ewrtwert

Carmen Blanch BuenoVíctor del Moral RondaBlanca Carreras GamónLaura Martínez AlonsoAmparo Ortega Yago

Anàlisi: Romanç de Cec

0


El text que anem a comentar és la transcripció de la lletra “Romanç de cec”. Ens

trobem amb una font secundària, ja que l’autor va escriure aquest text en 1979 i els fets que

relata (la batalla d’Almansa) van transcórrer a l’any 1705, com podem trobar a la 2ª línea de la

font.

Per altra banda, la tipologia del text és historiogràfica, ja que està escrit per un autor posterior

als fets el qual ha fet una investigació sobre el tema, per a després divulgar aquest tema

mitjançant una cançó. També podem trobar trets de la tipologia textual literària, ja que és un

text fet amb cura per a crear bellesa.

L’autor de la lletra d’aquesta cançó és Vicent Torrent. Així doncs, podem afirmar que l’autor és

individual.

A l’analitzar la finalitat ens adonem de que aquesta és divulgar la investigació realitzada per

l’autor per a recordar així els fets històrics i que aquestos no caiguen en l’oblit. També podem

destacar a la finalitat que l’autor vol recalcar la crueltat amb la que varen ser tractats els

derrotats, i que malgrat la derrota, les idees d’aquestos continuen vives. La seua intenció és

reivindicar la memòria històrica del poble valencià en una època a través d’una cançò que

recorda uns fets transcendentals per al manteniment de la nostra cultura i que és el que va

ocórrer també a la dictadura franquista.

El destinatari és públic ja que va dirigit a aquelles persones que se senten identificades amb la

lletra. Cal tindre en compte que com és una cançó, els receptors són tots aquells que l’escolten

incloent a aquells que no entenguen el valencià.

Pel que fa a l’argument principal d’aquest text és la narració de la derrota de la Corona

d’Aragó, que defensava a Carles d’ Habsburg com ha següent successor del rei Carles II,

davant de la Corona de Castella, que defensava a Felip d’Anjou com a successor. Aquesta

derrota del primer, com bé és ací narrat, és marcada per la batalla d’Almansa.

D’altra banda, d’idees secundàries en destaquen dues, la primera és que després de la

invasió de les tropes de Felip d’Anjou als pobles van renaixer les esperances d’arrancar el

poder als nobles. D’altra banda tenim la implantació del Decret de Nova Planta després de la

derrota de les tropes l’arxiduc Carles d’Habsburg, aquest consistia en una forta repressió

política, social i lingüística que van produir la desfeta d’una societat.

Si contextualitzem la cançó, tot començà quan Carles II va morir sense descendència va

anomenar successor al seu testament a Felip d’Anjou el qual va ser coronat amb el títol de

Felip V. L’ascens al tron espanyol d’aquest monarca representava l’hegemonia francesa i la 1


unió d’Espanya i França davall un mateix monarca. Per aquesta raó es va formar un bàndol tant

a Espanya com a Europa que no acceptava al nou rei i recolçava al pretendent, l’arxiduc Carles

d’Habsburg. Seguidament, va esclatar la guerra civil i europea en la que Holanda i Anglaterra

van recolçar al candidat austríac. Mentre que Felip V era recolçat per la Corona de Castella,

Carles d’Habsgurg ho era per la Corona d’Aragó. Tanmateix, el monarca representava el model

centralista francès, el contrari que l’arxiduc que personificava el model foralista.

La guerra va acabar amb el triomf de Felip V, junt amb les victòries militars d’Almansa,

Briguega i Villaviciosa. Aquest desenllaç es va produir a causa de l’herència que va rebre

Carles d’Habsburg: l’Imperi alemany. Per això es va desinteressar de la seua possible aspiració

de regnar en Espanya. I a més, Anglaterra i Holanda van veure amb prevenció la possible unió

d’Espanya i Àustria davall un mateix monarca.

