Enginyeria deTelecomunicacions a la UAB

Junta de Govern i Consell Social

La Junta de Govern que va tenir llocel dia 21 de desembre passat va apro-var el pressupost per a l'any 2001per 35 vots a favor, cap en contra i 5abstencions.La Junta de Govern també va apro-var la renovació de membres de lesComissions Delegades. El pressupostd'enguany és de 28.277.008 pesse-tes i va ser aprovat pel Ple del Con-sell Social del dia 22 de desembre.

Renovació de Comissions

Els professors Pere Lluís Cano, CarlesCastellanos, Juan José Perona, DiegoPrior i Joan Rué, han estat escollits pera la Comissió d'Avaluació i Control delProfessorat. Josep M. Jaumà i RemoSuppi, han estat escollits per a la Co-missió d'Economia i Serveis. M. Car-me Viladric, per a la Comissió d'In-vestigació. Els professors Jordi Marquet,Juan Muñoz, Joan Pagés i Irene Barreper a la Comissió d'Ordenació Acadè-mica. Joaquim Bruna, Joan Fontcu-berta, Mareta Franch, Francesc Gon-zález, Amparo Huertas i M.CarmeMartínez per a la Comissió de Profes-sorat. Josep Rifà i Joan Fontcubertahan estat escollits per a la Comissióde Relacions Internacionals.D'altra banda, també han estat es-collits per a la Comissió "AutònomaSolidària", els professors Joan Franch,Arcadi Oliveras, M. Teresa Paramio iVerona Stolcke; els estudiants Ra-mon Borràs, Laia Corral, Marc Suárezi Karim Zouhdi; i els membres delPAS Letícia Julià, Carmen Marcer iNeus Rubinat.Es va aprovar el nomenament de Lau-ra Aldaver i Josep Eladi Baños, mem-bres de la Comissió d'Ètica en l'Ex-perimentació Animal i Humana.Es va aprovar la creació de les esca-les tècniques i de gestió de suport ala recerca, així com la modificació delnom de l'Institut d'Estudis Metropo-litans que ara s'anomenarà Institutd'Estudis Regionals i Metropolitansde Barcelona.

febrer 2001 / núm. 144

l Departament d'Universitats,Recerca i Societat de la Infor-mació va fer públic, el dia 15 degener, la proposta de progra-

mació acadèmica per al període 2000-2004en l'àmbit de les Tecnologies de la Infor-mació i la Comunicació (TIC).En aquest camp, la Universitat Autònomade Barcelona podrà impartir, a partir del pro-per curs acadèmic, Enginyeria Tècnica de Te-lecomunicacions (Sistemes Electrònics) amb80 places. En quant a l’Enginyeria en Tele-comunicacions es podrà impartir a les 50 pla-ces assignades a partir del curs 2004-2005.Cal destacar que, en la línia de les reco-manacions que es fan a la Declaració deBolonia, els nous estudis tenen estructuracíclica. Això vol dir que els estudis de pri-mer cicle atorguen el títol d'enginyer tèc-

E nic i donen accés directe al segon cicle,amb la titulació final d’enginyer.La versió definitiva de la programació 2000-2004 estarà enllestida abans del 14 de febrer.Cada universitat ha rebut la proposta del De-partament d'Universitats, Recerca i Societatde la Informació (DURSI) i s'ha obert el pe-ríode de consultes per prendre les deci-sions adients en el transcurs de les properessetmanes.L'Enginyeria de Telecomunicacions és unade les reivindicacions que, des de fa unsanys, la Universitat Autònoma posa so-bre la taula i que, finalment, ha estat re-coneguda.Aquests estudis són els únics que s'han do-nat a conèixer pel DURSI i formen part delPla Form@tic endegat per la Generalitat deCatalunya el mes de novembre passat.

Institut de Medi Ambienta Junta de Govern en la sevasessió del dia 25 de gener vaacordar obrir un període d'in-formació de 15 dies per tal de

que els Centres, els Departaments i elsInstituts puguin presentar al·legacionsamb relació al expedient de creació del'Institut Universitari de Medi Ambient.Es van aprovar també els reglaments

dels departaments de Ciència Animal idels Aliments, Medicina i Cirurgia Ani-mals, i Sanitat i d'Anatomia Animals.Es aprovar la renovació de membresd'algunes Comissions Delegades dela Junta de Govern, així com la modi-ficació del reglament de la Comissiód'Ètica en l'Experimentació Animal iHumana de la UAB.

L

Autònoma gener-144 14/2/01 09:52 Página 1

a Junta de Govern de 30 de març de 2000 va acordar que elscentres dediquessin la setmana del 30 d’octubre al 3 de novembrea fer un seguiment de la trajectòria dels alumnes de primer curs,per tal de vetllar per la seva adaptació a la universitat.

L’objectiu de la iniciativa, anomenada “Setmana Intrasemestral”, era propi-ciar la col·laboració de professors i alumnes en projectes que servissin per mi-llorar el rendiment acadèmic d’aquests en un moment en què, d’acord amb lesdades disponibles, el risc de fracàs i d’abandonament és més alt.

L’experiència serà analitzada i valorada en una propera reunió de coordinadorsde titulació, però, fent-ne un primer balanç i a manca d’algunes dades, podrí-em concloure que la implicació dels professors i els alumnes, l’interès de les ac-tuacions i els fruits obtinguts han estat força desiguals.

Com a elements positius, voldríem remarcar el reconeixement institucionalde l’especificitat dels problemes de primer, la feina d’alguns equips deganals ide diversos coordinadors de titulació, i la disponibilitat del professorat que hiha col·laborat individualment

Com a mancances, cal assenyalar la necessitat de desenvolupar sistemes méseficaços de coordinació dels equips de professors de primer, la insuficiència delsmecanismes de feedback alumne–professor/ professor–alumne, i la rigidesa delplantejament, si més no pel que fa al calendari (tots els centres la mateixa set-mana i un nombre de dies igual; en la pràctica alguns centres varen adoptaraltres fòrmules).

Pel que fa a les activitats, la major part es poden agrupar en els àmbits següents:a) Xerrades d’orientació acadèmica i professional, b) Sessions de presentacióde serveis i programes del centre i de la Universitat, com també de la partici-pació dels estudiants, c) Projecció de pel·lícules de temàtica adient als estudis(sovint amb fòrum), d) Seminaris per als alumnes sobre tècniques d’estudi i detreball intel·lectual, e) Conferències, concerts, trobades esportives, f) Tutoria,g) Enquestes individuals i de grup, i h) Exercicis d'avaluació.

Col·lecció Docència de Qualitat

La SetmanaIntrasemestral

Sumari

L’AUTÒNOMAPublicació de la Universitat

Autònoma de Barcelonafebrer 2001 · Núm. 144

Les opinions expressadespels entrevistats reflecteixen

únicament les seves idees.

Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts

d’aquesta revista sensel’autorització escrita de l’editor.

