Upload
others
View
12
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
54 * - R E V I S T A DE GiRONA-*• NÚM. ¿22 GIÍNBK - I'Í-.BRLH 2 0 0 4 •» t- ARQUEOLOGÍA
Evidencies d^antigues ocupacions humanes ai Pía de i^Estany Joan Abad, Albert Aulines i Josep Canal
Panorámica de l'Estany de Banyoles.
La comarca del Pía de l'Estany conté excepcionals
registres fóssiis de grans mamífers (elefants,
rinoceronts, hlpopótams} i evidencies d'ocupacions
humanes del territori de rúltim milió d'anys. Des de
final del segle XIX (Pere Alsius, el pioner) diferents
entitats i Investigadors han treballat a l'entorn de la
prehistoria comarcal. L'Associació Arqueológica de
Girona va incorporar-se (al principi deis setanta i fins a
avui) a aquesta llarga i plural trajectoria, posant
l'accent en la localitzacló d'instruments lítics de
carácter árcalo pertanyents a les mes velles
comunitats de cagadors-recol-lectors. Tenint en
compte que Homo erectus se'l detecta a les portes
d'Europa a rinici del plistocé inferior-fa 17 milions,
Dmanisi, Georgia-, i que les zones veínes del Pía de
l'Estany (terrasses altes del riu Ter, depressió de la
Selva) han proporcionat abundant material
arqueológic d'aquest vell període, ens vam plantejar
que era impensable que a la comarca del Pía de
l'Estany no s'hi hagués produft, també, una ocupado
humana molt antiga. Fins a la presentació d'aquest
treball, el lloc d'habitació más vell era la copa de
Mollet I (Serinya), datada en poc más de cent mil anys.
ARQUEOLOGÍA •* T - R E V I S T A 1.1E GiRCJNA-» NÚM. 222 CENI-R — TETÍÍCEH 2 0 0 4 • • 5 5
Un liarg període de recerques
Al lUirg d ' u n s quanrs anys, niés de
vint, des de l'Associació Arqueológica
de Girona heni dut a terme un nie t i -
culós creball de recerca a la comarca
del Pía d e l ' E s t a n y . La d i r e c c i ó i
intenció era niolt clara: localitzar el
n iáxim d 'assentanieius prchis tor ics ,
d'una banda, i de l'altra anaiitzar les
seves i n d u s t r i e s l í t i q u e s , p o s a n t
racxcut en aquells conjunts que mos-
tressin clares evidencies de pertányer,
peí seu indnbtable carácter arcaic, a les
cultures de codols tallats localitzades al
Puig d 'cn Roca (Ciirona) o a la tnidi-
c ió a c h e u i i a n á (C^au del D u c de
Torroella de Montgr i ; els tcctioconi-
plexos a l'airc Iliurc de la comarca de
la Selva), els quals pertanyen, respecti-
vament , ais estadis tecnológics I i 2
(plistocc inferior i niitjá).
Vmt anys ctirere, i anib dades a
la má, tot indicava que el pob lament
p reh i s ró r i c del Pía de TEstany n o
anava mes enllá deis cent mil anys, i
que aquest ún icamcnt estava r ep re -
sentat ais jaciments de Serinyá. Es a
dir, la prehistoria del Pía de TEstany
ú i ú c a n i e n t era possible en aquesta
área restringida, centrada en els n o m -
brosos abrics o coves del sector del
Reclau Viver.
H a n passat els anys i la noscra
recerca ha donat els seus fniits, encara
que aquests son mes aviat modestos,
poc espec taculars , i mes si p a r l e m
d'utillatges configurats sobre pedrés.
Pero h e m avan^at i ara j a sabem que
les comunitats de cacadors-recoMcc-
tors e n aquesta comarca t ambé van
instaMar els seus campanients estacio
náis a Taire Uiure: des de Besalú fms al
Portel l ( embassament d 'Espone l lá ) ;
des de la desembocadura del nu Tcrri
( M e d i n y á ) fins al Salt D a l m a u
(Camós). Podem dir que cada vegada
que h e m fet una sortida al camp, que
hen i inves t iga t en u n n o u sec to r ,
Els objectes lítics mes arcaics son elaboráis ambsuports o roques locáis: quars, quarsita, lidiía, basalt.
aquesta ha dona t c o m a rcsultat un
nou pun t d 'ocupació. Estadísticament,
dones, la diferencia anib els establi-
nients en cova o abric és abassegadora.
La majoria de les estacions teñen
pocs instruments , els quals han estat
tallats sobre suports o roques locáis:
basaks, calcárics, quarsos, lidites, porfi-
rites i quarsites. El sílex també hi és
prescnr, pero en comptades ocasions
(Llac I), i ja sabem que el seu origen
r h e t n de situar al nord, a l'altra banda
de la serralada pirinenca. D'enrrc tots,
el jaciment mes important, tant per la
seva qLialitat d e talla l evaMois iana
( m o d e 3) c o m peí g ran n o m b r e
d'estris i la seva óptima conservado, és
Roca Horadada (Mclianta), localitzat a
meitaf deis anys vui tanta . N o h e m
d'obiidar que fruit d'aquesta recerca és
la líjcalització del jaciment neoHtic de
la Draga (Banyoles) Tany 199{) quan
es construía el pare olímpic.
En t r e t o t el mate r i a l recoi l i t i
classificat, cal destacar el de qua t rc
jac iments : Sords. El T e r m e , mas La
T o r r e (Mclianta) i Cruil la de Santa
Llogaia, Es en aqüestes ocasions, i en
determinats estris o instruments lítics,
q u e nosaítres veieni una cradició d e
talla de carácter arcaic i que albora
constitueixen les evidencies d 'ocupa
ció humana mes antigües docunienta-
des fms avui a la comarca del Pía de
l'Estany.
