LL’’EESSCCLLOOPPEETT

Març 2014 Núm. 19

La revista de cicle mitjà

A l’apartat de notícies us expliquem

la festa de Carnaval i com la vam

celebrar a l’escola.

L’entrevista d’aquest mes l’hem realitzat

al Quim Vidal, esperem que us agradi!

Tampoc us podeu perdre els contes

d’aquesta revista: Ei, un lleó! i Una

nau espacial a la selva!

En aquesta revista us proposem dues

sortides: a Cercs i al Pedraforca!

Voleu passar una estona ben divertida?

Us animem a llegir els rodolins i poemes

que ens hem inventat.

ENTREVISTA A QUIM VIDAL En aquesta revista entrevistem al Quim Vidal Bóta, que durant

molts anys ha estat mestre de la nostra escola, l’Escola Santa

Maria d’Avià.

SANU: Bon dia Quim, quin any vas néixer?

QUIM: Vaig néixer l’any 1953, ja fa 61 anys.

ROGER: Quan eres petit, què volies ser de gran?

QUIM: Quan era petit volia ser bomber ja que son molt aventurers.

GERARD: Per quin motiu vas decidir fer de mestre?

QUIM: A casa érem nou germans i de petits ens trobàvem al menjador de casa i ens ajudàvem els uns als altres.

XÈNIA: Quan vas començar a treballar de mestre?

QUIM: Vaig estudiar magisteri i un estiu vaig anar a treballar a Lleida per recollir fruita i després em van oferir feina en una escola privada de Lleida i allà vaig començar a fer de mestre.

ISABEL: Vas treballar en altres escoles abans de venir a l’escola d’Avià?

QUIM: Primer vaig estar a Aitona, un poble de Lleida, després vaig estar a Navàs, bastants anys a Cal Bassacs, dos anys a Sant Joan i la resta a l’Escola d’Avià.

ADRIÀ: Trobes a faltar venir a l’escola i els teus alumnes i companys?

QUIM: Sí, penso força amb vosaltres. Per mi ha estat molt important la meva feina i quan estàs tants anys amb nens, sempre els portes una miqueta dins teu. Espero que de tant en tant ens anem veient.

NÚRIA: Et va agradar el comiat que et van fer els alumnes de 3r?

QUIM: Va ser al·lucinant total, molt espectacular i emotiu. Encara ara em fa posar la pell de gallina. Us ho agraeixo molt a tots.

NÚRIA V.: Què t’ agradava més, fer de mestre d’anglès o bé tutor de primària?

QUIM: Mil vegades més, ser tutor de primària.

PAU: T’hauria agradat ser director de l’escola?

QUIM: Quan vaig estar a Cal Bassacs ho vaig ser però era molt diferent ja que era una escola petita. No, no és la meva vocació ser director.

Entrevista

ANA: Quines son les teves aficions?

QUIM: El que més m’agrada és caminar per la natura, mirar animals, fer travesses. També m’agrada la música i ara estic aprenent a tocar l’acordió. També m’agrada molt llegir i si he de rentar els plats o escombrar també ho faig.

DAVID: T’agrada estar jubilat? Per què?

QUIM: M’agradava molt la feina que feia, m’encantava. Per mi la paraula jubilat no té cap sentit. He deixat la feina però tinc altres coses a fer, molt diferents. Ara tinc temps de fer coses que quan treballava no podia.

RAMON: A quin lloc del món t’agradaria viatjar?

QUIM: De fet, m’agradaria anar a tot el món. Però tinc un problema, m’agradaria anar als diferents països i viure-hi un temps i això és impossible. Potser alguns dels països que m’agradarien més serien: la Índia, el Tibet, Estats Units, Xina, el Paquistàn, Filipines...

ORIOL: Ara tens més temps lliure, què és el què t’agrada més fer?

QUIM: El que m’agrada més és caminar, estar a la natura.

HEURA: Un ocellet ens ha dit que t’agrada escriure poemes i ho fas molt bé, ens en podries dir un?

ANA: Quim, moltes gràcies per dedicar-nos una estona del teu temps, ens ha agradat molt que ens vinguessis a veure de nou, fins aviat!

QUIM: Gràcies a vosaltres.