Universitat Autònoma de BarcelonaÀrea d’AfersInstitucionalsGabinet de Premsa. Edifici Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46

L’AUTÒNOMA es pot obtenir i imprimiren format Acrobat via Internet a travésdel web de la UAB a l’adreça

http://www.uab.es/

2

Ensenyar i Saber 3

Neix un portal per les

universitats de parla catalana 3

Lliçons per a la

integració europea 4

Vera Grabe:

“La pau com a camí” 5

Físics teòrics es qüestionen

el destí de les civilitzacions

a l’univers 6

Matemàtics de la UAB

guanyen el concurs

internacional

Maths Quiz del Centre de

Recerca Matemàtica 7

L’ Associació Amics de la UAB

inicia una nova etapa 9

L’Autònoma obre les portes

als futurs universitaris 11

Crèdit de 5000 milions

per a infraestructures 11

L’Associació Catalana

de Municipis i Comarques

i la UAB impulsen l’Aula

d’Alts Estudis d’Electes 12

l Vicerectorat d’Ordenació Acadèmica i de Qualitat Universitària, en coor-dinació amb l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE), ha tret a la llum les da-rreres fitxes de la Col·lecció Docència de Qualitat. En concret, es tracta delsnúmeros 14 i 15 d’una sèrie de materials documentals que ofereixen asses-sorament als docents preocupats per la qualitat a l’educació superior. Aques-ta iniciativa, que es troba vorejant els dos anys d’existència, és un dels pro-jectes sorgits del Programa de Suport a la Innovació de la DocènciaUniversitària (PSIDU), que actualment coordina el professor Santiago Gue-rrero Boned.Les conclusions del Seminari Permanent de Docència del passat curs acadè-mic (1999-2000) ocupen la catorzena fitxa amb unes reflexions a l’entornde tres temes clau del sistema educatiu actual en el marc universitari: el pri-mer curs de la llicenciatura entès com a transició de la Secundària a la Uni-versitat; les pràctiques en empreses i institucions; i, finalment, la política dela lliure elecció.Per la seva part, el darrer lliurament d’aquesta col·lecció és un monogràficsobre la biblioteca, entesa com una eina imprescindible per a la docència. La resta de materials d’aquesta sèrie es poden consultar al Centre de Do-cumentació Universitària (CDU), que es troba ubicat a l’ICE. Igualment, la col·lec-ció sencera és a disposició dels internautes a la pàgina web del mateix ins-titut [http://www.uab.es/ice].

L

Autònoma gener-144 14/2/01 09:52 Página 2

3Informació

Neix un portal per les universitats de parla catalana

La Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Humans de la UABva organitzar dues activitats durant setmana intra-semestral. Són dues xerrades que van tenir lloc els dies2 i 3 de novembre a la sala dels graus de la Facultatde Ciències de l’Educació, i que van tractar sobre lesnoves tecnologies i l’educació i sobre la tortura.La primera xerrada, «Imatge i drets de les persones»,realitzada per Jordi Gassiot (SAE), Noemí Santiveri(CAVE), i Clara Mir, de l’Àrea de Psicologia Evolutivai de l’Educació, del Departament de Psicologia de l’E-

ducació, es va centrar en l’educació i les noves tec-nologies, la imatge, el consum, les relacions huma-nes entre els joves, la violència i la pau i la llibertat.La segona exposició va ser presentada pel Grup deDrets Humans de la Càtedra Unesco sobre Pau iDrets Humans. En aquest cas, «Sobre la tortura»pretenia obrir el debat amb temes com els antece-dents històrics de la tortura, els convenis internacionalscontra la tortura, arguments a favor i en contra dela tortura, o la impunitat.

Vilaweb Universitats és la nova pàgina d’Internet que, des de l’11 de ge-ner, ofereix notícies i activitats dels 18 centres universitaris de parla ca-talana. Aquest nou canal temàtic ha estat confeccionat per la xarxa d’u-niversitats Institut Joan Lluís Vives i el diari electrònic Vilaweb, ambl’objectiu d’oferir informació regular i actualitzada sobre esdeveni-ments, actuacions o altres activitats que tinguin lloc a les universitatsdel nostre àmbit i al món universitari en general. La plataforma Vila-web rep una mitjana d’unes 20.000 visites diàries, i podria arribar aconnectar les 400.000 persones, entre estudiants i professors, que for-mes part de tota la comunitat universitària dels països catalans. A més d’oferir informació, el portal disposa d’un buscador únic per ales 18 universitats, en el qual es podrà localitzar qualsevol professordels centres de l’Institut Joan Lluís Vives, així com també qualsevol deles investigacions que hi estiguin en curs. Es podrà accedir a les bibliografies

d’aquestes investigacions i demanar informacions acadèmiques sobreles carreres que fan les 18 universitats. Un altre dels objectius de Vilaweb Universitats és fomentar el diàleg in-teruniversitari, i és per aquest motiu que la pàgina disposa d’un xat i unfòrum que pretén funcionar com un únic campus virtual, en què pro-fessora i alumnes puguin intercanviar experiències i propostes. Al xat,cada setmana hi haurà un membre destacat de la comunitat acadèmi-ca al qual se li podran fer preguntes i intercanviar impressions.I per a tot aquell qui ho desitgi, Vilaweb també posa a disposició unaadreça de correu electrònic gratuit.Així mateix, el passat 22 de gener es va presentar el portal NEU-e, enel qual estaran a la venda més de 4.000 publicacions de les universi-tats de la xarxa de l’Institut Joan Lluís Vives.

Institut de Ciències de l’E-ducació (ICE), juntamentamb l’editorial Vicens Vi-ves, coordina una col·lec-

ció de llibres titulada Enseñar y sa-ber en el siglo XXI que s’adreçaespecialmente al professorat d’en-senyament secundari de les diversesàrees de coneixement amb el propò-sit d’oferir-los una eina útil per a l’ac-tualització científica comptant ambla participació d’especialistes de pres-tigi reconegut en cada àmbit.

Quatre volums

Fins ara, s’han editat quatre volumnsel primer dels quals és dedicat a laBiología esencial. El saber y el saborde lo vivo del que n’és autor Ramon M.Nogués, profesor d’Antropologia Bio-lógica de la UAB. Aquest volum preténapropar aquest saber i aquest sabordes d’una visió global analitzant la vi-da des de la química, la utlització del’energia, l’estructura de l’ésser viu ola seva reproducció.També contem-pla la genética i la vida com a con-ducta i, fins i tot, com l’experiènciaconscient en la que vivim els humans.Del Átomo al Quark, de Ramon Pas-cual, catedràtic de Física Teórica dela UAB, és el segon volum editat i estracta d’un relat de les grans fitesde la física fonamental durant el da-rrer segle. Aquest relat comença ambla descripció de l’estructura atómicade la materia i continua amb el de-senvolupament de la mecánica quán-tica i la física nuclear. En aquest lli-bre s’expliquen els inicis de la físicade les partícules elementals i s’arri-

ba fins als avenços recents en la fí-sica de les altes energies.

