Espriu guia de recursos

CONEGUEM ESPRIU:GUIA DE RECURSOS D’INFORMACIÓ

Salvador EspriuSanta Coloma de Farners 1913 – Barcelona 1985

Salvador Espriu i Castelló és considerat un dels escriptors catalans més significatius del segle XX. Guardonat amb diversos premis i traduït a nombrosos idiomes, va tenir una alta implicació amb la llengua i la cul-tura, amb l’objectiu de “salvar-nos els mots”. Espriu és també el creador de Sinera - anagrama d’Arenys - un dels mites de referència de la litera-tura catalana.En aquesta guia oferim una selecció de recursos disponibles a les biblioteques públiques de Catalunya. Bona lectura!

Salvador Espriu i Castelló neix el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma

de Farners, on el seu pare exercia de notari. La família, però, provenia

d’Arenys de Mar, població a la qual va passar molts estius durant la in-

fància.

Dos fets el van marcar per sempre: les morts d’una germana i un germà,

així com la llarga convalescència d’un xarampió que el va prostrar al llit

durant tres anys, temps que dedicà a la lectura i a jugar amb titelles.

L’any 1929 Espriu, junt amb la família, visita Sevilla durant la Setmana San-

ta. L’espectacularitat dels actes religiosos i les processons li van desvetllar

una fascinació per la litúrgia catòlica, que es reflectirà posteriorment en

els seus textos.

Espriu comença els estudis a la Universitat de Barcelona, on va conèixer

el poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel, amb qui mantindrà una es-

treta amistat, així com els escriptors Carles Riba i Ferran Soldevila, entre

d’altres. El 1931 publica la seva primera novel·la en català, El Doctor Rip,

que la crítica va rebre amb grans elogis, tot considerant-lo un escriptor

precoç.

L’autor s’aboca profundament a la vida universitària i esdevé el centre de

les tertúlies literàries que s’organitzen a la seva facultat. Amb la publicació

de Laia, l’any 1932, i la posterior d’Aspectes, el 1934, es va apartar dels

corrents noucentistes per destacar com a narrador que es movia entre la

sàtira i el lirisme.

L’any 1933, juntament amb altres alumnes i professors de la Universitat

de Barcelona, fa un creuer per la Mediterrània que l’acosta als clàssics i li

referma la passió per l’egiptologia. L’any 1935 es llicencia en Dret i el 1936

en Història Antiga.

“Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.”

Salvador Espriu i Castelló

01

“Inici de Càntic en el Temple”, dins Les Cançons d’Ariadna

L’home. Apunt biogràfic

L’esclat de la Guerra Civil, el juliol de 1936 li provoca un trencament per-

sonal. La dictadura, que va comportar l’abolició de les institucions ca-

talanes i la repressió de la llengua, li arrabassa el futur i l’obliga a viure en

un “exili interior” que no el farà renunciar a la literatura.

La mort del pare, l’abril de 1940, l’obliga a fer-se càrrec de la família i Es-

priu comença a treballar de passant de notari. En aquesta època centrarà

la seva producció literària en la poesia, per evitar la censura. La publicació

de Cementiri de Sinera farà néixer el seu mite més representatiu.

La primera meitat dels anys cinquanta és clau per a la producció poètica

d’Espriu. Publica Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur i Final del la-

berint. L’autor hi reflecteix la seva obsessió per l’oblit i el no-res, fins a con-

vertir la meditació sobre la mort en el tema central de la seva obra poètica.

Els seus textos impacten dins la cultura popular gràcies a les versions

que en fa el cantant Raimon als anys seixanta. Malgrat defugir tota mena

d’actes públics, firma manifestos i participa en protestes com la Caputxi-

nada. El compromís d’Espriu envers la llengua i la cultura esdevé un mo-

del per a la societat catalana.

Els últims anys de vida es va recloure a casa, on corregia les seves obres

amb minuciositat. Després de rebre nombroses distincions, que el des-

taquen com a escriptor referent de Catalunya, mor el 22 de febrer de 1985.

La darrera paraula que va escriure fou “Verdi”, de qui era un fervent ad-

mirador.

