ESGLÉSIA DE SANT ANTONI ABAT

Carrer Sant Antoni Abat, núm. 61Barcelona

2

L’orde religiós dels frares de Sant Antoni Abat

El noble Gastó de Motta el 1095 intentà atendre els empestats per la malaltia anomenada ergotisme. El papa Urbà II encomanà a l’Orde Hospitalari de Sant Antoni que atengués els afectats per aquest mal i que lluités per eradicar-lo. D’aquí ve que l’ergotisme sigui conegut també com «el foc de Sant Antoni».

Aquesta malaltia molt freqüent durant l’edat mitja era provocada pel consum de pa de sègol que contenia un paràsit que produïa en el pacient una sensació de coïssor i rampes especialment en les extremitats que podien derivar en la mort. El paràsit es produïa per la humitat en la farina i després es passava a tots els seus derivats com el pa, les farinetes, la pasta, menjars tots elles bàsics en aquella època.

L’orde antonià tenia el seu centre a Saint-Antoni-en-Dauphiné (a Isère, França), lloc on es veneraven les restes del sant anacoreta. El papa Bonifaci VIII el 1297 el reconegué com a orde i li donà la regla de Sant Agustí. L’orde es va estendre per tota Europa i arribà a Barcelona el 1446.L’escut dels Antonians està format per una àliga amb dos caps, símbol de l’imperi austrohongarès i la tau amb la flama que indica el «foc de Sant Antoni». Hi dues corones: sobre els caps de les àligues, una corona reial i lligant els seus caps, una de duc.

Foto: APEPC

3

Els antonians a BarcelonaEls antonians s’establiren a Barcelona a tocar del portal de Cardona per atendre els possibles malalts que hi entressin. Edificaren una església dedicada a Sant Antoni Abat la qual s’acabà de construir el 1457. Era d’estil gòtic amb una sola nau sense creuer i amb capelles laterals. Mai tingué gaire culte perquè es trobava en una zona de la ciutat força despoblada.

Aquesta pintura de 1869 mostra l’entrada al carrer de Sant Antoni des del portal del mateix nom o de Barcelona. A primer terme a la dreta es distingeix perfectament el pòrtic, els contraforts del temple i després el convent. El pòrtic sembla un afegit davant de l’església; sobre la façana d’aquesta hi havia una espadanya.

Foto: APEPC (reproducció de la pintura original)

4

La casa barceloninaLa joia principal del temple eren les pintures que decoraven el retaule de l’altar major, obra de Jaume Huguet (Valls 1412 – Barcelona 1492). Les pintà segons contracte signat el 1454 i les va acabar el 1458. Representaven diverses escenes de la vida de sant Antoni amb la llegenda de l’estada del sant a Barcelona.

Al costat esquerra de l’església hi havia el convent dels frares antonians.

En el plànol adjunt hom pot apreciar el camí o carrer de ronda a la nostra part dreta que separava l’església de la muralla.

Els forasters que volien entrar a la ciutat havien de passar un control sanitari. Esperaven en els bancs del

pòrtic de l’església i d’aquí passaven al convent per a l’esquerra, on eren reconeguts.

Fragment del retaule de Sant Antoni (1454-58), de Jaume Huguet. Sant Antoni vesteix l’hàbit de color negre i porta bàcul patriarcal. Postal acolorida a partir d’uns negatius en blanc i negre. Foto APEPC

Església i convent de Sant Antoni. Foto: APEPC (reproducció), original: Arxiu Municipal de Barcelona

5

Des del pòrtic es podia passar cap al convent per una porta que encara es conserva, com es pot veure en la fotografia adjunta.

S’hi distingeix també a la part inferior esquerra un dels bancs en que s’asseien els malalts mentre esperaven ser atesos pels frares.

La segona porta donava a un passadís, que també s’obria des del carrer, fins als horts del fons i al costat d’aquest passadís a banda i banda hi havia diverses dependències de l’hospital antonià.

Amb els anys, l’Hospital de la Santa Creu, al carrer de l’Hospital, s’anà fent càrrec d’aquests malalts i establí el seu punt de control a la capella de Sant Llàtzer de la propera plaça del Padró.