Geografia humana

Abel Albet, profesor de GeografiaHumana, en col·laboració amb PilarBenejam, catedrática de Didácticade les Ciències Socials, ambdós de laUAB, són els autors del tercer volumque tracta d’Una Geografía humanarenovada: lugares y regiones en elmundo global i en el qual es presen-ten, des d’una visió crítica i alhora re-flexiva, quines han estat les principalstransformacions observades els da-rrers anys pel que fa a la dimensió te-rritorial de les activitats econòmi-ques i els canvis polítics, la població,el medi ambient o les ciutats, alhoraque es fa un repàs a l’evolució re-cent del pensament geogràfic i a lafunció social, científica i profesionalde la disciplina geográfica.El darrer volum publicat fins ara ésLógica y Metodología de la Cien-cia, de Daniel Quesada, catedràticde Lógica i Filosofia de la Ciencia dela UAB,d’Olga Fernández, profes-sora del Departament de Filosofiade la UAB, i Manuel Pérez Otero,profesor de Lógica i Filosofia de laCiencia de la UB.

Lògica i metodologia

El llibre, a banda de fer un repàsde conceptes bàsics, tracta, d’unamanera senzilla, temes que habi-tualment no s’inclouen en un llibred’aquestes característiques, comsón: la noció de lógica de segon or-

dre; el teorema d’incompletud deGödel i les maquines de Turing; l’a-prenentatge de la lógica clásicaamb l’ajuda de l’ordinador; els de-bats filosòfics entorn a la lógicamodal, entre d’altres. En inclouretemes de metodología juntament

amb els de lógica, el llibre seguéisuna tradició clásica que tracta d’a-bordar el que tenen en comú elsaspectes deductius i inductius delraonament.

L’

Ensenyar i saber

Del Átomo al Quark, és un relat de lesgrans fites de la física fonamental

Autònoma gener-144 14/2/01 09:52 Página 3

Jordi Cervera guanya la VI edició del premi de poesia Martí i Pol

4 Informació

Lliçons per a la integració europea

L’escriptor Jordi Cervera i Nogués amb el llibre “Fluix, Fluid” ha estatproclamat guanyador del VI premi de poesia Miquel Martí i Pol, con-vocat per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la col·laboracióde l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. El jurat, format per Salva-dor Alegret, David Jou, Ramon Panyella i Jordi Mena (regidor delegatde cultura de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès) ha destacat quel’obra premiada és “un llibre unitari dedicat a l’experiència eròticaamb diversitat d’estrofes – sonets, vers lliure – i un ampli registre d’i-

matges, elaborat verbalment de manera que es manté la tensió en eldesig i en la paraula”.Es dóna la circumstància que l’autor premiat ja va obtenir el premi Pe-re Calders de narrativa l’any passat pel recull de contes Professions li-berals. El veredicte del jurat s’ajusta al que estableixen les bases, do-nat que no impedeix pas que el guanyador d’una modalitat dels premisconvocats per la UAB – Martí i Pol, en poesia i Pere Calders, en narra-tiva – es puguin presentar en futures edicions a l’altre concurs.

a integración de las eco-nomías nacionales en laEuropa mediterránea delsiglo XIX: lecciones parala actual integración eu-

ropea”, és el títol de la conferència queNicolás Sánchez-Albornoz va pro-nunciar l’11 de gener, a la sala d’actesde la Facultat de Ciències Econòmi-ques i Empresarials de la UAB en el

marc del Fòrum Joan Oliu i, amb lacol·laboració del Programa de Coo-peració Educativa Universitat-Em-presa.Nicolás Sánchez-Albornoz és pro-fessor emèrit de la Universitat de

Nova York i està considerat la màxi-ma autoritat mundial en HistòriaEconòmica i Demografia Històricad’Amèrica Llatina, i és també espe-cialista en l’Europa Mediterrània. Haestat professor visitant d’una dotze-na d’universitats d’Europa i d’Amèrica.Durant el govern socialista va ser di-rector de l’Instituto Cervantes. L’Historiador Nicolás Sánchez-Al-

bornoz i Aboin, és fill de Claudio Sán-chez-Albornoz, també historiador ique va ser president de la Segona Re-pública a l’exili.Han passat 25 anys des del seu re-torn a Espanya en companyia del

seu pare qui va morir a Àvila el1984. Nicolás Sánchez-Albornoz vaabandonar Espanya en la postgue-rra, després de fugir del camp deconcentració de Cuelgamuro, elspenats del qual van aixecar el Vallede los Caídos, símbol arquitectònicde la iconografia del franquisme.Sánchez Albornoz va ser nomenatdirector de l’Instituto Cervantes, fun-dat el 1991 durant el govern de FelipeGonzález i va cessar en el càrrec des-prés de l’arribada d’Aznar a la Moncloa.Considerat un pont entre les esco-les historiogràfiques hegemòniquesdel segle recén finalitzat. Especialis-ta en temes demogràfics, Sánchez-Al-bornoz filtra prioritats culturals en-tre els intersticis de les gransmagnituds agregades. Està considerat, en el món acadèmic,com un punt d’encontre entre la his-toriografia europea influenciada perEric Hobsbawm, Pierre Vilar i els quan-titativistes nordamericans de Califòrniai Xicago. Segueix a l’anomenada Escoladels Annals, representada per la figu-ra de l’Ernest Labrousse, i del millorpensament liberal anglosaxó.Dins del ci-cle de conferències Cultura i Econo-mia, organitzat pel Deganat de la Facultatde Ciències Econòmiques i Empresarials,també van participar Joan Majó, ex-ministre d’Indústria amb una xerrada so-bre Nova economia, innovació i fi-nançament, i Manuel VázquezMontalbán, escriptor i doctor honoriscausa per la UAB amb la conferència“Globalizadores i globalizados”. Aquest cicle també comptarà amb lapresència de Josep Oliu, president delBanc de Sabadell, i els catedràtics Im-maculada Vilardell, Eduardo Bueno,Victoria Camps i Andrés López Pita,

“L

Josep Maria Veciana degà de la facultat i Nicolás Sanchez–Albornoz.

Autònoma gener-144 14/2/01 09:52 Página 4

era Grabe Loewerenherz,excomandant de la gue-rrilla M-19, va pronunciarla conferència: Colòmbia: de la guerri-

lla al moviment per la pau.Aquesta conferència organitzada perla Càtedra UNESCO sobre Pau i DretsHumans de la UAB, es va celebrar elpassat 17 de gener, a la sala d’actesde la Facultat de Ciències Polítiquesi de Sociologia .Vera Grabe va néixer a Bogotà i desprésd’estudiar Antropologia va ser cofun-dadora de l’agrupació guerrillera M-19. Rere el procés de pau i l’abandó de lesarmes el 1990, Grabe es va convertir endirigent política. D’aquesta manera vaser membre de la Cambra de Repre-sentants i senadora en representacióde l’Aliança Democràtica M-19.El 1994, Vera Grabe va ser Conselle-ra per als Drets Humans a l’ambaixadade Colòmbia a Espanya, càrrec que vaocupar fins al 1997. Ara, Vera Grabe és investigadora detemes de pedagogia i convivència al’Observatori per la Pau.A la conferència, Grabe va tractar dedonar a conèixer la imatge de Colòm-bia, segons ella, molts cops presen-tada pels mitjans de comunicaciócom violenta, mancada d’una visióde conjunt que reflecteixi les tendèn-cies pacifistes i a favor de la noviolència que manifesten diversossectors de la població. Una sèrie de processos locals, ur-bans i camperols, sorgits per pròpiainiciativa social, mostren una altravisió de la realitat envers la qual el Go-vern colombià i la comunitat inter-nacional haurien sostenir-se per do-nar una resposta eficaç al conflicte.El disseny de noves rutes cap a la