// CONEGUEM ESPRIU: GUIA DE RECURSOS D’INFORMACIÓ

Guia de lectura – Criteris de selecció

Per a la redacció d’aquesta guia de lectura s’han seleccionat les edi-

cions més recents. Han quedat excloses les obres completes, a ex-

cepció de les edicions crítiques; les antologies, menys les publicades

recentment, i els buidats d’articles de publicacions periòdiques, de

monografies i audiovisuals.

02

“Quant a Estocolm, em penso que hi aniré a peu coix. M’agradaria de saber d’on surten i qui mou aquestes fantasies. Després diem dels andalusos i dels napolitans!”

Carta a Fèlix Cucurull, 21 de juny de 1967 (al·ludeix al rumor de la concessió del Premi Nobel)

03

Amics i coneguts. Epistolaris

• Alonso Royano, Félix. Espriu y yo: epistolario. Bilbao: Poesía Toda, 2003. 106 p.

• Del seu afm. Espriu: correspondència de Salvador Espriu amb Antoni Comas. A cura de Mercè Comas Lamarca. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2007. 139 p.

• Marí i Prunella, Jaume. La “carpeta 49”: de Salvador Espriu a Marià Villangómez. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009. 155 p.

• Sopena, Mireia. Josep Pedreira: un editor en terra de naufragis: els Llibres de l’Óssa Menor. Barcelona: Proa, 2011. 336 p.

1

OBRES RECENTS

• Poemes i narracions (antologia). Alzira: Bromera, 2012. 303 p.

• Totes les narracions; Tots els poemes. Barcelona: Edicions 62, 2012. 2 Vols. En estoig.

“Era filla de pescadors i va ser batejada amb un nom que ningú no recordava, però li deien Laia. Era la filla d’uns pescadors del nostre mar”

Laia

Salvar el mots, salvar la llengua. Prosa, poesia, teatre

• Anys d’aprenentatge; Laia; Aspectes; Miratge a Citerea; La Pluja. Barcelona: Selecta, 1972. 244 p.

• Ariadna al laberint grotesc. Badalona: Sàpiens, 2005. 154 p.

• Aspectes: narracions. Barcelona: Edicions 62, 1981. 125 p.

• El Doctor Rip; Les Ombres. Barcelona: El Observador, 1991. 115 p.

• Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres notes. Barcelona: Joaquim Horta, 1957. 144 p.

• Israel: bocetos. Barcelona: Oliva de Vilanova, 1929. 92 p.

• Laia. Barcelona: Edicions 62, 2010. 162 p. Edició en Lletra gran.

• Laia: unes esvanides ombres del nostre mar. Barcelona: Edicions 62, 2013. 124 p.

2

El poder de la paraula. Prosa2.1

// CONEGUEM ESPRIU: GUIA DE RECURSOS D’INFORMACIÓ04

05

• Letizia; Fedra i altres proses. Barcelona: El Observador, 1991. 95 p.

• Mariàngela l’herbolària i altres narracions. Barcelona: l’Avui, 1989. 91 p.

• Narracions. Barcelona: Educaula, 2013. 175 p.

• Narracions. Estudi preliminar i propostes de treball de Lluís Busquets i Grabulosa. Barcelona: Edicions 62, 2005. 190 p.

• Petites proses blanques; La Pluja i altres relacions. Barcelona: La Gaya ciència, 1984. 124 p.

• Les Roques i el mar, el blau. Barcelona: Edicions 62, 1985. 188 p.

• Ocnos i el parat esglai. Barcelona: Balasch, 2013. 845 p.

Edicions crítiques2.1.1(Totes les edicions crítiques han estat editades per Edicions 62 i el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu)

• Aspectes. Edició crítica i anotada amb estudi introductori a cura de Gabriella Gavagnin i Víctor Martínez-Gil. 1998. LXXIII, 194 p., [1] f. de làm.

• El Doctor Rip. Edició crítica i anotada amb estudi introductori a cura de Rosa M. Delor i Muns. 1992. LVI, 126 p.

• Israel. Edició crítica i anotada amb estudi introductori a cura de Rosa M. Delor i Muns. 1994. LXXXV, 78 p., [4] p. de làm.

• Laia. Edició crítica i anotada amb estudi introductori a cura de Víctor Martínez-Gil i Gabriella Gavagnin. 1992. LXI, 250 p.

• Miratge a Citerea; Letizia; Petites proses blanques; La Pluja. Edició crítica i anotada amb estudi introductori a cura de Miquel Edo i Julià. 1997. CXI, 246 p.

