Upload
others
View
7
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Experiències sobre la selecció de dieta del bestiar cabrum en espais naturals
i potencial del seu ús per a reduir el risc d’incendis forestals
Jordi Bartolomé Filella
Departament de Ciència Animal i dels Aliments
BROSTEJADORS PASTURADORS
Classificació de remugants europeus segons el tipus d’alimentació (a partir de Hofmann, 1989)
cabirol isard cabra salvatge muflóbisó ur (extingit)
Domesticació
SELECCIÓ D’ESPÈCIES VEGETALS PER OVELLES I CABRES
EN ALZINARS I PASTURES DEL MONTSENY
J.Range Manage. 51: 383-391, 1998
Tres explotacions de 245 a 703 ha. amb ramats mixtos d’ovelles (160-200 caps)
i cabres (50-100caps) manejats per pastor.
Els animals pasturen cada dia per alzinars als vessants (Quercus ilex) i landes
de brossa a l'altiplà (Calluna-Erica).
P.N. Montseny
(La Calma)
Àrea d’estudi
Metodologia
· Composició de la vegetació estimada a partir de transectes d’intercepció lineal i
‘point quadrat’.
· Composició de la dieta a partir d’anàlisi microhistològica de femtes. Mostres d’un
10% del ramat recollides mensualment.
Anàlisi microhistològica
Reconeixement de fragments d’epidermis vegetals no degradades en els
fems dels animals
Avantatges:
· mostreig homogeni
· no interfereix en la conducta de l’animal
· possibilitat d’identificar moltes espècies
Inconvenient:
· degradació desigual de les epidermis
Festuca sp.
Erica arborea
Calluna vulgaris
Quercus ilex
Herbàcies
Altres graminoides
Altres llenyoses
GF MA MJ JA SO ND
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
CABRES
GF MA MJ JA SO ND
OVELLES
Mesos
% f
rag
me
nts
ep
idè
rmic
s e
n e
ls f
em
s
111 tàxons identificats en 72 mostres
Bartolomé et al.1998. J.Range Manage. 51: 383-391
Red
ucció
pro
du
cció
veg
eta
l (%
)
ovelles cabres
0
15
30
45
60
75
90
Ramat 10.86 caps/ha
Ramat 20.47 caps/ha
Ramat 30.40 caps/ha
Bartolomé et al. 2000. Agric. Ecos. and Environ. 77:267-273
Preferències d’ovelles i cabres per plançons de coníferes
Metodologia: Test de Cafeteria.
6 ovelles i 6 cabres en gàbies individuals reben diàriament 3 plançons d’1-2 anys
de 8 espècies diferents de coníferes. Els animals poden seleccionar lliurement el
que mengen durant 15 minuts. Les preferències es determinen a partir del
nombre de mossegades efectuades a cada plançó.
Ojectiu: determinar i comparar les preferències alimentàries d’ovelles i
cabres per plançons de coníferes.
Espècies emprades:
Autòctones: Pi blanc (Pinus halepensis Mill), Pinastre (Pinus pinaster Ait.), Pi
roig (Pinus sylvestris L.) i Pinassa (Pinus nigra Arnold)
Exòtiques: Pi radiata (Pinus radiata D. Don), Cedre (Cedrus libani A. Rich.),
Avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii [Mirb.] Franco) i Picea (Picea abies L.
Karst.).
Pn Pm Ps Pp Pr Ph Cl Pa
CL PA PH PM PN PP PR PS
Espècies
0
10
20
30
mit
jan
a d
e m
os
se
gad
es
/an
ima
l i
dia
Animalovellacabra
Resultats
· El rànking de preferències obtingut a partir de l’anàlisi estadística és:
Cabres: PS > CL > PA > PH > PM > PN > PR > PP
Ovelles: PS > CL > PN > PM > PH > PA > PP > PR
· Les cabres mengen el doble que les ovelles (14 i 8 mossegades per espècie
respectivament).
· Les espècies menys consumides són Pinus pinaster i Pinus radiata
Conclusió
Les ovelles i sobretot les cabres poden ser una opció interessant per
controlar la colonització i expansió de coníferes en les pastures de
muntanya.
