expressio en forma de mite, que expres-sa les estructures metafisiques que tenenvalor universal i clue son descrites demanera visible recorrent al devenir pro-pi de 1'esfera de la historia.

Josep Monserrat i Molas

Thomas A. SZLEZAK, Platone e la scrit-tura della filosofia (traduccio de Pale-many a 1'italia de G. Reale), Vita ePensicro, Milano, 1989, 580 pags.

Thomas A. Szlezak es professor de fi-losofia classica a la Universitat de Wurz-burg, i ha publicat (fins al 1988): unaedicio (amb traduccio i comentari) detextos pitagorics recollits per la tradiciosota el (fals) nom d'Arquitas de Taranto(Pseudo-Arcytas fiber die kategorien,Walter de Gruyter & Co., Berlin-NewYork, 1972), un estudi de l'obra de Plo-ti (Platon and Aristoteles in der Nusleb-re Plotins, Schwabe & Co., Basel-Stutt-gart, 1979), el Ilibre que aqui comentem(1985), diversos assaigs (a diferents re-vistes especialitzades) sobre Plato, Aris-totil, Sofocles, Euripides i la filosofianeoplatonica, i una vintena de recen-sions de Ilibres dedicats a aquestes ma-teixes tematiques. Szlezak es el succes-sor de Kramer i Gaiser a l'escola de Tu-binga, i ha introduit una nova manera detreballar en el mare del paradigma d'a-questa escola que contra la seva atencio,no ja en la doctrina dell principis reco-Ilida per la tradicio, sing en la Iletra ma-teixa dels textos platonics. Si cal com-pletar els dialegs amb la reconstruccio deI'ensenyament platonic transmes oral-ment, aixo en tot cas ens ho hauran defor veure els dialegs mateixos.

L'estat actual dell estudis platonics si-tua de forma immcdiata 1'estudi6s dePlato davant una opcio desorientadora.La propaganda d'alguns dels membresde ('escola de Tubinga, aixi com la po-sicio polemica contra aquesta escola decritics disconformes, ens donen una si-tuacio en la qual horn pot sentir-se em-pes a haver de triar entre el paradigmaschlciermacheria i el paradigma tubin-gia. Els de l'escola de Tubinga solenconsiderar (per tal que les categorieskuhnianes funcionin adequadament)

que tot aquell que no admet ] a impor-tancia primera de les doctrines no escri-tes de Plato roman encara dins la pers-pectiva d ' un paradigma que ja fa alguntemps que es troba en crisi . De 1'altrabanda , les respostes prenen camins dife-rents, i en ocasions oposats, precisamentperque la descripcio del camp dels estu-dis feta pels de Tubinga no acaba de fun-cionar . Hi ha, doncs , una certa confusioen el si de ]a qual els uns tenen poc aaprendre dell altres perque el desacordes posat al principi , abans d'haver cer-cat 1'ambit d'un dialog possible.

Atesa la situacio que he volgut des-criure ( molt breument ) en el paragrafanterior, el primer que cal dir respecte a('obra que comentem es que la seva lec-tura no es recomanable ni per a un <<tu-bingia » ni per a un << anti-tubingia»: ni elprimer ni el segon no hi trobaran res queno sapiguen ja. Aquest Ilibre , corn qual-sevol Ilibre en general , nomes val la penad'esser Ilegit per tot aquell que estiguidisposat adequadament a la lectura, pertot aquell que vulgui i que pugui apren-dre'n alguna cosa . En aquest sentit, Pla-tone e la scrittura della filosofia esdeveuna obra valuosa perque, tot i apareixercorn un estudi adscrit a la perspectiva de('escola de Tubinga , situa la polemicaalla on el dialeg esdeve possible: en laIletra mateixa dels dialegs platonics.Aixo fa que l'acord o el desacord hagide manifestar - se en tot cas en l'aclari-ment d'una determinada obra o d'un de-terminat passatge , i no en la vaguetatd'una posicio de principi. Si la posturaapologetica de, per exemple , G. Realepodia suggerir la resposta (certamentmandrosa, pero en cert sentit adequada)que, si aixi ho volien, els de Tubinga esdediquessin a trobar un Plato descone-gut en la reconstruccio de pressumptesdoctrines no escrites, mentre els altres<<seguiriem » treballant amb el que tenim,a saber, amb la textualitat dels dialegsplatonics , ] a manera de fer de Szlezak veprotegida contra aquesta resposta facil:en fixar la seva lectura sobre la lletra pla-tonica, obliga al lector a mantenir en totcas el desacord en la lectura atenta i enel diale1'eesforcat. Dit altrament: Szlezakofereix pp ai d'un dialeg possible, i ofe-reix, aixi, 1'ambit de recerca on podriaaclarir - se l'estat dels estudis platonics