Hem realitzat aquesta entrevista: Sanu Montalbán, Xènia Guixé, Heura Vilà, Ramon Dachs, Roger Figuls, Anna Talia, Pau Roca Arisó, Adrià Hernando Barcons, Isabel Casals Oriols, Núria Figols Santanach, Gerard Moncayo Olivé, Oriol Bascompte Biosca, David Perarnau Viñas.

Sol manyac, groguenc,

que escalfa la pols

que a tothora ens porta la blavor del cel.

Estelada vermellenca

que es fa neu i glaç,

germans, tots!, que m'envolten

i ja mai se'n van

quan, de bon matí, jo sóc camí!

Caragol trafegut que va tot xiulant,

quan, de bon matí, jo sóc camí!

DE BON MATÍ

Quan em llevo de matí

per pujar als cims,

transparències de camins

ombrívols i humits.

Dolls clars i frescos

que brollen arreu,

serp, petita i ferma, que jeu a l'herbei

quan, de bon matí, jo sóc camí!

Història del Carnaval La festa del Carnaval s'ha convertit en la festa més popular, alegre i participativa de l'any. És la festa del món al revés. S'escull un rei que, durant uns dies, deixa fer les coses que la resta de l'any estan prohibides o mal vistes. Tot el món es disfressa, juga, balla, canta i fa bromes. El Carnaval és un gran joc en el qual, durant unes hores, pots deixar de ser tu mateix i convertir-te en l'heroi que sempre has volgut ser. Les arrels del Carnaval Fa molt temps, grecs i romans ja celebraven festes semblants al Carnaval. Els romans se les dedicaven als seus déus. En la nostra cultura, altament influenciada per la tradició cristiana, la festa de carnaval es defineix com el període just abans d’entrar a la Quaresma El rei Carnestoltes, el rei de la festa

El rei del Carnaval és el centre de les festes. Cada any apareix el dissabte sota l'aparença d'un animal o d'una persona, i llegeix el pregó amb el qual s'inaugura la celebració. En el seu pregó, el rei dóna permís per passar-s'ho bé sense limitacions: és el

moment de ballar i desfilar disfressat. Però el caos i la bogeria només duren fins el dimarts. Aquest dia la gent s'adona que tant desordre no és bo.

En un judici públic, el rei és declarat culpable de tot, i se'l condemna a mort. Després de llegir el seu testament, se'l crema en públic. A partir de la mitjanit del dimarts s'acaba la festa i comença la Quaresma. El Carnaval és una festa mòbil El Carnaval, així com la Quaresma o la Setmana Santa, són festes mòbils: cada any se celebren en diferents dates. Segueixen el calendari lunar, que es basa en la posició de la Lluna respecte a la Terra, i que no coincideix amb el calendari que solem usar. Per això, cada any, els que organitzen les festes de Carnaval han de consultar la data als experts.

Notícies

El passat 28 de febrer vam celebrar aquesta festa a la nostra escola. Al ritme de la música vam cantar, riure i ballar. Tothom es va disfressar per l’ocasió. Els alumnes d’EI i els alumnes de CM hem aprofitat el tema del projecte que estem treballant “El temps” per confeccionar-nos la disfressa. Com podeu observar a les fotografies, el més petits anàvem de sols , els de CM de termòmetres i algunes mestres “tocades per la tramuntana”.

Els nens i les nenes de CI i els més grans de l’escola van portar roba de casa, barrets, collarets i altres complements i se la van intercanviar.

Tothom es va divertir molt. Esperem que el curs vinent es torni a repetir.

Mariona Bernardo, Anna L. Vinuesa, Queralt Navarro, Pau Badia, Arnau Espinosa, Ares Puig, Maria Tubau, Arnau Brea, Xènia Tomàs, Berta Corominas, Gerard Ahicart, Pol Santacreu, Elisabet Marmi, David Espinosa.

RODOLINS El Blai mai ha fet servir un esprai. Al Miquel li agrada molt la mel i ha anat al cine amb el Joel. A la Maria li ha tocat la loteria i se’n va a Almeria. L’Aina fa una becaina amb la mascota coloraina. La Marina es menja una mandarina mentre patina. La Meritxell s’ha trencat el turmell i no podrà anar amb camell. La Maria treballa de policia.