pau passa, segons Grabe, pel reco-neixement d’aquesta realitat, condi-ció prèvia per a aprendre de la prò-pia experiència i configurar un modelde pau sostenible i exemplificadorper a d’altres conflictes al món.Grabe sosté que la imatge que té elmón de Colòmbia, avui és noméssinònim de violència i narcotràfic,concepte alimentat pels mitjans de co-municació, pels interesos creats, ai-xí com per una realitat innegable.Al voltant de 25.000 morts a l’any, fruitde la violència, la violació permanentdels Drets Humans, l’enfortiment dela insurgència armada i del parami-litarisme confirmen aquesta repre-sentació deteriorada del país. Colòm-bia, va dir l’antropòloga, viu unaguerra on la víctima principal n’és

indiscutiblement, la població civil.Vera Grabe va dir que la comunitat in-ternacional ha de deixar de ser només

qui jutja o qualifica els comporta-ments dels colombians, o la que ofe-reix el seu territori per a mediatit-zar o realitzar negociacions de pausempre postergades.Les diverses iniciatives de pau queexisteixen, haurien de contribuir aedificar bastions contra la violència.

5

Vera Grabe: “La pau com a camí”

V

Informació

Podem menjar de tot?, Vaques boges i altres riscs alimentaris

És el títol del col·loqui que, el Dr. Martí Pumarola (Degà de la Facultat de Veterinàriai responsable del programa de detecció de l’encefalopatia espongiforme), el Dr. Jo-sé J. Rodríguez (Professor especialista en nutrició i bromatologia) i Anna Tardà (Res-ponsable de Medi Ambient de la Organització de Consumidors i Usuaris de Cata-lunya, OCUC), que va tenir lloc el 19 de gener a La Patronal de Sant Quirze del Vallès.L’acte, enmarcat dins del Xè aniversari de l’Ateneu de Sant Quirze del Vallès, va sermoderat per Manuel Sabés, President de l’Ateneu i Vicerector de Campus i de Qua-litat Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Colòmbia, va dir l’antropòloga, viu unaguerra on la víctima principal n’és indiscutiblement, la població civil

Vera Grabe va parlar de la pau a la conferència que va tenir lloc el passat 17 de gener a la Facultat de Ciiències Polítiques i de Sociologia

Autònoma gener-144 14/2/01 09:52 Página 5

erà possible transferir elsconeixements de la nos-tra civilització de mane-ra infinita a les successi-ves civilitzacions de

l’univers? La resposta a una pregun-ta de caire tan filosòfic es podria tro-bar en la física, i ja hi ha físics teòricsd’arreu del món treballant-hi. El doc-tor Jaume Garriga, professor del De-partament de Física de la Universitat

Autònoma de Barcelona, amb la col·la-boració dels físics V.F. Mukhanov de launiversitat Ludwig Maximilians (Mu-nich) i A. Vilenkin i K. Olum de Tufts Uni-versity (Boston) han estudiat la pos-sibilitat de transmetre aquest tipusd’informació tenint molt present les li-mitacions que suposen les propietatsfísiques que actualment coneixem del’univers. La resposa és… potser sí,però seria necessari un coneixementmés profund de l’energia negativa.Els resultats d’aquesta investigacióhan estat publicats a la revista In-ternational Journal of TheorethicalPhysics.La teoria del big bang, segons la quall’univers va néixer a partir d’una granexplosió fa aproximadament 15.000milions d’anys, no és del tot comple-ta. Existeixen observacions experi-

6 Recerca

¿S

Físics teòrics es qüestionen el destíde les civilitzacions a l’univers

mentals, com l’aparença “plana” i ho-mogènia de l’univers actual, que re-quereixen complicar una mica mésaquesta teoria i elaborar nous modelsteòrics que expliquin l’origen de l’u-nivers. Segons el model inflacionari,el més acceptat entre els científics, prè-viament a la gran explosió del bigbang hi va haver una expansió rapi-díssima que dóna explicació a les ob-servacions esmentades. L’acceptació

d’aquest model té, però, efectes se-cundaris. Una de les implicacions mésexòtiques d’aquest model és que s’es-tiguin creant nous universos bom-bolla contínuament dins el nostre.D’aquesta manera, dins els infinitsuniversos bombolla es crearan suc-cessivament nous universos bombo-lla, de manera que queda garantidal’eternitat i la infinitat de futures ci-vilitzacions.Segons els investigadors, per tal demantenir el coneixement generatper la nostra civilització es podriaoptar per enviar aquesta informa-ció a les civilitzacions de la nostra ma-teixa bombolla-univers, però el nom-bre de civilitzacions a les quals podemaccedir és finit, i la seva esperança devida també és finita a causa de latendència de l’univers a refredar-se.

Malgrat això, com que el model in-flacionari preveu infinites civilitza-cions dins els altres universos bom-bolla, els científics han estudiat lapossibilitat d’enviar la informació co-rresponent a la nostra civilització aaquests universos de manera queperduri eternament i es reprodueixide manera infinita, afegint-se cadavegada la informació nova corres-ponent a la següent civilització.

L’equip d’investigadors ha determi-nat que la probabilitat de que el mis-satge s’introduís en una d’aquestesbombolles en formació seria extra-ordinàriament petita, ja que, segonspreveu el model, la formació de foratsnegres és molt més habitual que la for-mació d’universos bombolla, amb laqual cosa el missatge acabaria dins al-gun forat negre. Malgrat això, l’espe-rança pot estar en la creació artifi-cial d’aquestes bombolles, la qual cosaimplicaria requeriments físics coml’obtenció d’energia negativa, unacondició difícil, però no pas impossi-ble. Segons afirmen els autors de larecerca, “si el futur de les civilitza-cions depèn d’això, aquesta pot ser unabona raó per augmentar el finança-ment en la recerca sobre l’energianegativa!”.