El paleolítíc ínferiotr a Catalunya
La l o c a l i t z a c i ó i c o n f i r m a c i ó d e
l 'existéncia del ¡paleoHtic inferior a
( "a t a lunya es um fet r e l a t i v a m e n t
r ecen t en comp:aració a m b d'altres
regions del contii'ient europeu. M e n -
tre que a Franca (Abbevíl le i Saint
Acheul), a Espanya (i Manzanares) i / o a
Anglaterra (Hoxne í i 'wascombe) se'n
c o n i e n c e n a d e t e c t a • íes p r i m e r e s
evidencies al comenvamenc del scgle
X X , a casa nostra, en canvi, no és fins
al pr incipí de la decada del sctanta
que , a partir deis treballs al Puig d 'en
K o c a (Ci i rona) , es d o c u m e n t a la
presencia del p^ileolític inferior (1).
To t i que l'estudi del paleolítíc a
Catalunya s'inicía bcn aviat (el 1866
es d e s c o b r e í x la B o r a CSran d ' e n
Carreras a Serinyá) hauran de passar
una mica mes de 150 anys fms que es
posm al descobert les evidencies de les
cultures humanes mes velles. Fins a la
decada deis setanta del segle X X , els
cstudis sobre el paleolítíc inferior son
objccte de niok poca atenció per part
deis prehístoriadors. Al principí deis
anys vínt, Manuel C^azurro í Antoni
Rovi ra i Virgiíí j a es qüestionaven un
pobiament mol t priniitiu de Catalun
ya: «No és ímpossible, pero fins avui
no teníni pas troballes certes deis perí-
odes Preacheuliá i acheuliá» (2). A la
década deis 50, Lluís Perícot parkva
de troballes ai'llades a les terrasses del
riu Tcr al seu pas per Girona i consí-
derava que les industries deis caus del
56 *• RKVIS'ÍA nn GmoNA •> Ni'jM. 222 C;BNFH - FLIÍRIIR 2004 •» •F- ARQUEOLOGÍA
Nucli centrípetdebasaltdeljaciment mas Espiga, terrasses del rij Ser, localitzat al peu de la cornisa travertínica de Martís l'any 2000. Mode 2.
D u c de Torrot^lla de Montgrí i d'Ullá
i de la cova de Mollct de Serinyá, pcl
seu aspecte arcaic, es podrien atribuir
al paleolícic inferior. Malgrat cot, pero,
atirmava que «para el paleolítico infe
rior seguimos sin tener nada de nada»
(3). Q u a n l'any 1962 Miquel ' farra-
dell publica Les aircb de Clnlalimya, el
paleoiític inferior encara era totalment
desconegut. Uurant la década deis 60,
pero, es producix un fet ÍTnportant: es
re t rocede ix la c ronolog ía deis j a c i -
nients del Montgr í i Mollet I al paleo
i í t ic in i t já , q u e des de i s anys 2 0
s 'hav ien a t r ibui r a l 'as tur iá (4). Al
principi deis 70, per tant, els jacinients
paleolítics mes antics de Cata lunya,
atribu'íts tots ells al paleoií t ic mitjá,
e ren encara poc coneguts : dos j ac i -
ments de !a cinglera del Capello (abric
Roinan í i abric Agut, Anoia), la Tnan-
díbula de lianyoles, la cova de Mollet
I (Pía de l'Estany), els caus del Duc de
Torroella i d'Ullá (Empordá) i el Forn
d'en Sugranyes.
La década deis 7(¡ marca l 'inici
serios de la investigació de! paleoiític
in fe r ior a C a t a l u n y a . L 'ac t iv i ta t es
centra sobre to t a les comarques de
G i r o n a , á inbi t t e r r i to r ia l on ac túa
l 'Associació Arqueológica de Girona,
entitat constituida l'aiiy 1972. La pri
mera qües t ió q u e es planteja és la
incoherencia científica segons la qual
tant a l'África com a la resta d 'Europa
apareixcn restes de cultures inolt p r i -
mit ives i, a casa nostra , pa radoxa l -
ment , son inexistents. A partir de la
lücalització i confirmació del paleoií
tic inferior al Puig d'en R o c a (Giro
na) s'amplia l 'estudi a d'akres punts
de la geografía gironina: la valí mitja-
na del Ter , el massís del Montgr í i la
comarca de la Selva. Fora d'aquesta
zona sorgeixen tambe ducs arces de
recerca importants : a les comarques
meridionals (doctor Salvador Vilase-
ca) i a ponen t (Círup de R e c e r q u e s
La F e m o s a ) . L ' a n y 1976 m a r c a la
consol idació d 'aquesta etapa inicial
amb la pub l icado d ' H paleoiític a les
comarques gironines, de Josep Canal i
Narcis Soler, i l 'exposició deis mata
ríais del paleoií t ic inferior a la sala
Fontana d ' O r de Girona amb motiu
del IX C:ongrés de la U I S P P celebrat
a Ni^a (Franca).
Durant la década deis 80 l 'arque-
ologia professional a C^atalunya es veu
imniersa en una crisi general que inci-
deix de manera especial en el paleolí-
dc (5). Mes enllá de l 'ámbit académic,
l'Associació Arqueológica de Girona
continua la recerca básicamcnt en tres
scctors: a la comarca de la Selva, ais
cingles de Sant R o e (on es descobreix
e! jaciinent Bauma de la Xcmeneia) i
en el tram central deis rius Te r i Plu
via (Pía d'Usall i conca del riu Terri).
