Microsoft Word - Exposicio FlorestaAlguns mestres…
Alguns mestres…Alguns mestres…Alguns mestres… Al llarg dels 130 anys d’història han estat desenes els mestres musicals que la Floresta. Entre ells hem de destacar següents:
Cassià Casademont i Busquets (Banyoles, Pla de l'Estany, Mestre d’orfeons i orquestres, va ser compositor d’algunes obres escèniques, sardanes i obres corals. Entre els anys vint i trenta dirigí la Societat Coral la Floresta.
Elisard Sala (1913-1970) Músic, ceramista i escriptor. Estudià Municipal de Música de Barcelona.. El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí. Als anys cinquanta dirigí durant un poc temps la Societat Coral La Floresta.
Jeroni-Miquel Alsina i Bes (1937-2007) Als 21 anys guanyà la càtedra de música al nou Conservatori de Música classes magistrals que el mestre Pau Casals impartir a Prada de Conflent. Coral La Floresta a la dècada dels 60.
Miquel Martí i Gaspar El mestre Miquel Martí i Gaspar es va fer càrrec de la Societat Coral la Floresta el 1 juntament amb Cassià musical que més anys ha restat al capdavant del’entitat. Va dirigir la Floresta entre 1965 i 1973, també ho va fer durant els anys vuitanta i inici dels noranta i també la temporada 2004
Santos Martínez i Trabal Barcelona, 22 de Febrer de 1974, Guitarrista i compositor, és llicenciat en Història i en Musicología. Ha participat en diverses formacions inte música de diferents èpoques i estils: des de música antiga fins a música electrònica, profesor de música i director de la Societat Coral La Floresta i de la Coral de l'Escola Lavínia. música per a cinema: "Noche de fiesta" , "Trash" , "La llegenda de l'Innombrable" Barcelona de Cinema a la millor música original 2006 (Joves). Premi Gaudí a la millor música original 2010 (Trash)
Al llarg dels 130 anys d’història han estat desenes els mestres musicals que han dirigit la Societat Coral la Floresta. Entre ells hem de destacar-ne els
Cassià Casademont i Busquets (Banyoles, Pla de l'Estany, 1875 - Barcelona, 1963) Mestre d’orfeons i orquestres, va ser compositor
escèniques, sardanes i obres corals. Entre els anys vint i trenta dirigí la Societat Coral la Floresta.
Músic, ceramista i escriptor. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona.. El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí. Als anys cinquanta dirigí durant un poc temps la Societat Coral La Floresta.
Miquel Alsina i Bes
1 anys guanyà la càtedra de música al nou Conservatori de Música D’Ourense. Asistí a les classes magistrals que el mestre Pau Casals va impartir a Prada de Conflent. Va dirigir la Societat Coral La Floresta a la dècada dels 60.
Miquel Martí i Gaspar
El mestre Miquel Martí i Gaspar es va fer càrrec de la Societat Coral la Floresta el 1965 i ha estat, juntament amb Cassià Casademont, el director musical que més anys ha restat al capdavant del’entitat. Va dirigir la Floresta entre 1965 i 1973,
a fer durant els anys vuitanta i inici dels noranta i també la temporada 2004-2005.
Santos Martínez i Trabal arcelona, 22 de Febrer de 1974,
i compositor, és llicenciat en Història i en
Ha participat en diverses formacions interpretant èpoques i estils: des de música
antiga fins a música electrònica, Actualment és profesor de música i director de la Societat Coral La Floresta i de la Coral de l'Escola Lavínia. Ha fet música per a cinema: "Noche de fiesta" , "Joves" , "Trash" , "La llegenda de l'Innombrable" Premi Barcelona de Cinema a la millor música original
Premi Gaudí a la millor música original
Al llarg dels 130 anys d’història han estat desenes han dirigit la Societat Coral
Barcelona, 1963) Mestre d’orfeons i orquestres, va ser compositor
escèniques, sardanes i obres corals. Entre els anys
Municipal de Música de Barcelona.. El 1954 creà el
durant un poc temps la Societat Coral La Floresta.