En conseqüència de la coronació de Felip V van arribar els Borbó acabant així amb la dinastia

dels Habsburg. El qual va imposar per “Just dret de reconquista” els Decrets de Nova Planta de

manera que es van abolir els furs i institucions pròpies dels regnes de la Corona d’Aragó. Pel

conseqüent hi va haver una forta repressió política, social i lingüística que van produir la

desfeta d’una societat, de la seua llengua i la seua cultura.

A continuació anem a definir dos termes que apareixen a la cançó els quals són: La Guerra de

Successió i la Batalla d’Almansa:

Guerra de Successió: conflicte bèl·lic que ocorre primer a Espanya i s’expandeix a

Europa, el qual s’inicia al 1701 i finalitza al 1713, com a conseqüència de la mort de

Carles II “El hechizado” sense descendència. En aquesta guerra es van enfrontar dos

bàndols el de la Corona de Castella, que defensava a Felip V i el de la Corona d’Aragó

que preferia a Carles d’Habsburg. Els interessos en torn aquesta guerra van ser tan

dinàstics (entre els Borbons i els Austries), territorials entre Castella i la Corona

d’Aragó, internacionals entre França per una banda i Anglaterra i l’Imperi per altre,

també socials ja que la noblesa va estar de part de Felip V, mentre que les classes

populars ho van fer amb l’arxiduc Carles d’Àustria.

Batalla d’Almansa: victòria al conflicte armat de les tropes borbòniques durant la

Guerra de Successió d’Espanya el qual va ocórrer el 25 d’Abril de 1707. Les tropes de

Felip V, baix el mandatari del duc de Berwick es van enfrontar amb les de l’arxiduc

Carles, dirigides per Galway i el marqués de les Mines, junt a Almansa i els van infligir

una dura derrota que va ocasionar la conquesta dels regnes de València i d’Aragó en

poc més d’un mes i la posterior presa de Mérida.

2


Baix el regnat de la dinastia dels Àustria, la monarquia hispànica va seguir mantenint el seu

caràcter confederal en el que cada regne seguia conservant les seues pròpies lleis i institucions

malgrat que cada vegada era major el conflicte entre la legalitat foral i la voluntat del monarca.

D’altra banda, el Regne de València va contribuir amb importants subsidis econòmics per a

financiar l’hegemonia hispànica en Europa i les costoses guerres que allò comportava. Cal

tindre en compte que no era només un problema financer ja que el govern central, el qual era

dirigit pel conde-duque d’Olivares (el que era el vàlid de Felip IV), pretenia la subordinació

política del regne a favor dels interessos de la monarquia.

Les Corts eren l’únic òrgan de representació de la societat valenciana que podia oposar-se a la

Corona van deixar de ser convocades i la Generalitat relegada a un paper administratiu. A tot

açò es va unir la debilitat de les elits nobiliaries i urbanes, les quals estaven agoviades per

problemes econòmiques i cada vegada més dependents de la monarquia.

Tot i això, en l’últim terç del segle XVII es va produir un ressorgiment del foralisme a tota la

Corona d’Aragó, aprofitant així la debilitat de la monarquia. La mort sense descendència de

Carles II al 1700 va provocar un conflicte, conegut com a la Guerra de Successió en la qual

convergien diversos interessos: dinàstics, territorials, internacionals i socials. Al text ho diu de la

següent forma “els reis i governants de tota Europa es posen a l’aguait i al plet s’aboquen que

està en discussió la Corona dels regnes d’Espanya i els dos aspirants una guerra van a

provocar buscant aliances amb altres estats dos exercits preparen”

3


Carles II al seu testament va designar a Felip d’Anjou com a successor al tron ja que aquest era

el fill de Marianna de Baviera i de Lluís “el Gran Delfí”

de França, que aquest al seu torn era fill de Lluís XIV i

Maria Teresa, la germana de Carles II. L’hereu, Felip

va ser proclamat rei amb el nom de Felip V, donant

lloc així a una nova dinastia a Espanya:els borbons.