• Les Ombres; Proses de “La rosa vera”; Altres proses disperses. Edició crítica i anotada amb estudi introductori a cura de Gabriella Gavagnin i Víctor Martínez-Gil. 2002. CVII, 149 p.

• Les Roques i el mar, el blau. Edició crítica a cura de Carmina Jori i Carles Miralles; estudi intro-ductori de Carles Miralles. 1996. LXV, 175 p.

“Quan la desbocada força dels cavalls de l’aiguat de sobte baixa pels rials, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.”

Llibre de Sinera

• Les Cançons d’Ariadna. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1995. 185 p.

• Cicle líric: Cementiri de Sinera; Les Hores; Mrs. Death; El Caminant i el mur; Final del laberint. Barcelona: Edicions 62, 2009. 254 p.

• D’una vella i encerclada terra. València: Tres i Quatre, 2013. 49 p.

• Llibre de Sinera; Setmana Santa. Barcelona: El Observador, 1991. 99 p.

• La Pell de brau. Barcelona: Edicions 62, 2012. 150 p.

• Per a la bona gent i altres llibres. Barcelona: El Observador, 1991. 108 p.

• Setmana Santa. Barcelona: Edicions 62, 1985. 72 p.

• Tots els poemes. Edició a cura de Olívia Gassol. Barcelona: Edicions 62, 2012. 624 p.

La bellesa dels mots. Poesia2.2


• El Caminant i el mur; Final del laberint; La Pell de brau. Edició crítica i estudi introductori d’Olívia Gassol i Bellet; notes de Rosa M. Delor i Muns i d’Olívia Gassol i Bellet. 2008. CXXXIV, 412 p.

• Cementiri de Sinera; Les Hores; Mrs. Death. Edició crítica i anotada amb estudi introductori a cura de Joan Ramon Veny-Mesquida. 2003. LVI, 193 p.

• Llibre de Sinera; Per al llibre de salms d’aquests vells cecs; Setmana Santa. Edició crítica i anotada amb estudi introductori a cura de Jordi Cerdà Subirachs. 2006. CXX, 255 p.


// SECTION NAME07

“Els nostres magres camps de blat i d’oliveres molts cops són destruïts per les armes hostils. Enllà del riu comença una terra enemiga, i hem de guardar-nos d’ella sense por ni repòs”

Antígona

• Espriu x dotze: dramatúrgies curtes per a joves. Tarragona: Arola, 2014. 2 vols.

• Antígona. Estudi preliminar, propostes de treball i comentaris de text a cura d’Isabel Graña. Barcelona: Educaula, 2012. 126 p.

• Antígona; Fedra; Una Altra Fedra si us plau. Barcelona: Edicions 62, 2010 143 p.

• Antígona i altres obres. Barcelona: El Observador, 1991. 96 p.

• Primera història d’Esther: improvisació per a titelles. Barcelona: Proa, 2007. 116 p.

• Ronda de mort a Sinera. Barcelona: Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona, 2002. [39] f.

• Teatre. Barcelona: Edicions 62, 2013. 161 p.

La màgia de l’espectacle. Teatre2.3


• Antígona. Edició crítica a cura de Carmina Jori i Carles Miralles; estudi introductori i notes de Carles Miralles. 1993. LXIX, 74 p.

• Fedra; Una Altra Fedra, si us plau. Edició crítica i anotada amb estudi introductori a cura de Miquel Edo i Julià. 2002. CXIII, 334 p., [4] p. de làm.

• Primera història d’Esther. Edició crítica i anotada amb estudi introductori a cura de Sebastià Bonet. 1995. LXXVIII, 227 p.

• Ronda de mort a Sinera; Les Veus del carrer; D’una vella i encerclada terra. Edició crítica i anotada amb estudi introductori a cura de Núria Santamaria. 2000. CXIII, 375 p. + 2 CD.

“Encén el petit home de la lluna el fanal”

Salom, el caminant

Paraules per jugar i aprendre. Espriu i el món dels infants

• Barques de paper. Il·lustracions d’Arnal Ballester. Barcelona: Cruïlla, 2003. 15 p.

• El Meu primer Espriu. Il•lustracions Subi. Barcelona: Baula, 2013. 22 p.