Autònoma gener-144 14/2/01 09:53 Página 6

7

Matemàtics de la UAB guanyen el concurs internacional Maths Quiz

del Centre de Recerca Matemàtican equip del Departamentde Matemàtiques de laUniversitat Autònoma deBarcelona ha guanyat l’o-riginal concurs Maths Quiz

2000, organitzat pel Centre de Re-cerca Matemàtica de l’Institut d’Estu-dis Catalans, amb el suport de Sun Mi-crosystems, Wolfram Research,Birkhäuser i la UOC. En el concurs s’-hi van inscriure 378 equips de 65 paï-sos diferents, entre ells 108 dels EstatsUnits, 27 de Rússia, 8 de Catalunya i 4de la resta de l’Estat Espanyol. Des-prés de 24 intenses hores de compe-tició en temps real a través d’internetels matemàtics de la UAB han quedaten primera posició. El premi que elscorrespon consisteix en una estacióde treball Sun Microsystems, una llicèn-cia del programa Mathematica i unes400.000 pessetes en llibres científics.A més, també els correspon el premique el CRM concedeix al primer equip

català classificat, consistent en 400.000pessetes per a finançar bosses de viat-ge per a congressos i intercanvis cien-tífics. L’equip del Departament de Ma-temàtiques de la UAB, integrat prin-cipalment per joves doctorands i ambl’ajut puntual de molts professors deldepartament, va estar pendent, desde les 13 hores del dilluns 4 de de-sembre fins les 13 hores de l’endemà,a les preguntes d’alt nivell que l’or-ganització del concurs formulava mit-jançant un sistema semblant al bin-go. Els concursants havien derespondre les preguntes correspo-nents a cadascuna de les casellesd’uns cartrons de 4x4 caselles, des depreguntes específiques sobre Àlgebra,Topologia, Anàlisi, Probabilitat, Geo-metria, Mecànica Celest, Astrono-mia, etc. fins a preguntes d’Històriade les Matemàtiques i curiositats detota mena. El valor de les respostes

augmentava de cartró en cartró.L’equip de la UAB va començar la

competició amb una posició desta-cada, classificat al llarg de tot el pri-mer dia entre la primera i la segonaposició, un nivell que va perdre durantla nit per tornar-lo a recuperar l’en-demà en una “emocionant” recta fi-nal, tal i com l’ha qualificat el doctor

Joaquim Bruna, director del depar-tament, amb una puntuació total de925 punts, front als 589,25 punts del’equip italià classificat en segonaposició i els 427,25 punts que vandonar la tercera posició a un equip de

El Grup de Física de les Radiacions participa

en el projecte MAGICn equip d’investigadors del Grup de Física deles Radiacions (GFR) de la Universitat Autònomade Barcelona, constituït per la professora Car-men Baixeras Divar i els professors Carles Do-mingo Miralles i Lluís Font Guiteras, ha rebut

recentment la confirmació per part de la Dirección Gene-ral de Universidades de la subvenció del projecte d’inves-tigació presentat al Programa Nacional de Física de Partí-culas y Grandes Aceleradores del Plan Nacional de I+D+I.Aquesta subvenció assegura la participació de ple dret enla col·laboració internacional MAGIC (Major Atmospheric Gam-ma-ray Imaging Cherenkov telescope) en la que hi partici-pen també, entre d’altres institucions i universitats europeesi nord-americanes, l’Institut de Física d’Altes Energies de laUAB, la Universidad Complutense de Madrid, el Max-Planck

Institute de Munich, l’Instituto Nazionale de Fisica Nuclearde Padua i la Universitat de Califòrnia a Davis.Dins d’aquesta col·laboració, el GFR aporta una amplia ex-periència en la detecció de les diferents components de laradiació còsmica. El GFR ja està participant activamenten la col·laboració com a responsable de la coordinació dela simulació per ordinador dels successos que s’esperen de-tectar amb el telescopi; i com a responsable dels equips au-xiliars per al control del telescopi i l’adquisició de dades. ElGrup de Física de les Radiacions col·labora en el desenvo-lupament del software d’anàlisi de dades i de control del te-lescopi, i forma també part del grup de treball que estudiales particularitats de la detecció dels senyals polsants (ori-ginats en els pulsars) amb MAGIC i n’analitza les conse-qüències físiques dels resultats que s’obtinguin.

U

U

En el concurs s’hi van inscriure 378 equips de 65 països diferents

Recerca

Autònoma gener-144 14/2/01 09:53 Página 7

8 Campus

l Centro de língua por-tuguesa – Instituto Ca-moes de la Universi-tat Autònoma de

Barcelona i la Facultat de Traduc-ció i Interpretació de la UAB hanconvocat el I Premi de Traducció

Giovanni Pontiero, l’objectiu delqual és promoure la difusió de la

literatura contemporània en llen-gua portuguesa a la resta de lapenínsula Ibèrica i en especial aCatalunya. La dotació del premi és de 5.000euros, i hi podrà optar qualsevol tra-ducció al català d’una obra escri-ta originalment en portuguès i pu-blicada a partir del 1997. El terminide presentació de les obres va fi-nalitzar el 31 de gener. La resolu-ció del jurat es farà pública al marçi l’escriptor portuguès, Nobel deliteratura, José Saramago, lliuraràel premi en un acte públic el dia 22de març de 2001. Durant aquestajornada també tindrà lloc la inau-guració del Centro de Língua – Ins-

tituto Camoes de la UAB, primeraseu a l’Estat d’aquest Institut.Aquest premi està dedicat a la fi-gura de Giovanni Pontiero (1932Glasgow-1996 Manchester). Aquestdoctor en poesia portuguesa vadestacar en la traducció i investi-gació de la literatura lusitanobra-silera. Va traduir, sobretot, les obresliteràries de José Saramago i Cla-rice Lispector. Va obtenir diversospremis de traducció, entre ells elpremi de traducció Camoes (1968)i el Outstanding Translation Awardde l’American Literary Translators’Association (1994). És autor tam-bé de l’obra teatral “Eleanora Du-se: in Life and Art” (1986).

E

ls dies 29 i 30 de novembre es celebrà al'Auditori de Barcelona, organitzat per l'Ins-titut de Documentació i d'Investigació Mu-sicològiques "Ricart i Matas" de la UAB un

simposi Internacional al voltant de la figura de J. S.Bach, amb motiu del 250è aniversari de la seva mort. Enel simposi es tractà del llegat artístic del compositoralemany, alhora que s'estudià la recepció de la músicade Bach a Catalunya, Espanya i França. Hi participarendestascats especialistes en l'estudi de J. S. Bach, com elprofessor Alberto Basso –de l'Istituto per I Beni Musicaliin Piamonte, Itàlia– que parlà sobre les cantates profa-nes, i el professor Christoph Wolff –de la Harvard Uni-versity– que es referí a l'activitat de Bach a Leipzig i laseva creació musical, i José Vicente González Valle –deldepartament de musicologia del CSIC– que tractà sobrela retòrica musical i els seus vincles amb els textos em-prats per Bach. En quant a la recepció, el professorFrancesc Bonastre –de la UAB– presentà la recepció deBach a Catalunya, el prof. Louis Jambou –Universitatde la Sorbona, París IV– ho feu sobre els vincles queestabliren músics contemporanis de Bach amb la músi-ca francesa, i el prof. Ramón Sobrino –Universitat d'O-viedo– parlà sobre la recepció de Bach a Madrid des definals del segle XIX fins a principis del XX. El simposi esclogué amb una taula rodona amb la intervenció de totsels ponents, i el nomenament d'Alberto Basso com aacadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalanade Belles Arts de Sant Jordi.El vespre del dia 29 s'oferí dins del simposi un concert ala sala simfònica de l'Auditori, a càrrec del grup Mapa Har-mónico dirigit per F. Bonastre; la primera part programava

un seguit d'obres del barroc hispànic que recollien el te-ma emprat més tard per Bach a la Passió segons sanMateu, i a la segona part s'escoltà la cantata 140, la pri-mera que es sentí completa a Barcelona a principis delsegle XX."