L’ Edurne viu a Melburne. A la Salma li fa mal la ma. El Jan és fort i gran com Superman. Al bosc, el Lluc quan anava amb ruc, va trobar un cuc. La Marina porta una barretina i es menja una mandarina, però volia gelatina. Berta, alerta! Tranquila! Estàs a coberta, perquè ets una experta. Amb l’Ian un camp construïen i molt corrien.

La freda neu de l’hivern porta un gorro de llana. Les seves llàgrimes glaçades em segueixen tota la setmana. A la primavera, la pluja plora i quan surto a fora. amb paraigües, botes i impermeable em mullo igualment a qualsevol hora.

Els braços juganers del sol a l’estiu em toquen l’esquena, em cremen la panxa i el coll i em tornen la pell morena. La rinxolada cabellera del vent a la tardor, em fa pessigolles i al meu voltant va corrent invisible i transparent.

Poesia i endevinalles

El mecànic arregla. La mestra ensenya. El cuiner remena.

El pintor empapera. L’advocat soluciona.

La perruquera pentina. El jardiner rega.

El carter reparteix. L’arquitecte dissenya. L’il·lustrador dibuixa.

El bomber apaga. El fuster serra.

L’administrativa fotocopia. La fornera amassa. La metgessa cura.

I tu, què fas?

Marina Brea, Edurne Martínez, Ian Payan, Jan Carrera, Salma El Mchanek, Berta Riera, Maria Castaño, Blai Minoves, Meritxell Fígols, Maria Parras, Lucas Villalba, Aina Solà, Miquel Solà i Marina Sistach

EI, UN LLEÓ!

Vet aquí en aquell temps quan els ocells tenien dents, un nen i una nena que es deien Joan i Paula estaven molt avorrits. Van decidir que podrien anar al zoo un diumenge. Els nens els hi van preguntar als pares , i els pares van dir que si. L`endemà van anar al zoo. Els agradava tant el que anaven trobant que van començar a fer fotos. De sobte, van trobar un lleó i li van fer una foto però… es va espantar tant amb el flash que es va escapar. Se’n va anar a la ciutat i va començar a atacar la gent que anava trobant. Tothom estava molt espantat. La Paula i en Joan es sentien molt culpables, van trucar al 112 i va venir la policia. Van haver de buscar molta estona perquè el lleó estava molt content de poder córrer per allà on volia. Al final el van poder atrapar i el van tornar al zoo. I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure i ho demani a qui li sembli.

Hem fet aquest conte : Nerea Parra, Aleix Tarrés, Carla Gabarrós, Clara Coma, Maria Sánchez, Martina Sales i Maria de Haro

Conte

ALERTA, UNA NAU ESPACIAL A LA SELVA!

Vet aquí en aquell temps que els extraterrestres parlaven i les persones callaven,

un nen anglès de Washington que es deia

Markous Jr. va anar de vacances amb els seus

pares a la selva de l’Amazònia.

Un bon dia va sortir a investigar a veure què

veia i es va trobar una nau espacial. Va entrar-

hi per saber com era, però de cop se li va

tancar la porta. El Markous sempre portava

llumins per si tenia algun problema i així podia

veure el que hi havia si es quedava a les

fosques, com era el cas. A dintre la nau hi havia

un extraterrestre que es va descuidar una finestra oberta i ell s’hi va ficar i el va

veure. Quina sorpresa!!!!!!!! Va quedar distret!!!!!!!!!! L’extraterrestre es va

espantar molt i el Markous Jr també. Però es van posar a parlar i es van adonar que

podien ser amics perquè cap dels dos volia fer mal a l’altre.

Així que van decidir marxar plegats fins a casa d’en Markous. Després d’explicar als

seus pares tota l’aventura, allí el van deixar i en Markous va tornar per a poder-vos

explicar el que acabeu d’escoltar.

Esperem que us hagi agradat!!!

Conte

Hem inventat aquest conte : Raquel Martín, Marc Monell , Aran Capdevila, Oriol Rey, Pau

Perarnau, Martí Pujols i Aleix Corominas

Ruta a Cercs Cercs es troba a una distància aproximada de 105 quilòmetres de Barcelona a uns 9 quilòmetres de Berga, capital de la comarca. Venint de Berga, és el primer poble que es troba i està situat a una altitud de 640 metres. Cercs, és una vila i municipi de la comarca del Berguedà, a Catalunya. Situat al nord de la ciutat de Berga, s’estén des dels Rasos de Peguera fins els cims de Vallcebre, a la dreta del riu Llobregat i a la riba de l’ embassament de Cercs. El nom de la vila procedeix del mot quercus (roure en llatí). Format per un grup de cases disseminades i conegudes amb el nom de Pont de Rabentí. A mitjan segle xx

es va començar a construir la Rodonella. Sant Jordi és el nucli més nou, es va inaugurar el 1976 ja que Sant Salvador de la Vedella va quedar inundat per la construcció del pantà de la Baells.