Va dirigir la Societat
El mestre Miquel Martí i Gaspar es va fer càrrec de
del’entitat. Va dirigir la Floresta entre 1965 i 1973, a fer durant els anys vuitanta i inici dels
i compositor, és llicenciat en Història i en
rpretant èpoques i estils: des de música
profesor de música i director de la Societat Coral La
"Joves" ,
I uns quants noms més…
Director Època Mestre Barata 1878 - 1879 Gaietà Tarragó 1879 - 1885 Quimet de Sants 1885 - 1901 Josep Vila 1901 - 1902 Gabriel Anfruns 1902 - 1911 Carles Ferrer i Clavé 1911 - 1917 Cassià Casademont 1917 - 1931 Mestre Fontbernat 1931 - 1932 Josep Paltré 1932 - 1939 Josep Maria Aleu 1951 - 1955 Elisard Sala i Carassa 1955 - 1957 Jeroni Alsina i Bes 1957 - 1961 Ramon Puig i Torras 1961 - 1962 Mestre Fusté 1962 Joan Baiget Masip 1963 - 1964 Josep Chalaux Forns 1964 - 1967 Joaquim Voltas i Viñas 1967 Miquel Martí Gaspar 1967 - 1973 Carme Segura Trullols 1967 – 1981 (dones) Joan Martinez Pedra 1974 Ramon Puig i Torres 1975 - 1981 Miquel Martí Gaspar 1981 - 1990 Mercè Valero 1981 - 1985 (dones) Mireia Estrada 1990 - 1999 Judit Ametlla 1999 - 2002 Xavier Vilajosana 2002 - 2003 Miquel Martí Gaspar 2003 - 2005 Santos Martínez Trabal 2005 -
Els nostres cantaires
Avui, en data de novembre de 2013 en què s’escau el 135è aniversari, els Floresta, que segueixen treballan viva la flama Floresta són els següents:
Els nostres cantaires
Avui, en data de novembre de 2013 en què ’escau el 135è aniversari,
els cantaires de La Floresta, que segueixen treballant per a mantenir viva la flama de La Floresta són els següents:
Sopranos Nieves Delgado Eulàlia Martínez Maria Rosa Núñez Maria Llum Villanueva Isabel López Carolina Solé Alba Gayete Bea Gayete Contralts Teresa Ferré Roser Martí Ma Neus Salvadó Maria Garcia Rosa Garcia Gemma Duran
Els nostres cantaires
Maria Rosa Núñez Maria Llum Villanueva
Ma Neus Salvadó
Els nostres cantaires
Tenors Josep Jaldo Josep Oliva Genís Pascual Agustí Alonso Eusebi Ortí Joan Fuguet Baixos Manuel Sánchez Albert Torras Eusebi Garcia Ramon Garcia El nostre Mestre és Santos Martínez
Els nostres cantaires
Josep Jaldo Josep Oliva Genís Pascual Agustí Alonso Eusebi Ortí Joan Fuguet
Manuel Sánchez Albert Torras Eusebi Garcia Ramon Garcia
El nostre Mestre és Santos Martínez i Trabal
Igualment, la Societat Coral la Floresta ha tingut al capdavant gent que ha lluitat per tirar endavant des de fa 130 anys i, de la mateixa manera, ens ha estat difícil elaborar una cronologia exacta. La que proposem creiem que és prou encertada, tenint en documentació que conservem President Rafael Daura Joan Solé Enric Daura Sr. Garcia Sr. Duran Josep Sardá Espiridiom Bullit Josep Aguiló Fermí Viñuales Enric Daura José Escalé Joan Guasch Salvador Font Jacint Sabaté Manuel Prades Joan Grau Arcadi Sanjuan Josep Pares Daniel Escuder Arcadi Sanjuan Andreu Vidiella Pere Martinez Cherta Andreu Vidiella Josep Garcia Francesc Xavier Falcó Jordi Falcó Francesc Xavier Falcó Eva Ramon Eusebi Ortí Jordi Canyelles Teresa Ferré Albert Torras
Presidentes i presidents
Igualment, la Societat Coral la Floresta ha tingut al capdavant gent que ha lluitat per tirar endavant des de fa 130 anys i, de la mateixa manera, ens ha estat difícil elaborar una cronologia exacta. La que proposem creiem que és prou encertada, tenint en compte la documentació que conservem
President Època
Enric Daura 1886 1891 1894
Josep Sardá 1897 Espiridiom Bullit 1900 Josep Aguiló 1904 Fermí Viñuales 1908 Enric Daura 1911
1915 Joan Guasch 1919 Salvador Font 1923 Jacint Sabaté 1932 Manuel Prades 1951
1951 Arcadi Sanjuan 1952 Josep Pares 1954 Daniel Escuder 1959 Arcadi Sanjuan 1961 Andreu Vidiella 1964 Pere Martinez Cherta 1967 Andreu Vidiella 1969 Josep Garcia 1971 Francesc Xavier Falcó 1981