Simposi internacional sobre J. S. Bach

E

El Nobel de literatura, José Saramago, lliurarà el premi en un acte públic el dia 22 de març

I Premi de traducció Giovanni Pontiero

Autònoma gener-144 14/2/01 09:53 Página 8

L’ Associació Amics de laUniversitat Autònoma deBarcelona (UAB) va co-mençar el dia 13 de de-sembre, una nova etapa

marcada per l’aprovació d’uns nous es-tatuts i l’elecció d’una junta directivacarregada de projectes.El model associatiu que aquest col·lec-tiu va inaugurar a l’Estat l’any 1989quedarà reforçat ara, onze anys des-prés, amb un conjunt d’iniciativesdestinades a dinamitzar i consolidarun entorn social propi de la UAB. Xa-vier Muñoz, nou president de l’Asso-ciació, va presentar –amb el suport tèc-nic d’altres associats- les claus delprojecte entre les quals va subrat-llar: el reforç a l’àmbit de l’intercan-vi cultural i intel·lectual amb la so-cietat a través de diversos instruments,com una nova publicació –Plecs pel dià-leg- i una pàgina web; la dinamitzacióde l’entorn social Autònoma amb la

creació d’un premi als antics alum-nes il·lustres i amb el nomenament d’a-mics extraordinaris de la UAB; la cre-ació d’un espai de trobada entre launiversitat i l’empresa, a través, perexemple, d’un seguiment dels anticsestudiants al món laboral; entre d’al-tres moltes propostes.La nova junta està integrada per: Xa-vier Muñoz, president; Jordi Planasi Montse Ponsà, vicepresidents; He-lena Estadella, secretària; i els vo-cals: Miquel Molins, Josep Guitart,Aurea Roldas, Mª Dolors Pey, VicensVillatoro, Mercé Izquierdo, Jordi Mar-quet, Salvador Planas, Josep Font,Albert Roca, Xavier Vives, Anna Ten-za. Tots ells vinculats a la UAB coma professors o antics alumnes aixícom antics professors i membresd’òrgans de la UAB. Completen laJunta directiva, Mª Antònia Monés,en representació del President delConsell Social, Martí Pumarola, en

representació del Rector i Eric Marín,Secretari General.Es va constituir el Consell Assessorde l’Associació, òrgan creat pels nousEstatuts entre els quals cal destacara Manuel Vázquez Montalbán, San-tiago Dexeus, Narcís Serra, J. SerraSantamans, Oriol Bohigas, CarmeRiera i Isabel Clara Simó.

Escola de Prevenció i Se-guretat Integral (EPSI),centre adherit a la Uni-versitat Autònoma de

Barcelona, i l’Ajuntament de Sabadellfirmaran un conveni de col·labora-ció per realitzar un programa d’au-ditoria integral de seguretat públicaa Sabadell. L’objectiu final és millo-

9

L’

L’

L’EPSI estudiarà la seguretatpública de Sabadell

rar la prestació de servei de seguretatpública i contribuir a dissenyar polí-tiques de prevenció.L’estudi incidirà en aspectes com l’e-laboració d’un catàleg potencial deriscos des de les perspectives de ni-vell de seguretat vial, seguretat ciu-tadana i perills derivats de l’entorni la convivència, i el coneixement

dels nivells de victimització i la per-cepció que tenen els ciutadans sobreel grau de seguretat. L’Escola de Prevenció i Seguretat In-tegral realitza activitats de forma-ció continuada, de tercer cicle id’investigació aplicada i d’investi-gació en matèria de prevenció i se-guretat integral.

Màrqueting de Productes i Serveis de Tecnologies Avançades

La Fundació Indústries de la Informació (F2i), de Sabadell, ha organitzat,per als dies 13 i 16 de febrer vinent, el primer curs Master*Class TheMarketing of Advanced Technology Products and Services.El curs aprofundirà sobre el tema de la introducció al mercat de pro-ductes i serveis basats en tecnologies avançades, la qual cosa es-devé en un àrea de coneixement d’importància vital, especialmentquan en aquesta àrea es té en compte l’entorn econòmic actual quees sustenta en l’ús intensiu d’Internet i la Web. Tot això fa que esdesenvolupi un esquema nou de màrqueting que va més enllà delmodel clàssic, aspecte que seguéix éssent una asignatura pendent,

principalment en l’àmbit de les organitzacions europees.Patrick Corsi i Mike Dulien, professors del curs, són considerats ex-perts a nivell màxim en aquest tema i amb una extensa expe-riencia tant per la seva col·laboració en projectes d’explotació deproductes i serveis de tecnología avançada, des de grans corpo-racions fins a start-up’s i molt especialment en l’àmbit de les or-ganitzacions europees.La metodología didáctica del curs estarà basada en el treball so-bre casos reals que seran elegits en funció dels interesos especí-fics dels assistents.

Campus

L’ Associació Amics de la UAB inicia una nova etapa

Xavier Muñoz

Autònoma gener-144 14/2/01 09:53 Página 9

a Fundació Autònoma So-lidària (FAS) va acudir, elpassat 20 de desembre,com cada any, a l’acte de

reconeixement de les activitats delsseus voluntaris.Després de la intervenció del direc-tor de la FAS, Jordi Tolrà, qui va fer elbalanç de les activitats de la Fundaciódurant el curs 1999-2000, el rector dela UAB, Carles Solà, va lliurar els di-plomes als voluntaris de cada àmbit.Aquests diplomes van reconèixer l’es-

forç que aquesta Fundació fa per la in-tegració i el creixement de les activi-tats solidàries que anualment realitzala FAS.Pel que fa al Programa d’Integració delsUniversitaris amb Necessitats Espe-cials (PIUNE) va recollir el diploma Al-

fredo Cano; en quan al Programa de Sa-lut, Marina Romero; del Programa d’In-tegració de Presos (PIP) va recollir elpremi Núria Formariz; i de Voluntarisper Bòsnia, Emira Tanovic.Els objectius de la Fundació Autòno-ma Solidària són el desenvolupamentde polítiques d’integració social, pro-moció del voluntariat, promoció de lasolidaritat activa, així com el fomentde sinèrgia en l’estructura univer-sitària, entre d’altres.Aquesta Fundació es regeix per unsprincipis d’actuació com són: l’adap-tació a la demanda, la flexibilitat, latransversalitat, la sinèrgia, la corres-ponsabilitat així com l’avaluació cons-tant de les seves activitats.Programes com el PIUNE, tracten derealitzar accions de sensibilitzacióde la comunitat universitària, la pro-moció de la inserció laboral, la con-clusió i l’avaluació dels programeseuropeus, així com la promoció del Me-diador d’Integració Social. El PIUNEtambé es dedica a potenciar un en-torn amic i l’autonomia personal, ai-xí com la consolidació i la formació del’equip de voluntaris.