La cu lminac ió d 'aquesta etapa és la
pub l i cado de CJatalunya paleolítica de
Joscp Canal i Eudald Carbonell , pr i
mera obra de sintesi del pa leoi í t ic
cátala. La decada del 90 es caracteritza
pe í d e s c o b r i n i e n t i r e x c a v a c i ó de
nousjacimenrs: el Pinar (Rubí , Barce
lona), Can Garriga i Pedra Dreta (Sant
Julia de Raniis), Els Vinyets (El Cat -
llar, Tarragona) , La C'ansaladeta (La
Kiba, Tarragona) 1 Donieny Industrial
(Girona).
Actualment, l'estudi del paleoiític
inferior a C2atalunya es t roba en un
bon inonient , similar a la década deis
setanta. Les institucions capdavanteres
son l'Area de Prehistoria de la U n i -
versitat de Tar ragona i rAssoc iac ió
Arqueológica de Girona. A les comar
ques de Girona aqüestes dues entitats
han iniciat. des del 2001 , u n ambiciós
projecte de recerca a la valí mitjana
del T e r i a la c e n c a del riu T e r r i ,
mot iu del present treball.
El paper de rAssociació A r q u e
ológica de Ciirona en la investigado i
difusió del paleoiític inferior a Cata
lunya des de la década deis setanta fms
avu) és fonamental. Si bé ha mfluit en
la recerca de tots els períodes, ho ha
íct espedíünient en el plistocé inferior
i initjá en la primera part del plistocé
superior, és a dir, entre 1.000.000 i
50.000 anys. La tasca de rAssociació
ha contribuit a omphr un buit impor -
tant en la historia de Catalunya: el seu
pr imer capítol. Encara avui és motiu
de reconeixement per part d'invcsti-
gadors de prestigi: «Gracias a la t re
menda labor de la Associació Arque
ológica de Girona, sus mapas comar
cales se l l enaron de n u e v o s p u n t o s
c o r r e s p o n d i e n t e s e s p e c i a l m e n t e a
y a c i m i e n t o s i n f e r o p a l e o l í t i c o s en
terrazas o en superficie. Así, se pasa de
creer que prácticamente no existía y
no contar más que un bifaz de Cons-
tantí (Tarragona) y unos yacimientos
con t rove r t idos (los del M o n t g r í ) , a
contabilizarse más de dieciséis yaci
mientos inferopaleolíticos, sólo en las
comarcas de Girona, en el m o m e n t o
de la visita de los congresistas de la
U.I .S.P.P. en 1976» (6).
El plistocé i el Pía de l'Estany
A final del pliocé, la comarca del Pía
de l 'Es tany era un de tants indre ts
d'Eurásia íormat per un Ilac de grans
dimensions, els líinits del qual c o m -
ARQUEOLOGÍA -V * • R E V I S T A DE C J I U O N A •» N O M . 223 ChNLi) - IF.|!KÍ;I} 2 0 0 4 * -57
Besalú
Giro na
Anyl970
noitCiil Pía de El Fiuvíá
Besalú
^^^W A Encantáis
t̂ ^̂ ' • Reda.
• Mdlel
P Pía de Melianta
rRoca ForgcFdda
9 La Torra
El T e i m e ^
\ Bartolas
Can Puig
Any2O02
A ' W Cartellá 0 ,p^,g 1̂
d'etn Roca" 9 Domeny
Puíg Rr̂ gau
Sítuació deis principáis jaciments del paieolític inferior i mitjá a la comarca del Pía de l'Estany.
prcnia Jes poblacions actuáis de liesa-
lú, Mdiá de Montcal, Marcís, Cornelia
del Terri i Porqucres. Quan al princi-
pi del quaternari s'origina la xarxa de
rÍLis actual, la grandária d 'aquest Ilac
d i sminue ix p rog rc s s ivan i cn r fins a
quedar rcdui't a l 'entorn imnicdiat de
la ciutat de Banyoles.
La contiiiuitat del fenonien lacus
tre i l'exístt'ncía d 'un notable conjunt
de cavitats i grans dipósits d 'or igen
al-luvial han genera t uns sediments
adicnts p e r a la coi iservació, en els
nostres dics, de restes o rgán íques j
arqueológiques que tes t imonien les
diverses formes de vida que van existir
a la comarca del Pía de l'Estany durant
el plistocé inferior i initjá. És per aixó
que, actualment, la comarca conté un
registre fóssil (palcontológic i a rque-
ológic) excepcional , privilegiat, deis
daiTers dos niilions d'anys.
L' i i l t im m i m c r o deis Q u a d e r n s
del C e n t r e d 'Es tudis Comarcá i s de
Banyoles (núm. 2 3 . titiilat H / Í verte
bráis fossils del Pía de l'Lístafiy) ofereix la
visió mes completa i actualitzada sobre
la fauna que ha existit durant el pliocé
final i el plistocé al Pía de l'Estany. A
nivel] faunístic, el fossils mes antics
pertanycn al pliocé superior i es rela
cionen anib c! viMafranquiá (entre 3 i
1,6 milions d'anys). El principal jaci-
m e n t és la terrera de C^orncllá del
T e r r i , q u e presen ta una a b i m d a n t
fauna de niamíférs, com el mastodont
de TAlvérnia {¿'inancus arfcmensis), el
r inoceront de gran talla (Dicerorhinus
rnegarhinus), el cavall de Stenon {Equus
stenonis), pero també de micromamí-
fers com els arvicólids (rates d'aigua i
taípons de camp. La llista faunística de
la fauna de l p l i o c é en el Pía de
l'Estany la completen les trobalics de
Sords (un molar superior de Dicerorhi-
nns megarhinus). Can Magrana (un
molar de mamut borsotii] i les Costes de
M a t a ( tres f r a g m e n t s de d e n t s de
Zygolophodon horsom) (7).
