apareix en el triomf ideal, on
aspirem arribar.Creiem que aquesta noticia produirá
gran satisfacció entre els elencs fejocistes, els quals, tot representant una
obra que la suposem d'innegable valorteatral, realitzaran, en la seva repre
sentació, una gran propaganda del fejocisme en els nostres Centres. Indubtablement, també será utilitzada pera introduir el nostre moviment en
aquelles localitats on es fa difícil penetrar-hi.
Sabem que el grup de Blanes posaráaquesta obra a la disposició deis elencsteatrals que la soflicitin.
Les tropes angleses, de retorn del Saar, visiten la Catedralde Reims, on són rebudes per l'Arquebisbe. (Foto. Keystone)
Orientació professional 3
La situació de les classes mitjanesAmb aquest nou any de 1reball,
que comença després de les vacan
ces, s'acaba la nostra enquesta so
bre la situació de les classes mitjanes (Diari "La Croix").
Posarem en ordre les conclusionsdesprés de les respostes sobre elspunts principals següents: 1' exa
men de la situado de les classesmitjanes revela amb evidencia una
crisi aguda. Aquesta crisi amenaçade teni rrepercusions socials greus.Obeeix a causes morals i económiques. Els remeis a Franea són difícils d'aplicar. A Bélgica les classes mitjanes s'organitzen i es defensen millor.
Es pot dir que la majoria de lesrespostes constaten i deploren lacrisi que sofreixen les classes mitjanes. En aquest conjunt, escolliremalguns passatges de les Iletres queposen de relleu Pacuitat de la crisi:
Una resposta signada "M. de Bergerac" resumeix en un curiós ex
tracte el que es podria anomenar
"la história de la grandesa i de la-decadencia" de la classe mitjanaInés rica, de la burgesia de lesgrans ciutats, que el comunicantens diu la •clases del "capitalismeútil":
L'apoteosi del capitalisme útil(classe mitjana) data ja del 1913.La seva davallada ha comencat el1918. Les proves del que vine dientabunden i es troben per tot arreu :
en la literatura francesa d'aquestaépoca i en la tria deis tipus descrits en la política, i fixeu-vos en
els trionifs electorals d'un deis parlits burgesos (radicals) que no tenianecessitat aleshores d'ésser involucrat al partit socialista per sortir;en la societat francesa d'aquestaépoca, on s'hi troben certes qualitats i gerts defectes purament bur-
cresos i honestedat en els funciona-:,
ris, respecte a la paraula donada,gust per la vida familiar, horror alsviatges, por del risc, respecte a lestradicions, vida de societat intensa.
1914: la guerra. El capitalismeútil envia els seus representants alfront. Fará tota la guerra i la guanyará. Es concretiaza aquesta época en alguns personatges que passaran a la posteritat. Joffre, Foch,Poincaré, Clemenceau. l'oficial dereserva, el paisa.
1918: la pau. Es compten els homes i es passen comptes. Deixantde banda algunes excepcions (mercantils i proveldors del govern) queaniren a ajuntar-se seguidament alcapitalisme especulatiu, el capitalen diner de classe es troba en es
tat precari. Ve la caiguda del franc.I és el començament de la "debacle". El capitalisme especulatiu iinternacional, al corent del maneigdel diner i de les coses de banca,pogué d'un cop de ploma substreure a la depreciació la més gran partdel sea numerari. Des d'aquestaépoca es pot registrar el començament de la fi de la classe mitjanaa Franea. L'augment deis impostosi la crisi económica han acabat deprecipitar-la. Evidentment, el cos
tat financer no és pas tot sol quehagi d'ésser tingut en compte quanes parla de la classe mitjana francesa. Peró cal rendir-se a aquestaevidencia: l' arma més forta d' a
questa classe ha estat el seu esperitd'economia que li ha permés, a tra
vés deis segles, d'assegurar la seva
hegemonia que es recolza sobre un
capitalisme útil, honrat, fácilmenttolerat i fins i tot acceptat per la
massa del proletariat. Els antics re
presentants de la classe mitjanaporten encara en ells, jo ho vullcreure, les qualitats morals que hanfet la seva força en el passat. Al'hora actual, estan en camí d'ésserproletaritzats si no es fa el neces
sari.
Una altra resposta ens presentael parament imatjat de la crisi de lapetita classe mitjana en les comar
ques:En altre temps tenia un lloc pre
ponderant. Tot el més una mitjadotzena de petits burgesos, fills
d'antigues famílies locals, comer
ciants benestants ja enriquits i re
tirats deis afers, el notan, el metgefent costat amb el noble, el poblei els dos o tres grans burgesos.
Eren seguidament gent d' oficibenestants inicialment d' escassos
recursos, que havien conquerit un
lloc a força de treball, d'economiai de probitat, tenint representantsal Consell de fábrica i al Consellmunicipal. Cada diumenge se'n veiauna part a missa; a la tarda tots es
tornaven a trobar per tal de fumar
La tristesa de les máquines parades. Recordeu-vos de la cam
panya deis nostres obrers pro companys en atar forçós.
lentament les pipes dominicals, discutir fins a cansar-se, mentre juguessin a cartes en la gran sala del"casino", tot degustant una ampollade vi ranci del pas. Amb ells elsprincipals del poble: el pagés dedomini senyorial; petits propietaris que exploten llur dominació,sempre massa nombrosos, gairebétots els comerciants del país; pállid forner, marxants de bous, deporcs, o de grans, de bruses amples,botiguer, cafeter xerraire sempreben informat pels viatjants de co
merç o els ordinaris de les tarta
nes. Llur fortuna era escassa, lentaen créixer. Moltes generacione eren
necessáries per acumular mitjansper: a viure a recer de la necessitatsense treballar.
A casa de tots ells hom hi trobaya les velles qualitats del ferrer;bon sentit, gust innat de la mesura
i del real, finesa, alegria, tenacitat,religiositat en la majoria. En tots
ells respecte al sacerdot i a les co
ses santes...Arribaren les máquines i els mit
jans de comunicado rápida, la fabricació en serie, i vingué la guerra, la gran, la del 1914, i la petita,la guerra económica, que dura a
l'interior del país; vingué l'ale dematerialisme, de frulcions immediates, tangibles.
Ha desaparegut la petita burgesia. Alguns, morts sense infants;d'altres, arruinats per la "debacle"deis valors; russos sobretot quevengueren llurs béns i anaren a
amagar Ilur miseria a algun pobleproper on van vivint miserablement. Els joves se n'anaren, ja siguiperqué una necessitat d'acció elshagi empés a expatriar-se, o atretsper alguna pina de funcionan, honorable, tranquilla i remuneradora.
La fabricació en serie está a puntde matar el petit artesá; ja no hiha fuster, els mobles vénen de chitat„..tan sois subsisteix el fuster debastaix. Sovint cap constructor decarros.
Un ferrer és suficient allá on doseren pocs. Cap teixidor: les mos
Vres vénen de les abrigues de laciutat próxima. Abans hi haviaquinze empresaris: avui tan soisdos o tres: baster, fuster decases, ferrer. El botiguer sent pesar la concurrencia d'una Cooperativa creixent sense parar. Veucom arribará el dia que haurá decedir, o esdevenir ell mateix gerentde la Societat de sucursals múltiples.
Aquesta disminució de la classemitjana no afecta pas solament elshomes, els caps de familia en lavida exterior de Ilur professió, sinoque hom la constata a l'interior ma
teix de la llar on influeix sobre lasituació de la mare i conseqüentment sobre l'educació deis infants.
Amb el perjudici de les fortinesde la classe mitjana i la diflcultatgairebé imposibilitat, del recabdament de personal doméstic en lesfamílies nombroses, la mare, com
ho fa pintorescament remarcar una
mare de família, és obrera durantel dia, senyora de casa en les hores triades". Li esdevé imp3ssibled'assegurar als infants la instrucció i l'educació que formariente, aleshores que en aquestes families, la funció de la mare era d'esser la guardiana la directora de laseva llar, la coRaboradora del capde casa en la bona administraciódel patrimoni.
Alguns deis nostres correspon,sals, tot deplorant la crisi de lesclasses mitjanes, semblen estranyar-se que llur desaparició no es
vegi en la lógica de la história.Les classes mitjanes, diu Un cam
perol, marquen l'apogeu dels pobles: són elles que han proporcionat tant Roma els Virgili i els Horaci, com els Corneille, els La Fontaine a Lluís XIV...
A França han aparegut sota Fe
La crítica situació de les classes mitjanes, repercuteix damuntel proletariat i ajada a fer més gran la tragédia de l'atar forçós.
Els petits tallers es paren:..
lip el Bell i obtingueren llur pie ex
pandiment amb Lluis XIV, els invents i la prosperitat del segle XIXels proporcionaren un cert esclat,i és d'elles que han eixit Lavoisier,Carnot, Pasteur, Henri Poincaré.
Peró els temps canvien, les invasions 1814-1815, 1870-1871, fannecessária la reconstitució d'unagran feudalitat i gran industria,Companyies mineres, Companyiesde ferrocarrils, navegació, etcétera, constitueixen una nova feudalitat sota la protecció de la qual es
posen les classes mitjanes.Com él senyor d'altre temps, com
la vila independent i fortificada del'edat mitjana, els grans organis.mes feudals moderns han absorbitels burgesos del segle XIX, com elcastell fort havia absorbit els cu
rials burgesos de l'Imperi romit.
Les classes mitjanes han desaparegut : és un bé? Es un mal? Es evidentment un senyal de decadencia,un signe de manca de prosperitat,és la gelada que anuncia l'hivern.Peró és una Ilei de la natura davantla qual l'home és impotent.
Peró d'altres comunicants es demanen si la crisi de les classes mitjanes no marca precisament Ilurdesaparició, sinó l'evolució de Ilurrecrutament.
•
Es més just de dir, escriu un
d'ells que es qualifica — equivocadament— a si mateix d'Un pessimista que huila de tot con, que elselements canstitutius de les classesmitjanes han variat. Qué en resta
dels que hom classificava el XVIIsegle sota l'etiqueta de bon home??En quina classe social es trobenavui aquells que abans de la guerra formaven la petita noblesa, Partesanat, el petit patronat, els propietaris camperols, els rentistes?
Avui, el seu lloc está pres pelfuncionani en activitat i retirat,l'assalariat que ocupa els empleussuperiors de la indústria, de la banca, d'assegurances, el gerent degrans cases, el masover enriquitque ha comprat les terres sobre lesquals s'afadigava en Are temps.Aquest canvi és un bé o és un mal?La pregunta és abordada de diferent manera pels sociólegs actuals.