Aspecte actual de la porta que conduïa del pòrtic de Sant Antoni cap a l’interior del convent dels antonians. Foto: Pere Vilaseca

6

Sant Antoni del PorquetEls frares antonians per les terres mediterrànies —a diferència dels del centre d’Europa— ajuntaren a la figura de Sant Antoni Abat un porquet, de manera que entre nosaltres en diem Sant Antoni del porquet. El porquet s’ha convertit en un símbol del sant; en els països europeus no l’identifiquen pas així. El motiu és perquè els frares, posant en una fornícula d’altar un porquet al costat d’un sant, volien indicar que el porc no era un animal immund i rebutjable, sinó que era com els altres i que fins i tot es podia menjar, contradient així els costums d’altres religions.

Timpà de l’antiga capella. Foto: Pere Vilaseca.

En el timpà que encara es conserva a l’entrada del que havia estat l’església, hom pot veure Sant Antoni amb diversos animals i a la part baixa de la dreta s’hi distingeix un porc. Aquest relleu segurament fou col·locat després del 1909, doncs es té constància fotogràfica de la destrucció del timpà durant la Setmana Tràgica (vegeu pàgina 12).

7

Traspàs a l’Escola Pia

L’orde antoniana va ser suprimida a Espanya el 1787 pel papa Pius VI considerant que havia desaparegut el motiu de la seva existència arreu d’Europa. El convent de Barcelona va ser el punt on s’anaren concentrant els religiosos a mida que es tancaven els convents de la demarcació que havia tingut el seu centre a Olite (Navarra). La de Barcelona va ser la última casa que quedà a la Corona d’Aragó i Navarra.

El 1806 se signà un acord entre els antonians que quedaven, l’ajuntament de Barcelona i l’Escola Pia; per aquest acord l’Escola Pia heretaria la casa i església de Sant Antoni i hi obriria un col·legi. La presa de possessió no va ser possible per la Guerra del Francès fins el 27 d’agost de 1815.

Durant tot el segle XIX i començament del XX, a la façana de l’antic convent antonià i ja col·legi de l’Escola Pia, hom hi va poder veure sempre la imatge del Sant Antoni i la tau antoniana sobre la porta d’entrada com mostra la fotografia següent.

Façana de l’antic convent, al costat mateix de l’església. Imatge posterior a 1910. Foto: APEPC

8

17 de gener, festa de Sant Antoni

Quan els tres gremis de traginers de Barcelona es fusionaren, els escolapis aconseguiren el 1826 que la celebració de Sant Antoni Abat del 17 de gener es tingués a la seva església amb la benedicció d’animals, els Tres Tombs, la missa solemne. Aquests actes s’havien celebrat sempre a la parròquia del Pi.

Per atendre millor la gran afluència de fidels que portaven els seus animals a beneir, es muntava un altaret al xamfrà com mostra la fotografia adjunta. Es repartia també «el panet de sant Antoni» beneït.

Benedicció dels animals el dia de Sant Antoni Abat. Circa 1900. Foto: APEPC

9

Restauració de la façana

El 1881 l’Escola Pia restaurà la façana i el pòrtic. Les finestres de la façana s’igualaren i entre les arcades s’hi posaren els relleus amb l’escut de l’Escola Pia i el de la tau dels antonians. Un dels medallons del pòrtic també és l’escut de l’Escola Pia i es col·locà en aquest moment.

Les imatges i titulars dels altars laterals es canviaren de manera que la seva invocació fos més adient als alumnes i als temps. Sobre el pòrtic hi havia habitacions per als religiosos. Els últims antonians havien residit en aquest espai.

La façana del convent també va arranjar-se aquests anys de manera que tot plegat quedava ben agençat. Aquí hi havia habitacions per a la comunitat i altres espais del seu ús com la cuina, menjador, sales de reunions. Una de les funcions de la casa era donar estatge als escolapis que temporalment passaven per Barcelona, per això hi havia moltes habitacions.

Entrada al carrer de Sant Antoni. Es pot veure l’aspecte exterior de l’església abans de la destrucció de 1909. Foto: APEPC

10

La setmana tràgicaEl dia 27 de juliol de 1909 cap a les 11 del matí un grup de revoltats procedent del Paral·lel després de saquejar una armeria del carrer Príncep de Viana, començà l’incendi de l’Escola Pia de Sant Antoni per la porta que hi havia al xamfrà entre la Ronda de Sant Pau i el carrer de Sant Antoni. Destruïren a continuació la reixa que donava accés al pòrtic de l’església. Entraren i prengueren foc a l’església de Sant Antoni. Tota la fusta —portes, altars, cadires, bancs— es convertí en cendra com la roba i tot el que era combustible. La resta d’objectes va ser requisat pels saquejadors que hi entraren tot seguit.