La fauna del plistocé inicial (entre
1,6 i 6 ,07 mi l i ons d 'any) esta ben
representada ais jac iments d'lncarcal
(Crespiá) i de la Bóbila d'C^rdis (Por
qucres), on s'ha trobat, entre d'altrcs,
l'elefant meridional {Mammuthiis meii-
dionalis), el rinoccrojit etrusc (Diceiv-
rhinus etruscus), el tavai l d e S t e n o n
(¡Iquus stenonis), rhip">pótam (Hippo-
potamus majar), el c é r v o l g e g a n t
{Megaceros sp.), el bisó (Bisan sp.), la
hiena de mor ro curt (Pachicroaita hre-
í^irostrís) i el íéli ainb denrs de sabré
(Homotherium crenaüdcns).
D u r a n t el p c r í o d e s e g ü e n t , el
p l i s t o c é mi t já ( e n t r e 751),0(10 i
130.000 anys), el jaciinent palcontoló
gic mes represcnratiu és Mollet I, el
qual forma part ciel complex de les
coves prehisfór iques de Serinyá. La
fauna recuperada a Mollet I és abun-
dant i, entre d'altrcs, destaca el cén,'ol
comí! {Cervus elaphus), el ren {Rangifcr
tarandm), el r inoceront de k pradeña
[Diccrorhinus hemitoechns), el cavall de
Mosbach [Equus caballus moshachensis),
l'elefant antic [Eíepíias antiquus) i I'ós
(Ursas praearctos).
D u r a n t el p l i s t o c é s u p e r i o r
(127.000 - 10.000 anys), la fauíia és
abundant a les coves de Serinyá, en
especial a la cova de l'Arbreda i també
en els travertins de Mata. Hi trobem el
cavall (Equus caballus), l'asc (Equus asi-
nus), el brau (Bos primigenius), el bisó
58 f - R i - V I S T A DE C J I R O N A •» NÚM. 2 2 2 t^ENER - FElilU'K 2OO4 •» t- ARQUEOLOGÍA
plistocé
T s p n ^ r s T o r ñ T n T ^ l m ^ n a Europa durant el plí
divideix en tres etapes:
1) Plistocé inferior (1,7 a 0,78 milions díanys). Té iloc un refredament general del
planeta. Les especies humanes son Homo antecessor i Homo erectas. Es desenvolupa la
tecnología de mode 1 o códols tallats (paleoíitic inferior).
2) Plistocé mijtá (0,78 a 0,128 milions d'anys). Apareixen els glaciars. Les especies
humanes son Homo Heidelbergensis i Homo neandertalensis. S'associa a !a tecnología de
mode 2 o axeliá i mode 3 o musteriá(pa!eolítíc inferior i mitjá).
3) Plistocé superior (0,128-0,011 milions d'anys). S'acaben els grans freds 1 s'inicla
Üactual fase interglacial de clima cálid. L'espécie és Tactual Homo sapiens. S'origina la
tecnologia de mode 4 o paleoíitic superior (fa 40.000 anys).
Cronología, paleomagnetisme i paleótemperatures
Anysa.n.E
11.000
128.000
780,000
1.700.000
Per ode geot gic
Holoc
Plisloc superior
Plistoc mitj
Píistoc inferior
+ - E l O
W
19
Per ode arqueo! gic
Neo! líe
Paleol tic Superior (mode 4)
Paleol tic Mitj
(mode 3 / musferi)
Paleol tic inferior
(mode 2 / axeii)
(mode 1 / cod Is tailats)
(Rison priscus), el cérvol coniú, el cabi-
rol [Capreoius capreolus) i l 'ós de les
cavemes (IJrsus spelacus), cutre d'altres.
D u r a n t l ' h ü l ü c e (els ú l c i m s
10.()()() anys). ek canvis que s 'origi-
nen a partir del neolít ic c o m p o r t e n
la donicscicació deis animáis i, pe r
tant , u n t ipus de fauna m o l t sen i -
blant a Tactual (bou dorncstic, porc
s c n g 1 a r ) . La p r e s e n c i a h u m a n a
duran t l 'holocé está ben tes t imonia
da en els j a c imen t s neol í t ics de La
Draga, romans de Vikmba o el passat
medieval de Banyoles.
A gnins trets, al Pía de l'Estany hi
está b e n d o c u m e n t a d a la fauna del
quatcniari. S'observa una rica i variada
evoluc ió de la fauna fóssil de l'inici
del plist(icé fins ais nostres dies. Hi és
ben present la fauna de la majoria deis
per íodcs del quaternar i , excepte un
b u i t i n i p o r t a n t en el registre fóssil
entre ta 75().()()() i 30I).0(K) anys.
P e r o , i el p o b l a m e n t l i u m á ?
Sabeni que els primers homínids, p ro -
cedents del continent áfrica, van arri
bar a Europa al prmcipi del plistocé
inferior. La localització de jaciments
com Dmanisi o Tell Ubeidiya demos-
t r e n q u e r i i o m e és a les p o r t e s
d ' E u r o p a fa a p r o x i m a d a m e n t 1,7
milió d'anys. A la península Ibérica,
els cspectaculars jaciments de la serra
d 'Atapuerca (Burgos) i de la conca
Cíuadix-fíaza (Granada) evidencien la
presencia de l 'home al sud d'Huropa
fa incs d 'un milió d'anys.
Des de quan, dones, els humans
habiten el Pía de l'Estany? Canina ha
estat la seva in tens i t a t d ' o c u p a c i ó ?
Q u a n t e s espec ies h u m a n e s hi h a n
liabitat? La resposta a aquestos pregun
tes ens la proporciona farciueologia a
través de les evidencies (lítiques, bási-
cament), recupcrades des de final del
segle XIX fms avui.