No cree per part meya en la desaparició de les classes mitjanes, diuuna Resposta del país base. El mo
viment d'industrialització, tan. intens després de la guerra, ha fet pujar bruscament molts esgraons del'escala social a gent sovint sense
cultura, sense principis, s ens e
aquell fons indispensable de virtutsburgeses: prudencia i economia.Massa gent ha volgut anar massa
de pressa, a cremar "l'etapa" neces
sária.Aquesta part de la burgesia ines
table sembla cridada a desaparéixer, almenys momentániament. Lapróxima generació, si li ha servitla Iliçó, més experimentada i mésarmada, reprendrá el carni amb peuacérrim i més segur.
Una aura part de la burgesia hacregut les seres posicions establesi assegurades, i la oblidat que el.
combat és inevitable i continuat,peró també está ainenalada.
Aquest desfet inevitable será om
plert per un afluix de les noves forces proporcionades per la classe ru
ral on hi ha la fe en l'esdevenidori no hi existeix la por de l'instant.
Aquestes opinions contradictóries en !'experiencia sobre el destiactual de la classe mitjana podende fet conciliar-se, fa observar ambjustesa Un lector regional, seguintel sentit que hom uneix a l'expressió "classe mitjana".
Si hom compren el conjunt d'individus o de famílies que viuen en
Pabundáncia en un moment donat,es pot admetre que la classe mitjana és tan nombrosa com abans.Considerada sota aquest aspecte, no
sennbla pas amenaeada almenys nu
méricament.Ho és tanmateix si, per familia.
Hom entén no pas la llar actual, sinó la successió de les generacionsi si es considera la durada en !'abundancia, durada que condicionael naixement de les virtuts les mésprecioses de la classe mitjana.
També ho és, si es compren ambla definició de la classe mitjana la
idea d'independéncia económica.,per oposició a l'assalariat.
Cal de totes maneres tenir compte que el que és inquietant en lacrisi actual de la classe mitjana no
ho és pas tan tdegut al desplagamentde les fortunes i l'acció d'elementsnous— aixó s'és vist en tots elstemps com a la desaparició dela mentalitat característica de laclasse mitjana.
Fins ací, escriu Un pare de familia inquiet per resdevenídor. Laclasse que franquejava l'etapa, insensíblement o bruscament, es difonia en la classe que reemplalava.Es extraordinari com els revolucionaris arribistes han pres tot se
guit la mentalitat i fins i tot peradopció, les tradicions de la noblesa i de la burgesia, que havien desbúa o suplantat.
Peró avui, la classe mitjana perdel seu esperit propi. El que la ca
racteritzava era un cert amor de laregularitat en la familia, enels cos
tums i en la professió unit a la potencia del treball, a l'esperit d'independencia i al sentit de l'economia.
Després de la guerra, la classemitjana sofreix un doble treball dedisgregado, i d'un costat l'americanisme la guanya a poc a poc. La"respectabilitat" de les professionsés força, menys tinguda, en comptea llur guany. La familia ven disminuir la seva atoritat. L'economiaés • trencada per Pamor desplegatpel frulment i la incertitud de l'endemá fmancer.
Altrament, l'esperit de justa independencia de la classe mitjana,aquesta legítima exaltació del treball personal que caracteritza lesprofessions liberals, el corriere mitjá i l'agricultura normal estan fortament amenalades pels progressos
acaba a la página 8
4 De casa nostra
Micrófon
UN PROBLEMA GREU
La gran preocupació de tots
els governants rau concentrada
en un problema complexissim,cada dia mes greu: la manca de
treball i en conseqüéncia l'augment deis sense feina.
Roossevelt als Estats Units, i
Mussolini a Italia són, potser, els
homes que amb major audécia
han procurat endegar-ho.Peró Ilurs esfarcos no han pas
sat de solucions parcials. El pro
blema continua en peu, creixent,crmplint de miseria i desolació
milions de llars obreres.És el róssec de la gran guerra,
diuen els uns; és l'egoisme des
fermat del capitalisme, diuen els
de baix; és el pecat de l'afanyconstant de reivindicacions obre
Tes, diuen els de dalt; és el des
gavell portal per la balsa política i els mals governs, diuen els
altres.I rnentrestant el problema em
pitjcrra i /a rivada deis sense feina creix...
Qui és el gran culpable?...Qui empeny aquesta rivada
trágica?Aquesta gran rivada és filia
d'un segle materialista creador
de l'hcrme-méquina. ts una con
seqüéncia de la concepció egoista de l'home modern. És la man
ca total i absoluta d'esperit cris
tia.Fa quaranta iny's que
Lleó XIII ja ho preveia en la
seva imrnortal «Rerrum Nora
rum»... fa quaranta anys!No ha arribat, encara, la gran
hora de posar en práctica, en
una societat que es diu cristia
na, la doctrina social cristiana?
Solament així aquest greu pro
blema pot tenir un eficaç guariment.
LLUÍS PRAT
1 Un catalá a l'Amacones I
Algun de vosaltres potser ja haurá llegit en la premsa diária queun catalá anomenat Félix Cardona,fill de Malgrat, ha retornat de l'América del Sud on hi ha fet diverses expedicions per les terres properes al gran riu Amaçones. Aquest
• Un indi vell construint una
"premsa" per a fabricar-se el "ma
nyoc".
De la nostra historia
Lluites de pensament a l'esglésiacatalana
Decaiguda la Huila -armada con
tra la institució cristiana, començála Iluita del pensament, Inés crua imés temible, encara. Una Iluita d'idees pot arribar a intoxicar Pánima d'un poble, mentre que la quees fa amb les armes, les més de les
vegades no passa de les linies fronterines. L'una és material. L'altraataca directament Pesperit. El Crist,mesurant tota la importáncia de lasubversió dogmática en el trans
curs del temps, Ilegislá sobre la Iluita del pensament: "...i no temen elsqui maten el cos, peró no podenmatar l'anima; ans bé, temeu el quipot tirar l'ánima i el cos a l'infern"(Mat. X, 28).
Cap de les primitives heretgiesque flagelaren rEsglésia és originária de Catalunya; algunes, per?),hi arrelaren considerablement. Noobstant la contradieció vigoritza, i
volent reduir l'extensió, fa miracles sovint la intensitat de força d'alló que es vol contrarrestar. Cada
heretgia féu néixer un apologistade mérit, el qual, encarant-se amb
les doctrines subversives, destriáamb traga l'error i la veritat, donant al poble fidel el dogma tradicional immaculat i inconfundible.
Els bisbes de Barcelona, Sant Paciái Sant Olimpi en són un bell exem
plar.Tres foren les errónies doctrines
que es propagaren a casa nostra,principalment. La deisla deis novacians i el priscillianis
jove, per encárrec del govern deVenezuela, s'ha cuidat de delimitar,o sigui flxar bé les fronteres d'aquesta República amb les del Bra
sil.Aquest jove, dones, acompanyat
solament pel seu germá, ha viscutdurant mesos i mesas contra lesfebres terribles d'aquelles latituds,feres, mosquits i gent estranya, queen sa majoria io havien vist mai en
car cap borne blanc.Jo, perqué els companys en po
den saber quelcom d'aquesta expe
dició, m'he revestit de valor de periodista novell i m'he encaminata empaitar aquest home pér a ferli unes preguntes per a FLAMA.
Estic ja assegut davant per davant del•meu intervivat, mentre ehlfa testes al seu fillet, d'uns dotzemenos, que no para de pujar i baixar d'un cadireta. Em dono compteque Cardona té un senyal al mig delfront, igual com si hi hagués tingut un gra, i jo din:
—Aquest senyal algun recordde la selva?
—Sí, aixé ho he dut d'allá; ara
ja está g,uarit, peró el meu germáen duu un de més gros d'aquestssenyals, a l'esquena, el qual és prodult per la picada d'un mosquitmolt dolent. No us estranyi aixóque el tingiii a l'esquena: és perqué, ja comprendreu que la roba
me. La primera va aparéixer arran
de la persecució cristiana. ConsideVa completament licit defugir la
Una conversa amb l'exploradorFélix Cardona
Crea de Sant Pere de lesPuelles, a Barcelona.
persecució procurant-se un certificat especial que incloia una aparent apostasia. Els novacians, cismátics d'origen, negaven la remissió dels pecats rnajors comesos desprél del baptisme, contra el dogmade la general remissió per mitjá de
Ja peniténcia sacramental. Ja en elsegle IX els prisciHianistes, nascuts
es fa vella i acabein per anar com
els indis, sense samarreta; tampocno ens fa falta perqué no fa fred.
--Dones ?com és que no el té benguarit el vostre germá?
—Es que a en la hi volien curar
acl amb pomades i més pomades, id'aquesta manera no es guareix lapicada d'aquest mosquil; només es
guareix com a mi ern feren en una
ciutat d'allí passant per la llagal'electricitat, la qual va_ cauteritzant la ferida.
—A propósit del vostre germá.Sempre as ha acompanyat?
—No... solarnent ara últimáment,amb mi hi ha estat cosa d'un any.Jo ja en fa set d'anys pie corro
per aquelles terres.—Tinc entés que vós dieu que
per a fer aquestes expedicions ésconvenient fer-ho a base d'anar-hipocs blancs i amb la conflança deisindis?
—D'aixó ja en vaig parlar a laconferencia.
--Citeu-me algun cas en qué elsindis hagin reconegut la superioritat de la nostra civilització.
--Posem per cas; un indi teniamal-de-cap i jo Ji donava una as
pirina; si li passava, l'home se'mposava a hallar de content i quasipodriem dir que m'adorava. Naturalment com que ells només es cu
ren amb cants,
al centre d'Espanya, a Avila, imbuits de gnosticisme que els féudesbaratar en el dogma de la Trinitat, posaren els fonaments de lalliure interpretació deis textos lidblics, una de les desviacions mésformidables del pensament humá,tan en yoga en les sectes protestantsdel segle XVI.