• Salom, el caminant. Dibuixos d’Eva Virgili. [Barcelona]: Centre de Documentació i Estudi Salva-dor Espriu: Abadia de Montserrat, 1994. [24] p.

3


Petites biografies.3.1

• Barba, Helena. Petita història de Salvador Espriu. Il•lustracions Pilarín Bayés. Barcelona: Medi-terrània, 2013. 16 p.

• Molist, Pep. Salvador Espriu. Il•lustracions Jordi Vila Delcòs. Barcelona: Baula, 2013. 40 p.

// SECTION NAME09

“Tant se val, no me’n recordo. Qui repapieja rima sovint. Però ara calli i rondi per l’església i el claustre.”

D’una vella i encerclada terra

Imatges i sensacions.Espriu i l’art

• Aproximació a tres escultures de Subirachs i altres textos. Salvador Espriu...[et al.]; dibuixos de Subirachs. Vic: Edipoies, 1985. 91 p.

• Aproximació, tal vegada el·líptica, a l’art de Pla Narbona. [Barcelona]: Llibres de Sinera, 1968. [28] p.

• Benguerel, Xavier Rèquiem a la memòria de Salvador Espriu. Barcelona: Grup 3, 1990. [27] p.

• Cusachs i Xivillé, Manuel. El Caminant i el mur de Salvador Espriu. Barcelona: Àmbit, 1989. 133 p.

• D’una vella i encerclada terra. Dibuixos de Josep Maria Subirachs. Barcelona: Àmbit, 1980. 80 p.

• Formes i paraules: aproximació a l’art d’Apel·les Fenosa en homenatge. Barcelona: Edicions 62, 1975. 45 p.

• Madola. Donar forma a la paraula. Madola-Espriu. Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu: Cabré Junqueras, 2013. 39 p.

• Sobre Xavier Nogués i la seva circumstància: amb un “Petit tractat de litografia” i trenta litografies i setze variants de Xavier Nogués. Barcelona: Edicions 62, 1982. 110 p.

4

Creador de mites:Sinera. Lavínia. Sepharad. 5

Mite de Sinera. (Arenys de Mar)

“Quina petita pàtria encercla el cementiri! Aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinya, pols de rials.”

D’una vella i encerclada terra

• Espriu i Malagelada, Agustí; Nogueras i Baró, Núria; Pons i Recolons, M. Assumpció de. Aproximació històrica al mite de Sinera. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2010. 500 p., [16] p. de làm.

• Móra, Carles. Salvador Espriu i Sinera. Argentona: L’Aixernador, 1992. 121 p., [1] f. de map. pleg.

• Sinera. Intervenció plàstica Viladecans. Antologia i presentació Sebastià Bonet. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. 221 p. Conté: 9 rajoles inspirades amb la tradició artesanal catalana creades expressament per l’edició de Joan-Pere Viladecans.

Mite de Lavínia. (Barcelona)

“Com us deia, jo vaig néixer a Lavínia, una gran ciutat, una gran ciutat, sí, i focus nacio-nalista dels lavinians, els quals constitueixen un grup a part dintre Konilòsia. Tenen una llengua diferent i tots els defectes konilosians, augmentats”

“El meu amic Salom”, dins Ariadna al laberint grotesc


11

Mite de Sepharad. (Península Ibèrica)

“Molins de Sepharad: esdevindran els somnis a poc a poc reals. Molí de vent, molí de sang: cal moldre fins els ossos, perquè tinguem bon pa.”

La pell de brau

“Salvàvem els mots de la nostra llengua el meu poble i jo.”

“El meu poble i jo”, dins Les Cançons d’Ariadna

Consultar: http://www.anyespriu.cat/l-autor/bibliografia (Apartat Obres traduïdes)

Altres llengües parlen Espriu.Traduccions6

“We saved the words of our language my people and I.”

“Wir retteten unsrer Sprache Worte mein Volk und ich.”