L'ocupació humana al Pía de l'Estany
L'interés per l'estudi del plistocé del
Pía de l'Estany es remunta a final del
segle X I X , quan P c r e Alsuis , far-
inacéutic de Banyoles, va dur a terme
els primers treballs cicntífics sobre la
liora Gran d'en Carreres (1871) i la
troballa cié la mandíbula de Banyoles
(1887) . Des de l c o n i e n f a m c n t de l
segle XX i fins avui diferents institu-
cions i palcólegs han dut a terme tre
balls relacionats amb el plistocé del Pía
de l'Estany.
El resultat d'aquesta plural i llarga
—secular— t r a j e c t ó n a ha pe r inés la
localiczació i estudi d'iniportants Jaci
ments arqueológics que ofereixen una
visió general de la intensitat d 'ocupa
ció humana al Pía de l'Estany durant
el plistocé. Els jaciments de Mollet 1,
TArbreda, el Reclau Viver, C^ova d'en
Pau, Roca Foradada, la mandíbula de
B a n y o l e s , La D r a g a , V i l a u b a i el
mateix passat medieval de la ciutat de
Banyoles han con t r i bu i t t avo rab le -
inent a la reconstrucció de la dinámica
de poblament huma al Pía de l'Estany
des deis temps mes remots fins avui.
Paleoíitic inferior al Pía de l'Estany?
H e n i c o m e n t a t mes a m u n t q u e la
presencia i diversitac de mamífers al
Pía de l 'Estany está ben documentada
des de fa entre 2 i 1 milió d'anys. Es
tracta del mateix tipus de fauna que,
des de l p u n t d e vista c r o n o l ó g i c
( q u a t e r n a r i a r c a i c ) i c c o l ó g i c (a
l ' entorn de grans Uacs), es localitza en
aque l lcs r c g i o n s d ' E u r o p a o n , p e r
pr imera vegada, arribaven els Homo
erectus procedents d'África, la presen
cia deis quals esta ben confirmada a
través deis fóssils p róp iamen t (restes
humanes) o de les evidencies arque-
o l ó g i q u e s (eines de pcd ra , bás ica-
m e n t ) . Es el cas, p e r e x e m p l e , de
T e l l U b e i d i y a ( I s r ae l ) , L)nianis i
ARQUEOLOGÍA •* * . Rl íVlSTA ÜE G l K Ü N A -» NI'JM. 2 2 2 GENLR — ILiSiSüR 2 O O 4 f- 59
(Gcorg i ; ) ) , A t a p u e r c i i ( B u r g o s ) o
Guadix Baza (Granada),
Al contrari que en aquells indrcts,
a la comarca del í^la d e l 'Estany n o
s'havia observat cap tipus d'evidéncía
arqueológica (instruments lítics) que
confirmes la presencia de r h o i i i c a
I'inici del plistocc. N o obstant aixó,
era impensab l e q u e els b u m a n s n o
habitessiri el Pía de l'Estany des de fa,
coni a mín in i , un mil ió d 'anys. La
manca d'aquest tipus d'evidéncies era
incomprensible si tenini en conip te
tres qüestions basiques.
En p r i m e r l loc , les c o n d i c i o n s
ecológiques i faunístiques del Pía de
l'Estany d'ara ía un milió d'anys son
similars a aquells llocs d 'Europa que sí
q u e han p r o p o r c i o n a t e v i d e n c i e s
humanes. En aquest sentit, Jordi Esté-
vez , Er r ikarca Yll , R a m ó n J u l i a i
Eudald C^arboncU apunten: «si bé no
Cenim t l o c u m e n t a d a la p r e s e n c i a
humana a Banyolcs i el seu en to rn
i m m e d i a t fins a I ' é p o c a r i ss iana
(150.000-100.000 anys) és innegable
que un ecosistema com el que p r o
porciona Texisténcia d 'un Jlac j a havia
cstat aprofitat anib anterioritat» (8).
En segon lloc, les zones vei'ncs
del Pía de l'Estany (les terrasses del riu
^l'er -a l Puig d'cn Roca , Costa Roja i
Palaii- i la depressió de la Selva) han
p r o p o r c i o n a t a b u n d a n t m a t e r i a l
arqucológic (cines de pedra. ún ica -
menr) que tesdmonicn l'antiguitat de
la presencia humana a les comarques
de Girona. Des d'aquesta opnca, per
tant, «seria difícil comprcndre que els
grups hunians que van ocupar les altes
terrasses del Ter , al Puig d'cTi R o c a ,
no coneguessin la comarca lacustre de
Banyoles | . . . ] el fet de no haver-hi
trobat, fins avui , p roves d 'ocupac ió
prc-rissiana, no vol dir que no se'n
trobin en el futur» (9).
Finalnient, la presencia d 'hon i í -
nids datats en un milió d'anys al bcll
niig de la península Ibérica (Atapuer-
ca) pern ic t plantejar la hipótesi q u e
p r é v i a n i c n t o s i m u l t á n i a m e n t , els
bumans va travessar també el nord-est
peninsular.
L'aire Iliure com a lloc d'hábitat
En r imaginar i coMcctiu, els bumans
del paleol í t ic son representa ts , f re-
q ü e n t m e n t , c o m a cssers pr imi t ius ,
agressius i p o c des t res . H i ha una
característica, pero, c|ue els itiendfica
au tomá t i camen t : eren cavernícoles .
Actualment sabem que aquesta és una
visió errónia. Els nostres antecessors
bumans tenien, almenys en els últims
dos-cents anys, alguns deis trets q u e
atribuíni a l 'bome actual: capacitat de
simbolitzar i parlar, desenvolupament
recnológic, consciéncia del foc, senti-
men t de solidaritat i cooperació, entre
d'akres. D e ¡a matcixa manera, es pot
afirmar que el seu hábit basic -quasi
cxclusiu- era Testabliment de cainpa-
ments (cabanyes) a Taire Ihure.