154

que mes amunt hem descrit en la seva

confusio. Centrem-nos ja en el contin-

gut de I'obra:El Ilibre porta el subtitol (proposat

per Reale i acceptat per Szlezak): « Ana-

lisi di struttura del dialoghi delta giovi-

nezza e della maturita alla luce di un

nuovo paradigma ermeneutico,,. En ell

Szlezak fa estudis (en aquest mateix or-

dre): del Fedre, de l'Eutidem, del Ilibre

X de lcs Lleis, de l'Hipias Menor, de

I'Hipias Major, dc I'Eutlfr6, del Lists,

del Cirmides, del Laques, del Protago-

ras, del Meno , del Gorgias, del Crdtil,

de la trilogia Defensa de Socrates-Cri-

to-Fedo, del Convit i dc la Republica.

Com veicm, en el principi hi posy el Fe-

dre (per be quc no en un sentit histori-

co-evolutiu); i lcs seves analisis atcnen

tant a 1'estructura dramatica com a lesafirmacions dels personatgcs clue encada cas intervenen. Veure 1'encert o el

dcscncert de cada una dc les lectures no

pot fer-se sense fcr simultaniamcnt una

lectura seriosa dc cada un dels dialogs.

Aixo sol ja confirma la importancia d'a-

questa obra segons l'argument que ad-

duiem mes amunt. Aqui ens limitarem a

seguir els primers moviments de l'obra,

per tal d'afegir, despres i per acabar, unavaloracio critica del sentit global de la

lectura.En els dos primers capitols Szlezak

tracta la critica de I'escriptura articulada

en cl Fedre, bo i situant-la en el contextde 1'estructura global d'aquest dialeg.Atenent a la dimensio dramatica, i ate-ncnt tambe a la ironia socratica (pero

-com vcurcm- no a la platonica),Szlezak explica la unitat del dialeg fentveure quc -"retorica" filosofica ed erosfilosofico sono una Bola coca nella figu-ra del dialettico the filosofa oralmente.-(pag. 80)

La polcmica entorn la relacio amant-cstimat de la primera part del dialeg escorrespon amb la polcmica cntorn laquestio de la retorica mes valuosa de lasegona part del dialeg. En la primerapart veiem corn el discurs cscrit del fl-

primer discurs de Socrates) es mesvaluos clue el discurs escrit del no filo-sof (discurs de Lisias), i com el discursparlat del filosof (segon discurs de So-crates) es superior als dos anteriors. Larao es, corn ho explica la critica dc 1'es-

criptura a la part final del dialeg, que el

discurs oral del filosof s'adequa a f'ani-

ma de l'intcriocutor de cada cas, i sap

com defcnsar-se a si mateix; es per aixo

clue el segons discurs de Socrates -que

es oral i, aixi, adcquat a l'anima de Fe-

dre- fa veure a Fedre quc aquest dis-

curs ha estat acabat mes bcllament clue

els altres dos. En la segona part del dia-

leg el trcball fet a la primera part per-

met plantcjar la questio do quina retori-

ca es la millor, i la via de resposta apun-

ta a aquella retorica que tracta de <les

coses mes valuoses" i que va -en ajut»

del qui I'articula. La part final del dialeg

acaba sostenint la superioritat do la pa-

raula parlada i, d'aquesta mancra, ens

dona noticia d'un ensenyament platonic

-esoteric,,, no articulat per escrit, al qual

apunta el reconeixement de la propia in-

suficiencia per part del Fedre. La unitat

del dialeg esdeve ben clara quan ens ado-

nem quc el que s'hi tracta es el caracter

mateix del discurs filosofic, el qual ha

d'articular-se oralment. Szlezak insisteix

en clue Plato no es gens ambigu en cri-

ticar 1'escriptura (ypaµµaTu), i que en

cap cas contempla una teoria del dia-

leg o una consideracio del dialeg com

a cas excepcional: el dialeg tambe es

ypaµµana i, per cant (contra el que vo-

len certs critics, en especial cls <straus-

sians<<), no constitueix cap cxcepcio a la

critica.