I quan aixó succeia l'Europa es va
commoure per un gran movimentde pobles que sota la pressió deishuns varen caure damunt les fronteres de l'Imperi en decrepitud.Vingueren les invasions. En 415Ataülf s'establia a Barcelona. Els visigods, en prendre contacte ambCatalunya, no es feren pas enutjo•sos, portaven un vernís de romanilzació; no ignoraven ádhuc el Batí;eren els bárbars més instruits, en
un mot. I d'acord amb Roma, varen
procurar foragitar els nitres invasors i les bandes de bagandes, produint-se la primera revolta social a
casa nostra. L'organització visigótica, fonamentada, d'ençá de la con
versió de Recared, en una barrejad'elernents germánics, romans i ca
riónics, fou abans essencialment ar
riana. Per la forla, volgué obtenir launitat religiosa a favor de la secta
herética. Aixó va constituir el pensament primordial de Leovigild, elseu fill, peró, va cedir generosamentdavant del catolicisme romá. Ambtot no faltaren .jornades ben luc
tuoses, les quals, infiltrant-se fins
al més intim de l'ánima cristianapairal, feren sorgir les venerablesassemblees deis Concilis provincials, aplegats alternativament a les
diferents ciutats episcopals catalanes, comengant per l'Església Marede Tarragona (516).
El concili de Tarragona, que ésl'inici deis concilis catalans, és deremarcable importáncia, puix queen ehl es regula la nostra disciplina eclesiástica, se'ns parla de l'estat deis temples catalans, ensems
—Si — dic jo cantant es faagafar mal-de-cap als veins de lagaleria...
A petició meya m'explica que hamenjat cara de tigre i que és excellent, peró el que es menja més sónels simis de diverses reces, i elspeixos, que alguns són de 2 metresde Ilarg. Hi ha un simi petit queen diuen "Tití", el qual crida molt,que serveix per esquer per a pescarpeixos grossos amb un am. Els peixos petits els pesquen tirant-los a
l'aigua unes boletes fetes d'argilaamb trossos d'una planta molt verinosa que els mata, i per tant quanse'n mengen moren i surten a la su
perficie.De provisions cal tenir-ne sem
pre per alguns dies; no cal heder,puix que a voltes no hi ha ocasióde calar o les circumstáncies no
ho permeten, i em diu:—Peró, als indis que no els man
qui el "manyoc", car sense ell no
podrien pas sortir d'expedició.El "manyoc" és un pa que ells
es fan. Arrenquen d' una planta,més alta que un home, una mena depatata, les quals rascades degudament són entatxonades dins d'una"prernsa" fins que han tret tot el
suc pels costats de la "premsa",que és de vímets; aixi queda com
una pasta que la couen sobre d'unpiló de pedres ben collocades queguarneixen al voltant del foc.
acaba a la pag. 8
que se'ns dóna noticia de l'existéncia de monjos cenobites, el quesuposa l'existéncia del monaquisme catalá, que molt hauria de tre
bailar també per a l'extinció de
les heretgies que havien pres cos
en la nostra pátria. I sens dubte queel monacat catalá tingué origen en
l'aferrissada persecució deis orto
doxes orientals per part deis fanátics arrians, els quals s'establirenen terres d'Occident, i en les emi-'gracions que ocasionaren les invacions. La major part d'aquells mon
jos primitius acceptaren la norma
de Sant Agusti, i així l'esperit delbisbe d'Hipona, que tantes voltes
havia omplenat de confusió els perversos heretges, seguia vivint en elcor deis cenobites, els quals, contra
els qui no valen sotmetre son pensament a les verídiques ensenyances de l'Església, presentaven elmentiu més fulminant amb la seva
Regla prudent i severa.
Segueixen després els concilis deLleida (546), de Barcelona (599) i
Egara — Terrassa — (614). ArnbRecared (508-601) es comença un
nou període de la monarquia visigótica, durant el qual es va operantel fusionisme racial. S'entra de pieal temps visigótic. Es dóna inici a
la persecució contra 'els jueus. Sovintegen les revoltes deis nobles, ila monarquia esdevé gairebé una
teocrácia, avalada amb l'autoritatdeis concilis de Toledo.
Encara, durant aquest temps apareixen grans figures catalanes quevan marcant el ritme domátic i disciplinar dintre la més estreta unitat
E.státua egüestre de Cariemany al Museu Carnavalet,
a París.
de pensar : Sant Just, bisbe d'Urgell,el comentador del !libre sagrat delCántic deis Chilles, a mitjans delsegle VI; el bisbe i abat Sant Joande Biclara, el primer cronista del'Espanya visigótica, de veracitatincorrupta i de viril independéncia; Sant Nonnit, bisbe de Girona,després del Biclarés; Quirse, bisbede Barcelona, com també Sant Ida
corrent el segle VII, i altres.Mentrestant anaven .socavant-se
els fonaments visigótics. Per mésque s'intentés una fusió espiritualgótico - catalano - hispánica, -maino va donar resultat exceHent. Amés, existia el perniciós factor del'anarquia, el que féu possible i efectiva la invasió sarraina.
TOMAS CAPDEVILA I MIQUEL,Pvre.
Finestra del món
D'Alemanga
Joventut hitlerianajoventut católica
Adalbert Pro bst, víctima dela ira del déu estat.
Anfila aquesta organització i
aquest esperit ha arribat a ésserPúnic moviment que ha resistitl'embestida del nou estat omnipotent, desitjós de monoplitzar-ho tot,especialment Peducació de la joventut. Les associacions protestants han cedit.
El perill més gran del nazismeés, sens dubte, Peducació que es dóna als joves, nois i noies, en les milicies bitlerianes. "El que fa méspor i basarda en la situació actual
Qüestions Internacionals
Els greus esdeveniments que des del dia primerde mes es vénen desenrotIlant a Grecia, comencen
a preocupar seriosament tot el món.Ultra la tragedia que representa sempre veure
com un país civilitzat es llança a la lluita fratricida, comencen a aparéixer ara temors de complicacions internacionals. Es d'esperar i de desitjar queaquests temors no es veuran confirmats. Aixi i tot,peró, la revolució que acabdilla l'inquiet Venizelos,está prenent una volada, suficient, com déiem, per a
produir fortes inquietuds.Les causes que han mogut el partit venizelista a
Ilançar-se a la revolta, són, si escoltem el Times,molt semblants a les que ens portaren a Espanyaa la revolta socialista d'octubre passat. En un cas
com en un altre, unes eleccions lliurement realitzades portaren la derrota a venizelistes i socialistes.En ambdós casos sembla ésser amb similitud sor
prenent un mal desig de "defensa de la República"el móbil de la revolta. En un cas com en un altreno es tracta sinó del desig d'imposar per la violéncia el voler d'una minoria sobre la vo/untat popudlar lliurement manifestada.
No cal dir que aquests fets diuen molt poc a favor deis seus autors. Peró el més lamentable és lapérdua de 'vides, de riquesa i d'energies que una
lluita civil — i més encara en els nostres temps —
importa.En els moments d'escriure aquestes ratlles, és di
fícil fer pronóstics sobre el desenllac de la revoltagrega: venizelistes i governamentals semblen estaren condiciorts béRiques molt similars. Aixó fa pensar que sigui quin sigui 'el resultat, les pérdues detot ordre seran molt fortes.
Cal desitjar ben de debó que la present revoltaacabi anib el minim d'estralls, i que en tot cas lescomplicacions internacionals que es preveuen possibles no esclatin. No oblidem que les guspires deisBalcans, costen, de vegades, milions de vides.
— em deia un concilian i — és pensar en els homes que en sortiran,d'aquests joves -educats a base d'orgull i en un ambient de violencia".Una córrua de xicots i noies quevaig trobar al tren m'ho van con
firmar.Per aixó, l'ofensiva és duríssima,
tant en les petites Iluites locals, com
des de les altes esferes: cas típic ésel 41 l'organització esportiva católica que només pot actuar a Berlín;on resideix el representant delSant Pare. Aixi es compleix el Concordat.
Aquests atacs han arribat, fins itot, a nctssassinat d'Asalbert Probst.M'ho explicava el meu acompanyant. Ja estávem en l'unan pis, en
una petita habitació, la més arre
conada de totes. Quatre parets nues,
la senyera de l'Agrupació esportiva(de la qual era President), amb una
gran finada negra i un petit retrat.
"Aquí treballava ell. El dia 30 dejuny, el día de la gran rnat-ança, va
agafar el tren a Berlín, i no va ar
ribar a Düsseldorf. Vam buscar, vam
reclamar. El Govern, naturalment,no en sabia res. Només vam rebreel seu cos. A l'enterrarnent solamenthi assistirem els empleats de lacasa".
I amb aquesta impressió, abandoI nava jo la Casa de la Joventut, perentremig de la boira.
La revolta grega
MIQUEL MORELL
Una guerra?... Perqué?...
Parlant amb un desertor de la guerra
del Chaco
Hem tingut l'avinentesa de con
versar Ilargament amb un desertorde la guerra del Chaco que ha ar
riba t darrerament a Barcelona.Se'ns han fet molt interessants lesseves manifestacions i hem pensatque fóra interessant transcriure-les.
El nostre interlocutor, d' una
trentena d'anys, ens conta les dificultats amb qué hagué de topar peraconseguir emigrar. Es boliviá. Gairebé ha corregut tota América i lesmés importants nacions d'Europa.En un dels seus viatges, abans d'esdatar el conflicte, es maridá a Barcelona amb una floja catalana. "Perno abandonar la meya muller — ens
diu PinterpeRat — és el rnotiu.principal per qué vaig decidir-me a desertar de la meya estimada pátria".
Grácies a influéncies en el cos
médic de l'exércit, va poder certificar que la seva dona necessitavacanviar de clima i sollicitá permísper a traslladar-la al Perú. Sois Déusap, diu, els tripijoes que em ferenpassar i els mal-de-caps que se'mpresentaren. Finalment, i no sense
l'ajuda de moltes arnistats, va as
solir el passaport desitjat, únicament per a Perú i per a acompanyar la seva muller. Hi va influirmolt que la seva esposa fos estrangera.
Una vegada a Lima, pero, els deixaren visar el passaport i... tornaral born.
Es trobaven, de bell antuvi, amb
Venizelos, ex President de la República grega,capdill del moviment revolucionad
la dificultat de no poder extreure
cabals de Bolivia, car és tancada laBorsa de canvi exterior i no és permés traslladar enllá les fronteresde sumes importants. No varen te
nir altre remei que acudir a la "borsa negra" (usurers), que per cada'Hura esterlina els feren pagar mésde cent "pesos" bolivans. Aixó tan
galesa a bastament la minva demitjans per a fer el trasllat.
QUE ES EL CHACO?