Un any després, al 1701, va jurar el càrrec davant de

les Corts. Però, aquest coronament va provocar un

greu conflicte en l’equilibri de poder entre les

potències europees ja que suposava l’enfortiment del

poder dels Borbó a Europa, cosa que no va agradar a

Gran Bretanya, Holanda i Portugal i per la aquesta raò

van donar el seu suport al candidat austríac i van entrar en guerra contra França i Espanya.

Convertint-se així amb un conflicte internacional.

Aquesta situació a Espanya va dividir els territoris peninsulars, per una banda Castella es va

mostrar fidel a Felip V, del qual eren partidaris els botifles, mentre que a aquest bàndol

s’oposava gran part de la noblesa temorosa de pedre poder i influència davant de l’absolutisme

borbònic. D’altra banda, a la Corona d’Aragó, especialment a València i Catalunya, les

institucions (la Generalitat) representatives dels diversos sectors socials (com la noblesa,

clergat i la burgesia) i les classes populars, conegudes com als maulets, van donar suport al

candidat austríac, l’arxiduc Carles d’Habsburg, fill de Leopold I d’Alemanya, l’emperador

d’Àustria i de Margarida Teresa, la qual a més de ser la

seva tia era germana de Carles II. El maulets eren

moguts en part per la promesa que va fer el militar

Baptista Basset, el qual va prometre l’exempció

d’impostos i que respectaria els furs (les lleis i les

tradicions pròpies del seu territori). Malgrat que l’arxiduc

d’Àustria en enterar-se d’aquesta falsa promesa va

empresonar i comdenar a aquest militar i també pel mal

record que les tropes franceses van deixar a Catalunya

durant l’alçament de 1640, i el temor de les institucions

de pedre el seu poder davant de les tendències

centralitzadores i uniformistes de la nova monarquia.

Aquest enfrontament va derivar en una guerra civil que

es va desenvolupar durant quasi una dècada.

4

Baptista Basset

Felip V


En el pla internacional, les forces d’ambdós candidats estaven molt equilibrades, així doncs els

Borbó eren incapaços de derrotar als exercits aliats que donaven suport a Carles d’Habsburg.

Malgrat que el 25 d’Abril del 1707, les tropes de l’arxiduc Carles van ser derrotades per les de

Felip V a la batalla d’Almansa, iniciant així l’ocupació del Regne de València instaurant així el

Decret de Nova Planta pel “Just dret de reconquista”. Aquest Decret consistia en l’abolició dels

furs i institucions pròpies dels regnes de la Corona. Com a conseqüència es va provocar una

forta repressió política, social i lingüística ja que es va imposar altra llengua: el castellà. La

derrota a Almansa va suposar el triomf filipista a la Península, amb l’exepció del territori català i

les Balears. Tals van ser els fets ocorreguts a Almansa que des d’aleshores es va quedar una

frase feta “Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança” és una frase freta que a nivell popular ha

quedat en el inconscient col·lectiu d’una derrota passada fa 300 anys que va alcançar al

conjunt de la societat valenciana i que generació rere generació s’ha mantingut sempre que

fem referència a algun mal col·lectiu que afecta a la totalitat de la societat civil. En ocasions, la

població l’esmenta sense saber exactament a quina guerra fa referència i que és el que es va

pedre exactament. Però, malgrat els segles que han passat la gent diu aquesta frase sempre

que ocorreix alguna catàstrofe, especialment si afecta a la societat valenciana. Per exemple, el

cas de la pantanada de Tous als anys 80, on es deia “Açò és com Almansa, a tots ens

alcança”. Tal i com esmenta a la cançó Després que va sotmetre a tot el país i va tractar a tot el

país amb crueltat pensà que era l’hora d’augmentar el poder de la seua corona i sense

tardança promulgà el Decret de Nova Planta, pel qual suprimia els drets i costums de la

pràctica antiga.