En el Fedre s'apunta a un ensenya-

ment serios enlla del joc quc es tot text

escrit. Sense un ,ajut- oral superior que

atengui a ('anima de ('interlocutor, cluepugui fer-se carrec de l'eros del que cs-colta, no recixira la transmissio de 1'en-senyament de les coses de major valor.

Heus aci com els temes d'eros, de 1'ani-

ma i dels logoi esdeven moments d'unatematica que els unifica, la de la insufi-eiencia dc la paraula escrita i, aixi, la dela necessitat que la paraula parlada vin-gui en ajut de 1'escrita. El Fedre, diuSzlezak, ens ensenya dues coses: -in theconsistano Ic "cose di maggior valore"(itµttotepa) e perche esse debbano, inultima analisi, restarc orali.<< (pag. 100).

D'aquesta manera guanya Szlezak elcontext sobre el qual esdevindra mes fa-cil desvetllar el sentit dots dialegs quetracta en la resta del Ilibre.

El seguent dialeg tractat es l'Eutidem.

155

L'autor mostra coin cl tot dc I'Lutidcmpot ser entes bo i atenent a la significa-cio dc la ironia socratica cada cop queSocrates acusa als tccnics eristics deguardar-se ensenvaments secrets nomesper a ells aqucst dialeg apareix com unacorncdia en la que el fet d'arnagar partdel que horn sap cs caracteritzat com aquelcom essencial a la filosofia mateixa.

L'analisi global del Fedre i dc 1'Euti-dem permet a Szlezak d'asscnvalar eltema do l'«ajut al logos,, com a principiestructural del dialeg platonic, i ens si-tua, d'aqucsta mancra, davant una for-ma dc llcgir cls dialcgs quc troba en la lle-tra la remissio a un ensenvamcnt esote-ric, i que aci i alla detecta senvals d'a-quest ensenvamcnt no escrit com a unacerta doctrina dels principis. El destaca-blc do la proposta do Szlczak cs qucaquests senvals cis troba en la lletra pla-tonica mateixa, sense recolzar en cap casles seves argumentacions sobre la tradi-cio indirecta.

Sota la Hum del sentit de 1'escripturarevelat en I'analisi del Fedre, I'autor vaaclarint convincentment cada un dclsdialcgs quc tracta. Un dels tractamentsdestacables es el dcls dialcgs Defensa deSocrates, Crito i Fedo, que Szlezak veucom una trilogia en la quc la mateixa de-fensa de Socrates s'articula a trcs nivells(de forma analoga als tres nivells delsdiscursos do la primcra part del Fedre),scgons la disposicio de ('anima dell in-terlocutors de cada cas.

En general, Szlezak demostra que co-ncix els estudis classics dels dialcgs, iofereix sempre lectures que es fan car-rec del tot del dialeg considerat en cadacas. La visio que dona cs sempre lucidai coherent, i sons dubte tot lector qucno sigui mandros podra aprcndre mol-tes coses de Ics lectures ofcrtes, coinci-dcixi o no amb la test major de l'esote-risme platonic. Aqui ja no val a postu-lar per principi postures enfrontades: eldesacord haura d'assenvalar-se, en totcas, mostrant en quin punt, o en quinmoment de I'argu nentacio, 1'autor s'e-quivoca. La lectura seriosa d'aquestaobra obligara al lector a llcgir esforcada-ment cls dialegs platonics que s'hi trac-ten, i en molts casos aclarira enccrtada-mcnt i bellament cls jocs estructuralsque Plato articula en els seus escrits.