Es un terreny verge, exhuberantde vegetació, feréstec, situat entre
els dos rius navegables Pilcomaio1 Paraguai. El riu Pilcomaio ser
veis de frontera entre Bolivia i Argentina, i l'altre entre el Paraguai iBolivia. Contráriament al que s'hadit en alguns periódics que, per altra banda, porten una informaciócompletament tendenciosa (hi haagéncies que donen informació gratuita pagada, peró, per la nació interessada en la informació), el Chaco no 'linda per cap costat amb elmar.
Les divergéncies entre Paraguaii Boivia vénen des de molt enllá.Des d'abans de l'any 1879. Bolivias'ha manifestat sempre inclinada a
la pau; la prova és que, a les re
petides pretensions del Paraguai,signa tres tractats cedint part deisterrenys del Chaco que li pertanyien des de la seva erecció a Estat 'hure en el marc político-administratiu de l'Audiéncia de Charcas. El Chaco Boreal, dones, ha es
tat, és, i ha d'ésser boliviá, ens diuel nostre
AMB QUE COMPTAVA EL PARAGUAI PER A INCORRER ALCHACO?
Paraguai és una nació molt petita; els seus habitants, peró, potdir-se que neixen i s'eduquen únicament per a lluitar. Récordeuquan, una nació sense cap importáncia com és Paraguai, va declarar la guerra a Argentina, Brasil i Perú, i el que costé a aquestesnacions doblegar la testa de la na
ció rebel i de sotmetre-la.Paraguai té 800.090 habitants;
Bolivia quatre milions.Ningú no s'apodera, per la força,
d'una cosa que és seva i — si no hihagués raons més fonamentals i poderoses — bastaria la manera clandestina, gairebé, amb qué el Paraguai aná al Chaco, i s'apoderé desituacions i de fortaleses que desempre havien estat bolivianes.
En aquesta guerra no són duesnacions les que lluiten solament. Hiha alguna nació collindant, possiblement molt interessada en les mi
nes petroliferes que s'han deseobert al Chaco. Mai no podrá titilarse a Bolivia d'haver efectuat con
traband d'armament, •puix que no
té port de mar. En canvi, a BuenosAires hi ha agéneies que reclutenvoluntaris per a la guerra i, una ve
gada encallat el nombre duna ex
pedició són traslladats a Paragilai.Naturalment que en aixó el governargentí no hi té res a veure; pero,fa dubtar mol! de la seva neutralitat.
Conculteu, 'només, per ter-vos-encárrec, la lista de morts a les flleres de combatents, i, entre els paraguaians hi veureu un gran nombrede russos blancs (emigrats), argentins i molts estrangers. Aixó provaclarament les gestions d'aquestesgeréncies de reclutament.
D' altra banda, i,com comprendríeu que una nació de tants pocshabitants pogués sostenir tant detemps una guerra constant anib una
nació cinc vegades més poblada?Per força, i' per més guerrers quefossin, haurien d'haver acabat lesenergies.
Característiques del Chaco.
EL CLIMA I LES CARACTERISTFQUES DEL CHACO
Bolivia és situada en un terrenymolt elevat. Per tant, el clima delChaco no s'adiu pas gens ni és gensconvenient per als seus combatents.Paraguai, pero, gaudeix del mateixclima i aixó fa que els seus soldatsno sofreixin tant en el front. A més,les forces del Paraguai només hande travessar el riu per trobar-se elcamp d'aedo béHica. Són dos factors (habituats al clima i proximitat del Roe) que cal tenir-los en
compte.Tothom din que el Chaco no val
la pena. Ho he llega, diu el boliviá,en diversos diaris barcelonins. Peró, és allá on hi ha els pous petrolifers i és aquella terra la que téun esdevenidor ciar quan a cultiu,explotado de fusta, etc., etc.
?QUANTS MORTS CREJEU QUEHl HA HAGUT EN AQUESTAGUERRA?
A aquesta pregunta arrufa les ce
nes: —Es una pregunta de difícilresposta, ens din. Només sé dir-vosque «In molts i molts; que noniésen la 'tulla per a obtenir Oqueronen varen morir uns den mil. Entreels morts hi ha alguns familiarsmeus, carissims; condeixebles icompanys de iota la vida per alsquals servo un record perdurable.Ells han mort defensant la Pátria.Ells han mort per un Ovare. queno sé encara ben bé qué és, peróque aquesta civilització ha fet legítim. Una •Iluita irracional d'ho
Continua a la pág. 8
6 Actuació de
16lossal
Un grup exemplarSi volea veure un Gral, model, anea a visitar antb deteniaterzt el Grup 86,
"Pau Claris". Si tenia ganes d'aprendre i estudiar técnica fejocista, aneu a l'Escola d'aqueix Grup que lant honora la Federado.
Fou amb mona d'un <tete d'ojrena de les activilais del Gral, al Dr. Bona i
Consell Federal, que tinguérem ocusió de veure personalment alió de qué és cal.
paç la F. J. C. de C. per miga deis Grups ben estructurats...E1 President del Grup, en el seu parlament, dernanava que els meznbres del
Consell donessin en aquells moments l'orientado necessária a lotes aquelles co
ses que ells creguessin deficients; i nosaltres, que tinguérem el goig d'assistir-hi,pensávem, en la intimitat del ilustre cor, de com érenz nosaltres els qui havíemde demanar que ens nzostressin Inés coses, znés iniciatives, nzés técnica, pui.r queno érem altra cosa que uns altunnes més, que anávem a aprendre alió que la cons
tancia, la ptiresa d'intenció i la fe en un ideal haviert creat en el si d'un Grupfejoc ist a.
Els que sabem el que costa un Grup; les dificultats sense nombre; la inconstancia deis xicots;.les seves necessitats económiques, no podiem inezzys que veu
re el miracte de Détt en aquell casal tan ben orgazzitzat.Potser cm direu, per qué Dé,, no realitza un miracle a.cada Grup. I jo us con
testaré que Déu sois els fa a tots aquells Grups que se'l rnereixen. I el Grtzp,"PauClaris" és d'aquests. Huyen de saber que aquest Grzzp posseeix la clan que obreles deus de les divines ntisericórdies. El Grup 86 és un Grup que pos.leeix un
nucli de militctnts apóstols, que sentezz la vida d'Aedo Católica en el fons de llar
ánima i que aspiren a la máxima perfecció possible, per arribar a la unió últimaamb Déu, amb Dei,. Té un nticli de militants de comunió diaria que forgen llursconsciéncies en el respectiu Director espiritual; que no descuiden la meditaciódiaria... Com pot deixar el bou Déu de protegir un nucli tan selecte! Si tots els
Grups tinguessin una secció de pietat tan ben organitzada com el Grup "Poli Claris", no ho dubteu, tots serien com el!!
La Federado és una gran obra; i és obra de totsl No és obra d'exclusivismes,és obra en la qual tots els seus membres han aportat el set] gra de sorra per bas
tir, per anar bastint l'edifici 'imane de la torcer més gran que ha de posseir l'es
piritualitat de la Catalunya futura. Utopies? Illusions? Deixeu-ho en marts deDéti i el lemps parlará per nosaltres.
La F. J. C. de C. és la peça teixida umb infinitat d'izziciatives, d'idees, de rea
litats, d'actuacions izzconegudes, de sacrificis, de rentizzciaments, de pregáries,tot mogut sola l'impuls d'un ideal: la salvació del mon.
El Grup "Patz Clarís" és un Grup de mestres. D'ells sollicitem la seva collctboració un cop tinguin definitivarnent estructurada lo seva vida. Tots els seas
purzts de vista procurarem estudiar-los detingudameztt. No dubtem que una liumclarissima es fará per als altres Grups a mesara que artera divulgtmt la seva técnica orgarzitzadora. El próxim Manual de la F. J. C. de C. li deura moltes suggeréncies que, d'ésser portades a la práctica per tots els nostres Grups, representarla l'acreixement d'una més intensa vitalitat.•
Desitgem que l'exentple del Grup 86 sigui imitat. En definitiva són els Grupsels que forgen la Federació. Aquesta será alió que els Grups• vulguitt que sigui.
Hurra pel Grup "Pau Claris"!
Primera revisió trimestral del
Girones
El 24 de febrer passat•
se celebra a Girona, al
collegi de lant Narcfs, la primera revisió trimes
tral del Gironés.
Després del Reces, efectuat en la capella de
l'esmentat collegi gentilment post a la ncrstra
dIsposicio pele Germans de les Eseoles Cristianes,comença l'Assernblea. Presidí en Bonaventura Ser
vítja, president de la P. C. del (lirones, a la dreta
del qual prengueren seient el Rnd. Llu's Amat,Consillani comarcal; en Ramon Noguera, Presi
dent de la U. D. de J. C.; en Joan Manresa, cap
de Pietat de la U. C. 1 delegat del Grup "Santa
Espina de Gasea de la Selva ; el delegat del grup
"Sol Ixent", del Pont Major ; el delegat del grup
"Cultura i Esbarjo", d'Anglés; en Josep M. Gi
nés, cap diocesá de propaganda ; el President del
Crup "Sant Nards" 1 el Secretani de la U. C. en
Jaume CasadevalL A l'esquerra del presidentMosén Evarist Fellu, el Dr. Noguer, el lind. Fer
ran Forns 1 els deis grupa "Sant Cugat" de Salt
1 "Montserratí" de Girona.
El president de la U. C. obra la sessió 1 el Se
cretari Ilegelx la memoria de la Unió Comarcal.Pren la paraula en Joan Manresa, del Grup de
Cassa, el qual glossa la pietat en els grupa 1 de
mana a tots els que efectuin el reces mensual. En
acabar és ovacionat
Hi ha un canvi d'impressions entre els dele
gats deis diferente grupa de la comarca sobre la
vida de pietat. Tothom queda agradablement sor
prés al constatar que gairebé tots els grupa efec
tuca amb regularitat el reces mensual.
S'entra a la segona ponencia, a carree d'en Jo
sep M. Bonmatí, delegrat del Grup d'Anglés. En
acabar el seu treball és també molt aplaudlt.De la mateixa falsó que després de la primera
ponencia, hom s'entera per mitja deis delegatsde grup, de l'estat de comptes amb la Tresoreria
Comarcal. La majoria es troben amb déficit, peroprometen posar-se al eorrent.
La tercera ponencia la desenrotlla l'ande Palahí, president del urup "Sant Narcís", de Giro
na. Comença donant les grades a tots els grupa
que respongueren a la crida que els féu, des dela seva presidencia, per a formar la Comarcal.