El Programa d’Integració de Presos,s’encarrega de l’ampliació de les acti-vitats en el centre penitenciari comBrians, l’increment del nombre de vo-luntaris del programa, l’augment de l’in-terès dels presos per estudiar.El Programa de Salut consta de la cre-ació d’un equip de voluntaris, d’unadinàmica regular d’activitats de sensi-bilització, així com la seva edició i re-gulació, l’organització de la Festa dela Salut, l’exposició “Posa-t’ho al cap”o tallers de sexe segur.El programa Solidaritat amb Bòsnias’ha dedicat a realitzar activitatscom el projecte Phare-Lien, de laUnió Europea; ha posat en marxa elprograma PROGRESS; ha impulsatl’associació USSPPiV; ha iniciat elservei d’atenció directa a Tuzla i ha or-ganitzat cursos de formació a Tuzlasobre material tiflotècnic i bonespràctiques en la integració de per-sones amb disminució.Per tot això i moltes activitats mésd’altres programes com, SolidaritatInternacional, l’Oficina del Voluntariato el Voluntariat Hospitalari cada anyl’Autònoma fa públic el seu agraïment.

10 Campus

L

l “Seminari dePaleografia, Di-plomàtica i Co-dicologia” (SP-

DiC) de la UAB ha signat,amb l’Arxiu Nacional de Ca-talunya (ACN), un conveni decol·laboració per a l’estudi,recerca i protecció conjun-ta del patrimoni cultural deCatalunya.Aquest conveni ha estatpossible gràcies a la bonapredisposició del directorde l’ACN, Dr. Josep M. Sansi Travé, que ha mantingut di-versos contactes amb el Dr.Jesús Alturo, amb vistes auna col·laboració institu-cional que permeti de mi-llorar l’estat dels coneixe-ments sobre el ric patrimoni

bibliogràfic i documentalantic de Catalunya. A partird’ara, el SPDiC disposa d’unespai cedit per l’Arxiu Na-cional de Catalunya, ambseu a Sant Cugat del Vallès,per a poder desenvolupar-hi les activitats que li sónpròpies (entre d’altres, i se-gons els seus objectius fun-dacionals, l’estudi, conser-vació i difusió del susditpatrimoni, així com la con-tribució a la formació d’in-vestigadors i conservadorsen aquest camp); alhora escompromet a assessorarl’ANC en tots els temes dela seva especialitat, fins itot, si és necessari, amb l’e-missió de dictàmens, i a de-senvolupar conjuntament

tota mena d’activitats dedifusió relacionades ambles seves finalitats (col·lo-quis, cursos, jornades i altresesdeveniments culturals);a més a més, el conveni fa-culta al Seminari a avalarmembres de la UAB per aésser reconeguts com a in-vestigadors per l’Arxiu Na-cional, que els permetrà,alhora, la recerca a qualse-vol arxiu de Catalunya, i au-toritza al Seminari a realit-zar a la seu de l’ANC classespràctiques de Paleografia,Codicologia, Diplomàtica,Història del llibre i de lesbiblioteques, amb docu-mentació original, així comla docència de Tercer Ciclei altres matèries relaciona-

des estretament amb lesactivitats del Seminari; fi-nalment, per aquest con-veni, L’ANC podrà requerirla col·laboració de llicen-ciats vinculats al Seminariper a la realització de pràc-tiques arxivístiques i d’al-tra mena relacionades ambel coneixement i conserva-ció del patrimoni bibliogrà-fic i documental català.Actualment, els membresde la UAB integrants delSeminari són els profes-sors Manuel Mundó i Mar-cet, director honorari, Je-sús Alturo i Perucho,director, J. Antoni Igle-sias, secretari, Gustau Cas-tanyer, Juan José Cortési Xavier Gil.

E

Gràcies voluntaris

Patrimoni bibliogràfic antic de Catalunya

El Programa de Salut consta de la creaciód’un equip de voluntaris, d’una dinàmicaregular d’activitats de sensibilització

Autònoma gener-144 14/2/01 09:53 Página 10

Nomenaments

és de 26.000 estudiants de segon de bat-xillerat i cicles formatius de grau superiorhan visitat la Universitat Autònoma de Bar-celona (UAB) els dies 24 i 25 de gener amb

motiu de les Jornades d’Orientació Universitària. Du-rant aquests dos dies els estudiants han pogut parti-cipar en les nombroses activitats que s’han organit-zat al campus i fer una primera aproximació al mónuniversitari.Un total de 307 centres de secundària i formacióprofessional d’arreu de Catalunya s’han desplaçatper conèixer l’oferta docent i els serveis que l’Autò-noma pot oferir als futurs universitaris. Atesa la de-manda creixent que aquesta proposta ha anat obte-nint els darrers anys, enguany s’han articulat duestrobades diferents que permetin una millor atenció deles especificitats dels alumnes. D’aquesta manera,per gener es reben els estudiants de 2n de batxille-rat i cicles formatius de grau superior, mentre que perl’abril s’acolliran els alumnes de 1r de batxillerat. D’entre les activitats desenvolupades, cal destacar lesJornades de Portes Obertes, que van comprendre uncentenar de xerrades sobre els estudis i les titulacionsque imparteix la Universitat.A banda de les conferències, estudiants i professors vanser convidats a participar en un seguit d’activitats as-sociatives, culturals i esportives que completaven, ai-xí, la totalitat de dimensions de convivència que esprodueixen al campus de la UAB. Finalment, tothom va tenir ocasió de conèixer físicamentels múltiples racons d’aquest campus. Amb aquest objectiu,

el rector, Carles Solà, va convidar els professors queacompanyaven els alumnes de secundària a una recep-ció i una visita guiada per les instal·lacions de la univer-

sitat. A més a més, un autobús de circumval·lació va ferrutes comentades pel campus, amb la possibilitat de pu-jar i baixar per visitar els diferents serveis i facultats.

11

M

a Universitat Autònomade Barcelona ha rebutun crèdit de prop de5.000 milions de pesse-

tes per a infrastructures d'investi-gació, en el marc de la convocatòriade crèdits especials del Ministeriode Ciencia y Tecnología que dirigeixAnna Birulés.Els 4.805 milions de pessetes és l'a-juda que rebrà la UAB per a equi-paments i infrastructures per a la cre-ació de Parcs Científics i Tecnològicslligats a universitats.Són crèdits especials a retornar ambun interès zero, a tornar en quinzeanys. Aquest crèdits s'han de co-mençar a amortizar d'aquí a tres anys.La convocatòria es va fer a pri-mers de desembre i ha estat resol-

ta la primera quinzena de gener.La Universitat Autònoma de Barce-lona va presentar diversos projec-tes que ja tenia en marxa i que hanestat avaluats molt positivament.La proposta del Parc Científic i Tec-nològic de la UAB aglutina el Bio-campus: complex d'investigació enBiotecnologia, Biomedicina i Neuro-ciència; la creació del Centre de Re-cerca en Sanitat Animal (CRESA); lesnoves Tecnologies de la Comunicaciói de la Informació (F2i); els laboratorisexperimentals i el serveis cienti-fictècnics sorgits de la dinàmica delsconvenis de la universitat amb em-preses; els serveis comuns. Dels fons FEDER la UAB ha rebut 991milions de pessetes per equipamentscientifics i xarxes de comunicació.