Aqucst sol fct ens permet de sostenirque ens trobem davant una obra valuo-sa. Pero hi ha encara un altre trot remar-cable, que ja hem apuntat repetidament:en situar la polcmica en els dialogs ma-teixos Szlezak ens ofereix el Hoc adequatde dialeg, ('ambit on les postures en-frontades podrien trobar-se per tal d'au-to-aclarir-sc i per tal d'aprofitar clsguanvs assolits per la recerca de 1'altre.Es en 1'exercici d'aquest dialeg, i no en1'assumpc16 d'un posicio frontalmentoposada, que a conttnuacio faig unes po-ques consideracions critiques entorn a lalectura de Szlezak.

Szlezak troba arreu (en la lletra pla-tonica) allusions a una certa dimensio«esoterica» de 1'ensenvament filosofic.Argumenta que es el nostre taranna« il-lustrat» el que fa que ens costi d'ac-ceptar un cert «secretisme» per part dePlato. Sigui com vulgui, cal dir que, talcom mostra convincentment 1'autor,aquestes allusions cfectivament hi son(en cis dialegs platonics). Szlezak carac-teritzara el paradigma de 1'escola de Tu-binga, bo i remetent a aquest fet, com alparadigma quc aten al testimoni del pro-pi Plato pci que fa a 1'esoterisme; davant1',, anti-esoterisme» dels «schleiermache-rians», els atubingians» es fan carrecde 1'esoterisme platonic. [Tot aixo Pau-tor ho explica sobretot al Ilarg dels sisassaigs que han estat introduits a moded'apendix, on Szlezak polemitza ambdiferents critics oposats als criteris deI'escola de Tubinga]. Un cop mes, comen cada nova formulac16 d'aquesta po-lcmica, que es «esoterisme» i que es an-ti-esoterisme» es to com a quelcomconstatat, sabut, evidenciat. La primeraconsideracio que vull fer es, aleshores,aquesta:

Es ben cert que els senvals d'una di-mensio «csoterica» en els dialegs hi son,i aixo fa que tot critic serios hagi de do-nar resposta a 1'exigencia d'interprctacioquc aqucst fet comporta. Pero aquestaresposta ha de fer-se amb cura, reflexi-vament, matisadament, tot contemplantla possibilitat que 1'«esoterisme» enquest16 tingui un sentit diferent al do-nat, potscr massa rapidament o amb uncerta sobrcdetcrminac16, per la lecturaoferta. A116 que es presenta com a ense-nyament amagat podria estar donat ja en

156

la Iletra platunica , per be que de forma

dissimulada , de mancra quc els senyals

(innegables ) d'«csotcrisme » tinguessin

com a funcio cl reclam d ' una lectura

atenta capac de dcscobrir l'ensenva-

mcnt, no ( nomes ) en cis logo !, sing tam-

be en el drama, en l'cstructura de Vac-

c16, en el joc d'al-lusions fetes amb la tria

de Ics figures de la rcpresentacio, etc.

Aqui no vull resoldre res al rcspecte,

pero el quc si vull fer es constatar que

la rcflcxio sobre tota aquesta tcmatica

ofercix , sens dubte , el carm d ' una pos-

sible reccrca conjunta entre estudiosos

do Plato que avui dia Armen la distan-

cia quc els scpara. L'acord sobre algun

tipus d'«esoterisme », i la rcflcxio conse-

quent sobrc aixo, podria ofcrir cl ter-

renv comu que permetds trencar la pers-

pectiva d'una opcio entre exclosos im-

posada sobrctot per I'auto-intcrpretacio

deis de 7 ubinga.