Dar re rament , els prehistoriadors
reiteren la necessitat de trencar el vell
tópic segons el qual l 'bome prehistóric
vivía a les coves. Sovint, pero, aquesta
v(íluntat es contradiu entre els mateixos
arqueólegs, els quals están iinmersos en
un debat, obert ja fa anys, en que es
discuteix la importancia deis jacimcnts
localitzats en superficie. Efectivament,
les ocupacions a Taire Iliure acosaimen
a p roporc ionar mforniació parcial, i
només en poqucs ocasions ofi;reixen la
diversitat de registres (fauna, fiasta, car-
bons i /o poTlcn) propis deis jaciments
en cüva o ab r i c . Es per a ixó q u e ,
sovint, s'ban menysdngut els materials
arqueológics recuperats a Taire Iliure.
La comarca del Pía de l'Estany és
un exemple mes d'aquesta problema-
tica que afecta la prehistoria universal.
La qual i tat i quan t i t a t d e materials
arqueológics recupera ts en els j a c i
ments de Serinyá han provoca t , en
mes d 'una ocasió, Toblit deis instru
m e n t s l í t ics r ecupe ra t s e n d iversos
punts de les planes circumdants, con-
cretanient en el pía d"Usall i la conca
del TeiTÍ, sense els quals, avui, no es
tindria una visió global de la dinámica
del poblament huma a la comarca del
Pía de l'Estany,
Som de Topimó que cal valorar
justament les ocupacions identificades
a l'aire Iliure pe rqué constitueixen la
niajor part del registre a rqueo lóg ic
conegut. El registre recuperat en dife-
rents zones de les comarques gironi-
nes iMus t r a f a i v o r a b l e m e n t aques t
argument . Actuialmcnt, si no es t in-
guessin en comjpte els jaciments loca
litzats en superf ic ie descone ixe r í em
q u e T b o m e ded pa leo l í t i c ha estat
babitant la nostna cerra durant el darrer
mil ió d 'anys. L j concent rac ió d ' ins-
truraeiits lítics dipositats en les terras
ses altes del riii Ter , especiahiient al
P u i g d ' en R o c a , i en els paleosóls
quaternaris de la depressió de la Selva
en son una prova irrefutable, 1, de la
mateixa manera, tal com presentaren!
a continuació, avui ignoraríem que la
comarca del Pía de l 'Estany ha estat
igualmcnt ocupada per Tbome, com a
mínim, des del paleolític inferió.-.
Evidencies antigües d'ocupació
humana ai Pia de l'Estany
Al principi de la década deis setanta,
TAssociació Arqueológica de Girona
es va i n t e r e s sa r p e r T e s t u d i de la
p r e h i s t o r i a c o m a r c a l d e l Pía d e
l'Estany. Jun tament atnb el Dr. C o r o -
minas , en t r e al tres, m e m b r e s de la
n(istra e n t i t a t ( Josep C a n a l i J o s é
María Bedoya, primer. Enríe J iménez
1 Eudald C?-arbonell, mes endavant)
van dur a te rme excavacions a rque-
ológiques a les coves de Serinya i, en
e spec ia l , un s o n d e i g a la cova d e
TArbrcda, els resultats del qual han
converti t aquest jac iment en un deis
Tnés iniportants d 'Europa per conéixer
(JO f- R E V I S ' I ' A DE GlUONA "» NÚM. 222 t:HNnR-- HüiRlüí 2 0 0 4 ** t' ARQUEOLOGÍA
Elmodestécnics
Des que f;i aproximadament 2,5 iiiilions ci'anys els huiTtans vaní inventar k
tecnología s'han produi't diferents estadis d'evoUició tecnológica. Durai i t el
plistocc es diferencien quatrc d'aqucsts estadis:
Mode 1 (códols tallats). Es la primera técnica dissenyada pels humans i
1 alhora la mes simple. Consisteix a explotar de fonna oportuna i sense cap pre -
B: paració técnica nn códul de riu per obtenir una ciña {chopper, diopping-toot) per
P realitzar tasques niés feixugues i també per extreure 'n áseles. S'assocía a Homo
liahilis i a una cronología de fins a 700.000 anys.
Alode 2 (acheuÜá). Els objectes niés característics son el pie i el bifai,\ Per
fc aconseguir-ios s'havicn de posseir unes habilitats tccniques i conceptuáis e.spe-
P= ciáis. Eren eines niolt versátils. Va ser utilitzada durant mes d'un milió d'aiiys.
L'Home erectus n'és el re^po^sable, a partir d '1,4 niilions tl'anys a África.
Mode ^ (niosteria). Es la técnica del homes de Neandertal . Suposa un
avenip mol t important perqué aprofita mol t mes el nucli explotat per ex t reu-
re áseles. Es una técnica que predetermina ¡a talla abans d 'obtenir les áseles.
Mode 4 (paleolitie superior). Es la técnica usada pels primers humans
moderns. N'existeixen nioltes varietats, pert) la característica comuna és que
i els nuclis s'cxploten en fonua de pirámide per nniximitzar la materia primera.
da), la conca del riu Te r (Ravós de
Terr i , Mas La Tor re , Can Puig i San:
L loga i a de T e r r i ) i a T c n t o r n de
r;ictual estany de Banyoles (Llac I).
A partir del setembre de 1999, í
fins al m a i g d e 2 0 0 2 , h e m d u t a
t e n u e una tercera fase que c o m p l e
m e n t a i a lhora ampl ia els t rebal ls
an te r io r s , m o t i u pcl qual ens h e m
d e c i d i t a p u b l i c a r a q u e s t r r eba l l .