13

Poesia i música. Musicant Espriu7

• Arisa, Santi. Taverna de poetes [enregistrament sonor]. Barcelona: Columna Música, 1997

• Benguerel, Xavier. Rèquiem [enregistrament sonor]: a la memòria de Salvador Espriu. Gelida: Columna Música, 2007

• Cases, Carles. Tereseta que baixava les escales [enregistrament sonor]. [Barcelona]: CK, 1995

• Espriu [Enregistrament sonor]. Barcelona: Picap, DL 2013

• Espriu a Sinera [Enregistrament sonor]: Concert del centenari. Barcelona: Columna Música, DL 2013

• Feliu, Núria. Núria Feliu canta Salvador Espriu [enregistrament sonor]. Madrid: Hispavox, 1968

• Gili, Ricard. He mirat aquesta terra [enregistrament vídeo]: cantata-jazz per a cor, solistes i orquestra. La Locomotora Negra, Coral Sant Jordi. Barcelona: Fanàtic, 2010

• Heredia, Jesús; Cañizares, José Maria. Una Antigua voz sin hora [enregistrament sonor]. Madrid: Pasión, 1991

• Homs, Joaquim. Lieder [enregistrament sonor]. Elena Gragera, mezzosoprano; Jordi Masó, piano. Barcelona: Columna Música, 2000

• Montllor, Ovidi. Antologia [enregistrament sonor]. Alboraya: EGT, 2000

• La Pell de brau [enregistrament vídeo]: quinze anys de la mort de Salvador Espriu: Arenys de Mar 1985-2000. Interpretació del poema complet a càrrec de Josep M. Casanovas. [Arenys de Mar]: Videotrip, 2000

• Raimon. Nova integral edició 2000 [enregistrament sonor]: Espriu. Barcelona: PICAP, 2002

• Raimon. Poesia cantada [enregistrament sonor]. Sabadell: PICAP, 2003

• Rocher, Dídac. El Minotaure i Teseu [enregistrament sonor]: Dídac Rocher diu Espriu. [Sabadell]: Gat, 2012

• Ronda de mort a Sinera [enregistrament sonor]. Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, del F.A.D.; direcció: Ricard Salvat. Barcelona: PDI, 2001

• Salvador Espriu [enregistrament sonor]: poemes amb la veu del poeta. [Madrid]: Iberofón, 1965

• Solé Vendrell, Carme. La Lluna d’en Joan [enregistrament sonor]. Música de Jaume Escala. Barcelona: K-Industria Cultural, 2000

• Torrents, Mercè. Poemes de Salvador Espriu [música impresa]: Final del laberint: sis cants per a soprano i piano. Barcelona: CLIVIS, 1999

• Torrents, Mercè; Laffitte, Maria. Estimats poetes [enregistrament sonor]: cants de l’esperit. Sabadell: PICAP, 1995

• Túrnez & Sesé. L’Arbre de l’esperança [enregistrament sonor]. Sabadell: PICAP, 2002

• Verdcel. Petjades [enregistrament sonor]: Verdcel canta Raimon. [Barcelona]: Temps, 2009


15

Passejades per l’entorn. Itineraris8

• L’Alt Maresme: de Collsacreu a Arenys de Mar: pels bells camins de Sinera. Igualada: Unió Excursionista de Catalunya. Anoia, 1994. 27 p.

• Aproximació a Santa Coloma de Farners i a algun dels seus entorns. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1983. 117 p.

• Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu. Un passeig per Sinera: una ruta pels llocs més emblemàtics de la geografia arenyenca que van inspirar Salvador Espriu en la creació del seu mite. [Arenys de Mar?]: Ajuntament d’Arenys de Mar; [Folgueroles]: Espais Escrits; [Barce-lona]: Diputació de Barcelona, 2013. 1 desplegable

• Espriu i Malagelada, Agustí; Llodrà Nogueras, Joan Miquel. Itinerari pel Cementiri d’Arenys de Mar. Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar, 2011. 1 desplegable. Disponible a: http://www.arenysdemar.cat/ARXIUS/2011/turisme/ITINER_CEMENTIRI_web.pdf [Consulta: 07/03/2013]

• Un Passeig per Sinera. Arenys de Mar: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 2013. [4] p.

• Passejades pel Maresme: guia de recursos.[Mataró]: Biblioteques Municipals del Maresme, 2010. [60] p.

• Santa Coloma de Farners. Ajuntament. Itinerari poètic Salvador Espriu. Santa Coloma de Far-ners. [Santa Coloma de Farners?]: [Ajuntament de Santa Coloma de Farners], 200?. 1 desple-gable. Disponible a: http://www.scf.cat/images/stories/documents/turisme/rutesapeu/espriu.pdf [Consulta: 07/03/2013]

• Soldevila, Llorenç. Comarques barcelonines. Barcelona: Pòrtic, 2009. 359 p.