Explica extensament la missió dele capa de colla
1 afirma que els grups que assoliran un majoresplendor seran els que els hauran organitzatmillor. Es congratula de qué en el grup que ehl
representa, el Grup "Sant Narcfs", tingui aquestaorganització — els capa de colla — una estruc
turació ferma, adquirida mitjancant el funciona
ment de les Secciona Parroquials.Seguidament s'entra a la discussió deis Esta
trata de la U. C. Després d'una breu discussi6
P. TARRES CLARET
queden aprovats, acceptant, perb, algunes esme
nes presentades.Per acabar, Mossén LluLs Amat, Consiliari co
marcal, dona les grades ala presens a la Revislófa vots perqué en les succesives augmenti, encara
mes, el seu nombre.
I, finalment, clon l'acte el .President de la
U. C. del Girones amb un breu parlament. Tothom
en surt molt satisfet i entuslasmat Certament,s'ha aprofitat molt be el t'etapa.
F. S.
IV Revissió trimestral del Valles
oriental
Amb un éxit extraordinari es celebra el pas
sat diumenge dia 24, a la ciutat de Granollers,la IV Reviejo Trimestral, amb l'assistencia de delegats de gairebé tots els grups que formen la
Unió Comarcal, alai com tamb( de futura fejodates de pobles desconeixedors de la Federació,els quals vingueren per sentir viure-la I ensems
concretar 1 organitzar aquests nous grupa.Seguint l'ordre del programa a das quarts de
non, comengá la missa, actuant de celebrant Mossea Llumá, Consultar! de la Unió Comarcal de
La Maresme, el qual també ha dirigit el Reces. La
plática preparathria ha versat sobre la "Vida del'Eucaristia", havent-hi concorregut una 50 militante.
Tot seguit ha tingut lloc resmorzar de germa
na? 1 a continuado ha comencat la primera me
ditado sobre el principi 1 fi de l'home; la segona
sobre l'apostolat del fejocista i I'Lltima de la
ncessitat d'un Director espirtival. Com de costura
s'ha celebrat un solemne Vía Crucis.
Mossén Lluma ens ha fet sentir la gran tasca
d'apostolat i la necessitat ineludible de tenir
un bon Director espiritual, demostrant una vegadamis la gran conelexnca que té de la joventut I
com viu el nostre moviment.
L'Assemblea de la tarda magnífica i concorre
guda ; Ilegldes l'acta de la Revisid anterior I les
notes d'activitats deis Grupa, el ponent en J. Mau
President de la Unió Comarcal i representant
del Grup de La Garriga, desglossa el tema "Capede Colla".
Com a comentani /tomes direm que sentim no
hagués estat pres taquigraficament, guantes en
senyances no en podrien treure tots els Grups.El Consillari Comarcal fa inenció de la tanda
d'exercicis que s'esta preparant de 1'1 al 7 d'abril
per joves solament 1 que Unirá amb la benedieció
de la bandera del Grup local i la de la Lligade Perseveranca.
Després de precs i preguntes acaba aquesta IV
Revisió, la nota mes intereasant, de la qual ha
estas l'asistéucia de representants, tal com ja s'ha
dit, de gairebé tots els grupa i sobretot de grupa
nona.
Déu faci que els actea que hem ressenyat siguinprodiga en éxits per tots.
Magna vetllada
Organitzat pel Grup 111 de Sant Esteve de
Granollers i amb moda d'aquesta IV Revísió
Comarcal. -ha tiugut lloc una magna vetllada en el
saló teatre del Centre Católic a profi• del Se
cretariat General de la F. J. C. de C. per re
melar, encara que en poc, les monee deslieses que
té.
Per la Secció Dramática del Grup s'ha posat en
maleas amb tota propietat el drama en dos actea,obra del nostre company fejocista en Joan Ar
mengol, quin tito' és "El bon carril". L'Un que
va tenn aquesta obra en la seva estrena en la
passada festa major vist superat en aquestasegona representació, tributant a autor i actora
una esclatant ovació en cada final d'acte.
Seguidament el Dr. Pere Tarrés ha donat una
conferencia sobre el tan interessant tema "El per
qué de la Federació de Joves Cristiana".
Alludeix el drama suara ressenyat, remarcant
que La estat fet per un fejocista i la multitud
de casos idéntica que podrfem trobar. Parla de
'espera de cristia que infan la P. J. C. de C.
en ele joves, fent-los boas cristiane, com ele nos
tres avis, amb les seves practiques religioses del
Sant Rosari i de l'Angelus.Fa metido de la joventut perduda 1 ene diu
que eh l com a metge podria citar-nos infinItat de
casos de joves corromputs, tirata a tots els vicie
i apetits de la cara i d'altres que millor fóra
anomenar nois.
La Federado demana católica convencuts 1 con
ta .per aconseguir-ho amb prop de 300 grups re
partits per tot Cataluuya 1 que cada dia van augInentant. Continua dient que la Federad?) vol
conquerir els joves al Crist i salvar la patria de
totes aquestes Mines i fineix amb el erit de "Ca
talunya per Déu".
En acabar el Dr. l'arree una gran ovació corona
les últimes paraules, essent molt felicitat.
Acte segun és presentada una comedia per la
secció de nois, fent les delfeles del públic.Vulguí Déu que es tregui tina profit de les
paraules del Dr. Tarrés 1 sigui tot Catalunya ben
cristiana.
Benedicció de la Bandera del
Grup "Juneda"
El ditunenge din 24, el Grup "Juneda" de la F.
.1. C. (delira amb un exit eselatant, la solemne festa
de la Benedieció de la seva bandera.
De bon matí es celebra una Missa de Comunió
General. en la qual, ultra una extraordinaria con
turrencia de fidels de la localitat, s'atansaren a
la Sagrada 'Paula una gran quantitat de joyasmilitante de Grups forans, que volgueren aixf par
ticipar de la jola que ungía el car deis fejocisteslocals. Hl digué una ben sentida platica el reve
rend sacerdot i entusiasta coRaborador de l'obra
de la Federado Mn. Macarulla de la veina ciutat
de Lleida. Actuava d'oliciant el mon Rvnd. 1 esti
mat senyor Rector d'aquella parroquia, Dr. Faust
Riu.
Molt abans de llora anunciada per a comencar
l'Ofici Solemne, acaban el qual s'havia de celebrar
lacte de la Benedieció de la Bandera, les grane
nana (ter temple parroquial estaven ja completament envaides de fidels i °ferien un aspecte im
posant.El Dr. i Illtre. camelee de la Seu de Lleida,
fill de la localitat, 1ln. Eloi Refié, qui actua de
celebrant, cuida de la cerimoida religiosa, fent
després una emocionant allocució adient a lacte.
Apadrina la bandera la ilion distingida senyora
Maria Cartanyá de Torrent, neboda carnal de 111-
lustríssim i Itvadm. Dr. Cartanya, Bisbe de Gi
rona.
El cor de Filies de Maria, sota la direceió de
les Germanes Dominiques de la residencia de la lo
calitat, hl havia cantat duna manera ben remar
cable, una solemne missa.
Als vols de dos quarts de dotze, tal com tstava
anunciat, i alub l'espalosa sala del Teatre Foment
completament plena. d'un públie caldejat 1 entu
siasta, comenca lacte d'afirmado fejocista, que
fou un éxit indescriptible en tots conceptes.Una vegada constituida la Presidencia, que fou
rebuda amb una °vació tancada, el President del
Grup local N'Isidre Mella, obrí lacte 1 comenca
Edicions Ignispublicará dintre pees dies
L'Anticrist a les escotesUn llibre del periodista Esteve Busquets-Moles.
"L'Anticrist a les escotes" és un anatisi
d l'actuació dels Sense-Déti a casa nostra.
Es un reportatge viu del que passa a lesescotes anarquistes s comunistes. Es un patri
flet antirevolucionari. En "L'Anticrist a les
escotes" son desemmascarats ele seguidorade Ferrer i Guardia. Es un crit del carrer
contra el perill del roig I el negre. En dl,és recotlit fidelment el plany de l'home ha
mil, que vela atrofiada ?'anima dels seas
fills per l'escota laica. Com a liare de doc
trina, és un estudi de les causes que han
contribuit al desastre revo/ucionari de les
conques mineres de Ffgols I Astáries. La si
tuació deis obrers en /a primera, és estudia
da detalladament. Una vea d'alerta i un
encoratjament per ala obrera cristiana. Es
un /libre h ama.
Atiquiriu "L'Anticrist a les escotes".
El llibre valdra 4 pessetes. Als subscriptora eta será Murta a 3 pessetes. Ca/, per
tenir dret a dita bonificació, encarregar
abona del dia 15 de more e/ /libre a Obra
dora Grafics Favéncia, Borrel/, 229, Bar
celona.
el seu parlament amb una salutacid a la seva Ban
dera suara beneida, dient que era l'estel guiadorque els havia de portar pele camina de la respon
sabilitat, cota ho es la Federad?) pela joyas que es
tay desviats deis camina de la salvad& Regracia,despréa, a tots els que han contribuit a l'esplendord'aquesta festa. Es rnolt aplaudit.
El militant En Josep Rosinach fa ús de la Pa
raula després, .1 després de demanar benvolencaals que l'escolten, explica les vicissituds penan/han hagut de pasear en l'organitzacib d'aquestafasta, que han hagut d'ajornar diverses vegades, no
pas per cobardia, com han dit alguna; el fejocista que ha forjat el seu tremp en els cereles d'es
tudis, que ha gestat la saya formació obeint ele
dictats de la saya consciencia de catblics, consi
dera lletra morta la paraula cohardia. Din que l'es
nerit manifesta la seva intelligéncia per la seva
voluntat. L'home que es considera obedient a
aquest principi és el far que orienta. No aixf rin
conscient, que ni penes ni es preocupa d'estudiar
on és el 'loe que hi radica la veritat.
Acaba dient que mentre nosaltres no ens sor
thn de la nostra esfera que és un postulat d'amor,tenim enfront nostre totes les passions reunidas
que son alimentades pela nostres enemics. Es llar
gament ovacionat.