L

L’Autònoma obre les portes als futurs universitaris

Crèdit de 5000 milions per a infraestructures

Campus

Alumnes de secundaria a la Plaça Cívica en la visita del dia 24 de gener

Des de l’1 de desembre passat, elprofesor Manuel Armengol Ca-rraso és director del Departamentde Cirurgia. Des de l’1 de gener elprofessor Joser Oliver Alonso esva fer càrrec de la direcció del De-partament d’Economia Aplicada.També l’1 de gener el profesorGuillermo Seres Guillén va passara ocupar-se de la direcció del De-partament de Filología Espanyola.El 16 de gener, el profesor CésarVillazón Hervas, del Departa-ment d’Economia de l’Empresa,va ser nomenat director de l’Es-cola Universitaria d’Informàticade Sabadell.

Autònoma gener-144 14/2/01 09:53 Página 11

l president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va inau-gurar a l’Hotel Campus de Bellaterra, l’Aula d’Alts Estudis d’E-lectes. L’acte va comptar també amb la presència de l’alcaldessade Cerdanyola, Cristina Real, el rector de la Universitat Autò-

noma de Barcelona, Carles Solà, i la presidenta de l’Associació Catalana deMunicipis i Comarques, Pilar Blasco. La conferència acadèmica va anar acàrrec del catedràtic de Dret administratiu de la UAB, Manuel Ballbé.L’Aula d’Alts Estudis d’Electes és un projecte pioner, impulsat per l’Asso-ciació Catalana de Municipis i Comarques, amb la col·laboració de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona, que té com a objectiu la formació delspolítics locals. La Universitat Autònoma de Barcelona atorgarà un certi-ficat d’aprofitament en Gestió i Administració Local, o un diploma depostgrau en Gestió i Administració Local, als llicenciats universitaris.El professorat està format per docents de la Universitat Autònoma de Bar-celona i per altres professionals i experts destacats en el món de les ad-ministracions, el dret local i les habilitats directives.L’actual marc competitiu en el si de la Unió Europea fa imprescindible laformació continuada en tots els sectors. Tenint en compte que la cons-trucció del futur europeu es porta a terme, cada cop més, des de la pro-ximitat, el rol de l’administració local adquireix una rellevància especial.Els cursos pretenen formar líders capaços de crear organitzacions flexiblesque es puguin anar adaptant als canvis que s’esdevindran en els propers anys.Ja no només s’han de gestionar els temes propis de cada municipi, sinó ques’han d’anar assolint reptes europeus i mundials. El paper que ha de jugarl’administració local és el de tractor cap a la nova societat del segle XXI.L’ACM ha apostat fort per crear l’Aula d’Alts Estudis d’Electes, amb la vo-luntat de prestigiar la tasca i capacitat dels alcaldes i regidors dins la no-va societat de l’aprenentatge continuat. L’Aula d’Alts Estudis d’Electes, però, neix amb mentalitat oberta, amb l’ob-jectiu de dotar-la d’un caràcter estable i permanent, de convertir-la enun referent en formació política, i com a projecte obert a tot el país.L’Aula d’Alts Estudis d’Electes té una característica molt diferenciadora

i és que parteix amb un alumnat que compta amb un grau d’experiència,de bagatge polític i de qualitat ja demostrat. Així, doncs, els ensenyats esconverteixen en ensenyants, explicant i compartint amb la resta les se-ves pròpies experiències.

Una altra particularitat de l’Aula d’Alts Estudis d’Electes és la combina-ció d’una part teòrica jurídica, amb un conjunt de tallers que pretenen fa-cilitar al màxim la tasca del dia a dia dels alcaldes i regidors. Els tallersorganitzats tracten temes com les habilitats directives, el lideratge polí-tic, les tècniques de negociació, la intel·ligència emocional, la prospecti-va de la societat de la comunicació, la gestió de la novetat, entre d’altres.També es preveu un tercer àmbit dedicat a organitzar fòrums d’actuali-tat i conferències, sobre temes que puntualment vagin sortint i siguin d’in-terès per a les administracions locals.

Jordi Pujol inaugura l’Aula d’Alts Estudis d’ElectesE

12 Informació

Marc ia l Murc iano iMartínez, profesor del

Departament de Periodis-me i de Ciències de la Co-municació, va ser escollit el19 de desembre passat, noudegà de la Facultat de Cièn-cies de la Comunicació.El seu equip de deganat estàintegrat per Elisabeth Gar-cía, com a vicedegana d’Or-denació Académica i de Pro-fessorat; Teresa Velázquez,com a vicedegana de Docèn-cia; Margarida Blanch, coma vicedegana de PractiquesExternes; José Antonio Ri-vero, com a vicedegà d’E-conomia, Serveis i Equipa-ments; i, Jaume Vidal, coma secretari Acadèmic.

Pere Ysàs i Solanes, pro-fessor del Departament d’-Història Moderna i Con-temporània, va ser elegit,el 19 de desembre passat,nou degà de la Facultat deFilosofia i Lletres.El equip del deganat estàintegrat per Jaume Aulet,com a vicedegà d’OrdenacióAcadèmica; Joan Carbonell,com a vicedegà d’Estudis;Jessica Jaques, com a se-cretària de la Facultat i vi-cedegana de Biblioteques;Montserrat Pallarès, com avicedegana d’Infrastructu-res, Economia i Telemàtica;i, Carlos Sánchez, com a vi-cedegà de Professorat id’Estudiants.

Joaquim Barraquer iMoner, oftalmòleg i di-

rector de l’Institut Univer-sitari Barraquer, adscrit ala Universitat Autónoma deBarcelona, ha estat guar-donat recentment per la Ge-neralitat de Catalunya ambla medalla Josep Trueta almèrit sanitari, distinció quees concedéis, des de fa tresanys, amb la finalitat d’ho-norar les persones i enti-tats que, pels seus mèrits,hagin contribuït destaca-dament al progrés i la mi-llora de la sanitat.Al doctor Barraquer li haestat concedida aquestadistinció per la seva dilata-da i fructífera trajectòriaprofesional.

Jesús Ruberte i París,profesor del Departa-

ment de Patología i de Pro-ducció Animals, va ser dis-tingit, el desembre passat,amb la Médaille de l’Acadé-mie Vétérinaire de France,titre de lauréat per la pu-blicació de l’obra Atlas deanatomía del perro y el ga-to. El guardó va ser lliurat pelMinistre d’Agricultura i Pes-ca francès, M. Jean Glavany,el 14 de desembre passat ala Université René Descar-tes (París).

Jordi Pujol en l’acte que va tenir lloc el dia 19 de gener

Autònoma gener-144 14/2/01 09:53 Página 12