2. La pobresa en el mni el repartimentdesigual dels
avanostecnolgics sn dosdels principalsproblemes econmicsi
psicolgics de lanostra poca , perqucausen odi, enveja ifrustraci,
sentimentsque sn la font delfanatisme i laviolncia. 3. El fanatisme
s enemic dela ra i porta en si elgermen de la violncia.El risc de
la violncia sgenerar una espiral dodique sempre acaba en unsagnant
ritual dedestrucci. Lodi alimenta laviolncia , que , al seu
tornprodueix ms odi. 4. El fantic , que t una percepcidistorsionada
de la realitat, es creupossedor de la veritat i intentaimposar-la
als altres a sang i foc. Elsatributs psicolgics ms
representatiusdun fantic sn:* Immaduresa i dependnciaemocional.*
Recerca democions fortes.* Dogmatisme o rigidesa delpensament i
certesa injustificada enqestions de creena o opini.* Personalitat
paranoide que escaracteritza per la desconfianapatolgica , lorgull
exagerat, lapobresa afectiva i una agressivitatsense lmits. 5. El
fanatisme necessita lders , quetinguin seguretat en si mateixos
icapacitat de seducci , aix com unaintelligncia maquiavllica ,
capacitatde manipular la conducta dels altres. Elslders saben que
els individus tenentendncia a obeir.Alguns experiments de la
psicologiasocial duts a terme pel psicleg nord-americ. Standley
Milgram demostrenque, quan entren en conflictelobedincia a una
autoritat i lnim de nocausar dany a altres, lautoritat est persobre
de lempatia en la majoria de lespersones. 6. Les caracterstiques
ideolgiques del fantic sn:* Es creu el dipositari de la veritat
absoluta i no admet lapossibilitat que altres persones tinguin ra.*
El fanatisme s pervers, una fora cega que obliga arenunciar a un
ser mateix.* Tracta dimposar les seves creences i normes de la
conductaper la fora, sense respectar les llibertats dels altres.*
Es guia per sentiments i creences irracionals , i menyst
elpensament i la ra . Segueix cegament la ideologia duna secao
algun lder carismtic.* T una visi simplista de la realitat, ja que
estableix unafrontera entre un perfecte i pur , i un ,miserable i
inferior.* Menysprea altres tnies , pobles o persones, als
qualsconsidera estrangers o bocs expiatoris contra els que
potactuar amb violncia .* No admet la igualtat de sexes i defensa
postures misgies .Certs grups religiosos i sectes soposen a
acceptar el dret a laigualtat de les dones.* No admet la separaci
entre religi i estat, i considera que leslleis civils han destar
subordinades als textos sagrats. 7. Aquest terme tamb va ser
tractat per Voltaire,que sost que la filosofia s lnic remei
alfanatisme:El fanatisme s a la superstici el que eltransport s a
la febre, el que la rbia s a laclera. El que t xtasis, visions, que
pren elssomnis com a realitats, i les sevesimaginacions com a
profecies, s unentusiasta; el que sost la seva bogeria
perlhomicidi, s un fantic. 8. Albert Brie defineix amb humor el
fanticcom:Heroi que, per al triomf dels seusprejudicis, est llest
per fer el sacrifici de laseva vida.Musulmans protesten davantdun
congrs dateus australiansamb crits com:"Els infidels cremaran
persempre a linfern" o "Lateismes un cncer, lislam s la cura".Els
ateus responen cantant lacan "Always look on thebright side of the
life" de "Lavida de Brian" i altres lemes. 9. A peu de carrer,
sembla que al segle XXI la influncianefasta que les religions han
tingut en les societatshumanes ha anat dissipant-se i est en perill
dextinci.Crec fermament que s aix. Tanmateix, no hem dabaixarla
gurdia. El fanatisme religis s encara avui motiu demolts mals a tot
el mn. 10. Comencem, perqu ens toca ms de prop, amb
lEsglsiaCatlica. No cal repetir un cop ms els mals que
aquestaorganitzaci ha portat a terme al llarg de la Histria
(guerres dereligi, evangelitzaci forada dels natius daltres
continents,inquisici, crema de bruixes, recolzament de les
dictaduresfeixistes de Franco i Mussolini i silenci davant dels
horrors delnazisme, etc.). Alg pot dir, amb ra, que tot plegat s
aiguapassada. 11. Dacord, pensem en el present. En ple segle XXI,
snmoltes les persones que viuen tancades enmonestirs, sotmesos a
vots de castedat o de silenci,perqu alg els ha dit que aix s el que
Du vol. Alfrica, milers de persones segueixen contraent lasida
perqu el Papa Ratzinger segueix dient-los queutilitzar un
preservatiu s un pecat mortal. I jo empregunto: si Du existeix, de
deb voldr que elsssers humans desaprofitin loportunitat de gaudir
delmn que ha creat tancats en un monestir? I preferirque la gent
mori de sida a que gaudeixin duna vidasexual plena i segura
utilitzant preservatius? 12. Pel que fa als Testimonisde Jehov, he
tingutocasi de conixer unafamlia que va preferirdeixar que el seu
fillmors a permetre que seli fes una transfusi desang, perqu,
segonsells, noms Du podiadecidir si el nen havia deviure o morir, i
lluitarcontra la malaltia ambmitjans cientfics era unaofensa al
Totpoders, carestava contradient elsseus designes. 13. Sovint des
dEuropa se senten veus crtiques amb els excessos de lesesglsies
cristianes, per pocs satreveixen a dir el mateix daltres cultesno
tan arrelats a Europa, per por de ser titllats de racistes. No
oblidem,per, que avui en dia els integristes islmics segueixen
segant videshumanes en nom dAllah. 14. I qu men diuen del judaisme?
Elssionistes segueixen matant isacrificant les prpies vides en
unaguerra interminable perqu, segonsells, la presncia de
musulmansinfidels en la Terra Promesa delsjueus s una ofensa a
Yahveh. Pelque fa a lhinduisme, centenars depersones moren de fam a
lndiamentre les vaques sagradescampen per on volen i, si alggoss
matar-ne una per a fer-nefilets, seria executat. 15. Com veuen, el
fanatisme religis t presncia a tots els cultes. Per increble
quesembli en un mn que creiem avanat i modern, moltes
personessegueixen morint i patint per culpa de les mentides de les
religions. Jo no nego niafirmo (no estic pas en possessi de la
veritat absoluta) que pugui existir un ssersuperior que hagi estat
el motor de la creaci, per estic convenut que el conjuntde creences
que formen les religions humanes no sn ms que un recull de mites
illegendes amb escasses o nulles possibilitats de ser veritat. 16.
Demano si usplau alsbenvolguts lectorsque ningsofengui per lesmeves
paraules, iels convido a feruna lecturaacurada de laBblia o
lAlcorper a jutjar-hovosts mateixos. 17. Les societats avancen quan
van deixant enrere el mite i van adoptant lesveritats demostrades
per la cincia. I, cosa que encara s ms important,una societat pot
considerar-se avanada quan aprn a no patir i causardolor en nom de
les divinitats que adora. Vull acabar aquestapresentaci amb
optimisme: potser trigarem cent anys o potser mil, perhi haur un
dia en qu els humans del futur se sorprendran quan mirin alpassat i
veuran, amb paternalisme i un punt de pena, com en la nostrapoca
els diferents pobles patien i es mataven per culpa dunspersonatges
mtics que els semblaran tan absurds com a nosaltres enssemblen
Zeus, Anubis o Odin.