• Tombes i lletres. Judit Pujadó & Xavier Cortadellas (coord.); fotografies de Judit Pujadó i Eduard Punset. La Bisbal de l’Empordà: Sidillà, 2011. 181 p.

“Passejaré per l’ordre de verds xiprers immòbils damunt la mar en calma”

Cementiri de Sinera

OBRES RECENTS

• Pons, Agustí. Espriu, transparent. Barcelona: Proa, 2013. 763 p., [16] p. de làm.


Altres veus. Obres sobre Salvador Espriu9

• Albarel, Louis. Le Thème de la mort chez Salvador Espriu. [S.l : s.n., 1981?]. 136 p.

• Alzamora, Sebastià. Dos amics de vint anys. Barcelona: Proa, 2013. 214 p.

• Badia, Alfred. Antígona i Fedra, de Salvador Espriu. Barcelona: Empúries, 1985. 61 p.

• Batista, Antoni. Salvador Espriu: itinerari personal. Barcelona: Empúries, 1985. 120 p.

• Capmany, Maria Aurèlia. Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972. 149 p.

• Castellet, Josep M. Iniciació a la poesia de Salvador Espriu. Barcelona: Edicions 62, 1984. 179 p.

• Castellet, Josep M. Memòries confidencials d’un editor; seguit de Tres escritors amics. Barce-lona: Edicions 62, 2012. 207 p.

• Delor i Muns, Rosa M. La Mort com a intercanvi simbòlic: Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu: diàleg intertextual, 1934-1984. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1993. 184 p.

• Delor i Muns, Rosa M. Un Onze de setembre a l’Alguer amb Salvador Espriu. Barcelona: Gener-alitat de Catalunya. Entitat Autònoma del Diari Oficial de Publicacions, 2013. 47 p.

• Delor i Muns, Rosa. Salvador Espriu, els anys d’aprenentatge. 1929-1943. Barcelona: Edicions 62, 1993. 519 p., [16] p. de làm.

“Sóc un home sense biografia”

Entrevista de Josep Maria Espinàs al programa Identitats de TV3 el 2 de gener de 1985, recollit també en el llibre Identitats, del mateix autor.

17

• Delor i Muns, Rosa M. Salvador Espriu i la mística jueva: dues cales històriques: Primera història d’Esther (1947-48) i Per a la bona gent (1984). Barcelona: [l’autora?], 1987. 106 p., [8] p.

• Delor i Muns, Rosa. Salvador Espriu o “el cercle obsessiu de les coses”. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1989. 288 p.

• Espriu, l’escriptor compromès, el místic, el gran sarcàstic. Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2013. 763 p.

• Espriu i Malagelada, Agustí. Salvador Espriu. Barcelona: Columna, 1996. 96 p.

• Fuster, Joan. Contra el Noucentisme. Barcelona: Crítica, 1977. 193 p.

• Gassol i Bellet, Olívia. La Pell de brau de Salvador Espriu, o, El Mite de la salvació. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2003. 209 p.

• González i Pastor, Joan. Salvador Espriu, el poeta que estimava la Bíblia. [S.l.: l’autor, 199?]. [12] p.

• Grau i Colell, Josep. Invitació a la poesia de Salvador Espriu. Barcelona: Claret, 1992. 134 p.

• Homenatge a Salvador Espriu amb motiu d’esser-li conferit el grau de Doctor Honoris Causa: 10 d’octubre de 1980. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1980. 165 p.

• Indesinenter [publicació periòdica]. Arenys de Mar: Punctum: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 2006-

• Lectures de Salvador Espriu. Barcelona: Proa, 2004. 172 p.

• Maduell, Àlvar. Espriu escriu sobre el Premi d’Honor. Teià: [s.n.], 1995. 63 p.

• Memòria de Salvador Espriu: amb retrat del poeta, original de Subirachs. Barcelona: Edicions 62, 1988. 214 p.

• Miralles, Carles. Sobre Espriu. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013. 411 p.

• Palol, Miquel de. Dos poetes. Barcelona: Columna, 2006. 79 p.

• Pijoan i Picas, Maria Isabel. Espriu en la fi del laberint. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1989. 230 p.

• Pijoan i Picas, Maria Isabel. Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel en llunyanies de foc i de llum. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1992. 136 p.