Plançons desprès del test de cafeteria
Consum i preferència del bestiar oví i cabrum per brucs (Erica arborea i E.
scoparia): importància de la composició química i resistència al tall.
Z.G. López, J. Plaixats, J. Bartolomé
Erica arboreaErica scoparia
Consumo diario de Erica (cabras)
0
100
200
300
400
500
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
Día
Co
ns
um
o (
g)
arborea
scoparia
Consumo diario de Erica (ovejas)
0
100
200
300
400
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
Día
Co
ns
um
o (
g)
arborea
scoparia
Test de cafeteria (6 ovelles ripolleses i 6 cabres murciano granadines)
Composició química
Erica arborea Erica scoparia P
Materia seca
Primavera 94,50 0,091 b 94,78 0,091 a 0,0394
Otoño 94,73 0,091 b 95,41 0,091 a 0,0001
Materia mineral
Primavera 2,51 0,050 a 2,28 0,050 b 0,0031
Otoño 1,97 0,050 b 2,16 0,050 a 0,0137
Proteína bruta
Primavera 5,51 0,165 b 6,23 0,165 a 0,0045
Otoño 5,70 0,165 b 6,88 0,165 a 0,0001
Fibra bruta
Primavera 20,03 0,420 b 26,94 0,420 a 0,0001
Otoño 24,39 0,420 b 26,15 0,420 a 0,0064
Fibra neutro detergente
Primavera 37,50 0,336 33,10 0,336
Otoño 37,67 0,336 38,93 0.336
Fibra ácido detergente
Primavera 30,50 0,270 a 25,88 0,270 b 0,0001
Otoño 30,26 0,270 b 32,20 0,270 a 0,0001
Lignina ácido detergente
Primavera 19,49 0,709 a 15,86 0,709 b 0,0012
Otoño 19,21 0,709 20,74 0,709 0,1368
Extracto etéreo
Primavera 4,27 0,128 4,47 0,128 0,2781
Otoño 3,91 0,128 b 4,35 0,128 a 0,0196
Resistència al tall (mossegada)
Erica arborea(n=200)
Erica scoparia (n=200)
P
Fuerza (newtons) 52,40 ± 6,105b 58.00 ± 8,086
a 0,0001
Distancia (mm) 0,96 ± 0,070 0,96 ± 0,100 0,0001
Normalizada(Fuerza/distancia)
54,73 ± 6,527b 60,57 ± 8,172
a 0,0016
Texturòmetre
Tiges apicals del mateix diàmetre (aprox. 1mm)
sonda HDP/UB del Texture Analyzer
La major resistència al tall d’E.
scoparia podria explicar el menor
consum per part de les ovelles. A les
cabres aquest fet no els afectaria.
LA PASTURA AMB BESTIAR EQUÍ I CABRUM COM A EINA DE PREVENCIÓ
D’INCENDIS
Projecte GUARDABOSC
Jordi Bartolomé, Mª José Broncano, David Tarrasón i Josefina Plaixats
ASSOCIACIÓ
ECOPARATGES
ADFs – ALT PENEDÈS,
BAIX PENEDÈS I GARRAF
- Brolla calcícola mediterrània i pineda pi blanc
- 4 parcel·les de 20 x 10 m en cada formació, dues per a ser pasturades per
cavalls i dues per cabres
- Càrrega ramadera alta i de curta durada: 70 UR/ha durant 4 dies (tardor)
- Mesura de paràmetres estructurals i anàlisi microhistològica
- Índex de selecció de Ivlev
foixardagatosa romaní bruc d’hivern llentiscle
1
2
Font Galí
Matollar
Pineda
3
ZONA D’ESTUDI
Àrea d’estudi (1)
Índex de selecció de Ivlev (1961):
on,
D: proporció d’una planta a la dieta
V: proporció d’una planta a la vegetació
IS = x 10
D - V
D + V
+10
-10
0
Preferència
Indiferència
Rebuig
Espècies
Anàlisi estadística:
ANOVAs i test no paramètrics (Mann-Whitney)
Metodologia
Pinus halepensisPistacia
lentiscus
4%Juniperus oxycedrus2%
Rosmarinus officinalis
25%
Ulex parviflorus
25%
Bupleurum
fruticescens 1%Brachypodium
phoenicoides 1%
Globularia alypum7%
Erica multiflora
34%
1%
Juniperus oxycedrus
Pistacia lentiscus