1985 Francesc Xavier Falcó 1988 Eva Ramon 1993
1995 elles 1997
Presidentes i presidents
Igualment, la Societat Coral la Floresta ha tingut al capdavant gent que ha lluitat per tirar endavant des de fa 130 anys i, de la mateixa manera, ens ha estat difícil elaborar una cronologia exacta. La que proposem creiem
compte la
Època
1878 – 1881 1882 – 1886 1886 - 1891 1891 - 1894 1894 - 1897 1897 - 1900 1900 - 1004 1904 - 1908 1908 - 1911 1911 - 1915 1915 - 1919 1919 - 1923 1923 - 1932 1932 - 1939 1951 1951 - 1952 1952 - 1954 1954 - 1959 1959 - 1961 1961 - 1964 1964 - 1967 1967 - 1969 1969 - 1971 1971 - 1981 1981 - 1985 1985 - 1988 1988 - 1993 1993 - 1995 1995 - 1997 1997 - 2001 2001 - 2006 2006 -
Presidentes i presidentsPresidentes i presidentsPresidentes i presidents
Etimología de la Societat coral La
El nom de La Floresta combina dues accepcions: - Els camps i prats florals que envoltaven la ciutat. - La flor com a renaixement cultural, polític i social.
Etimología de la Societat coral La
de La Floresta combina dues accepcions: Els camps i prats florals que envoltaven la ciutat. La flor com a renaixement cultural, polític i social.
Etimología de la Societat coral La Floresta
de La Floresta combina dues accepcions: Els camps i prats florals que envoltaven la ciutat. La flor com a renaixement cultural, polític i social.
Etimología de la Floresta
La Renaixença afavoreix l'arribada de la cultura i l'art a totes les viles. El 1859 es reinstauren els Florals de Barcelona. Al Juliol de 1877 es tiren endavant els primers Jocs Florals fora de Barcelona, a Sants. Sota la influència floral de l'època, no és d'estranyar que els bordetencs posessin el nom de La Floresta a la seva recent fundada socie
Floresta La Renaixença afavoreix l'arribada de la cultura i l'art a totes les viles. El 1859 es reinstauren els Jocs Florals de Barcelona. Al Juliol de 1877 es tiren endavant els primers Jocs Florals fora de Barcelona, a
Sota la influència floral de l'època, no és d'estranyar que els bordetencs posessin el nom de La Floresta a la seva recent fundada societat coral.
Jocs
comencen l’any 1882.
La Floresta participa en
monument a Anselm Clavé.
l’any 1884.
sociedad tendrá por objeto
toda clase de diversiones...”
“quedando terminantemente
De local en local 1885-1890 De local en local
De local en local
Els primers 25 anys de vida la Floresta canvia sovint de local, no hi havia un espai fixe d’assaig La Floresta seguí molts concerts, sobretot en honor a Clavé. I segueix sent una coral solidària que poc a poc es va fent lloc entre els cors de Clavé, amb activitats a favor desfavorits. Progressivament a nombre de socis i moltes famílies de la barriada tenen algun cantaire a la Floresta.
Els primers 25 anys de vida la Floresta canvia sovint de local, no hi havia un espai fixe d’assaig La Floresta seguí participant en molts concerts, sobretot en honor a
I segueix sent una coral solidària que poc a poc es va fent un lloc entre els cors de Clavé, amb
a favor dels més
Progressivament augmenta el nombre de socis i moltes famílies de
a tenen algun cantaire a la
Progrés, virtut i amor 1890
Participen en diferents en benefici dels ferits a la Guerra d’Àfrica Cantada per les famílies dels nàufrags del Creuer "Reina Regente" El 1895 participaren en un Bilbao, juntament amb una àmplia representació de corals dels PPCC. Pel noviembre d’aquell mateix any, tingueren una participació en el a benefici de les famílies dels reservistes de guerra de l’Àfrica. La Floresta seguía m oblidar en cap moment el lema "Progrés, Virtu enarboraven amb orgull.