Llocs d’interès:

Hi ha un berenador molt conegut que es diu font gran. Dins d’aquest municipi hi ha una central tèrmica. Embassament de la Baells. L’Estany. Mirador de la Figuerassa. Castell de Blancafort. Ermita de Sant Jordi de Cercs. Església Sant Quirze de Pedret. Pont de Pedret. Pont de Rabentí.

Hem realitzat aquest apartat: Nil Pastor, Damià Rey, Júlia Vilardaga, Carla Marfà, Marina Barcons, Aina Arroyo i Nahuel Araujo.

Ruta al Pedraforca

Hem realitzat aquest apartat: Joan Viñas, Pau Buscall, Aina Campà, Laia Bosoms, Marco Antonio Farcas, Núria Figols i Roger Díez.

El Pedraforca és una muntanya molt coneguda de Catalunya,

situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al

Berguedà. Té una forma molt particular, formada per dues

carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l’

Enforcadura). El pollegó superior té una altitud de 2.506,4

metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.4967 metres ) i

el pollegó inferior de 2.444,8 metres. Junt amb el fet que el

massís no forma part d’una serralada, la muntanya és una de les

més famoses del territori català. És dins el parc natural del Cadí-Moixeró i a més, els voltants del

Pedraforca han estat declarats paratge natural. Els pobles del voltant són Gósol i Saldes. El massís

del Pedraforca és al nord-oest de la Comarca del Berguedà. Des d’Avià s’hi pot arribar a través de

la carretera C-16 fins abans de Guardiola que hi ha un trencant a l’esquerra. Hi ha el mirador de

Gresolet a una altitud de 1506 metres. És un mirador que queda literalment penjant d’un cingle,

la vista general del paisatge és espectacular.

Al Pedraforca hi ha una fauna rica, els ocells són veritables protagonistes del massís: el gall fer, el

picot negre, el pela-roques i el trenca pinyes. També cal destacar altres animals com l’isard, el

conill, l’esquirol, la guineu, el gat fer, el tritó pirinenc, la salamandra, la granota roja, el gripau, la

serp llisa...

El Pedraforca es una de les muntanyes mítiques dels escaladors i dels excursionistes, hi ha

itineraris per pujar caminant o amb alguna grimpada fàcil, les excursions al Pedraforca cal

panificar-les molt bé, l’accessibilitat no es fàcil.

Hi ha moltes llegendes al voltant de la muntanya del Pedraforca, i per això ha estat i es considera

una muntanya màgica. Una de les llegendes més difoses diu que la nit de Sant Silvestre (31 de

desembre) les bruixes es reuneixen al Pedraforca i salten i ballen per sobre de les argelagues. Una

altra llegenda explica que a la muntanya altíssima que era situada on actualment hi ha el

Pedraforca, les bruixes estaven dividides en dos bàndols i es barallaven entre elles, feien tant

soroll que fins i tot tremolava la terra. Els habitants de Saldes es van espantar tant que van

començar a encomanar-se a sant Miquel i a fer-li pregàries, tant, que els va escoltar, va baixar del

cel i d’un cop d’espasa va trencar la muntanya en dues parts, bo i deixant un bàndol al pollegó

inferior i l’altre bàndol al pollegó superior. A l’hora amb aquell cop d’espasa va trencar en milions

de trossos el cim de l’antiga muntanya: encara ara es poden veure les restes de pedres d’aquell

cim a la tartera del Pedraforca.

There are four stages:

1. Frogs lay the eggs in the water 2. Tadpoles hatch from the eggs. They live in water. They breathe with

gills. They have got a tail but they haven’t got legs.

3. The tadpole developes into a froglet or a big tadpole. They have got legs and tail.

4. Adult frogs breathe with lungs. They have got legs, they haven’t got

a tail. They live on land and in water.

Science

FROG METAMORPHOSI