Globularia alypum
2%
1%
8%
Erica multiflora
49%
Rosmarinus officinalis
11%
Ulex parviflorus
28%
Bupleurum
fruticescens
1%
BROLLA mediterrània
4 mostres fecals en cada parcel·la
400 fragments epidèrmics identificats per mostra
Resultats (1)
Brachypodium phoenicoides
Phyllirea latifolia
Erica multiflora
Globularia
alypum
Juniperus
oxycedrus
Ulex parviflorus
4%
15%
Rosmarinus
officinalis 22%
4%
Pinus
halepensis
9%
Pistacia lentiscus 9%
32%
1%1%Rubia peregrina 2%
Bupleurum fruticescens 1%
Globularia alypum 2%
Juniperus oxycedrus 2%
Phyllirea latifolia 3%
Pinus halepensis 4%
Pistacia lentiscus 3%
Rosmarinus officinalis 12%
Rubia peregrina 2%
Thymelaea tinctoria
1%
Ulex parviflorus
8%
Erica multiflora
46%
Bupleurum
fruticescens
1%
Brachypodium
phoenicoides
16%
PINEDA mediterrània
4 mostres fecals en cada parcel·la
400 fragments epidèrmics identificats per mostra
Resultats (2)
* p< 0.05, **p<0.01, ***p<0.001
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
BROLLA PINEDA
CAVALLS
CABRES
IS
AMBIENT
Bruc d’hivern Erica multiflora
ANIMAL ***
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
CAVALLS
CABRES
ANIMAL **
BROLLA PINEDA
IS
AMBIENT
Gatosa Ulex parviflorus
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
BROLLA PINEDA
IS
AMBIENT
Romaní Rosmarinus officinalis
CAVALLS
CABRES
ANIMAL **
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
BROLLA PINEDA
IS
AMBIENT
Llentiscle Pistacia lentiscus
CAVALLS
CABRES
ANIMAL *
Selecció d’espècies per cabres i cavalls en una pineda i brolla mediterrànies
Resultats (3)
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
BROLLA PINEDA
IS
AMBIENT *
Càdec Juniperus oxycedrus
CAVALLS
CABRES
ANIMAL
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
BROLLA PINEDA
IS
AMBIENT
Botja groga Bupleurum fruticescens
CAVALLS
CABRES
ANIMAL
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
BROLLA PINEDA
IS
AMBIENT
Foixarda Globularia alypum
CAVALLS
CABRES
ANIMAL
* p< 0.05
Selecció d’espècies per cabres i cavalls en una pineda i brolla mediterrànies
botja groga
Resultats (4)
MATOLLAR PINEDA
0
50
100
150
200
250
300
1 2
Temps
Vo
lum
s (
m3)
cavalls
cabres
0
2
4
6
8
10
12
14
1 2
Temps
Vo
lum
(m
3)
cavalls
cabres
Volum capçades (m3)
1 = abans de la pastura 2 = després de la pastura
Resultats (5)
CAVALLS CABRES
Concentren la seva alimentació en les
espècies que els resulten més apetents,
com el bruc d’hivern.
La seva alimentació s’ajusta millor als
recursos disponibles.
Major capacitat d’ingerir elements fibrosos
i molt inflamables com tiges seques i
fenàs.
Major capacitat d’utilitzar espècies amb
elevat contingut de compostos
secundaris, com el romaní, el llentiscle, el
pi i el fals aladern.
Principals avantatges de l’ús de cavalls i cabres en la disminució del risc d’incendi
• Les dues espècies podrien complementar-se en la prevenció del risc
d’incendis.
• L’efecte combinat del consum i del trepig emprant càrregues ramaderes
altes (70 UR/ha) durant un període curt de temps (4 dies) permet una
reducció considerable, entre 1/3 i 1/2 dels paràmetres estructurals de la
vegetació (alçada, capçada i volum).