Progrés, virtut i amor 1890 - 1896
cipen en diferents actes solidaris: Concert en benefici dels ferits a la Guerra d’Àfrica Cantada per les famílies dels nàufrags del Creuer "Reina Regente"… El 1895 participaren en un Gran concert a Bilbao, juntament amb una àmplia representació de corals dels PPCC.
viembre d’aquell mateix any, tingueren una participació en el Concert Conjunt Solidari, a benefici de les famílies dels reservistes de
de l’Àfrica. La Floresta seguía mirant endavant, i sense oblidar en cap moment el lema claverià de "Progrés, Virtut i Amor", que les corals enarboraven amb orgull.
Progrés, virtut i amor 1896
Al llarg d’aquells anys problemes per a tantes activitats. Del carrer Constitució, van al carrer carrer de Toledo. A En aquels anys funcions i bells concerts" A més, la Floresta participava normalment Major de la Bordeta, a l'homenatge a El 23 de juny de 1893 s’embarcaren en un València amb primeres excursions arreu dels Països Catalans amb que es caracteritzarà l’entitat al llarg del segle XX)
Concert en benefici dels ferits a la Guerra d’Àfrica, Cantada per les famílies dels nàufrags del
Gran concert a
a benefici de les famílies dels reservistes de
irant endavant, i sense laverià de
Progrés, virtut i amor
Al llarg d’aquells anys, La Floresta tingué molts problemes per aconseguir un local en condicions, tot i fer tantes activitats. Del carrer Constitució, van al carrer carrer de Toledo. Allà gaudiran d'una gran sala de teatre. En aquels anys roganitzen un quadre escènic i fan "g funcions i bells concerts". A més, la Floresta participava normalment Major de la Bordeta, a l'homenatge a El 23 de juny de 1893 s’embarcaren en un València amb 35 corals catalanes més primeres excursions arreu dels Països Catalans amb que es caracteritzarà l’entitat al llarg del segle XX)
Progrés, virtut i amor
La Floresta tingué molts conseguir un local en condicions, tot i fer
Del carrer Constitució, van al carrer Callao, actualmente llà gaudiran d'una gran sala de teatre.
ganitzen un quadre escènic i fan "grans
A més, la Floresta participava normalment a la festa Major de la Bordeta, a l'homenatge a Apel•les Mestres... El 23 de juny de 1893 s’embarcaren en un vaixell a
corals catalanes més. (Una de les primeres excursions arreu dels Països Catalans amb que es caracteritzarà l’entitat al llarg del segle XX)
Guerra i crisi 1896
Aquell final de segle XIX e miseria però la Fl l'activitat: festes Majors, viatges a Pamplona, Vitòria... L’abril de 1897, el poble de anexionar a Barcelona i La Floresta va ser una de les entitats que van participar de la vo Alguns cantaires agafen el fusell i viatgen al Carib: La campanya de Cuba es un dels desastres del tombant de segle La política feia difícil la continuïtat de moltes entitats recreatives, que van esdevenir sospitoses d’organitzar timbes il.legals, d La Floresta, per primer cop, sota sospita.
Guerra i crisi 1896-1899
nal de segle XIX eren anys de erò la Floresta continuava
estes Majors, viatges a Pamplona, Vitòria... L’abril de 1897, el poble de Sants es va anexionar a Barcelona i La Floresta va ser una de les entitats que van participar de la votació. Alguns cantaires agafen el fusell i viatgen al Carib: La campanya de Cuba es un dels desastres del tombant de
La política feia difícil la continuïtat de moltes entitats recreatives, que van esdevenir sospitoses d’organitzar timbes il.legals, discussions polítiques... La Floresta, per primer cop, sota
Guerra i crisi
iscussions polítiques...