Durant aquest període hem intensifi-
cat la recerca que havíeni iniciat ais
anys v u i t a n t a . E n aques t a o c a s i ó ,
l 'objectiu principal ha estat la localit-
z ac ió deis l í m i t s d e r a n o m e n a d a
conca lacustre Banyoles-Besalú sus
ceptibles d 'una paleocupació h u m a
na. H e m realitzat innombrables sorti-
des al glacis de Maiá de Monccal, a
les terrasses del Fluviá, a les terrasses
del Ser, a la cornisa travert ínica de
Martís , al Portell , ais turons p l iocé-
nics de Sentenys, al Pía d 'Usall , ais
aíloraments travertínics i a les térras-
la transició del paleolític mitjá {Homo
ni'andena!) al superior {1 lomo sapiens).
A m b rexper icncia acumulada al
Ilarg de la década deis sctanta en la
identificació de complexos industriáis
árcales localit /ats en superficie a les
t e r rasses f luvials del T e r , des d e
l 'Associació h e m plantejat que a la
comarca del Pía de l'Estany es podría
donar una situació similar en el regis
tre artjueológic. Des d'aquesta óptica,
una vegada la cova de l 'Arbreda era
treballada per professionals de Tarquc-
ologia, al principi deis vuitanta l'Asso-
cíació Arqueológica de Girona va ini
ciar una nova etapa de recerca arque
ológica al Pía de TEstany, pert), ales-
hores , posant especial interés en les
es tacions de superf icie . En aqucsts
momen t s s'incorporá a la recerca un
de nosaltrcs QA). La nostra hipótesi de
treball va ser confirmada ben aviat per
la troballa de concentracions litiques
-daniunt el Pía d'Usall (Roca Forada-
ses del Terr i , a les rieres de Matamors
i de Cíarrumbert i ais turons pliocé-
nics deis Pujáis de Cavallers. Ha estat
una intensa recerca al camp que ens
ha donat una amplia perspectiva plis-
tocénica de la comarca.
A nivell arqueológic, els resultats
mes profitosos els h e m obt ingut en
d u e s a r e e s : la c o n c a d e l T e r r i (a
Sords) i la valí niitjana del Fluviá-
cornisa de Serinyá. Les novetats mes
importants de la nostra campanya de
p r o s p e c c i ó son , c o n c r e t a n i e n t , la
l o c a l i t z a c i ó d ' u n n o u j a c i m e n t a
M e l i a n t a q u e h e m a n o m e n a t El
Te rme , per una banda, i la localitza
ció, seguint la bibliografía del doctor
Corominas , d'objectes lítics significa-
tius al veínat de Sords.
Els p r i m e r s grups h u m a n s que
van habitar Europa (Atapuerca, D m a -
nisi) utilitzaven sistemes de producció
d ' instrunients que anonicnem Mode
tccnic 1, el niés vell de tots els que
hem desenvolupat del genere Homo.
A la comarca del Pía de l'Estany hem
localitzat aciuest sistema récnic, similar
ais localitzats al riu Ter .
A mb les dades de qué disposeni
avui sabem que la dinámica de l 'ocu-
pació humana del Pía de l'Estany es
va iniciar en un niomeii t indetermi-
Tiat, de tránsit, entre el plistocé infe
rior i mitjá.
H i s t ó r i c a m e n t , les p r i m e r e s
evidencies clares d 'ocupac ió que es
documenten a la comarca del Pía de
l'Estany pertanyen al plistocé mitjá i,
t r ad ic iona lment , s'han associat amb
Mollet 1. La industria lítica d'aquest
j a c i m e n t pa leon to lóg ic -a rquco lóg ic
ha estat classificada com u n mosteriá
tipie. La troballa, durant les excava-
cions de 1972, de tres noves especies
faunístiques (el Ilop —CJanis lupus hme-
llenis—, l 'ós -Ursus praearctos— i la
hien;i -Crocuta spelaea intermedia) han
fet cnvellir la cronología del jaciment
i l 'han situat al plistocé mitjá final.
ARQUEOLOGÍA •* R K V I S T A DH: GiRONA •» N ! ' M . 2 2 2 (iiiNF.'R - ¡rBia-K 2 0 0 4 t-ói
S o m d e r o p i n i ó , p e r o , q u e
MoUet I es l ' o c u p a c i ó m e s aiit iga
localitzacia en abric o ¡n sitii, pero no
la mes vella de la comarca del Pía de
I'Estany. Eíectivament, des del pr in-
cipi de la década deis vuitanta i fins
avui h e m localitzat en difereiits puiits
del Pía d'Usall ¡ la conca del riu T e r n
[ais voltants de Melianca, Sords, Cloc
d'Espolla i Santa Llogaia de Terr i ) ,
industria lítica amb caráccers t ecnoló
gica i tiponictrics que TÍO es t roben a
Mollet I i que sí que es relacionen
claramcnt anib les industries de t ran-
siciü deis inodes 1 i 2, documentades
a la valí niitjana del T e r (Puig d 'en
Roca flí, especialnient) i la depressió
de la Selva,
Es po t c o n c l o u r c , de m o n i e n t ,
q u e les e v i d e n c i e s m e s a n t i g ü e s
d'ocupació humana al Pía de I'Estany
es relacionen amb els sistemes de p ro
dúcelo de transíció de niode 1 a niodc
2 localitzacs a La T o r r e , El T e r m e ,
Sords i Cruílla de Santa Llogaia.