Pel C. D. de Lleida, fa ús de la paraula el fo
gós 1 ardit militant En Ramon Sala, el qual en
evocar la significado de la festa que estem cele-
brant,alludeix en ótermes encomiástica la patri-tica iilPhia d'En Maragall i (l'En Colmen'
Din nue el fejocista és jove i és jovial, que al
Crist també poden' servir-lo arnb l'aurepla de la
cara riallera i que som a més fervents patrlotesclue sentim la patria, aquella patria deis Reís 1 deis
poetes, que és la veritable Patria. Aixb no priva,perb, de viure a mes a mes la vida espiritual.
més espiritual és l'home, és més borne per
qué mis s'assembla a Jesuerist. Si es deixa do
minar per les passions, en canvi, no sera res mes
que una miserable bestioleta. Es molt aplaudit.Seguidarnent, enmig duna ovació clamorosa,
s'aixeca a parlar En Ferran M. Ruiz Hébrard. Co
mdica excusant l'abséncia (l'En Millet, a qui as
sumptes d'orare ineludible retenen a Madrid. Din
després que porta una abracada dels 15.000 jovesque catan aplegats sota els plecs de les bande
res de la Federado 1 remarca que la bandera que
acaba de rebre les benediccions del cel, és una
gota mía en l'Are de Sant Martí de Catalunya.No volem profits materials. no ens interessen ni
les actes ni ele enicufes. Venial a oferir alistes de
treball, de sacrifici, de vieissituds.
Nosaltres preveiem totes les dificultats. tant
se'ns en dona ; ho soporaem tot, eom dio l'Apóstol Sant Pan.
Venim a fer una Patria nova, una joventutnova. Venim a treure to• alié, que enterboleix el
boa nom de la nostra tersa estimada. Volem ten
una joventut cristiana. Els Apbstols vivien en el
Crist 1 amb el Crist, 1 aiscb és el que volem fer
nosaltres, és el que ja fem nosaltres. pel profit(l'un derná millor. Jo be de dir a tots els que
lluitem per aixo, que tenim promesa la Pente
costa, promesa que ens ha de ter forte.
Nosaltres no tenim enemics, fins ala que ene
odien els considerem els nostres germana. I abro
ells no ha comprendran mal, si no anem directa
ment a explicar-los-ho.També hem d'ocupar-nos d'aquella que dient-se
catolics intenten de desvirtuar-ne les seves essen
eles. A aquests cal dir-los que de cristiane noinés
poden ésser-ho d'una manera. Que de Decáleg no
n'hi ha mes que un, 1 si no compleixen sino els
preceptes que els convenen, no fan sino que profanar-los teta.
No D'hl ha pron anant a missa de dotze i do
nant 10 céntima per les animes per a ésser catblic ;
el cristianisme no pot ésser si no és integral. Si
cal hem d'estar disposats a tornar a les cate
cumbes.
Crida a tots ele joves que l'escolten perqués'allistin a les files de reiteren de la Federado:
diu a les mares que hl obliguin ala seus filie que
els forcin la voluntat perqué hi ingressin. En la
Federado hi trobaran lotee les afecciona i alió que
no hi ha en les nitres organitzaeions.El vent no us fael por. En pot ter als que no
tenen fer ni confianca. Poden tenir por ele de fe
migrada ; nosaltres, ala fejocistes, mal.
El demá és nostre. El nostre treball de sembra
dor. fruitará en la terra assaonada.
Una ovaci6 esclatant segellá la important pero
rado del senyor Hébrard.
Enmig d'un entusiasme indescriptible, salga a
parlar el Dr. Bonet.
Es voldria portar davant d'un canap, comerme"
client una vegada establert el silenei, per a fervos
la comparado del que és la Federado.
El valor d'un camp, guarda selacio amb el va
lor que pugui tenir el conjunt dele arbres que el
vegetin. I qué és el m611 sinó un gran camp?Que val la societat? Qué valen ele hornee? Gai
rebé res, quan eón desferres. trossos d'hornee! La
Federado fa bornes! per alsó el seu preu és in
flan. Ele bornes no és possible de modelar-nos tan
carregts de prejudicis com estan. La joventut ésuna pasta que es pot transformar i per alitó anem
a la joventut.Nosaltres no som política ; no n'abominem per
aixo ; tothom té el deure de complir les seves obli
gacions Ile ciutadania. Perb la política desunelx
i nosaltres volem sumar. La política sembra odsi
1 nosaltres volem amor. Nosaltres no tenim ene
mies, no vellera tenir enemics, nosaltres estimen'
com a germana.
Remarca la !afluencia que exerceix en els Po
bles, la moda. Din que havia estat una cosa que
vestia. la moda anticlerical. Quina rialla provocava
el que aeava a missa!
Avui s'ha acabat tot aixe : Per obra de qui? Per
obra deis Fejocistes. Ene amb els seus cercles d'es
tudis, amb la seva premsa, amb ele seus concursos,
amb la saya activitat, amb la saya organització,són la vanguardia, eón el gula de tot el jovent del
poble i per aliar ja no gosen a mofar-se'n perquetractant de llana, una fosca instintiva els fa pre
sumir que tal vegada eón ells els que la porten.La nostra Patria valdrá tant com minore si
gula ele arbres del seu camp. Joventuts que m'es
colteu, feo-vos cárrec del que tenim entre inane
amb aquesta obra. Cal una tasca d'organitzacióamb sacrifid 1 amb perseveranca.
Una victoria no s'obté sola. Cal que visquemele ideals per a ter-los triomfar. 509 grupa que es
donen les meas en aquesta sardana de treball 1
de lluita. bé són una garantia del triomf de demá.
I vosaltres heu de Per Grupa per totes les Pesblacions de la vostra rodalia. Déu ho vol. Déu he
demana 1 heu d'ésser fidels a la veu de Déu.
la F. J. C. de C.
El vostre esperit de prosselitisme heu d'escam
par-lo per erren. Que no hi hagi poblet sense
un grup de la Federació. Si no ho aconseguiu,haureu fracassat en la vostra vocema.
Parla també de la necessitat de,l'Avantguardisme i estimula ala nene perqué s'aplegnIn sota la
bandera de la Federació en l'organització de LA
vantguardisme. Els fa prometre que constituiran
un grup.
Per acabar, c'adreca als diligente fejocistes deJuneda i els diu que ara que ja tenen bandera,és quan han de considerar-se més plena de res
ponsabilitat i els invita a qué amb eh l facin
promesa de fidelitat, sense irle mal no puguintacar el seu pur simbolisme amb a covardia duna
negació i la guardin com al simbolisme Inés sa
grat 1 més imperiós.En acabar el Dr. Bonet el seu parlament, es
clata una clamorosa °vació que dura 'larga estona.
El senyor Rector de la localitat, manifestadesprés la gran satisfacció que l'embarga, i amb
paraules plenes d'enlodó, ag,raeix a tete els as
istenta la participació que han tingut en el granerra de la festa i crida a tots ele joves de la seva
Parroquia pesqué s'allistin a la F. J C. de C.
El senyor Rector, qui en aixecar-se a parlarha estat rebut amb una °vació apoteósi a en se
uyal d'homenatge a les seves virtuts i a la seva
bonhomia. en acabar el seu parlament és nava
ment aplaudit entusiasticament.
Finalment, l'illustre Dr. Eloi Refié, fill de la
localitat, que porta la representació del senyor
Bisme de la Diócesi, en disposar-se a parlar és
objecte d'una imposant manifestació de simpatia.Fet el silenci, comenca invocant el pas de l'E
vangeli del din. Creu que avui s'ha fet bona
sembrada, 1 desitja que 11 llavor no hagi caiguten tersa eixuta, ni pedregosa, ni entre espines,sinó que hagi caigut en -berra assaonada, penyora
duna bona sollita pel dema, fent que el ser' poblesigui model de pobles cristiana, i sigui l'exernplede ciutadania. Aixf ho espera i diu que desprésene alegrarem d'haver-nos estimats tots eom a
germans.
La seva breu, pero emocionant oració és subratliada per un esclat d'aplaudiments.
Acto seguit, tots els assistents dempeus, en
tonen en mig d'aplaudiments i visques, l'Flimnede la Federació. I acaba lacte en mig del Inéscaldejat entusiasme.
A mes a més duna grandiosa assisténcia deveins de la localitat, hi hern vist nombrosfssimesrepresentacions deis grupa de Lleida, Borges, Mo
llerrusa, Tárrega, Llardecans, Soleras (en formada), lbars, Albagés, Arbeca, Vallvert, GranVenaaltres que sentim no recordar.
A les dues de la tarda, en el mateix local, s'hiba celebrat amb prop d'un centenar de comen
cals, l'apat de germanor que esteva anunciat. Nocal dir que lacte ha transcorregut en mig de lamés gran jovialitat i companyonia, havent-ssiii
pronunciat també nombrosos parlamente de sa
brosa espontaneltat.
A la tarda, encara ha tingut 'loe una ben concorreguda fundó religiosa a la Parroquia, i a lanit, per tal d'arredonirla festa, els xicots del gruplocal han danat davant d'unt molt nodrida concurrencia una el.,pléndida representacidoteatral queha assolit un ben frene éxit.
I ara permeteu que les darreres paraules delcronista siguin de felicitació per als ardits xicotsde Juneda, i per tots ele entusiastes protectoraque han contribuit a l'esplendor de la festa, espe
dalrnent a la distingida dama padrina de la bandera, Na Maria Cortan de Torrent.
Una vegada acabada la festa, s'enviaren senglestelegrames d'adhesió als Ilma. i Rdms. senyorsBisbes de Barcelona, Ibissa 1 Girona, Drs. Irurita, Guix i Cartafia, respectivament, concebnts(n aquests termes :
"Celebrada ocasión bendicinn solemnIsima diadaBandera, Comunión General, Oficio, Acto propaganda, enorme concurrencia actos Grupo FejocistaJuneda, reitera sentimientos filial absoluta adhesión. — Melis, President."
VICTOR MARTI
Unió comarcal del Maresme
Festa de la benedicció de la senyera del Grup"Itamon Llull", de Vilassar de Mar.
Diumenge passat die 24, tingué Iloc a la vila deVilassar de Mar la solemne resta de la benediccióde la bandera del Grup fejocista "Ranion Llull"i del banderi del Grup avantguardista "Jesús Infant", essent també de clausura de la tanda d'exercicis espirituals que, organitzada per la parróquia i Grup fejocista de la dita Vila, s'ha vingut donant durant la satmana del 18 al 23 deleorrent, amb gran éxit, en la casa del Sagrat Cor,de Vallvidrera.