• Pijoan i Picas, Maria Isabel. Salvador Espriu o els itineraris de la poesia: estudi d’hermenèutica simbòlica de Cementiri de Sinera. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1991. 250 p.


• Pijoan i Picas, Maria Isabel. Viatge per l’imaginari de l’obra de Salvador Espriu: deu anys d’estudis espriuans 1985-1995. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995. 278 p.

• Pla, Josep. Homenots: cinquena sèrie. Barcelona: Selecta, 1960. 214 p.

• Prats, Antoni. Salvador Espriu o la fidelitat als orígens. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2013. 218 p.

• Prats i Sobrepere, Joan. El Caminant i el mur, de Salvador Espriu. Barcelona: Andros, 1988. 261 p.

• Prats i Sobrepere, Joan. Salvador Espriu, missatge personal. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1992. 114 p.

• Premis d’Honor de les Lletres Catalanes [enregistrament vídeo]. Barcelona: Fundació Serveis de Cultura Popular, 1991. Conté: Salvador Espriu, el recte camí.

• Record de Salvador Espriu: 1913-1985: Palau de la Generalitat, 30 de setembre de 2003. Bar-celona: Generalitat de Catalunya: Institució de les Lletres Catalanes, [2003?]. 45 p.

• Reina González, Francesc. Enquestes i entrevistes (1974-1985): edició crítica i anotada de les enquestes i les entrevistes fetes a Salvador Espriu. Barcelona: Edicions 62; Arenys de Mar: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 1995. 2 vols.

• Retalls [Enregistrament vídeo]. [S.l.]: Esteles de Vida, [2013].

• Romeu i Figueras, Josep. De Salvador Espriu a joves poetes: crítica i lectures de poemes. Bar-celona: Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2003. 192 p.

• Romeu i Figueras, Josep. Assaigs i altres indagacions crítiques. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona: Quaderns Crema, 1996. 200 p.

• Salvador Espriu [enregistrament vídeo]. Mataró: Rotary Club, [1990]

• Salvador Espriu: algunes cartes i estudis sobre la seva obra: edició en homenatge als 10 anys de la seva mort. [Arenys de Mar]: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu; Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995. 216 p.

• Salvador Espriu. Mercè Rodoreda [enregistrament vídeo]. Dirección y presentación: Joaquín

19

Veus digitals. Espriu multimèdia10

• Arenys de Mar. Ajuntament. Ràdio Arenys. Any Espriu de Canal Ràdio Arenys [En línia]. [Arenys de Mar]: Ràdio Arenys, 2013. Disponible a: http://www.youtube.com/playlist?list=PLNXakMmtXu9NRkv2tCBoKkwobcBnHSZuM [Consulta: 12/02/2013]

• Catalunya. Generalitat. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Catalunya Ràdio S.R.G. 2013, Any Espriu [En línia]. [Barcelona]: Catalunya Ràdio, 2013. Disponible a: http://www.catradio.cat/?seccio=cercador&textBusca=Salvador%20Espriu [Consulta: 11/02/2013]

• Catalunya. Generalitat. Departament de Cultura. Biblioteca de Catalunya. Bobines de l’arxiu històric de Ràdio Barcelona [En línia]. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 200?. Disponible a: http://www.bnc.cat/Catalegs/Catalegs-de-la-BC/Bobines-de-l-arxiu-historic-de-Radio-Barcelona?SearchText=r%C3%A0dio+barcelona&SearchFieldID=&SearchButton=Cerca [Consulta: 12/02/2013]

• Col·lectiu En Veu Alta. Enveualta.net: revista cultural i d’entreteniment [En línia]. [Tarragona?]: Col·lectiu En Veu Alta, 2011. Disponible a: http://www.enveualtacultura.net/eva/enregistraments [Consulta: 11/02/2013]

• Salvador Espriu recita al Price [En línia]. [Barcelona]: [saragatonabloc], 2012. Disponible a: http://www.youtube.com/watch?v=X2_3i671vkg [Consulta: 11/02/2013].