La segona obscrvacio td a vcurc ambI'estructura del Ilibre dc Szlczak. Comhem vist , l'autor oricnta ies seves lectu-res amb el sentit de la reccrca desvetllatper la intcrpretacio quc fa del Fedre.Aixo introducix, potser dc forma inad-vertida, una mancra do fer en cert sentitsuspecta. l :xpliquem-ho amb una il.lus-tracio : la part central de 1'Eutidern Pau-tor l'intcrpreta sobrc l'horitzo del tro-bat en llegir el Fedre ; pero aixo ds in-ventar - se un context bo i desplacant elcontext que Plato rnatcix havia posat: ladisputa cristica de l'Eutldem es rctalla,amb cl seu sentit prop! , sobre l'horitzoque Plato li dona en fer que Socratesnarri cis lets a Crito el dia seguent de ladisputa . Szlczak parla , certament, deCrito , pero ( com tots cis estudis classicsd'aquest dialeg) desatdn la importanciaprimcra que aquest personatgc td per talde comprendre el sentit de la disputacristica mateixa , recisament perque elcontext el posa des dc fora dc I'cscenadramatica presentada per Plato. El resul-tat es quc (ara tambe, com tots els estu-dis classics del dialeg) Szlczak acaba ca-racteritzant corn a comedia alld que mesaviat ds una comedia- tragcdia : la beffacentral, situada en el scu context propi(el decidit per Plato ), mostra el scu ros-tre tragic en I'expulsio del filosof fora dela ciutat.

1)e totes maneres , conve dcstacar quc

una de les grans un-tut s que tenen les lec-tures d'Szlezdk es que aquestes lecturestroben i mantenen la filosofia en la sevasltuaclo dins la ciutat (cosa que no fan,per exemple, certes lectures aontologi-ques» do I'obra platunica): el problcmade 1'escriptura, tal com I'interpreta Szlc-zak, ds el problema de la transmissio delsaber, amb les conscquencics perjudi-cials quc cl fracas en la transmissio potcomportar. AixO, juntament amb I'atcn-cio sobrc I','csotcrisme» (sigui como si-gui que aixo hagi d'dsscr interprctat),desfixa la lectura 'analitica» d'un Platoque hauria postulat una teoria de Icsidecs. Pei quc fa a aquest punt, es des-tacable I'excel-lent tractament que I'au-tor fa de I'Eutifro, en un dels capitolsmds aconscguits de l'obra.

Diguem, per acabar, que potscr undeis problcmcs mds grcus en la caracte-ritzacio dc l'«esoterisme» feta en aquestIlibre ds quc no vcu que la critica a l'es-criptura articulada al Fedre (la intcrpre-tacio de la qual, com )a hem dit, es elmarc del tot de la reccrca desplegada) esarticulada per Socrates, no per Plato.Szlczak td tota la rao quan diu que enPlato no hi ha cap teoria del dialeg, oquan diu quc el terme ygaparn inclouel dialeg escrit; pero no to cap rao quandiu que Plato inclou el dialeg en la cri-tica, ja quc ds Sucrates quc ho fa aixi.Potscr I'«esoterisme' , saviamcnte dctcc-tat per Szlczak, tingui a veurc mds aviatamb el silenci permanent de Plato en elsseus propis dialogs -silenci que estdsempre present, no es res que haguemd'anar a interrogar en un ensenyamentoral pressumptament superior. Aquestaes la ironia platunica, ja no socratica,quc Szlczak no distingeix-, de mancraquc 1'enscnvament de I'escrit caldria tro-bar-lo, no en cis logoi de Socrates, sinocom el matcix Szlezdk fa en moltes

ocasions!- en I'articulacio dcls logoi engeneral (no nomds cis de Socrates) dinsel context dramatic en el que Plato cis si-tua. Si aixo fos aixi, l'«esoterisme» pla-tonic obligaria, no a reclamar l'ajut deI'cnsenvament oral (ajut que, per raonsobvies, i sempre que el treball filologicsobrc la tradici(i indirecta sigui compe-tent, tampoc no sobra), sino a atendreen cada cas (en la consideracio de cadadialeg, i en cada cas remetent tant com

157

sigui possible nomcs al dialog en ques-tio, sense inventar contextos, es a dir,sense menystenir el context que ja estaen cada cas donat) a 1'estrategia comu-nicativa que Plato esta assajant. Hi hauna distancia entre Plato i Socrates queve testimoniada pel sol fet que Socratesno escrivis mai res, a mes de pel fet quePlato fes una cosa tan estranya com fun-dar I'Academia (sigui quin sigui el sig-nificat d'aixo).