Comenea la festa a tres quarts de vuit del latí,amb l'arribada deis nous exercitants; a les vulteomença la solemnial missa de comunió, 1 celebró
el senyor Rector de la parroquia. El Itynd. MossénSehastia Regí, director de la tanda, després de can
tat el Credo per la immensa multitud que ompliael temple de gom a gom, prepara els assistents
amb una eloqüent platica. Fu ressaltar la bene
dicció de la bandera, dient que el Maresme esta
de fasta per la benedieció duna altra barca. en laqual s'hi aixoplugara tota la joventnt de Vllassar
de Mar. Seguidament tots els assistents s'acosta
ren a la Sagrada Tanta per a rebre el Cos del TImoné i Patró per excelléncia, com féu veure Mos
sén Regf en la seva platica.Acabada la misas, ele nona exercitants feren
la renovació de les promeses del Sant Baptisme,essent donada la benedicció Papal ale assistents.
Tot seguir, apadrinades per En Joan A. Paipai1 la seva esposa Na María Marfil. 1 Mercader, fo
ren benelides les senyeres dele Grups fejocistes 1
avantguardista, acabant-se l'acte de la parroquiaamb el cant deis himnes de la F. J. C. 1 el de
Perseveranca.A les nou del metí i en el Patronat Social fingiré
lloc l'esmorzar de germanor, essent molt animat.tot seguir es desenrotIla, a carrec dels "Falcons
de la Unió Local", de Mataró, l'exhibicitl de gimnasia anunciada, ele gneis executaren admirable
ment una trentena de conjunte que foren entn
siasticament aplaudits per la concurrencia.
A tres quarts d'onze comenea l'acte d'afirma
ció fejocista. Formava la presidencia el senyor
Rector (le Vilassar Mar, Mn. Sebastia Regf, En
Joan A. Parpal, Dr. Tarrés, 1 Figuerola, del Cansen
Federal : Pelan. del Diocesa ; Pera Baquer, de
l'Obra deis Exercicis ; Josep Ros, president del
Consell Comarcal ; dirigente del Grill) de Vilassar
de Mar. i altres que sentim no recordar.
Comenca a parlar en Ros, del Consell Comarcal,exusant l'abséncia del consillari Mn. Pera Lluma.
que es troba dirigint la revisitS-recés dele fejocistes del Valles Oriental. Després pasea a ter notar
el golg del Cansen Comarcal en veure la tasca
portada a terme pel Grup Remen L'un". ja que
abans semblava que esteva mort, penó ara 1 per
mili( deis Exercicis. s'ha sabut en el son Doc. Aca
ba eonvidant el Grup de Vilassar de Mar a actuar
conjuntament 1 dina del Consell Comarcal, per tal
de pujar de to l'espiritualitat del Maresme.Parla després en Pelen, enaltint la formadó
espiritual per mitja dele Exercicis taneats, posanttot el l'ostro goig 1 dolor. tots ele nostres sacrill
de per a ter que la tasca de formació sigui Perfecta, per a poder Ilanear-nos a l'apostolat ben
segurs.
Manuel Figuerola, del Consell federal, exposa
l'ideal de la F. J. C. i din que no és fer, n1 con
elou, en triftings, esports, etc., sin6 que és el de
formar joyas cristianament 1 el de formar una
organització forta d'apóstols. al costat de la par
roquia, puix que d'ella som els ajudants, estenent
la nostra aceió en les fabriques, tallers, oficinas,etc. Fa notar els resultats de la guerra que mata
l'espiritualitat del poble, la qual cosa dona pee al
materialismo actual. 1 peY• alzó és la F. J. C. milvol retornar amb la seva actuació l'espiritualitatdel nostre poble.
Pren la permita e senyor Pere Baquer, el qualposa de manifest •I'Obra deis Exercicis, la qualaplega tothom, rice i pobres. 1 tots els porta a fer
un petit repós (le la vida. i formar-los militante 1
apóstols de l'A cció Católica.S'aixeca després a parlar el Dr. Tarrés, i amb
la seva paraula viva 1 facil ens exposa la par:
bola de l'Evangeli del dia, que fa referencia al
Sembrador. Al Maresme— diu — s' ha sembrat
amb la llevó dels Exercicis, 1 s'esborrana només
de pensar que caigui en terreny que no produeixi.Retreu l'obra dele Exercicis qni tancada i reclosa
ha llora, 1 grades a ella Catalunya aguanta l'es
piritualitat deis temps passats ; 1 per aixó, la téc
nica de la F. J. C., la qual prepara i forja l'esperit deis seus militante per mitjá dele Exercicis
Espirituals. .
Crist — din — ha lluitat 1 sofert parqué siguen'sants. 1 cal que ho siguem. Acaba amb el crit de'
endavant per la F. J. C., l'O. dele E. P. 1 per
les CC. MM., que lluiten 1 sofreixen per implantarel regnat de Crist."
El senyor Joan A. Parpal piren la pasante i fa
memória de l'actuació i santedat de Santa Teresa.
qui fou una lluitadora, i no solament una mística,com multe es creuen que són ele Santa. Compara
l'actuado de la Santa amb la deis senyors Ruiz
Tarrés, els guata eón com el mirall del que és la
F. J. C., o sigui Iluitadors i mística. Parla desprésen nom dele Grupa de Vilassar de Mar, 1 diu que
sera des d'ara un dele Grups més fioreixents de
la F. J. C., puix que en la barca que avul han
inaugurat, 11' ha un boa patró, el senyor Rector,i que la bandera que té porta el nom de "RamonLlull", que és ja tot un slinbol, 1 una creu ver
mella en el fons, que és un yermen de sang 1 desacrificis.
Finalment parla el senyor Rector, el qual dóna
les grades, especialrnent ale forasters que s'handigna t acompanyarlos. Estil content — din— dela llavor que ella sembratamb aquests actes. i
creo que ala assistents són terra ben abonada perqué fructifiqui.
Exhorta els de Vilassar de Mar a aguantar sem
Pro ben alta la senyera per- més tempestats que
•
Revistó del Bais Llobregat celebrada a Sant Boj del Llobregatel dio 17 de febrer darrer
•
singuln. i acaba amb les paraules Sur sum corda,amnnt els cors, sempre avant.
Pote ale parlamente foren liargament aplaudits,i els dirigente sortiren ben complaguts de la festa.
Per la present i en amo del Cansen Comarcaldel Maresme 1 del Gral/ de Vilassar de Mar do
nem les més expressives grades a tots ele que
han ajudat a fer que resultessin un exit els fletes
ressenyats.
JOSEP CASTELL.
Corresponsal.
MAT 1:(1.—Grup Pi Joventut" : S. Llinas i
Bes.
RIPOLL.— Grup "Tallaferro" : Eudald Canallas.
Admesos. Tromés carnet i instruccions.Hevam rebut ja moltes enquestes, totee elles
Les eomentarem oportunament.isteressantIssimes.
Corresponsals : a fi (le mar; acaba la respectea les enquestes.
aptclarniant L
, pire costipats rtas.Venda:ceprrau. ursoffirics gELAQ-rmaadAlrew PUJO( (VILLIEll
MULIKOMISTAIMilers de copies amb un sol original delextes, dibuixos, solfeig, colors, escrits,etc., fins a 22 x 32 cm. Treball senzill.L'AYESHA treballa sense PASTES ni
GELATINES amb els mafeixos elementsi sisfemes qu'els aparells que valen milersde pessefes. L'AYESPIA costa 60 pfes. i
es un MULTICOPISTA de LUXE per
fofa la vida. Reierencies d'infinitat declienfs. Per defalls sense compromis, demanils al REPRESENTANT per CATALUNYA,
ANGEL PINAAragó, 401-Tel. 52289-BARCELONA
BUTLLET1
Nom
Adreça Poble(Enviar segell O.156 pu le 'esmera)
!librería L'EscónPetritxol, 2 - BA BEELONA
DARREBES PUBLICACIONS
LA MISERIA DEL DINER d. 3 a
COM NOSALTRES LERDONEM d. b. 3 a.
UNA VIDA PER JESÚS d. 5 a.
ADQUIBIC-LES
PAPER DEFUMAR
•CARLETS
OR I E Ni TADOR
GRUP "SANTA EULALIA", DE SARRIA.
_Conferencies Quaresmals 1935.
I. Immoralitat en la premsa.—Dia 14
de marc. Par E. Busquets-Moles. Periodista.II. Immoralitat en el einema.—Dia 21
de marc. Per Francesc Monfort. CrItic ci
nematografic.III. Immoralitat en els costums.—Dia
111 de merc. Per F. Ruiz i Hebrard. Capde propaganda de la Federació de J. C.
de C.
IV. Immoralitat en Pamor.—Dia 12
d'abril. Pel Dr. Pare Tarrés 1 Claret. Metge.V.
•
Enfront la iramoralitat, cal formaruna joventut cristiana, sana 1 moral.—Dia
17 d'abriL Per Félix Millet i maristany.l'resident del Consell Federal.
Totes les conferencies, a les vuit de la
vetlla, al 'local del Grup "Santa Entalla",Gratis, 3. balsas.
"JOVENTUTI I CASTEDAT"
Aquest és el títol de la conferéncia que
el Dr. Pera Tarrés i Claret donara e/ di
bous, 21 de mere, al local social del CrupCentral. nuca Sant Josep Oriol, 4, lar, 1.a.
Hl eón convidats iota ele .fejocistes.
DINER DE SANT PERE
Suma anterior 312'75
F U TBO
A CTES A CELEBRAR. 17 MARC
pOIVATIUS ILEBUT,.: PER AL PAVELLO
DE LA SAGR4DA FAMILIA
P. B.. 5 ptes.Trn.frioeuto, 5 ptes.
Grup d'assistents a la I RevisióComarcal de la Selva, celebrada
a A rlideies.
7
34825
Els partits que havien de jugar-se diu
nionge passat dia 10, a causa del mal temps
han estat ajornats per al diumenge próanmque queda /liare.
Hospitalet del Llobregat.—Matt, a les
onza: conferacia per Salvador Cassasses,al co.col catóitc.
Corvera de Dalt.—Tarda, a les sis: Con
feréncia per F. M. Ruiz Hebrard.
Sant Cugat.—Revisió de ja SubfederacióComarcal del Vallés Oriental. A la tarda
fi assistira el President Diocesa Dr. Pere
Tarreo.
Granollers.—Benedicció de /a bandera
amb assisténcia del senyor Bisbe, e/ dia 7
Arbneies.-- Les banderes desprésd'ésser beneides. amb els padrins..9Tx
8 Nostres i d'altres
REFLEXES
EL QUE HAURIA DE PODER-SEDIR
Hem acompanyat un intint a:lúe
nostre a casa d'un senyor anciá res
pectabilíssim.Profundament católic, hem panal
amb ehl abundantment de les actualscalamitats nacionals i internacio
nals que s'abaten sóbre la nostra
Religió. La seva paraula era encesa
i la seva bona fe creiem indiscutible. Contra la maçoneria i el laicisme oficial ha fingid paraules justes. La seva profunda,conviceió'Paureolava certament. I en canvi...