A més, al 1711, la mort de l’emperador d’Àustria, Josep I (germà de l’arxiduc), va canviar el

curs dels esdeveniments ja que l’arxiduc Carles d’Habsburg va ascendre al tron d’Àustria com a

l’emperador. D’aquesta manera, Felip V va guanyar la guerra de successió. Per tant si a

Anglaterra, Holanda i Portugal inicialment no els interessava la possible expansió del poder

dels borbons, els va asustar la possibilitat de que el poder de l’emperador d’Àustria (Carles 5

Derrota de la Batalla d’Almansa


d’Habsburg) fora a més si aquest era vençut contra les tropes filipistes ja que suposaria ser la

major potència europea i per tant un possible perill per a ells.

Al valorar la cançó trobem que està modalitzada

pel bàndol dels maulets, ja que vol resaltar la

crueltat amb la que van ser tractats els que

defensaven a Carles d’Àustria com a successor.

Acò ho podem veure a la línea 50, quan defineix

la batalla d’Almansa com trista. També es pot

veure a la línea 65 quan parla de la crueltat amb

la que varen ser tractats el homes que han perdut. Personalment, valorem que l’autor fa

aquesta cançó per a comparar indirectament el Decret de Nova Planta i les seues censures

amb el Règim franquista que imperava a l’època de l’emissió de la cançó. Trobem que l’

implicació emotiva de l’autor a la cançó i l’indirecta comparació “intertemporal” establida fa

aquesta cançó molt especial. Ara, per a concloure, anem a procedir analitzar i comparar el

sistema liberal amb l’Antic Règim, i com es va fer aquesta transició.

Així doncs, a València comença al segle XVIII una nova època baix el govern de la nova

dinastia sobirana, la dinastia dels Borbons, que apropava a Espanya el model de govern

francès, ja que es va suprimir el model polític vigent a eixe moment. Entre altres mesures

adoptades per aquest nou govern, es va dividir el territori en províncies, es va substituir els

antics virreis pels capitans general, que van a exercir de governadors provincials, es van

adoptar mesures unificadores, creant l’administració central, adoptant una monarquia

absolutista, suprimint tots els consells excepte el de Castella, es va crear el càrrec dels

Intendents, encarregats de l’administració,...

Amb tot, el fet de que en el moment de l’arribada al càrrec dels Borbons Castella es trobara en

un moment de gran decadència, va tirar per terra els plans del rei, ja que l’economia, en lloc de

centralitzar-se, es va desenvolupar en major mida a la perifèria del país, entre culles províncies

es trobava València, òbviament. Aquestes transformacions econòmiques varen tindre com a

conseqüència el creixement de la burgesia a la perifèria. Aquest és, sense dubte, el primer pas

espanyol cap a un estat més liberal.

Però, quina és la diferència entre aquestos dos models de govern? (l’Antic Règim i el liberal).

Doncs bé, a l’Antic Règim, el poder era centralitzat a un home, el rei, que ho era per la gràcia

de Déu, (o per la del seu exercit, en defecte de Déu). A l’Antic règim, com hem pogut vore, el

6

Maulets: classes populars


rei sol dividir el regne el menys possible, deixant el govern dels seus territoris a nobles, alguns

consellers ennoblits, i al clero. A pesar d’açò, el rei ostentava els tres poders en la seua mà,

legislatiu, jurídic i l’exèrcit. A més, no era permès insurreccions als seus mandats, ni eren bé

rebudes les crítiques.

Per altra banda, el sistema liberal es caracteritza per l’anexió a la toma de decisions de la

burgesia, que arriba focalitzar cert poder econòmic. Aquesta focalització de poder es fa molt

més evident en la transició del segle XVIII al segle XIX, transformant-se la societat en més

capitalista i apropant-se cada vegada més la burgesia al poder. Açò o podem vore clar quan, al

segle XIX, amb el buit de poder provocat per les abdicacions de Baiona, la burgesia va tractar

de entrar a la toma de decisions per mitjan de les Corts de Cadis i la separació del poder

legislatiu, reservant-se’l aquestes.

7

Tema 1 “Els primers borbons” del temari del blog

d’història de la Florida.Llibre Historia de España de l’Enciclopèdia EL PAÍS


8

Documents

ewrtwert