Les lectures de Szlezak son semprc hi-cides i esforcades, i ens orienten adequa-dament en la lectura de mancra que ensmostren, i aixi ens ensenven, com llegirsaviament. Si, com vol Plato, el filosofes <amic d'aprendre », l'obra que hemcomentat esdevc d'indubtable valor filo-sofic. Pero per a rebre eficacment 1'en-senyament que l'obra en g6esti6 pottransmetre cal que la desorientadora op-eio entre pols opostos deixi pas a unaorientacio possible de recerca comuna,la qual cosa en cert sentit ens ha de ferprendre distancia de 1'auto-interpretaci6que l'autor fa respecte at hoc des d'onexerceix la seva lectura. No fora seriosseguir mantenint que 1'ensenyament se-rios de Plato cal cercar-lo enlla dels jotsque son els dialegs, perque la distinciomateixa entre joe i seriositat Plato (o So-crates) la fa en un text escrit, i la fa, pertant, tot jugant.

Xavier Ibanez i Puig

H. J. KRAMER, Platone e t fundamentsdella metafisica, ed. Vita e Pensiero,Milano, 1989, 3.' ed., 484 pags.

H. J. Kramer pertany a l'anomenada

Escola de Tubinga, destacada defensora

d'una renovacio radical en el camp dels

estudis platonics, tot donant una valora-

cio fins ara inusitada a la doctrina trans-

mesa oralment per Plato. Altres contri-

bucions de Kramer en cl camp del pla-

tonisme son les segucnts: Arete bet Pla-

ton and Aristoteles (Heidelberg, 1959),

'<Retraktationen zum Problem des eso-

terischen Platon> (a Museum Helveti-

cum, 21) i -Die platonische Akademie

and das Problem einer systematischen

Interpretation der Philosophic Platons»

(a Kant-Studien, 55).

Ens trobem davant un llibre amb unafuncio mes aviat introductoria al nouparadigma hermeneutic per a la inter-pretacio de l'obra de Plato defensat perl'Escola de Tubinga (representada perKramer i Gaiser). Aixo imposa una de-terminada estructura al Ilibre consistentcn tres parts ben diferents: hi ha una pri-mera part negativa o destructiva, en laqual es mostra la <inadcquacio» del pa-radigma interpretatiu de Plato que hadominat practicament la totalitat delnostre segle; una segona de positiva oconstructiva, en que es mostra com espoden enriquir Its interepretacions dedeterminats dialogs, i una tercera de dia-logant amb cis torrents de pensamentmes destacats d'aquest segle.

El paradigma clue ha dominat granpart de les interpretations de Plato del'idealisme enca es el de l'autosuficien-cia dels dialegs, la interpretacio mit-jancant la sofa scriptura -de les conno-tacions teologiques d'aquest paradigmatambe s'hi parla- fundada per Schleier-macher.Hi ha prou raons de pes per les quals

es impossible mantenir aquesta autar-quia dels dialegs platonics:1. Pei passatge final del Fedre (a partirde 275a: mite de Teut i Thamus), en cluees fa una critica de I'escriptura. L'escrip-tura, diu Socrates en aquest passatge, esnomes un jot amb 1'6nica funcio de ferde recordatori de coses apreses amb an-terioritat (funcio hipomnematica).2. Pei passatge de la carta VII on tambees fa una critica do l'cscriptura, tot dicntque el filosof ha de tenir coses de mesvalor que els escrits.3. Per la rcrmssio en molts dialogs aquelcom que no es pot dir en aquell mo-ment precis. La remissio a a116 no dit (elcas mes citat n'es el de 1'explicaci6 delBe en La Republica, pero tambe s'hi po-den comptar d'altres passatges).4. I en general per tota la doxografia an-tiga que ens parla d'un ensenyament noescrit de Plato. En concret, la critica quefa Aristotil a la Metafisica del pensamentde Plato, no coincideix amb el coneixe-ment que en tenim per la lectura delsdialegs. Alla es parla de dos principis:l'U i la diada indefinida, dels quals noes parla als dialegs. I no podem pensarque Aristotil no va entendre 1'ensenya-

158