Mentre Phavlem esperat uns mo
ments en el salonet de posatja ho haviem advertit, i l'habi
tud de la conversació havia dissipat la distracció en els objectesen les coses. Entre els quadres que
concaven tota una vida enamoradade la própia professió, referénciesmitológiques, reproduccions artístiques de carácter paga, gosariem a
dir, inunorals.Es feien difícils les considera
cions en el pensatnent mateix. ?Onera el pudor que la doctrina católica romana imposa als seas fldels?
Un retrat illuminá tot d'una elsignificat <Paguen equívocd'una ma
nera inconfusible. Era d'una damai amb tota probabilitat de la senyora del nostre fi-lustre interlocutor.Sobre un escot amplíssim, cridaner,exagerat, una creueta de brillants.
Quantes coses hattriem volgut dirque no podlem dir! Amb quina claredat s'havien dissipat una considerable part de les incomprensible-5causes de la crisi religiosa que es
távern comentant! La sensualitat ésincomprensible amb Jesucrist.
Diu Papini, aquest gran conver
tit, que un abominable crim actualdeis enemics de l'Església és volerfer confondre el mahometismeculte de la sensualitat — amb el ver
cristianisme.
¦V"'1144P-,
A. ORIOL ILACIló
Els (ladres entren a casa l'aficiónal a l'art modem.
Oreen de la F. J. C. de C.
neloAcci6 I ADMINIStRACIO:
Botera, 6, pral. : 'BARCELONA
Franqueig concerta
Les nostres conferencies
Un catalá a RússiaEl Dr. Francesc Santacana no ne
cessita ésser presentat als nostres
lectora. Prou conegut és pels .seus
recents reportatges a FLAMA sobreRússia. Per aixel l'amic Ruiz Hébrard .el felicitá merescifdament en
obrir l'acte del dissabte passat.I el Dr. Santacana comenlá dient
nos el goig que sentia de parlar en
tre un grup d'amics i que donaria a
Pacte un tó de conversa amical.Parlit de la llegenda que s'ha fet
al voltant del misteni rus i contaamb facilitat de paraula com nas
qué en ell la idea "d'arribar-si".Parlará com a turista i per aixó la
seva conversa será un resum deisseus articles.
Efectivament. A través de les se
ves paraules anem recordant,aquels reportatges magnifies, ambla diferencia de qué a viva ven ens
fa l'efecte de qué anem veient primer les organitzacions de l'Inturisto sigui l'agencia de viatges contro
lada per l'Estat, més tard l'arribadaa Moscou, després d'un viatge lenti pesat per ternes on el paissatgeés tdistíssim per la seva monotonia...
Després anem deambulara amb ehlpels carrers de Moscou, ambtatge per a nosaltres que no sentimaquella pudor que acompanya a totsels russos i que el senyor Santacana assegura que és insoportable.
Estudia l'organització de Moscouen els seus diversos aspectes i ambell visitem les principals harriades,hotel Nacional, pare de repós, es
labliments medicals, el Kremlin, etcétera. Té paraules enginyoses decrítica de l'arquitectura anffrquicade Moscou i explica amb gran pre
Un catalá a l'Amacones
ve de la pagina 4
Aquest llenguatge deis indis queell parla, el "pararacuna", l'aprengué a cópia de fer-los demostracitins amb els objectes que tenia a
la má, aconseguint d'aquesta mane
ra entendre's amb ells, malgrat elsdiferents dialectes que per allí hisón parlats.
Els indis divideixen el tempsamb dues grans parts, quan plou iquan no plou. Quan entren en l'época de no ploure, llavors fangrans festes donant grácies a la divinitat que és encarregada de lapluja.
Quan moren, i després de ficarlos dins l'escorea d'un arbre,acompanyen,provisions de menjar,fruites i sagetes perqué pugui passar el camí que ells creuen que va
a emprendre.—A propósit, ?quina religió te
nen?—Oh, no en tenen cap de religió
ni adoren cap mena d'ídol com a
suprem.del Déu únic i veritable, ?qué
en diuen ells?—Ells diuen que és per als
blancs, peró per a ells no. Aixó tam
1;é ho diuen d'altres coses que ignoren: és per als blanes.
M'explica després que, malgratde no tenir ldols, creuen per aixóamb una divinitat, que és la que es
cuida de la pluja; després també hiha com una mena d'esperit maligne que en diuen el "canaima", queestá en totes les malalties.
Li manifesto la meya estranyesaque sempre he sentit a dir que elstigres i serps són tan temibles, ieh l digui el contrari, i em respon:
—El tigre és més difícil del quesembla de trobar-lo, per l'espessor
cisió de detalls el barri o ciutatxinesa.
La propaganda contra la propietat, la familia, la religió i a favor
El Dr. Santacana
del pla quinquenal és absorvent io constata amb una serie de de
.
Després és:la visita a la Kolkoseo grulla rus5a; que també coneixemper mitjá de FLAMA. peró que avuiens sembla, dablement interessant.
En resurtt, la conferencia del se
nyor Santacana fou interesantíssima i els assistents que foren molts,a desgrat del mal temps que feia,aplaudiren llargament al docte con
ferenciant, al qual agraim una ve-,
gada més les Véves aten,:ions enversnosaltres.
de la selva, i pel seti color es con
fon fácilment amb -Ceketatió,..iquan se'n vol cac,ar aigun hem defer sortir els gossos perqué el cer
quin, i a voltes un sol gos el fa fugir a més córrer. Naturalment que sideixeu una criatura sola al seu davant, ella s'espantará, es posará a
ahrrer i... és ciar, el tigre la perseguirá i se li tirará a sobre.
•
—Miren, ni la serp "tragavenados" ataca l'home si se li plantacara, i aixó que aquestes serps so
len amidar uns onze rnetres, i se'lsdiu "tragavenados" perqué es men
e -
gen els "venados", que és com una
especie de cervol.En anar-me a acomiadar li pre
gunto si té admiradors, i somrientme d'una manera que comprencque no li agrada gaire que diguiadmiradors, em diu:
, —Cada día rebo cartes en lesquals cm demanen que els vagi a
veure, tinc visites a cada moment...
ah! i miren — em diu mostrant-me
un llibre dedicat a ell per l'ApellesMestres — aquest Ilibre del senyorApeRes Mestres quan vaig dinar a
casa seva. •
I també sé jo que va dinar un
altre dia a casa d'en Puig i Cadafalc.
Quan ja tinc un peu al carrer Iidie que n'hauria de fer un llibrede les seves aventures i estudis, iem respon:
—Sí, ja l'he començat.Li remercio l'atenció i m'aco
miado d'aquest catalá petitó d'estatura, amb un nas refilat com una
llança i d'un somriure que tot justensenya les dents de dalt, el qualcorrent perills i aventures treballatambé per Catalunya.
JOSEP GARANGOUCorresponsal
Parlant amb un desertor
de la guerra del Chacove de la pag. 5
mes que no hi ha cap motiu que la
pugui justificar.• .
Al Chaco els soldats es troben en
péssimes condicions, com no ha
vien conegut en la guerra europea.Han de %llar contra la natura i
contra els enemics. No hi ha ma
nera de portar-hi menjars frescosi la miseria, el clima. els insectes,les febres, són altres tants elements
que tenen declarada la guerra a
ambdós bándols, que és, com si diguéssim, a l'estupidesa deis bornes.Moltes companyies en les seves jornades forgades a través de la selvacap al camp de Iluita deixen inútils, en el camí, per malalties, picades d'insectes, serpents, gairebéla meitat deis seus homes que, o es
moren o han d'ésser hospitalitzats.Els pocs que arriben al front sónmig morts de cansament, més aptes
D1MECRES DE CENDRA...Les artistes parisencs reben les cendres, de mans de Mns. Maglione, Nanci Apostólic a París, en la vella església de Saint
Germain. (Foto. Keystone )
Les classes mitjanes
ve de la pág. 3
En aquesta doble evolució, a baixmés encara que no pas a dalt, tot
sembla, 4:loncs, en la majoria deisnostres camps, prepara l'era de lesclasses mitjanes, l'era d'aquestesfortes famílies que hauran pogutsobreviure a tots els malaltres tan
freqüents per desgracia!, en la agricpltura nacional, i que, després d'aquesta quasi-selecció natural; perfectament adaptades a llur majá,detentaran com a propietaris la ma
jor part de la terra de França.Acabem aquest article sobre
aquesta paraula d'esperança, sense
oblidar tanmateix que el país basei l'Aveyron són encara provincieson les famílies hi són nombroses,com no és pas malhauradamentaixí en la majoria de les regionsde França. La primera condició,per el desenvolupament de la clas
per acceptar tranquillament una
bala al pit que per fer front a l'enernic. El rnenjar és dolent i escas
seja. I el clima, per als bolivians,acaba de fer el pes a totes aquestes miséries.
Si la S. de N. no estigués ja proudesprestigiada, fóra prou el seudesencert i la seva negligencia en
aquest conflicte internacional per a
ensorrar-la definitivament. La S. deN., conferencies, conferencies, con
ferencies. De tant en tant, qüestiód'armament, sense pensar que moltes vegades el que juga amb el focfineix incendiat.
Per acabar, em plauria que manífestéssiu que Bolivia anhela la pau.Ho ha manifestat en diversos documents a la Socieat de Nacions ials cine pasos neutrals que actuena Washington.
"
PERE O'. MONTSERRAT
se mitjana agrícola. és que continui a perpetuar-se.de • l'estatisme puixant. Aquest es
tatisme enclou la classe mitjana detots costas.
Es el més gran perill per l'esdevenidor de la classe mitjana. L'estudiarem més en detall res9umintles respbstes sobre les causes de lacrisi de les classes mitjanes.
Notem de totes maneres, com un
símptoma d'esperanea, el desenvolupament d'una classe mitjana en
['agricultura, que ja assenyalava laResposta basca.
La terra ja no mor: es racionalitza, arribant per coneentració a
constituir aquests dominis mitjansque més convenen a una ampla ex
plotació familiar i d'una importancia almertys suficient per permetre,amb l'empleu de les máquines, una
cultura racional capaç de deixarper guardar-se de fred — de boa en
mal any — un raonable excedenteconómic.
•
Provence.,«
-7:57 ,2 '