La guerra acabà el 1898. El país era desfet en la derrota de la Guerra de Cuba, hi ha perdut els f economia… tot deixant d’involucrar Fallen els socis, els diners, els locals… En un moment determinat q socis: Rafael Daura, Juan Solé, Enrique Daura, José Sardá i Espiridiom Bullit. Ells van fer posible la Societat Coral La Floresta. El resultat d’això: un nou reglament pel qual regir-se, un nou local i ànims renovats per comença, tot engrescant noves generacions de la barriada de Sants i de la Bordeta.
guerra acabà el 1898. El país era desfet en la derrota de la Guerra de
a alguns famílies que han perdut els fills, amb una precària economia… tot fa que els cantaires van deixant d’involucrar-se a La Floresta. Fallen els socis, els diners, els locals… En un moment determinat queden cinc
: Rafael Daura, Juan Solé, Enrique Daura, José Sardá i Espiridiom Bullit. Ells van fer posible la continuïtat de la Societat Coral La Floresta. El resultat d’això: un nou reglament pel
se, un nou local i ànims renovats per encarar el nou segle que comença, tot engrescant noves generacions de la barriada de Sants i de la Bordeta.
els cantaires van
continuïtat de la
u segle que
Moments 1905
La Floresta és de les primeres entitats corals que forma part de la Unió dels Cors Clavé. Participa dels nombrosos actes que la Federació organitza: concerts, homenatges....i arreu duu l'estendard nou que s'ha teixit en commemoraci aniversari de la coral.
Moments 1905-1914
La Floresta és de les primeres entitats corals que forma part de la Unió dels Cors Clavé. Participa dels nombrosos actes que la Federació organitza: concerts, homenatges....i arreu duu l'estendard nou que s'ha teixit en commemoració del vint-i-cinquè aniversari de la coral.
Moments d’esplendor d’esplendor
La nova seu suposà espai digne i ample on portar a terme les seves activitats. El local consta de dos pisos: -El principal, on treballa el consell directiu, i on hi ha la sala de les comissions d’excurionisme i futbol i una nodrida biblioteca. -I el primer, on hi ha un teatre, amb escenari i una sala que està presidida per un bust d'en Clave i decorada per grans quadres amb les fotografies de tots els cantaires de la coral. L'activitat de la coral es frenètica, el centenar de socis participen de concerts, representacions teatrals, conferències, balls, excursions, reunions i , naturalment, assajos... assajos... molts assajos.
d’esplendor
seu suposà per la coral un espai digne i ample on portar a terme les seves activitats. El local consta de dos pisos: El principal, on treballa el consell
directiu, i on hi ha la sala de les comissions d’excurionisme i futbol i una nodrida biblioteca. I el primer, on hi ha un teatre, amb
escenari i una sala que està presidida per un bust d'en Clave i decorada per grans quadres amb les fotografies de
s cantaires de la coral. L'activitat de la coral es frenètica, el centenar de socis participen de concerts, representacions teatrals, conferències, balls, excursions, reunions i , naturalment, assajos... assajos... molts assajos.
Catalanisme i música 1914
Catalanisme i música
EL 1914 ne de Catalunya, enmig d’un gran fervor popular, que vol recuperar la catalanitat La Floresta forma part d'aquest moviment, seguint els dels Cors Clavé "Progrés, Virtut i Amor" La Coral continua participant en homenatges a Clavé, concert pobles i també en el barri festes majors de Sants i la Bordeta. El setembre de 1923 la coral organitza un viatge a València per tal d corals d'arreu dels Països Catalans. celebra activitats conjuntes amb orfeons i entitats del barri… Tot va sobre rodes...
Catalanisme i música
EL 1914 neix la Mancomunitat de Catalunya, enmig d’un gran fervor popular, que vol recuperar la catalanitat La Floresta forma part d'aquest moviment, seguint els principis dels Cors Clavé "Progrés, Virtut i Amor" La Coral continua participant en homenatges a Clavé, concerts en pobles i també en el barri: les festes majors de Sants i la Bordeta. El setembre de 1923 la coral organitza un viatge a València per tal d'agermanar entitats corals d'arreu dels Països Catalans. Altres a l’Asil Duran, celebra activitats conjuntes amb orfeons i entitats del barri… Tot va sobre rodes...
ix la Mancomunitat de Catalunya, enmig d’un gran
La Floresta forma part d'aquest principis
dels Cors Clavé "Progrés, Virtut i
La Coral continua participant en s en
celebra activitats conjuntes amb
De la dictadura a les bodes d’or 1923
De la dictadura a les bodes d’or 1923 - 1928 De la dictadura a les bodes d’or
De la dictadura a les bodes d’or
Som al 1923 Rivera. Es produeix una forta repressió del moviment obrer i la prohibició dels drets públics, partits polítics i organitzacions sindicals. En un viatge a Valencia per cantar amb altres corals, la…