Destrucció de l’església i l’antic convent els dies posteriors a la revolta de juliol de 1909. Fotos: APEPC

11

L’Escola Pia de Sant Antoni va ser una de les cases de religiosos més damnificades durant els dies de la setmana tràgica. A més de l’església i de l’antic convent antonià cremà tot el col·legi de la Ronda de Sant Pau i de la de Sant Antoni i la part del xamfrà on hi havia la cúria provincial.

Predel·la del retaule de Sant Antoni (1455-58), de Jaume Huguet. Foto: APEPC.

Portal de l’església de Sant Antoni pràcticament destruït. Foto: APEPC

L’objecte més preuat que es va perdre, fou el retaule de l’altar major amb les pintures de Jaume Huguet. Només en tenim record gràcies a uns negatius que poc abans de la destrucció s’havien fet en blanc i negre de cada un dels plafons, no del conjunt.

Precisament feia dos o tres anys que dels Estats Units d’Amèrica havia arribat una oferta per adquirir aquestes pintures. Els escolapis no els vengueren tot i el bon preu que s’oferia perquè ho consideraven un patrimoni del país. Uns incendiaris, en canvi, ho destruïren sense que mai se’ls hagi demanat cap compensació.

12

Restauració de l’església

L’església de pedra no s’ensorrà, però anava caient com una sorra sobre els fidels que feia témer que en qualsevol moment podia produir-se l’ensorrament de la volta. Es decidí tancar el temple al culte.

Un antic alumne de forma anònima entregà la quantitat necessària per a la restauració, cosa que es va fer a base de posar una capa de ciment sota la pedra de la volta i pintar-la com si fossin pedres.

S’obrí al culte novament el 1915. La fotografia adjunta mostra el presbiteri de l’església ja restaurada i amb un retaule gòtic diferent, sense les pintures de Jaume Huguet.

Interior de la capella restaurada. Foto: Mas/APEPC

13

1936, segon incendiEl juliol 1936 l’església tornà a ser incendiada i la volta afegida de ciment cedí i arrossegà la de pedra. La nau central quedà totalment a terra. Les capelles laterals s’aguantaren.

Fotografia modificada (retocada a mà) de l'església amb la volta enfonsada. APEPC

La fotografia mostra la nau central a terra i la paret que veiem al fons és la que dóna al pòrtic. S’hi distingeix la part de darrere del timpà. A primer terme, una part de l’absis amb un contrafort. Quan els escolapis tornaren el febrer de 1939 a possessionar-se de l’església varen creure que era preferible buscar un altre emplaçament per a l’església: ara té entrada per la Ronda Sant Pau i s’hi arriba per unes escales.

De l’antiga només en resta el pòrtic i la primera arcada que s’aguantà perquè el cor lligà les parets. L’espai que ocupava la nau centra i les capelles laterals, s’ha convertit en un pati cobert amb un espai obert de joc a sobre.

14

Recuperació de 2009

Durant els anys 2008-2009, la part que quedava de l’antic pòrtic ha estat restaurada per l’Escola Pia i des de l’estiu del 2009 s’ha convertit en els espais compartits per les Fundacions Servei Solidari i Educació Solidària, per Colònies Jordi Turull i Escola Adhara, entitats que donen cobertura a persones amb risc d’exclusió social, a necessitats educatives del tercer món, especialment del Senegal, i a activitats d’esplai per als infants.El pòrtic continua servint de lloc d’acollida a qui arriba al nostre país i, amb l’esperit dels antics antonians, s’intenta orientar-los cap als llocs on poden trobar solució als seus problemes.

Façana restaurada el 2009. Foto: Pere Vilaseca

15

Reproduccions dels escuts de la façana de l’església, la tau i el monograma de l’Escola Pia, col·locats a la façana de la capella el 1881. APEPC

Escola Pia de CatalunyaBarcelona, febrer de 2010

Text escrit per l’Arxiu Provincial de l’Escola Pia (APEPC).Per a més informació dirigiu-vos a:

Arxiu Provincial de l’Escola PiaRonda Sant Pau, 80, 1r.

08001 Barcelona

arxiu.provincial@escolapia.cat

www.escolapia.cat

16