• Universitat de Lleida. Càtedra Màrius Torres d’Estudis sobre Patrimoni Literari català. Corpus literari digital®. Fonoteca [En línia]. [Lleida]: Càtedra Màrius Torres d’Estudis sobre Patrimoni Lit-erari català, 2006. Conté: Fonoteca del doctor Joan Colomines; Poemes amb la veu dels poetes i altres discos de vinil; Enregistraments d’escriptors catalans a la Library of Congress (Washing-ton). Disponible a: http://www.catedramariustorres.udl.cat/materials/fonoteca/index.php [Con-sulta: 27/02/2013]

• Universitat Oberta de Catalunya. Música de poetes: cançons i poesia catalana a Internet [En línia]. [Barcelona]: UOC, 2007. Disponible a: http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Poeta?autor=86 [Consulta: 11/02/2013]


Enllaços d’interès. Espriu a la Xarxa11

• Arenys de Mar. Ajuntament. L’escriptor: Salvador Espriu [En línia]. Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar, 2005. Disponible a: http://www.arenysdemar.org/document.php?id=15281 [Con-sulta: 11/02/2013]

• Catalunya. Generalitat. Departament de Cultura. Any Espriu 1913/2013 [En línia]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2013. Disponible a: http://www.anyespriu.cat/ [Consulta: 11/02/2013]

• Catalunya. Generalitat. Departament d’Ensenyament. Xarxa Telemàtica Educativa de Catalu-nya. XTEC – Any Espriu [En línia]. [Barcelona]: XTEC, 200?. Disponible a: http://www.xtec.cat/web/centres/celebracions2013/anyespriu [Consulta: 11/02/2013]

• Diputació de Barcelona. Gerència de Serveis de Biblioteques. Àrea de Presidència. Especial Salvador Espriu [en línia]. [Barcelona]: Diputació de Barcelona. Gerència de Serveis de Bibliote-ques, 2011. Disponible a: http://bibliotecavirtual.diba.cat/espriu [Consulta:18/04/2013]

• Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català. [En línia]. Folgueroles: Espais Escrits, 2006. Disponible a: http://www.espaisescrits.cat/home.php?op=6&module=escriptors&ides=3 [Con-sulta: 11/02/2013]

• MAE. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Salvador Espriu [en línia]. [Bar-celona]: MAE, 2013. Disponible a http://www.cdmae.cat/ca/biblioteca-i-arxiu/guies-tematiques/guia-salvador-espriu [Consulta: 18/04/2013]

• PEN Català. Visat: la revista digital de literatura i traducció del PEN Català [En línia]. [Barcelona]: PEN Català, [201?]. Disponible a: http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/autor/151/salvador-espriu.html [Consulta: 20/02/2013]

• Salvador Espriu [En línia]. [Catalunya]: [s.n.], 2013. Disponible a https://www.facebook.com/anyespriu [Consulta: 11/02/2013]

Premi Lletra d’Or (1956): Final del laberint

Premi Internacional Montaigne (1971)

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1972)

Premi Ignasi Iglesias (1978)

Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1980)

Doctor Honoris Causa de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc (1980)

Doctor Honoris Causa de la Universitat de Barcelona (1980)

Fill adoptiu d’Arenys de Mar (1981)

Fill predilecte de Santa Coloma de Farners (1981)

Crítica Serra d’Or (1982): Les roques i el mar, el blau

Ciutat de Barcelona (1982): Les roques i el mar, el blau

Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1982)

Premis i distincions

Seguiu les biblioteques a: http://biblioteques.gencat.cat http://bibliotecavirtual.diba.cat/

https://www.facebook.com/bibliotequescat

https://www.facebook.com/bibliotequesXBM

http://www.youtube.com/user/canalbib https://www.youtube.com/XBMdiba

https://twitter.com/bibliotequescat

https://twitter.com/bibliotequesxbm

http://blocs.gencat.cat/biblioteques/ http://www.flickr.com/photos/bibliotequescat

http://www.slideshare.net/bibliotequescat/presentacio-20-subdirecci

Si voleu saber quines biblioteques tenen aquests documents, consulteu els catàlegsde les Biblioteques Públiques de Catalunya:

http://argus.biblioteques.gencat.cat/

http://aladi.diba.cat/

Aquesta guia ha estat elaborada per la Biblio-teca P. Fidel Fita i el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu d’Arenys de Mar, a partir de l’encàrrec de l’Oficina de l’Any Es-priu que ha comptat amb l’estreta cooperació de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i del Servei de Bi-blioteques de la Generalitat de Catalunya.

www.anyespriu.cat

Documents

Espriu guia de recursos