Finalmcnt, les coves de Serinyá i
la liora Gran d'en Carreres son els tes-
timonis que mes dades aporten al perí-
ode de transíció del paleolític mitjá
final (Homo ncanderíhaíensis) al paleolí
tic superior (Homo sapiens). Nosaltres,
pero, vo lem puntuali tzar que també
corroboren aquesta transíció altres jaci-
ments en supe r f i c i e —no p e r a i x ó
nienys importants!— localítzats al Pía
d'Usall i del Terri , coin Llac f (Por-
qucres) í Can Puig (Banyoles).
Consideracions fináis
A grans trcts, es posa de manífcst que
fa entre un milíó d'anys i 300.1)00 hi
ha un buit í rnpor tant en el registre
fóssil tanr a níveil paleontológic com
arqueológic. En realitat, pero , aqües
tes Ilacunes en el registre no son un
fet estrany en la historia de la investi-
gació a n ivel l un iversa l . Es p o d e n
e s n i e n t a r dos e x e m p l e í í : 1) La
seqüéneía tbssil estéril entre fií 8 i 4
milions d'anys -f ins a la recent des-
Cüberta (juliol 2002) de Touniai al
T x a d - per a Testiidi deis priniers fós-
sils i iumans, i 2) £1 bui t entre fa 1
milió i 300.000 anys —fins a la deseo-
berta d'Hoi'iio afitcí'csíor a Atapuerca
(juliol de 1 9 9 4 ) - p e r confirmar l 'arri-
bada deis prímers humans a Europa.
H e m seguit I 'exemple - i les pas-
s e s - de dos destacats i mfat igables
investígadors locáis, Perc Alsius i el
Dr . Josep María C^.orominas, els quals
van dur a te rme una activitat investi
g a d o r a d e p r i m e r o r d r e , tal c o m
indiquen els seus treballs. E n t e n e m
que no som els priniers a intuir —í a
voler d e m o s t r a r - q u e a la comarca
d e l Pía ác I ' E s t a n y h i m a n c a la
presencia , el pas, de les mes velles
comuní ta ts d 'homín íds . S'lia confir-
niat la presencia ó'Homo crectus —el
p r i m e r p o b l a m e n t e u r o p e u , fií 1,7
milions d ' anys - a Dmanísi (Georgia).
VHomo antecessor és al cent re de la
Península fa mes de vu í t - cen t s mil
anys (Atapuerca, Burgos). Homo Hci-
{¡í'lber<;í'nsis és a la Cauna de l 'Aragó
(Tautavel, 7í-osseIló) amb una c r o n o
logía de 690.000 anys. Una part de la
industria lítica del Puig d 'en R o c a ,
c r o n o l o g í c a m e n t situada al pHstocé
i n f e r i o r , un n r i l ió d ' a n y s e n t e r e .
A q u e s t j a c i m e n t dista p o c niés d e
v in t q u i l ó m e t r e s del c e n t r e de la
comarcal del Pía de I'Estany. És mol t
probable, dones, que noves investiga-
cíons aportín mes dades al respecte, i
que acabin confírmant la hipótesi de
tants investígadors que han inírat la
conca lacustre de la comarca pensant,
c o m ara feni nosal t res , q u e card o
d ' h o r a s ' a c a b a r á c o n f í r m a n t q u e
ac^uest riquíssim ecosistema un día va
acollír, també, els prímers pobladors
del contíncnt europeu.
Joan Abad, Albert Aulines i Josep Canal
Assodació Arqueológica de Cirouo
(Códol tallatdequarsíta, a Melianita, Jaciment "El Terme".
Referéncies bibliografjiques
(i) Rs disposa d'mia bibllio¡;.TatÍíL amplia íobre la ¡listona de la iiivesíigpició deJ paleolític inferior a Catalunya. E n t r e d'altre* p o d e m esmentar la Catalunya p.'leotítica de Joíop Canal i Eiidald Carboneil i'capícol 4, p . 23-24), Hmnans! Els primcrs ¡lobUJors de Catalunya i els Butllecins de l'Assodació, especialment L-ls lu'inieros 5, 8. 10 ¡ 11.
(2) Aiitoni Revira i Virgili (1992); Hiítdriú nacional de (Zatalunya. Voluní 1,
(3) LIiiís Pericor (1956); «Algunos problemas arqueológicos de la provincia de Gerona durante el Paleolítico y Epipaleolítico». Homenaje áj. M. Millas VaíUaosa. Volum II.
(4) Henry de Lumlcy i Eduard Ripoll (196.S,: «£I paleolítico medio c-n Catíiluña». Ampuriaí.
(5) En e! cas del paleoUtic citarem Topinió de dos articles clarificadors: una i<decadencia que empezó a observarse a partir de 19S5», situació de crísi que «en el caso catalán, en 1992, contenía elementos kafkianos» (Escévez i Vila, 1999; 219. Piedra a Piedra, hlistoña de la construcción del Paleolítico en la pcnimula Ibérica). Efecti-vanieiit, durant aquests anys «no Iji ha un pro-jecte sisteinátic de recerca com el que es va iniciar fa vint anys de forma semi-protéssional, agrupat al voltant de l'Assnciació Ai^queológica de Girona" i, per tant, predomina la sensació que hi ha «una situaoió empobrida per la manca d'un projecte que havia existit" (Endald Carboneil, Robert Sala 1 Xosé Pedro Rodríguez, 1992: 5. «EstaC de la qiiestió del plistocé mitja a Catalunya». Butlletí de l'Assodació Arqtie-oUigicíi de Girona. número 7).
(6) Estcveíi Vila(1999).p. 161 (7) Lluís Pallí i David Brusi (1992); HI nwdi natural
a les ¡etrcí ̂ ironines.
(8) Jordi Estévez, Errikarta Yll, Ramón Juli;"i i Eudald Carboneil (1983); --El medi natural al Pía de I'Estany". Ciencia.
{')) E,stéve^, Yll, Julia i Carboneil, 1983: 20,